1988_BoscoT_Don_Bosco_Una_biografia_nuova_CATALANO


1988_BoscoT_Don_Bosco_Una_biografia_nuova_CATALANO

1 Pages 1-10

▲back to top

1.1 Page 1

▲back to top
DON

1.2 Page 2

▲back to top

1.3 Page 3

▲back to top
TERESIO BOSCO
DON BOSCO
una biografia nova
PRESENTACI6 DEL OR. NARCIS JUBANY I ARNAU
CARDENAL-ARQUEBISBE DE BARCELONA
edebe

1.4 Page 4

▲back to top
'fraducci6: T.C.B.
Fotografies: Teresio Chiesa i Andu salesia.
Hi ha coHaborat, per al capitol 48, Ramon Alberdi, SDB.
© LDC, Torino
Edebe, Barcelona
ISBN 84-236-2097-2
Diposit Legal. B. 20162-88
EGS - Barcelona-Sarria
Printed in Spain

1.5 Page 5

▲back to top
A Don Bosco,
que vaig e/egir com a mestre i pare
quan amb prou f eines tenia deu anys,
perque, malgrat tot,
un trosset de Paradls
me'l prepari tambe per a mi.

1.6 Page 6

▲back to top

1.7 Page 7

▲back to top
Presentaci6
Es molt possible que Barcelona hagi estat la primera ciutat
espanyola a tenir una biografia de Sant Joan Bosco. EI dia 20 de
gener de 1880, dos salesians visitaren {a nostra ciutat, cam{ d'Anda­
lusia, per indicaci6 del mateix Sant. EI Bisbe Urquinaona ets rebe:
eren Joan Cagliero i Josep Rossi, ets quals, durant la visita, varen
oferir al Prelat un exemplar d'un devocionari escrit pei Sant d'una
petita biografia sobre les seves obres i la seva figura. Aquest !libre
havia estat editat a Marsella.
Abans d'acabar aquell mateix any aquella biografia, resumida i
traduii:Ja al castella, va apareixer a les pagines de la famosa «Revista
Popular», dirigida per Sarda i Salvany. EI tftol era molt significatiu:
«Don Bosco y los talleres cristianos». Manifestava !'interes per
l'apostolat obrer, en uns moments de gran preocupaci6 social.
Mes tard, fou ei Cardenal Sp{nola -avui beat i aleshores un
jove prelat andalus- qui va escriure un bon assaig sobre ei funda­
dor dels Salesians. Precisament Jou impres a Barcelona l'any 1883 a
la Tipografia Catolica del carrer del Pi. Aquest assaig fou conegut
per Don Bosco i li agrada tant que eli mateix aconsella que fos
tradui't a l'italia. Li va semblar que recollia molt be l'esperit de la
seva obra en favor de la joventut treballadora.
Ets salesians varen instatlar-se a Sarria l'any 1884, on Jundaren
uns Tallers per a la formaci6 cristiana i professional dels fills de les
famflies treballadores. Don Bosco, exactament ei dia 8 d'abril de
l'any 1886, vingue a Barcelona carregat d'anys i de xacres per visitar
personalment ets tallers de Sarria. Aleshores la ciutat es trobava en
plena transformaci6 economica i social. Aquell sacerdot italia era
conegut arreu del mon cristia. La seva visita va commoure tothom.
Les diferencies de classes socials no mancaven: al costat d'una bur­
gesia catolica benestant, vivia una classe obrera, a la qual li manca­
va aquell tracte que exigeix una veritable justfcia social.
Aquell sacerdot italia, pera, ea! confessar que, per damunt de
les polemiques i les discussions, s'havia proposat des de jove «mar­
xar a l'avantguarda del progres» amb obres i realitzacions_.
5

1.8 Page 8

▲back to top
Don Bosco vingue amb fama de sant. La seva arribada a Bar-
celona va suscitar moltes polemiques sobretot a la premsa. Aixo no
vol pas dir que la seva arribada no Jos veritablement multitudinaria.
A l'estaci6 de Franfa, segons va escriure «El Correo Catalan», ·hi
estaven representades «totes les classes socials». La premsa esquer-
rana va qualificar aquell sacerdot italia defarsant i d'enganyador de
la gent senzilla, es a dir, d'aprofitar-se de la ignorancia del poble.
Per la seva banda, la premsa catolica enalt{ ei seu apostolat en f avor
dels joves treballadors i paria llargament dels tallers de Sarria, «des-
tinais a millorar la condici6 dels orfes pobres i abandonats». En ei
fons, !'obra de Don Bosco procedia d'un gran sentit social, mes que
no pas d'uns sentiments de beneficencia.
Quan Don Bosco mor{ a la matinada del dia 31 de gener de
1888, ei que llavors era bisbe de Barcelona, Jaume Catala i A/bosa,
digue aquestes paraules en una sessi6 necrologica: «avui hem hono-
rat la memoria d'un gran home; ei dia de dema edificarem una
esglesia a un gran sant». Fou un veritable anunci profetic.
Un dels Jruits de l'estada de Don Bosco a Barcelona fou l'am-
pliaci6 dels tallers salesians de Sarria amb una escola-impremta, al
costat de la qual nasque una editorial, coneguda amb ei nom de
«Tipografia y Libreria Salesianas». Una de les primeres tasques jou
editar en castella els elogis funebres pronunciats a Roma i a Tor{,
amb motiu de la mort del Sant. La tipografia de Sarria es convertf
en la gran difusora a Espanya ia America Llatina de diverses obres,
tant les escrites per Don Bosco mateix com les que tractaven temes
salesians. A aquesta editorial amb ei temps se n'hi afegiren d'altres:
a Madrid, a Sevilla, a Cadis, a Pamplona, etc. L ~obra salesiana f ou
ben coneguda al nostre pafs: la realitzada per la Congregaci6 sale-
siana i per les Filles de Maria Auxiliadora.
Pera qui era Don Bosco? Coneixem be la seva figura? No n'hi
ha prou amb la fama assolida per les seves obres. Aquestes respo-
nen radicalment a una persona excepcional. A Don Bosco durant la
seva vida tothom ei tenia per un sant i les seves obres socials i
educatives s'han estes arreu del mon. Els somnis de Don Bosco
s'han acomplert: estendre !'obra salesiana per tots els pai"sos. I aixf
ha estat. La pedagogia salesiana te unes caracterfstiques molt pecu-
liars. Per aixo vaig escriure, amb motiu del centenari de la vinguda
de Don Bosco a Barcelona, que la seva obra «fou fruit de l'amor,
com tambe d'una energia indomable, d'una paciencia infinita i d'una
immensa alegria. Per aixo ha estal eficaf, universal i perenne: ha
traspassat les fronteres de la geografia i de la historia».
Pero 1,quina era la seva personalitat? Complexa i molt rica. Pau
6

1.9 Page 9

▲back to top
Vl el va co/.locar en l'escola de la santedat de Tor{ en ei segle XlX,
que dona homes tan grans i diversos com s6n Josep Cafasso i Josep
Benet Cottolengo, tots ells canonitzats per l'Esglesia. Sant Joan
Bosco es venerat com a pare i mestre de la joventut. Visque certa­
ment el seu temps. Pera fou un profeta d'allo que Deu vol del
futur. Una sintesi ben dif{cil la seva. Don Bosco va ser pobre,
humil, unit {ntimament a Crist i realitzador dels grans valors de les
benaurances. En la seva vida ea! recordar ei tremp de la seva mare,
una dona del poble, que possei"a una saviesa admirable. Quan ei fill
li digue que volia ser capella, elia li respongue que havia nascut
pobra i volia morir pobra; «i tu -hi afeg{- si ets sacerdot i et Jas
ric, no et vindre a veure mai».
Don Bosco visque una veritable .«espiritualitat d'apostol». Va
realitzar en la seva vida la sintesi d'aquelles coses, que ei nostre gust
cartesia ens porta a dissociar i fer gairebe incompatibles: la pregaria
i el treball; l'acci6 i la contemplaci6; l'amor a Deu l'amor al proi's­
me. Don Bosco, malgrat ser dotat de grans qualitats humanes, no
va neixer sant; se'n va fer. Perque la seva disponibilitat fou absolu­
ta a seguir aquella llum, amb la qual Deu i/.lumina constantment la
vida dels homes.
Don Bosco va ser un «testimoni del m6n futur», com diria Joan
Pau 11 un d'aquells homes que «marquen l'esdevenidor evangelic de
l'Esglesia». Per aixo fou un profeta, un gran interpret dels signes
dels temps, sempre a la llum de la fe. l sobretot pei que fa a ia
joventut treballadora! Va entendre la seva missi6, la que Deu li
confia en un temps concret i determina! de la historia; pera enmig
d'un m6n, que tenia tambe els seus valors. Don Bosco, amb una
sensibilitat exquisida i un amor paternal pera exigent, mai no va
despreciar ningu, cap jove; a tots els acceptava com eren. La seva
mirada profetica, ben arrelada en l'Evangeli, feia que arribes al cor
dels joves treballadors i els eduques en els valors mes alts, tant
cristians com humans.
L'anima d'un sant es sempre misteriosa. La seva uni6 amb Deu,
{ntima i amagada, la fa inassequible a les mirade$ superficials. Pera
la seva donaci6 generosa, fins arribar als sacrificis mes heroics, fa
descobrir la veritat d'un gran amor al proi'sme. La gran humanitat
dels sants ens acosta cap a la seva santedat profunda. Aixo es ei que
li passava a Don Bosco. D'entrada impressionava l'home; ben aviat
s'endevinava la forfa misteriosa, que brollava inexhaurible de la
font indescriptible de la santedat.
L'editorial Edebe ofereix als lectors aquest !libre, que tinc ei
7

1.10 Page 10

▲back to top
goig de presentar. Es tracta d'una biografia moderna de Don Bos-
co, eserita. en italia i que avui es presentada en llengua catalana. Es
una obra ben f eta. Compta ja amb vuit edicions i quinze traduccions
a diverses llengiies. L 'autor s'ha esforr;at a co/.locar la figura de
Don Bosco en ei context del seu temps i en ei quadre religi6s, polftic
i cultural de la seva epoca. I ho fa amb un llenguatge planer per tai
d'acompanyar ei lector fins a descobrir la riquesa de la personalitat
de Don Bosco i la seva missi6 carismatica en ei si de l'Esglesia.
Penso que la iniciativa de publicar aquesta obra en l'any cente-
nari de la mort de Don Bosco es un gran encert. Necessitem coneixer
a fons les grans figures de la historia de l'Esglesia. Don Bosco n 'es,
una. I necessitem tambe saber com ho van fer per superar les
dificultats del seu temps -que mai no hon estat poques- per tai de
realitzar l'acci6 que Deu ets inspira. A Catalunya els sa!esians hi Jan
bona f eina: s6n coneguts per les seves obres. Ara ens ea/ aprofundir
la gran personalitat de Don Bosco. Aquest !libre ens hi ajudara.
+Narcfs Jubany
Cardenal-Arquebisbe de Barcelona
Barcelona, 31 de gener de 1988.
8

2 Pages 11-20

▲back to top

2.1 Page 11

▲back to top
Per que aquest !libre
A principis del 1978 el pare Joan Raineri del Consell superior
dels Salesians i la direcci6 de !'editorial Elle Di Ci em van demanar
que escrivis una vida de Don Bosco que tingues aquestes caracteris-
tiques: popular i agradable en la forma, i digna i seriosa en el fons.
Tots dos partien d'una consideraci6 preocupant. En els ultims
quinze anys els escrits sobre Don Bosco cada vegada s'anaven divi-
dint mes en dos sectors:
-llibres que continuaven explicant els fets mes bells de la vida
de Don Bosco «per als nois i el poble senzill», sense tenir en compte
els estudis histbrks generals sobre el temps de Don Bosco ni els
especifics sobre la seva figura; aquests llibres, molt difosos, tenen
certament el merit de la divulgaci6, pera acaben per reduir la figura
gegantina de Don Bosco a «cosa de nois», a «material d'historietes»;
-llibres que estudiaven aspectes fonamentals de Don Bosco i
·del seu temps «donant per descomptats i coneguts» els fets, les
narracions, els esdeveniments, sobre els quals nomes es detenien per
«desmitificarn alguns particulars episodi8 que es basaven en testimo-
nis dubtosos o fantasiosos.
Entre «fabula bonica» i «estudis critics», Don Bosco corria
contemporaniament ei risc de ser poc conegut i d'apareixer com una
figura envoltada de llegendes dubtoses.
Aquest llibre intenta un tercer cami.
Explica la vida de Don Bosco, no dona res per descomptat, i te
en compte tot el que es a la base de la peripecia bonica, afortunada,
dramatica, del capella sant de Valdocco.
Per tant te en compte:
-els testimonis autografs de Don Bosco, es a dir, les moltes
pagines escrites perla propia ma, i conservades al'Arxiu Salesia (en
particular el manuscrit Memories de l'oratori de sant Francesc de
Sales: 180 pagines de quadern escrites per Don Bosco el 1873, i
puhlicade8 pei pare Ceria el 1946);
-la quantitat immensa de testimonis d'alumnes seus i cof.l_abo-
9

2.2 Page 12

▲back to top
radors, en una bona part Jurats als processos de beatificacio de Don
Bosco (molts dels quals han anat a parar als 19 volums de les
Memories Biografiques recollides pels pares Lemoyne, Amadei i
Ceria);
-els estudis seriosos sobre Don Bosco fets en els ultims vint
anys (Stella, Desramaut, Wirth, Valentini, Molineris ...) que preci-
sen, enquadren, completen, alguna vegada destrien, pera de cap
manera no destrueixen ni priven del seu valor els testimonis sobre
els quals es fonamenta solidament la narraci6 de les vicissituds de
Don Bosco;
· -els estudis importants que s'han fet sobre la historia de Ia
societat, de l'estat i de l'Esglesia durant ei segle XIX.
He tingut la sort d'escriure la part central d'aquest llibre al
costat dels pares Pere Stella i Eugeni Valentini, que han tingut la
bondat de llegir i corregir el mecanoscrit a mesura que l'anava fent.
Tambe he pogut discutir amb ells alguns punts fonamentals (com el
capitol 26), i n'he rebut suggeriments molt valuosos. Despres ha
Hegit el mecanoscrit el pare Carles Fiore, que m'ha aconsellat l'or-
denacio definitiva.
Dono cordialment les gracies a aquests germans, pera no vull de
cap manera descarregar sobre les seves espatlles possibles inexacti-
tuds o opinions discutibles.
Aquest llibre es podra jutjar de moltes maneres, totes legitimes.
Nomes puc garantir que m'ha costat un gran esfon;:c i una gran
dedicaci6.
Desitjo que sigui pera tothom una trobada joiosa i comprome-
sa amb Don Bosco, i pera molts el que ha estat pera mi: una ajuda
per retornar a la «terra santa» de Valdocco, al clima en que van
viure Don Bosco, Rua, Cagliero, Domenec Savio, Josep Buzzetti... ,
quan sota els ulls de la Mare de Deu germinaven en la senzillesa i
en la pobresa les grans intui:cions, les grans orientacions i les grans
realitzacions de l'obra salesiana.
T.B.
10

2.3 Page 13

▲back to top
1
EMIGRANT ALS DOTZE ANYS
A la cuina, aquell vespre, acompanyant el pa, es van dir parau­
les amargues. Paraules que ferien. Antoni va veure Joan com sem­
pre, amb el llibre al costat del plat, i va cridar:
-Lle:rware aquest llibre al foc...
Margarida, la mare, va intentar posar pau, com de costum:
-Joan treballa com tothom. Si, a mes, vol llegir, tu que n'has
de fer?
-Molt, n'he de fer; perque s6c jo qui arrossega ei carro. S6c
jo qui es trenca les costelles al camp, jo. I no vull mantenir desva­
gats. No s'estara pas ell com un senyor mentre nosaltres les passem
magres!
Joan va reaccionar amb violencia. No li'faltaven paraules, i no
havia nascut per posar-hi l'altra gaita. Antoni va al<;ar la ma.
Josep mirava espantat. Margarida va intentar impedir-ho, pera
Joan va rebre, com moltes altres vegades. Els seus dotze anys eren
pocs davant els dinou d'Antoni.
Quan ja era al llit, Joan va plorar de rabia, mes que de dolar.
Molt a la vora d'ell, tambe plorava la seva mare, que aquella nit
potser no va dormir.
L'endema al mati, Margarida havia pres una decisi6 i va dir a
Joan Ies paraules mes tristes de la seva vida:
-Es millor que te'n vagis de casa. Antoni no et pot veure. Un
dia o altre et fara mal.
-I on vaig?
Joan estava molt trist, i tambe Margarida, que li va indicar
algunes finques per les zones de Moriondo i Moncucco.
-Ern coneixen i pot ser que algu et doni feina, almenys per uns
dies. Mes endavant, ja ho veurem.
11

2.4 Page 14

▲back to top
Un farcell i la boira
Aquell mateix diali va preparar un farcell amb unes camises, els
seus dos llibres i un pa. Era el mes de febrer. La neu i el gel cobrien
el cami i els turons vei'ns.
Joan va sortir l'endema al mati. Mama Margarida es va quedar
mirant-lo des de la porta. I li va dir adeu amb la ma fins que la
baira va embolcallar ei jove emigrant.
Va trucar a les cases de pages que li havia indicat la mare. Li
van dir que no tenien feina per a un vailet. Cap al tard s'havien
acaba:t el pa i l'esperam;a. Ja nomes li faltaven els Moglia. «Dema-
na-ho al senyor Lluis», li havia dit la mare.
Es va aturar davant la portalada qne donava a l'era. Un borne
vell estava a punt de tancar. EI va mirar:
-Que busques, noi?
- Treballar.
-Magnific. Treballa. Adeu. -I va continuar empenyent la por-
ta per passar-hi la balda. Joan es va armar de valor:
-Pero jo vull veure el senyor Lluis.
Va entrar. La familia Moglia era sota un porxo, preparant
vimets per a la vinya. Lluis Moglia, un pages de vint-i-vuit anys, el
va mirar estranyat. ·
-Busco el senyor Lluis Moglia.
-Soc jo.
-M'envia la meva mare. M'ha dit que vingues a casa seva per
treballar de mosso, a l'estable.
-I com es que t'envia fora de casa, aixi tan petit? Qui es la teva
mare?
-Margarida Bosco. EI meu germa Antoni em maltracta, i per
aixo ella m'ha dit que vingui a buscar feina de mosso.
-Pobre vailet, encara som a l'hivern, i fins a final de man; no
agafem ningu pera l'estable. Tingues paciencia i torna a casa.
Joan es va sentir acovardit i impotent. Es va posar a plorar
desesperadamen t.
-Deixi'm quedar, si us plau. No em pagui res, pero no em faci
tornar a casa. Au! -va dir amb tota la fon;a del desesperat-,
m'assec aqui a terra i no me n'anire. Faci ei que vulgui amb mi;
pero jo no me'n vaig. -I plorant, es va posar a recollir els vimets
escampats per tena i a pelar-los.
La senyora Dorotea, en la flor dels seus vint-i-cinc anys, es va
entendrir davant aquell noiet:
-Agafa'l, Lluis. Provem-lo uns dies.
12

2.5 Page 15

▲back to top
Tambe Teresa, una noia de quinze anys, va intervenir a favor
seu. Era la germana petita de l'amo, i s'encarregava de les vaques.
Va dir:
-Jo ja s6c prou gran i puc venir al camp amb vosaltres. Aquest
noi aniria molt be per a l'estable.
Aixi va comen9ar Joan Bosco, el febrer de 1827, la vida de
mosso de quadra. Els Moglia eren una familia pagesa benestant,
encara que tots treballaven de sol a sol. Conreaven les terres, vinyes
i camps. Tenien cura dels bous i les vaques. Resaven junts. Al
vespre, es reunia tota la familia al voltant de la Ilar i passaven el
rosari. EI diumenge el senyor Lluis els acompanyava a tots a la
Missa major que celebrava a Moncucco ei rector, don1 Francesc
Cottino.
La feina de Joan, mosso de quadra, no tenia res d'humiliant ni
d'excepcional. Per les cases de pages de la rodalia, a final de mar9,
hi hauria desenes de mossos com ell. Era el cami normal per als nois
de families pobres. Per la festa de l'Anunciaci6 (25 de mar9) passa­
ven els patrons per les cases de pages, o anaven a les fires, per llogar
nois-obrers per a la temporada, a preu fet: vuit mesos de feina
segura (abril-novembre) a canvi de manutenci6, lloc per dormir i
quinze lires per a roba.
EI mosso Joan Bosco era diferent dels altres. Era massa jove (li
faltaven sis mesos per complir els dotze anys) i, a mes, tenia un
somni. Un somni de veritat, un somni que havia tingut de nit i amb
els ulls tancats. Ell mateix el va explicar.
Un somni que marea ei futur
«Als nou anys vaig tenir un somni que em va quedar profunda­
ment gravat a la ment per tota la vida. En el somni em va semblar
que estava al costat de casa, en un paratge for9a espai6s on hi havia
una colla de vailets que jugaven. Uns reien, molts blasfemaven. En
sentir les blasfemies em vaig posar enmig d'ells, per fer-los callar a
cops de puny i amb insults.
En aquell moment va apareixer un Home molt respectable,
I Al Piemant es dona ei tractament de «dan» a tats els capellans del clergat
secular i, per extensi6, tambe als altres sacerdats. Equivaldria al nastre «mossen». Es
reservava ei tractament de «pare» per als religiosas. En aquest llibre mantenim la
mateixa apeHaci6 «don» per a designar els sacerdats que surten en el relat, sabretot
perque aixi l'empraven Dan Basea i els primers salesians, en ei llenguatge corrent.
Nota de l'editor.
13

2.6 Page 16

▲back to top
vestit noblement. La seva cara eratan lluminosa que no s'hi podia
fixar la mirada. Em va cridar pei nom i em va dir:
-No amb cops, sin6 amb la mansuetud i la caritat hauras de
guanyar-te aquests teus amics. Posa't, doncs, ara mateix, a ense-
nyar-los la lletjor del pecat i la bellesa de la virtut.
Atordit i espantat, vaig dir-li que jo era un pobre noi ignorant.
En aquell moment, els nois van parar de barallar-se i de blasfe-
mar i van envoltar el que parlava. Sense saber amb prou feines el
que em deia, vaig afegir:
-Qui sou v6s per ordenar-me aquests impossibles?
-Precisament perque aixo et sembla impossible, ho has de
convertir en possible amb l'obediencia i l'adquisici6 de la ciencia.
-Com podre adquirir-la, la ciencia?
-Jo et donan~ la Mestra, i amb la seva disciplina podras arribar
a ser savi.
-Pero, qui sou v6s?
-S6c el Fill d'Aquella a qui la teva mare et va acostumar a
saludar tres vegades cada dia. EI meu nom pregunta'l a la meva
Mare.
Aleshores vaig veure, al costat d'Ell, una Senyora d'aspecte
majestu6s, vestida amb un mantell que llufa com el sol. Veient-me
cada vegada mes desconcertat, em va indicar que m 'hi acostes i em
va agafar de la ma bondadosament.
-Mira! -em va dir. Quan vaig mirar em vaig adonar que
aquells nois s'havien escapat i al seu lloc hi havia una colla de
cabrits, gossos, gats, 6ssos i uns quants animals mes-. -Mira ei
teu camp, mira on has de treballar. Fes-te humil, fort i robust, i el
que vegis que passa ara amb aquests animals, ho hauras de fer tu
amb els meus fills.
Aleshores vaig girar la mirada i, en lloc dels animals ferotges,
van apareixer uns xaiets mansois que, fent festes a l'Home i a la
Senyora, continuaven saltant i ballant al seu voltant.
Aleshores, encara en somnis, em vaig posar a plorar. Vaig de-
manar a la Senyora que em parles d'una manera que jo ho pogues
entendre, perque no arribava-a comprend_re que volia dir tot allo.
Ella em va posar la ma.al cap i em va dir:
-Quan sigui l'hora ho comprend,:-as tot.
o.n Despres d'aixo, em va despertar soroll i la visio va desapa-
reixer. Vaig quedar molt atordit. Em semblava que tenia les mans
desfetes dels cops de puny que havia donat, i em feia mal la cara de
les bufetades que havia rebut.
Al mati vaig explicar de seguida el somni: primer als meus
14

2.7 Page 17

▲back to top
germans, que se'n van riure, i despres a la mare i a l'avia. Cadascu
l'interpretava a la seva manera. El meu germa Josep deia: ''Tu seras
pastor". Antoni, amb duresa: "Capita de bandolers". La mare:
"Qui sap si un dia seras capella!" Perb l'avia va donar la sentencia
definitiva: "No s'ha de fer cas dels samnis".
Jo pensava com l'avia, pera no vaig poder oblidar mai aquell
somni.»
Els anys segiients van quedar profundament senyalats pei som­
ni. Mama Margarida havia entes (i aviat tambe ho va entendre
Joan) que el somni assenyalava un cami.
Cent vuitanta pagines per recordar
Als 58 anys, no recorda gairebe ningu que li va passar cinc anys
abans. Pera gairebe tothom es recorda, com si hagues passat ahir,
dels seus nou, onze, quinze anys. Encara se sent a les cames l'aspra
escon;a dels arbres on ens enfilavem. Sembla que era ahir que
amanyagavem el pei suau del gas, que ens saltava a sobre despres
d'una correguda frenetica.
Als 58 anys, per ordre del Sant Pare, Don Bosco va escriure la
historia de les seves primeres decades. Amb la seva memoria, sem­
blant a una ea.mera (amb poca logica i gran angular), va omplir tres
quaderns malt gruixuts (180 pagines). Es va confondre en algunes
dates1 , pero els episodis, els recards, els detalls, tenen una frescor
plena de vida.
A l'onzena ratlla va anotar: «Que quedi elar que escric unica­
ment per als meus estimadissims fills salesians, amb la prohibici6 de
publicar aquestes coses, tant abans com despres de la meva mort».
I va subratllar aquestes paraules.
Els salesians l'han desobeYt 73 anys mes tard, i han tancat aixi
un problema de consciencia molt llarg i discutit. Gracies a aixo,
avui podem seguir en aquells quaderns de Memories les aventures
del noi-camperol Joan Basea, fins i tat en els detalls mes insignifi-
cants.
I Les dates de la infantesa de Don Bosco continuen sent un problema dificil, fins
i tot per als especialistes, ja que els registres municipals del Piemont comencen el
1838 per als naixements, i el 1866 per a matrimonis i defuncions. Per als anys
anteriors cal consultar els registres parroquials, que es remunten al 1625.
15

2.8 Page 18

▲back to top
2
LA TRAGEDIA GRAN I LA PETITA
«La meva mare es deia Margarida Occhiena, de Capriglio, i el
meu pare, Francesc. Eren pagesos i, amb el treball i l'estalvi, es
guanyaven honradament la vida.»
Joan Bosco va neixer el 16 d'agost de 1815. El seu primer
record es la mort del pare. Francesc Bosco havia comprat una
caseta i algun tros de terra. Pero per mantenir els cinc que tenia a
casa havia de treballar tambe de jornaler a casa d'un vei, un pro-
pietari benestant.
Una tarda de maig, quan tornava de la feina xop de suor, va fer
la imprudencia d'entrar al celler del patr6. Al cap d'unes hores li va
agafar una febre violenta, segurament una pulmonia doble. En
quatre dies es va acabar. Tenia 33 anys.
«Encara no tenia dos anys -explica Don Bosco- quan se'm va
morir el parei no em recordo ni de la seva cara. Nomes recordo les
paraules de la mare: "T'has quedat sense pare, Joanet". Tothom
sortia de l'habitaci6 del difunt, pero jo m'entossudia a quedar-m'hi.
"Vine, Joanet", insistia dol9ament la meva mare. "Si no ve el pare,
jo tampoc no vull venir", responia jo. "Va, vine, fillet, el pare ja
no el tindras mai mes". I amb aquestes paraules es va posar a
plorar i em va treure d'alla. Jo plorava perque ella plorava. Que pot
entendre un nen d'aquesta edat? Perc) aquella frase, "T'has quedat
sense pare", m'ha quedat sempre al pensament. Es la primera cosa
que recordo de la meva vida. »
Una maia temporada
EI segon record de Joan es el de la fam que hi va haver aquell
mateix any.
I Becchi, el poblet on era la casa de la familia Bosco, eren deu
cases escampades en un tur6, enmig d'un paisatge ondulat i vastis-
16

2.9 Page 19

▲back to top
sim, ple de vinyes i boscos. Pertanyia al raval de Morialdo, a cinc
quilometres del cap del municipi, Castelnuovo d'Asti.
EI 1817 la regi6 de Montferrat (Castelnuovo es a la zona septen-
trional d'aquesta comarca) va sofrir, com totel Piemont, una cares-
tia molt dura. Les glac;ades de la primavera i despres una sequera
llarguissima van fer perdre les collites.
Als pobles hi va haver fam, autentica fam, i sovint es trobaven
captaires morts, amb la boca plena d'herba.
Un document de l'epoca descriu Tori, la capital del Piemont,
envai"da per una migraci6 biblica: files de gent demacrada i espelli-
fada abandonaven els camps; de les valls i de les muntanyes anaven
cap a la ciutat grups de families que acampaven davant les esglesies
i els palaus i paraven la ma.
Margarida es va trobar la familia a les espatlles justament en
aquella temporada tan dolenta. A casa hi tenia la sogra, vella i
immobilitzada en una butaca per una paralisi; Antoni, de 9 anys,
fill d'un anterior matrimoni de Francesc; i els seus dos fills, Josep,
de 4 anys, i Joan, de 2. Tot i ser una pagesa analfabeta, en aquells
mesos va manifestar !'energia del seu caracter.
«La meva mare va donar aliments a la familia mentre en va
tenir -explica Don Bosco-. Despres va donar uns diners a un vei,
Bernat Cavallo, perque anes a buscar menjar. Va rec6rrer diversos
mercats, pero no va aconseguir res, ni tan sols a preus exorbitants.
Al cap de dos dies, quan tots l'esperavem amb candeletes, va arri-
bar, cap al tard. Quan va tornar els diners i va dir que no havia
trobat res, ens va envair el terror. Aquell dia ja no haviem menjat
res. La mare, sense acovardir-se, va comenc;car a parlar: "En Fran-
cesc, abans de morir, em va dir que tinguessim confianc;a en Deu.
Agenollem-nos i resem"
«Despres d'una pregaria breu, es va aixecar i va dir: "En els
casos extrems cal fer servir mitjans extrems". Amb l'ajuda de Ber-
nat Cavallo, va anar a la quadra, va matar un vedellet, en va coure
una part, i ens en va donar, quan ja estavem decandits. Els dies
segiients va fer portar de pobles llunyans cereals, a un preu carissim.»
En les families pageses piemonteses, fins no fa gaires anys,
matar el vedell era un acte desesperat. EI vedell que s'engreixava a
la quadra era la inversi6 que podia permetre superar, venent-lo al
mercat, un moment dificil, com una malaltia. Matar-lo volia dir
privar-se de l'ultima reserva de la familia.
17

2.10 Page 20

▲back to top
Un esdeveniment que canviaria ei mon
Mort, fam, miseria. Els primers records d'un nen que arribara
a ser pare de tants orfes i donara pa, a les seves cases, a moltissims
nois pobres. La petita tragedia de la familia Bosco, en un rac6 del
mon, s'afegia a la gran tragedia que com un huraca havia sacsejat
Europa i Italia en els ultims decennis.
Vint-i-vuit anys abans (1789) a Paris havia esclatat la revoluci6
francesa, un esdeveniment que canviaria el m6n. No ens proposem,
evidentment, fer-ne la historia, pero ens sembla que n'hem de des-
tacar alguns aspectes que van tenir una incidencia profunda fins i
tot en la vida de Joan Bosco.
A tot Europa, de cop i volta, !'aire s'havia omplert de novetat i
d'expectativa. Tambe a Italia arribaven els ecos de e:anvis formida-
bles. Despres de segles d'una societat petrificada sota ei domini
absolut del rei i dels nobles, Fram;a explotava. La burgesia i ei
poble reclamaven els seus drets, i que s'acabessin els privilegis de la
noblesa i de l'alta clerecia. Les paraules «llibertat» i «igualtat» ja
no es deien en veu baixa, sin6 a crits ia plena llum.
Es proclamaven els «drets de l'home» i la «sobirania del poble».
«Els homes neixen lliures i tenen els mateixos drets ... Aquests drets
s6n la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressi6.
La font de tota sobirania radica essencialment en la naci6» (Preitm-
bul de la Constitucid del 1791). Per mantenir aquests drets (i no pas
els drets dinastics d'un rei) els exercits francesos lluitaven contra les
altres nacions d'Europa.
Pera com en qualsevol epoca de canvis radicals, es barrejaven
decisions formidables i molt justes amb violencies partidistes i injus-
tificades.
Els grans burgesos que dirigien la revoluci6 van fer que nomes
es reconegues el dret de vot als propietaris. «La intervenci6 en les
decisions governatives del poble sense instrucci6 i sense autocontrol
-van declarar- porta facilment a excessos».
La revoluci6, per tant, abolia tots els privilegis, pero s'aturava
davant dels de la riquesa. Els burgesos obtenien la llibertat, pero els
pobres continuaven pobres.
Per altra banda, la «revoluci6 paral·lela» que en aquella mateixa
epoca feien els grups populars i camperols semblava que els donava
la ra6.
Els pagesos francesos assaltaven els castells dels nobles i els
incendiaven. Al mateix temps (eren anys de molta carestia) impedien
amb violencia la circulaci6 dels cereals, i entaulaven autentiques
18

3 Pages 21-30

▲back to top

3.1 Page 21

▲back to top
batalles contra els grups d' afamats que anaven desesperats a buscar
aliment.
EI poble de Paris s'encenia en fogueres revolucionaries violentes
i sobtades. EI rei Lluis XVI va ser assetjat per gent que el va obligar
a posar-se el barret dels revolucionaris i a heure a la salut de la
naci6. Al cap de vint dies ei van empresonar, amb la seva familia.
De l'agost del 1792 al juliol del 1794, la «revoluci6 paral·lela» va
prendre el poder. Els burgesos van ser substituYts al front de la
naci6 per «representants populars», que volien transformar la «re-
voluci6 de la llibertat» en «revoluci6 de la igualtat». Desgraciada-
ment, alguns exits van resultar desastrosos.
Al setembre, grups armats del poble van assaltar les presons
plenes d'aristocrates i de presumptes conspiradors, i van assassinar
mes de mil persones. Al gener del 1793 el rei va ser reconegut
culpable de tra1ci6 i el van guillotinar.
Al mateix 1793 va comen9ar ei «periode del terror». Es va
atribuir el crim de tra1ci6 a totes les persones «sospitoses» de ser
enemigues de la revoluci6. A l'octubre, els condemnats a la guillo-
tina van ser 177; al juliol de l'any segtient, 1.285. Els «enemics de
la revoluci6» eren liquidats expeditivament, sense un judici, ni tan
sols aparent.
Al mateix temps es procedia a una «descristianitzaci6» genera-
litzada: prohibici6 del culte cristia, clausura de les esglesies, destruc-
ci6 dels simbols cristians, persecuci6 dels sacerdots, i substituci6 del
culte de Deu pel de la «Ra6» (amb humiliants mascarades a la
mateixa catedral de Paris).
Europa s'ho mirava espantada. Els fets de Paris en aquells
mesos semblaven manifestacions de bogeria col·lectiva. Fins i tot les
persones mes progressistes, que al principi havien simpatitzat amb
la revoluci6, estaven desconcertades.
Quan, anys despres, es pariara amb por de «revoluci6», es
pensara en el periode del terror parisenc. Amb el terme despectiu de
«revoluci6 democratica» es voldra indicar el «populatxo desencade-
nat en el desordre i en la violencia».
Un general de 27 anys: Napoleo
Al juliol del 1794 el terror i la «dictadura popular» van acabar
amb la condemna a mort dels seus mateixos caps: els fanatics «ja-
cobins» Robespierre, Saint Just, Couthon.
La revoluci6 va tenir un fortissim viratge «burges». La nova
Constituci6 (publicada el 1795) reconeixia el dret de vot nomes a
19

3.2 Page 22

▲back to top
30.000 persones (Paris tenia 600.000 habitants). La direcci6 del pais
s'atribuia nomes a la classe restringida dels grans propietaris. I aviat
es portaria a terme una «involuci6»: el regim republica es transfor-
maria immediatament en un «imperi».
1796. Un exercit de la revoluci6 arriba a Italia conduit per un
genera! de 27 anys, Napole6 Bonaparte. A la vall del Po venc els
austriacs en batalles acarnissades. Els soldats francesos parien de
fraternitat, igualtat, llibertat. Malgrat les ombres del terror, aques-
tes paraules desperten grans entusiasmes en les joves generacions. EI
regne de Sardenya (Piemont-Savoia-Sardenya) esta trasbalsat. EI rei
se'n va a l'exili.
Pera Napole6 es un geni inquiet. Mes que el triomf de la revo-
luci6, persegueix enlluernadores i sagnants metes de gloria militar.
La tragica peripecia de la Italia d'aquens anys, avui l'estudien
els escolars dels primers cursos. EI 1799 Napole6 es a Egipte i els
austro-russos tornen a envair la Italia del nord: cavalcant els cava-
nets de !'estepa, els cosacs (barbes llargues i espesses, piques ame-
nac;adores) van tornar a entrar a les ciutats. Napole6 torna i una
altra vegada hi ha guerra, que sembra la miseria fins i tot a les
riques hortes de la vall del Po.
Despres Napole6 requisa diners i soldats de totes les regions
d'Italia: li serveixen per a la guerrilla d'Espanya i l'expedicio a
Russia. Envaeix aquest pais llunya i misteri6s al front de l'exercit
mes gran de tots els temps. Pera el cru hivern de Moscou porta el
gran fracas i la desastrosa retirada. Napole6 se sent morir al costat
de 600.000 homes. Entre ells hi ha 25.000 italians. 20.000 han mort
a Espanya.
Del 16 al 19 d'octubre de 1813, a Leipzig, la gran «batana de
les nacions» marea la fi del gran Imperi frances i (en la ment de
molts) l'enterrament dels ideals de la Revoluci6.
Una vegada me~, a traves dels Alps i del riu Isonzo, baixen cap
a la plana del Po austriacs, alemanys i croats. Tots proclamen que
venen a «alliberar Italia», pero, com tots els «alliberadors», ningu
no els ha cridat, i es cobren els seus «serveis» devastant camps i
ciutats. Despres de l'ultim sobresalt dels «cent dies» i de la batana
de Waterloo, Napole6 acaba els seus dies en un illot del' Atlantic.
Europa i Italia estan esgotades, plenes de rui'.na i d'orfes. Els
camps han estat espoliats perla guerra, despoblats per les lleves que
requisaven per forc;a els joves per portar-los a morir a camps de
batalla llunyans.
La gent, que durant anys ha cridat «llibertat», ara nomes busca
20

3.3 Page 23

▲back to top
la pau. I enmig d'aquesta gran tragedia dels pobles, la familia
Bosco va viure, el 1817, la seva petita pero intensa tragedia.
EI rei endarrereix 15 anys ei rellotge
Joan Bosco sabra pels llibres d'historia que va neixer al comen~a-
ment d'una nova epoca anomenada «restauracio». Havia comen9at
l'l de novembre de 1814, amb !'obertura a Viena del Congres de les
nacions vencedores, ia gairebe tot Italia duraria fins al 1847, es a
dir I fins al principi del Risorgimento1•
La restauracio es una epoca de grans equivocs. Els reis destro-
nats per la revoluci6 i per Napoleo tornen, per voluntat del Con-
gres, als seus palaus, i pretenen esborrar vint-i-cinc anys d'historia
amb unes quantes firmes.
Italia ha estat dividida, a la festa de Viena, com si fos un pastis,
en vuit trossos: el regne de Sardenya (compren el Piemont, Sarde-
nya, la Savoia, Ni9a, i li han afegit de «propina» la republica de
Geneva), el regne de la Llombardia i Venecia (estretament sotmes a
Austria), el ducat de Modena, el de Parma i Piacenza, el gran ducat
de Toscana, el principat de Lucca, els Estats Pontificis iel regne de
les Dues Sicilies.
Victor Manuel I torna a Tori. Va en un carruatge de gala,
envoltat pels nobles vestits a l'antiga, amb perruca blanca i cueta.
La gent als carrers aclama el rei. Especialment la gent que viu
al camp vol la pau mes que cap altra cosa. Pero els nobles de
perruca blanca la volen garantir reconstruint-ho «tot com abans».
lgnoren les realitats noves, positives, que, fins i tot entre les sag-
nants campanyes de Napoleo, han nascut i s'han fet robustes a Italia.
La historia ha avan9at i res no la pot fer tornar emera. La
burgesia s'ha consolidat com a classe nova. EI comer9 i els homes
circulen per la solida xarxa de carreteres construides pels enginyers
de Napoleo.
Durant centenars d'anys la gran massa de la poblacio italiana
ha nascut, viscut, mort a la mateixa masia, al mateix poble, encar-
carada en les seves petites autarquies, en els seus costums seculars.
Els exercits napoleonics han trencat aquesta inercia. L'emigracio
interna, tot i provocada sovint per causes tragiques, ha esdevingut
un fenomen de masses.
Les diligencies transporten tambe diaris i llibres. Poca gent sap
I Periode de la independencia italiana.
21

3.4 Page 24

▲back to top
llegir, pero la curiositat ja es una qualitat estesa. Els pocs lectors
comuniquen les noticies, els horitzons s'eixamplen. Francesc IV de
Modena denunciara al congres de Ljubljana (1821): «La llibertat
d'impremta, la difusio de les escoles, la llibertat que te tothom per
aprendre a llegir i escriure: aquestes s6n les males llavors d'on
neixen les revolucions».
Al Piemont l'agricultura aviat prendra un desenvolupament nau,
ufanos. S'han destrui."t els ultims boscos a les zones planes i dels
turons. Noves zones, molt vastes, esdevenen cultivables. Es planten
milers de moreres, que permetran un creixement rapid de la eria de
cucs de seda.
Aviat hi haura a tot arreu fabriques, tallers, forges. La industria
s'organitzara, els preus s'estabilitzaran.
Victor Manuel I, l'endema del retorn, aboleix les lleis dels ul-
tims 15 anys i torna a posar en vigor les pre-napoleoniques. Els
nobles i els prelats recuperen tots els seus privilegis. La burgesia
perd de cop molts dels drets que s'havia guanyat a pols.
Consqiiencies: mentre el rei endarrereix 15 anys el seu rellotge,
els intel·lectuals burgesos (com Silvia Pellico) emigren a Mila; la
joventut de les millors families es fa de les societats secretes i posa
les esperances en un jovenfssim prfncep de la casa de Savoia-Carig-
nano, Carles Albert, que sembla sensible als temps que corren.
Els ecos de totes aquestes vicissituds arriben molt apagats a les
muntanyes del Montferrat, on Joan Bosco viu els anys pobres i
serens de la infantesa.
22

3.5 Page 25

▲back to top
3
ELS ANYS DE LA LLAR
Margarida, quan va morir el seu marit, tenia 29 anys. Massa
jove per al pes que havia de dur. Pero no va passar gaires dies
compadint-se. Es va arremangar les manigues i va comen9car a
treballar.
A casa hi havia els plats per rentar, la cuina per fer, calia anar
a buscar aigua, arreglar les habitacions. I tot aixo en les estones
«lliures», perque les hores «bones» s'havien de dedicar al camp i a
la quadra.
Com altres robustes pageses, tallava l'herba, llaurava, sembra-
va, segava, feia garbes, portava el gra a l'era i el batia. Cavava els
ceps i estava per la verema i ei vi.
Tenia les mans aspres per la feina, pero sabia acaronar dol~a-
ment els seus fills. Perque era una treballadora pero, sobretot, era
mare.
Els va fer grans amb dolcesa i fermesa. Al cap de cent anys, els
psicolegs escriuran que ei nen, per creixer be, necessita l'amor exi-
gent del pare i l'amor sere i alegre de la mare. I diran que ser orfe
significa c6rrer ei risc de desequilibrar-se afectivament cap un sol
vessant: cap a la deixadesa, sense autoritat, els que nomes tenen
mare; cap a la duresa ansiosa, els que nomes tene:i;i pare.
Mama Margarida va saber trobar un equilibri instintiu, que li
feia unir i alternar la fermesa tranquil-la i !'alegria serena. Don
Bosco, en el seu estil educatiu, deura molt a la seva mare.
Una persona gran
«A la base i al vertex de la seva pedagogia instintiva -escriu
Auffray- Margarida Occhiena hi havia posat ei sentit religi6s de la
vida».
Deu et veu era una de les seves frases mes freqiients. Deixava
23

3.6 Page 26

▲back to top
anar els nens a jugar als prats ve1ns, i mentre se n'anaven els deia:
«Recorda't que Deu et veu». Si els veia barallats, o a punt d'inven-
tar-se una mentida per escapar-se d'un castig: ~<Recordeu-vos que
Deu tambe veu els vostres pensaments».
Pera no era un Deu-policia el que ella esculpia en la ment dels
seus petits. Si la nit era clara i el cel estrellat, mentre prenien la
fresca a l'entrada, els deia: «Es Deu que ha creat el mon i que ha
posat tantes estrelles alla dalt». Quan els prats eren plens de flors,
murmurava: «Quantes coses boniques ha fet per a nosaltres el Se-
nyor !». Despres de la collita, despres de la verema, mentre reposa-
ven del cansament de la feina, deia: «Donem gracies al Senyor. Ha
estat bo amb nosaltres. Ens ha donat el pa de cada dia».
Fins i tot despres de la tempesta i la pedregada que ho havia fet
tot malbe, la mama convidava a reflexionar: «EI Senyor ens ho ha
donat, el Senyor ens ho ha pres. Ell sap per que. Si ens hem portat
malament, recordem-nos que amb Deu no s'hi juga».
Aixi, al costat de la mare, dels germans, del ve1ns, Joan va
aprendre a veure una altra persona: Deu. Una persona gran. Invisi-
ble, pero present a tot arreu. Al cel, als camps, a la cara dels
pobres, a la veu de la consciencia que deia: «Has fet be, has fet
malament». Una persona en la qual la seva mare tenia una confianca
iJ.limitada i indiscutible. Era un bon pare, i provident, donava el pa
de cada dia, i a vegades permetia algunes coses (la mort del pare, la
pedregada a les vinyes) dificils d'entendre: pero «Ell» sabia el per-
que, i amb aixo n'hi havia prou.
EI bolit i la sang
Joan tenia quatre anys quan la seva mare li va donar per prime-
ra vegada tres o quatre branques de canem per esfilagarsar. Una
feina facil, pera una f eina. Va comencar aix.i a aportar la seva petita
contribuci6 a la famflia, que vivia del treball de tots. Mes tard
ajudava els germans a fer serveis per a la casa: anar a fer llenya,
encendre el foc bufant suaument sobre les brases amagades a la
cendra (per estalviar els llumins de sofre), treure aigua del pou,
desgranar llegums, escombrar les habitacions, netejar la quadra,
portar les vaques a pasturar, vigilar el pa que era al forn ...
Pero aixi que acabava aquestes feinetes (controlades per la
mare), corria a jugar. No calia buscar espai: tot el que es veia al
voltant eren prats. Els amics esperen: vailets forts, eixerits, a vega-
24

3.7 Page 27

▲back to top
des malparlats. Van a buscar caus de talps, nius d'ocells, a jugar
jocs inacabables.
Un dels jocs mes animats es el balit, un beisbol primitiu. Una
tarda en Joan arriba a casa abans d'hora, amb la cara plena de
sang. EI pal de fusta del balit li ha donat un cop molt fort a la
galta. Margarida, preocupada, el cura.
-Un dia o altre tornaras sense ull. Per que hi vas, amb aquests
nens? Ja ho saps, que algun no es gaire bon minyo.
-Si us hede fer contenta, no hi anire mes. Pero, miren, mama,
quan hi s6c jo es porten mes be. Segons quines paraules no les diuen 1•
Margarida el deixa anar. EI coratge creix mes de pressa que
!'estatura.
Joan te cinc anys. Josep, set. Margarida els envia a pasturar uns
quants galls dindi. Mentre els animals cacen grills, els germans
juguen. De cop, comptant amb els dits, Josep crida que falta un gall
dindi.
S'afanyen a buscar-lo. Res. Un gall dindi es una cosa grossa, no
pot desapareixer aixi. Al <larrera d'unes mates, Joan veu un home.
De seguida pensa: «L'ha robat ell». Crida en Josep i s'hi acosta
decidit:
-Tarna el gall dindi.
EI foraster se'l mira meravellat.
-Un gall dindi? Qui l'ha vist?
-L'heu robat v6s. Traieu-lo. Si no, cridarem «lladres!» i us
agafaran a cops de basto.
Dos vailets es poden fer fugir amb quatre bufetades. Pero la
decisi6 d'aquests dos el desconcerta. Hi ha pagesos treballant alla a
la vora, i, si es pasen a cridar, pot passar de tot. Treu un sac de les
mates, i en surt el gall dindi.
-Nomes us volia gastar una broma.
-Doncs no es una broma de persona educada -repliquen els
noiets mentre se'n va.
Al vespre, com sempre, ho expliquen a la mare.
-Heu corregut un bon perili.
-Per que?
-Primer que res, no estaveu segurs que fos ell.
-Pera no hi havia ningu mes alla a la vora.
-No n'hi ha prou amb aixo per dir lladre a algu. I, a mes,
vosaltres sou petits i ell un home. 1 si us hagues fet mal?
-Aixi haviem de deixar perdre el gall dindi?
1 EI costum de tractar de v6s els pares va durar al Piemont fins cap al 1930.
25

3.8 Page 28

▲back to top
-Ser valent no esta malament. Pera es millor perdre un gall
dindi que venir amb una cara nova.
-Umm -murmura Joan, pensatiu-. Deu ser com dieu v6s,
mare. Pera era un gall dindi tan gros ...
La vara del rac6
Margarida era una mare dolcissima, pero energica i forta. Els
fills sabien que quan deia que no era que no. No hi havia capricis
que la fessin canviar d'opini6.
En un rac6 de la cuina hi havia «Ia vara»: un bast6 flexible. No
la va fer servir mai, pera no la treia mai d'aquell rac6.
Un dia en Joan la va fer ben bona. Potser amb les presses per
anar a jugar, va deixar oberta la gabia dels conills, i tots es van
escapar cap al prat. Van tenir una feinada per recollir-los tots.
De tornada a la cuina, cansats, Margarida va assenyalar el rac6.
-Joan, porta aquell basto.
EI nen va recular cap a la porta.
-Que en voleu fer?
-Porta-me'l i ho veuras.
EI to era decidit. En Joan el va agafar i l'hi va allargar de lluny.
-Voleu fer-lo servir a les meves espatlles ...
-I per que no, si me'n fas de tan grosses?
-No ho fare mes, mama.
La mare somreia, i ell tambe.
Un dia de sol ardent, Joan i Josep tornen de la vinya assede-
gats. Margarida va al pou, en treu una galleda d'aigua fresca i, amb
el cullerot d' aram, serveix primer en Josep.
Joan fa cara d'enfadat. S'ha ofes per aquesta preferencia. Quan
la mare li serveix aigua tambe a ell, faun gest de refus. Margarida
no diu res. Porta la galleda a la cuina i tanca la porta. Al cap d'un
moment entra en Joan.
-Mama ...
-Que hi ha?
-Em doneu aigua a mi, tambe?
-Em pensava que ja no tenies set.
-Perd6, mama.
-Ara esta millor, -i li acosta el cullerot regalimant.
Vuit anys. En Joanet es un noiet eixerit, i molt rialler. Es baixet
pera robust, d'ulls negres i cabells arrissats i espesos com la llana
26

3.9 Page 29

▲back to top
d'un xaiet. Li agrada l'aventura i el risc. Mai no es queixa dels
pelats als genolls.
Ja ha apres a enfilar-se als arbres per cacar nius d'ocells. Pero
una vegada li va sortir malament. Hi havia un niu de mallerengues
al fons d'una esquerda del tronc. Hi va ficar el brac fins mes enlla
del colze, i despres no el podia treure. Ho va provar una vegada i
una altra pera, en aquella mena de mordassa el brac se li anava
inflant. Josep, que s'ho mirava des de sota, va haver de c6rrer a
buscar la mare. Margarida va venir amb una escala, pero ella tam-
poc no se'n va sortir, i va anar a avisar un pages que tingues un eina
adequada. Joan, mentrestant, suava d'angunia i Josep, que tenia
mes por que ell, li deia: «Aguanta't fort, que de seguida venen!».
El pages va embolicar el brac del vailet amb el davantal de
Margarida, i va comencar a donar cops. Al cap de set o vuit intents,
el brac va poder sortir. Margarida no va tenir el coratge de renyar-
lo. Estava mes escorregut que un gosset sota la pluja. Nomes li va dir:
-Procura no fer-me'n mes, d'aquestes.
EI diable a les golfes
Un vespre de tardor, en Joanet i la mare son a casa dels avis, a
Capriglio. La nombrosa familia sopa al voltant de la taula, enmig
de la fosca amb prou feines trencada pel llum d'oli. De cop, un
soroll sospit6s al pis de dalt. Es repeteix una vegada, dues, tres.
Tots miren enlaire, aguantant-se la respiraci6. Una pausa de silenci
i torna el soroll misteri6s, seguit d'un arrossegament llarg i sord.
Les dones fan el senyal de la creu, els nens s'abracen a les mares.
Una vella comern;a a explicar amb paraules circumspectes com,
fa molts anys, se sentien a les golfes sorolls prolongats, gemecs i
xiscles espantosos. «Era ei <limoni. 1 ara ha tornat», murmura men-
tre se senya.
Joan trenca ei silenci dient tranquiJ.lament:
-Em sembla que es una guineu i no pasei <limoni.
Li diuen que no s'hi fiqui. Pero continua el soroll, l'arrossega-
ment llarg i queix6s. EI sastre de fusta, on tots miren esglaiats, es
ei terra d'unes golfes que es fan servir de graner.
En Joanet s'enfila a la cadira i torna a trencar el silenci:
-Anem a veure.
-Ets boig! Margarida, atura'l! Amb el <limoni no s'hi ju~a!
27

3.10 Page 30

▲back to top
Pero ei noi ja s'ha posat dret, agafa un llum, l'encen, i pren un
bast6. Margarida li diu:
-No seria millor esperar a dema?
-Mama, no deveu pas tenir gens de por vos?
-No. Anem-hi a veure-ho tots dos.
Pugen per l'escala de fusta. Els altres tambe s'hi afegeixen amb
llums i bastons. En Joan empeny la porta de les golfes, i aixeca el
llum per veure-s'hi mes be. Aleshores una dona deixa anar un crit.
-Alla, en aquell rac6, mireu!
Tothom mira: un cove de gra, capgirat, es belluga, avanca.
Joan fa un pas endavant.
-No, vigila! Es un cove embruixat!
En Joan l' agafa amb una ma i el tira enlaire. Una gallina grossa
i estarrufada, que devia estar alla presonera qui sap quantes hores
feia, surt com una bala, esvalotant.
Al voltant de Joan ara tots riuen com bojos. EI dimoni era una
gallina. EI cove, lleuger, recolzava a la paret en un equilibri inesta-
ble. Com que entre els vimets quedaven grans de blat, la gallina
havia anat a picar-los i el cove li havia caigut a sobre. Cansada
d'estar alla sota i afamada, la pobra bestia intentava sortir-ne em-
penyent cap a una banda i l'altra ei cove, que anava donant cops
contra els altres estris que hi havia a les golfes i per aixa se sentien
sorolls i arrossegaments.
La taca d'oli s'escampava
Cada dijous Margarida va al mercat de Castelnuovo. S'emporta
dos farcells amb els formatges, els pollastres i les verdures per
vendre. Tema amb roba, espelmes, sal, i algun regalet per als fills,
que, cap a la posta del sol, van a rebre-la corrent pel caminet.
Un dijous, durant una renyidissima. partida de balit, el pal de
fusta va a parar a la teulada.
-A !'armari de la cuina n'hi ha un altre -diu en Joan-. Vaig
a buscar-lo.
Surt corrent. Pera l'~rmari es massa alt i s'ha d'enfilar en una
cadira. Es posa de puntetes, estira el brac; i... catacrac! la gerra de
l'oli que hi havia sobre !'armari cau a terra, es trenca i l'oli s'escam-
pa per les rajoles vermelles.
Josep, com que el seu germanet no torna, se n'hi va tambe. Veu
el desastre i es posa les mans al cap.
-Que dira la mama, aquest vespre...
28

4 Pages 31-40

▲back to top

4.1 Page 31

▲back to top
Volen arreglar-ho. Agafen l'escombra. Els trossos els recullen
de pressa, pero la taca d'oli no marxa, i s'escampa com la por.
En Joanes queda callat mitja hora. Despres es treu un ganivetet
de la butxaca, va cap a les mates, en talla una branca flexible i es
posa a treballar-la. Mentrestant tambe treballa amb el pensament:
rumia les paraules que dira a la mare.
Per fi l'escon;a de la branca queda tota plena de sanefes i
dibuixos.
Cap al tard van a rebre la mare. En Josep, indecis, es queda una
mica endarrera. Pero en Joan corre.
-Bona nit, mama. Com esteu?
-Be. 1 tu, has fet bondat?
-Umm, mama, mireu- i li dona la branca tota adornada.
-Quina una n'has fet?
-Aquesta vegada si que em mereixo que em pegueu. He trencat
la gerra de l'oli. Li explica tot el que ha passat, i acaba:
-Us he dut una vara perque m'ho mereixo de deb6. Agafeu-la,
mama.
I li allarga la branca mentre se la mira amb uns ullets mig
penedits, mig murris.
Margarida se'l mira un moment i es posa a riure. En Joan
tambe riu. La mare l'agafa de la ma i se'n van cap a casa.
-Saps que m'estas resultant un pillet, Joan? No m'agrada aixa
de la gerra de l'oli, pera estic contenta que no m'hagis dit cap
mentida. Pera una altra vegada vigila, que l'oli va molt car.
En Josep, que ha vist que es desfeia la tempesta que li feia por,
s'acosta. En Josep te 10 anys i creix quiet i tranquil. No te la vivor
i l'esvalotament de Joan. Es pacient, tenac, enginy6s. S'estima amb
tot ei cor la mare i el germanet, i te una mica de por d'Antoni.
«S6c la teva mare, no la teva madrastra»
Antoni te set anys mes que 1oan i resulta un adolescent tancat
en ell mateix, amb manifestacions de violencia i de rudesa.
A vegades pega de maia manera els germanets, i Margarida ha
de c6rrer a treure'ls-hi de les mans. Probablement nomes es un noi
molt sensible, traumatitzat per les morts successives de la mare i ei
pare.
Experimenta per Margarida un sentiment d'amor-odi que ei fa
passar de moments de tendresa a cops d'ira impressionants. A ve-
gades, quan el renya pels seus capricis, se li acosta amb els bracos
29

4.2 Page 32

▲back to top
estesos i els punys closos. Amb veu alterada li crida: «Madrastra!».
Margarida podria parar-li els peus amb quatre bufetades (les
altres mares, en aquesta epoca, no tenien gaires escrupols per fer-
ho). Pero li fa angunia pegar. No li ha aixecat maila ma. Nomes li
repeteix amb fermesa:
-Antoni, s6c la teva mare, no la teva madrastra. Ara tranquil-lit-
za't i raona. Ja veuras que t'equivoques portant-te aixi.
Quan es calmava, Antoni anava a demanar-li perd6. Pera tor-
nava a sulfurar-se facilment i per aixo Josep i Joan passaven uns
grans esglais amb aquestes escenes.
30

4.3 Page 33

▲back to top
4
TEMPS DE PRIMAVERA
La vida de la familia Bosco es pobra. De les poques cases que
hi ha a I Becchi, la dels Bosco es la mes pobra de totes. Es un
edifici de planta baixa i pis, que serveix d'habitatge, pallissa i
quadra.
A la cuina hi ha els sacs de blat de moro, ia l'altra banda d'una
paret molt prima remuguen dues vaques. Al pis hi ha els dormitoris,
petits i foscos, a sota teulat.
Autentica pobresa, pero no pas miseria, perque tots treballen i
el treball del pages rendeix poc, pero rendeix. Les parets estan nues,
pero blanques, encalades. Els sacs de blat de moro son pocs, pero
es buiden a poc a poc i sempre n'hi ha prou. Les vaques han
d'arrossegar el carro i l'arada, per aixo donen poca llet, i de no
gaire qualitat. Pera n'hi ha prou.
Per aixo els nens Bosco no son tristos ni agressius. Fins i tot en
la pobresa es pot ser feli<;, amb paciencia.
Entre els vuit i nau anys, Joan comen<;a a participar mes
activament en la feina de la familia i a compartir-ne la vida dura
i austera.
Es treballa de sol a sol, i el sol d' estiu surt aviat. «EI que dorm
no fa una bona pesca», deia Margarida als noiets quan els desper-
tava de bon mati. I potser el petit J oanet, encara mig adormit, es
preguntava mes d'una vegada on devia ser aquella beneida pesca.
L'esmorzar es aliment pur i senzill: una llesca de pa eixut i aigua
fresca. Joan apren a cavar, a dallar l'herba, a padar, a munyir les
vaques. Es tot un pages. Bis viatges es fan apeu: la diligencia passa
lluny, per la carretera de Castelnuovo, i es cara. Al vespre se'n va
a dormir sobre una marfega plena de fulles de blat de moro.
31

4.4 Page 34

▲back to top
Els peus del pobre
Si hi havia un malalt greu a les cases de la vora, venien a
despertar Margarida. Sabien que mai no es negava a donar un cop
de ma. I elia despertava un dels fills perque l'acompanyes. Deia:
-Anem. Hem de fer una obra de caritat.
«Fer una obra de caritat». Amb aquesta expressi6 tan simple,
en aquell temps, volien dir molts «valors» que avui anomenem
generositat, servei, compromis, amor, altruisme.
A l'hivern -recordava Don Bosco- sovint trucava a la porta
un captaire. Tot era ple de neu i demanava per dormir a la pallissa.
Margarida, abans de deixar-lo anar a dalt, li donava un plat de brou
calent. De~pres li mirava els peus. La majoria de les vegades estaven
en molt mal estat. Els esclops gastats deixaven passar l'aigua i tot.
Elia no en tenia pas un altre parell per donar, pero li embolicava els
peus amb draps i els lligava com podia.
En una de les cases d'I Becchi hi vivia Cecco. Havia estat ric,
pero ho havia malgastat tot. Els nois se'n burlaven. Sovint li deien
«cigala». Les mares, en efecte, l'ensenyaven als nens i els explicaven
la historia de la formiga i la cigala: «Mentre nosaltres treballavem
com formigues, ell cantava, feia gresca. Era alegre com una cigala.
I ara mira com s'ha tornat. Apren-ne».
El vell s'avergonyia de demanar caritat i sovint passava gana.
Margarida, de nit, deixava a la finestra un plat de sopa calenta.
Cecco venia a prendre-se-la enmig de la foscor.
Joan ho aprenia. Primer la caritat que l'estalvi. Hi havia un
vailet que treballava de mosso en una casa de no gaire lluny. Es deia
Segon Matta. Al mati l'amo li donava una llesca de pa negre i li
posava a les mans el morri6 de dues vaques. Havia de portar-les a
pasturar fins a migdia. Tot baixant es trobava amb en Joan que
tambe portava les vaques a pasturar i tenia a les mans una llesca de
pa blanc. En aquell temps un pa com aquell era un refinament. Un
dia en Joan li va dir:
-Em fas un favor?
-Amb molt de gust.
-M'agradaria que ens canviessim el pa. EI teu deu ser mes bo
que el meu.
Segon Matta s'ho va creure, i durant tres mesos -ell mateix ho
explica- cada vegada que es trobaven es canviaven ei pa. Nomes
quan ja va ser un home, ei senyor Matta hi va pensar i va entendre
que Joan Bosco era una gran persona.
32

4.5 Page 35

▲back to top
Els bandolers del bosc
A prop de la casa hi havia· un bosc. Mes d'una vegada, quan es
feia fosc, trucaven a la porta de Margarida grupets de «bandolers»
perseguits pels guardies. Venien a demanar un plat de sopa i una
mica de palla per dormir.
Margarida no s'espantava gens amb aquestes visites. Hi estava
acostumada. En temps de Napole6, els joves que s'escapaven de les
«lleves» eren molts. Als ultims anys van arribar al 70%, segons els
historiadors. Vivien als boscos i a les muntanyes, en grups. Es
dedicaven al pillatge, o be es llogaven a les cases de pages allunya-
des dels camins, sota un nom fals. (Entre els desertors de Napole6,
a Fran9a, hi va haver Joan Vianney, que feia de pages amb el nom
de Vincent: seria el sant Rector d'Ars).
EI que feia por era que darrera els bandolers sovint apareixen
els carrabiners (institui'ts justament aquells anys per Victor Manuel
I). Pero a la casa dels Bosco regnava una mena d'armistici tacit. Els
guardies, cansats de la pujada, dem~naven a Margarida un vas
d'aigua i potser una mica de vi. Els bandolers, des de la pallissa,
sentien les veus i se n'anaven en silenci. «Encara que moltes vegades
sabien qui hi havia en aquell moment amagat a la casa -escriu
Joan B. Lemoyne, el principal biograf de Don Bosco, que va tenir
amb ell llarguissimes converses durant els anys de Tori- dissimula-
ven i no van intentar mai fer una detenci6».
En Joanet ho mira tot, i intenta entendre-ho. La mare li ha
explicat que «abans» els soldats del regim democratic perseguien les
persones que continuaven Jidels al rei. Ara els perseguidors s6n
perseguits. Els carrabiners del rei busquen els democrates. I aviat
tornaran a canviar les coses. Els «penjats de la forca» (com el
marques de Cavour anomena els democrates) arribaran a ser minis-
tres, caps de policia, arnes de l'administraci6 publica. Els perseguits
seran uns altres.
Mama Margarida, acostumada a aquests canvis, ofereix un plat
de brou i una llesca de pa a qualsevol' que truqui a la porta, sense
demanar-li de quina banda es. Potser podem pensar que precisament
aquests fets fan neixer en Joan Bosco la convicci6 de la «relativitat»
de la politica i dels partits. Sempre pensara que la politica es un
component discutible i variable de la vida. Per tant, establira la seva
vida sobre uns pilars molt mes solids: les animes que cal salvar, els
joves pobres que cal alimentar i educar. Es ei que anomenara la
«politiea del Parenostre».
33

4.6 Page 36

▲back to top
«La meva ma.re em va ensenyar a resar»
La caritat, a I Becchi, no es feia per filantropia o per sentiment,
sin6 per amor de Deu. El Senyor era com de casa, a la familia
Bosco. Margarida no tenia estudis, pero sabia de memoria molts
passatges de la Historia Sagrada i de l'Evangeli. I creia en la neces-
sitat de resar, o sia, de padar amb Deu, per tenir la for9a que calia
per viure i per fer el be.
«Quan era petitet -escriu Don Bosco- em va ensenyar ella
mateixa les pregaries. Em feia agenollar amb els meus germans al
mati i al vespre, i tots junts resavem les oracions».
EI capella s'estava lluny, pero ella no va esperar que tingues
temps per venir a ensenyar el catecisme als seus fills. Aquestes son
algunes de les preguntes i respostes del Compendi de la doctrina
cristiana que Margarida havia apres de petita i que va ensenyar a
Joan, Josep i Antoni:
«P. Que ha de fer un bon cristia al mati aixi que es desperta?
R. El senyal de la Santa Creu.
P. Despres de llevar-se i vestir-se, que ha de fer tambe un bon
cristia?
R. Si pot, agenollar-se davant alguna imatge devota i, renovant
amb ei cor l'Acte de fe en presencia de Deu, dir devotament: -'Us
adaro, Deu meu ... '
P. Que s'ha de fer abans de la feina?
R. Oferir el treball a Deu».
Una de les primeres «practiques religioses» a que va participar
en J oanet va ser el Rosari. En aquell temps era la pregaria vesper-
tina de tots els cristians. Repetint cinquanta vegades l'Ave Maria,
tambe els pagesos d'I Becchi parlaven amb la Mare de Deu, mes
mare que reina. Per a ells, dir cinquanta vegades les mateixes
paraules no era cap contrasentit: durant el dia havien clavat l'aixa-
da centenars de vegades a la terra, i sabien que nomes aixi es te
una bona collita. Mentre passaven els grans del rosari pensaven en
els fills, els camps, la vida, la mort. Joan va comen9ar aixi a
parlar a la Mare de Deu, i sabia que ella el mirava i l'escoltava.
En les seves Memories Don Bosco recorda tambe la seva prime-
ra confessio: «Em va preparar la meva mare. Em va acompanyar a
l'esglesia, es va confessar primer ella i em va presentar al confessor.
Despres em va ajudar a fer l'accio de gracies».
34

4.7 Page 37

▲back to top
Escola en la temporada baixa
En Joanet probablement va comem;ar a anar a l'escola elemen-
tal a l'hivern de 1824-25, quan tenia 9 anys. Les classes comem;aven
el 3 de novembre i acabaven el 25 de marc;. Era la «temporada
baixa» de la pagesia. Abans i despres, fins i tot els febles bracets
dels infants eren necessaris a casa i al camp1•
Com que l'escola municipal de Castelnuovo era cinc quilometres
lluny, el seu primer mestre va ser un pages que sabia llegir. Despres
la tia Marianna Occhiena, germana de Margarida i serventa del
capella-mestre de Capriglio, va demanar a aquell sacerdot que bus-
ques un lloc a la seva escola per al nebodet.
Don Lacqua hi va accedir i Joan es va estar a casa de la tieta
probablement tres mesos. EI mateix va passar a l'hivern de 1825-26.
Pera aquella vegada Antoni (de 17 anys) va comenc;car a posar-hi
maia cara.
-Per que ha d'anar encara a escola? Quan se sap llegir i fir-
mar, ja n'hi ha prou. Que agafi l'aixada com l'he agafada jo.
Margarida intentava fer-lo entrar en ra6:
-Com mes passen els anys, mes es fa necessaria la instr'ucci6.
No veus que fins i tot els sabaters i els sastres van a escola? Tenir a
casa algu que sapiga de comptes no ens fara cap nosa.
Aixi que va aprendre a llegir, els llibres es van convertir en la
seva passi6. En demanava algun a don Lacqua i moltes tardes
d'estiu les passava a l'ombra d'un arbre devorant pagines. Quan
anava a pasturar les vaques estava disposat a vigilar tambe les dels
seus amics a condici6 que el deixessin llegir en pau.
Pero no es va tornar esquerp. Li agradava llegir, pera encara li
agradava jugar i enfilar-se als arbres.
Una tarda, amb els amics, va veure en una branca d'una aizina
robusta un niu de caderneres. Va pujar pei tronc i va veure que ja
hi havia ocellets, a punt per engabiar-los. EI niu era justament a
l'extrem d'una branca gruixuda i llarga, gairebe horitzontal.
Joan s'ho va pensar una mica i va dir als amics: «Som-hi!». Poc
a poc s'arrossegava perla branca, cada vegada mes prima i flexible.
Va allargar la ma, va agafar els quatre pollets i se'ls va posar al pit.
Ara havia de tornar enrera, per la ·branca que s'havia inclinat
,
endavant sota el seu pes. Anava poc a poc, pera de sobte li van
I La instrucci6 elemental era obligada per la llei des del 1822. Era obligatoria i
graturta. S'hi ensenyava a llegir i escriure, religi6 i comptes. Pera no tots els ajunta-
ments podien aplicar la llei.
35

4.8 Page 38

▲back to top
relliscar els peus. Es va agafar amb les mans, penjat a una altura
que feia por. Amb un cop de ronyons va poder tornar a enganxar
la branca amb els peus, pero no va poder fer res mes. Tots els
esforc;os per tornar-se a posar a cavall de la branca eren inutils.
Tenia el front ben suat. A sota, els amics cridaven i saltaven, pero
no resolien res.
Quan els brac;os no el van aguantar mes es va deixar caure, i es
va donar un bon cop. Es va quedar mig estabornit uns minuts.
Despres es va poder asseure.
-T'has fet mal?
-Esperem que no- va poder murmurar.
-I els ocellets?
-Son aqui, vius-. Va obrir-se la camisa i els va treure. -Pera
m'han costat cars...
Va intentar tornar cap a casa, pero tot ell tremolava i es va
haver de tornar a asseure. Quan, finalment, hi va tornar va dira en
Josep:
-M'he fet mal, pero no diguis res a la mama.
La nit al llit li va fer be, pero durant molts dies es va sentir
d'aquella trompada.
Una merla petita petita
Els ocells eren la seva passi6. Havia agafat d'un niu una merla
petita petita i l'havia criat. A la gabia, teixida de branquillons de
salze, l'ensenyava a xiular. L'ocell en va aprendre. Quan veia en
Joan el saludava amb un refilet ben modulat, saltava alegre entre els
barrots i se'I mirava amb els ollets neg:res i brillants. Era una merla
simpatica.
Pero un mati la merla no va fer el seu refilet. Un gat havia
destrossat la gabia i se l'havia menjat. Nomes quedaven unes plo-
mes plenes de sang. Joan es va posar a plorar. La seva mare volia
calmar-lo i li deia que, de merles als nius, en podria trobar mes.
Pero Joan continuava sanglotant. No volia saber-ne res, de les
altres merles. Era «aquella», la seva amigueta, i l'havien mort; no
la tornaria a veure mes.
Va estar uns dies trist i ninguno podia consolar-lo. «Finalment
-explica Lemoyne- es va aturar a reflexionar sobre la inutilitat de
les coses mundanes, i va prendre una resoluci6 superior a la seva
edat: es va proposar no posar mes el cor en coses terrenes». Les
mateixes paraules les va repetir anys mes tard, quan va morir el seu
amic mes estimat, i moltes altres vegades.
36

4.9 Page 39

▲back to top
Dona gust constatar que, aquest proposit, Joan Bosco no ei va
pader complir mai. Ell, com nosaltres, amb ei cor de carn, necessi­
tava estimar les coses petites i les grans. Plorara amb el cor destros­
sat a la mort de don Calosso, de Lluis Comollo, a la vista dels
primers nois darrera la reixa d'una preso. Si algti fa mal als seus
nois dira:«Si no fos pecat, el destrossaria amb les meves mans». Els
nois <liran d'ell, amb una insistencia gairebe monotona: «M'estima­
va molt». Un d'ells, Lluis Orione, escriura: «Caminaria sobre bra­
ses per veure'l una vegada mes, i dir-li gracies».
L'ascetica de l'epoca ensenyava que «posar el cor en les coses
creades» no era bo. Millor no c6rrer cap perill i estimar poc. La del
Vatica II, mes evangelica, ens dira, ben cert, que no cal transformar
les coses en idols, pera que Den ens ha donat ei cor perque estimem
sense por. EI deu dels filasofs es impassible. Pera el Deu de la
Biblia, no: estima i s'enfada, sofreix i piora, tremola d'alegria i
somriu amb tendresa.
La seva terra
Als nou anys, el noiet comenca a sortir de la closca calentona
de la familia i a mirar al voltant. En Joanet tambe mirava i desco­
bria la seva terra. Bonica, ondulada, tranquil-la. Hi creixien les
moreres, els ceps, el blat de moro, ei canem. Hi pasturaven vaques
i ovelles. Els boscos grans i espessos eren taques d'un verd intens.
Els pagesos que cavaven lentament sota ei sol eren homes pacients,
tenacos. Gent fidel a la prapia terra, on havien arrelat com els
arbres. No els sabia greu treure's el barret davant del capella i de
Deu, i quan tancaven la porta de casa, se sentien uns reis amb la
seva familia.
Joan Bosco va ser un gran fill de Deu, pera tambe d'aquesta
terra. La vocaci6 la hi va enviar el Gel, pero aquest clima, aquest
aire, el caracter d'aquesta gent, la van modelar i alimentar. Sempre
portara a la paria l'accent de la seva comarca, i a !'anima l'emprem­
ta de la seva gent.
37

4.10 Page 40

▲back to top
5
PETIT SALTIMBANQUI
Els nou anys d'en Joanet estan marcats pel «gran somni»: la
multitud de nens, l'Home que l'amonesta: «No amb cops, sino amb
mansuetud», la Dona que li prediu: «Quan sigui l'hora ho enten-
dras tot».
Tot i les paraules prudents de l'avia, aquella nit va il-luminar el
seu futur. EI somni dels nou anys -escriu Pere Stella- condiciona
tota la manera de viure i de pensar de Joan Bosco. I tambe condi-
ciona la conducta de la mare en els mesos i anys segiients. Tambe
per a ella es la manifestacio d'una voluntat superior, un signe elar
de la vocacio sacerdotal del fill. Nomes aixi es pot explicar la seva
tenacitat a conduir Joan pel camf que el faria pujara l'altar.
En el camf Joan ha vist una colla de nois i se li ha manat que
els fes el be. Per que no comen9ar ara mateix? De nois ja en coneix
molts: els companys de joc, els vailets que viuen a les cases escam-
pades per la muntanya. Alguns son molt bons minyons, pera altres
son vulgars, blasfems...
A l'hivern moltes families passaven els vespres juntes, en una
quadra gran on els bous i les vaques donaven una mica d'escalfor.
Mentre les dones filaven i els homes fumaven en pipa, Joan va
comern;ar a llegir als seus amics els llibres que li deixava don Lac-
qua: Guer{, ei desgraciat. La historia de Ber/ondo, Els Pars de
Franfa. Va tenir un gran exit. «Tothom em volia a la quadra
-explica-. Amb els meus companys s'hi reunien persones de tota
edat i condicio. Tots es divertien passant la vetlla escoltant immo-
bils el pobre lector enfilat en un banc perque tots el veiessin».
L'exit d'aquelles vetllades era Els Pars de Franfa. Explicava les
aventures meravelloses i una mica complicades ·de Carlemany i dels
seus paladins: Rolda, Oliver, el traidor Ganelo, el bisbe Turpf, les
proeses de l'espasa magica Durandart. Escriu Don Bosco: «Abans i
despres de les meves narracions tots feiem el senyal de la Santa Creu
i resavem I'Ave Maria».
38

5 Pages 41-50

▲back to top

5.1 Page 41

▲back to top
Les trompetes perla muntanya
Al bon temps les coses canvien. Les aventures ja no atrauen.
Per reunir els amics, Joan compren que ha de fer alguna cosa
«meravellosa». Pero que?
Les trompetes dels saltimbanquis ressonen per les muntanyes
vei."nes. Es dia de fira. Joan hi va amb la mare. S'hi compra, s'hi
ven, s'hi discuteix, s'hi fan trampes. I es molt divertit. La gent
s'apinya al voltant dels prestidigitadors i dels acrobates. Els jocs de
mans i els exercicis d'habilitat deixen els pagesos bocabadats. I ell
tambe ho podria fer! S'ha de posar a estudiar els secrets dels equi­
libristes i els trucs dels prestidigitadors.
Pero aquests grans espectacles nomes es veuen per la festa ma­
jor. EI equilibristes ballen a la corda, els prestidigitadors fan els jocs
de mans mes vistosos: treure coloms i conills del barret, fer desapa­
reixer una persona, tallar-la en dos trossos i tornar-la a fer apareixer
sencera. Tambe tenen molts badocs els arrencaqueixals. �
Pero per veure aquests espectacles s'ha de pagar entrada, deu
centims. D'on els pot treure? Margarida li diu:
-Apanya't com pugnis, pero no em demanis diners. No en tinc.
Joan se les apanya. Captura ocells i els ven, fabrica cistells i
gabies i els porta als venedors ambulants, recull herbes medicinals i
les ven al farmaceutic de Castelnuovo.
Aconsegueix aixi arribar a la primera fila dels espectacles. Ob­
servant atentament es fixa en l'equilibri del balanci sobre la corda,
veu el rapid moviment dels dits que amaguen el truc, i arriba a
descobrir trampes matusseres.
Arrencar un queixal corcat, en aquell temps, es una tortura per
a tothom. La primera anestesia es provara a America ei 1846. Joan,
en una fira del 1825, assisteix a la «extracci6 d'un queixal sense
dolorn, gracies a unes polvores magiques. EI pages que s'hi presta
te un queixal que li fa mal de debo. EI prestidigitador posa els dits
en les polvores i enmig del soroll de les trompetes i dels timbals l'hi
tren d'una estrebada amh una clau anglesa que portava amagada a
la maniga. El pages s'aixeca cridant, pero les trompetes fan soroll i
el prestidigitador l'abraca que gairebe l'ofega, i crida: «Gracies!
Gracies! L'experiment ha estat un exit!». Joan es un dels pocs que
ha vist la clau anglesa, i se'n va tot rient.
A casa prova els primers jocs. «M'hi esfon;ava dies i dies fins
que els aprenia». Fer sortir conills del barret, caminar per la corda
fluixa, tot aixo vol mesos de practica, de constancia, d'ensopegades.
«Potser no em creureu -escriu Don Bosco- pero a onze anys
39

5.2 Page 42

▲back to top
sabia fer jocs de mans, el salt mortal, caminar amb les mans i saltar
i ballar a la corda fluixa».
Espectacle al prat
Una tarda de diumenge, a ple estiu, Joan anuncia als amics ei
seu primer espectacle. Sobre uns sacs estesos a l'herba, fa miracles
d'equilibri amb pots i cassoles que s'aguanten a la punta del nas. Fa
obrir la boca a un petit espectador i en treu desenes de boletes de
colors. Treballa amb la vareta magica. l, finalment, s'enfila a la
corda i hi camina entre els aplaudiments dels amics.
La veu corre de casa en casa. EI public creix: petits i grans, nois
i noies, fins i tot els vells. Son els mateixos que a la quadra escolta-
ven Els Pars de Franra. Ara se'l miren com fa baixar pei nassot
d'un pages ingenu un riu de monedes, com canvia l'aigua per vi,
com multiplica els ous, obre la bossa d'una senyora i en fa sortir un
colom viu. Tots riuen i piquen de mans.
El seu germa Antoni tambe anava a veure els jocs -escriu
Lemoyne-, pera no es posava mai a primera fila. S'amagava <lar-
rera un arbre, apareixia i desapareixia. A vegades es burlava del
petit saltimbanqui:
-Mireu el pallasso, ei gandu!! Jo em deixo les costelles a la
feina i ell fa de xarlata!
Joan patia. A vegades suspenia l'espectacle iel reprenia dos-cents
metres mes enlla, on Antoni acabava per deixar-lo tranquil. Era un
xarlata «especial» aquell noi. Abans del numero final, treia de la
butxaca ei rosari, s'agenollava i convidava a tots a pregar. 0 be
repetia ei sermo que havia sentit al mati a la parraquia. Era ei preu
que demanava al seu publie, l' entrada que feia pagar a petits i
grans. Tota la vida Joan Bosco sera generosissim per donar el seu
esfor9, pera com a bon piemontes demanara sempre un preu: no
pasen diners, pera si en compromfs amb Deu i amb els nois pobres.
Despres l'espectacle final. Lligava una corda a dos arbres, hi
pujava i caminava aguantant un rudimentari balanci, entre silencis
expectants i ovacions frenetiques.
Veure un camperol que, als deu anys escassos, es capa9 d'impo-
sar-se als seus companys, fins i tot als mes grans, que paria amb
desimboltura i s'ho enginya per interessar la gent i fer-la resar, es
una cosa del tot nova en les vides dels sants.
«Despres d'algunes d'aquestes diversions -escriu-, quan esta-
va ben cansat, acabavem la gresca, feiem una breu pregaria i tot-
hom se n'anava a casa».
40

5.3 Page 43

▲back to top
Primera Comuni6
La Pasqua del 1826 va caure el 26 de mar�. Aquell dia Joan va
fer la primera Comuni6 a la parroquia de Castelnuovo. La recorda
aixi:
«La meva mare era al meu costat. Durant la quaresma m'havia
acompanyat a confessar. -Fill meu, em va dir, Deu et fara un gran
do; prepara't be. Confessa't be, penedeix-te i promet a Deu que
seras mes bo d'ara endavant-. Aixi ho vaig prometre; si despres hi
he estat fidel, Deu ho sap.
Aquell mati em va acompanyar a la sagrada taula, i vam fer
junts la preparaci6 i l'acci6 de gracies. En tot el dia no va voler que
m'ocupes de cap feina material, sin6 que em dediques a llegir i a
resar. Em va dir molfes vegades:
«Per a tu ha estat un gran dia. Deu ha pres possessi6 del teu
cor. Ara promet-li que faras tot el que puguis per ser bo fins a la fi
de la teva vida. D'ara endavant ves sovint a combregar; confessa't
de totes les faltes; sigues sempre obedient; ves de bon grat a catecis­
me i a escoltar els sermons; pero, per amor de Deu, fuig com de la
pesta dels que diuen coses dolentes».
«Vaig procurar portar a la practica les advertencies de la meva
mare, i em sembla que des d'aquell dia hi va haver un millorament
en la meva vida, especialment en l'obediencia i la submissi6 als
altres, que era una cosa que em costava molt».
L' hivern mes dur de la vida
L'hivern segiient va ser per a en Joanet el mes negre de tota la
vida.
S'havia mort l'avia (la mare de Francesc) i Antoni, de 18 anys,
cada vegada s'allunyava mes de la familia. Els seus moments de
violencia eren mes freqiients.
L'ultim dia d'octubre Margarida va insinuar la possibilitat d'en­
viar un altre any en Joan a l'escola de don Lacqua. Podria aprendre
les primeres nocions de llati. Antoni va reaccionar bruscament:
-Que vol dir llati? Per que el necessitem a casa, el Bati? Tre­
ballar, treballar !
Gairehe segur que Margarida va insinuar la possibilitat d'una
carrera eclesiastica de Joan, pero Antoni devia pensar que era una
utopia irrealitzable. «Per fer un capella -sentira dir moltes vegades
Joan- calen deu mil lires». Una suma exagerada, per a una familia
pagesa d'aquell temps.
41

5.4 Page 44

▲back to top
Amb l'excusa de portar encarrecs a la tia Marianna i a l'avi que
vivia a Capriglio, Joan va pader anar alguna vegada a veure don
Lacqua tambe durant aquell hivern de 1826-27. Pero Antoni hi
posava mala cara. I un dia va esclatar la guerra oberta. Ho explica
ei mateix Don Bosco:
«Primer a la mare i despres al meu germa Josep, Antoni va dir
en un to imperatiu:
-Ja n'hi ha prou! Vull acabar aixo de la gramatica. Jo he
crescut alt i gros i mai no he vist aquests llibres.
En aquell moment, dominat per la tristesa i la rabia, vaig res-
pondre com no ho havia d'haver fet:
-Tampoc ei nostre ase no ha anat mai a l'escola, i es mes alt i
gros que tu.
Va saltar fet una furia, i corrent em vaig pader escapar d'una
pluja de cops i clatellades. La meva mare estava molt trista, i jo
plorava».
Les coses van anar endavant uns dies mes, entre tensions cada
vegada mes violentes. Antoni era un tossut, i Joan no volia deixar-
se dominar i reaccionava vivament. Despres, per un llibre que Joan
havia posat a taula, al costat del plat, va esclatar l' eseena que hem
explicat al principi d'aquestes pagines. Joan no va poder-se escapar
i el germa ei va pegar.
L'endema al mati, Margarida li va dir aquelles paraules tan
tristes: «Val mes que te'n vagis de casa».
En un dia emboirat de febrer, Joan va arribar a la casa de pages
dels Moglia, i ei van acceptar com a mosso, gracies als seus plors
desconsolats.
42

5.5 Page 45

▲back to top
6
TRES ANYS A LA CASA DE PAGES I UN A
LARECTORIA
Al cap d'uns dies Lluis Moglia va dir a Dorotea:
-No hem fet gens malament de llogar aquest vailet.
Joan Bosco s'havia posat a treballar de valent i semblava ben
disposat i obedient. La seva feina era tenir cura de la quadra. El
mes pesat era refer cada mati ei jac; de palla fresca de les vaques, i
treure els fems amb la forca i el carret6. Tambe havia de netejar els
animals, portar-los a l'abeurador, pujar a la pallissa i omplir les
menjadores de fenc per a tot el dia, i munyir les vaques.
Naturalment Joan no havia de fer ell tot sol tota aquesta feina:
estava sota les ordres del vaquer, que li confiava els treballs mes
adequats a un noiet.
Tambe en les pregaries, al vespre, Joan va demostrar que era un
noi despert, i la senyora Dorotea el va convidar alguna vegada a
dirigir ei Rosari.
Per dormir els Moglia li havien preparat una habitaci6 molt
petita, pero clara, i un bon llit. Mes del que tenia a I Becchi, on
havia de compartir l'habitaci6 amb Josep i a vegades tambe amb
Antoni. Despres de les primeres nits, Joan va gosar encendre un
tros d'espelma i llegir durant una horeta un dels llibres que li havia
deixat don Lacqua. Ningu no li va dir res i va continuar fent-ho.
EI dissabte al vespre va demanar permis a l'amo per anar l'en­
dema al mati, a primera hora, a Moncucco. Va tornar a esmorzar i
a les deu va acompanyar el senyor Lluis i tota la familia a la missa
major.
Com que cada dissabte demanava aquest permis tan estrany,
Dorotea va voler veure on anava el vailet: n'era responsable davant
de la seva mare. Es va arribar a Moncucco abans de l'alba i des de
la casa d'una amiga va veure Joan que arribava i entrava a l'esgle­
sia. El va veure que s'acostava al confessionari del rector, que ofa
la missa primera i que combregava.
43

5.6 Page 46

▲back to top
En aquell temps es combregava molt de tant en tant. A la missa
major, a la qual assistia tota la gent del poble, ni tan sols es
distribuYa la Comunio. EI que voEa combregar havia de participar a
la missa resada que el rector celebrava molt d'hora.
Dorotea, mentre tornaven cap a casa, li va dir: «Des d'ara,
quan vulguis anar a missa primera, fes-ho. No cal que demanis
permis».
Confessant-se amb el rector, don Cottino, Joan li va confiar el
seu desig de fer-se capella, i tambe les seves dificultats. Don Cottino
el va animar a confessar-se i combregar cada setmana, a pregar
durant tot el dia i a confiar en el Senyor: si Ell volia, les dificultats
es resoldrien. Tambe el va encoratjar a no interrompre del tot els
estudis: i si fos compatible amb la seva feina, li donaria amb molt
de gust algunes lli9ons de llati. Mentrestant podia deixar-li algun
llibre.
Dos grans i quatre espigues
EI vell Josep, oncle de l'amo, tornava un dia del camp tot suat
i amb l'aixada a l'espatlla. Era migdia i tocava la campana a l'es-
glesia de Moncucco. EI vell, cansat, es va asseure a reposar sobre el
fenc. No gaire lluny va veure en Joan tambe sobre el fenc pera
agenollat: resava l'Angelus, com la mama Margarida l'havia acos-
tumat a fer-ho al mati, al migdia i al vespre.
Mig de per riure, mig de deba, Josep va rondinar:
-Molt be! Nosaltres, els amos, ens busquem la vida del mati al
vespre fins que no podem mes. 1 el mosso s'ho pren amb calma i
resa en pau.
Joan, tambe mig en broma, mig seriosament, va respondre:
-Quan es l'hora de treballar, ja sabeu, senyor Josep, que no
em quedo enrera. Pera la meva mare m'ha ensenyat que, quan es
resa, de dos grans en neixen quatre espigues; i, en canvi, si no es
resa, de quatre grans nomes en neixen dues espigues. 0 sia que es
millor que vos tambe reseu.
-Valga'ns Deu!- va replicar el vell-. Ara ja tenim el rector
a casa.
Quan va arribar ei bon temps, al noi li tocava portar les vaques
a pasturar: havia de vigilar que no entressin als prats vei'ns, que no
mengessin herba massa mullada, que no es trenquessin les banyes.
Assegut sota un arbre, mentre els animals menjaven l'herba alla
44

5.7 Page 47

▲back to top
a la vora, Joan va trobar una mica de temps per als llibres. Lluis
Moglia no se'n queixava pas, pera feia anar el cap.
-Per que llegeixes tant?
-Vull ser capella.
-Que no saps que avui dia, per estudiar, fan falta nou o deu
mil lires? On les trobaras?
-Si Deu vol, algu hi pensara.
A vegades ve a jugar al prat Anna, la filla gran dels Moglia. Te
vuit anys. Quan veu que Joan llegeix un llibre en lloc de mirar com
ella juga, s'enfada:
-Plega de llegir, Joan.
-Es que vull ser capella i haure de predicar i confessar.
-Si, si, capella -se'n burla la menuda-. Tu seras vaquer.
Joan un dia li repon:
-Tu, Anna, ara te'n rius, pero un dia vindras a confessar-te
amb mi.
(Anna es va casar i va viure molt de temps a Moriondo. Va
explicar moltes vegades aquest episodi als seus fills. Quatre o cinc
vegades l'any anava a Valdocco a confessar-se amb Don Bosco. I ell
l'acollia amb alegria, com si fos una germana).
Quan va tornar l'hivern, els amos li van permetre anar alguna
vegada a classe amb don Cottino. Pero eren tan poques lli9ons i tan
separades una de l'altra que resultaven jnutils.
L'amistat amb el rector, tanmateix, li va facilitar fer-se amic
dels vailets de Moncucco. L'entrada de la rectoria, que els dies
feiners feia d'escola, el diumenge es transformava en un petit «ora­
tori». Joan Bosco feia jocs de mans, llegia les pagines mes emocio­
nan.ts de la Historia Sagrada i feia resar els seus amiguets.
Quan feia mal temps i no es podia anar fins a Moncucco, alguns
de les cases de pages es reunien amp ell a la casa dels Moglia. Joan
els portava a la pallissa, els distreia i els explicava el catecisme.
A casa els Moglia, Joan hi va passar tres anys gairebe sencers:
del febrer de 1827 al novembre de 1829. Anys perduts per als seus
estudis. Tambe van ser inutils per a la missi6 que Deu li encomana­
ria?
Pere Stella recorda un fet aparentment insignificant: «La senyo­
ra Dorotea i el seu cunyat Joan un dia el van trobar agenollat amb
un llibre a les mans, els ulls tancats, la cara cap al cel, i van haver
de sacsejar-lo de tan absort que estava en les reflexions». I argumen­
ta: «Van ser, doncs, anys ben aprofitats, en els quals va arrelar mes
profu�ndament en Joan el sentit de Deu i de la contemplaci6. Va
45

5.8 Page 48

▲back to top
pader exercitar-se en el dialeg amb Deu durant el treball als camps.
S6n anys que es poden definir com d'espera abstreta i suplicant de
Deu i dels homes».
EI 1827, a Mila, Manzoni va publicar la primera edici6 d'Ets
promesos. EI 1828, a Recanati, Leopardi va comen9ar els grans
Iditlis. EI 1829, a Paris, Rossini estrena la seva obra mestra, Gui-
llem Tel!. En aquests tres anys, Joan Bosco netejava les vaques en
una casa de pages perduda al Montferrat. Pero comen9ava a parlar
amb Deu.
L'oncle Miquel
L'estada de Joan a la casa dels Moglia era una espina clavada
al cor de mama Margarida. Segurament es va desfogar amb el seu
germa Miguel que, cap al venciment dels contractes rurals (l'onze de
novembre) va anar a parlar amb el nebot. EI va trobar quan feia
sortir les vaques de la quadra.
-Aixi, Joan, estas content d'estar aqui o no?
-No. Em tracten be, pero jo vull estudiar. Els anys passen, ja
n'he fet catorze, i sempre s6c alla mateix.
-Doncs torna a fer entrar els animals a la quadra i torna a I
Becchi. Jo parian~ amb els teus amos i despres he d'anar al mercat
de Chieri. Pero aquest vespre passare per casa teva i ho arreglarem
tot.
En Joan va fer altra vegada el farcell, va saludar la senyora
Dorotea, el senyor Esteve, el vell Josep, Teresa, Anna. S'havien fet
amics i ho serien totala vida.
Se'n va anar cap a I Becchil. Quan va arribar, mama Margarida
el va veure de lluny iel va anar a trobar de pressa.
-A casa hi ha l'Antoni. Tingues paciencia i amaga't fins que
arribi l'oncle Miguel. Si l'Antoni et veu desconfiara i qui sap que
pot passar.
Joan es va ficar per unes mates i se'n va anar a seure al costat
d'un clot. 0 sia que no s'havia acabat el problema i calia preparar-
se encara per lluitar.
L'oncle va arribar que ja era fosc, va recollir el nebot mort de
fred i el va portar a casa. Hi va haver tensi6, pero no guerra.
Antoni havia fet 21 anys i es preparava per formar una familia.
Quan li van assegurar que la manutenci6 i els estudis de Joan no
anirien al seu carrec, no va posar-hi cap objecci6.
Miquel es va posar en contacte amb els rectors de Castelnuovo
i de Buttigliera, per mirar de col-locar amb ells el nebot estudiant,
46

5.9 Page 49

▲back to top
pero va trobar grans dificultats. La soluci6 va arribar d'una manera
inesperada.
Vint centims per un sermo
El setembre d'aquell any 1829 havia vingut a establir-se a Mo-
rialdo com a capella don Joan Melcior Calosso, sacerdot d'uns 70
anys, que per raons de salut havia renunciat feia uns anys a la
parroquia de Bruino. Era un sacerdot venerable, carregat d'anys i
d'experiencia pastoral.
Al novembre es va predicar una missi6 al poble de Buttigliera.
Joan hi va anar i tambe don Calosso. Tornant cap a casa, el vell
sacerdot va veure entre la gent aquell noiet de 14 anys, que camina-
va tot sol.
-D'on ets, fill meu?
-D'I Becchi. He anat al serm6 dels missioners.
-Qui sap que has entes amb totes aquelles cites amb llati -i va
moure el cap tot sonrient-. Segurament la teva mare t'hauria po-
gut fer un serm6 mes adequat.
-Es veritat; la mare em fa sovint uns bons sermons. Pero em
sembla que tambe he entes els missioners.
-A veure, si em dius quatre paraules del serm6 d'avui, et
donare vint centims.
En Joan va comem;:ar tranquil-lament a recitar el serm6 sencer,
com si llegis un llibre.
Don Calosso va reprimir l'emoci6 i va preguntar:
-Com et dius?
-Joan Bosco. EI meu pare es va morir quan jo encara era un
nen.
-Que has apres a l'escola?
-He apres a llegir i escriure amb don Lacqua, a Capriglio.
M'agradaria continuar estudiant, pero el meu germa gran no en vol
saber res, i els rectors de Castelnuovo i de Buttigliera no tenen
temps d'ajudar-me.
- I per que voldries estudiar?
-Per ser capella.
-Digues a la teva mare que vingui a veure'm a Morialdo.
Potser podre donar-te un cop de ma, tot i que ja s6c vell.
Margarida, asseguda davant de la taula de don Calosso, va
sentir:
-EI vostre fill es un prodigi de memoria. Cal que es _posi a
47

5.10 Page 50

▲back to top
estudiar de seguida, sense perdre el temps. Ja s6c vell, pera fare tot
el que encara pugui f er.
Van acordar que Joan estudiaria amb el capella, que no s'estava
gaire lluny d'I Becchi. Aniria a casa nomes a dormir. 1 en les
epoques de mes feina al camp tambe ajudaria els seus.
Joan va aconseguir de cop el que li havia faltat durant molt de
temps: confiam;a paterna, sentit de la seguretat, esperanca.
«Em vaig posar de seguida a les mans de don Calosso -va
escriure-. M'hi vaig manifestar tot jo, tai com era, li explicava tots
els meus pensaments. Aleshores vaig coneixer que volia dir tenir un
guia estable, un amic fidel, que fins a aquell moment no havia
tingut. Entres altres coses em va prohibir una penitencia que solia
fer i que no era adient a la meva edat. Em va encoratjar a freqiien-
tar la confessi6 i la comuni6, i em va ensenyar a fer cada dia una
breu meditaci6, o, encara millor, una mica de lectura espiritual1.
«Amb ell moria I'esperan~a»
Cap al setembre de 1830 (potser per acabar qualsevol tensi6
amb Antoni) es va establir a casa de don Calosso, tambe a la nit.
Nomes anava a casa una vegada a la setmana, per recollir la roba
neta.
Els estudis progressaven rapidament i molt be. Don Bosco re-
cordava aquells dies amb paraules d'entusiasme: «Ningu no es pot
imaginar la meva alegria. Estimava don Calosso com a un pare, ei
servia de bon grat en tot. Aquell home de Deu m'estimava tant que
moltes vegades em va dir: 'No et preocupis pei futur. Mentre viure
no deixare que et falti res, i quan em mori tambe em preocupare de
tu'. Era absolutament felic quan un desastre va trencar totes Ies
meves esperances».
Un mati del novembre de 1830, mentre Joanes a casa a recollir
el farcell de la roba neta, arriba una persona a avisar-Io que don
Calosso s'ha posat malalt.
«No vaig c6rrer, vaig volar», recorda Don Bosco. Havia tingut
un infart. Va reconeixer en Joan, pero no li va poder padar. Li va
1 A Bruino, don Calosso havia trobat i revifat una «Companyia de Maria Amd-
liadora». A l'esglesia parroquial hi havia tambe un altar dedicat a la Mare de Deu
sota aquesta advocaci6. ;,Va ser a ell a qui Joan Bosco va sentir parlar per primera
vegada de la Mare de Deu «Auxili dels crisdans»?
48

6 Pages 51-60

▲back to top

6.1 Page 51

▲back to top
assenyalar la clau d'un calaix i li va fer entendre que no la dones a
ningu.
I aixo va ser tot. Al noiet no li va quedar res mes que plorar
desesperadament davant el 'cadaver del seu segon pare. «Amb ell
moria tota la meva esperarn;a».
Pera en el fons, d'esperan9a encara n'hi havia una: la clau. Al
calaix hi havia sis mil lires. Dels gestos de don Calosso resultava
evident que eren per a ell, per al seu futur. Li ho confirmaven els
que havien assistit el moribund. Un altre, pera, deia que els gestos
d'un moribund no volen dir res: nomes un testament en tota regla
dona O treu drets.
Els nebots de don Calosso, quan van arribar, es van comportar
com a persones honrades. Es van informar de tot i despres van dir
a Joan:
-Sembla que l'oncle volia deixar-te aquests diners. Agafa totel
que vulguis.
-Joan s'hi va pensar una mica i va decidir:
-No vull res.
En les seves Memories, Don Bosco explica aquest fet amb una
soia frase: «Van venir els hereus de don Calosso i els vaig donar la
clau i totes les altres coses». Es un gest explicatiu que talla qualsevol
calcul. Ja capella, adoptara com a consigna una frase de la Biblia
igualment explicativa: «Da mihi animas, coetera tolle». «D6na'm
les animes, la resta no m'interessa».
En Joan ara tornava a estar sol. Tenia 15 anys i es trobava sense
mestre, sense diners, sense projectes per al futur. «Plorava sense
consol», escriu.
49

6.2 Page 52

▲back to top
7
EL CAMi CAP A CASTELNUOVO
Pero tanmateix calia continuar.
Per evitar qualsevol altra oposici6 d'Antoni, Margarida decideix
divj_dir ei patrimoni. Hi havia un bon pretext que «dissimulava»
aquest fet tan poc simpatic als ulls dels estranys. Antoni estava a.
punt de casar-se: ei 21 de mar9 de 1831 portava a l'altar Anna
Rosso, de Castelnuovo.
Es van dividir els camps i es va partir la casa d'l Becchi: Antoni
es va quedar la meitat que mira a llevant (amb l'escaleta de fusta
que puja al primer pis); a l'altra meitat hi van continuar vivint
Margarida, J osep i Joan.
Al desembre, Joan es posa en camf. Va a l'escola publica de
Castelnuovo. A mes de les classes elementals, l'ajuntament ha obert
un curs de Bati dividit en cinc classes. Pero els pocs alumnes de cada
classe s'agrupen en una soia aula i tenen un sol professor, don
Manuel Virano.
EI dinar a la carmanyola
Els cinc quilometres que hi ha d'I Becchi a Castelnuovo no
semblen, d'entrada, un obstacle massa gran per als quinze anys
valents de Joan. Com que l'escola es divideix en dos temps, tres
hores i mitja al mati, i tres hores a la tarda, el noi se'n va al mati
amb un tros de pa a la ma, torna a dinara casa, repren el cami a
la tarda i torna al vespre. Gairebe vint quilometres cada dia. Un
ritme de bojos, que al cap de pocs dies (potser despres de la primera
nevada) s'ha de modificar per for9a.
L'oncle Miguel li troba una mitja-pensi6 a casa d'un bon home,
Joan Roberto, sastre i music. A casa d'ell Joan es menja el dinar
que cada dia es porta a la carmanyola.
Cinc quilometres al mati i cinc a la tarda no s6n una broma,
50

6.3 Page 53

▲back to top
especialment a l'hivern. Joan camina amb voluntat i, quan el cami
no es un panta a causa de la pluja o una pista de gel, com tots els
pagesos es treu les sabates i se les tira a l'esquena. Pluja i vent, sol
i pols, son els seus companys de molts dies.
Pera alguns vespres de gener no es veu amb cor de fer el cami
entre la tempesta i demana al senyor Roberto per dormir a sota
l'escala, encara que sigui sense sopar.
Mama Margarida compren que el seu fill aquell hivern podria
deixar-se la salut pe! cami, i fa tractes amb el sastre. Per una
quantitat raonable (que es pot pagar tambe en cereals i vi) el senyor
Roberto accepta en Joan a pensio completa. Li donara una sopa
calenta a migdia i al vespre i podra dormir sota l'escala. Del pa se
n'encarregara la mare.
Ella mateixa l'acompanya a Castelnuovo i porta a la bossa les
poques coses necessaries per a un vailet de quinze anys. Recomana
al senyor Roberto que «Ii doni una mirada i, si cal, una estirada
d'orelles», i diu a en Joan: «Sigues devot de la Mare de Deu perque
et faci ser bo».
A l'escola es troba amb nens de deu i onze anys. La seva
preparaci6 cultural, fins ara, ha estat molt modesta. Si hi afegim la
jaqueta massa gran i les sabates gastades, es facil entendre que es
converteixi en ei blanc de les bromes dels seus companys. Li diuen
«el vaquer d'I Becchi».
Joan, que era l'idol dels noiets de .Morialdo i Moncucco, ara
pateix. Pero es dedica a estudiar tant com pot, amb l'ajuda i l'afec-
te del mestre. Don Virano es un home capa~ i amable. Veient la
seva bona voluntat, el pren a part i en poc temps aconsegueix
progressos molt rapids. Quan Joan escriu una redaccio realment
bona sobre la figura biblica d'Eleazar, don Virano la llegeix a classe
i diu:
-EI que fa unes redaccions aixi tambe es pot permetre portar
sabates de vaquer. Perque el que compta a la vida no son pas les
sabates, sino el cap.
Castelnuovo d' Asti s'aixeca en un tur6 a uns vint quilometres
de Tori. Al cim hi ha les ru:ines d'un castell i al punt mes alt hi ha
l' «esglesia del Castell», dedicada a la Mare de Deu. Joan hi puja
moltes vegades per demanar a la Mare de Deu «que ei faci ser bo».
EI pobie te tres mil habitants, unes sis-centes famiUes.
Mama Margarida ve cada setmana d'I Becchi. Porta a en Joan
dos pans grossos i rodons, que li hauran de durar totala setmana.
Els hi porta ella per «veure de prop» com van les coses del fill. Fa
be, perque entre els companys d'escola d'en Joan tambe hi ha
51

6.4 Page 54

▲back to top
pillets, i per a un estudiant de la seva edat es facil prendre un mal
cami.
Don Bosco explica: «Aquell any vaig c6rrer algun perill a causa
d'alguns companys. Volien portar-me a jugar a l'hora de classe. I
com que jo deia que no tema diners, em deien: -Ja es hara que
t'espavilis. Has d'aprendre a viure. Roba al teu dispeser, a la teva
mare-. Recordo que vaig respondre: -La meva mare m'estima
molt. No vull comencar a donar-li disgustos-».
L'escola, en aquella epoca, te una inclinaci6 marcadament reli-
giosa. La primera mitja hora del mati es dedica sempre al catecisme.
Tambe es dedica a la instrucci6 cristiana la lli~6 vespertina del
dissabte, que acaba amb les Lletanies de la Mare de Deu. Els mes-
tres han de donar als alumnes no tan sols la possibilitat, sin6 tambe
la comoditat d'assistir a missa cada dia, i de confessar-se una vega-
da al mes.
«A I Becchi nomes hi ha ases»
A l'abril, Joan esta a punt de la recuperaci6 escolar quan te lloc
un fet que li suposara conseqiiencies amargues. Don Virano es
nomenat rector de Mondonio, i ha de deixar l'escola en mans de
don Nicolau Moglia.
Es un sacerdot piet6s i caritatiu, pero te 75 anys. No pot de cap
manera dominar les cinc classes que conviuen a la seva escola. Un
dia s'enfada molt i fa anar la vara, i la resta de la setmana permet
l'escandol.
Se les te amb els mes grans, com a responsables del continu
desordre i demostra una antipatia particular pei mes gran de tots,
«el vaquer d'I Becchi», tot i que Joan pateix molt amb aquella
indisciplina coJ.Iectiva. No perd l'ocasi6 de mortificar-lo.
-Que vols entendre tu, de llati? A I Becchi nomes hi creixen
grans ases. Ases magnifics, cal dir-ho, pero ases al cap ia la fi. Ves
a buscar bolets, ves a buscar nius: es aquesta la teva feina, no
estudiar llati.
Els companys, que per respecte a don Virano havien comern;at
a deixar-lo en pau, tornen a desbordar-se. Joan va passar dies de
desanim.
Pera un dia va voler prendre's la revenja.
Don Moglia havia posat uns deures de llati. Joan, que havia de
fer la traducci6 amb els de primer curs, va demanar al mestre que
li deixes fer els deures de tercer. EI mestre es va ofendre:
52

6.5 Page 55

▲back to top
-Qui et creus que ets? Tarna rapid a la feina i prova de no ser
l'ase de costum.
Pera Joan va insistir i don Moglia va acabar per cedir:
-Fes el que vulguis, per6 no et pensis pas que despres llegire les
teves bestieses.
EI noi va prendre paciencia i es va posar a fer la traducci6. Era
un pel dificil, per6 es veia amb cor de fer-la. La va acabar dels
primers. EI mestre va agafar el full i el va deixar de banda.
-Si us plau, llegeixi-la i digui'm quines faltes hi he fet.
- Ves al teu lloc i no em molestis.
Joan, educat per6 insistent, no va afluixar:
-No li demano pas un sacrifici gaire gran, nomes que la llegeixi.
Don Moglia va llegir. La traducci6 era bona, molt bona, tant
que li va fer perdre la paciencia una altra vegada:
-Ja ho he dit, que no ets bo per a res. Aquesta feina l'has
copiada de cap a cap.
-1 de qui vol que l'hagi copiat? -. Els seus vei"ns encara
mossegaven el llapis tot rumiant les ultimes frases.
-Ets un impertinent! -va cridar el sacerdot-. Corre cap al
teu lloc i gracies que no t'expulsi de l'escola.
L'arterioesclerosi era mortal, ja en aquell temps, i tambe els
prejudicis.
Els ultims mesos d'::1.quell curs van ser per a Joan de desanim.
En les seves Memories, Don Bosco no diu el nom de don Moglia.
Tenia respecte pels vells. Al·ludeix nomes a «un que, incapa9 de
mantenir la diciplina, gairebe va engegar a radar tot el que havia
apres en els mesos anteriors».
EI vestit negre que «separa»
Una altra espina feia patir en Joan en aquells mesos. Havia
conegut dos sacerdots magnifics, don Calosso i don Virano. No li
cabia al cap que els altres fossin diferents: «A vegades -escriu-
em trobava pel cami el rector iel vicari. Els saludava de lluny; quan
arribava al seu costat els feia una reverencia; per6 ells guardaven les
distancies i es limitaven a tornar-me educadament la salutaci6 sense
interrompre el passeig».
Aquell vestit negre semblava «separar-los» dels altres. Als semi-
naris d'aquell temps s'ensenyava que aquella era l'actitud mes ade-
quada a les «persones d'Esglesia». Reserva i gravetat. Distancia-
ment.
«Jo estava molt disgustat. I deia als amics: -Si mai arribo a
53

6.6 Page 56

▲back to top
capella, fare tot el contrari. M'acostare als noiets i els· dire bones
paraules, amb bons consells-».
Joan no es pot pas imaginar que aquesta decisi6 seva portara,
durant els 80 anys segiients, una revoluci6 silenciosa entre els cape-
llans. Als seminaris s'adonaran que aquell vailet tenia ra6, i educa-
ran les noves promocions de sacerdots ja no en la gravetat que
«mante les distancies», sin6 en la bondat somrient que les suprimeix.
A Morialdo, Joan passava les estones lliures en xerrades tran-
quil·les amb don Calosso. EI vell sacerdot recordava el passat, el noi
somiava en el futur. Despres anava a escombrar l'esglesia, a orde-
nar la cuina, a regirar curiosament la petita biblioteca.
Pero aqui, a Castelnuovo, els sacerdots no volien parlar amb
ell. Com havia d'ocupar el temps lliure?
EI seu primer «hobby» va ser la musica. EI senyor Roberto era
el mestre de cant de la parroquia i tenia a casa una espineta (claveci
petit). En Joan el va acompanyar moltes vegades al cor, i amb la
seva ajuda va aprendre a manejar ei teclat de l'espineta i mes tard
ei de l'orgue.
Pero Roberto era abans que tot ei sastre del poble, i el segon
«hobby» de Joan va ser seure al seu costat i aprendre a cosir
botons, fer vores, cosir mocadors, tallar armilles. Se'n sortia tan be
que el senyor Roberto li va proposar plantar l'escola i ser el seu
ajudant.
A l'abril don Moglia va comen~ar a agafar-li mania, i l'enrenou
que hi havia a l'escola va persuadir-lo que perdia el temps. D'acord
amb la mare, va anar a treballar algunes hores al dia a casa d'Evasi
Savio, artesa ferrer. Aixi va aprendre a manejar el martell i la llima,
i a treballar la forja.
Joan Bosco no pensava, de ben segur, que aquells oficis li
servirien un dia per obrir tallers al servei dels nois pobres de la
periferia de Tori. En aquell moment la seva unica preocupaci6 era
estalviar alguns centims. Aviat els necessitaria de debo. Juntament
amb mama Margarida, havia decidit intentar, l'any segiient, fer un
pas perillos pera decisiu: anar a les escoles de Chieri.
54

6.7 Page 57

▲back to top
8
HE D'ESTUDIAR
Quan fa el farcell i s'acomiada del senyor Roberto, Joan no
torna a I Becchi. Va al Sussambrino, una casa de pages que el seu
germa Josep porta a mitges amb Josep Febraro. Tambe Margarida
ha marxat d'I Becchi amb el fill.
Joan dedica els mesos d'estiu a estudiar intensament. A Chieri
no vol trobar-se endarrerit.
Pero tampoc no vol ser un pes excessiu per al seu germa. Per
aixo l'ajuda en les feines del camp, repara les eines agricoles en una
forja rudimentaria i porta vaques a pasturar. Aquesta ultima feina
li permet llegir i estudiar.
Rosa Febraro, filla de Josep, recordava que Joan sovint estava
tan abstret pels llibres que les vaques se n'anaven per les seves. Sort
que ella, una nena de deu anys, les perseguia pels camps, enmig del
blat de moro, i les feia tornar alla on era l'estudiant abans que els
amos protestessin.
-Les vaques es menjaven el moresc.
-Gracies, Rosa-. Elia se'l quedava mirant i deia: -Pero per
que les portes a pasturar si despres no te les mires?
-He d'estudiar, Rosa, i de tant en tant me n'oblido.
-Es veritat que seras capella?
-Si.
-Doncs, si vals, les vaques te les vigilare jo. Igualmente he de
vigilar les meves !
Joan li donava les gracies i tornava a les sevP.s lectures.
Un somni que torna
A Castelnuovo Joan s'havia fet amic d'un company d'escola,
Josep Turco. El pare de Josep era l' arno de la Renenta, una finca
55

6.8 Page 58

▲back to top
del costat del Sussambrino. Bon home i bon cristia, aquell pages
alguna vegada passava pel seu costat mentre estudiava.
-Anim, Joan, que aquesta vegada te'n sortiras!
-Gracies, senyor Turco. Aix.i ho espero. Nomes em fa por que
la meva mare no pugui pagar la pensi6 a Chieri.
-Pero hi ha Nostre Senyor, oi? Si Ell ho vol, ja veuras com
s' arreglaran les coses.
-Esperem-ho. Pera sempre tinc por.
Se li dibuixava en l'expressi6 un somriure trist. Costava treure-li
del cap que li havien passat massa desgracies.
Pera un dia el senyor Turco i el seu fill el van veure c6rrer
excitat i felic.
-Bones noticies -va dir-. Aquesta nit he tingut un somni. He
vist que sere capella i que em preocupare de molts noiets.
-Pero nomes es un somni -va observar perplex el senyor
Turco.
-V6s no ho podeu entendre. Pero jo ja en tinc prou. Aquesta
vegada me'n sortire de debo.
Durant la nit se li havia presentat una altra vegada la vall del
somni dels nou anys. Havia tornat a veure el ramat i la Senyora
resplendent que l'hi volia confiar. «Fes-te humil, fort i robust -li
havia repetit- i quan sigui l'hora ho entendras tot».
A l'estiu ei poble de Montafia calebrava la festa major. No era
lluny. Joan va saber que hi havia un arbre de cucanya i que entre
els premis hi havien posat una bossa amb vint lires.
-M'anirien molt be -va pensar. I se'n va anar cap a la festa.
EI pal era altissim, llis i untat amb oli i greix. Els nois del poble
miraven l'anella de ferro de dalt de tot, que deixava voleiar paquets,
embotits, ampolles de vi, i la bossa. De tant en tant, entre la
cridoria de la gent, n'hi havia algun que s'escopia a les mans i
provava de pujar-hi. Comencaven amb empenta, pera a mig cami es
desinflaven i relliscaven avall, entre xiulades i crits.
En un moment donat, despres de fer-se carrec de la situaci6,
Joan es va posar al peu del pal. Tambe es va escopir .a les mans i
s'hi va arrapar. Va comencar a pujar poc a poc, amb calma. De
tant en tant s'asseia sobre els talons a reposar. La gent cridava
impacient i esperava que ell tambe es rendiria. Pero a en Joan li
feien massa falta aquells centims. A Moncucco treballava un any
per quinze lires, i alla, a pocs metres del seu cap, n'hi havia vint.
Estava disposat a passar tot ei dia en aquell pal, si calia.
Actuant sempre amb calma, va arribar alla on ei pal es feia mes
56

6.9 Page 59

▲back to top
prim. Va prendre mes ale i va fer les ultimes brac;ades. Ara la gent
s'ho mirava en silenci. Joan va allargar la ma, va despenjar de
l'anella la bossa amb les vint lires i se la va posar entre les dents.
Despres encara va despenjar un embotit i un mocador, i es va deixar
relliscar cap avall.
La repugnancia de parar la ma
Les vint lires de l'arbre de cucanya no eren prou, naturalment,
per traslladar-se a Chieri. Calia comprar roba, sabates, llibres. I
sobretot calia pagar una mensualitat. Pero la masoveria del Sussam-
brino no era cap mina d'or. A l'octubre Joan va dira la seva mare:
-Si us sembla be, agafo dos sacs i vaig a fer una col·lecta entre
les families del poble.
·
Era un sacrifici molt dur per al seu amor propi. Don Bosco sera
el «captaire» mes gran del segle XIX, pero sempre li costara dema-
nar caritat. Aquell octubre va vencer per primera vegada la repug-
nancia de parar la ma.
EI raval de Morialdo es un conjunt de petits caserius i cases
escampades. Joan va anar de casa en casa. Trucava a la porta ideia:
-S6c el fill de Margarida Bosco. Vaig a Chieri a estudiar per
capella. La meva mare es pobra. Si podeu, ajudeu-me.
Tothom el coneixia. Havien assistit als seus jocs, l'havien sentit
recitar ei serm6, i l'estimaven. Pero n'hi havia pocs de benestants.
Li van donar ous, blat de moro, una mica de blat.
Una decidida dona d'I Becchi que per aquells dies va anar a
Castelnuovo, se'n va anar de dret a veure el rector, don Dassano.
Li va dir que era una vergonya que no s'ajudes un noi tan valent i
que se'l deixes anar de casa en casa demanant caritat.
Don Dassano no en sabia res. Es pensava que Joan, al novem-
bre, reprendria els estudis a Castelnuovo. Se'n va informar i despres
de coneixer la decisi6 va recollir una petita quantitat i la va enviar
a Margarida. Tambe li va fer dir que anes a parlar amb Lhicia
Matta, una viuda que estava a punt de traslladar-se a Chieri per
atendre el seu fill, estudiant. Va ser un bon consell. Margarida va
parlar amb aquesta dona i es van posar d'acord que Joan a Chieri,
viuria amb ella i el seu fill. La pensi6 seria vint-i-una lires al mes.
Margarida no la podia pagar tota en diners, pero es va comprome-
tre a proporcionar-li farina i vi, i Joan ajudaria a la casa: anar a
buscar aigua, preparar la llenya per al foc i !'estufa, estendre la
bugada ...
Els ultims dies d'octubre Joan es va presentar al rector de Cas-
57

6.10 Page 60

▲back to top
telnuovo per obtenir l' «Admittatur». Per poder-se inscriure a les
escoles publiques els joves havien de tenir el certificat de bona
conducta que firmava el rector, que tambe havia de vigilar-los du-
rant les vacances i informar si es portaven malament.
Aquesta disposici6 l'havia decretat el rei Carles Felix, que jus-
tament aquell any havia mort a Tori, i que els «lliberals» havien
rebatejat amb el motiu de Carles Ferotge.
La historia havia fet cami
Mentre Joan Bosco vivia la seva dificil infantesa entre les mun-
tanyes de Castelnuovo, la historia feia cami. No volem pas (com
tampoc en les pagines precedents) fer una exposici6 exhaustiva de la
historia italiana. Pero ens sembla indispensable trac;ar-ne algunes
linies essencials, perque sobre aquest fons transcorre la peripecia
personalissima de Joan Bosco. 1 tambe d'aquesta historia es no-
dreixen les seves impressions, idees i sensibilitat.
Contra la restauraci6 rigida i carca dels princeps, durant els
anys 1815-20 s'havien escampat per tot Italia les societats secretes
que preparaven rebel·lions i revolucions.
Al gener de 1820 havia esclatat una guspira a Espanya. A Cadis,
urni revolta militar havia obligat Ferran VII a posar fi al seu abso-
lutisme i a concedir una Constituci6: una llei que garantia a tothom
les llibertats principals i el dret de vot. EI mateix rei, sota jurament,
tambe s'obligava a observar la Constituci6.
Aquella guspira va provocar l'incendi a Italia al cap de sis
mesos. Una seccio de cavalleria, al regne de les Dues Sicilies, es va
revoltar al crit de «Visca la llibertat i la Constitucio». Al cap de vuit
dies, perno perdre el regne, Ferran de Napols va concedir la Cons-
titucio de Cadis i va jurar, sobre els Evangelis, que la respectaria.
EI 10 de mar9 de 1821 (Joan Bosco tenis sis anys) la revolta
militar tambe va comenc;ar al Piemont, sota les ordres del comte
Santorre de Santarosa. La ciutat d'Alessandria va arriar la bandera
blava dels Savoia i va hissar a la ciutadella la bandera tricolor (que
recordava la Revolucio Francesa i els drets de l'home que havia
proclamat). Tambe es van revoJtar les guarnicions de Pinerolo i
Vercelli. Un coronel, al davant del seu regiment, va marxar sobre
Tori des de Fossano.
EI rei Victor Manuel, esverat, es va precipitar des de Moncalieri
a Tori, va reunir el Consell de la corona i aquest li va aconsellar que
concedfs la Constitucio si no volia perdre-ho tot. Anava a fer-ho
58

7 Pages 61-70

▲back to top

7.1 Page 61

▲back to top
quan va arribar la noticia que Austria havia decidit intervenir a
Italia «per restablir l'ordre».
Aclaparat pels. esdeveniments, Victor Manuel va renunciar al
tron en favor del seu germa Carles Felix. I com que aquest era
aleshores a Modena amb el seu sogre, va declarar «regent» el jove
princep Carles Albert, que tenia vint-i-tres anys.
«Digueu al Princep»
Carles Albert havia estat moltes vegades en contacte amb San-
tarosa, n'apreciava les idees, pero mai no s'havia decidit per l'abso-
lutisme o pels «lliberals». Ja manifestava ei caracter indecis que li
faria mereixer el titol de «Rei Vacil-lant». Una cosa volia tant si com
no: conservar el dret al tron, i defensar-lo tant dels austriacs com
dels lliberals.
Davant d'una gran gentada que sota les finestres del palau
Carignano reclamava la Constituci6 (pero aneu a saber quants sa-
bien que era!), Carles Albert va cedir. EI 13 de man; al vespre va
firmar la Constituci6 de Cadis i dos dies mes tard va jurar respec-
tar-la. Va constituir un nou govern, en el qual Santarosa era minis-
tre de la guerra.
Quan Carles Felix va rebre a Modena una carta de Carles Albert
en que li explicava tot aixo, es va posar fet una furia. I va cridar al
gentilhome Costa, que li havia portat la carta: «Digueu al Princep
que, si per les seves venes corre encara una gota de la nostra sang
reial, se'n vagi de seguida cap a Novara ihi esperi les meves ordres».
Carles Albert, de moment, semblava decidit a resistir, pero van
arribar de Napols noticies catastrofiques: un exercit austriac havia
desfet les tropes lliberals, el Pa.rlament s'havia dissolt, el regim
constitucional estava abatut. EI jove princep es va retirar a Novara.
Alla va dictar una proclama en que renunciava a la «regencia» i
invitava a tothom a sotmetre's al Rei. Immediatament va dirigir-se
a Florencia, exiliat.
EI retorn de Carles Felix al Piemont va estar precedit per un
exercit austriac que va dispersar els voluntaris de Santarosa i «va
restablir l'ordre». Setanta caps de la revolta van ser condemnats a
mort (pero seixanta-vuit ja havien fugit cap a Sui:ssa i Fran9a),
tres-cents oficials i tres-cents funcionaris civils van ser depurats, i les
Universitats de Tori i de Genova tancades per un any. «Tots els que
han estudiat a la Universitat estan corromputs -escrivia Carles
Felix al seu germa que era a l'exili-. Els dolents s6n tots persones
instrui:des, i els bons s6n tots uns ignorants».
59

7.2 Page 62

▲back to top
Els «moviments del 1821», com s'anomenen en els llibres d'his-
toria, van ser esdeveniments que nomes van sacsejar la burguesia i
les classes mitjanes. Les masses dels pagesos i dels obrers van restar
del tot indiferents, a vegades decididament hostils. Les classes mit-
janes (comerciants, petits· empresaris, petits industrials, funcionaris
civils i militars) amb la «revoluci6 lliberal» nomes aspiraven a una
cosa: transformar-se en un grup de pader, en una casta privilegiada
al lloc de la vella aristocracia. Les reformes invocades (i sancionades
por la Constituci6 de Cadis) no eren ni populars ni democratiques.
EI dret de vot nomes es concedia als que tenien un determinat
volum de riquesa: nomes ells podien enviar els seus representants al
Parlament per defensar, evidentment, els seus interessos. Com abans
la revoluci6 francesa, la revoluci6 lliberal volia abolir tots els privi-
legis tret d'un: el diner.
«Rei per la gracia de Deu i de ningu mes»
Carles Felix no va tornar a Tori fins l'octubre del 1821. Vista
des d'avui, aquesta figura resulta curiosa i singular. No havia desit-
jat mai ser rei. Li agradava la vida retirada i modesta i era molt
religi6s. Va acceptar el tron nomes com un «deure de consciencia».
Pera des del moment que va acceptar, va ser conseqiient fins a
l'extrem amb les seves idees de «rfgid absolutisme». Se sentia rei
«perla gracia de Deu i de ningu mes» i volia governar el seu poble
eom un pare sever ha de governar una familia de fills dissoluts.No
hi havia cap idea mes lluny del seu pensament que la «sobirania del
poble» (principi elaborat pels il·luministes del segle XVIII i procla-
mat per la revoluei6 franeesa): el rei era ell, no pas el poble.
Va confiar el monopoli de l'ensenyament publie a l'Esglesia. A
la euria de Tori i als bisbes els va confiar la censura dels llibres. Va
imposar a les eseoles un regim sever, l'ensenyament diari del cate-
cisme i la pregaria abans i despres de les classes. Les eseoles que
Joan Bosco freqiientara a Chieri (quatre anys a l'escola publica, sis
anys al seminari), els llibres que llegira, els horaris que se li impo-
saran, les institucions on haura de viure, tot portara la «marea de
fabrica» de Carles Felix.
EI rei tambe va tornar a recloure als ghettos els jueus i els va
desposseir dels drets que els havia reconegut el Codi Napoleonic. Va
aprovar uns reglaments militars que entre altres coses establien: «EI
soldat autor de erits o discursos sediciosos rebra de cent a cent vint
bastonades, en dues vegades i amb un dia de deseans entremig»
(Reglament dels Cafadors Francs). Va voler que totes les condem-
60

7.3 Page 63

▲back to top
nes a mort fossin una «saludable admonicio» per a tots els caps
calents i, en conseqiiencia, va aprovar «I'aplicacio de Ies tenalles
roents» al condernnat que anava al suplici. Per aquest detall li van
donar el sobrenom de «Carles Ferotge».
Carles Felix no va entendre mai el que un manifest ananim
(redactat per Brofferio i Durando) li va cridar des de les parets de
Tori: «Majestat, els vostres subdits no son coses sina persones». Per
ell eren s1ibdits i prou, es a dir, gent que havia de mantenir en el
«cami recte» amb maneres dures. Maxim d' Azeglio va definir els
deu anys del seu regnat amb vuit paraules: un despotisme ple de
rectes i honrades intencions.
Va morir a l'abril del 1831, deixant la corona a aquell Carles
Albert que sempre havia anomenat «rebrot <legenerat de la nostra
familia». Amb prou feines havia tingut temps de sentir les noticies
inquietants que arribaven de Modena, Parma i Bolonya: els lliberals
(com l'any anterior a Paris) s'havien tornat a rebel·lar contra els
princeps absolutistes. Austria havia hagut d'enviar els seus exercits
per esclafar la revolta dirigida per un industrial, Cir Menotti, i per
un genera!, Carles Zucchi. Tambe es temia la invasio de la Savoia
per un legio de voluntaris reclutats a Lio, pera la policia francesa
els havia dispersat.
«Llarg i trist com una quaresma»
Al tron ei va succeir Carles Albert de 33 anys. Ha aconseguit un
«nom net» davant dels absolutistes i els reaccionaris, lluitant a
Espanya contra els lliberals, que l'anomenen en els seus escrits
«tridor» i «perjur».
Es un home pal·lid i altissim (2 metres i 4 centimetres) iel poble
piemontes diu que es «llarg i trist com una quaresma». Per demos-
trar a tothom que ja no es el princep que va firmar la Constitucio,
el 1833 fara afusellar set seguidors de Mazzini a Alessandria i dotze
a Genova, i en condemnara uns setanta a treballs forc;ats.
Pera el Piemont i tot Italia, tot i els intents d'aturar la historia,
han canviat. La burgesia ha esdevingut una classe realment impor-
tant, i encara que no arribi a comprendre que es la «llibertat demo-
cratica», necessita la «llibertat comercial» per difondre per tota la
peninsula un benestar mes gran.
Al Piemont s'obren canals, se sanegen pantans, es taien els
boscos de Le Langhe, s'esten el conreu de les moreres, el canem, la
vinya. S'escampa tambe el conreu de la patata, que pasara fi a les
caresties endemiques i terribles dels anys de sequera. S'obren unes
61

7.4 Page 64

▲back to top
trenta mines de ferroi es desenvolupa la industria de les ceramiques.
Bra es converteix en el centre de la industria de Ies pells i C.uneo es
el primer mercat europeu del cuc de seda. Aixi que Carles Albert
abaixa els impostos de la llana, la regi6 de Biella esdeve la seu d'una
florent industria llanera: es desenvolupen les filatures i arriben a la
regi.6 les primeres ovelles merines.
Aviat es fa urgent ampliar la xarxa de carreteres i comern;ar la
construcci6 de linies de ferrocarril.
La mentalitat politica tendeix inexorablement a modificar-se.
Als ultims mesos de 1831, a Marsella, Mazzini funda la «Jove
Italia». Es difon la idea d'Italia con un «estat nacional», una indi-
vidualitat historica dotada de les propies tradicions culturals i popu-
lars, amb dret a la llibertat i a la independencia. Els italians es van
adonant que tenen un desti comu, i que han d'arribar a ser els
arbitres d'aquest desti, juntament amb o en lloc dels reis, que fins
ara els han considerat una colla de menors d'edat incapac;os.
A Tori, el 1832, Silvi Pellico publica Les meves presons, un
llibret que sacseja Italia i la fa raonar de diverses maneres. Austria,
que fins aleshores havia semblat la guardiana de l' ordre i del benes-
tar social, canvia de cara. En les pagines amables i tristes de l'es-
criptor de Saluzzo, que ha passat deu anys a les presons imperials,
condemnat a treballs forc;ats, el govern austriac mostra el rostre
ferotge de la dictadura que reprimeix i turmenta.
62

7.5 Page 65

▲back to top
9
ANYS TENDRES A CHIERI
4 de novembre de 1831. Es un dia elar de l'«estiuet de sant
Marti» i Joan Bosco, amb un noi de la mateixa edat, Joan Filippel-
lo, va apeu fins a Chieri. Durant el trajecte Joanes confia a l'amic:
li paria dels proxims estudis, li explica fets passats, i els intents
realitzats. De sobte Filippello, un noi senzill, li diu:
-Comences ara a estudiar a l'escola i ja saps tantes coses?
Aviat arribaras a rector!
Joan es posa serios:
-Pero,' saps que vol dir ser rector? Te obligacions molt impor-
tants. Quan acaba de dinar o sapar ha de meditar: jo he menjat,
pero els meus fidels, tambe ho han pogut fer? Tot ei que te ha de
repartir-ho amb els pobres. Estimat Filippello, jo no voldre mai ser
rector. Vull consagrar la meva vida als joves.
Mentre aquests dos nois caminen parlant de fam i de pobres, a
Li6, nomes a 250 quilometres, comern;a la revolta dels obrers de la
seda. A milers es manifesten pels carrers contra la miseria dels
salaris i eJs inhumans horaris laborals, que arriben a 18 hores dia-
ries. La revolta acabara despres de dies de combats pels carrers,
sufocada per les tropes enviades pel govern frances. Hi haura mes
de mil victimes.
L'any segiient la revolta esclatara a Paris, amb un balani; de
vuit-cents morts. A la primavera del 1834 els obrers lionesos i pari-
sencs es rebel.Jaran junts al crit de «Viure treballant o morir llui-
tant». Els canons dispararan contra ells.
Joan Bosco no pot saber-ne res, de tot aixo. Ni tan sols una
noticia, en els diaris sotmesos a una rigida censura, es filtra fins al
regne del Piemont. En aquests primers mesos Joan sentira de tant
en tant noticies de «moviments lliberals». S'ha descobert una con-
jura a Tori. Hi estan implicats «Els Cavallers de la llibertat», capi-
tanejats per Brofferio i Bersani. Carles Albert la talla amb decisi6:
63

7.6 Page 66

▲back to top
Bersani passa set anys empresonat a la ciutadella de Fenestrelle. La
«revoluci6» de la qual de tant en tant sent parlar en veu baixa es la
que voldria portar a Italia la «Constitucio» i la independencia d'Aus-
tria. Aviat s'anomenara «Risorgimento».
En canvi no te la mes petita sospita d'una altra revoluci6, mes
profunda i radical, que esta transformant !'Europa del nord, i que
esta a punt d'entrar tambe a Italia. Es la «revoluci6 industrial», a
la qual va lligada la greu «qiiesti6 obrera». Comen9ara a veure'n els
primers efectes dramatics d'aqui a deu anys, quan anira a Tori.
Una torre enmig dels petits
«La meva dispesa -escriu Don Bosco- era a casa de Llucia
Matta, viuda amb un sol fill, que vivia en ·aquella ciutat per aten-
dre'l i vigilar-lo».
Margarida, que va arribar a Chieri una mica mes tard que Joan,
va anar amb ell a casa la senyora Llucia. Un amic li havia portat en
un carret dos sacs de blat.
-Aqui hi ha el meu fill -va dir-, i aqui hi ha el blat per pagar
la pensi6. He complert la meva part, el meu fill complira la seva i
espero que no n'estareu descontenta.
«La primera persona que vaig coneixer va ser don Placid Valim-
berti, de santa memoria. Em va donar bons consells, em va acom-
panyar a veure el prefecte de l'escola i em va presentar als profes-
sors. Com que els estudis que havia fet fins aleshores eren una mica
de tot, que volia dir gairebe res, em van aconsellar entrar a la classe
sisena de primaria.
EI mestre, don Valeria Pugnetti, se'm va portar molt be. M'a-
judava a l'escola, em convidava a casa seva, i compadit de la meva
edat i de la meva bona voluntat, no estalviava res de tot el que em
pogues servir.
La meva edat (16 anys Jets) i la meva corpulencia em feia
semblar una torre enmig dels companys petits. Impacient per sortir
d'aquella situaci6, al cap de dos mesos d'anar a la sisena classe vaig
aprovar l'examen per passar a la cinquena (hi havia un ordre de-
creixent).
Vaig entrar molt de gust a la nova classe perque el professor era
l'estimat don Valimberti. Despres de dos mesos mes, com que havia
estat moltes vegades el primer de la classe, vaig superar un altre
examen extraordinari i vaig passar a la quarta classe.
EI professor era Vicen9 Cima, un home sever per a la disciplina.
64

7.7 Page 67

▲back to top
Quan va veure que li compareixia a classe, a mig curs, un alumne
tan alt i gros com ell mateix, va dir fent broma, en plena classe:
-0 aquest es 1m gran tal6s, o un gran talent.
Tot esporuguit per aquella figuratan severa vaig respodre:
-Una mica de tot. S6c un pobre jove que te bona voluntat per
fer el seu deure i progressar en els estudis.
Aquelles paraules li van agradar, i va afegir amb una afabilitat
insolita:
-Si teniu bona voluntat, esteu en bones mans. No us deixare
desvagat. Animeu-vos. Si trobeu qualsevol dificultat, digueu-m'ho
de seguida i us ajudare.
Li vaig donar les gracies de tot cor».
«Quan un petit incident.. .»
Chieri es una ciutat petita a 10 quilometres de Tori. S'esten al
peu d'una muntanyeta, al vessant oposat al de la capital del Pie-
mont. .Quan Joan hi va arribar tenia 9.000 habitants. Era una ciutat
de convents, teixidors i estudiants.
Als convents, molts, hi vivien religioso~ i religioses de diversos
ordes: dorriinics, felipons, jesui:tes, franciscans, clarisses...
Els nombrosissims teixidors treballaven ei cot6 i Ia seda en uns
trenta establiments.
Els estudiants hi afluYen de tot ei Montferrat i de Ia comarca
d' Asti, i portaven una vida senzilla. Les classes eren a meitat de
preu, pero no hi havia beques. Per pagar Ia pensi6 molts feien
sacrificis heroics. Les feines per a les hores de despres de classe
anaven molt buscades: mitges jornades als despatxos d'escrivent, fer
la neteja a hores a les cases benestants, classes particulars, netejar
cavalls i carruatges. Per estalviar, fins i tot a l'hivern apagaven el
foc, estudiaven embolicats en mantes i amb els peus cal9ats amb
esclops de fusta.
Entre els estudiants pobres, aguantant la mateixa pobresa, va
viure Joan Bosco. De tanten tant venia Margarida des del Sussam-
brino, per demanar noticies a Llucia, que les hi donava molt bones.
Joan ajudava en les feines de la casa i era piet6s i estudi6s. Tambe
ajudava el seu fill, que era mes gran que ell.
Al vailet no li agradava estudiar. Joan s'hi va fer amic i va
aconseguir portar-lo a l'esglesia a demanar perd6 a Deu perla seva
peresa.
Joan aprofitava qualsevol ocasi6 per contribuir a pagar la pen-
si6. Va guanyar alguns centims anant a treballar al tailer d'un fuster
65

7.8 Page 68

▲back to top
conegut seu. Va aprendre a fer servir el ribot, l'enformador, la raspa.
«Feia a la vora de dos mesos que anava a la quarta classe, quan
un petit incident va fer padar de mi. El professor de llati explicava
la vida d'Agesilau eserita per Corneli Nepos. Aquell dia m'havia
descuidat el llibre i perque el professor no se n'adones tenia oberta
al meu davant la gramatica. Els companys se'n van adonar. Un va
comencar a donar cops de colze al del costat, un altre a riure.
-Que passa? -va preguntar el professor Cima. I veient que
molts em miraven, em va manar que repetis la seva explicaci6,
llegint el text llati de Corneli Nepos. Em vaig posar dret amb la
gramatica a les mans, i vaig repetir de memoria el text llati i les
explicacions. Els companys, instintivament, em van aplaudir.
El professor es va enfurismar: cridava, era la primera vegada
que no aconseguia mantenir la disciplina. Em va donar una clatella-
da que vaig poder esquivar i despres, amb la ma sobre la gramatica,
va preguntar als del meu costat a que venia «aquell desordre».
-Bosco no te el Corneli Nepos. Nomes te la gramatica i aixi i
tot ha Hegit i s'ha explicat com si tingues a les mans el Corneli.
Aleshores el professor va mirar el llibre on havia posat la ma, i
va voler que «llegis» dos paragrafs mes del Corneli. Despres em va
dir:
-Vs perdono perla vostra felic memoria. Sou afortunat. Pro-
.cureu nomes servir-vos-en be».
Aquesta memoria prodigiosa ja l'havia demostrat a don Calos-
so. Pero aqui, a Chieri, van comencar a passar coses estranyes. Una
nit va somniar que feia un deure a classe de llati. Quan es va
despertar, va escrjure el fragment, que recordava molt be, i el va
traduir amb l'ajuda d'un sacerdot amic seu. A classe, el professor
va dictar de debo «aquell» fragment i li va poder donar la traducci6
en un temps brevissim.
Va tornar a passar una altra vegada, pero mes complicat. Joan
va acabar molt aviat, «massa» aviat. EI professor ho va llegir, va
mirar la traducci6, no gaire ben presentada, i va caure dels nuvols:
en aquell full arrugat hi havia tambe la part del deure que havia
volgut posar pera que a ultima hora havia deixat perque li semblava
massa llarg.
-D'on has tret aquest tros?
-L'he somniat.
Un somni. Un fet de poca importancia en la vida de les perso-
nes. Pera en la vida de Joan Bosco ei «somni» hi havia tingut un
pes considerable. I com mes anys passaran, mes importancia tindra
aquesta paraula en la seva vida. Es una de les coses que deixaven, i
66

7.9 Page 69

▲back to top
encara deixen, perplex. Quan a la ciutadella de Valdocco algu sentia
que Don Bosco murmurava tranquil: «He tingut un somni», parava
les orelles. En somnis, aquell sacerdot er,trany, llegia els pecats dels
seus noiets, preveia la mort dels reis, «endevinava» la carrera esplen-
dida que faria un moc6s que jugava a bitlles.
Societat de l'alegria
«A les primeres quatre classes -escriu Don Bosco- vaig haver
d'aprendre a tractar els meus companys».
Malgrat la severa vida cristiana imposada per l'escola (tots ha-
vien de presentar el «rebut» de la confessi6 mensual) n'hi havia de
dolents. «Un va ser tan descarat que em va aconsellar que robes a
la meva dispesera un objecte de valor».
Joan, al principi, es va desenganxar amb decisi6 d'aquells po-
bres nois, per no acabar com la rata a les urpes del gat. Pero aviat
els seus exits escolars el van posar en situaci6 de tenir-hi una relaci6
diferent, de prestigi. Per que no ho aprofitava per fer-los un be?
«Els companys que volien portar-me al desordre eren els mes
deixats en l'estudi -recorda-, i van comern;;ar a rec6rrer a mi
perque els dones un cop de ma en els deures».
Els va ajudar. Fins i tot en va fer un gra massa, passant per sota
el banc traduccions senceres. (En un examen el pescaran durant una
d'aquestes maniobres i nomes en sortira ben parat gracies a l'amis-
tat d'un professor que li fara repetir la traduccio de llati).
«Amb aixo em vaig procurar l'estimaci6 i l'afecte dels companys.
Van comenc;;ar a buscar-me durant els esbarjos perque els ajudes
amb els deures, despres per escoltar les meves histories, i despres
sense cap motiu».
Estaven be junts, van formar una mena de banda i Joan la va
batejar «Societat de !'alegria». EI reglament era senzillissim:
1. Cap acci6, cap conversa que pugui fer· posar vermell un cristia.
2. Complir els deures escolars i religiosos.
3. Ser alegres.
L'alegria sera una idea fixa de Don Bosco. Domenec Savio, el
seu alumne predilecte, arribara a dir: «Fem consistir la santedat en
el fet d'estar molt alegres. lntentem evitar el pecat que ens roba
!'alegria del cor». Per Don Bosco !'alegria es la profunda satisfacci6
que neix de saber que estem en les mans de Deu i, per tant, en bones
mans. Es la paraula pobra amb que s'indica un valor gran, l'«espe-
ranc;;a cristiana».
«AI 1832 havia arribat a ser entre els meus companys com ei
67

7.10 Page 70

▲back to top
capita d'un petit exercit». Jugaven a xapes, amb xanques, a c6rrer,
a saltar. Unes partides molt animades i alegres. Quan se'n cansaven,
Joan feia jocs de mans sobre una tauleta col·locada a l'herba.
Peia sortir d'una bosseta cent boles de colors, d'un pot buit
desenes d'ous. Recollia boletes de la punta del nas dels espectadors,
endevinava quants diners <luien a la butxaca i nomes fent petar els
dits redufa a pols monedes de qualsevol metall».
Com ja havia passat a I Becchi, tota aquella alegria acabava
amb una pregaria.
«Bis dies de festa anavem a l'esglesia de sant Antoni, on els
jesui:tes feien un magnific catecisme, i explicaven molts exemples
que encara recordo».
Quatre reptes al saltimbanqui
Pero un diumenge, a l'esglesia de sant Antoni, hi havia pocs
assistents. Havia arribat un saltimbanqui que el diumenge a la tarda
feia espectacles d'alta acrobacia, i desafiava els joves mes agils de
la ciutat amb curses i salts. La gent s'arremolinava.
Joan, empipat perque l'havien deixat plantat, va anar a veure
que passava. EI saltimbanqui era una autentic atleta. Corria i salta-
va amb la potencia d'una maquina, i tenia la intenci6 de quedar-se
molt temps a la ciutat. Joan va reunir els millors dels seus companys:
-Si aquest continua amb el seu espectacle el diumenge a la
tarda, )a nostra societat corre el perill de desfer-se. Caldria que
algun dels que ei desafien ei guanyes. Aixi es rendiria.
-Pen), qui ei guanya?
-Pot haver-hi algu. No es res de l'altre mon. En les curses, per
exemple, jo mateix no em sento pas gens inferior a ell.
Joan tenia 17 anys i se sentia fort. Pero en les M emories afegeix
de seguida:
«No havia pensat en les conseqiiencies d'aquelles paraules me-
ves. Un company massa imprudent ho va explicar al saltimbanqui i
ja em teniu ficat en un repte: un estudiant contra un atleta professio-
nal».
EI lloc escollit per a la prova va ser ei passeig de la Porta de
Tori. Es tractava de travessar corrent totala ciutat. La juguesca era
de vint lires, tot un mes de pensi6. Joan no les tenia pas, pero entre
els amics de la societat les van arreplegar. «Hi assistia una genta-
da», recorda Don Bosco.
A Ia sortida, ei saltimbanqui va agafar un avantatge de deu
metres, Era un sprinter, mentre que Joan era mes aviat un corredor
68

8 Pages 71-80

▲back to top

8.1 Page 71

▲back to top
de mig fons. «Aviat vaig guanyar terreny, iel vaig deixar tan emera
que a mitja cursa es va aturar i em va donar la victoria».
Tot s'havia d'haver acabat, pero el saltimbanqui va dcmanar la
revenja. Per punt d'honor l'havia de concedir. «Et repto a saltar,
em va dir. Pera m'hi vull jugar vint lires. Vam acceptar». Va triar
el lloc: haviem de saltar per sobre d'un corrent d'aigua que tenia un
mur de contenci6. EI saltimbanqui empren el vol i aterra amb els
peus ben be al costat del parapet. «No es podia anar mes lluny
-recorda Don Bosco-. Podia perdre la juguesca, pera no guanyar-
la. De tota manera vaig pensar una estratagema. Vaig fer ei mateix
salt pera, posant les mans sobre el parapet, vaig anar a parar a
l'altra banda». En resum, un rudimentari «salt de perxa». 1 va
guanyar.
EI saltimbanqui estava empipat, per les lires i tambe per la gent
que comen<;:ava a burlar-se'n. «Encara vull fer-te un altre repte.
Tria qualsevol joc d'habilitat». Vaig acceptar. Vaig triar el de la
vareta magica, amb una aposta de vuitanta lires. Vaig agafar 1ma
vareta i en un extrem hi vaig posar un barret; l' altre extrem el vaig
posar al palmen de la ma. Aleshores, la vaig fer saltar a la punta
del dit petit, de l'anular, de del mig, de l'index, del polze; aleshores
al dors de la ma, al colze, a l'espatlla, a la barbeta, als llavis, al nas,
al front, i, refent ei mateix cami, la vareta va tornar al palmen de
la ma.
-Aquesta vegada si quc no perdre -em va dir amb aplom. Va
agafar la mateixa vareta i amb una trac;a admirable la va fer arribar
fins els llavis. Pera tenia ei nas massa llarg, la vareta li va topar, i
la va haver d'agafar amb la ma perque no caigues.
Aleshores, Joan, es compadeix d'aquell home que, de fet, ho ha
fet molt be. «Aquell pobre infelic; veia que el seu patrimoni volava
i, gairebe furi6s va exclamar: «Encara tinc cent lires i me les jugo a
una escalada. EI que posi els peus mes a la vora de la punta d'aquell
arbre (i va assenyalar un om prop del passeig) guanyara». Vam
acceptar i en el fons estavem contents que guanyes ell, perque no
voliem arru!Ilar-lo. Li tocava primer a ell. Va enfilar-se i va posar
els peus tan amunt que, si hagues pujat una mica me::;, l'arbre
s'hauria doblegat i eli hauria caigut. Tothom deia que mes amunt
era impossible. Em va tocar a mi. Vaig pujar gairebe al mateix lloc
exacte on ell havia arribat. Aleshores, aguantant-me amb les mans
a l'arbre, vaig fer la vertical i vaig fer arribar els peus a mes d'un
metre d'on ell els havia posat.
A sota van esclatar els aplaudiments. Els meus amics s'abrac;a-
ven, saltaven d'alegria. En canvi el pobre home estava trist, a punt
69

8.2 Page 72

▲back to top
de plorar. Aleshores li vam tornar els diners, amb la condici6 que
ens pagues un dinar a l'hostal del Muretto».
Don Bosco apunta al quadern de les Memories les liref) que va
costar aquell dinar col·lectiu, 25, i les que el saltimbanqui es va
tornar a embutxacar, 215. I recull tambe les paraules d'aqueil atleta
(despres d'haver acceptat anar-se'n de la ciutat). «Retornant-me
aquests diners, impediu la meva ruina, i us ho agraeixo. Us recor-
dare amb gust, pero no fare mai mes juguesques amb estudiants».
Per primera vegada a Tori
La Societat de l'Alegria va sortir forta i gloriosa d'aqnell repte.
Els dies de Heure els socis anaven cap a les muntanyes de Superga.
Bolets, can9ons, vistes panoramiques, i potser una escapada rapida
fins a Tori, a veure el «cavall de marbre» de les escales del Palau
Reial. Uns trenta quilometres apeu, entre anar i tornar. Arribaven
amb una gana ferotge i amb les meravelles de la capital per explicar
als seus companys mes mandrosos.
En una d'aquelles excursions Joan Bosco va veure Tori per
primera vegada. La ciutat esta creixent. L'augment de la poblaci6
es impressionant: ha crescut un ter9 en deu anys. Puja vertiginosa-
ment el preu de les cases i el dels lloguers. Creix dramaticament la
necessitat d'hospitals, asils de vells, hospicis i escoles per a nens.
Carles Albert proposa que es plantegi concretament la instruc-
ci6 popular, pero el primer ministre, Solaro della Margarita (cato-
lic, pero d'allo mes conservador), no es del mateix parer: 0 la
instrucci6 es confia als capellans, o pot resultar perillosa.
En aquella mateixa primavera en que Joan Bosco i els seus
amics recorren les muntanyes de Tori, s'estableix a la zona periferi-
ca de la ciutat ei canonge Cottolengo, amb trenta-cinc malalts que
han estat refusats a tots els hospitals. Es ei 27 d'abril de 1832. A la
zona de Valdocco ei canonge ha llogat un casalot que servia d'hos-
tal, i hi ha arribat amb un ase, un carro i dues monges. Penja un
cartell a la porta: «Caseta de la Divina Providencia». Arribara a ser
ei miracle de Tori. S'hi hostatjaran deu mil ·malalts incurables,
refusats per tothom.
Al juny, Joan Bosco sent per primera vegada ei nom de Vicem;
Gioberti. Es un jove sacerdot de Tori, professor de filosofia a la
Universitat. L'han detingut perque pertany a una societat secreta
antimonarquica. EI condemnen a l'exili i els guardies ei parten fins
a la frontera francesa. Deu anys mes tard publicara a Brussel·les un
70

8.3 Page 73

▲back to top
llibre molt fam6s, EI Primat dels Italians: divuit anys mes tard sera
primer ministre de Carles Albert.
Al Palau Reial on els socis de l' Alegria van a tocar el cavall de
marbre, el rei deixa anar amb comptagotes les primeres reformes,
amb una lentitud extrema i entre pors i escnipols. La primera refor-
ma la firma aquell any de 1832: la tortura, aquesta inhumana reli-
quia de les epoques barbares, es abolida.
71

8.4 Page 74

▲back to top
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ·-------- ---
10
L'EPOCA DE L'AMISTAT
A la tardor del 1832, Joan Boico va comenc;ar ei tercer de
gramatica. Els dos anys segiients va seguir regularment les classes
anomenades «humanitats» (1833-34) i «retorica»(l 834-35).
Continuava presentant-se com un alumne excel·lent, apas,sionat
pels llibres i d' una memoria prodigiosa. «En aquell temps -recor-
dava amb un punt de nosralgia- no feia distinci6 entre llegir i
estudiar. Amb facilitat podia repetir l'argument d'un llibre. L'aten-
ci6 a l'escola era suficient per aprendre ei que calia. A mes, com
que la meva mare m'havia acostumat a dormir poc, podia passar-
me dues terceres parts de la nit llegint llibres, a la flameta d'una
espelma. Hi havia un llibreter jueu, anomenat Elies, que em deixava
els classics italians: 5 centims per cada volum. En Hegia gairebe un
cada dia».
Joan te 18 anys, l'edat de les amistats profundes. Tot i que
encara es el «cap d'un petit exercit», es forma un cercle restringit
d'amics intims.
EI primer ei va coneixer durant una gresca escolar. Ja aleshores
no tots els professors eren puntuals i els primers minuts de moltes
classes es transformaven en escandols. Era moda el joc del cavall
fort. «Els menys aficionat3 a l'estudi -anota ironicament Don
Bosco- eren els campions mes celebres». Un noi que havia arribat
feia poc i que semblava tenir uns 15 anys, entre tot aquell sarau
s'asseia tranquil·lament al banc i obria els llibres.
«Un dia se li acosta un insolent i l'agafa pei brac;:
-Vine a jugar, tu tambe.
-No en se.
-Ja n'aprendras. No m'obliguis a empenyer-t'hi a puntades de
peu.
-Si em vals pegar, fes-ho. Pera no vinc.
EI maleducat li va donar un parell de bufetades que es van
72

8.5 Page 75

▲back to top
sentir a tota l'eseola. Allo em va fer bullir la sang a les venes.
Esperava que l'ofes es venges, eom era logie, sobretot perque era
mes fort. Pero, res. Amb la eara enrogida i gairebe livida, li va dir:
-Estas eontent? Dones ara deixa'm en pau. Et perdono.»
Joan va quedar de pedra. Allo era un aete «heroic». Va pregun-
tar el nom d'aquell noi: Lluis Comollo. «Des d'aleshores el vaig
tenir sempre per amic intim, i puc dir que d'ell vaig comen<;ar a
aprendre a viure com un eristia».
Va descobrir, a sota d'una fragilitat aparent, una gran riquesa
espiritual. lnstintivament es va convertir en el seu protector contra
els nois grollers i violents.
La porra humana
Un dia un professor venia amb el retard de eostum, i a classe es
va organitzar la gresea de eostum. «Alguns volien pegar Comollo i
un altre noi, Antoni Candelo. Els vaig dir a erits que els deixessin
en pau, pero no em van fer cas. Van eomem;ar els insults i vaig dir:
-EI que digui una altra paraulota se les haura de veure amb mi.
Els mes alts i desvergonyits van fer una paret al meu devant,
mentre dues bufetades anaven a parar a la cara de Comollo. Em
vaig ofusear i eom que no tenia a ma un basto o una eadira, vaig
agafar per l'espatlla un d'aquells ganapies i, com si fos una porra,
vaig eomen<;ar a donar eops als altres.
En van eaure quatre a terra i els altres van fugir cridant.
En aquell moment va entrar el professor i, veient bra<;os i eames
que voleiaven enmig d'un aldarull de ea l'ample, es va posar a
eridar i a clavar mastegots a dreta i esquerra.
Quan s'havia ealmat una mica el tempora!, ens va dir que li
expliquessim la eausa d'aquell desordre, i, mig ineredul, va voler
que repetis !'eseena. Aleshores va esclafir a riure, tambe van riure
els altres, i el professor no ens va eastigar.
-Amic meu -em va dir Comollo quan vam poder parlar a
soles-, la teva for<;a m'espanta. Deu no te l'ha pas donada per
apallissar els teus companys. Ell vol que perdonem i que fem el be
als que ens fan mal».
Joan eseolta i va amb Comollo a eonfessar-se. Pero la frase de
l'Evangeli: «Quan et peguin en una galta, para tambe l'altra» no es
pas un manament que aprendra gaire aviat. Se l'imposara a for<;a
de voluntat, pero no 1i sera mai connatural. Haura de repetir-se
moltes vegades les paraules del somni: «No a eops, sin6 amb la
caritat, et guanyaras els amics».
73

8.6 Page 76

▲back to top
Una delaci6 d'espies
Durant els mesos d'estiu de 1833, van arribar a Chieri, inespe-
radament, esquadrons de soldats. Es va intensificar la vigilancia a
les portes de la ciutat. Rondes armades recorrien la ciutat de dia i
de nit. Es van prohibir les reunions.
Una filtraci6 havia advertit que els mazzinians estaven a punt de
desencadenar una revolta a Tori i a d'altres ciutats piemonteses.
L'any abans havien arribat les primeres noticies de la «Jove Italia»
fundada per Mazzini: s'havien trobat uns exemplars del diari de la
secta en un bagul de doble fons que havia arribat a Genova des de
Marsella. El pla d'ara era fer esclatar incendis a diversos llocs de
Tori, promoure tumults populars, assassinar la familia reial i pro-
clamar la republica. (De seguida se sabra que Mazzini en persona
havia donat a Gallenga el punyal que havia de matar Carles Albert.)
La filtraci6 i la rapida mo bilitzaci6 de les forces armades van
portar a la detenci6 dels conjurats. Es van executar dotze condem-
nes a mort. Un any despres, a la Savoia, els mazzinians repetiran
l'intent d'insurrecci6 amh la participacio del general Ramorino i de
Garibaldi.
La censura en aquells mesos, va arribar a extrems ridiculs: una
partida de barrets va ser confiscada perque entre els colors hi havia
ei vermell iel blau, els colors de la bandera de la revoluci6 francesa...
Quan s'acaba el curs 1832-33, el fill de Llucia Matta ha comple-
tat els estudis. Joan busca una altra dispesa.
Un amic de la familia, Joan Pianta, ha obert un cafe a Chieri i
li ofereix una feina. Haura de netejar el local al mati, abans d'anar
a classe, i als vespres atendre el taulell i el sal6 de billar. A canvi,
el senyor Pianta li donara manutenci6 i allotjament.
Joan accepta perque no troba res millor. S6n unes jornades
dures, on vetlla fins a hores tardanes al costat del billar per apuntar
les jugades a la pissarreta.
EI 1888 (es a dir, mes de 50 anys mes tard), el smyor Pianta
encara recordava: «Era impossible trobar un jove mes bo que Joan
Bosco. Cada mati anava a ajudar a missa a· l'esglesia de Sant Anto-
ni. A casa hi vivia la meva mare, vella i malalta, i era admirable la
caritat amb que Joan sabia tractar-la».
Molt menys admirable era el tracte que aquest senyor tan avar
reservava al seu jove ajudant de 18 anys: li feia preparar cafe,
xocolata, pastissos i gelats, pero nomes li donava sopa. Mama Mar-
garida havia de portar-li d'I Becchi pa i vianda. L'allotjament que
li proporcionava era «un rac6 estret sobre un petit forn on es coien
74

8.7 Page 77

▲back to top
els dolcos, i s'hi pujava per una escaleta. Per poc que s'estires al
catre, els peus sortien no tan sols de la incomoda marfega, sin6
tambe del mateix rac6».
Jacob-Levi, anomenat Jonas
A l'escola on anava Joan hi havia tambe alguns vailets jueus.
Segons les lleis de Carles Felix, els jueus de la ciutat havien de viure
en un barri separat dels barris cristians, el ghetto. Eren nomes
«tolerats», es a dfr, considerats ciutadans de segona. Aquells nois
cada setmana passaven un mal moment: la seva llei prohibia fer cap
treball el dissabte, ni tan sols els deures. Havien d'escollir: o anar
contra la seva consciencia o exposar-se a males notes i a les burles
del companys.
Joan els va ajudar moltes vegades fent el deure del dissabte en
lloc seu. Es va fer molt amic d'un, Jacob-Levi, a qui els companys
anomenaven «Jonas». Tenien una cosa en comu: tots dos eren orfes
de pare.
Don Bosco recordava aquella amistat amb expressions esplendi-
des, insolites en ell. «Tenia un aspecte bellissim i cantava amb una
veu sense pario, de les millors. Jugava forca be al billar. L'aprecia-
va molt i ell tambe sentia una gran amistat per mi. Quan tenia un
moment lliure venia a passar-lo amb mi. Ens entreteniem cantant,
tocant el piano, llegint, explicant histories.
Es una amistat ardent, lluminosa, que manifesta en Joan Bosco
un cor gens encongit ni poruc.
Un no precisat «incident amb baralla que podia tenir tristes
conseqilencies» sumeix en una crisi el jove jueu. Joan, no pas per
proselitisme, sin6 per afecte, li ofereix el millor be que posseeix: la
fe. Li deixa el seu catecisme. «En pocs mesos va aprendre les veri-
tats principals de la fe. N'estava contentissim i cada dia millorava
en el parlar i el fer».
EI drama familiar (inevitable) esclata quan la mare jueva desco-
breix el catecisme cristia a l'habitaci6 del fill. Te la impressi6 de
perdre'l despres d'haver perdut el marit. S'encara amb Joani 1i diu
amargament: «V6s me l'heu pervertit».
Joan li paria amb les millors paraules que troba, pero no acon-
segueix res. Amenacat pels parents, pei rabi, «Jonas» s'ha d'allu-
nyar un temps de la familia. Mes tard, a poc a poc, torna la calma.
EI 10 d'agost, a la catedral de Chieri, el jove jueu es batejat. L'acta
oficial, conservada als arxius, certifica: «Jo, Sebastia Schioppo,
teoleg i canonge, per concessi6 del Revendissim i il·lustrissim Arque-
75

8.8 Page 78

▲back to top
bisbe de Tori, he batejat solemnement el jove jueu Jacob-Levi, de
18 anys, i li he posat el nom de Lluis ...»
«Jona.s» va ser sempre amic fntim de Don Bosco. EI 1880 enca-
ra anava a l'oratori de Valdocco a visitar-lo, i a recordar plegats els
«bons temps» passats.
Les pomes de Blanchard
La sopa del senyor Pianta, evidentment, no era prou per matar
la gana d'un noi de divuit anys com Joan Bosco. Sovint es quedava
amb gana. Un xicot amic seu, Josep Blanchard, se n'adonava mol-
tes vegades i anava a la parada de la seva mare, que venia fruita, i
s'omplia les butxaques de pomes i castanyes. La bona dona ho veia,
pero feia veure que no. Mes d'una vegada, a taula, Josep buidava
la fruitera, per la mateixa ra6. El seu germa Leandre un dia va
protestar:
-Tu, mama, no veus mai res. En Josep se t'emporta la fruita
a quilos, itu ni tan sols te n'adones.
-Me n'adono molt be -va respondre la dona-. Pero se on se
l'emporta. En Joanes un bon noi, i la gana es una maia cosa a la
seva edat.
A pesar de la gana, els cinc centims per llogar llibres a casa el
jueu Elies, Joan sempre els trobava en un lloc o altre, i continuava
llegint de nits. Se n'adonava fins i tot el senyor Pianta, que va
explicar: «Sovint es passava tota Ja nit estudiant1 i al mati encara el
trobava amb ei llum ences, llegint i estudiant» (qui sap si l'impres-
sionava mes la voluntat d'aquell noi ola quantitat d'oli que gastava
ei llum!). Tambe Don Bosco recordava aquelles nits: «Moltes vega-
des arribava l'hora de llevar-me i encara tenia a les mans ei llibre
que havia comencat ei vespre abans». Pero de seguida afegia: «Aixo
em va arruYnar seriosament la salut. Per tant sempre aconsellare que
es faci el que es pugui~ pero no mes. He descobert a la meva
esquena que la nit s'ha fet per descansar».
No era cap fenomen, Joan Bosco. Era un adolescent ple de
voluntat i d'impaciencia. La paciencia i el sentit de la mesura (com
sol passar a tothom) els aprendria de la vida.
76

8.9 Page 79

▲back to top
11
VINT ANYS
Man;: de 1834. Joan Bosco, que esta a punt d'acabar l'any de
«humanitats», presenta als franciscans la petici6 per entrar a l'orde.
Un company d'escola, Eugeni Nicco, li porta la resposta:
-T'esperen a Tori per a l'examen, al convent de santa Maria
dels Angels.
Se n'hi va a peu. En ei registre d'entrada del convent es pot
llegir: «EI jove Joan Bosco, de Castelnuovo, es acceptat amb tots
els vots i te tots els requisits demanats. 18 d'abril de 1834».
Immediatament Joan prepara els documents per entrar al con-
vent de la Pau, a Chieri.
Per que ha pres aquesta decisi6?
Joan te 19 anys, i veu que ja es hora de decidir-se per tota la
vida. Ha lluitat i sofert perque vol ser capella. Pero durant aquests
mesos ha. hagut de fer front a alguns problemes dramatics.
La pobresa
Primer de tot la pobresa. Ja no vol ser un pes per a la seva
mare. Ho confia per aquells dies a Evasi Savio, un amic de Castel-
nuovo: «Com podria la meva mare ajudar-me encara a continuar
els estudis?». Ha parlat del problema amb alguns pares franciscans
i ells, que ei coneixen be, 1i han proposat immediatament: «Vine
amb nosaltres». No hi haura cap problema per la quantitat que els
novicis aparten quan entren. Amb Joan Bosco es fara una excepci6.
Pero encara bi ha altres problemes. Llegim en les Memories:
«Aconsellant-me jo mateix, pensava: si em faig sacerdot secular, la
meva vocaci6 corre un gran perill de naufragi». No es un escrupol,
una por, sense fonament. Per aquells anys, escriu Pere Stella, «en-
tre les coses que mes es temien, hi havia la professionalitzaci6 dels
clergues, l'adopci6 de la «carrera» eclesiastica no pas per un. sentit
77

8.10 Page 80

▲back to top
religi6s profund, sin6 per raons humanes, per assegurar-se un futur.
S'intufa que seria un gran mal per al sacerdoci la buidor interior, la
superficialitat del sentit religi6s».
Un senyal d'aquest perill podia ser l'abundancia excessiva de
joves que emprenien el carni del sacerdoci: 250 seminaristes el 1834
{Tori, Chieri, Bra), i ni mes ni menys que 358 interns i 207 externs
el 1840 (Tori, Chieri, Bra i Giaveno). EI mateix Don Bosco recorda
que, dels seus vint-i-quatre companys del curs de retarica, vint es
van inscriure als cursos del seminari.
Pera a una entrada tan abundant hi corresponien abandons
nombrosos i dolorosos. La via del seminari ja es considerava d'en-
trada una «drecera» per un lloc en l'ensenyament o una col-locaci6
de l'estat.
Per prevenir aquesta plaga, els bisbes intentaven frenar cada
vegada mes el nombre de seminaristes «externs», que freqiientaven
el seminari durant les classes i les funcions liturgiques, i que porta-
ven inevitablement als interns un aire de mundanitat.
La pagesa del mocador negre
A final d'abril, Joanes presenta al seu rector per demanar-li els
documents necessaris per entrar al convent. Don Dassano se'l mira
perplex:
-Tu, al convent? Ja t'hi has pensat be?
-Em sembla que si.
Al cap d'uns dies, don Dassano s'arriba a la casa del Sussam-
brino per parlar amb Margarida.
-En Joan es vol fer frare francisca. No hi tinc res en contra,
pero em sembla que el vostre fill serveix mes per treballar en una
parroquia. Sap parlar amb la gent, atreure el jovent, fer-se estimar.
Doncs, per que ha d'enterrar-se en un convent? 1 a mes, Margarida,
us vull parlar elar. V6s no sou rica i ja comenceu a tenir anys. Un
fill rector, quan ja no podreu treballar, us podra donar un cop de
ma, pera, un fill frare, sera com si l'haguessiu perdut. Estic con-
ven~ut que li bo heu de treure del cap, i em sembla que ho die pei
vostre be.
Mama Margarida es tira el mocador a les espatlles i se'n va a
Chieri.
-EI rector ha vingut a dir-me que vols entrar al convent. Es
veritat?
-Si, mama. Espero que no hi tindreu res en contra.
-Escolta'm be, Joan. Vull que t'hi pensis be i amb calma.
78

9 Pages 81-90

▲back to top

9.1 Page 81

▲back to top
Quant t'hauras decidit, segueix ei teu cami sense preocupar-te del
que digui ningu. EI que es mes important es que facis la voluntat de
Deu. El rector volia que et fes canviar d'idea, perque temps a venir
podries ser-me util. Pero ja t'ho die: en aixo la teva mare ni s'hi
fica. Deu es primer que tot. De tu no en vull res, no n'espero res.
He nascut pobra, he viscut pobra, i vull morir pobra. A mes, cal
que ho sapigues: si et fessis capella i per desgracia arribessis a ser
ric, no posaria mai els peus a casa teva. Recorda-ho be.
Aquella pagesa del mocador negre tenia un to fort en la veu i
una energia gran en l'expressi6 de la cara. Don Bosco no oblidaria
mai aquelles paraules.
Joan ja estava a punt de decidir-se, quan va passar un impre-
vist. «Pocs dies abans d'entrar al convent, vaig tenir un somni dels
mes estranys. Em va semblar veure una multitud de frares amb els
habits destrossats i que corrien en sentit contrari els uns dels altres.
Un d'ells se'm va acostar i em va dir: «Tu busques la pau, pera aqui
no la trobaras. Deu et prepara un altre lloc, uns altres sembrats».
Un somni, la «bestiesa» de sempre. Pero Joan ja ha tingut
ocasi6 d'aprendre que els somnis, pera ell, s6n coses importants tot
i que, a vegades, incamqdes. Va a veure ei seu confessor: «Li vaig
exposar tot, pera no va voler sentir parlar ni de somnis ni de frares.
Em va respondre: «En aquestes coses cadascu ha de seguir les seves
inclinacions, i no pas els consells dels altres. Per tant has de pensar-
t'hi i decidir tu».
Que podia fer? Va ajornar qualsevol .'decisi6 i va continuar a
l'escola publica. Pera no podia ajornar-ho indefinidament. Un dia
es va confiar a Lluis Comollo i va rebre un consell classic d'un
santet com ell, tot espiritualitat fervent ·i desencarnada: fer una
novena, escriure una carta a un oncle seu, rector, i despres obeir
cegament.
«L'ultim dia de la novena -recorda Don Bosco- en compa-
nyia de Lluis vaig confessar-me i combregar, despres vaig oir una
missa, i en vaig ajudar una altra a l' altar de la Mare de Deu de les
Gracies. De retorn a casa vam trobar una carta de don Comollo
(l'oncle d'en Lluis) que deia: «Despres de considerar-ho tot, acon-
sellaria al teu amic que no entres al convent. Que vesteixi la sotana
i que no tingui por de perdre la vocaci6. Amb ei recolliment i les
practiques de pietat superara tots els obstacles».
«Per que no consultes don Cafasso?»
Vestir la sotana volia dir fer-se seminarista. Pero persistia ei
principal problema: els diners. Aleshores va entrar en eseena don
79

9.2 Page 82

▲back to top
Cinzano (que havia substituYt don Dassano a la parroquia de Cas-
telnuovo). Informat de les dificultats, va a anar a trucar a la porta
de dues persones henestants del poble. Junts es van comprometre a
pagar la pensi6 de l'ultim any d'escola publica.
Pero Joan encara no estava satisfet del tot. EI seu amic Evasi
Savio li va suggerir:
-Ves a Tori a parlar amb don Cafasso. Es jove, pero es el
millor sacerdot que ha nascut maia Castelnuovo.
Nomes tenia 23 anys, don Josep Cafasso, pero ja era considerat
un dels millors «directors d'animes»: s'aconsellaven amb ell moltes
persones inquietes o preocupades. Vivia a Tori, a la residencia ecle-
siastica, i mentre completava els estudis d'especialitzaci6 teologica
assistia malalts i presos.
Joan hi va anar i li va exposar tots els dubtes que tenia. Amb
malta calma i sense dubtar gens, don Cafasso li va dir:
-Acabeu el curs de retorica i despres entreu al seminari. La
divina Providencia us fara saber que vol de v6s. I pels diners no us
preocupeu: un o altre proveira.
En aquesta trobada, Joan Bosco va trobar l'element equilibra-
dor de la seva vida. EI seu temperament vulcanic el fara viure entre
somnis, projectes, dubtes, exits, desil·lusions. Al seu costat, tranquil
i asserenador, don Cafasso sera l'amic discret, ei conseller prudent,
el benefactor silenci6s.
EI seminari de Chieri havia estat obert feia poc, el 1829. L'ar-
quebisbe de Tori, Columba Chiaveroti, havia volgut per als futurs
capellans un ambient recollit i gairebe claustral, lluny del mon soro-
116s de Tori. Joan Bosco hi entrara com a «intern», es a dir, dispo-
sat a viure'n tota l'austeritat. Aixi ho ha aconsellat don Cafasso,
que obte del teoleg Guaia la pensi6 gratuita per al primer curs.
-L'examen d'ingres al seminari l'hauria hagut de fer a Tori. Pero
la ciutat estava amenac;ada pei colera (que gairebe cada any arriba i
pertorba l'estiu). Els viatgers s'han de sotmetre a quarantena. Per
tant l'examen es fa per delegaci6 a Chieri, i Joan el passa be.
Les ultimes vacances escolars, abans de vestir-se amb la sotana
clerical, les passa al Sussambrino i a Castelnuovo, al costat del
rector.
Escriu: «En aquelles vacances vaig parar de fer el xarlata i em
vaig dedicar a les bones lectures. Pero vaig continuar ocupant-me
dels noiets, i els entretenia amb contes, diversions, cants. Molts,
tambe els que ja eren grans, no coneixien les veritats de la fe. Aixi
que els ensenyava el catecisme i les pregaries de cada dia. Era una
80

9.3 Page 83

▲back to top
mena d'oratori, una cinquantena de nois que m'estimaven i m'o-
beien com si hagues estat el seu pare».
La marea de fabrica
16 d'agost de 1835. Joan Bosco fa vint anys. S'ha fet un borne
tenac;, intel-ligent, madur. Esta a punt d'entrar en els anys decisius
de la formaci6 sacerdotal, i porta, com una marea de fabrica, un
solid caracter piemontes.
Henri Bosco, un frances de la Provenc;a, parent llunya del sant,
ha intentat dibuixar, en una pa.gina bellissima, els «trets fortament
marcats i originals» del caracter piemontes. En la seva linia, ho
intentem tambe nosaltres.
No es brillant ni agut. No pensa de pressa. Es lent per compren-
dre, reflexionar, respondre. Per aixo li falten la valentia, el foc,
l' exaltaci6.
En contrapartida, es solid i fort. Sobretot una solidesa feta de
resistencia. Sap aguantar molt temps i sense queixar-se. Tambe feta
de prudencia. La vida dura li ha ensenyat que es prudent pensar be,
sense presses.
Ha nascut practic. Les idees originals no el sedueixen: sap per
instint que tenen un index molt alt de fracas precoc;. Si te alguna
idea brillant, la porta de seguida a la practica. Viu toca.nt de peus a
terra, en la realitat. Es aqui on hi ha la seva forc;a.
Pera la realitat es molt sovint aspra i dura. EI piemontes hi
planta cara amb paciencia. Es pacient d'esperit, i tambe de cor.
· Estima i es fidel~ La fidelitat es el senyal mes gran de la perse-
veranc;a. N'es l'expressi6 mes noble i el producte mes pur. lmplica
el coratge.
EI piemontes es coratj6s. No te la temeritat dels caps calents. Es
mes soldat que guerrer. Pera sap combatre. Lluita be, seriosament,
sense esperit d'aventura, amb mes gust per defensar que per atacar.
Aquesta vocaci6 defensiva li ve de l'amor intens que te per la
seva terra, pels seus bens, per la seva familia, encara que els bens
siguin pobres, la terra sigui exigent, la familia sigui pesant per
tirar-la endavant.
Si es presenta l'ocasi6, emigra. Pera no es desarrela mai de la
seva terra. Hi ha en ell un fons perenne en que tenen l' origen totes
les seves virtuts de paciencia, afecte, solidesa, sentit practic.
Deu sap fins a quin punt Don· Bosco va posseir les virtuts
propies de la seva rac;a, la resistencia, el sentit practic, la genialitat
de la realitat, la paciencia, fins i tot la tossuderia.
81

9.4 Page 84

▲back to top
Pero Deu, a aquest jove que esta a punt d'entrar al seminari,
tambe li ha donar un cor que estima a desdir. Un cor que no es
resigna davant els joves humiliats perla ignorancia, la gent rosega-
da per la miseria, les p~r,mnes insensibles perla mancan9a de Deu.
Crec que va ser aquest el «carisma», el do particular que va ser
assignat a Don Bosco·, i que va haver d'integrar-se, a vegades d'una
manera dramatica i convulsa, a les qualitat de la seva terra.
Un cor total no coneix les mitges mesures, afronta cegament els
reptes de la realitat, transforma la paciencia humana en impaciencia
cristiana. Als suggeriments espantats del seny respon amb la valen-
tia. Els sants en tenen de seny, i molt, pero sempre ens n'adonem
despres. Sembla bogeria, i es fe granen Deu i els homes. No una fe
passiva, que tot ho espera del cel, sina la fe de la visio, de l'aven-
tura, la fe que desencadena l'ofensiva.
Don Bosco va estar animat d'aquesta fe radicada en l'amor, les
raons del qual son irracionals, perque raona diferentment de la
intel·ligencia, del seny que toca de peus a terra.
Per aixo molts sacerdots nascuts a la mateixa terra, germans
sincers de ministeri, educats al seu costat al mateix seminari, no el
comprendran.
L'Esglesia resumira tot aixo posant al comen9ament de la seva
Missa les paraules que la Biblia diu d'Abraham (un altre gran de la
humanitat a qui va faltar clamorosament el «seny»): «Deu 1i ha
donat una saviesa i una prudencia vastissima, i un cor ample com
les platges del marn.
82

9.5 Page 85

▲back to top
12
EL SEMINARI I ELS PUNTS NEGRES
La «vestici6 de la sotana», en aquells anys, es un pas important.
EI jove es treu els vestits que porta la gent normal i es posa una
sotana negra (la «taian>) que li arriba de l'espatlla als peus. Es un
senyal per dir a tothom: «Vull ser capella i viure com ha de viure
un capella». Encara hi ba uns altres accessoris que completen !'uni-
forme del clergue: el collet blanc emmidonat, el bonet negre amb
una borla, el barret rod6. EI color unic, obligat, es el negre.
«Sempre be tingut necessitat de tothom», diraun dia Don Bos-
co. Fins i tot per a la «vestici6» es aixi: la sotana, el barret, les
sabates, el bonet, tambe els mitjons negres, eren regals de la gent
del meu poble.
25 d'octubre. Es diumenge. A l'esglesia de Castelnuovo hi ha
mes gent que de costum: han vingut d'I Becchi, de Morialdo, dels
altres pobles del voltant, perque ei rector, abans de la missa major,
«vestira de capella» Joan Bosco, aquell noi tan bon noi que tots
coneixen.
Joan s'acosta a l'altar amb la sotana negra al bra9. Les paraules
rituals son solemnes.
«Quan el rector, don Cinzano, em va manar que em tragues els
vestits seglars amb les paraules: "Que el Senyor et despulli de l'ho-
me vell, dels seus costums i dels seus actes", vaig dir-me en el meu
cor: "Quanta roba vella m'he de treure! Deu meu, destruYu els meus
mals costums". Quan, en donar-me el collet, va afegir: "EI Senyor
et vesteixi de l'home nau, creat segons el cor de Deu en la justicia,
la veritat i la santedat", vaig afegir dintre meu: "Deu meu, que
comenci de debo una vida nova, segons la vostra voluntat. Maria,.
sigueu la meva salvaci6''.
S'ha preparat be per a aquest pas decisiu en la seva vida. Entre
els feligresos, els seus joves amics, arribats de tot arreu, inquiets i
expectants, comencen a entendre el seu "cap" iel seu desti misteri6s.
83

9.6 Page 86

▲back to top
Set linies que capgiren la vida
Despres de la missa, una sorpresa. Don Cinzano el convida a
acompanyar-lo al poblet de Bardella, on es festa major.
«Hi vaig anar per no disgustar-lo, pero a contracor. No m'hi
trobava be. Semblava un titella disfressat. M'havia preparat des de
feia setmanes pera aquell dia, i ara em trobava en un dinar enmig
de gent que s'havia reunit per riure, xerrar, menjar, beure i divertir-
se. Que podien tenir en comu amb una persona que poques hores
abans s'havia vestit amb l'habit de santedat, per donar-se tot eli al
Senyor?
De retorn a casa, el rector em va preguntar per que havia estat
tan pensatiu. Amb tota franquesa li vaig respondre que la cerimonia
del mati i la festa de despres s'assemblaven com un ou i una casta-
nya. EI fet d'haver vist capellans que feien el pallasso entre els
comensals, gairebe embriacs, m'havia disgustat. Si sabes que m'he
de convertir en un capella com aquells -vaig afegir- m'estimaria
mes treure'm de seguida aquesta sotana».
EI rector va comprendre que ei jove clergue tenia ra6. Se'n va
sortir amb dos topics molt gastats: «EI m6n es aixi, cal prendre'l
com es» i «Cal veure el mal per pader-lo evitar».
Durant els quatre dies que el separaven de l'ingres al seminari,
Joan es va concentrar en ei silenci i la reflexi6, i va escriure set
proposits que marcaven un «capgirament» en ei seu estil de vida.
S6n aquests:
1. No anire a veure balls, teatre, ni espectacles publics.
2. No fare mes de prestidigitador ni de saltimbanqui i no anire
a ca<;ar.
3. Sere moderat en ei menjar, en ei beure i en ei descans.
4. Llegire textos religiosos.
5. Combatre els pensaments> les converses> les paraules i les
lectures contra la castedat.
6. Cada dia fare una mica de meditaci6 i de lectura espiritual.
7. Cada dia explicare algun fet o pensam.ent que faci ei be.
«Vaig anar davant una imatge de la Mare de Deu, i vaig fer la
promesa formal de complir aquests proposits, costes el que costes».
No se'n sortira sempre, perque ell tambe esta fet de carn i ossos,
com nosaltres. Pero ei «cop de tim6» ja l'ha donat.
EI 30 d'octubre Joan havia d'entrar al seminari. EI vespre abans,
al Sussambrino, col-locava en un petit bagul la roba que mama
Margarida li havia preparat. «La meva mare -escriu- no em treia
84

9.7 Page 87

▲back to top
els ulls de sobre, com si volgues dir-me alguna cosa. En un moment
donat em va cridar a parti em va dir:
-Joan, ja portes l'habit sacerdotal. Sento totel consol que pot
sentir una mare. Pera recorda que no es l'habit el que t'honora,
sin6 la virtut. Si algun dia tens dubtes sobre la teva vocaci6, per
l'amor de Deu, no deshonris aquesta sotana. Deixa-la de seguida.
M'estimo mes tenir un fill que sigui un pobre pages, que un capella
que oblida els seus deures. Quan vas neixer, et vaig consagrar a la
Mare de Deu. Quan vas comenc;ar els estudis, et vaig recomanar que
estimessis la nostra Mare. Ara et recomano que siguis tot seu, Joan».
Quan va acabar aquestes paraules, la meva mare estava emocio-
nada. Jo plorava.
«Mare, -li vaig respondre- us agraeixo tot ei que heu fet per
mi. No oblidare mai aquestes paraules vostres».
De bon mati me'n vaig anar a Chieri, i el mateix dia al vespre
entrava al seminari».
A dalt de tot d'una paret blanca, un rellotge de sol li va fer la
primera rebuda: sota el quadrant de les hores es Hegia «Aff[.ictis
lentae, celeres gaudentibus horae», que vol dir «Per al qui sofreix,
les hores triguen a passar, pera s6n veloces per al qui te el cor
content». Era un bon consell per a un jove que es preparava a
passar sis anys seguits entre aquelles parets.
A la capella, amb els clergues perfectament alineats en els bancs,
l'orgue va atacar les notes majestuoses del Veni Creator. EI curs
comenc;ava amb els tres dies de silenci rigor6s dels Exercicis Espiri-
tuals.
Un borari de ferro
En les seves Memories<l) Don Bosco escriu: «Els dies del semi-
nari s6n mes o menys sempre iguals». Una manera molt clara de dir
que .Ja dificultat mes f eixuga dels primers mesos va ser la monotonia.
L'horari de cada jornada es precis, minut per minut. Tot esta
indicat en un cartell penjat en un rac6, al costat d'una campaneta.
Una tirallonga d'hores, mitges hores i quarts. Quan cal canviar
d'activitat, el «campaner» s'acosta a la campaneta i la sacseja. En
sentir aquell dring la comunitat surt, entra, paria, se submergeix en
1 J. Bosco, Memorie dell'oratorio di S. Francesco di Sales, edici6 preparada per
Eugeni Ceria, Tori, 1946.
85

9.8 Page 88

▲back to top
ei silenci, estudia, prega. EI primer que ensenyen quan es travessa
aquella porta es que la campana es la veu de Deu.
Un dia aixi es estimulant, pot arribar a ser divertit. Pero cal
repetir aquest dia vuit mesos seguits per entendre que es la monoto-
nia.
Els horaris que dividien la jornada al seminari de Chieri havien
estat fixats rigidament per Carles Felix per a totes les escoles del
regne. Ni tan sols se'n salvaven els princeps. Podem fer-nos-en una
idea repassant l'horari que havia de seguir, al Palau Reial de Tori,
el princep hereu Victor Manuel, que ei 1835 tenia 15 anys.
«Llevar-se a les 5, missa a les 7, classes de les 9 a les 12, dinar,
de les 14 a les 19,30 deures escolars, sopar, a les 21 oracions i
descans. Diumenge al mati dues misses: la «resada», abans d'esmor-
zar, a la capella de Palau, i la «majorn, despres d'esmorzar, a la
Catedral».
Al seminari, a diferencia del Palau Reial, la missa de cada dia
anava acompanyada de la meditaci6 i de la tercera part del Rosari.
A taula no es parlava, se seguia la lectura de la «Historia Eclesias-
tica» de Bercastel, llegida per torns des d'una trona.
La cuina era molt senzilla. «Es menja per viure, i no es viu per
menjar» era una de les maximes mes repetides.
EI moment en que aquests joves relaxaven la tensi6 era l'esbar-
jo. Don Bosco recorda apassionants partides de cartes. «No era un
gran jugador, pero guanyava gairebe sempre. Al final de les parti-
des tenia les mans plenes de centims, pero en veure els meus com-
panys tristos perque ells havien perdut, em posava mes trist que ells.
A mes, a copia de pensar sempre en les cartes, mentre estudiava o
resava tenia sempre al pensament ei rei de copes ola sota d'espases.
Per aquest motiu, a meitat del segon curs de filosofia, vaig decidir
plegar».
EI fet que ei va decidir a tallar en sec va ser una gran victoria.
EI clergue que tossudament li demanava la revenja era tambe pobre,
i al final, desplomat com un pollastre, estava a punt de plorar. Joan
va avergonyir-se d'ell mateix, li va tornar tot el que li havia gua-
nyat, i va fer creu i ratlla amb les cartes.
Tambe amb els seus Salesians va ser rigid en relaci6 amb les
cartes. «Fa perdre molt de temps, i nosaltres, ei temps, l'hem de
dedicar als joves -deia-. Quan no tindre res a fer, aleshores
jugare a cartes».
86

9.9 Page 89

▲back to top
Els punts negres del seminari
A mesura que passen els dies, Joan descobreix «punts negres»
en la vida del seminari.
El primer es el mateix que el molestava a Castelnuovo: els
superiors guarden les distancies. Per salvar el respecte i la dignitat
es deixen veure poc sovint. «EI rector i els altres superiors s'anaven
a saiudar quan s'arribava de vacances i quan es tornava a marxar.
Ningu no anava a parlar amb ells si no era per rebre una reprimen-
da. Si algun superior passava entre els seminaristes, hi havia una
desbandada genera!. Quantes vegades hauria volgut parlar amb ells,
demanar consell... »
«Joan no demanava una aprovaci6 formal -comenta Pere Ste-
lla-, demanava mes: la benvolen9a, es a dir, la resposta a l'afecte
que ell els tenia. Aquesta voluntat d'establir una atmosfera de «gust»
reciproc, de sintonia i simpatia, expressa be el temperament de Don
Bosco». Per establir aquest corrent de sintonia, Don Bosco conside-
rava essencial la «presencia fisica» dels educadors entre els joves.
N'esta tan convern;ut que en fara un element essencial del seu siste-
ma educatiu.
EI segon «punt negre» el veu en alguns companys. Hi havia
«molts clergues d'indiscutible virtut», pero n'hi havia «tambe de
perillosos», que tenien «converses molt doientes», i que introdui."en
al seminari «llibres impius i obscens».
Una altra amargura l'experimentava amb la prohibici6 de la
comuni6 freqilent. «La santa comuni6 nomes es podia rebre el
diumenge o en altres solemnitats especials». Per nodrir-se de l'Eu-
caristia entre setmana «calia inc6rrer en desobediencia».
Al mati, mentre la llarga filera dels seminaristes silenciosos es
dirigia al menjador per esmorzar, algun s'escapava i entrava a l'es-
glesia de sant Felip a demanar la comuni6, «pagant» amb el dejuni
fins a l'hora de dinar. «D'aquesta manera vaig poder freqilentar
molt mes la santa comuni6, que puc anomenar amb ra6 l'aliment ·
mes efica<; de la meva vocaci6».
Alenada d'oxigeri ei dijous
Hi havia un dia que es trencava per a Joan la monotonia dels
horaris: el dijous. Aquell dia a la tarda -recordaven els seus com-
panys- el porter repicava indefectiblement la campaneta de visites
i cridava en piemontes:
-Bosch 'd Castelneuv!
87

9.10 Page 90

▲back to top
Els altres seminaristes, que aprofitaven la minima ocasi6 per
riure una mica, repetien cridant com. si fossin pregoners:
-Bosch 'd Castelneuv: Bosco di Castelnuovo! Bois de Chateau-
neuf!
Joan reia per la broma de costum i tambe perque sabia qui
l'esperava: els socis de la «Societat de l'Alegria» que volien tornar-
lo a veure i explicar-li les novetats, els amics amb qui havia anat a
escola, els noiets que havia divertit amb els seus jocs i les seves
histories i que volien tornar-lo a escoltar. «Eren moltissims jovenets
-recordava un seu company d'habitaci6- que l'envoltaven alegres.
Els entretenia i parlava amb tots». Pera despres de la gresca, les
bromes i les rialles passaven una estoneta a la capella, als peus de la
Mare de Dtfo.
EI dijous era la seva alenada d'oxigen, la continuaci6 gairebe
clandestina de la seva «idea fixa», l'oratori.
Joan parlava sovint d'aquest «oratori» amb els amics mes in-
tims: naixeria a la periferia d'una gran ciutat, tindria patis, edificis,
colles de noiets. «No m'invento res -deia tranquil-. Ho somio de
tant en tant, a la nit».
«Don Bosio, rector de Levone Canavese, company de Don Bas-
ea al seminari de Chieri, -explica el biograf don Lemoyne- va
arribar per primera vegada a l'Oratori el 1890; quan va ser al mig
del pati, envoltat pels membres del Capitol Superior dels Salesians,
mirant al seu voltant i observant els diversos edificis, va exclamar:
«De tot ei que veig aqui, res no em ve de nau. Don Bosco, al
seminari, ja m'ho havia descrit tot, com si hagues vist alla que
explicava, i com jo ho veig ara amb una exactitud admirable».
Somnis i pobresa, un binomi estrany que acompanyara totes les
epoques de Don Bosco. Els somnis per obrir de bat a bat l'esperan9a
d'un futur esplendid, la pobresa per posar bastons a les rodes del
·present.
Als examens del segon trimestre (en aquells «bons temps» hi
havia examens al final de cada trimestre) hi ha un premi de seixanta
lires per al seminarista de cada curs que tingui la millor nota de
conducta i d'aplicaci6. Joan clava els colzes als llibres i aconsegueix
guanyar el premi. Repetira l'empresa cada any: aixi, passi ei que
passi, s'assegura la meitat de la pensi6.
I, a mes, es busca feina. «Qui volia fer-se afaitar la barba,
arreglar-se el bonet, cosir-se o apedacar-se una sotana, sempre em
trobava a punt de fer-ho».
88

10 Pages 91-100

▲back to top

10.1 Page 91

▲back to top
Entre els joves rics
EI colera es torna a presentar durant l'estiu d~l 1836. Tori torna
a tenir por. Els jesuites avancen l'anada dels seus interns del col·legi
del Carme cap al castell de Montaldo, imponent lloc d'estiueig.
Busquen un ajudant de dormitori, de confiarn;a, i que tambe pugui
repassar les llic;ons de grec. Don Cafasso hi envia ei seminarista
Bosco: «Podras guanyar-te unes quantes lires».
Des del primer de juliol al 17 d'octubre, Joan viu per primera
vegada entre joves de families distirigides, en contacte amb les vir-
tuts i els vicis dels «fills de casa bona». Confessa que es va adonar
de «Ia dificultat d'aconseguir entre ells l'ascendent que un capella
ha de tenir per fer-los un be». Es convenc; que Deu el demana
nomes entre els nois pobres. Sera una de Ies seves conviccions
absolutes: de la mateixa manera que no ha estat cridat a educar les
noies, tampoc no ha estat a educar els fills dels rics. Al cap de
gairebe trenta anys, el 5 d'abril de 1864, respon gairebe amb aspe-
resa a Don Ruffino, que li parla d'un col·legi pera joves nobles:
-Aixo no, mai. Seria la nostra ruina. Ja ho va ser pera altres
ordes religiosos: tenien per objectiu inicial l'educaci6 de la joventut
pobra, i la van abandonar per servir els nobles.
La fascinacio de Lluis Comollo
Octubre de 1836. Mentre Joan Bosco deixa el castell de Montal-
do per passar uns dies entre les vinyes del Sussambrino, Lluis Co-
mollo vesteix l'habit clerical. A final de mes, tambe entra amb el
seu amic Joan al seminari de Chieri. Es reconstrueix una parella,
una amistad solidissima.
Lluis te dos anys menys que Joan, pera torna a ser immediata-
ment el seu estimu! espiritual. «Sovint el meu esbarjo resultava
interromput per ell. M'agafava de la sotana i, dient-me que l'acom-
panyes, em portava a la capella».
Alfa Comollo s'hi sentia com a casa, i les seves ingenues expan-
sions no s'acabaven mai: visita al Santissim, pregaria pels agonit-
zants, Rosari, ofici de la Mare de Deu, jaculatories per les animes
del Purgatori. ..
Joan, com molts cristians que treballen i suen pei Regne de
Deu, sentia una fascinaci6 profunda, gairebe una nostalgia, per
aquella pietat d'ardor pur, de senzill aband6 en Deu. Pero intufa
que en la manera de fer de l'amic hi havia exageraci6. Ho diu amb
molta delicadesa: «Ni tan sols vaig intentar imitar-lo en la mortifi-
89

10.2 Page 92

▲back to top
caci6. Dejunava rigorosament totala quaresma, dejunava el dissab-
te, a vegades dinava pa i aigua... Alguna vegada deixava la vianda
i el vi, i es conformava amb el pa remullat en l'aigua, amb l'excusa
que li anava millor pera la salut».
Podem dir-ho clarament i sense embuts: era un cursa voluntaria
cap a l'esgotament i la mort. Un bon director espiritual no l'hauria
deixat c6rrer aixi cap al martiri. Quan Domenec Savio (vint anys
despres) intentara prendre un camf semblant, Don Bosco el frenara
amb decisi6. Pero Joan, en aquest moment, encara no pot ser el
prudent director de consciencies que arribara a ser. I l'ascetica
desencarnada de Comollo, aquell refugiar-se en Deu gairebe menys-
preant qualsevol valor terrenal, l'omplen d'admiraci6.
En ell viura sempre la fascinaci6 pei santet Lluis Comollo, per
aquesta santedat que es crema rapidament apuntant directament al
Cel. Pero el seu cami cap a Deu continuara essent un altre, el d'una
santedat mes encarnada i solida, realitzada en el contacte viu amb
la realitat, l'afecte i les necessitats urgents dels joves, els problemes
aclaparadors i concrets que clarifiquen i simplifiquen tota teoria
ascetica.
Seminarista desemparat
A principi de desembre havia entrat al seminari Joan Francesc ,
Giacomelli, d'Avigliana. Ha deixat un testimoni preci6s, en que
sembla fotografiar el clergue Bosco del segon any de filosofia. En
fem un resum.
«Com que havia entrat al seminari un mes despres que els
altres, no coneixia ningu, i els primers dies estava desemparat, per-
dut en la soledat. La primera vegada que vaig seure a la sala d' es-
tudi em vaig trobar davant d'un seminarista que em semblava ja
gran. Tenia un bon aspecte, els cabells tots arrissats, pera estava
pal·lid i prim i semblava malalt. Era Joan Bosco. Se'm va acostar la
primera vegada que em va veure sol despres de dinar i em va fer
companyia tota !'estona de l'esbarjo. Em va tractar molt amable-
ment. Entre altres coses, recordo que, com que jo portava un bonet
desproporcionadament alt, alguns companys es reien de mi. Joan,
en un tres i no res, me'l va posar a la mida.
Aquell curs hi havia dos seminaristes que es deien Bosco. En
certa manera, per distingir-se, el primer (que despres seria el direc-
tor de les Rosines a Tori) va dir, en piemontes: Mi sun Bosch 'd
pucciu (jo s6c bosc de nesprers; de fusta durissima, impossible de
90

10.3 Page 93

▲back to top
doblegar). Joan, en canvi, va dir: Mi sun Bosch ,d sales (jo s6c bosc
de salzes; de fusta tendra i flexible). No era un beat, sin6 que, al
contrari, era molt inclinat a la colera, i era evident la gran violencia
que feia continuament per contenir-se. Estimava intensament els
joves i el seu plaer era estar enmig d'ells».
91

10.4 Page 94

▲back to top
13
DE PROFESSIO, SACERDOT
24 de juny, festa de sant Joan Baptista. Per a Joan Bosco es la
festa onomastica i el comern;ament de les llargues vacances d'estiu:
quatre me.rsos.
Enfila la carretera blanca que va de Chieri a Castelnuovo, i
despres el cami que puja al Sussambrino. Dotze quilometres, una
bona caminada. La casa del germa li d6na la benvinguda amb el
«quiquiriqui» dels galls i el somriure timid d'una nebodeta preciosa.
Ja fa uns anys que J osep ha format una familia. Es va casar el
1833 (amb prou feines tenia 20 anys) amb Maria Calosso, una naia
de Castelnuovo.
La primera nena que va neixer, Margarida, nomes va viure tres
mesos. A la primavera del 1835 va neixer Filomena, una nena
tranquil·la, que mira encantada l'oncle Joan que treballa amb el
ribot, ei torn, la forja, que talla i cus vestits, i que li fa unes·nines
de roba precioses.
Amb la falf de segar ei blat
En els ceps comencen a tenir forma els tendres raYms verds, el
blat ja rosseja els camps. Joan, quan plega de treballar al seu taller
rudimentari, agafa la fal<; i entra en la llarga filera dels segadors. La
suor li regalima pel front, sota l'ample barret de palla.
Experimenta una gran alegria en aquesta activitat a l'aire lliure,
despres dels vuit mesos gairebe empresonat entre els bancs de classe.
Un dia, entre les fileres de ceps, veu saltar una llebre. Instinti-
vament corre a casa i despenja l'escopeta de Josep. Li sembla que
es qiiesti6 d'un minut, la persecuci6, pero la llebre fuig velo<;.
Tossut, no la vol deixar escapar.
«De camp en camp i de vinya en vinya, vaig acabar per traves-
sar valls i enfilar-me per les muntanyes. Van passar unes hores.
92

10.5 Page 95

▲back to top
Finalment, l'animal es va posar a tret iel vaig encertar d'un dispar
La pobra bestiola va caure i em vaig entristir molt en veure-la
morir. Alguns amks m'havien seguit i s'alegraven de l'exit. Pero jo
em vaig mirar: estava en manigues de camisa, sense sotana, amb un
barret de palla, despres d'una cursa de cinc quilometres amb una
escopeta a la ma. Em vaig sentir molt mortificat».
Quan va tornar a casa va anar a rellegir en ei quadernet els
proposits fets el dia de Ja vestici6. Va llegir el segon: «No fare de
prestidigitador, de saltimbanqui, no anire a ca<;ar». Va dir: «Senyor,
perdoneu-me».
La seva diversi6 va tornar a ser estar amb els vailets. «Molts
tenien 16 o 17 anys i no sabien res de la fe. M'agradava molt
ensenyar-los catecisme. Ensenyava a llegir i escriure nens de totes les
edats. Les classes eren gratui'tes, pero Ies condicions que posava
eren assidui'tat, atenci6 i confessi6 mensual».
Els «esquemes mentals»
3 de novembre de 1837. Al seminari, Joan comen<;a la teologia.
Es la ciencia que estudia Deu, i es l'estudi fonamental per als
aspirants al sacerdoci. En aquell temps durava cinc cursos, i com-
prenia com a materies principals la dogmatica (l'estudi de les veri-
tats cristianes), la moral (la llei que el cristia ha d'observar), la
Sagrada Escriptura (la paraula de Deu), i la historia eclesiastica
(historia de l'Esglesia des dels or:igens del cristianisme a l'edat con-
temporania).
L'estudi de la teologia es d'una gran importancia en la vida de
tot capella. Durant aquests anys de joventut i de gran disponibilitat,
es posa aquesta estructura d'idees, de valoracions, que formen la
«mentalitat». Al llarg de la· vida, el sacerdot l'ajustara, potser Ia
modificara, sota la pressi6 de fets nous, pero dificilment la canvia-
ra. La seva manera de veure i de jutjar les coses tindra l'arrel en
aquella «plataforma ideologica» que li ha donat la teologia. Es alla
que esdeve «de professio, sacerdot».
Tambe per a Joan Bosco els anys de teologia van ser extrema-
dament importants. Tot i que l'ajudaven dons extraordinaris, va ser
un fill del seu temps, i especialment de l'Esglesia del seu temps.
Es molt important per entendre Don Bosco, coneixer els «esque-
mes ideologics» que els estudis, els llibres i tambe la direcci6 espiri-
tual i la predicaci6 van posar a la base de la seva mentalitat. Pere
Stella, en el volum primer de Don Bosco en la historia de la religio-
sitat catolica, dedica vint pagines a aquest tema. Les dimensions de
93

10.6 Page 96

▲back to top
la nostra obra nomes ens permeten citar algunes afirmacions molt
aclaridores:
«La tPologia dogmatica d'aleshores ho mirava tot sota la llum
dels comptes que s'havien de donar al judici divi, en !'espera de la
vida o la mort eterna. Solia considerar-ho tot segons· el valor que
tenia pera l'eternitat, tot com a ra6 de premi o de condemna».
«La teologia moral ho centrava tot en la relaci6 entre llei divina
i llibertat, i educava per considerar la propia actuaci6 com a ade-
quaci6 responsable a la llei divina».
«L' oratoria sagrada, per als seminaristes, contribufa a alimentar
l'estat d'angoixa que podia germinar en animes religioses molt sen-
sibles. Argumentava sobre les obligacions, grans i dificils, que im-
posava el sacerdoci, sobre els perills enormes que provenien del
sagrat ministeri (perills del m6n, de dones, de dissipacions de tota
mena), i dels comptes rigorosos que el divf sabira exigiria als seus
ministres».
Notem de passada que, empes per aquest genere de predicaci6,
Joan Bosco pot haver exagerat en algun moment en l'autocontrol i
en formes alienants d' ascesi. Son experiencies passatgeres que molts
seminaristes dels temps passats (seminaris tancats i aseptics) han
experimentat.
Valorar ei propi temps
Tambe creiem fon;a important, per comprendre Don Bosco,
dibuixar els trets essencials de la «mentalitat historica» que eli va
absorbir en aquells anys: com el van preparar per veure, per valorar
«ei temps» que estava vivint, aquella epoca tan important que pas-
sara als llibres d'historia amb ei nom de «Risorgimento». Nomes
comprenent aquesta «mentalitat historica» es possible entendre com
Don Bosco veia el futur de l'Esglesia i del m6n.
Es comenc;ava per considerar «fallides» les experiencies de la
revoluci6 francesa i de l'imperi napoleonic. «La mes terrible de les
revolucions...», «Ia iniquitat va abundar· tambe entre nosaltres», «Ia
marxa ha estat desfeta i nosaltres alliberats!». La restauraci6 dels
trons es «nomes obra de· les mans de Deu». S6n frases que abunden
en les cartes pastorals i en els sermons de l'epoca.
La «fallida» es veia en ei pas de la proclamaci6 dels grans
principis (llibertat, igualtat) al «terror» de la revoluci6 i a la dicta-
dura napoleonica. Aixo significava que ei prindpi de la Il·lustraci6
(adoptat per la revoluci6 francesa) de la «ra6 com a unic camf cap
a la veritat i al be» portava a conseqiiencies desastroses.
94

10.7 Page 97

▲back to top
Per aixo es revalorava la «dimensi6 religiosa», no reduible als
limits de la ra6 humana. Es revalorava l'autoritat del rei, nomes
moderada per l'observarn;a q.e les lleis divines: amb la seva il·lumi-
nada prudencia havia de reprimir les forces revolucionaries sempre
a l'aguait, que portaven al desordre i a la violencia.
Aquestes revaloracions eren ambigiies. Podien portar a un cris-
tianisme autoritari, a una alianc;a entre tron i altar incapac; d'enten-
dre que «llibertat, igualtat i fraternitat» son valors cristians. Son les
ambigiiitats del «conservadorisme catolic» que va dominar fins gai-
rebe el 1848.
D'amagat, fins i tot en els ambients eclasiastics, circulaven al-
tres idees, les del <<Iiberalisme catolic». Es reconeixia la validesa dels
grans principis de la revoluci6. Es refusaven la violencia jacobina i
la dictadura de Napole6. Es desitjava un sistema de poders equili-
brats: un rei que mantingues a ratlla els revolucionaris, pero tambe
una Constituci6 que garantis llibertat i igualtat. De tota manera la
llibertat i la igualtat eren desitjades per a tothom, excepte per al
«baix poble».
Tant els lliberals com els conservadors tenien por de la «igualtat
democratica»: com ensenyava el «terror», es transformaria inevita-
blement en la tirania d'un petit grup que proclamaria governar «en
nom del poble» i produiria el caos.
Entre els mes il·lustres catolics lliberals d' aquest temps hi ha
Antoni Rosmini i Alexandre Manzoni.
Joan Bosco va absorbir la mentalitat historica del «conservado-
risme catolic». Va ser d'idees conservadores (tot i que la urgencia de
les situacions concretes el portara a superar, i tambe a capgirar,
moltes actituds dels conservadors). No podia ser d'altra manera: ei
1832, amb l'enciclica Mirari vos, el papa Gregori XVI havia decla-
rat que les «llibertats modernes» no eren acceptables pels catolics.
Reconeixent, per exemple, la llibertat de consciencia -afirmava el
Papa__: es coHocava al mateix nivell la veritat catolica i l'error. EJ
text de l'enciclica era a les mans dels seminaristes, que havien de
fer-ne objecte d'estudi i de reflexi6.
On eren Cavour, Mazzini, Garibaldi?
Mentre Joan Bosco, a Chieri, assimila aquestes idees, a Tori
Carles Albert es el «campi6» del conservadorisme catolic. L'alianc;a
tron-altar es florent. El. clergat te una posici6 dominant en la Uni-
versitat: un representant del'Arquebisbe assisteix a tots els examens
de llicenciatura. EI 1834, a la ciutadella de Tori, el rei ha inaugurat
95

10.8 Page 98

▲back to top
el monument a Pere Micos, l'home del poble que es va sacrificar per
salvar la seva ciutat. Pero en el discurs no han estat exaltades les
virtuts «del poble», sin6 el subdit senzill, ignorant, obedient, dispo-
sat a sacrificar-se pel seu rei.
En aquell 1837 els protagonistes del Risorgimento (el periode
que sacsejara fortament Italia· i barrejara totes les cartes, incloent-hi
les iclees «conservadores» i les «lliberals») encara estan dispersos.
Joan Mastai-Ferretti, que el 1846 pujara a la catedra papal amb
el nom de Pius IX, es bisbe d'Imola. Nomes te 45 anys i se'l
considera un «bisbe sense prejudicis» perque deplora els excessos de
la policia papal i es amic del comte Pasolini, el lliberal mes signifi-
cat de la seva ciutat.
Camil Cavour, de 27 anys, dirigeix l'explotaci6 agricola de Leri.
Amb botes i barret de palla, camina incansable, del mati al vespre,
per camps, pastures i arrossars. EI 1831 era un jove subtinent de la
guarnici6 de Genova. Quan va tenir noticia dels moviments revolu-
cionaris va cridar: «Visca la rep(iblica». EI van desterrar a la Vall
d' Aosta i va deixar l'exercit. El seu pare, governador de la ciutat de
Tori i, per tant, cap de la policia, el va exiliar al camp. Entre una
verema i una collita d'arros, va fer un viatge per Europa, i va
admirar els Parlaments de Paris i de Londres. Tambe es va trobar
amb els desterrats italians, i va dir: «Son una colla de bojos imbecils
i fanatics, i en faria gustosament fems per a les meves remolatxes».
Mazzini, 32 anys, fa poc que ha estat expulsat de Su:issa, des
d'on dirigia les seves trames revolucionaries. S'ha instal·lat en una
casa d'un suburbi de Londres. Escriu en els diaris per guanyar-se la
vida. Es deixa la barba i volta sol i vestit de negre pels carrers
boirosos de la ciutat.
Garibaldi, que va fugir a America despres de la frustrada revo-
lucio mazziniana a Savoia, desembarca al Brasil. Te 30 anys i pira-
teja pels mars del Sud, al servei del «govern revolucionari» de Rio
Grande. D'aqui a poc temps vestira la seva «legio italiana» amb la
llegendaria camisa vermella, comprant a baix preu a Montevideo un
estoc de davantals destinats als saladeros, els carnissers argentins.
Victor Manuel, de 17 anys, viu al Palau Reial de Tori, com en
una rigida caserna. Ha d' acompanyar el seu pare a les festes i als
balls de l'aristocr.acia i estar dret al seu costat durant hores i hores.
Els unics moments d'alegria autentica els viu a les quadres. Paria un
dialecte vulgar i groller amb els mossos de quadra, cavalca valent i
presumit, i es viu d'accions i distes d'aspecte.
A la vora i lluny, la historia dels honies camina. Esdeveniments
96

10.9 Page 99

▲back to top
.... Casa de Don Bosco a I Becchi.

10.10 Page 100

▲back to top
~ Sagristia de l'esglesia de Sant Fra ncesc d'Assis, on s'esdevingue l'encontre am b Bartom eu Garelli.

11 Pages 101-110

▲back to top

11.1 Page 101

▲back to top

11.2 Page 102

▲back to top
A Capella Pinardi (interio r).
T Esglesia de Sant Francesc de Sa les. linterio rJ.
EI portic de les «Bones Nits» . ...

11.3 Page 103

▲back to top

11.4 Page 104

▲back to top
A La casa en que va v iure Don Basea. La seva habitaci6 i ei seu despat x eren al segon pis.

11.5 Page 105

▲back to top
Hab1tac16 de Don Bosco
T Escript ori de Don Bosco.

11.6 Page 106

▲back to top
La Basilica de M ari a Aux iliadora.

11.7 Page 107

▲back to top
petits i grans s'alternen empenyent cap endavant la peripecia huma­
na.
El 1836 Morse ha fet realitat el telegraf electric i el sistema de
comunicacions amb ratlles i punts. D'aquf a pocs anys es difondra
a tot el m6n un rectangle de paper molt util: el telegrama. Primer
nomes a l'abast dels governants i dels grans diaris; despres a dispo­
sicio de tothom.
EI 1837, durant una epidemia de colera, mor a Torre del Greco
Jaume Leopardi. Nomes tenia 39 anys. A Anglaterra puja al tron la
reina Victoria: comen9a el llarguissim regnat que veura com Angla­
terra es converteix en la primera naci6 colonial del m6n.
EI 1838 mor el marques Tancredi -di Barolo, ex-alcalde de Tori.
La seva vfdua decideix dedicar les seves riqueses a l'assistencia de les
dones desgraciades. Neix aixi a la periferia de Tori, al costat del
Cottolengo, l'obra d'ajuda a les preses i a les dones perdudes.
EI 1839 ei rei Ferran II fa construir la primera linia ferroviaria
italiana, de Napols a Granatello, i Daguerre construeix la primera
maquina fotografica. A aquest humil inventor fins i tot Don Bosco
li deura alguna cosa: sera un dels primers sants de qui es podra
conservar la imatge exacta, gracies a desenes de fotografies.
97

11.8 Page 108

▲back to top
14
ES CONVERTEIX EN «DON BOSCO»
Vacances de 1838. EI «teoleg» Joan Bosco es convidat a fer el
seu primer serm6 a Alfiano, en la festa de la Mare de Deu del
Roser. Recorda: «El rector, don Josep Pelato, era una persona molt
piadosa i docta, i 1i vaig demanar ei seu parer sobre ei serm6. Em
va dir:
-Molt bonic i ordenat. Sereu un bon predicador.
-Pero la gent l'haura entes?
-Poc. L'haurem entes el meu germa sacerdot, jo, i molt pocs
mes.
- I aixa que eren coses senzilles.
-Vs semblen senzilles a v6s, pera pera la gent son molt eleva-
des. Reflexionar sobre un teixit de fets de la historia eclesiastica i de
la historia sagrada es molt bonic, pera la gent no ho enten.
-Aleshores que cal fer?
-Cal abandonar l'estil dels classics i parlar en piemontes, o fins
i tot en italia, si voleu, pera d'una manera popular, popular, popu-
lar. En lloc de fer raonaments, explicar exemples, fer comparacions
senzilles i practiques. Recordeu-vos que la gent segueix poc, i que
les veritats de la fe cal explicar-les de la manera mes fa.ei! possible».
Don Bosco escriu que aquell consell va ser un dels mes preciosos
de la seva vida. Li va servir en els sermons, en la catequesi, en la
redacci6 de llibres.
Estrany pacte amb ei mes enlla
Novembre de 1838. Joan Bosco comem;a el segon any de teolo-
gia. Estara tot dominat per un fet tragic i per una impressi6 pertor-
bant.
Ja durant l'ultim mes de vacances, Lluis Comollo li ha dit unes
98

11.9 Page 109

▲back to top
paraules estranyes. Mirant les vinyes des de dalt d'un tur6, ha
murmurat:
-L'any que ve espero tastar un vi millor.
-Que vols dir? -Primer no ha volgut respondre, pera despres
diu:
- De~ de fa algun temps sento un desig tan viu d'anar al Para-
dis, que em sembla impossible viure encara molt temps a la terra.
En els primers mesos del curs escolar, s'hi afegeix un altre
detall, tambe estrany. Joan i Lluis han llegit junts un fragment de
la biografia d'un sant, i Joan ha comentat:
-Seria bonic que el primer de nosaltres que moris vingues a
portar a l'altre noticies del seu mes enlla.
Lluis s'impressiona amb la idea i diu amb emfasi:
-Aleshores fem un pacte. EI primer que es mori, si Deu ho
permet, vindra a dir a l'altre si es al Paradis. D'acord?
Es van estrenyer les mans.
EI 25 de man; de 1839 al mati, mentre van cap a la capella,
Lluis atura Joan al corredor i amb cara seriosa li diu:
-Jo ja he acabat. Em trobo malament i se que em morire.
Joan intenta prendre-s'ho en broma:
-Va, va, si estas molt be. Ahir vam passejar plegats una hora.
No t'encaparris amb aquestes idees.
Pero era de debo una cosa greu. Mentre son a l'esglesia, Como-
llo es desmaia i l'han de portar a la infermeria. La febre li puja molt
i d'una manera preocupant.
EI 31 de man; es Pasqua. Porten el viatic a Lluis. Esta sense
forces. En un moment en que nomes hi ha Joan al seu costat, li
agafa la ma i murmura:
-Ja ha arribat el moment en que ens hem de separar, estimat
Joan. Pensavem que seriem tots dos sacerdots, que ens ajudariem,
que ens aconsellariem. Pera Deu no ho vol aixi. Promct-me que
pregaras per mi.
Va morir a l'alba del 2 d'abril, estrenyent la ma de Joan.
Encara no tenia 22 anys.
I aquest es el fet estranyissim que va passar al cap de 48 hores,
tai com l'explica Don Bosco:
«La nit del 3 al 4 d'abril era al llit en un dormitori d'uns vint
seminaristes. Cap ados quarts de dotze, es va sentir un soroll sord
al corredor. Semblava com si un gran carro estirat per molts cavalls
s'anes acostant a la porta del dormitori. Els seminaristes es desper-
ten, pera ningu no paria. Jo estava paralitzat pel terror. EI soroll
encara s'acosta. S'obre violentament la porta. Aleshores es va sentir
99

11.10 Page 110

▲back to top
la veu clara de Comollo que deia tres vegades: Bosco, m'he salvat.
Despres va cessar ei soroll. Els meus companys havien saltat del llit
i alguns s' apinyaven al voltant del prefecte del dormitori, don Josep
Firito di Rivoli. Es la primera vegada que recordo haver tingut por.
Un espant tan gran que en aquell moment hauria preferit morir.
Aquell espant em va causar una greu malaltia que em va portar a
les portes de la mort».
Don Lemoyne, que va viure a l'Oratori al costat de Don Bosco
des del 1833 al 1888, afirma: «Don Josep Fiorito va explicar moltes
vegades aquella aparici6 als superiors de l'Oratori».
Pa de mili i vi
La «greu malaltia» a que es refereix Don Bosco va ser un serios
esgotament depressiu, que es va allargar fins als primers mesos del
curs segiient. EI menjar li feia fastic i patia d'un persistent insomni.
Despres d'alguns mesos, el metge va aconsellar repos absolut al llit.
Hi va estar uns trenta dies.
Se'n va sortir d'una manera curiosa, gairebe increible. La seva
mare, sabent que era al llit de feia dies, el va anar a veure i li va
portar un gran pa de mill i una ampolla de vi ranci. Es commove-
dora aquesta pobra dona. Li han dit que el seu fill esta malalt, i per
als pagesos nomes hi ha una malaltia: la desnutrici6. 1 nomes hi ha
un remei: alimentar-se be. A les muntanyes no se'n sap res, de
malalties de noms dificils i de medecines sofisticades.
I Joan segueix ei joc. No vol que la seva mare se senti humiliada
si ell refusa els seus presents. Pren un boei de pa, i un glop de vi
ranci. 1 gairebe sense adonar-se'n continua. A bocins i a glops es
menja tot ei pa i es beu totel vi. 1 entra en un son profund «que va
durar dos dies i una nit». Quan es va despertar, es va sentir guarit.
«Tremolava amb la idea de lligar-me per totala vida»
La recuperaci6 va ser tan bona que en acabar el curs «em va
venir la idea d'intentar guanyar un curs durant les vacances. En
aquell temps aquest permfs era concedit molt rarament. Em vaig
presentar a l'arquebisbe Fransoni i li vaig demanar que em deixes
estudiar els temes de quart curs durant l'estiu, i aixf poder acabar el
quinquenni teologic el curs 1840-41. La ra6 que 1i vaig donar era la
meva edat: 24 anys fets».
L'arquebisbe vol examinar primer els requisits dels estudis pre-
100

12 Pages 111-120

▲back to top

12.1 Page 111

▲back to top
cedents i concedeix el permis amb la condici6 que abans de novem-
bre Joan s'examini de totes les materies prescrites i rebi !'orde del
subdiaconat. El teoleg Cinzano, rector de Castelnuovo, es designat
examinador. En dos n:tesos d'estudi intens, Joan Bosco prepara i
passa els examens.
EI subdiaconat, en aquell temps, es el pas decisiu en la vida
d'un clergue. EI que ei rep fa vot solemne de castedat per tota la
vida. L'Esglesia no dispensava ningu d'aquest vot per cap motiu.
EI seminarista que es preparava per rebre aquest orde era invitat
a tancar-se en silenci durant deu dies d'Exercicis Espirituals. Durant
aquests dies feia una confessi6 genera!, es a dir, un examen total de
tota la vida, i es preguntava a si mateix i al confessor representant
de Deusi estava en condicions de comprometre's per sempre.
Recordant aquells dies, Don Bosco va escriure: «Desitjava anar
endavant, pero tremolava amb la idea de lligar-me per totala vida».
19 de setembre de 1840. EI bisbe invita Joan Bosco a pensar una
vegada mes en la importancia de l'orde que esta a punt de rebre. Si
esta decidit a consagrar per sempre la seva vida a Deu, que faci un
pas endavant. Joan Bosco fa un senzill pas sobre el paviment de
I'esglesia. Amb aquell gest deixa per sempre enrera qualsevol carre-
ra profana.
«EI sacerdot no va tot sol al Paradis»
Novembre de 1840. Comenca al seminari de Chieri el cinque i
ultim curs de teologia.
29 de man; de 1841. Rep l'orde del diaconat. Es l'ultim escal6
abans del sacerdoci.
26 de maig. EI diaca Joan Bosco entra en els Exercicis Espiri-
tuals que l'han de preparar per a l'ordenaci6 sacerdotal. D'acord
amb el suggeriment del director espiritual, medita llargament les
paraules del salm: «Qui pujara a la muntanya del Senyor? Qui
podra viure al seu santuari? Aquell que tingui les mans i el cor
purs». Mirant enrera de la seva vida, veu que gairebe miraculosa-
ment les seves mans estan netes, des que Margarida les hi feia
ajuntar, en les primeres oracions.
Anota en un quadern: «EI sacerdot no va tot sol al cel, no va
tot sol a l'infern. Si fa be, anira al cel amb les animes que hagi
salvat amb el seu bon exemple; si fa mal, si dona escandol, anira a
la perdici6 amb les animes condemnades pei seu escandol. Per tant
m'esforcare al maxim per observar les resolucions segiients».
Segueixen nou proposits fonamentals per a la seva vida. En una
101

12.2 Page 112

▲back to top
bona part repeteixen i desenvolupen els proposits de la vestici6.
Pero n'hi ha tres que marquen un aprofundiment caracteristic del
que sera l'«estil sacerdotal» de Don Bosco. Son aquests:
-Ocupar rigorosament ei temps.
-Patir, actuar, humiliar-se, en tot i sempre quan es tracti de
salvar les animes.
-La caritat i la dolcesa de san Francesc de Sales em guiaran en
tot.
Sacerdot per sempre
5 de juny de 1841. A la capella de l'Arquebisbat, Joan Bosco,
vestit amb alba blanca, es postra a terra davant de l'altar. L'orgue
desgrana les notes austeres del gregoria. Els sacerdots i els semina-
ristes presents invoquen un a un els grans sants de l'Esglesia: Pere,
Pau, Benet, Bernat, Francesc, Caterina, lgnasi...
Pal·lid per l'emoci6 i pels ultims dies esgotadors, Joan s'aixeca
i s'agenolla als peus de l'arquebisbe. Lluis Fransoni 1i posa les mans
al cap i invoca l'Esperit Sant perque vingui i ei consagri sacerdot per
sempre.
Alguns minuts mes tard, afegint-se a la veu de l'arquebisbe,
Joan Bosco comen9a la seva primera concelebraci6. Ja es Don
Bosco, el pare Bosco.
«La meva primera Missa -escriura amb senzillesa- la vaig
celebrar a l'esglesia de sant Francesc d' Assis, assistit per don Josep
Cafasso, el meu insigne benefactor i director. M'esperaven ansiosa-
ment al meu poble (era la festa de la Santfssima Trinitat), on feia
molts anys que no hi havia hagut una primera Missa. Pera vaig
preferir celebrar-la a Tori, sense soroll, a l'altar del' Angel Custodi.
Aquell ei puc anomenar ei dia mes banie de la meva vida. En el
moment en que es recorden els difunts, vaig recordar els meus
estimats, els meus benefactors, especialment don Calosso, que sem-
pre vaig considerar un gran i insigne benefactor. Es una creen9a
piadosa que el Senyor concedeix la gracia que ei nou sacerdot li
demana quan celebra la primera Missa. Jo vaig demanar ardentment
l'eficacia de la paraula, per pader fer be a les animes».
La seva segona Missa, Don Bosco la va voler dir a I' altar de la
Consolaci6, al gran santuari de la Mare de Deu, a Tori. Aixecant
els ulls la va veure alla dalt, la Senyora resplendent com el sol que
disset anys abans li havia parlat en somnis. «Fes-te humil, fort i
102

12.3 Page 113

▲back to top
robust», havia dit. Don Bosco havia intentat fer-se aixi. Ara co-
mern;ava ei temps en que «ho comprendria tot».
EI dijous segiient, festa del Corpus (aleshores festa de precepte),
Don Bosco va celebrar la Missa al seu poble.
Les campanes van tocar i repicar molt temps. Tota la gent
s'apilonava a l'esglesia. «M'estimaven -recordara Don Bosco- i
tots estaven contents amb mi.»
Els mes petits obrien uns ulls com unes taronges quan sentien
dir que aquell capella era un petit saltimbanqui.
Els grans ei recordaven com un company de jocs i d'escola.
Els mes vells, de les muntanyes dels voltants, l'havien vist pas-
sar moltes vegades pei cami amb els peus descalc;os i els llibres a la
ma.
Aquell vespre mama Margarida troba un moment per parlar-li
a soles, i li diu: «Ara ja ets capella, ja ets mes a prop de Jesus. Jo
no he estudiat els teus llibres, pero recorda't que comern;ar a dir
Missa vol dir comenc;ar a sofrir. No te n'adonaras de seguida, pero
de mica en mica veuras que la teva mare t'ha dit la veritat. D'ara
endavant pensa nomes en la salvaci6 de les animes, i no et preocupis
gens de mi».
103

12.4 Page 114

▲back to top
15
SACERDOT EN RODATGE
Que fara ara Don Bosco?
Es intel·ligent, te ganes de treballar, es pobre.
Se li ofereixen tres feines. Una familia noble de Genova el
demana com a instructor dels seus fills. En aquell temps, moltes
families riques, mes que enviar els fills a les escoles publiques,
preferien mantenir al propi palau un mestre particular, amb tasques
d'instructor i d'educador. Gairebe sempre demanaven un sacerdot,
perque era una garantia de seriositat. Els nobles genovesos fan
saber a Don Bosco que els honoraris seran mil lires l'any (un mag-
nific salari).
Els habitants del seu poble li preguen que accepti la capellania
vacant de Morialdo. Li garanteixen que doblaran l'estipendi acostu-
mat.
EI rector de Castelnuovo, don Cinzano, li proposa que sigui el
seu vicari. Tambe li assegura una bona paga.
Estranyament tothom paria a Don Bosco de diners, com si
haver arribat a capella fos haver arribat finalment «al bon lloc», al
que d6na un bon fruit economic. Nomes mama Margarida, la dona
que sempre ha hagut de mirar el centim per f er quadrar els comptes,
li recorda: «Si arribes a ric, no tornare a posar mai mes els peus a
casa teva».
Per decidir d'u:ria vegada, Don Bosco se'n va a Tori a veure don
Cafasso.
-Que he de fer?
-No accepteu res de tot aixo. Veniu aqui, al Convictori ecle-
siastic i completareu la vostra formaci6 sacerdotal.
Don Cafasso mira lluny. Ha entes que la «carrega» humana i
espiritual de Don Bosco no es pot exhaurir en uri.a familia o en un
poble. En canvi Tori es una ciutat que pot exhaurir-lo a ell. Barris
nous, temps nous, problemes nous. Don Cafasso nomes haura d'es-
tar atent a frenar-lo.
104

12.5 Page 115

▲back to top
Primer descobriment: la miseria dels suburbis
EI Convictori es un ex-convent al costat de l'esglesia de sant
Francesc d'Assis. En aquest edifici el teoleg Lluis Guaia, ajudat per
don Cafasso, prepara 45 joves sacerdots a ser «sacerdots del temps
i de la societat en que hauran de viure».
La preparaci6 dura dos anys (pera Don Bosco, excepcionalment,
seran tres). La jornada dels joves sacerdots esta emmarcada per
dues conferencies, al mati i al vespre, la primera de don Guaia i la
segona de don Cafasso. Durant la resta del dia, els sacerdots van a
exercir ei ministeri en l'ambient ciutada: hospitals, presons, institu-
cions benefiques, palaus, cases populars, golfes, sermons a les esgle-
sies, catecisme als joves, assistencia als malalts i als vells.
Les conferencies no es dediquen a presentar teories teologiques,
sin6 a enquadrar les experiencies quotidianes que els joves capellans
viuen en el teixit huma de la ciutat. Avui diriem: els enviaven a
experimentar en la propia pell una analisi de la situaci6 social i
eclesial, i despres els feien reflexionar sobre la propia acci6 pastoral.
Don Bosco ho resumeix tot en cinc paraules: «S'aprenia a ser cape-
lla».
Don Cafasso es un sacerdot petit, prim, poca cosa, pero d'una
activitat incansable: ensenya, predica, confessa, visita les pre-
sons.
Des del 1841 es el «director espiritual» de Don Bosco. Aixo vol
dir que Don Bosco es confessa amb ell, li demana consell abans de
qualsevol decisi6 important, li manifesta els projectes vitals i fa cas
de les seves paraules.
Fins aleshores Don Bosco nomes coneix la pobresa del camp.
No sap res de la miseria dels suburbis de les ciutats. Don Cafasso li
diu: «Aneu i mireu al vostre voltant.
«Ja des dels primers diumenges -testificara Miguel Rua- va
anar per la ciutat, per fer-se una idea de les condicions morals dels
joves».
Va quedar-ne commogut. Els suburbis eren ferments de revolta,
cinturons de desolaci6. Els adolescents vagabundejaven pels carrers,
desvagats, entristits, disposats al pitjor.
«Va trobar un gran nombre de joves de totes les edats -conti-
nua ei testimoni del pare Rua- que anaven pels carrers i les places,
especialment pels voltants de la ciutat, jugant, barallant-se, blasfe-
mant i fent coses encara pitjors».
105

12.6 Page 116

▲back to top
EI mercat dels brm;os joves
Al costat del mercat genera! de la ciutat, va descobrir un auten-
tic «mercat dels bra9os joves». «La part proxima a Porta Palazzo
-escriu don Lemoyne- era un formiguer de venedors ambulants,
de venedors de llumins, d'enllustradors de botes, d'escura-xeme-
neies, de mossos de quadra, de distribuYdors de fullets, camalics per
als comerciants del mercat, tots ells pobres noiets que intentaven
viure al dia».
EI mateix Den Bosco, en les Memories, recorda que els primers
grups de nois a qui es va poder acostar eren «picapedrers, paletes,
guixaires, enrajoladors, i altres coses semblants que venien de po-
bles llunyans».
Fills de famflies pobres, molt sovint desocupats, anaven a la
recerca de qualsevol feina, nomes per anar tirant. » Eren els primers
«productes» de la multitud d'immigrats que vivien als «cinturons
negres» que des d'aleshores envoltarien les ciutats.
Els veia enfilant-se a les bastides, buscant una feina de mosso en
les botigues, anunciant-se com escura-xemeneies. Els veia jugant-se
els centims pels carrers amb la cara dura i decidida del que esta
disposat a qualsevol cosa per obrir-se cami en la vida.
Si provava d'acostar-s'hi, s'allunyaven desconfiats i amb menys-
preu. No eren els nois d'I Becchi, no buscaven histories o jocs de
mans. Eren els «llops», els animals salvatges dels seus somnis, tot i
que en ei fons d'aquells ulls hi havia mes por que ferocitat.
La revolucio industrial
Aquells nois dels carrers de Tori s6n un «efecte pervers» d'un
fet que ha comern;at a sacsejar el m6n, la «revoluci6 industrial».
EI 1879, a Glasgow a la Gran Bretanya, Watt havia patentat la
«maquina de vapor». Era un instrument que, aprofitant !'energia
desenvolupada per la calor, feia moure lleves i corretges de trans-
missi6. Una soia maquina de Watt (d'una potencia de 100 cavalls de
vapor) desenvolupava una for9a com la de 880 homes. Una filatura
podia produir tant de fil com ei que haurien pogut produir 200.000
homes. Per atendre les maquines que feien tota aquesta feina, n'hi
havia prou amb 750 treballadors reunits en alguns barracots.
Aixi van comen9ar a existir la fabrica i els obrers (tambe ano-
menats proletaris). Abans la gent feia de pages, de comerciant,
d'artesa. Entre els artesans (treballadors que utilitzaven eines de la
seva propietat, en tallers propis) hi havia els filadors, que treballa-
ven el cot6 i la llana fent servir la for9a dels seus bra9os.
106

12.7 Page 117

▲back to top
La producci6 facilitada per les fabriques, abaixa de cop el preu
dels teixits i en desenvolupa enormement el mercat. Al mateix temps
hi ha un augment molt important de la utilitzaci6 del ferro (per fer
maquines, telers, ferrocarrils) i de l'extracci6 del carb6 (que permet
la propulsi6 de les maquines de vapor i l'elaboraci6 del ferro).
Tambe es de la mateixa epoca la construcci6 a gran escala de
ferrocarrils, de vaixells de vapor i altres mitjans de transport.
Pels mateixos anys, a causa de la victoria progressiva de la
medicina i de la higiene sobre les mes mortiferes epidemies com el
colera i la verola, la poblaci6 d'Europa fa una crescuda imponent:
de 180 milions al 1800 a 260 milions al 1850.
EI creixement prepotent de les fabriques (es a dir, de la indus-
tria) fa entrar en crisi els artesans. Una allau de gent que busca
feina es trasllada del camp a la ciutat. Les fabriques adquireixen
una fisonomia precisa; centres on un alt nombre de treballadors fan
la mateixa feina a les ordres d'un patr6.
Sorgeixen aixi a AngJaterra les ciutats del carb6, les ciutats del
ferro, les ciutats de les industries textils. Es la revoluci6 industrial.
Nascuda a Anglaterra, passa rapidament a Franc;a, Alemanya, Bel-
gica, Espanya, America.
Segons Carles M. Cipolla (Historia de les idees pol{tiques, eco-
nomiques, socials, vol. V) es un dels mes grans i radicals canvis que
hi ha hagut en la historia de l'home.
EI primer va t.enir lloc en la nit dels temps. Els homes eren un
«conjunt deslligat de bandes de petits cac;adors, brutals i malvats».
Amb la «revoluci6 neolitica» es van transformar en cultivadors de
plantes i criadors d'animals. «Entre el cac;ador del paleolitic i l'agri-
cultor del neolitic hi ha un abisme, la diferencia entre l' estat salvat-
ge i la civilitzaci6». Aquest primer canvi radical de la historia hu-
mana es va desenvolupar durant milers d'anys, i els homes van tenir
temps d'adaptar-s'hi gradualment.
La segona gran revoluci6, la industrial, «va envair el globus, va
sacsejar l'existencia i va trastornar les estructures de totes les socie-
tats humanes existents, al cap de set o vuit generacions» (cent cin-
quanta, dos-cents anys). La ment humana es va trobar davant de
problernes nous i enormes «amb una urgencia al·lucinant».
L'immens progres regalat al mon
La revoluci6 industrial va obrir les portes d'un m6n completa-
ment nou i d'unes fonts d'energia noves i desconegudes: el carb6, ei
petroli, la dinamita, l'electricitat, l'atom. «EI descobriment de Watt
107

12.8 Page 118

▲back to top
va anar seguit per tota una serie d'invents analegs» que van perme-
tre l'aprofitament de les noves energies per a la producci6, i tambe
per a la destrucci6.
Els resultats industrials van ser enormes, impensables, tant que
es pot afirmar: el 1850 el passat ja no es nomes passat, es mort.
La humanitat es va desenvolupar explosivament: set-cents cin-
quanta milions de persones el 1750, mil dos-cents milions el 1850,
dos mil cinc-cents milions el 1950.
Mai no s'havia arribat abans al benestar que va difondre la
revoluci6 industrial. «En un pais pre-industrial, la meitat dels ingres-
sos els absorbia l'alimentaci6. En les freqi.ients caresties, tots els
ingressos no eren prou per sobreviure. En un pais industrialitzat, la
fam ha desaparegut, l'alimentaci6 nomes absorbeix una quarta part
de la renda».
Es van produir uns canvis totals i drastics en els costums, les
idees, les creences, la instrucci6, la familia. Les noves generacions
es van trobar amb problemes enormes. Recordem nomes el creixe-
ment incontrolat de la poblaci6, les armes cada vegada mes terribles,
l'ensorrament de l'Estat tradicional, la contaminaci6, la marginaci6
dels vells.
Malgrat els formidables problemes sorgits, amb la revoluci6
industrial la humanitat «ha vem;:ut en gran mesura la natura, ha
superat les distancies, ha trencat molts dels vincles materials que
durant milers d'anys l'havien condicionada» (Jaume Martina).
EI paoros cost huma
Pero l'immens progres va tenir, especialment en els primers cent
anys, un cost huma paor6s. «Una exigua minoria de riquissims va
imposar una veritable esclavitud a una multitud infinita de proleta-
ris» (Rerum novarum).
En la nova epoca de la humanitat hi ha un enorme «forat
negre»: la qi.iesti6 obrera. En les ciutats industrials es forma una
classe nova, la dels proletaris, que no te cap mes riquesa que els seus
bra9os i els seus fills. Les condicions dels proletaris s6n espantoses.
EI 1850 (citem investigacions fetes per Dolleans i Villerme) la
meitat de la poblaci6 anglesa ja viu amuntegada als centres de les
ciutats. Les «cases» dels obrers s6n, la majoria, soterranis, on s'a-
pilona tota la familia, sense ventilaci6, sense llum, fetides a causa
de la humitat i les clavegueres. A les f abriques no hi ha cap mesura
higienica, cap reglament, tret del que imposa el patr6.
EI salari de fam nomes permet una nutrici6 absolutament insu-
108

12.9 Page 119

▲back to top
ficient. Un plat usual son les ortigues bullides. La disgregacio de les
families, la difusio de l'alcoholisme, de la prostitucio, de la crimi-
nalitat, la difusio de malalties noves dependents de determinats
treballs o de les condicions en que es porten a terme (tuberculosi,
silicosi...) esdevenen fenomens de massa.
A la fabrica no hi van nomes els homes i les dones. Hi van
tambe els nens i la seva vida es transforma en un turment. La fatiga
(estan drets durant totes les hores de feina, seure esta prohibit), la
son, el cansament provoquen freqi.ients desgracies laborals. D'altra
banda, la vida d'aquests petits desgraciats es molt breu.
«Els nens eren recollits a centenars als barris populars de Lon-
dres -escriu Margarida Laski-. Els portaven a les estacions, els
encabien en els vagons i els enviaven a treballar a les filatures de
Lancashire. Molts d'ells amb prou feines caminaven. EI treball du-
rava dotze hores al dia, o mes. El treball del teixit el feien les
rnaquines i per vigilar una maquina no calia un home, n'hi havia
prou amb un nen. Queien de son i de cansament en la solitud de les
fabriques buides. La jornada laboral durava de l'alba ~ la posta de
sol, amb un sol apat, a migdia. Les malalties estroncaven els petits
treballadors.
Al voltant del 1850 el proletariat frances, el belga, l'alemany, es
troba en condicions identiques que les del proletariat angles. Una
familia de proletaris amb prou feines pot sobreviure. Ni tan sols te
diners per pagar el metge, les rnedecines, la roba. Una estadistica
revela que a Nantes (Fran9a) 66 nens de cada cent maren abans de
fer 5 anys. La durada mitjana de la vida d'un obrer, entre el 1830 i
el 1840, es de 17-19 anys. Aquests son els anys (com ja hem recor-
dat) en que els obrers de Lio i de Paris s'aixequen al crit de: «Viure
treballant o morir combatent», i son dispersats a canonades.
Tambe a Italia hi ba mortaldat d'innocents
Tambe a Italia la revoluci6 industrial arriba amb retard per
falta de capitals i de primeres materies. Els primers establiments
textils s'obren al Llombardo-veneto austriac (fabrica de llanes Rossi
a Schio el 1817, Marzotto a Valdagno el 1836). La industria meca-
nica comen9a a Mila el 1846. EI creixement industrial es lent i pen6s.
Sobre la vida dels establiments textils de la Llombardia escriu
Rudolf Morando: «A les filatures de seda, grans establiments que
ocupen de 100 a 200 individus, hi havia la maxima ocupacio dels
nens. Les feines a que se'ls destinava eren tan maquinals que en poc
temps reduYen a la idiotesa aquells pobres essers. La jomada s'allar-
109

12.10 Page 120

▲back to top
gava a l'hivern fins a 13 hores, i a l'estiu fins a 15 o 16. A les
filatures mogudes per aigua la feina solia ser continua, i els nens
estaven ocupats tota la nit. Els ambients humits i insans, el fet de
llevar-se molt de mati, la llarga permanencia en postures incomodes,
provocaven molt sovint, com explicava el metge de la zona, enduri-
ments glandulars, escrofula, raquitisme i tumors freds. Mes de
15.000 nens, a la Llombardia, consumien aixi la flor de les seves
vides».
A Tori, el 1841, la revoluci6 industrial hi arriba nomes de rebot.
L'impost del blat i de la seda ha disminutt sensiblement; i ha fet que
els patrons emprenguin un millor conreu per fer front a la baixa
dels preus. EI 1839 Carles Albert ha aprovat la construcci6 del
ferrocarril Tori-Geneva, i ha repres l' examen del projecte del «canal
de rescloses» entre Geneva i ei Po. EI 1841 Medail presenta el seu
projecte per al tunel ferroviari de Frejus. L'any segiient es consti-
tueix l'Associaci6 agraria, i ei rei posa a la seva disposici6 la seva
finca de Pollenzo per experimentar-hi conreus nous i millors.
La ciutat es desenvolupa rapidament. Des del 1838 al 1848 la
poblaci6 passa de 117.000 habitants a 137.000, amb un augment del
17%. La construcci6 te un gran desenvolupament. En aquests deu
anys es construeixen 700 cases noves en les quals s'amunteguen set
mil noves families. EI moviment d'immigracio te un ritme sostingut.
Tocara sostre el 1849-50, quan es pariara de 50.000 i fins i tot de
100.000 immigrats.
Arriben families pobres i joves tots sols des de la vall Sesia, les
valls de Lanzo, del Montferrat, de la Llombardia. A Ies obres en
construccio Don Bosco hi veu «nens de 8 a 12 anys, aUunyats de la
seva terra, que ajuden els paletes, i que passen tot el dia amunt i
avall per bastides poc segures, al sol, al vent, pujant les escales
dretissimes amb cabassos carregats de calc;, de maons, sense cap mes
ajuda educativa que grollers renys i cops».
Les families obreres, al vespre, «pugen a les golfes». Son els
unics pisos amb lloguers suportables per als sous dels obrers. Don
Bosco puja a veure-les i les troba «baixes, estretes, esquifides i
brutes. Serveixen de cuina, dormitori i, a vegades, lloc de treball,
per a families senceres».
Fer els comptes
Hi ha colles de joves que vaguegen, especialment el diumenge,
pels carrers i per les vores del Po. Miren les persones «perfumades
i alegres» que passegen sense preocupar-se de la seva miseria.
110

13 Pages 121-130

▲back to top

13.1 Page 121

▲back to top
Don Bosco fa rapidament els comptes. Aquells nois necessiten
una escola i una feina que els obrin un futur mes segur; necessiten
poder ser nois, es a dir, expressar Ies seves ganes de c6rrer i saltar
en espais verds, sense entristir-se per les voreres; necessiten trobar-se
amb Deu per descobrir i realitzar la propia dignitat.
No es pas ei primer ni l'unic que ha arribat a una conclusi6
semblant. La urgencia d'ajudar les masses populars la sent en aquest
moment fins i tot Carles Albert.
EI rei esta preocupat principalment per l'«altra revoluci6» que
hi ha en l'ambient, la politica, que esclatara sorollosament eI
1847-48, i que a Italia s'anomenara «Risorgimento». Es debat entre
les idees deis absolutistes (que va jurar a Carles Felix que defensaria
fins a la mort) i les dels lliberals~ que cada vegada fan mes pressi6
per aconseguir la Constituci6 i la unificaci6 d'Italia.
Amb la mirada pasada en Austria (l'enemiga de qualsevol con-
cessi6 als lliberals), el rei es despla9a cautament des de les posicions
absolutistes als corrents mes moderats dels Iliberals. Estableix rela-
cions amb Maxim d'Azeglio, Cesar Balbo, Jaume Durando. Aquest
llarg cami el portara a ser el protagonista del primer Risorgimento.
Pero el rei tambe esta preocupat per les condicions socials del
seu regne, i dona suport a totes les iniciatives de beneficencia i
d'instrucci6 popular.
Fins i tot els sacerdots i els politics, en aquesta epoca, estan
dividits per les tendencies favorables o contraries a les idees llibe-
rals. Pero es troben de costat al mateix· camp de batalla contra la
miseria material i moral de la gent.
Durant aquests anys Tori veura sorgir un ventall d'escoles po-
puiars per a treballadors. EI 1845 se n'obriran dues, de mecanica i
de quimica apiicada. EI 1846 «a les escoles nocturnes dels Germans
de les Escoles Cristianes s'hi presenten 700 obrers», escriu Carles
Ignasi Giulio.
En canvi Don Bosco s'esta concentrant en els problemes dels
joves. Don Cafasso ho veu, i decideix provocar-lo fins al fons.
111

13.2 Page 122

▲back to top
16
«EM DIC BARTOMEU GARELLI»
Els torinesos anomenen don Cafasso «el capella de la forca»,
perque va a les presons a consolar els detinguts. I quan algun es
condemnat a mort puja al seu costat a la carreta i li dona anims al
lloc del suplici.
·
En aquest temps, a Tori hi ha quatre presons. Estan situades a
les torres de prop de Porta Palazzo, al carrer de sant Domenec, a la
vora de l'esglesia dels sants Martirs, i als soterranis del Senat.
Un dia, quan se'n va cap a una de les seves visites acostumades,
don Cafasso invita Don Bosco a acompanyar-lo.
Els corredors foscos, les parets negres i humides, l'aspecte trist
i demacrat dels detinguts, tot aixo el commou profundament. Sent
esgarrifances i tambe la sensacio d'ofec.
Pero el que li causa un dolor mes viu es la vista dels nois darrera
els barrots. Escriu: <<Veure un nombre gran de jovenets, de 12 a 18
anys, tots sans, robustos, eixerits, veure'ls alla desvagats, picats pels
insectes, sense pa espiritual ni material, va ser una cosa que em va
horroritzar».
Hi va tornar altres vegades, amb don Cafasso i tambe tot sol.
Va intentar parlar amb ells no tan sols «fent la lli<;6 de catecisme»
(que era vigilada pels guardies), sin6 de tu a tu. Al principi les
reaccions van ser aspres. Es va haver d'empassar insults greus. Pera
de mica en mica algun es mostrava menys desconfiat i va pader
parlar-li com a un amic.
Aixi va arribar a coneixer les seves pobres histories, la humilia-
ci6, la rabia que a vegades els feia tornar ferotges. EI «delicte» mes
comu era que havien robat. Per fam, per desig de tenir alguna cosa
mes que el manteniment escas, i tambe per enveja de la gent rica
que s'aprofitava del seu treball i els deixava en la miseria.
La societat no havia sabut fer res pera ells, i els tancava alla dins.
S'alimentaven de pa negre i aigua. Havien d'obeir per fon;a els
guardies que tenien por i per aixo els pegaven pei minim pretext.
112

13.3 Page 123

▲back to top
Vivien tancats en cel-les col·lectives, on els mes bergants esdeve-
nien els mestres de la vida.
«EI que m 'impressionava mes -escriu Don Bosco- era que
molts, quan sortien, estaven decidits a fer una altra vida, millor».
Potser nomes per la por de tornar a la preso. «Pera al cap de poc
temps, hi tornaven».
Va intentar entendre'n la causa i va arribar a la conclusi6:
«Perque estan abandonats a si mateixos». No tenien familia o els
pares els expulsaven perque la preso «els havia deshonrat per sem-
pre)>.
«Em deia entre mi: aquests nois haurien de trobar a fora un
amic que se'n preocupes, que els ajudes, els instruis, els portes a
l'esglesia els dies de festa. Aleshores no tornarien mes a la preso».
De mica en mica arriba a fer algun amic. Les «lli~ons de cate-
cisme <larrera els barrots» s'escolten mes de gust. «A mesura que els
feia sentir la dignitat humana -escriu- sentien un plaer en ei cor,
decidien fer-se mes bons».
Pera sovint, quan torna, tot s'ha destrui1. Les cares s'han tor-
nat dures, les veus sarcastiques deixen anar blasfemies. Don Bosco
no sempre aconsegueix vencer l'enviliment. Un dia esposa a plorar.
Es un moment d 'incertesa.
-Per que piora aquell capella?-, pregunta algu.
-Perque ens estima. Tambe ploraria la meva mare si em veies
aqui dins.
Els rectors esperen
En sortir, Don Bosco ha pres una decisi6 ferma: «Cal impedir
de totes passades que nois tan joves acabin a la preso. Vull ser ei
salvador d'aquesta joventut».
«Vaig comunicar aquest pensament a don Cafasso -escriu- i
amb el seu consell vaig buscar la manera de portar-lo a la realitat».
Altres capellans de Tori busquen solucions per als problemes
dels joves i segueixen camins diferents.
Hi ha setze parroquies: catorze a la ciutat i dues als suburbis.
Els rectors senten ei problema dels joves, pera es queden esperant-
los a les sagristies i a les esglesies, per al catecisme del vespre, del
diumenge i de la quaresma. Enyoren els «bons temps» en que els
joves immigrats arribaven acompanyats d'una carta del rector del
seu poble al col-lega de la ciutat. No s'adonen que amb l'onada del
creixement de la poblaci6, aquells esquemes de comportament han
desaparegut i que aquells «bons temps» ja no tornaran.
113

13.4 Page 124

▲back to top
Cal inventar esquemes nous, provar camins diferents. Els vicaris
que continuen ocupant-se de funerals i de batejos, haurien d'inten-
tar un apostolat volant entre les botigues, les oficines i els mercats.
A Mila, on la revoluci6 industrial ja fa anys que es fa notar, el
problema dels joves abandonats ja ha estat afrontat. Ja es pot veure
una xarxa d'institucions adequades als temps: els «oratoris». EI
1850 !'anuari diocesa milanes registrara quinze oratoris, alguns amb
decades d'experiencia. A Brescia, don Ludovic Pavoni havia co-
mern;at el seu oratori pera nois «pobres, rustics, menyspreats» ja ei
1809.
A Tori, en canvi, el problema continua sense resoldre's. Els
rectors dubten. Encara el 1846, despres que sacerdots torinesos han
anat a veure les obres juvenils de Mila, diran: «Els rectors de la
ciutat de Tori, reunits en conferencia, van tractar sobre la conve-
niencia dels oratoris. Sospesats els temors i les esperances, i com
que cada rector no pot proporcionar un oratori a la respectiva
parroquia, encoratgen eJ sacerdot Joan Bosco a continuar (ei seu
oratorz) fins que no es prengui una altra deliberaci6».
Mentre els rectors dubten, es mouen els sacerdots joves.
L'experiment de don Cocchi
EI primer es don Joan Cocchi, un actiu sacerdot que ve de la
provincia, del poble de Druent. Va ser ordenat sacerdot el 1836,
mentre Don Bosco acabava el primer curs de filosofia, al seminari.
Al Moschino, un lloc miserrim i de maia fama, al raval de
Vanchiglia, funda ei 1841 el primer oratori de Tori (ja havia fet un
intent el 1840) i el posa sota la protecci6 de !'Angel Custodi. Es a
la zona de la parroquia de l'Anunciata, cap al Po.
Don Cocchi es un sacerdot genial i sensible, te idees brillants i
els cops de cap de l'emprenedor, pero no sempre te la constancia i
la visi6 de futur del reaHtzador. I te idees lliberals, adopta actituds
de rebel·li6 respecte a la linia politica del seu arquebisbe i del Papa.
Aixo el fa «sospit6s», tot i que te una caritat operativa que sacseja
la inercia de molts altres eclesiastics.
EI 1849-50 figurara entre els animadors de la «Societat de cari-
tat en pro dels joves pobres i abandonats», mes tard del «Col·legi
d'Arts i Oficis», de l'oratori de sant Marti, de la «Colonia agricola»
de Moncucco, sempre a favor dels joves i de les classes desafavorides.
Altres sacerdots, juntament amb don Cocchi, es llancen al tre-
ball pastoral entre els joves. Son sacerdots de compromisos parro-
114

13.5 Page 125

▲back to top
quials. Molts han estat o encara estan en ei Convictori eclesiastic,
agermanats per les experiencies vives que afronten plegats.
EI mateix don Cafasso -recorda Don Bosco- «ja feia anys
que durant l'estiu feia cada diumenge catecisme als joves paletes en
un local annex a la sagristia de l'esglesia de sant Francesc d'Assis.
Pera el pes de les seves ocupacions li va fer interrompre un exercici
que li agradava molt».
Tambe Don Bosco, com ja hem dit, aixi que va entrar al Con-
victori, es va llan9ar als carrers. Va trobar desconfiances i hostilitat,
pera tamhe nois que li posaven afecte. «Em vaig trobar amb una
colla de jovenets que em seguien pels passejos, les places, la mateixa
sagristia de I'esglesia del Convictori».
Don Cafasso vol confiar-li la continuaci6 del seu catecisme als
joves paletes, pero despres de l'expeiiencia traumatitzant de les
presons Don Bosco pensa en alguna cosa mes consistent.
Voi -com ha dit a don Cafasso- fer realitat un centre en que
els nois abandona.ts per la familia trobin un amic, on els joves
sortits de la preso sapiguen que tenen una ajuda i un suport. Un
centre no lligat a una parroquia pero si a la seva persona. I que no
funcioni nomes el diumenge per al catecisme, sin6 que s'allargui a
tota la setmana mitjan9ant l'amistat, l'assistencia, les trobades al
lloc de treball.
Una avemaria per comen~ar
EI timid comen9ament d'aquesta realitzaci6 (que ja conte gaire-
be tota la originalitat de l'oratori de Don Bosco) va tenir lloc al
mati del 8 de desembre de 1841. EI mateix any en que don Cocchi
va fundar a Tori el primer oratori. Trenta-cinc dies despres de
!'arribada de Don Bosco al Convktori.
Ell mateix descriu !'eseena, amb l'exquisitesa i la simplicitat
d'una pa.gina antiga:
«EI dia solemne de la Immaculada Concepci6 de Maria m'esta-
va revestint els ornaments per celebrar la santa Missa. EI sagrista,
Josep Comotti, veient un jovenet en un rac6, el va convidar a
ajudar-me la Missa.
-No en se -li va respondre avergonyit.
-Vine -va replicar l'altre-, vull que ajudis Missa.
-No en se -va repetir ei jovenet-, no ho he fet mai.
-Que animalot que ets! -va dir ei sagrista, furi6s-. Si no
115

13.6 Page 126

▲back to top
saps ajudar Missa, per que vens ala sagristia?-. I dient aixo agafa
el manec del plomall i comenca a donar cops a les espatlles i al cap
d'aquell pobriss6.
Mentre el noiet fugia cames ajudeu-me:
-Que feu? -vaig cridar-. Per que el pegueu?
-Perque ve a la sagristia i no sap ajudar Missa.
-Heu actuat malament.
-I voste, que n'ha de fer?
-Es un amic meu. Crideu-lo de seguida, hede parlar amb ell».
EI noi toma avergonyit. Porta els cabells rapats, i la jaqueta
bruta de calc;. Es un jove immigrat. Probablement els seus li han
dit: «Quan siguis a Tori ves a Missa». Ha vingut, pero no s'ha vist
amb cor d'entrar a l'esglesia, enmig de la gent ben vestida. Ha
provat d'entrar a la sagristia, com els homes i els joves soien fer-ho
a molts pobles del camp.
«Li vaig preguntar amablement:
-Ja has o:it Missa?
-No.
-Doncs, vine a oir-la. Despres t'he de parlar d'una cosa que
t'agradara.
M'ho va prometre. Despres de la Missa i de l'acci6 de gracies,
el vaig portar en un rac6 del cor i amb la cara alegre li vaig dir:
-Arn.ic meu, com et dius?
- Bartomeu Garelli.
-D'on ets?
-D'Asti.
-De que fas?
-De paleta.
-Viu el teu pare?
-No, es mort.
-I la teva mare?
- Tambe es morta...
-Quants anys tens?
-Setze.
-Saps llegir i escriure?
-No.
-Saps cantar? -el jovenet, eixugant-se els ulls, em va mirar a
la cara mig meravellat i va respondre:
-No.
-Saps xiular? -Bartomeu es va posar a riure. Era el que jo
volia. Comern;avem a ser amics.
-Has fet la primera Comuni6?
-Encara no.
116

13.7 Page 127

▲back to top
-1 ja t'has confessat alguna vegada?
-Si, quan era petit.
-1 vas al catecisme?
-No goso. Els nois mes petits es riuen de mi...
-Si et fes catecisme a part, vindries?
-Ja ho crec!
-Aqui mateix?
-Si no em donen cops de basto!
-Estigues tranquil, ara ets el meu amic i ningu no et fara res.
Quan vols que comencem?
-Quan voste vulgui.
-De seguida?
-Amb molt de gust».
Don Bosco s'agenolla i resa una avemaria. Quaranta-cinc anys
mes tard,. dira als seus salesians: «Totes les benediccions que ens
han plogut del cel son fruit d'aquella primera avemaria <lita amb
fervor i recta intenci6».
Despres de l'avemaria Don Bosco fa el senyal de la creu «per
comen9ar», pero s'adona que Bartomeu noel fa, o fa mes aviat un
gest que nomes vagament recorda el senyal de la creu. Aleshores,
dol9ament, l'hi ensenya be. I li explica en el seu dialecte (tots dos
son de la comarca d'Asti!) per que anomenem a Deu «Pare». Quan
acaba li diu:
-M'agradaria que tornessis diumenge que ve, Bartomeu.
-Si que vindre!
-Pero no vinguis sol. Porta alguns amics teus.
Bartomeu Garelli, aprenent de paleta d'Asti, va ser el primer
ambaixador de Don Bosco entre els joves treballadors del seu barri.
Va explic'1.r la trobada amb el capella simpatic «que sabia xiular» i
els va parlar de la seva invitacio.
Tres dies mes tard era diumenge. A la sagristia hi van entrar
nou nois. No venien «a l'esglesia de sant Francesc d'Assis», venien
«a veure Don Bosco». L'oratori havia nascut.
«De seguida»: una expressi6 que es una marea
En el dialeg amb Bartomeu Garelli hi surt l'expressi6 «de segui-
da». Sembla una expressi6 com moltes altres. 1 en canvi es com una
llavor que, quan la sembres, et dona una planta.
117

13.8 Page 128

▲back to top
En aquest moment (1841), «de seguida» es la consigna de tot un
grup de sacerdots torinesos. En la incertesa de la primera revoluci6
industrial, en la impossibilitat de trobar bo i fets plans i programes
d'acci6, aquests sacerdots pasen totes les energies a fer «de seguida»
qualsevol cosa per als joves pobres, pera la gent miserable.
En les pagines segiients tornarem a dir alguna cosa de Don
Bosco i la qiiesti6 social. Pera ens cal fer notar des d' ara com Don
Bosco es «arrossegat a l'acci6» per la urgencia, per la impossibilitat
d'esperar.
«Fer alguna cosa DE SEGUIDA», perque els joves pobres no
poden permetre's el luxe d'esperar les r~formes, els plans organics,
les revolucions del sistema. Es elar que amb el «de seguida» no n'hi
ha prou. «Si trobes algu que es mor de gana, en lloc de donar-li un
peix, ensenya'l a pescar», es diu molt justament. Pera tambe es
veritat l'altra cara de la frase: «Si trabes algu que es mor de gana,
d6na-li un peix, perque tingui temps d'aprendre a pescar». No n'hi
ha prou amb ei «de seguida», amb la intervenci6 immediata, pera
tampoc no n'hi ha prou de «preparar un futur diferent», perque
mentrestant els pobres es maren de gana.
Don .Bosco i els seus primers Salesians es concentraran en el «de
seguida», en la intervenci6 rapida. Donaran als joves pobres cate-
cisme, pa, instrucci6 professional, un ofici protegit per un bon
contracte laboral. I esperaran que altres catalics, en competencia
amb socialistes, comunistes, anarquistes, preparin els plans per ata-
car i transformar l'Estat lliberal, que hipocritament «s'abste» dels
conflictes laborals, es a dir, deixa que els forts actuin amb prepo-
tencia i que els febles siguin aixafats.
118

13.9 Page 129

▲back to top
17
L'ORATORI DELS PETITS PALETES
Des de la trona de l'esglesia de sant Francesc un sacerdot jove
predica fervorosament. Al costat d'un altar lateral, asseguts als
esglaons, alguns joves paletes dormen, uns sobre les espatlles dels
altres.
Don Bosco passa per l'esglesia, i toca l'espatlla del primer. Tots
es desperten avergonyits. Ell somriu. En veu baixa pregunta:
-Per que dormiu?
-No entenem res -barboteja el mes gran.
Es que aquest capella no paria gens per a nosaltres -afegeix el
del seu costat.
-Veniu amb mi.
De puntetes els porta a la sagristia. «Eren Carles Buzzetti, Joan
Gariboldi, Germa» recordava commogut Don Bosco als seus primers
salesians. Petits paletes de la Llombardia que durant trenta o qua-
ranta anys estarien al seu costat, que tothom de Valdocco coneixia.
«Aleshores eren simples aprenents, ara son mestres d'obres» (Memo-
ries).
Tambe arriba a la sagristia Bartomeu amb els seus amics. Aug-
menta el nombre. Don Bosco els ajuda a pregar i faun sermonet tot
per a ells, viu, dialogat, efervescent, amb exemples i noticies curio-
ses. Despres seuen als bancs de l'esglesia per oir la Missa de Don
Bosco.
Pero ei matf es llarg i despres de la Missa i del panet de l'esmor-
zar els nois tenen ganes de jugar. Comencen a c6rrer pel pati del
Convictori, una mica d'amagat. Quan passa un capella, s'aturen de
seguida.
Pero don Guala i don Cafasso ho entenen. Autoritzen formal-
ment que els nois de Don Bosco juguin «al pati annex» cada diu-
menge. Aquest permfs el van mantenir durant tres anys, tot i que
quan el van donar hi havia una quinzena de nois, al cap de tres
mesos ja eren vint-i-cinc, i a l'estiu, vuitanta.
119

13.10 Page 130

▲back to top
Significava renunciar cada diumenge a la tranquil·litat i a la
migdiada, perque vuitanta nois sota la finestra son un concert la
primera vegada, pero la que fa deu fan perdre els nervis a qualsevol.
Medalles, pero tambe panets
Don Bosco compren que no ha d'estirar massa la corda i, quan
el temps ho permet, porta els nois, a la tarda, a passeig al camp, a
la vora dels rius, als santuaris de la Mare de Deu.
Es proposa, en aquell primer hivern, recollir nomes els joves
«que corren mes perill, prefere11-1ment els que han sortit de la pre-
so». Pero en tota la seva vida,\\ Don Bosco no sera mai capac; de
refusar un noi que demana per estar amb ell. I en poquissim temps
la seva «tropa» es compon sobretot de «picapedrers, paletes, guixai-
res, enrajoladors, que provenien de pobles allunyats» i que per
diverses raons no havien pogut tornar a casa durant la temporada
baixa (desembre-marc;).
Don Guaia i. don Cafasso, que empenyen els seus joves sacer-
dost a fer experiencies similars a les de Don Bosco (don Carpano i
don Ponte, sis anys mes joves que Don Bosco, comenc;aran aviat a
reunir els joves escura-xemeneies de la Vall d'Aosta), es presten a
confessar els nois, parien amb ells, els ajuden.
Don Bosco escriu, una mica cohibit: «Em donaven de bon grat
imatges, fullets, llibrets, medalles, creuetes per regalar». Pero els
seus petits paletes i els seus ex-presos tenen necessitats mes urgents
que llibrets i medalles. Ho exposa i «em van donar mitjans per
vestir-ne alguns dels que estaven mes necessitats, em van donar pa
per a alguns altres, durant moltes setmanes, fins que se'l poguessin
guanyar amb la seva feina».
Buscar una feina per al que no en te, obtenir condicions millors
per al que ja treballa, son ocupacions fixes de Don Bosco durant la
setmana. «Anava a visitar-los a la feina, als tallers, a les obres.
Aixo els agradava molt, als meus jovenets, que veien que un amic
es preocupava per ells; tambe agradava als seus patrons, que dona-
ven feina de bon grat a joves que estaven atesos durant la setmana
i els dies de festa».
Els ex-presos eren el problema mes delicat. Procurava «col·locar-
los amb un patro honrat, un per un», anava «a visitar-los durant la
set.mana». Els resultats eren bons: «Portaven una vida honrada,
oblidaven el passat, eren bons cristians i ciutadans honestos» (Memo-
ries).
Cada dissabte Don Bosco anava a les presons a continuar el seu
120

14 Pages 131-140

▲back to top

14.1 Page 131

▲back to top
apostolat mes dificil: «Me n'anava a les presons amb les butxaques
plenes de tabac, de fruita, de panets. Sempre amb la idea de fer el
be als joves que per desgracia havien acabat alla dins, de fer-me'n
amic, i d'animar-los a venir a l'Oratori quan sortissin d'aquell lloc
de castig».
Dotze compassos musicals
2 de febrer de 1842. Es la festa de la Purificaci6 de Maria
(aleshores festa de precepte). Don Bosco ha ensenyat a cantar els
seus vint-i-cinc nois. «Sense musica -escriu- les nostres trobades
dels dies de festa haurien estat un cop sense anima». Canten cridant
pels camins de les muntanyes, pero tambe han apres a cantar deli-
cadament una senzilla lloanca a la Mare de Deu, Lloeu Maria.
Durant la festa de la Purificaci6, a Missa, la gent mira merave-
llada aquells 25 «pillets» que canten be, que resulten simpatics.
Aquella brevissima lloarn;a mariana (dotze modestos compassos)
passara d'oratori en oratori, d'escola salesiana en escola salesiana,
i encara avui es pot escoltar entre els nois Khasi del nord de l'India.
Jo mateix l'he sentida entre les barraques de la trista periferia de
Brasilia.
Fa somriure la idea que aquell primer, modestissim, exit musical
de Don Bosco, es gairebe contemporani (amb prou feines 33 dies de
diferencia) d'un altre exit musical molt mes consistent: ei 9 de marc,
a la Scala de Mila, el jove mestre Verdi estrena Nabucco, amb el cor
Va'pensiero que s'escampara per tot Europa.
EI noiet de Caronno
Primavera. Els petits paletes que han tornat als seus pobles
durant la temporada baixa, arriben altra vegada a la ciutat. La
tropa de Don Bosco augmenta de diumenge en diumenge. Des de
Caronno Chiringhello, un poble de la provincia de Mila, ha arribat
tambe Josep Buzzetti, el germanet petit de Carles. Nomes te 10
anys. No se separa de Don Bosco, com un cadellet. Mai mes no se
separara d'ell.
Des de la primavera del 1842 fins a la matinada del 31 de gener
de 1888, quan morira Don Bosco, Josep Buzzetti estara sempre al
seu costat, testimoni calmat i sere de totes les vicissituds humanes i
divines del capella «que se !'estima molt». Molts esdeveniments de
la vida de Don Bosco serien considerats «llegendes», en el nostre
121

14.2 Page 132

▲back to top
temps desconfiat i desmitificador, si no els haguessin vist els ulls
senzills del petit paleta de Caronno, que sempre era alla, a dues
passes del «seu» Don Bosco.
«Si nomes tingues un tros de pa»
EI que Higa els nois a Don Bosco es la seva bondat cordial,
profunda. Els nois «sentem> aquesta bondat i la veuen en fets con-
crets, commovedors. Cada moment de la jornada de Don Bosco es
a la seva disposicio.
Si necessiten aprendre a llegir i a fer les quatre operacions, Don
Bosco troba el temps o les persones adients per fer-los classe.
Si tenen un mal arno, o no tenen feina, s'afanya a posar en
dansa els seus amics per trobar una col·locaci6 o un patr6 honrat i
cristia.
Fins i tot si necessiten diners urgentment saben que Don Bosco
esta disposat a buidar el portamonedes a les seves mans.
Si la seva jornada es grisa, dura, li diuen: «Vingui a veure'm»,
i ell hi va. Entra al taller, a les obres. Veure'l, parlar-li, es un
moment de consol.
Una de les frases que molts 1i senten dir (i que guardaran a la
memoria com un tresor) es: «T'estimo tant que si un dia nomes
tingues un tros de pa, me'l partiria amb tu».
Quan ha de renyar algu, ho fa, pero no davant dels altres, per
no mortificar-lo. Si promet alguna cosa, esta disposat a llarn;ar-se al
foc per complir-ho.
En aquests anys molts capellans es comprometen a fer el be als
nois pobres. La seva actitud te una caracteristica comuna que po-
dem anomenar «afecte serios». Nomes cal llegir el reglament del
sant Lluis Pavoni, els manuals educatius dels Germans de les Esco-
les Cristianes. S'ha de ser afectu6s amb els nois, pero no permetre
que aixequin massa .la veu, que tinguin una alegria sorollosa. Cal
imposar silenci, recolliment, perque, si no, es desferma la «bestiola»
de cada noi.
L'afecte de Don Bosco te una caracteristica diferent, es «alegre».
Des que va fundar la «Societat de }'alegria», Don Bosco coneix ei
valor de !'alegria sorollosa, del desencadenament alegre de les ener-
gies contingudes en el cartutx explosiu que anomenem joventut. Ell
mateix els hi invita: «Jugueu, salteu, feu gresca. EI que no vull es
que f eu pecats».
L'aire lliure, el pati on es pot c6rrer fins a no pader mes, son
l'ambient ideal per Don Bosco. Aten els seus joves, es elar, perque
122

14.3 Page 133

▲back to top
no facin mal, ni se'n facin. Pera no es una atenci6 mortificant, sin6
estimulant. Intueix que l'educador no ha de quedar al marge de
!'alegria dels nois1 ha de participar-hi, ha d'organitzar-la quan no
neix espontaniament, i ha d'impedir tot el que pugui espatllar-la.
I els nois !'estimen, li pasen un afecte total. Trobar-se amb ell
es un moment de festa.
Al carrer de Mila, prop de l'Ajuntament, troba un noi que
torna de comprar. Te les mans ocupades per una ampolla d 'oli i un
vas de vinagre, pera aixi que veu Don Bosco corre a trobar-lo
cridant: «Bon dia, Don Boscol». L'oli j el vinagre bal1en perillosa-
ment a cada recipient.
Don Bosco riu de veure'l i bromeja amb ell: «M'hi jugo el que
vulguis que no ets capac de fer el que faig jo». I es posa a picar de
mans. EI noiet, enmig de !'alegria de la trobada, no enten la broma.
Esposa l'ampolla relliscosa sota el brac i pica de mans com pot, tot
cridant: «Visca Don Bosco!».
Vas i ampolla rellisquen avalJ i es trenquen. Es queda desolat:
-Pobre de mi, la mare em pegara...
-Tranquil, es un mal que te facil remei -li diu Don Bosco.
Entren en una botiga i Don Bosco compra oli i vinagre.
«La presidencia al Papa, l'espasa a Carles Albert»
Abril de 1842. Tori esta en festes. Victor Manuel, ei princep
hereu, es casa amb Adelaida, filla de l'arxiduc austriac Rainier,
virrei del Llombardo-veneto. Durant les festes hi ha dos fets excep-
cionals: s'exposa al balc6 del Palau Madama el Sant Sudari, i es
concedeix !'amnistia als revolucionaris del 1821 que encara son a
l 'exili.
Es un altre pas caut de Carles Albert cap als lliberals moderats.
L'any segiient (1843) a Brussel·les un altre desterrat del Piemont,
Gioberti, publicara un llibre que fara molt soroll, EI Primat moral
i civil dels italians. En les seves pagines s'hi contenen les principals
idees del reformisme moderat lliberal que s'anomenara «neogiielfis-
me». La grandesa d'Italia -afirma Gioberti- esta unida insepara-
blement a la grandesa del Papat. Per tant, la independencia d 'Italia
s'haura de fer realitat mitjanr;ant la federaci6 dels Estats italians
sota la presidencia del Papa. «La presidencia al Papa, l'espasa a
Carles Albert» sera la consigna dels neo-giielfs.
Carles Albert se'n complau, pero mira amb recel cap a Austria.
A Tori, un altre lliberal moderat, Cesar Balbo, acaba un altre llibre
que tambe fara soroll, Les esperances d'Italia. EI rei, discreta!-llent,
123

14.4 Page 134

▲back to top
li fa arribar la seva complaem;a, pero tambe el consell de fer-lo
imprimir a Paris. AI mateix. temps envia una protesta oficial al
govern frances de Lluis Felip, perque el general Perrone «que aqui
al nostre pafs havia estat condemnat a la forca» ha rebut un alt
carrec a Li6. Perrone, lliberal, tornara al Piemont amb tots els
honors al 1848. A mes, d'octubre a novembre d'aquell any sera
primer ministre de Carles Albert. Don Bosco ho observa tot i la
seva desconfianca cap a la politica es reforca.
«Porteu una sotana massa prima»
30 d'abril de 1842. A Chieri mor el canonge Cottolengo. A la
seva «Petita Casa» hi ha halguns centenars de malalts incurables.
Uns anys abans el ministre de Finances l'havia enviat a buscar.
-Voste es el director de la Petita Casa de la Divina Providencia?
-No. Jo s6c un simple manobre de la Providencia.
-D'acord. Pera, d'on treu els mitjans per mantenir tots aquests
malalts?
-1a li ho he dit, de la Providencia.
Aquell borne, acostumat a tocar sempre de peus a terra, a
examinar atentament entrades, sortides i balancos, perd la paciencia:
-Pera els diners, reverend, els centimets, d'on els fa sortir?
-I tornem-hi! Pero si ja li ho he dit dues vegades. La Divina
Providencia ens ho proporciona tot, no ha deixat. mai que ens faltes
res. JO em morire, voste tambe es morira, senyor ministre, pero la
Providencia continuara pensant en els pobres de la Petita Casa.
Quan la salut de Cottolengo havia comencat a flaquejar, el
mateix Carles Albert el va fer cridar a Palau.
-Senyor canonge -li va dir amb el seu posat una mica brusc-,
heu de pensar que v6s tambe esteu subjecte a la llei inexorable de la
mort. Que passara aqueJl dia amb els centenars d'orfes, invalids,
incurables que heu reunit a la vostra Casa?
Mentre el rei parlava Cottolengo mirava de reiill per l'ample
finestra que donava a la placa. Se sentia el pas sec i acompassat
d'alguns soldats. Un escamot que acabava d'arribar formava davant
d'un altre.
-Majestat, que passa?
-Es el canvi de guardia. L 'escamot que ara ha arribat ocupa el
lloc del que se'n va.
Cottolengo va somriure:
-Doilcs aqui teniu la resposta a la vostra pregunta. Tambe a la
Petita Casa hi haura un senzill canvi de guardia. El canonge Cotto-
124

14.5 Page 135

▲back to top
lengo se n'anira, i la Providencia enviara algu mes a ocupar-ne ei
lloc.
Va ser realment aixi. Quan va morir el va succeir el canonge
Anglesio, i la Petita Casa va continuar tranquil-Iament la seva vida,
entre el mercat genera! de la ciutat i els edificis de la marquesa
Barolo.
Don Bosco, aquells dies, va recordar la seva primera trobada
amb Cottolengo. Havia arribat a Tori feia poc i havia anat a visitar
la Petita Casa. EI canonge li havia preguntat com es deia, d'on
venia, i despres li havia dit amb la seva manera desmenjada i bromis-
ta:
-Teniu cara de bona persona. Veniu a treballar a la Petita
Casa i no us faltara feina.
Don Bosco hi havia anat moltes vegades a confessar els malalts
o a passar algunes hores amb els nois invalids. Un dia Cottolengo el
va trobar altra vegada (hi havia el jove Domenec Bosso), li va
agafar un tros de la sotana, i, palpant-la, va dir:
-Es massa prima. Procureu-vos-en una de mes resistent, per-
que molts nois s'hi penjaran.
Parlava tranquil-lament de Deu
S'hi penjaven de debo. A mesura que passaven els mesos, aug-
mentaven els nois de l'oratori. Ja passaven de cent. No necessitaven
nomes pa i feina, sin6 tambe fe, que alimenta fins i tot quan el pa
es escas. I Don Bosco, que no era un filantrop, sin6 un sacerdot, es
preocupava de fer-los trobar amb Deu.
«Pera mi era una cosa unica -escriu- veure, durant la setma-
na i especialment els dies de festa, el meu confessionari envoltat de
quaranta o cinquanta joves que esperaven fins i tot molt.a estona per
confessar-se».
Confessar-se no es fa.ei! per als nois. Don Bosco els ajudava
suggerint normes molt senzilles: «Si no saps com explicar-te, nomes
digues al confessor que t'ajudi. EI confessor ja en te prou, et fara
algunes preguntes i tot anira be».
Al confessionari -escriu Pere Stella- Don Bosco s'hi acostava
amb un vivissim sentit del pecat i de la vida de gracia. No tan sols
com a jutge, sin6 especialment com a pare, desitj6s de fer creixer en
els nois la vida de la gracia. Durant els anys del Convictori es va
consolidar la seva convicci6 que no pas amb el rigor, sin6 amb la
bondat, portaria les animes a Deu.
125

14.6 Page 136

▲back to top
La culminaci6 natural de la confessi6 era la comuni6, a la qual
molts dels seus nois s'acostaven cada setmana.
Tambe en la conversa ordinaria, entre els jocs i les passejades,
Don Bosco parlava tranquil-lament de Deu. No feia el minim esfor9,
amb els seus nois, per intercanviar bromes alegres, explicar acudits,
i padar del Cel. En un moment de gran alegria, mirava els seus nois
ideia
-Que be quan serem tots al Paradis!
Alguna vegada discutien i potser la conversa es desviava sobre
el be i el mal, sobre la vida i el mes enlla. Algun li preguntava:
-I jo, em salvare?
I ell:
-M'agradaria veure com vas a l'infern! Et pense!i que Nostre
Senyor va fer el Paradis per deixar-lo buit? Si que es veritat que
enfilar-se fins alla dalt vol sacrificis, pera vull que ens hi retrobem
tots. Quina festa que farem!
126

14.7 Page 137

▲back to top
18
LA MARQUESA I EL PARE PETIT
Estiu del 1844. Han acabat per a Don Bosco els tres anys de
Convictori.
Don Cafasso va al suburbi de Valdccco a veure el teoleg Barei,
director espiritual del Refugi fundat per la marquesa Barola.
-Voldria enviar-vos un sacerdot excel·lent. Haurieu de prepa-
rar-li una habitaci6 i una paga.
-Pero si aqui no hi ha feina ni pera mi! Que voleu que li faci
fer?
-Deixeu-lo anar a la seva. Si us preocupa la paga, ja la pagan~
jo. Es diu Don Bosco, i al Convictori ha comern;at una mena
d'oratori per a nois pobres. Si no li trobem un lloc a la ciutat,
l'Arquebisbe l'enviara de vicari a qualsevol poble i els nois de
l'oratori tornaran a quedar al carrer. Seria una llastima.
-Doncs, d'acord. En parlan; amb la marquesa.
Don Cafasso torna al Convictori i diu a Don Bosco:
-Prepareu-vos el farcell i aneu-vos-en al Refugi. Treballareu al
costat del teoleg Borel i tindreu temps de vigilar els vostres nois.
EI cilici sota els vestits refinats
La marquesa Julia Francesca di Colbert tenia en aquell temps
un lloc de primerissim pla en la societat torinesa. Havia fugit de
Franca durant la revoluci6 i s'havia casat amb ei marques Carles
Tancredi Falletti di Barola, que el 1825 havia estat alcalde de Tori.
El marques havia mort el 1838 i l'havia deixada sense fills i amb
un patrimoni immens. La marquesa, de 53 anys, es va posar sota els
vestits refinats el cilici de la penitencia, i es va dedicar completament
als pobres.
127

14.8 Page 138

▲back to top
Durant molts mesos va passar tres hores cada dia a les presons
de dones. Va suportar insults, humiliacions, alguna vegada li van
pegar, per ajudar i instruir aquelles pobres dones. Va pader obtenir
de les autoritats que se separessin les presons femenines de les
masculines. Va traslladar les preses en un edifici mes salubre, que
ella mateixa va fer preparar.
Va crear orfenats i «families» per a noies obreres.
A Valdocco, al costat de la Petita Casa de Cottolengo, va cons-
truir el Refugi, per a les dones publiques que volien refer la vida.
Al costat hi va obrir la casa de les Magdalenetes, per a les noietes
que estaven en perill i que tenien menys de catorze anys.
Aquell 1844 havia fet comern;ar una tercera construcci6, l'Hos-
pitalet de Santa Filomena, per a les nenes malaltes o esguerrades.
Dedicada absolutament a aquestes obres de caritat, no va deixar
de ser elegant, animada. A la seva tertulia es reunien els intel·lectuals
mes coneguts de l'epoca. Silvi Pellico li feia de secretari i al seu
palau havia escrit Les meves presons. Camil Cavour era el seu amic
i confident. Els escriptors Balzac i Lamartine li escrivien i la tenien
informada de les coses de Fran9a.
EI teoleg Barei va anar a veure la marquesa:
-He trobat el director espiritual per al vostre Hospitalet. Es
diu Don Bosco i ve del Convictori.
-D'acord, pero l'Hospitalet encara s'esta construint. D'aqui a
sis mesos en tornarem a padar.
-No, senyora marquesa. Don Bosco, o l'agafem de seguida, o
l'enviaran a una altra banda. Don Cafasso me l'ha recomanat viva-
ment. M'ha parlat d'un oratori que ha fundat aquest capella. Diu
que seria una llastima deixar-lo perdre.
La marquesa va voler altres informacions. Despres, conven9u-
da, va assignar a Don Bosco 600 lires cada any i una habitaci6 al
costat de la de don Barei, a la vora del Refugi.
Tambe Don Bosco, la primera vegada que es va trobar amb la
marquesa, va voler informacions i garanties. Acceptava exercir el
seu ministeri al Refugi, pero demanava que no l'obliguessin a aban-
donar els seus nois. Tambe demanava que els nois que volguessin
veure'l durant la setmana poguessin fer-ho lliurement.
La marquesa, que ja arribava als 60 anys, pero conservava
intacte ei seu temperament energic i franc, va estar contenta d'aque-
lla sinceritat. Va concedir al jove sacerdot que reunfs ei seu oratori
a la faixa de terreny del costat de l'Hospitalet que es construfa. Aixi
que fos possible tambe el deixaria disposar, a dintre l'edifici, de
dues sales: podria arreglar-les com a capella.
L'organitzaci6 hi era, pero mes aviat era aproximada.
128

14.9 Page 139

▲back to top
Les ovelles es convertien en pastors
12 d'octubre de 1844, dissabte. Don Bosco esta pensatiu. L'en-
dema haura de comunicar als seus nois que l' oratori es trasllada al
barri de Valdocco. «Pero la incertesa del lloc, d~ls mitjans, de les
persones, em deixava amb el cor inquiet -escriu-. Aquella nit vaig
tenir un altre somni, que em va semblar un apendix del que havia
tingut a I Becchi, als nou anys».
Encara veu l' exercit de llops. Voi fugir. Pero «una senyora
vestida de pastoreta em va fer senyal d'acompanyar aquell ramat
estrany, mentre ella anava al davant. Vam fer tres parades. A cada
parada molts d'aquells animals es convertien en ovelles. Mort de
cansament, volia seure, pero la pastoreta em va animar a continuar
el cami. 1 ja em teniu en un pati molt gran, amb porxos tot al
voltant, i una esglesia a l'extrem. El nombre d'ovelles es enorme.
Van arribar molts pastors per vigilar-les. Pero es quedaven poc
temps. Aleshores va passar una meravella. Moltes ovelles es trans-
formaven en pastorets, que vigilaven les altres. La pastoreta em va
invitar a mirar cap a migdia. Vaig veure-hi un camp... "Mira una
altra vegada'' em va dir... Vaig veure una esglesia alta i magnifica...
A dintre d'aquella esglesia hi havia una faixa blanca on estava
escrit: Hie domus mea, inde gloria mea (Aquesta es la meva casa,
d'aqui sortira la meva gloria)».
Al cap de deu linies, Don Bosco acaba: «Hi creia poc. Pero vaig
entendre les coses a mesura que es feien realitat. Es mes, aquest
somni, juntament amb un altre, em va servir de programa en les
meves decisions».
L' altre somni el va explicar al pare Barberis i al pare Lemoyne,
que el van escriure de seguida (es pot llegir en el segon volum de les
Memories biografiques). Es en una gran part una repetici6 amb varia-
cions del primer. Per tant nomes referim els elements caracteristics.
«Una Senyora em va dir: "Mira". Vaig veure una esglesia peti-
ta i baixa, una mica de pati i'joves en un gran nombre... Com que
l'esglesia s'havia fet estreta, vaig tornar a rec6rrer a la Senyora i em
va fer veure una altra esglesia forca mes gran, amb una casa al
costat. .. Em vaig veure envoltat per un nombre immens de joves, i
vaig veure una esglesia enorme amb molts edificis a tot el voltant i
amb un monument molt bonic al centre».
«On es Don Bosco? On es l'oratori?»
13 d'octubre, diumenge. Don Bosco anuncia als seus nois el
trasllat de l' oratori al Refugi. Hi ha una mica de desconcert. Ales
129

14.10 Page 140

▲back to top
hores Don Bosco s'arrisca, dona per fet el que nomes ha vist en
somnis, i anuncia alegre que «alla ens esperava un lloc tot per a
nosaltres, per cantar, c6rrer, saltar. Els va agradar. Tots esperaven
impacientment veure les novetats».
20 d'octubre, diumenge. Grups de nois surten de la ciutat i van
cap a la zona baixa de Valdocco. Fins aJ marge dret del riu Dora hi
ha una estesa de prats i de camps, amb cases escampades. La Petita
Casa de Cottolengo i ei Refugi de la marquesa de Barolo s6n al
costat d'hostals i cases de pages on la gent viu tranquilfa. Els nois
no saben on han d'anar i comencen a trucar a les portes i a cridar:
-Don Bosco! On es Don Bosco? On es l'oratori?
La gent, que sovint veu per aquells indrets colles de pillets,
pensa que es una broma pesada i ctida:
-Pero, quin oratori i quin Don Bosco? Fora d'aqui! Fugiu
corrent o us farem marxar a cops de pal!
«Quan vaig sentir els crits, juntament amb ei teoleg Borel, vaig
sortir de casa. Els xiscles van parar, i tots van c6rrer cap a nosaltres».
Lloc per jugar i c6rrer n'hi havia per donar i per vendre. Pero
un lloc recollit per resar, per confessar, per celebrar la Missa, real-
ment no hi era.
-EI gran local que us he promes encara no esta acabat. Pero ei
qui ho vulgui pot pujara la meva habitaci6 ia la del canonge Borel.
EI resultat, per a aquell diumenge i per als altres fins al desem-
bre, va ser ei de les sardines a la Ilauna. «Habitaci6, corredor,
escala, tot era ple de noiets. Erem dos a confes~mr, pero els que es
volien confessar eren dos-cents». 1 qui pot tenir quiets, mentre
s'esperen, dos-cents nois?
«Un volia encendre el foc, l'altre apagar-lo. Un col-locava la
llenya, un altre abocava l'aigua. Una galleda, uns molls, una paleta,
un gerro, una palangana, cadires, sabates, llibres, tot estava de
qualsevol manera perque tothom volia posar-hi ordre.».
Hi ha una mica d' alegre exageraci6 en aquestes ratlles de Don
Bosco, pera qui hagi viscut un temps entre noiets sap que no n'hi
ha «gaire», d' exageraci6.
Passen sis diumenges aixf, amb dos-cents joves que a mig mati
formen <larrera de Don Bosco, com un petit exercit, per anar a
Missa al Mont dels Caputxins, a la Consolaci6 o a Sassi.
Sovint els acompanya ei teoleg Borel, sacerdot senzill i popular
que la gent anomena, per la seva estatura, «el pare petit». Es un
treballador incansable. Ha pres sota la seva protecci6 ei jove Don
Bosco i l'ajuda amb una amistat afectuosa, i a vegades amb els
diners de la seva butxaca.
130

15 Pages 141-150

▲back to top

15.1 Page 141

▲back to top
Els sermons del «pare petit» agraden moltissim als nois perque
els fa en el dialecte graci6s de Porta Palazzo i hi barreja proverbis,
acudits i frases agudes. Algu va dira don Borel que caldria predicar
d'una manera mes decorosa, i ell va respondre: «EI mon es fet de
qualsevol manera, per tant cal predicar de qualsevol manera».
Els flocs de neu crepitaven al braser
8 de desembre. Les dues habitacions habilitades per fer de cape-
lla finalment estan llestes. Ja era hara, perque des de la nit abans
neva d'una manera impressionant.
Al mati hi ha malta neu i fa molt fred. Porten a la capella un
braser molt gros. Josep Buzzetti recordava que, quan passaven per
fora, els flocs de neu hi queien a dins crepitant.
Els nois venen igualment. Troben un altaret, un sagrari petit,
alguns bancs. «Es va celebrar la Missa -escriu amb senzillesa Don
Basea-, molts joves es van confessar i van combregar, i jo vaig
plorar perque em semblava que l'oratori ja era un fet».
S'equivoca. Encara haura de plorar una vegada, no pas d'ale-
gria, sin6 de tristesa, abans de trobar el lloc estable i definitiu per a
l'oratori.
Pera, d'aquest 8 de desembre de 1844, l'oratori de Don Bosco
n'adquireix una cosa definitiva: el nom. Es dira «de sant Francesc
de Sales». Els motius els recorda el mateix Don Bosco: «Perque la
marquesa havia fet pintar la imatge d'aquest sant a }'entrada del
local. 1 perque aquell ministeri nostre exigia malta calma i dolcesa:
per aixa ens haviem posat sota la protecci6 de sant Francesc de
Sales, perque ens obtingues la seva extraordinaria mansuetud».
Per alimentar !'alegria dels seus nois, Don Bosco compra jocs i
joguines (encara no s'havia inventat la pilota de futbol!), i continua
ajudant els mes pobres amb aliments, vestits, sabates.
Ara que te un local, pensa donar una mica d'instrucci6 als mes
intel·ligents d'aquells nois. Al vespre, traient un parell d'hores de
dormir, venen en petits grups, amb la cara negra de sutge o blanca
de calc;, amb la capa a !es espatlles per defensar-se del fred, pera
contents de tenir una mica d'escola.
Pera per als llibres, roba, joguines, calen centims. Don Bosco se
sent timid i avergonyit. Li repugna presentar-se a una familia se-
nyorial per demanar almoina. Don Barei l'empeny:
-Si de deba estimes els teus nois, tambe has de fer aquest
sacrifici.
I Don Bosco el fa. La primera familia rica a la qual s'adrec;a
131

15.2 Page 142

▲back to top
(que ha estat preparada per don Borel) es la del cavaller Gonella.
Don Bosco sent que li cremen les galtes quan para la ma per rebre
les primeres tres-centes lires.
Quaranta-dos anys despres, quan demanara a un director salesia
que vagi a recollir una almoina i sentira com a resposta que «li falta
la franquesa de Don Bosco», es pasara seriosi dira:
-No saps pas com em costava demartar caritat!
No perdra mai aquesta vergonya, i tampoc no renunciara maia
la seva dignitat. No era timid ni groller. Les families senyorials
diran d' ell:
-Semblava que entrava un Angel a casa.
Mentre pensava en els seus nois, Don Bosco complia els seus
compromisos. L'havien enviat alla, i rebia allotjament i paga, per
exercir ei ministeri sacerdotal entre les dones desgraciades i les noies
del Refugi. Deia clarament que aquella no era la seva missi6, pera
complia el deure amb formalitat.
Ens permetem, de passada, una observaci6. Don Bosco va afir-
mar sempre que la seva missi6 era per als nois i no per a les noies.
Pera aquesta exclusivitat no va ser mai misoginia. Va acceptar
sempre amb senzillesa la presencia i la col·laboraci6 de les dones:
des de Ja noieta que li guardava les vaques al Sussambrino mentre
ell estudiava, f~ns a l'obra preciosa de les «mares» a Valdocco (la
seva mare, la del pare Rua, la del canonge Gastaldi, la «gran»
Marianna, germana de mama Margarida). La «habitaci6 de les
dones», com l'anomenaven, era al costat de la infermeria dels nois.
Domenec Savio, a l'hivem de 1857, es llevara enfebrat i anira a
escalfar-se al foc ences per la «gran» Marianna, tambe malalta. I la
renyara, amb la seva intransigencia adolescent, per queixar-se dels
dolors «qne li envia Deu». La misoginia, la molestia que la presen-
cia de qualsevol dona prc;,vocaria a Don Bosco, ha estat, al nostre
parer, creada artificiosament per algun biograf influYt per ascetiques
discutibles.
Fracas a sant Pere ad Vincula
Durant els primers mesos que era al Refugi, probablement Don
Bosco va pensar fer canviar d'opini6 la marquesa i convencer-la per
destinar l'edifici en construcci6 no· a les noietes malaltes sin6 als
joves abandonats. La marquesa tenia una esperarn;a diametralment
oposada: que Don Bosco, amb el temps, abandones els nois i es
dediques absolutament a les seves obres.
132

15.3 Page 143

▲back to top
Va ser una il·lusi6 reciproca. A mesura que passava ei temps, el
nombre i el soroll dels nois augmentaven, algun roser va quedar
destrurt per l'impetu dels jocs, i alguna monja va manifestar apren-
si6 per la proximitat d'aquells nois amb les «magdalenetes». La
marquesa comern;ava a estar impacient per veure marxar l'oratori.
EI problema era: on es pot anar? Els somnis estimulaven l'espe-
ranc;a de Don Bosco, pero no eren mapes topografics precisos.
Per la quaresma del 1845 es va provar una soluci6 pareia!. Per
al catecisme diari (aleshores obligatori per a tots els nois durant la
quaresma i l'advent), les classes mes grans dels oratorians es van
reunir a sant Pere ad Vincula. S'anomenava aixi una esglesia dedi-
cada al Sant Crist, amb un cementiri al costat on feia deu anys que
no s'hi enterrava ningu. EI cementiri (visible encara avui a la zona
de Valdocco) tenia un atri, un ampli pati, i l'envoltaven uns porxos.
Com que les reunions de catecisme van anar molt be, i el capella
del cementiri, don Tesio, era amic seu, al maig Don Bosco li va
demanar per repetir l'experiment a l'engros: transplantar tot l'ora-
tori a l' esglesia i al pati de sant Pere ad Vincula.
EI diumenge 25 de maig don Tesio havia de ser fora de Tori, i
li va contestar:
-Vine amb els teus nois el 25. Aixi em substitueixes a la Missa.
EI capella va cometre probablement dos errors. Creia que l'ora-
tori de Don Bosco ei formaven nomes aquells pocs nois que havia
vist atents i formals durant ei catecisme quaresmal. 1 tambe creia
que (com passava en altres obres per a nois) despres de la Missa i
les funcions d'esglesia, els nois tornarien a casa, potser despres de
menjar-se un panet al pati.
Pero les coses van ser molt diferents. La serventa del capella va
veure arribar una gran tropa de nois que van omplir tota l'esglesia.
Despres de la Missa, tots aquells nois van agafar rapidament ei
panet de l'esmorzar i es van escampar sorollosament pei pati i per
sota els porxos.
La dona (que criava algunes gallines sota els porxos) es va
quedar espantada i de seguida es va enfadar molt. Es va posar a
cridar, a c6rrer, a fer anar el pal de l'escombra, mentre les gallines,
En la persecuci6 va arribar al costat de Don Bosco i tambe ei va
omplir d'injuries. «Profanador de llocs sagrats» va ser potser la
cosa mes amable que aquella dona li va dir.
Don Bosco va entendre que ei millor era anar-se'n. «Vaig deci-
dir fer acabar l'esbarjo. Ens en vam anar amb l'esperanc;a de retro-
bar-nos amb mes calma ei diumenge segiient».
133

15.4 Page 144

▲back to top
Un incident banal, si no hi hagues una circumstancia impressio-
nant. EI pare Rua, durant el «proces informatiu» sobre Don Bosco,
va declarar: «Molts anys despres, un tal Melanotte di Lanzo, que
era present en aquella eseena, m'explicava que Don Bosco, sense
immutar-se ni enfadar-se per les injuries, es va tombar als nois i va
dir: "Pobreta! ens mana que ens n'anem, i ella mateixa en una altra
festa ja sera a la sepultura"».
Quan don Tesia va tomar, la dona li va fer un relat tan catas-
trofic de les coses, que ei capella (potser perque no gosava retirar en
persona la paraula donada a Don Bosco) va escriure al'Ajuntament
perque prohibis jugar a dintre el cementiri.
«Sap greu dir-ho -escriu dolgut Don Bosco- pera aquella va
ser l'ultima carta de don Tesia». Durant la setmana van morir de
sobte ell i la seva serventa.
134

15.5 Page 145

▲back to top
19
L'ORATORI EMIGRANT
Despres del desgraciat experiment de sant Pere ad Vincula, l'o-
ratori va tornar a reunir-se al Refugi. La marquesa no va dir ni una
paraula en contra. Pero va recordar a Don Bosco que el 10 d'agost
s'inauguraria l'Hospitalet. A partir d'aquell dia, evidentment, els
seus nois trobarien les portes tancades.
12 de juliol de 1845. Don Bosco rep una carta del' Ajuntament.
Per recomanaci6 del' Arquebisbe, se li concedia «poder fer servir la
capella dels Molins de la ciutat per fer catecisme als nois, des del
migdia fins a les tres de la tarda, amb la prohibici6 d'entrar al segon
pati de l'edifici».
Una esglesia per tres hores de la tarda de cada diumenge. No
era el Palau Reial, pero ja ~ra una cosa per sobreviure. «Vam
agafar bancs, reclinatoris, canelobres, algunes cadires, quadres i
altres coses -recordava Don Bosco-, i portant cadascu el que
podia, com si fos una emigraci6 popular, vam anar a establir el
nostre quarter genera! al lloc indicat».
Els Molins de la ciutat, que la gent anomenava «Molassi», eren
a la gran plac;a de Manuel Filibert (Porta Palazzo), a la dreta
baixant cap al riu Dora. Encara avui aquesta gran placa es la seu del
mercat diari de la ciutat, amb fileres estretes de paradetes.
«Les cols, estimats joves»
Don Bosco no estava content amb aquesta nova situaci6, i
tampoc no ho estaven els nois. Escriu: «No es podia celebrar Missa,
ni donar la bendici6 al vespre. Per tant, no podia haver-hi comuni6,
que es l'element essencial de la nostra instituci6. EI mateix esbarjo
quedava destorbat: els nois havien de jugar al carrer o a la placeta
de davant de l'esglesia, per on passaven carros i cavalls». Acaba:
«No podent tenir res mes bo, esperavem un lloc millorn.
135

15.6 Page 146

▲back to top
Havia llogat una habitaci6 a la planta baixa de l'edifici, i se les
arreglava per fer catecisme i escola alla dins.
EI teoleg Borel va intentar aixecar la moral de tothom amb un
serm6 que es va fer fam6s. Els nois en deien «ei serm6 de les cols».
«Les cols, estimats joves, si no es trasplanten, no es fan grosses
i maques -va comen9ar ei pare «petit» fent riure a tothom-. EI
mateix passa amb el nostre oratori. Ha estat traslladat d'un lloc a
l'altre, i sempre te un notable increment». Despres d'explicar la
historia de l'oratori va acabar: «Ens quedarem aqui gaire temps?
No ens en preocupem. Confiem en el Senyor. Es ben cert que Ell
ens beneeix, ens ajuda i pensa en nosaltres».
Pero alguns diumenges despres van comencar els problemes
greus.
La secretaria dels Molins va enviar a l'Ajuntament una carta
amb una Hista d'acusacions greus: els nois causaven desperfectes
importants a l'esglesia, als edificis, eren una «reuni6 que es podia
aprofitar per a una revoluci6» (acusaci6 for9a perillosa en aquell
temps), i constitu:ien «un planter d'immoralitat».
Per ordre de l'alcalde una comissi6 va anar a veure que passava.
Va trobar coses normals: els nois feien soroll, i havien ratllat una
paret amb la punta d'un clau. Cap revoluci6 i cap immoralitat.
L'iinic element rellevant (que era l'autentica causa de la carta) era
la irritaci6 dels ve1ns de les cases del voltant. Els cants, la cridoria,
els jocs sorollosos enviaven a passeig la tranquil·litat dominical.
Don Bosco es va doldre molt de les caliimnies (que sempre
deixen un senyal), i tambe, pera menys, de les decisions que se li
van comunicar. L'Ajuntament no retirava el permis, pero el primer
de gener no li renovarien la concessi6. La carta oficial de desnona-
ment li enviarien al novembre i mentrestant, havia d'intentar «ser
raonable».
Don Bosco va intentar-ho. Des d'aleshores, l'esglesia dels Mo-
lins nomes li va servir de lloc de trobada. Portava els nois a jugar
als prats del costat del riu Dora. Per resar anaven a la Mare de Deu
del Pil6, a Sassi, a la Mare de Deu del Camp. «En aquestes esglesies
-escriu- celebrava la Missa, explicava l'Evangeli. Al vespre feia
una mica de catecisme, explicava algun conte, i cantavem algunes
cancons. I passejavem fins a l'hora de tornar amb la familia. Sem-
blava que aquesta situaci6 tan critica havia de fer desapareixer
qualsevol idea d'oratori, i, en canvi, va fer augmentar extraordina-
riament el nombre de nois».
136

15.7 Page 147

▲back to top
«Te, Miquelet, te»
Als Molins de la ciutat, al setembre, Don Bosco va tenir una de
les trobades fonamentals de la seva vida. Els nois s'empenyien per
rebre una medalla. En un rac6 hi havia un noiet pal·lid, de vuit
anys, amb un ample brac;al negre al brac; esquerre: feia dos mesos
se li havia mort el pare. No li agradava ficar-se alla al mig i empe-
nyer per obrir-se pas. Es van acabar les medalles i ell es va quedar
sense.
Aleshores Don Bosco se li va acostar i, somrient, li va dir:
-Te, Miquelet, te.
Que li donava? Aquell capella estrany, que aquell dia veia per
primera vegada, no li donava res. Nomes li allargava la ma esquerra,
i amb la dreta feia com si la talles en dues parts. EI noiet va aixecar
la vista, interrogant. I el capella li va dir:
-Nosaltres dos ho farem tot a mitges.
Que va veure Don Bosco en aquell moment? No ho va dir mai,
pera aquell noi arribara a ser ei seu brac; dret, el seu primer succes-
sor al front de la Congregaci6 Salesiana.
Es deia Miquel Rua, i no va entendre aquella frase ni aleshores,
ni r.lurant molts anys. P~ro va posar afecte en Don Bosco, aquell
sacerdot al costat del qual se sentia alegre i com ple de calor.
Vivia a la Reial Fabrica d'Armes, on ei seu pare havia treballat.
Quatre dels seus germans havien mort jovenissims, i eli era molt
feble. Per aixo la seva mare moltes vegades no el deixava anar a
l'oratori. Pera igualment es va trobar amb Don Bosco als Germans
de les Escoles Cristianes, on freqiientava la tercera classe de prima-
ria. Explicara:
«Quan Don Bosco venia a dir-nos la Missa i a predicar, aixi que
entrava a la capella semblava que un corrent electric passes per tots
aquells nens. Ens posavem drets d'un salt, sortiem dels nostres llocs
i ens estrenyiem al seu voltant. Es necessitava molt temps perque
pogues arribar a la sagristia. Els bons Germans no podien impedir
aquell desordre aparent. Quan venien altres sacerdots no passava
res semblant».
Llibres arrencats al son
A l'octubre hi ha un esdeveniment imponam. Es publica la
Historia Eclesiastica per a us de les escoles. Es el primer dels llibres
escolars que Don Bosco escriura per als seus nois, arrencant-los al
son, a la claror d'un llum de petrali, i escrivint-los de pres~a amb
137

15.8 Page 148

▲back to top
una lletra impossible. La Historia Eclesiitstica no es una obra «cien-
tifica»: cap dels llibres de Don Bosco no ho sera. En canvi, es
popular, adequada a la ment senzilla i a la cultura modesta dels seus
nois. Paria dels Papes, dels fets mes lluminosos de l'Esglesia, trac;:a
el perfil dels sants, i descriu les obres de caritat que en cada epoca
van florir en el poble de Deu.
Mes endavant seguiran la Historia Sagrada (1847), el Sistema
metric decimal (1849), la Historia d'Ititlia (1855).
A mes dels llibres escolars, Don Bosco trobara temps per escriu-
re moltissims mes llibres i opuscks: vides de sants, llibres de lectura
amena, manuals de pregaries i d'instrucci6 religiosa. Cada un sera
no pas una obra mestra, sin6 un acte d'amor cap als seus nois, a la
gent senzilla, a l'Esglesia. 1 molts seran per a ell fopt de disgustos:
arribaran a bastonejar-lo per fer-lo desistir d'escriure.
Tres habitacions a casa Moretta
Al novembre va arribar la carta de l' Ajuntament, i tambe va
arribar el mal temps. «EI clima -escriu- ja no era propici a les
passejades i a les caminades fora ciutat. D'acord amb el teoleg
Borel haviem llogat tres habitacions a la casa de don Moretta».
Aquesta casa ja no hi es. L'ultima de les seves parets va quedar
englobada en l'esglesia sucursal de la parroquia de Maria Auxilia-
dora, a la dreta baixam cap a la gran basilica.
A les tres habitacions de carn Moretta «hi vam passar quatre
mesos, estrets, pero contents de pader, almenys, acollir els nois,
instruir-los, i donar-los la comoditat de confessar-se».
Don Basea recordava somrient que en aquelles habitacions es va
veure obligat a transgredir el segon dels seus llunyans proposits del
seminari: per divertir els nois en un lloc tan estret, va tornar a fer
jocs de mans. Ja no va parar, perque els resultats van ser fabulosos.
Tambe va comenc;:ar, amb l'ajuda del teoleg Carpano, un curs
regular de classes nocturnes, ben diferent de les classes particulars
esporadiques que havia fet fins aleshores.
La instrucci6 popular, les classes nocturnes, pertanyen a aque-
lles situacions concretes en que Don Bosco deixa les posicions dels
conservadors, i es troba alineat amb els lliberals. A l'Arquebisbe,
que se'n preocupa, Don Bosco li diu «que no es qiiesti6 de mirar
d'on ve la inspiraci6 de la nova jniciativa. Cal estudiar-ne la natu-
ralesa, i, si es bona, donar-li una direccio cristiana i impedir que
l'espatlli l'esperit anti-religi6s».
138

15.9 Page 149

▲back to top
Un gran interrogant sobre l'oratori
Desembre. La salut de Don Bosco passa per un moment preo-
cupant. Es capella de l'Hospitalet, on estan acollides noietes malal-
tes de 3 a 12 anys. Te compromisos amb les presons, el Cottolengo,
els instituts educatius de la ciutat. Treballa al seu oratori, fa dasse
nocturna, va a veure els nois al seu lloc de treball. I l'hivern 1845-46
es presenta molt fred.
L'hivern a Tori potser arriba tard, pero deixa als carrers estrets
unes nevades espesses i grises que donen a la dutat uns mesos de
fred seguit i depriment.
Els pulmons de Don Bosco, en aquells mesos, demostren una
fragilitat preocupant. EI teoleg Barei se n'adona i ho adverteix a la
marquesa Barolo, que dona a Don Bosco cent lires per a l'oratori,
i li ordena «deixar tota ocupaci6 fins que es restableixi del tot».
Don Bosco obeeix i deixa tots els compromisos excepte el dels
seus nois. EI benefici que en treu no e1:1 gaire consistent i aviat se
n'adonara.
Pero la preocupaci6 de la salut es poca cosa, per ara, al costat
dels nuvols negres que comencen a formar-se sobre l'oratori. Escriu
amb amargura: «Va ser en aquella epoca que van c6rrer rumors
forc;a estranys. Alguns deien que Don Bosco era un revolucionari,
altres el consideraven boig, o tambe heretic».
Els primers de posar un gran interrogant sobra la seva obra s6n
els rectors de la zona. En la «conferencia» que celebren a principi
del 1846, un dels temes de l'ordre del dia es ei catecisme dels nois.
EI rector del Carme aprofita per manifestar la seva perplexitat sobre
l'oratori de Don Bosco: els nois es deslliguen de les parroquies,
acaben per no coneixer ni tan sols el seu rector. Aixo, es pregunta,
es bo o dolent? Altres rectors, com ell, tambe estan preocupats. ·
«No era una ambici6 miserable o una gelosia -s'afanya a dir
Don Bosco-. Volien sincerament la salvaci6 de les animes». Per
aclarir la situaci6, envien dos representants.
Don Bosco, en les seves Memories, reconstrueix el dialeg (deu
haver-lo repetit moltes vegades aquells anys: era un tema vital per a
la seva obra). En reprodu1m les parts essencials:
-Aquest oratori seu allunya els joves de les parroquies. Per
que, Don Bosco, no els envia alla?
-Perque la major part de tots ells no coneixen ni rector ni
parroquia; gairebe tots s6n forasters, que han vingut per trobar
feina: de la Vall d'Aosta, de Savoia, de Biella, de Novara, de
Llombardia ...
139

15.10 Page 150

▲back to top
-1 per que no els ajuda a integrar-se a les respectives parroquies?
-No es possible. La diversitat de llenguatge i la inestabilitat del
domicili son greus obstacles. Es podria intentar, si cada rector venia
a recollir els seus, i se'ls emportes a la seva parroquia. Pero aixi i
tot, seria dificil: molts son moguts i entremaliats. Nomes amb l'es-
quer dels esbarjos i les passejades, accepten tambe el catecisme i les
pregaries. Cada parroquia hauria de tenir un lloc adequat per reu-
nir-los en un agradable esbarjo.
-Aixo no pot ser. No tenim locals, i els sacerdots estan ocupats
en altres coses, el diumenge.
La conclusi6 ja l'hem explicat. Alguns dies mes tard es va
comunicar a Don Bosco: «Com que no hi pot haver un oratori en
les respec:tives parroquies, els rectors encoratgen el sacerdot Joan
Bosco a continuarn.
EI primer interrogant havia tingut resposta. A la primavera
arribarien els altres, molt mes amenac;adors.
Un oratori diferent
Aixi s'havien dibuixat les principals caracteristiques de l'oratori
de sant Francesc de Sales. Don Bosco havia tingut en compte les
experiencies dels oratoris milanesos, de Brescia, i dels de sant Felip
Neri, a Roma. Havia seguit la linia trac;ada a Tori per don Cocchi.
Pera havia marcat l'obra d'una manera especial, amb la seva perso-
nalitat. L'oratori havia esdevingut, en les seves mans, una obra
original, diferent de totes les altres.
Podem intentar fer una Hista (encara que sigui incompleta i
inadequada) de les caracteristiques «bosquianes».
Els oratoris tradicionals eren «parroquials». Don Bosco havia
creat un oratori que superava la instituci6 de la parroquia, que
esdevenia «Ia parroquia dels joves sense parroquia», com l'anome-
nara l' Arquebisbe Fransoni.
La presencia del capella s'inspirava en una «amabilitat seriosa»,
que moderava !'alegria i desconfiava del soroll. Don Bosco va inau-
gurar l' «amabilitat alegre», en que era el mateix capella el que
animava els jocs sorollosos i l'expresi6 natural de l'alegria.
Els oratoris tradicionals eren exclusivament «festius», i sovint
redui."en la trobada amb els joves a dues o tres hores de la tarda
dominical. Don Bosco esten la trobada amb els nois a tot el dia
festiu, aixo per comenc;ar; i despres hi engloba totala setmana amb
les classes nocturnes i les trobades al lloc de treball.
Els nois que assisteixen a un oratori normal van a una parra-
140

16 Pages 151-160

▲back to top

16.1 Page 151

▲back to top
quia, es troben en una esglesia ben determinada. Afavorits para-
doxalment per les migracions continues, els nois de l'oratori de sant ·
Francesc de Sales van a buscar Don Bosco, a passar el dia amb ell.
EI centre de l'oratori no es la instituci6 parroquia-esglesia, sin6 la
persona de Don Bosco, la seva presencia continua i estimulant. La
relaci6 (per dir-ho amb una frase actual) no es institucional, sin6
personal.
Els altres oratoris seleccionen els nois millors. Els pares els
presenten i en garanteixen la bona conducta. Don Bosco, estem
temptats cie dir-ho, selecciona al reves. Comern;a pels joves ex-pre-
sos, que no saben on trobar un amic. Continua amb els petits
paletes que tenen la familia lluny. Els nois «abandonats i en perill»
continuen sent el nucli d'aquest oratori amb les portes sempre ober-
tes a tothom. Evidentment, Don Bosco va haver d'exigir als seus
nois un minim de disposici6 i de col-laboraci6. No va poder absorbir
els delinqiients ni els marginats que no van voler entrar mai en una
esg!esia. I aixi i tot, Don Bosco va continuar mirant-se'ls, guanyant-
se'ls d'un a un, o, almenys, intentant-ho, amb exits i fracassos.
Execuci6 a Alessandria
Aquell any de 1846, un jove de 22 anys amb qui Don Bosco
havia fet amistat a la preso, va ser condemnat a mort, juntament
amb el seu pare. L'execuci6 es faria a Alessandria. Quan Don
Bosco, angoixat, va anar a veure'l, el jove es va posar a plorar i li
va demanar que l'acompanyes en l'ultim viatge. Don Bosco va
sentir que li fallava el coratge, i no va tenir forces per prometre-li-ho.
Els condemnats van ser traslladats.
Don Cafasso havia d'anar a reunir-s'hi, amb el tren correu, per
assistir-los en les ultimes hores. Quan va saber que Don Bosco havia
dit que no, ei va fer cridar i el va renyar:
-Que no ho entens que es una crueltat? Prepara't, agafem
junts el tren cap a Alessandria.
-No podre suportar mai l'espectacle.
-Afanya't, que el correu no ens espera.
Yan arribar a Alessandria la vigilia de l'execuci6. EI jove, quan
va veure que Don Bosco entrava a la cel.fa, se li va llarn;ar al coll i
va arrencar a plorar. Don Bosco tambe va plorar. Yan passar Junts
l'ultima nit, resant i parlant de Deu.
A les dues de la matinada, li va donar l'absoluci6, va celebrar
la Missa a la cel-la, li va donar la comuni6 i van fer junts l'acci6 de
gracies.
141

16.2 Page 152

▲back to top
La campana de la catedral va fer el toc d'agonia. Es va obrir la
porta de la cel-la i van entrar els guardies i el botxi, que (com feia
sempre) es va agenollar per demanar-li perd6. Despres li va lligar les
maas i li va posar la corda al coll.
Pocs minuts despres ei carro amb ei condemnat va sortir pei
porta! de la preso. Al costat d'ell hi anava Don Bosco. Immediata-
ment despres venia el carro amb el pare, assistit per don Cafasso.
Malta gent omplia en silenci els carrers.
Quan van arribar a la vista del patibul, amb les forques prepa-
rades, Don Bosco va empal-lidir i es va desmaiar. Don Cafasso, que
no deixava de mirar-lo, es va afanyar a fer aturar els carros i a
fer-lo baixar.
EI tragic seguici va arribar al patibul i es va complir l'execuci6.
Quan Don Bosco va tornar en si, tot s'havia acabat. Es va quedar
porfundament mortificat, i va dir a don Cafasso:
-Em sap greu per aquell jove. Tenia tanta confian~a en mi. ..
-Has fet ei que has pogut. La resta deixa que la faci Deu.
Mar~ del 1846. Don Moretta, un sacerdot exceJ.lent, va a trobar
Don Bosco.
-No t'ho prenguis malament, Joan, pero no puc renovar-te el
lloguer de les tres habitacions.
-I per que?
-Mira.
Tenia a la ma un feix de cartes. «Els llogaters vei'ns -escriu
Don Bosco-, atordits per l'esvalotament, pei continu soroll de les
anades i vingudes dels meus nois, van dir que se n'anirien tots si no
acabavem immediatament les nostres reunions.»
Va tenir un impuls de rebel·li6. Era possible que ningu no po-
gues suportar els joves? Aquells adults no havien estat nois tambe?
Pero va posar la ma a l'espatlla de l'amic Moretta:
- No t' amoi'nis, ens n' anirem.
No sabia on, pero per sort arribava la primavera i ja no era
urgent estar a cobert.
142

16.3 Page 153

▲back to top
20
AGONIA AL PRAT.
RESURRECCIO SOTA EL COBERT
Va poder llogar un prat envoltat per una tanca. No ·era lluny de
casa Moretta, nomes a uns cinquanta passos.
Caminant avui pei carrer de Maria Auxiliadora, a la dreta,
abans de travessar el carrer Cigna, es veu un gran grup de cases que
ocupen una franja de terreny al costat de !'editorial SEI. Alla hi
havia ei prat dels germans Filippi.
Al centre hi havia una mena de cabana on guardaven els estris
per jugar. Al voltant, cada diumenge s'hi trobaven i es desfogaven
tres-cents nois. En un angle, assegut en un banc, Don Bosco confes-
sava.
Cap a les deu redoblava un timbal i els joves es posaven en fila.
Despres sonava una trompeta i marxaven: cap a la Consolaci6, o ei
Mont dels Caputxins. Alla Don Bosco celebrava la missa, donava la
comuni6, i despres esmorzaven.
Un noi que acabava d'arribar del poble, Pau C., pe6 de paleta,
es va afegir un dia a la colla de nois que anaven al Mont dels
Caputxins. Aquest es ei seu relat:
«Es va celebrar la missa, molts van combregar, i despres tothom
va anar al pati del convent per esmorzar. Em pensava que jo no hi
tenia dret i em vaig retirar tot esperant l'hora de la tornada. Pero
Don Bosco em va veure i se'm va acostar:
-Com et dius?
-Pauet.
-Has esmorzat?
-No, senyor, perque no m'he confessat ni he combregat.
-Pero no cal pas confessar-se i combregar per poder esmorzar.
-Doncs, que cal?
- Tenir gana-. Em va portar fins a la cistella i em va donar pa
i fruita en abundancia. Vaig baixar amb eli, i vaig jugar al prat fins
al vespre.
143

16.4 Page 154

▲back to top
Des d'aleshores, i durant molts anys, no vaig abandonar l'ora-
tori ni l'estimat Don Bosco, que em va fer tant be».
Un dia de festa al vespre, mentre els nois jugaven, Don Bosco
va veure a l'altra banda de la tanca un noi d'uns 15 anys. EI va cridar:
-Entra. D'on vens? Com et.dius?
EI noi no responia. Don Bosco insistia:
-Pero, que tens? Et trobes malament?
Encara va dubtar. Despres, nomes va dir:
-Tinc gana.
La cistella era buida. Don Bosco va enviar a buscar pa a casa
d'una familia vefaa, i el va deixar menjar tranquil-lament. Despres
va ser ei mateix noi que va parlar, com per treure's un pes de sobre:
-Treballo de baster, pero l'amo m'ha despatxat perque no se
treballar be. La meva familia s'ha quedat al poble. Aquesta nit he
dormit a les escales de la catedral, i aquest mati tenia gana i volia
robar. Pero tenia par. He provat de demanar caritat, pero la gent
em deia: «Sa i fort com ets, ves a treballarn. Despres he sentit uns
nois que cridaven, aqui, i m'hi he acostat.
-Mira, aquest vespre i aquesta nit, deixa-ho pei meu compte.
Dema anfrem a veure un bon arno i ja veuras com t'agafara. Si
despres encara vols venir aqui els dies de festa, m'agradara molt.
- Vindre de molt bon grat.
Durant els mesos del prat Filippi, els «rumors estranys» que
corrien sobre Don Bosco es van condensar en tres perills greus:
l'oposici6 de l'autoritat civil, la convicci6 que Don Bosco era un
boig (amb el consegiient aband6 dels principals col·laboradors), i la
perspectiva de tancar-ho tot despres de l'ultim desnonament.
EI marques i els guardies
Aquells eren anys de revolucions, i tres-cents joves que entraven
per la porta de la ciutat, formats, i al so de trompetes i timbals,
preocupaven el cap de la policia. «No es tractava nomes de nens
-escriu el pare Lemoyne- sina tambe de jovenets robustos, va-
lents, que no s'estaven de portar l'inseparable ganivet.»
EI marques Miguel de Cavour (pare de Camil i de Gustau),
governador .de la ciutat i, per tant, cap de la policia, va fer cridar
Don Bosco. EI col·loqui va comern;ar amb bones maneres, diploma-
tiques, i despres es va anar enverinant. Don Bosco va sentir que se
li imposava bruscament que limites ei nombre de joves, que evites
144

16.5 Page 155

▲back to top
fer-los entrar formats a la ciutat, i que n'exclogues els mes grans
com a mes perillosos. S'hi va negar. Aleshores Cavour es va posar
a cridar:
-Pera a voste, que li importen aquests bergants? Deixi'ls que
s'estiguin a casa seva. No es carregui amb aquestes responsabilitats,
o hi haura inconvenients per a tothom!
-Ensenyo catecisme als pobres nois -va respondre tossut Don
Bosco- i aixa no pot portar inconvenients a ningu. 1 d'altra banda,
ho faig tot amb el permis de l'arquebisbe.
-L'arquebisbe sap aquestes coses? Molt bel Aleshores ja par-
lare amb Fransoni, i sera eli qui acabara aquestes bestieses.
Monsenyor Fransoni no va acabar res, sin6 que va defensar
Don Bosco.
Des d'aquell dia, als voltants del prat on jugaven els nois, van
comenc;ar a fer la ronda els guardies de la prefectura. Don Bosco hi
feia broma, pera va comenc;ar a estar amb ansia: si haguessin pescat
la mes minima irregularitat, s'hauria acabat tot per al seu oratori.
Cavour era una autoritat.
Don Bosco es boig?
Sense voler-ho, ei mateix Don Bosco va contribuir a fer que
s'escampes el rumor que s'havia tornat boig. Per animar els seus
nois mentre havien de traslladar-se d'un cementiri a un moli, d'un
casalot a un prat, Don Bosco va comenc;ar a explicar els seus somnis.
Parlava d'un oratori gran i espai6s, d'esglesies, cases, escoles,
tallers, milers de nois, capellans a la seva total disposici6. Tot de
coses que no tenien res a veure amb la precaria realitat de cada dia.
Els nois s6n les uniques persones capaces de somiar desperts, i
crejen Don Bosco. Repetien a casa i a la feina els relats de Don
Bosco. Era, doncs, natural que la gent normal i corrent digues:
«Pobret, deu haver-li agafat una mania. Amb tant rebombori, aca-
bara al manicomi.»
No era una malignitat que fes c6rrer ningu concret, sin6 un
rumor que corria. Recordava Miguel Rua: «Acabava d'ajudar a
Missa a la Fabrica d' Armes i em preparava per sortir, quan el
capella em va preguntar: "On vas? A veure Don Bosco; es diumen-
ge." "Que no ho saps? Esta malalt d'una malaltia que dificilment
es guareix." La noticia em va arribar al cor i em va causar una pena
de no dir. Si m'haguessin dit que estava malalt el meu pare, no
hauria sentit una pena mes gran. Vaig c6rrer a l'oratori, i amb
estranyesa vaig veure Don Bosco somrient com les altres vegades.
145

16.6 Page 156

▲back to top
"S'ha obsessionat tant amb els joves que se li ha girat el cervell":
aquesta era la malaltia de la qual es parlava aquells dies a Tori.»
don Borel, el col·laborador i amic fratern, va provar d'impedir
a Don Bosco que expliques els seus somnis:
-Tu parles d'una esglesia, d'una casa, d'un recinte per a l'es-
bado. Pero, on son aquestes coses?
-No ho se, pero existeixen, perque les veig -va murmurar
Don Bosco.
Un dia, a l'habitaci6, despres d'un intent inutil de fer-lo entrar
en ra6, don Borel va arrencar a plorar. Va sortir dient: «Pobre Don
Bosco, realment esta trastocat».
Sembla que fins i tot la Curia va enviar un observador a com-
provar el grau d'equilibri de Don Bosco. Aleshores dos amics seus,
don Vicen9 Pensati i don Lluis Nasi, es van posar d'acord per treure
Don Bosco d'aquella situaci6 tan penosa.
Segurament van preparar una visita medica i un examen detin-
gut a l'hospital psiquiatric, per seguir mes tard, si calia, ei tracta-
ment necessari (que en la situaci6 medica d'aleshores era molt sem-
blant al que se segueix encara avui als poblats de l'interior de
l' Africa).
Un vespre Don Bosco feia catecisme a alguns nois quan va
arribar un carruatge tancat. En van baixar Pensati i Nasi, i ei van
convidar a fer una passejada amb ells.
-Estas ca:nsat. Una mica d'aire t'anira be.
-D'acord. Agafo el barret i vinc amb vosaltres.
Un dels dos amics obre la porteta.
-Puja -pera Don Bosco ja s'ha olorat la trampa.
-Primer vosaltres, gracies.
Despres d'insistir una mica, perno espatllar el projecte, tots dos
van acceptar de pujar els primers. Pero aixi que van ser a dintre,
Don Bosco va tancar la porta rapidament i va dir al cotxer:
-Al manicomi, rapid! Hi esperen aquests dos.
El manicomi, o hospital psiquiatric, no era gaire lluny. Els
infermers, avisats, esperaven un capella. En van veure arribar dos.
Va haver d'intervenir-hi el capella del manicomi per alliberar els
malaventurats.
La broma havia estat pesada, ben pensat, mes per part de Don
Bosco que per part dels seus dos amics. Don Ponzati i don Nasi, de
moment, van quedar molt disgustats. Mes tard van tornar a ser
amics de Don Bosco. Don Nasi, especialment, sera l'animador mu-
sical de l'oratori.
Pera mentrestant Don Bosco es abandonat per tothom. Escriu
146

16.7 Page 157

▲back to top
amb amargura: «Tothom s'allunyava de mi. Els meus col·laboradors
em van deixar sol enmig de gairebe quatre-cents nois.»
Es el moment en que el «seny» s'enfonsa, es r~ndeix. Don
Bosco o es sant o es boig. Costa endevinar-ho. Es la repetici6 amb
variants del moment en que Francesc d'Assis va tirar els vestits a la
c·ara del seu pare i se'n va anar despullat i dient: «Ara que puc dir
Pare nostre que esteu en ei cel»; del moment en que Cottolengo va
tirar per la finestra els ultims centims dient tot satisfet: «Ara es
veura si la Petita Casa es obra meva o obra de Deu». Qui pot acusar
uns homenets, aferrats a la prudencia i al seny, d'haver-los cregut
bo jos?
La situaci6 era tan estranya que el mateix Don Bosco va arribar
a dubtar dels seus somnis. En una conferencia que va donar el 10
de maig de 1864, transcrita de seguida pel diaca Bonetti, Don Bosco
va explicar que aquells dies havia vist en somnis una casa no gaire
lluny del prat, que seria per a ell i per als seus joves. L'endema al
mati, sense mes ni mes, va dh- a don Borel: «Ara la casa hi es». EI
teoleg el va convidar a anar a veure-la. Hi va anar: era una casa on
vivien dones de conducta equivoca. Avergonyit, Don Bosco va ex-
clamar: «Aixi que son il·lusions diaboliques! » I va envermellir. Pero
el somni va tornar dues vegades mes, i Don Bosco va demanar entre
plors: «Senyor, il·lumineu-me i traieu-me d'aquest embolic». EI som-
ni encara va tornar una quarta vegada i una veu li va dir: «No
tinguis por. A Deu tot li es possible».
Agonia al prat
Un d'aquells dies van arribar al prat els amos (els havia enviat
el marques?). Es van inclinar sobre els terrossos trepitjats sense
pietat per vuit-cents esclops i botes, i van cridar Don Bosco:
-Aqui s'hi faun desert!
-A aquest pas el nostre prat es convertira en un cami de terra
batuda.
-Perdoni, estimat mossen, pero no es pot continuar aixi. Li
perdonem el lloguer, pero hem de treure'l d'aqui.
Li van donar quinze dies per anar-se'n.
Per a Don Bosco va ser un cop fulminant. A les vicissituds
humiliants d'aquells dies, s'hi afegia la preocupaci6 de trobar de
seguida un altre prat. Pero aquesta vegada no va trobar res: qui
lloga res a un boig?
EI 5 d'abril de 1846, ultim diumenge al prat dels Filippi, va ser
per a Don Bosco un dels dies mes tristos de la vida.
147

16.8 Page 158

▲back to top
Va anar amb els nois a la Mare de Deu del Camp. Durant la
Missa va parlar, pero no es va veure amb cor de dir coses alegres,
no va parlar de cols per trasplantar. Va dir que els mirava com es
miren els ocells als quals algu vol destruir el niu. Els va invitar a
resar a la Mare de Deu: malgrat tot, estaven a les seves mans.
A migdia va fer un ultim intent amb els Filippi. No va aconse-
guir res. Havia d'acomiadar, doncs, els seus nois?
«Cap al tard d'aquell dia -va escriure- vaig tornar a mirar la
multitud de nois que jugaven. Estava sol, sense forces, sense salut.
Me'n vaig anar a un lloc apartat, em vaig posar a passejar tot sol i
no vaig poder evitar les llagrimes: "Deu meu, vaig exclamar, digueu-
me que he de fer" .»
La fosca soca d'on va neixer tot
En aquell moment va arribar, no un arcangel, sin6 un ho.menet
balbucejant: Pancra<; Soave, fabricant de sosa i detergents.
-Es veritat que busca un lloc per fer un laboratori?
-Un laboratori no, un oratori.
-No se quina diferencia hi ha, pera es igual, el lloc hi es.
Vingui a veure'l. Es propietat del senyor Francesc Pinardi, una
persona honrada.
Don Bosco, sense moure's d'aquella zona anomenada Valdoc-
co, va rec6rrer en diagonal uns dos-cents metres i es va trobar
davant «una caseta d'un sol pis, amb una escala i un bako de fusta
encerclada, envoltada d'horts, prats i camps». No gaire lluny hi
havia· la «casa equivoca» que havia vist en somnis. «Jo volia pujar
per l'escala, pero Pinardi i Soave em van dir: "No, el lloc destinat
a voste es.aqui <larrera". Era un cobert.»
Els pelegrins que travessen el pati al costat de la basilica de
Maria Auxiliadora, encara el veuen alla al fons, arraconat en un
angle d'edificis: es la soca petita i fosca des de la qual s'ha desen-
volupat tota l'obra gegantina de Don Bosco. S'hi ha escrit en lletres
grosses: «Capella Pinardi», perque ara es una capeU.eta, rica en
frisos i pintures. Els Salesi~ns la van reconstruir aixi el 1929.
Pero quan Don Bosco hi va arribar aquell 5 ·d' abril de 1846,
nomes era un pobre cobert, baix, adossat al costat nord de la casa
de Pinardi. Una tapia tot al voltant el transformava en una mena
de barraca. L'havien construit feia poc i havia servit de tailer d'un
barretaire i de magatzem de les bugaderes (alla al costat hi havia un
148

16.9 Page 159

▲back to top
canal que anava a parar al riu Dora, no gaire lluny). Fe"ia 15 metres
per 6, i al costat tenia dues habitacions mes petites.
Don Bosco va estar a punt de refusar-lo.
-Es massa baix, no em serveix.
-El fare arreglar com vulgui -va dir Pinardi-. EI rebaixare,
hi fare escalons, canviare ei paviment. Pera voldria que fes aqui ei
seu laboratori.
-No es un laboratori, sin6 un oratori -va tornar a dir Don
Bosco-, una esglesieta per reunir-hi els nois.
La confusi6 de Pinardi es comprensible: en aquell temps, a la
vora dels rius, s'hi construi'en molts tallers (en italia «laboratoris»)
i fabriques. Es va quedar un moment perplex, pera de seguida va dir:
-Encara millor. Soc cantor i vindre a donar-li un cop de ma.
Portare dues cadires, una per a mi i una per a la meva dona.
Don Bosco encara estava indecis. Pera despres va dir:
-Si em garanteix que rebaixara el terreny uns 50 centimetres,
l'accepto.
No va voler llogar-lo per mesos. Va pagar tres-centes vint lires
per un any (mes de la meitat del seu sou a l'Hospitalet). Podia
disposar del cobert i de la faixa de terra del voltant, per fer jugar
els nois.
Va tornar corrent cap als seus nois i va cridar:
-Alegreu-vos, fills meus! Hem trobat l'oratori! Tindrem esgle-
sia, escola i pati per saltar i jugar. Diumenge hi anirem. Es alla, a
la casa de Pinardi!
Era el diumenge de Rams. L'altre diumenge era Pasqua de
Resurrecci6.
Quan van repicar les campanes
Francesc Pinardi va ser un home de paraula. De seguida van
venir els paletes, que van rebaixar el terra i van refor9ar les parets i
el sastre. Els fusters van refer el paviment posant-hi un empostissat.
Una feina impossible de fer en sis dies, si s'oblida que la jornada
laboral era de dotze o catorze hores. EI dissabte al ve':ipre l'edifici
estava reformat.
A sobre l'altar de la capella Don Bosco hi va col.Jocar els cane-
lobres, la creu, el llum i un quadret de sant Francesc de Sales.
EI 12 d'abril va ser el gran dia. EI mati de Pasqua totes les
campanes de la ciutat van repicar a festa. Al cobert de Pinardi no
149

16.10 Page 160

▲back to top
hi havia cap campana, pera hi havia l'afecte de Don Bosco que
cridava els seus nois al «clot» de Valdocco.
Van arribar a tongades. Van omplir l'esglesia, ei terreny del
costat, els prats del voltant. En un recolliment silenci6s van assistir
a la benedicci6 de la capella i a la Missa que immediatament Don
Bosco va celebrar per a ells. Despres, agafant al vol ei panet, van
anar cap als prats, i es va desbordar l'alegria: l'alegria de tenir,
finalment, una casa «tota per a ells».
150

17 Pages 161-170

▲back to top

17.1 Page 161

▲back to top
21
EL MIRACLE DELS PETITS PALETES
En cinc pagines de les seves Memories, Don Bosco recorda
l'«horari modei» que durant anys es va seguir en l'oratori de Val-
docco. Massa ocupat, podriem dir. Em ';embla que poca gent, avui,
gosaria proposar als nois d'un oratori festiu un horari com aquell.
«De bon mati s'obria l'esglesia i eomem;:aven les confessions,
que duraven fins a l'hora de la Missa. L'haviem fixat a les vuit,
pero per pader atendre a tots els que volien confessar-se, sovint
l'endarreriem fins a les nau».» Missa, comuni6, explicaci6 de l'E-
vangeli (que al cap d'uns diumenges es va substituir per l'explicaci6
de capitols de la· Historia Sagrada). «Despres del serm6 venia la
classe, que durava fins a migdia».
A la una (per tant, Don Bosco es concedia com a maxim una
horeta per dinar i reposar) comen9ava l'esbarjo: botxes, xanques,
fusells i espases de fusta, i aparells de gimnastica. A dos quarts de
tres comem;ava ei catecisme. Seguia el Rosari, fins que els nois van
ser capac;os de cantar les Vespres. Despres d'un serm6 eurt, ei cant
de les Llet.anies i la benedicci6 amb ei Santissim.
«Sortint de l'esglesia, comenc;ava el temps lliure». Algun conti-
nuava a classe de catecisme, o de cant i musica. Pero la majoria
jugava, corrent i saltant fins al vespre.
«Jo aprofitava aquells esbarjos tan moguts per acostar-me als
nois. Amb una paraula a l'orella, a un li recomanava mes obedien-
cia, a l'altre mes puntualitat al catecisme, al tercer li suggeria que
vingues a confessar-se, i coses per l'estil».
Feia de capella
Don Bosco jugava, tambe feia de saltimbanqui (ho diu explici-
tament), pera, sobretot, feia de capella. Sabia ser amablement ener-
gic quan calia. Explica, per demostrar-ho, «un de tants fets».
151

17.2 Page 162

▲back to top
Un noi, que havia convidat moltes vegades a combregar per
Pasqua, prometia que ho faria pero no ho complia mai. Una tarda,
mentre jugava amb gran afici6, Don Bosco el va aturar i li va
demanar que l'acompanyes a la sagristia per a un assumpte.
«Volia venir tal com anava, en manigues de camisa. «No, li vaig
dir, posa't la jaqueta i vine». Quan vam ser a la sagristia li vaig dir:
-Agenolla't en aquest reclinatori.
-Per que?
-Per confessar-te.
-No estic preparat.
-Ja ho se. Prepara't i despres et confessare.
-Ha fet be d'enganxar-me aixi; d'una altra manera no m'hau-
ria decidit mai.
Mentre jo resava el breviari, es va preparar una mica. Despres
es va confessar be i va fer l'acci6 de gracies. Des d'aleshores va ser
constant en el compliment dels deures religiosos».
Adeu a la rotonda
Quan es feia fase encara tomaven a la capella per fer la pregaria
del vespre, que s'acabava amb un cant. Despres, davant del cobert,
hi havia !'eseena alegre i emotiva del comiat.
«Sortint de l'esglesia -escriu Don Bosco- cadascu deia mil
vegades «bona nit», sense separar-se dels altres companys. Jo ja
podia anar dient: «Aneu a casa, que es fa de nit i els pares us
esperen», que era inutil. Havia de deixar-los reunir, mentre sis dels
mes forcuts feien amb els brac;os una mena de cadira on, com si fos
un tron, jo m'havia d'asseure de grat per forc;a. Es posaven en
formaci6 de moltes files, i portant Don Bosco sobre aquell cadafal
de brac;os, anaven cantant, rient i cridant fins a la rotonda (ren-
creuament de l'avinguda Regina, aleshores de sant Maxim, amb
altres carrers). Alla encara es cantaven algunes canc;m;is. Despres es
feia un gran silenci i jo podia desitjar a tothom una bona nit i una
bona setmana. Tots, tan fort com podien, responien: bona nit!
Aleshores em baixaven del tron. Cadascu se n'anava a casa seva,
mentre alguns dels mes grandets m'acompanyaven a casa, on arri-
bava mig mort de cansament».
Molts d'aquells nois li havien diten veu baixa: «Don Bosco, no
em deixi sol durant la setmana. Vingui a veure'm». I des del dilluns,
els paletes de les obres de Tori assistien a un espectacle estrany: un
capella s'arremangava la sotana i pujava a les bastides, entre galle-
des de calc; i piles de maons. Una vegada complert el seu ministeri
152

17.3 Page 163

▲back to top
a l'Hospitalet, a les presons i a les escoles de la ciutat, Don Bosco
pujava alla dalt a veure els seus nois.
Per a ells era una festa. La «familia» on tornaven al vespre, en
molts casos, no era la del pare i la mare, que s'havien quedat al
poble, sin6 la d'un oncle, un parent o un del mateix poble. A
vegades era fins i tot la de l'amo, a qui els pares els havien confiat.
Hi havia poc caliu per a aquells nois. Per tant era una festa trobar
un amic «de debo», que els estimava i els ajudava.
Precisament perque els estimava, Don Bosco s'at.urava a fer
petar la xerrada amb ei patr6. Volia saber quina paga tenien, quant
temps de descans, si podien santificar les festes. Sera dels primers
que exigiran contractes regulars per als seus joves aprenents, i vigi-
lara que els arnas els compleixin.
Trobava els seus amics i en buscava d'altres. «Visitava les fabri-
ques -explicara el pare Rua- on hi havia molts aprenents, i els
convidava a tots al seu oratori. Es dirigia especialment als joves
forasters».
Don Bosco escup sang
Don Bosco, de tota manera, nomes era un home, i Ies forces
d'un home tenen un limit. Despres dels stress de la primavera, amb
les primeres calors la seva salut va comenc;ar a decaure preocupant-
ment.
La marquesa de Barola, que l'apreciava molt, el va cridar a
principi de maig. Hi era present el tealeg Borel. Li va posar al
davant l'enorme quantitat de cinquanta mil lires (vuit anys de paga),
i li va dir imperiosament:
-Ara voste agafa aquests diners i se'n va. Alla on vulgui, en
absolut repos.- Don Bosco va respondre:
-Li ho agraeixo. Voste es molt caritativa. Pera jo no em vaig
fer capella per tenir cura de la meva salut.
-Pera tampoc per matar-se. He sabut que escup sang. Els seus
pulmons es fan a trossos. Quant temps es pensa que podra conti-
nuar aixi? Deixi d'anar a Ies presons, al Cottolengo, i sobretot deixi
per una bona temporada els seus nois. EI teoleg Borel se'n preocupa-
ra
Don Bosco va veure en aquesta invitaci6 una enesima temptati-
va d'allunyar-lo dels nois. Va reaccionar bruscament:
-Aixo no ho acceptare mai.
La marquesa va perdre la paciencia:
-Si no vol fer cas a les bones, haura de fer-ne a les males.
153

17.4 Page 164

▲back to top
Necessita la meva paga per tirar endavant. Doncs sap que li die? 0
deixa l'oratori i se'n va a reposar, o el despatxo.
-Esta be. Voste pot trobar molts sacerdots per ocupar el meu
lloc. Pera els meus nois no en tenen cap. No els puc abandonar.
Don Bosco diu paraules heroiques, pera s'equivoca. La marque-
sa sembla que el torturi, i en canvi te ra6. Els mesos segi.ients ho
demostraran. Don Bosco es un sacerdot sant, pera jove (31 anys) i
tossut: encara no ha apres el sentit del limit. La marquesa (61 anys)
es veu mes prudent que ell. Es una santa dona, i despres d'aquesta
enrnbiada (segons el testimoni de don Giacomeili) «es va agenollar
davant de Don Bosco i li va demanar la benedicci6».
En una carta que immediatament despres dona al teoleg Borel
(amb la intenci6 evident de fer-la arribar a Don Bosco), la marquesa
resumeix aixi la seva posici6:
« 1. Aprovo i alabo l' obra de la instrucci6 dels nois (tot i que no
la veig oportuna en les proximitats de les meves obres per a noies
en peril!).
2. Com que crec, en consciencia, que el pit de Don Bosco
necessita un repos absolut, no li mantindre la petita paga si no es a
condici6 que s'allunyi de Tori el temps que calgui per refer la seva
salut. Aixo em sap molt greu, perque l'aprecio molt».
Si Don Bosco s'hi nega, al cap de tres mesos li trobara un
substitut com a capella de l'Hospitalet. Menstrestant, per altres
mitjans, li fa arribar l'almoina de 800 lires.
Den Bosco escopia sang de deba; segurament tenia una infiltra-
ci6 tuberculosa als pulmons. 1 aixi i tot pensava en el futur. EI 5 de
juny de 1846 va llogar tres habitacions al pis superior de la casa
Pinardi, per un total de quinze lires al mes.
En aquella epoca, tambe ei marques de Cavour es tornava a fer
sentir. Cada diumenge enviava mitja dotzena de guardies a vigilar
Don Bosco. EI 1877, Don J3osco dira al pare Barberis: «Em sap
molt greu no haver tingut una maquina fotografica. Seria bonic
poder tornar a veure aquells centenars de joves pendents dels meus
llavis, i sis guardies municipals uniformats, en grups de dos, drets
com un pal a tres llocs de l'esglesia, que, amb els brac;os plegats,
tambe escoltaven el serm6. M'anaven molt be per vigilar els nois,
encara que eren alla per vigilar-me a mi! Algun s'eixugava les lla-
grimes amb la mimiga, furtivament. Seria bonic haver-los retratat
agenollats entre els nois, al voltant del meu confessionari, esperant
el seu torn. Perque els sermons els feia mes per a ells que per als
joves: parlava del pecat, de la mort, del judici, de l'infern...
154

17.5 Page 165

▲back to top
«Senyor, no ei deixeu morir»
Primer diumenge de juliol de 1846. Despres de l'esgotadora
jornada passada a l'oratori, amb una calor tarrida, mentre torna a
la seva habitaci6 del Refugi, Don Bosco es desmaia. El porten al
llit. «Tos, inflamaci6 violenta, phdues continues de sang». Parau-
les que molt probablement equivalen a «pleuritis amb febre alta i
hemoptisi». Un quadre de malalties gravissimes per a aquell temps,
i per a aquell malalt que ja ha tingut vamits de sang.
«Al cap de pocs dies es. va considerar que em trobava al final de
la meva vida». Se'l va viaticar i extremunciar. A les bastides dels
petits paletes i als tallers dels joves mecanics, la noticia corre rapi-
dament: «Don Basea s'esta morint».
Als vespres, a l'habitaci6 del Refugi on Don Bosco agonitza, hi
arriben grups de pobres nois esporuguits. Encara porten la roba
bruta de la feina i la cara plena de calc;. No han sopat, per c6rrer
cap a Valdocco. Pioren, resen:
-Senyor, no el deixeu morir.
EI metge ha prohibit les visites, i Finfermer (posat rapidament
per la marquesa ;:i disposici6 de Don Bosco) impedeix a tothom
entrar a l'habitaci6 del malalt. Els nois es desesperen:
-Deixi-me'l veure, nomes.
-No el fare parlar.
-Nomes he de dir-li una paraula, nomes una.
-Si Don Bosco sabes que s6c aqui, segur que em faria entrar.
Don Bosco va passar vuit dies entre la vida i la mort. Hi va
haver nois que en aquell-5 vuit dies, a la feina, sota el sol roent, no
van tocar ni un glop d' aigua, per arrencar del Cel el seu guariment.
Al santuari de la Consolaci6, els petits paletes feien torns dia i nit.
Sempre n'hi havia algun d'agenollat davant la Mare de Deu. A
vegades els ulls se'ls tancaven de son (havien treballat 12 hores),
pera aguantaven perque Don Bosco no s,havia de morir.
Alguns, amb la generositat inconscient dels nois, van prometre
a la Mare de Deu, que reesarien el Rosari tota la vida, altres que
dejunarien a pa i aigua durant un any.
EI dissabte Don Bosco va tenir la crisi mes greu. No li quedaven
forces, i l'esforc; mes petit li provocava vamits de sang. A la nit
molts van temer el final; pera no va arribar.
En canvi, va arribar la recuperaci6, la «gracia» obtinguda de la
Mare de Deu per aquells nois que no podien quedar-se sense pare.
Un diumenge de finals de juliol, a la tarda, amb l'ajuda d'un
basto, Don Bosco va anar cap a l'oratori. Els nois van c6rrer a
155

17.6 Page 166

▲back to top
rebre'l. Els mes grans el van obligar a seure en una butaca, el van
aixecar a pes de brac;os i el van portar triomfalment fins al pati. Els
petits amics de Don Bosco cantaven i ploraven, i ell tambe plorava.
Van entrar a la capella i junts van donar gracies a Deu. Enmig
del silenci tens que es va fer, Don Bosco va pader dir unes paraules:
-La meva vida, us la dec a vosaltres. Pero estigueu segurs que
d'ara endavant sera tota pera vosaltres.
Per mi, s6n les paraules mes grans que·Don Bosco va diren tota
la vida. S6n el «vot solemne» amb que es va consagrar per sempre
als joves i nomes a ells. Les altres paraules importantissimes (una
autentica continuaci6 d'aquestes) les dira al llit de mort: «Digueu
als meus nois que els espero a tots al Paradis».
Les poquissimes forces de que disposava aquell dia, Don Bosco
les va fer servir per parlar un per un amb els nois, «per canviar per
coses possibles els vots i les prometences que molts havien fet sense
reflexionar-hi prou quan jo em trobava en perill de mort». Era un
gest delicadissim.
Els metges van prescriure una llarga convalescencia de repos
absolut, i DQll Bosco va anar a I Becchi, a casa del germa i la mare.
Pera va prometre als nois:
-Quan caiguin les fulles tornare a ser aqui, amb vosaltres.
«La bossa o la vida»
Va fer el viatge a cavall d'un ase. Es va aturar a Castelnuovo
perque «estava cruixit d'anar dalt del burret», i va arribar a I Beeei
cap al vespre.
A l'era, per donar-li la benvinguda, hi havia !'alegria cridanera
dels nebodets. Antoni, que s'havia fet una caseta davant de la que
habitaven de petits, tenia cinc fills: Francesc, de 14 anys; Margari-
da,, de 12; Teresa, de 9; Joan, de 6; i Francesca, una nena molt
eixerida, de 3. Josep tambe s'havia fet una caseta davant de la casa
paterna, ihi viva amb mama Margarida i amb quatre fills: Filome-
na, que ja tenia 11 anys; Rosa Dominica, de 8; Francesc, de 5; i
Lluis, que encara era al bressol.
Don Bosco s'esta a casa de Josep. L'aire de les seves munta-
nyes, l'afecte silenci6s de la mare, les passejades cada vegada mes
llargues que fa cap al tard entre les fileres de ceps on el rai"m
comenc;a a tenyir-se de vermell, li retornen la vida i les forces.
De tant en tant escriu a don Borel per tenir noticies dels seus
nois. Agreix «a don Pacciatti, a don Basia, al teoleg Vola, a don
Trivero» que vagin a donar un cap de ma.
156

17.7 Page 167

▲back to top
A l'agost, en una passejada, arriba fins a Capriglio. De torna-
da, quan travessa un bosquet, una veu dura li ordena:
-La bossa o fa vida.
Don Bosco s'espanta. Respon:
-S6c Don Bosco, i de diners no en tinc-. Mira aquell home
amagat entre la vegetacio, armat amb una navalla, i canviant la veu
diu:
-Cortese, ets tu que vols treure'm la vida?
Ha descobert en aquella cara barbuda un jove de qui s'havia fet
amic a les presons de Tori. EI noi tambe ei reconeix i esta a punt de
desplomar-se.
-Don Bosco, perdoneu-me. Soc un desgraciat-. Li explica a
trossos una historia amarga, pero freqiient. Sortint de la preso, a
casa no el van voler mes. «Fins i tot la meva mare em va girar
l'esquena. Em va dir que era el deshonor de la familia». De feina,
ni parlar-ne. Aixi que sabien que havia estat a la preso, li tancaven
la porta als nassos.
Abans d'arribar a I Becchi, Don Bosco l'ha confessat i li ha dit:
«Ara vine amb mi». EI presenta als seus familiars:
-He trobat aquest bon amic. Aquest vespre sopara amb nosal-
tres.
Al mati, despres de la Missa, li dona una carta de recomanacio
per a un rector i alguns bons arnas de Tori, i l'abrac;a.
Octubre. Durant les llargues caminades solitaries, Don Bosco ha
construYt lentament ei seu projecte per al futur immediat. Tornant a
Tori, anira a viure a les habitacions que ha llogat a Pinardi. Alla,
de mica en mica, acollira els nois que no tenen familia.
Pero aquell lloc no es adequat pera un capella tot sol. No gaire
lluny hi ha la «casa equivoca», es a dir, la Casa Bellezza amb la
taverna «Jardinera» on els borratxos canten fins a la matinada.
Hauria de viure amb una persona que ei mantingues fora de sospites
i de rumors malignes, que de seguida s'escampen.
Ha pensat en la seva mare. Pero, com liho podria dir? Marga-
rida te 58 anys, i a I Becchi es una reina. Com pot arrancar-la de
casa seva, dels seus nets, dels costums tranquils de cada dia? Potser
Don Bosco se sent encoratjat per l'epoca trista que es prepara per
al camp. Les collites del 1846 han estat dolentes, i per al 1847
encara s'hi preveuen mes.
-Mare- li diu un vespre, traient forces de flaquesa-, per que
no veniu a passar una temporada amb mi? Un dia em vau dir que
si em feia ric no vindrieu mai a casa meva. En canvi ara s6c pobre
157

17.8 Page 168

▲back to top
i carregat de deutes, i viure sol en aquell barri es peri116s per a un
capella.
Aquella dona gran es va quedar pensarosa. No s'esperava aque-
lla proposta. Don Bosco insisteix dolc;ament:
-No vindrieu a fer de mare dels meus nois?
-Si creus que aquesta es la voluntat de Deu -murmura-,
vindre.
Sense res i forasters
Dimarts, 3 de novembre. Les fulles queien amb el vent de tar-
dor, i Don Bosco va tornar cap a Tori. Portava sota el brac; un
missa! i el breviari. Al seu costat caminava mama Margarida. Daia
al brac; un cistell amb una mica de roba i de menjar.
Don Bosco h·avia comunicat per carta a don Borel les seves
decisions, i el «pare petit» havia estat tan amable de traslladar les
poques coses de Don Bosco des de l'habitaci6 del Refugi a les
habitacions de la casa Pinardi.
Els dos pelegrins van fer el llarg cami a peu. Quan van arribar
a la rotonda, un sacerdot amic de Don Bosco els va reconeixer i va
anar a saludar-los. Els va veure plens de pols i cansats.
-Benvingut, estimat Don Bosco. Com va la salut?
-Ja estic be, gracies. M'he portat la mare.
-1 per que heu vingut a peu?
-Perque ens falta d'aixa- i somrient va fer passar de pressa el
polze sobre l'index.
-1 on aneu a viure?
-Aqui, a la casa Pinardi.
-Pera, com ho fareu per viure sense recursos?
-No ho se, pera ja hi pensara la Providencia.
-Sempre ets el mateix -va murmurar el bon sacerdot movent
el cap.
Es va treure el rellotge de la butxaca (aleshores era un objecte
de valor i poc habitual) i l'hi va donar:
-Voldria ser ric per ajudar-te. Nomes faig el que puc.
Margarida va entrar per primera vegada a la seva nova casa:
tres habitacions petites i sense res, amb dos Hits, dues cadires i
alguna cassola. Va somriure i va dir al seu fill:
-Al Becchi cada dia havia d'afanyar-me a endrec;ar-ho tot, a
158

17.9 Page 169

▲back to top
fer la neteja, a rentar els plats. Aqui podre estar molt mes descansa-
da.
Van descansar una mica i es van posar tranquil-Iament a treba-
llar. Mentre Margarida preparava una mica de sopar, Don Bosco va
penjar a la paret un Sant Crist i un quadret de la Mare de Deu, i
despres va fer els Bits. 1 tots dos, mare i fill, es van posar a cantar
una can96 que deia:
Ai del mon
si ens veies
sense res
i f orasters...
Un noi, Esteve Castagr..o, els va sentir i la noticia va c6rrer de
boca en boca entre els nois de Valdocco:
-Don Bosco ha tornat !
159

17.10 Page 170

▲back to top
22
UN POLVORi A PUNT D'ESCLATAR
El diumenge segiient, 8 de novembre, va ser festa grossa. Don
Bosco va haver de seure en una butaca al mig del prat, amb els
joves al voltant, i escoltar els cants i les felicitacions.
Molts d'aquells nois havien anat a veure'l a I Becchi i l'havien
fon;at a avanc;ar el retom, dient-li en broma: «O voste toma a
Valdocco, o nosaltres trasplantem l'oratori aqui».
Don Cafasso s'havia oposat a un retom tan availc;at respecte als
consells del metge. Fins i tot li havia fet arribar la paraula de
l'Arquebisbe. «Se'm va consentir tomar a l'Oratori -escriu Don
Bosco- amb la condici6 de no predicar durant dos anys». Pero de
seguida confessa: «He desobei"t).»
Les habitacions iHuminades plenes de nois
La primera preocupaci6 de Don Bosco va ser reprendre i am-
pliar les classes nocturnes: «Vaig llogar una altra habitaci6. Feiem
classe a la cuina, a la meva habitaci6, a la sagristia, al cor, a
l'esglesia. Entre els alumnes hi havia tambe autentics pillets que ho
feien malbe tot, o ho deixaven de qualsevol manera. Alguns mesos
despres vaig pader llogar dues habitacions mes».
Testimonis de l'epoca recorden: <<Era un espectacle veure al
vespre les habitacions il·luminades, plenes de nois i joves. Drets
davant dels cartells, amb un llibre a les mans, asseguts als pupitres
escrivint atentament, o a terra intentant gargotejar en els quadems
les lletres grosses».
Els preveres Carpano, Nasi, Trivero i Pacchiotti han tornat a
ajudar-lo. L'assumpte de la «mania» ha desaparegut durant la ma-
laltia i la llarga convalescencia. S'ha demostrat que, si Don Bosco
te una «mania», es capac; d'escopir sang per fer-la realitat.
Entre ell i la marquesa encara hi ba una mica de ressentiment.
160

18 Pages 171-180

▲back to top

18.1 Page 171

▲back to top
Es inevitable perque tots dos poden dir: «Veu com jo tenia ra6?».
La marquesa ha vist com es complien les seves prcvisions: Don
Bosco ha estat a punt de morir, s'ha hagut de prendre un llarg repos
durant la convalescencia, i l' oratori ha continuat endavant sota el
guiatge del teoleg Borel. Pero tambe Don Bosco creu que ha tingut
ra6 perque no ha abandonat l'oratori a cap preu. De tota manera,
es impossible que, en aquest estat de salut, Don Bosco pugui repren-
dre la seva feina a l'Hospitalet. Aixi que el seu compromis mutu,
que havia venc;ut tacitament a l'agost, no el renoven. Don Bosco hi
anira nomes esporadicament a predicar a les noies malaltes. La
marquesa no li fa enviar mes la paga, pero mitjarn;ant don Borel i
don Cafasso li fara arribar donatius molt generosos «per als seus
pillets», fins a l'any de la seva mort, el 1864.
Pero aixo s6n petiteses comparat amb els fets greus que ja hi ha
en l'ambient. L'unica cosa realment important es que Don Bosco ha
donat estabilitat al seu oratori i que ha recuperat la salut abans de
l'esclat del gran tempora! politic.
EI Papa Mastai-Ferretti adopta ei nom de «Pius IX»
Els primers mesos de 1846 el celebre periodista De Boni escrivia
a Tori: «Estic avorrit de passejar per les quadricules d'aquesta
ciutat quadriculada, on tothom paria en veu baixa, i tothom camina
a poc a poc. Odio el gel polar que s'acumula aqui a munts, aquests
carrers tan estrets com recargolats son els homes, aquest liberalisme
prudent que escolta sermons el diumenge i el divendres resa el rosari
del progres catolic del comte Balbo, que Deu beneeixi».
Com a profeta, De Boni demostra tenir pocs dots. Tori es un
polvori que ja esta a punt d'esclatar. EI comte Balbo representa
aquell liberalisme moderat que al cap d'uns mesos, i no pas d'uns
anys, actuara com un terratremol a tot Italia.
Al juny d'aquell any es elegit papa el cardenal Mastai-Ferretti,
bisbe «sense prejudicis» d'Imola. Adopta el nom de «Pius IX». Es
un borne molt piet6s i senzill. No es un politic, ni es favorable a les
idees dels lliberals. En canvi te un profund sentit humanitari: per
aixo porta rapidament a la practica algunes reformes esperades des
de feia anys a l'Estat Pontifici, que es prenen per «reformes llibe-
rals» amb tots els equivocs consegiients.
Al cap de pocs dies de l'elecci6 (17 de juliol), malgrat l'opini6
contraria de molts cardenals, concedeix una amplia amnistia politi-
ca. Molts detinguts, nomes culpables d'haver participat en «movi-
ments lliberals», son posats en llibertat.
161

18.2 Page 172

▲back to top
Per «entendre» els detinguts, va sovint d'incognit a la preso del
castell de Sant'Angelo, paria amb ells i sembra el panic entre els
dirigents de la preso. Per «sentir» els !aments de la gent, visita,
tambe d'incognit, els hospitals.
Durant els mesos segiients posa fre als abusos de la policia, i
manifesta la ferma voluntat que la invasora diploma.da austriaca
respecti mes la· independencia de la Santa Seu.
En la primavera del 1847 concedeix una certa llibertat d'imprem-
ta i institueix un Consell d'Estat amb participacio de laics elegits des
de la base (una cosa que fa pensar vagament en un Parlament).
Tambe permet la formacio d'una Guardia Cfvica (milicia popular).
En !'atmosfera d'espera fervent creada pei «Primat» de Giober-
ti, Pius IX sembla als lliberals ei Pontifex «neogiielf» tan esperat.
S'exalta el Papa Mastai com el que fara realitat la unitat i la inde-
pendencia italianes en una atmosfera lliberal. S'encenen els entusias-
mes. Vagi on vagi, Pius IX no pot escapar-se de desfilades, home-
natges, proccessons amb torxes.
No son els lliberals que «entenen aixi» Pius IX. Tambe persones
tirant a socialistes i exponents de la «esquerra democratica» aclamen
el miracle. Fins i tot Mettemich, el poder6s canceller austriac que
es el carrabiner de l'absolutisme i del conservadorisme, exclama
desolat: «M'ho hauria esperat tot, menys un papa lliberal».
Pius IX no es un papa lliberal, pero durant gairebe dos anys es
·veura for<;at pels esdeveniments i les circumstancies a exercir un
paper que es presta a l'equivoc.
Durant l'estiu de 1847, per protegir-se contra el «papa lliberal»,
Metternich fa ocupar per una guarnici6 austriaca la ciutat pontifkia
de Ferrara. Els lliberals interpreten aquesta acci6 com la definitiva
ruptura entre la Santa Seu i Austria, la guspira de la imminent
guerra de la independencia. Carles Albert ofereix el seu exercit al
Papa, des d' America Garibaldi posa a disposici6 de Pius IX la seva
legio de voluntaris, des de Londres Massini li escriu una carta de
paraules inflamades.
Pius IX ~sdeve aixi la bandera de la llibertat nacional. No ha
pensat mai provocar una guerra, pero els esdeveniments ei superen.
La guerra d'independencia, emparada amb el seu nom, ja es en
l'ambient.
La topada de Don Bosco amb els «capellans patriotes»
Despres de Roma, Tori es el centre de les manifestacions a favor
de Pius IX i dels seus gestos «lliberals».
162

18.3 Page 173

▲back to top
L'arquebisbe Fransoni, que es un rigid conservador, esta perplex
pei desenvolupament de la situaci6. Te grans dubtes sobre la «ins-
trumentalitzaci6» del nou Papa per part dels lliberals. En canvi
altres bisbes piemontesos (els de Fossano, Pinerolo, Biella) s'allisten
amb decisi6 i entusiasme en el «nau curs lliberal de l'Esglesia». EI
1848 gairebe tots els bisbes piemontesos i sards escriuren cartes
pastorals patriotiques.
«Tambe Don Bosco -escriu Pere Stella-, al voltant de 1848
deu haver pres part en les comunes esperances d'Italia en la forma
neogifolfa, que es rnostrava respectuosa arnb el Papa i arnb les
antigues dinasties governants». En la segona edici6 de la Historia
Eclesiastica apareguda a principi del 1848, anomena ei teoric del
lliberalisrne neogelf «el gran Giobeiti».
«Pero no devia ser un sentiment de llarga durada», per que
aquesta qualificaci6 desapareix en l'edici6 seguent. «Aviat vindria
la topada arnb els capellans patriotes, i s'obriria inevitablement una
distancia entre ell, don Cocchi, don Trivero i don Ponte».
Aquesta topada va tenir lloc probablement quan va comern;ar a
veure's que rnolt lliberals nomes volien «servir-se» del Papa per als
seus fins politics, i especialment despres de l'al-locuci6 del 29 d'abril
de 1840, en que Pius IX va aclarir definitvament l'equivoc.
Baralles a cops de pedra
Mentrestant, al costat de la «historia gran», al clot de Valdocco
transcorre la historia humil de cada dia; ei treball obscur pel be dels
nois, la Huita silenciosa amb els deutes.
Don Bosco, que ei desembre del 1846 ha rellogat a Pancrac;
Soave totes lcs habitacions de la casa Pinardi i el terreny del voltant
(710 lires cada any), fa reconstruir la tapia que envolta el prat dels
jocs, i hi fa posar a cada extrem una porta i una reixa. Aixi la
«xusrna desvergonyida» que ei diumenge envaeix l'hostal de la Jar-
dinera i altres cases de la vora, ja no es podra ficar al pati i molestar
els nois.
Una part del prat (on avui hi ha una botigueta d'objectes reli-
giosos) Don Bosco la transforma cn hort. Els nois en diuen «l'hart
de mama Margarida». Entre despeses per lloguers i ajudes als joves,
els diners per a la cuina sempre escassegen. I aquella dona campe-
rola mira d'estalviar cultivant enciams i patates.
Als prats dels voltants, el diumenge, s'hi reuneixen colles de
nois. Juguen diners, beuen vi comprat per garrafes a la Jardinera,
reneguen i insulten els nois que entren a l'oratori. Don Bosco se'ls
163

18.4 Page 174

▲back to top
acosta, amb paciencia. Es capac; de seure amb ells per fer una
partida de cartes. A poc a poc aconsegueix atreure'n alguns, Pera
mes d'una vegada, mentre explica catecisme a l'aire lliure, els nois
han de c6rrer cap a la capella perque els envesteixen a cops de pedra.
Don Bosco sabia molt be que els cinc-cents nois que reunia al
seu oratori eren poca cosa comparat amb els joves que vagaven per
la ciutat sense fe i sovint sense pa.
EI barri de Vanchiglia, no gaire lluny de Valdocco, estava infes-
tat de colles de trinxeraires que donaven molta feina als carrabiners,
que vivien robant bosses i farcells a la gent que tornava dd mercat,
i que sovint es barallaven entre ells a cops de pedra en baralles
tragiques que podien acabar a ganivetades.
Passant per alla, Don Bosco alguna vegada es posa enmig dels
combatents i prova de separar-los «a clatellades i a cops de puny».
Ha rebut mes d'un cop d'esclop. «No a cops», se li ha dit en
somnis, pera tambe els somnis tenen excepcions.
un capella lladre
Una de les tactiques que Don Bosco fa servir per portar bons
nois a l'oratori es entrar en un taller on treballen nois i dirigir-se al
patr6:
-Que em faria un favor?
-Si puc, si, reverend.
-Si que pot. Diumenge envil'm aquests nois a l'oratori de
Valdocco. Podran aprendre una mica de catecisme i fer-se bons.
-Ja ho necessiten, ja, fer-se bons. N'hi ha algun que es molt
gandu! i insolent.
-No pot ser! Pan cara de bons nois, no ho veu? Aixi que
entesos: diumenge us espero a l'oratori. Jugarem junts i ens diverti-
rem.
Amb un altre tipus de joves la tactica era una altra. Mentre el
teoleg Borel vigilava l' oratori, ell tombava per les places i els carrers
dels suburbis. Molts joves jugaven diners a les voreres. Mentre les
cartes circulaven, els diners (a vegades fins a quinze o vint lires) eren
al mig, sobre un mocador.
Don Bosco estudiava be la situacio i despres amb un gest rapid
agafava ei m0cador i cames ajudeu-me. Els joves, sorpresos, s'aixe-
caven d'un salt i li corrien al darrera cridant:
-Els centims! Torni'ns els centims:
Havien vist de tot, aquells pobres nois, menys un capella lladre.
164

18.5 Page 175

▲back to top
Don Bosco continuava corrent cap a l'oratori i mentrestant cridava:
-Us els dono si m'atrapeu. Vinga, correu!
Passava la porta de l'oratori, despres la de la capella, i els joves
al <larrera. A aquella hora, a la trona, hi havia don Carpano o don
Borel que predicaven entre una massa atapei"da de nois. I comenc;a-
va l'escena.
Don Bosco feia veure que era un venedor ambulant, aixecava el
mocador que encara tenia a les mans, i cridava:
-Torrons! Torrons! Qui em compra torrons?
EI predicador feia veure que s'exasperava:
-Fora d'aqui, bergant! No som al mercat!
-Pero jo he de vendre els torrons i aqui hi ha molts nois.
Ninguno me'n dona res?
EI dialeg era en piemontes, els nois es rebentaven de riure, i els
que acabaven d'arribar, quan sentien aquell enrenou, quedaven sor-
presos: on s'havien ficat?
Mentrestant els dos «dialogants» continuaven amb ocurrencies
divertides, acudits aguts, i portaven la discussi6 cap al joc de diners,
cap a la blasfemia, i cap a !'alegria de viure en amistat amb el
Senyor. I passava que tambe els que havien arribat perseguint Don
Bosco es posaven a riure i s'interessaven per aquells temes.
Al final s'entonaven les lletanies. Aquells s'acostaven a Don
Bosco:
-Aixi els diners, ens els dona?
-Espereu un moment, despres de la benedicci6.
Quan sortien al pati els tornava els diners, hi afegia el berenar,
i els feia prometre que «vindrien a jugar aqui, d'ara endavant». I
molts hi accedien.
Els cants i els crits dels embriacs
Esteve Castagno, un noi d'aquell temps, explicava: «Don Bosco
era sempre el primer en els jocs, !'anima dels esbarjos. No se com
s'ho feia pero era a tots els racons del pati, al mig de tots els grups
de joves. Personalment o amb la vista ens seguia a tots. Nosaltres
anavem despentinats, pot.ser bruts, erem pesats i capritxosos. I a eli
li agradava estar amb els mes miserables. Per als mes petits tenia un
afecte de mare. Sovint hi havia baralles i cops. Eli els separava.
Aixecava la ma com per pegar-nos, pero no ho feia mai, ens sepa-
rava arnb forc;a agafant-nos pels brac;os».
Josep Buzzetti recordava: «Vaig coneixer centenars de nois que
venien a l'oratori sense cap instrucci6 ni sentiments religiosos, i que
165

18.6 Page 176

▲back to top
van canviar de conducta en molts poc temps. Agafaven tanta afici6
al nostre oratori que no se'n separaven mes, i s'acostaven a confes-
sar i combr~gar cada diumenge».
EI que molestava, sobretot a l'estiu, era la «Jardinera», la ta-
verna concorregudissima de la casa Bellezza. Des de la capelleta,
quan calia tenir portes i finestres obertes, se sentien els cants i els
crits dels embriacs. A vegades les baralles furibundes impedien sen-
tir el predicador. Alguna vegada Don Bosco es va veure obligat a
baixar de la trona. Es treia el roquet i !'estola, entrava a la taverna,
i amenac;ava que cridaria els carrabiners.
Cada vegada es feia mes urgent el problema dels col·laboradors.
Don Borel, don Carpano i els altres capellans ei diumenge tenien
sovint altres com.promisos. On es podien trobar persones per a
l'assistencia, els catecism.es i sobretot per a les classes nocturnes?
Don Bosco va recordar que en el somni «m.oltes ovelles es
convertien en pastors». Va comenc;ar a buscar col-laboradors entre
els seus mateixos nois, se'ls va fabricar. Va triar entre els m.es grans
els joves millors, i els feia una classe a part. «Aquells mestres
-escriu el pare Lemoyne-, vuit o deu al comern;ament, van ser un
experiment excel·lent, i no tan sols aixo, sin6 que alguns d'ells van
arribar a ser magnifics sacerdots».
Tarn.be van venir a donar-li un cop de ma alguns bons laics de
la ciutat: un orfebre, dos quincallers, un droguer, un corredor de
comerc i un fuster.
166

18.7 Page 177

▲back to top
23
«SOC ORFE, VINC DE LA VALSESIA»
De l'hivern de 1846-47 Don Bosco recorda un episodi dramatic.
Un noi de 14 anys que feia temps que freqiientava l'oratori va
ser amena<;at per seu pare (que s'emborratxava cada vespre) si tor-
nava a anar a veure Don Bosco. EI noi no en va fer cas i va
continuar anant-hi. L'home, un venedor, es va enfurismar. El va
amenac;ar que li trencaria el cap si el desobei'a.
Un diumenge al vespre, tard, el noi va tornar de l'oratori i va
trobar el seu pare borratxo perdut que l'esperava amb una destral a
la ma. La va aixecar cridant:
-Has anat a casa de Don Bosco!
EI noi, espantat, va sortir a corre-cuita. L'home li va c6rrer al
<larrera, cridant:
-Si t'atrapo et mato!
L' arbre i la bo ira
Tambe la mare, que havia vist !'eseena, es va posar a c6rrer
<larrera del marit, per desarmar-lo. EI noi, amb la rapidesa dels seus
14 anys, va arribar a a l'oratori amb un bon avantatge sobre el seu
pare, pera va trobar la porta tancada. Va trucar desesperat, i des-
pres, esgotat, com que no va sentir ningu que vingues a obrir, es va
enfilar en una morera molt gran que hi havia alla al costat. No hi
havia fulles per amagar-lo, pera la nit era boirosa.
Esbufegant, va arribar el borratxo amb la destral. Va trucar
amb fon;a a la porta. Margarida. que casualment havia vist per fa
finestra com el noi s'enfilava a la morera, va c6rrer a obrir despres
d'avisar Don Bosco. Tot just havia obert la porta, aquell borne va
c6rrer de dret cap a l'escala, i va pujar a l'habitaci6 de Don Bosco
cridant amenac;ador:
-On es el meu fill? -Don Bosco li va fer front, decidit:
-No hi es aqui, el vostre fill.
167

18.8 Page 178

▲back to top
-Si que hi es. -Va obrir de bat a bat armaris i portes-. EI
troban! i el matan!.
-Senyor -va intervenir amb energia Don Bosco-, us he dit
que aqui no hi es. Pera, encara que hi fos, aqui es a casa meva, i
no teniu cap dret d'entrar-hi. 0 sortiu o faig venir els carrabiners.
~No es preocupi, reverend, hi vaig de seguidn jo, als carrabi-
ners, i m'haura de tornar el nteu fill.
-Molt be, anem~hi junts. Precisament tinc algunes cosetes per
dir a aquells senyors sobre el vostre comportarnent, i aquesta es
justament una bona ocasi6.
L'home tenia algunes fetes per amagar, i es va batre en retira-
dada murmurant amenaces. Don Bosco, amb la seva mare, va anar
aleshores cap a la morera, i en veu baixa va cridar ei noi. No va
respondre. Va dir mes fort:
-Baixa, noi. Ja no hi ha ningu. -Res. Van temer una desgra-
cia. Don Bosco hi va pujar amb una escala iel va veure amb els ulls
tancats: el va sacsejar. Com si es despertes d'un malson, el noi es
va posar a cridar i a agitar-se furiosament. Va faltar poc perque
caiguessin tots dos de l'arbre. Don Bosco va haver d'agafar-lo fort,
mentre li deia baixet:
-No hi es, ei teu pare. S6c jo, Don Bosco. No tinguis par.
De mica en mica es va tranquil·litzar i es va posar a plorar en
silenci. Don Bosco va aconseguir fer-lo baixar i entrar a la cuina.
Mama Margarida li va preparar un plant calent, i Don Bosco va
Iestendre una tnarfega perque dermis davant del foc. L'endema, per
i salvar-lo de la rabia del pare, el va enviar a casa d'un bon arno, en
un veYnat de la vora. Fins al cap d'uns mesos no va poder tornar a
casa seva.
Segurament que va ser aquell episodi que va fer mes viva una
ferida que Don Bosco portava al cor. Alguns dels seus nois, al
vespre, no sabien on anar a dormir. Acabaven a sota els ponts o als
tristos dormitoris publics. Feia temps que pensava recollir a casa
seva els mes abandonats.
Va fer ei primer experiment un vespre de l'abril del 1847. La
casa Pinardi, a la dreta de ·qui la mira, acabava amb una petita
pallissa (ara hi ha un pas que dona al gran pati posterior). Alla Don
Bosco va deixar dormir mitja dotzena de joves. Va ser un fracas.
L'endema al mati, els hostes havien desaparegut i s'havien emportat
les mantes que Margarida els havia deixat.
Don Bosco va tornar a intentar l'experiment pocs dies despres,
i va ser pitjor: se'n van emportar tambe ei fenc i la· palla.
Pero no es va desanimar.
168

18.9 Page 179

▲back to top
Un noi xop i tremolos
Un vespre de maig que plou a bots i barrals, Don Bosco i la
seva mare acaben tot just de sapar. Algu truca a la porta. (Seguim
el fil del relat segons les pagines escrites per Don Bosco). Es un noi
xop i tremol6s, d'uns 15 anys.
-S6c orfe. Vinc de la Valsesia. S6c paleta pero encara no he
trobat feina. Tinc fred i no se on anar...
-Entra -li diu Don Bosco-. Posa't a la vora del foc, que xop
d'aquesta manera agafaras una pulmonia.
Mama Margarida li prepara una mica de sopar, i li pregunta:
-I ara, on aniras?
~No ho se. Tenia tres lires quan he arribat a Tori, pero les he
gastades totes. -Silenciosament es posa a plorar-. Si us plau, no
em feu fora.
Margarida pensa en les mantes que han volat.
-Podria tenir-te, pero qui m'assegura que no te m'ernportaras
les cassoles?
...,....,.Qh, no, senyora. S6c pobre, pero no he robat mai.
Don Bosco ja ha sortit sota la pluja a buscar alguns maons. Els
porta a dintre i fa quatre columnes sobre les quals posa algunes
fustes. Despres va a treure la marfega del seu Bit i la posa alla
sobre.
-Dormiras aqui, amic. l t'hi quedaras fins que calgui. Don
Bosco no et fara mai fora.
<<La meva bona mare el va invitar a resar les oracions.
...,..,...No en se -va respondre.
.,...,..,.J_,es resaras amb nosaltres -li va dir. l aixi va ser. Despres li
va fer un sermonet sobre la necessitat del treball, de la fidelitat i de
la religi6. »
Els Salesians han vist afectuosament en aquest sermonet de
mama Margarida la primera «bona nit» (unes breus paraules del
cap de casa) amb que s'acostuma a tancar la jornada a les cases
salesianes, i que Don Bosco considerava «Ia clau de la moralitat, del
bon comportament i de l'exit».
Mama Margarida, de tota manera, no devia quedar gaire con~
venc;uda de l'eficacia de les seves paraules, ja que Don Bosco afe-
geix a continuaci6: ,<Perque tot qucdes assegurat, va tancar la cuina
amb clau, i no la va tornar a obrir fins al rnati».
Era el primer orfe que entrava a la casa de Don Bosco. A fi
d'any seran set. Arribaran a ser milers.
169

18.10 Page 180

▲back to top
EI segon va ser un noi de dotze anys «de familia educada». Don
Bosco el va trobar al carrer de sant Maxim (avui avinguda de la
Reina Margarida). Plorava amb el cap recolzat en un om. Ja no
tenia parei la mare se li havia mort el dia abans. L'amo de la casa
l'havia fet fora i s'havia quedat totes les pertinences per cobrar els
lloguers endarrerits. Don Bosco el va portar amb mama Margarida
i li va trobar una feina de dependent en una botiga. Va arribar a
fer-se una bona posici6 i sempre mes va ser amic del seu benefactor.
EI tercer va ser Josep Buzzetti, el petit paleta de Caronno Ghi-
ringhello. EI mateix Don Bosco el va convidar. Un diumenge al
vespre, mentre saludava els altres, l'agafa de la ma.
-Vindries a estar-te amb mi?
-Ja ho crec!
-Aixi, en parlare amb en Carles. -EI germa gran, que feia sis
anys que freqiientava l'oratori, hi va estar d'acord. Josep, de 15
anys, va continuar fent de paleta a la ciutat, pero la casa de mama
Margarida es va convertir en casa seva.
EI petit barber tremolava com una fulla
Despres ve Carles Gastini. Un dia del 1843 Don Bosco havia
entrat en una barberia. Se li va acostar l'aprenent per ensabonar-lo.
-Com et dius? Quants anys tens?
-Carles. Tinc onze anys.
-Molt be, Carlets, fes-me una bona ensabonada. 1 el teu pare,
que fa?
-S'ha mort. Nomes tinc la meva mare.
-Oh, pobret, quin greli em sap. -EI noi havia acabat d'ensa-
bonar-lo-. I ara, va, vinga, agafa la navalla i afaita'm la barba.
L'amo hi va c6rrer, alarmat:
-Reverend, per l'amor de Deu! EI noi no ho sap fer. Nomes
ensabona.
-Pero un dia o altre ha de comenc;ar a afaitar, oi? Aleshores,
tant se val que comenci amb mi. Anim, Carles.
·
En Carles va tallar aquella barba tremolant com una fulla.
Quan amb la navalla va comenc;ar a donar voltes a la barbeta,
suava. Va fer alguna rascada, algun tallet, pera va acabar la feina.
-Molt be, Carles -va somriure Don Bosco-. 1 ara que som
amics, vull que vinguis a veure'm alguna vegada.
Gastini va comenc;ar a freqiientar l'oratori i es va fer molt amic
de Don Bosco.
170

19 Pages 181-190

▲back to top

19.1 Page 181

▲back to top
Aquell estiu, Don Bosco el va trobar plorant a la vora de la
barberia.
-Que t'ha passat?
-S'ha mort la meva mare i l'amo m'ha despatxat. El meu
germa gran fa el soldat. I, ara, on puc anar?
-Vine amb mi. -Mentre baixaven cap a Valdocco, Carles
Gastini va sentir la frase que molts nois sentirien i que ell no va
oblidar mai: «Mira, jo s6c un pobre capella. Pera fins i tot quan
nomes tingui un tros de pa, me'l partire amb tu».
Mama Margarida va preparar un altre llit. Carles es va quedar
mes de cinquanta anys a l'oratori. Alegre, viu, es va convertir en el
presentador graci6s de totes les festes. Els seus acudits feien riure
tothom. Pera quan parlava de Don Bosco plorava com un nen.
Deia: «M'estimava». Cantava una estrofa que tothom ja se sabia de
memoria i que feia:
«Haure de viure -fins als setanta anys,
tai com va dir-me - ei bon pare Joan».
Era una de tantes «profecies» que, mig en broma mig de debo,
Don Bosco feia als seus nois. Carles Gastini va morir el 20 de gener
de 1902. Tenia setanta anys i un dia.
Per a aquells primers nois que vivien amb ell, Don Bosco va
transformar dues habitacions en dormitori. Vuit Hits, una creu, una
imatge de la Mare de Deu, i un retol amb la frase: «Deu et veu».
De bon mati Don Bosco deia la Missai els nois l' oi:en mentre
resaven les oracions del mati i el rosari. Despres, amb un panet a la
butxaca, se n'anaven a treballar a la ciutat. Tornaven a dinar i a
sopar. La sopa era sempre abundant. EI segon plat variava segons
les verdures de l'hort de la «mama» i els centims de la bossa de Don
Bosco.
Els centims. En aquells primers mesos van comenc;ar a ser un
problema dramatic per a Don Bosco. 1 continuaran sent-ho fins a
la fi de la seva vida.. La seva primera col·laboradora no va ser una
comtessa, sin6 la seva mare. Aquella pobra pagesa es va fer enviar
d'I Becchi les joies de nuvia, l'anell, les arracades, el collaret, que
fins aleshores havia guardat religiosament. No se les havia posat
mai des de la mort del seu marit. Les va vendre per calmar la gana
dels primers nois.
La mitra de l'arquebisbe
Aquell assaig de primera casa salesiana la va anomenar Don
Bosco «casa annexa a l'oratori de sant Francesc de Sales». «Titoi
171

19.2 Page 182

▲back to top
significatiu -destaca Morand Wirth-. Aixo demostra que en el
pensament del fundador, l'oratori conservava el seu lloc de privile-
gi.»
Al maig d'aquell any, entre els oratorians, Don Bosco va fundar
la «Companyia de sant Lluis». EI que hi entrava es comprometia a
tres coses: donar bon exemple, evitar les males converses, i freqiien-
tar els sagraments. La «Companyia» va esdevenir en poc temps un
grup de joves compromesos a ajudar-se mutuament a ser millors.
Un mes mes tard, el 21 de juny, es va celebrar solemnement la
primera festa de san Lluis, un santet que Don Bosco presentara
sempre als seus joves com a modei de puresa. Va anar-hi l'arque-
bisbe, que va administrar la Confirmaci6 als que encara no l'havien
rebuda.
«Va ser en aquella ocasi6 -recorda Don Bosco- que l'arque-
bisbe, en ei moment que li van posar la mitra i sense fixar-se que no
era a la catedral, va aixecar el cap de pres_sa, i amb la mitra va
donar un cop al sostre de la capelleta. Vam riure, eli i tots els
presents.» Monsenyor Fransoni va murmurar: «Cal tractar amb
respecte els nois de Don Bosco, i predicar-los amb ·eI cap descobert».
Un ·altre detall (molt important per a eli) recorda Don Bosco:
«Acabada la funci6 de la Confirmaci6, es va fer una mena d'acta
on s'anotava qui havia administrat aquell sagrament, nom i cognom
del padri, el lloc i la data: despres es van classificar els certificats,
segons les respectives parroquies, i es van portar a la euria eclesias-
tica perque els fessin arribar els rectors corresponents».
Amb aquest gest, l'arquebisbe va aprovar practicament l'oratori
com a «parroquia dels joves abandonats», i va confirmar el seu
suport a Don Bosco davant dels rectors de la ciutat, sempre indeci-
sos en relaci6 amb eli.
Al setembre d'aquell any Don Bosco va comprar la primera
imatge de la Mare de Deu. Li va costar 27 lires. Encara hi es, a la
capella Pinardi. EI qui hi entra la descobreix en la penombra, a la
dreta. Els seus nois la <luien en process6 pels voltants quan se
celebraven les «grans festes» de la Mare de Deu. Els «voltants» eren
algunes cases, la taverna de la «Jardinera» amb els borratxos crida-
ners de costum, dos recs per regar els camps i els horts, i un carrer6
amb moreres (carrer de la Jardinera) que travessava en diagonal
l'actual pati del costat de la basilica de Maria Auxiliadora.
172

19.3 Page 183

▲back to top
EscarapeHes tricolors en ei pontifical
Les forces lliberals, en aquests mesos del 1847, insisteixen a
Carles Albert que doni via lliure a un programa de reformes. Pero
ei rei no perd de vista Austria i no vol que ningu se li desboqui. Fa
un pas endavant i un endarrera, mes indecis que mai.
Al setembre, ei mestre Novaro (que treballava al carrer de la
Rosa Vermella, 10, avui carrer del 20 de setembre de 1868) posa
musica a un himne. L'hi ha enviat des de Genova Godofred Nameli.
No resulta pas una obra mestra, pero aquells pocs compassos, amb
el titoi «Germans d'ltalia», seran l'himne del Risorgimento italia.
1 d'octubre. Al vespre, al jardi dels Ripari, es reuneix una gran
quantitat de torinesos per aplaudir el papa i el rei. A la tornada, la
multitud es dispersada brutalment per la policia. Ordres del rei.
Al mateix mes, Carles Albert destitueix el comte Solaro de la
Margarida, que durant 12 anys ha estat ministre d' Afers Estrangers,
i qne personifica la politica conservadora i filoanstriaca.
Les manifestaciones populars al crit de «fora Pius IX», als dies
segiients, les dispersa la policia. EI rei fa saber que «esta pensant en
les reformes, pera vol que el poble estigui quiet».
30 d'octubre. S'anuncia que des d'ara els ajuntaments i les
provfncies tindran consells elegits per la base. Pera no seran electors
tots els ciutadans, sin6 nomes els propietaris que paguen impostos,
els professors i els que tinguin carrecs publics. En resum, el 2% de
la poblaci6. Tambe es fa menys severa la censura de les publicacions.
1 de novembre. Carles Albert se'n va cap a Genova. L'acompa-
nyen fins a la carretera de Moncalieri 50.000 persones que canten i
fan voleiar banderes.
EI mateix mes Carles Albert, Leopold de Toscana i Pius IX
firmen els preliminars de Ia «Lliga Italica», es a dir, la unio duanera
entre tots tres estats. Sembla un cami decidit cap a la «federaci6
dels Estats Italians» profetitzada per Gioberti.
4 de desembre. Carles Albert torna de Genova. Tota la ciutat de
Tori va a rebre'l amb entusiasme. Fins i tot els seminaristes dema-
nen a l'arquebisbe per participar en la manifestaci6. Monsenyor
Fransoni, contrari a qualsevol novetat lliberal, els nega el permfs.
Pera vuitanta seminaristes surten igualment del seminari i es barre-
gen amb la multitud.
EI repte a l'arquebisbe arriba fins a la provocaci6. Durant la
seva Missa de Nadal, a la catedral, els seminaristes s'arrengleren al
presbiteri amb l'escarapel·la tricolor al pit. EI resultat sera la clausu-
ra del seminari durant els primers mesos del 1848.
173

19.4 Page 184

▲back to top
Un bon foc a ia sagristia
Aquell desembre Don Bosco no es va deixar paralitzar pels
grans esdeveniments. Va continuar treballant humilment. Els nois
de 'I'oratori ja eren molts centenars, ei pare Lemoyne diu 800.
Venien fins de barris molt apartats. Don Bosco, don Borel i don
Carpano s'ho van parlar i van estar d'acord. Calia obrir un altre
oratori a la part sud de la ciutat.
EI passeig que avui es diu «avinguda Victor» aleshores estava
vorejat per senzilles casetes on vivien les bugaderes. La roba estesa
al sol i al vent donavan un aire de vivor camperola a aquell suburbi
de Tori anomenat «Porta Nova». Els ciutadans «elegants» hi ana-
ven a passejar el diumenge a la tarda, i colles de nois desvagats hi
jugaven a guerres.
D'acord amb l'arquebisbe, Don Bosco va llogar a la senyora
Vaglienti una caseta, un cobert i un prat «al costat del pont de
ferro» per 450 lires anuals. Despres ho va anunciar aixi als seus nois:
«Estimats meus, quan les abelles s'han multiplicat massa en un
rusc, una part va a instal-lar-se en un altre lloc. I nosaltres les
imitarem. Obrirem un altre oratori, farem una segona familia. Els
que viviu a les parts meridionals de la ciutat ja no haureu de fer un
cami massa llarg: a partir del dia de la Purissima, podreu anar a
l'oratori de sant Lluis, a Porta Nova, al costat del pont de ferro».
EI teoleg Barei va beneir l'oratori nou ei 8 de desembre de 1847.
En aquell hivern fredissim en va ser director don Carpano. Hi
anava apeu, amb un feix de llenya sota el manteu, per encendre un
bon foc a la sagristia i escalfar-se amb els primers nois.
174

19.5 Page 185

▲back to top
24
LA FEBRE DEL 1848
EI 1848 les nacions europees van esclatar com diposits de muni-
cions.
Les flames de la revoluci6 es van estendre sobretot a les ciutats:
Paris (23-24 de febrer), Viena (13 de man;), Berlin (15 de man;),
Budapest (15 de man;), Venecia (17 de mar9), Mila (18 de mar9).
A les barricades urbanes van seguir guerres i batalles. En un
parell de mesos tot Europa es va incendiar.
Hi va haver una explosi6 tan genera!, que el 3 d'abril el tsar
Nicolau de Russia es preguntava espantat: «Que hi ha que encara
estigui sencer a Europa?» I qualsevol barreja caotica, des d'alesho-
res s'anomenara popularment «un quaranta-vuit».
Com de costum, no intentem un quadre complet de la historia
italiana i europea, sin6 esbossar els esdeveniments essencials que
van tenir una profunda influencia en la vida de Don Bosco, espe-
cialment els esdeveniments de Tori i del Piemont, que van condicio-
nar la seva actitud i les seves decisions.
A les barricades hi ha ei lliberal, _ei patriota, l'obrer
No es pot entendre el moviment tel,luric de 1848 si no es tenen
presents tres elements principals que es van entrella<;ar: els corrents
lliberals que combatien per instaurar sistemes constitucionals i re-
presentatius en comptes de l'absolutiste; l'aspiraci6 de cada naci6 a
la independencia, contra l'imperi austriac; i els moviments obrers
que lluitaven per una justicia social mes gran.
Per dir-ho ras i eurt: a les barricades de moltes ciutats europees
combatien colze amb colze el lliberal que volia la Constituci6, el
patriota que exigia la independencia de la seva patria, i l'obrer que
lluitava contra el patr6 que el feia treballar 12 i 14 hores diaries.
EI moviment obrer va lluitar sobretot a Paris. Les barricades del
175

19.6 Page 186

▲back to top
24 de febrer als barris de l'est van deixar pas al 48. La victoria va
ser fulminant. Derrocada la monarquia de Lluis Felip, es van veure
burgesos i obrers confraternitzant al voltant dels arbres de la lliber-
tat benei"ts pels sacerdots. Es va proclamar el dret al treball, la
jornada laboral es va reduir a 10 hores, i es van obrir les «fabriques
socials».
Pero quatre mesos despres (a conseqiiencia de greus errors dels
obrers i de la intolerancia de la burguesia) hi va haver una repressi6
tambe fulminant. Paris, on s'havien concentrat 140.000 obrers, va
ser assaltat pei genera! Cavaignac en quatre dies de lluita a_ferrissada
(23-26 de juny). La repressi6 va ser terrible i la jorr,i.ada laboral va
tornar a les 12 hores.
Aquesta repressi6 induira els obrers a abandonar els «socialis-
mes humanitaris» i a abra<;ar el «marxisme», mes dur, mes radical
(Marx ha escrit el Manifest dels comunistes ei gener d'aquest any).
A Italia ei moviment obrer nomes te combatents a les barricades
de Mila. En canvi, tot ei 48 italia es dominat pels lliberals, que
exigeixen als reis absolutistes la Constituci6, i pels patriotes, que
prediquen la guerra de la independencia contra Austria. Austria
ocupa territorialment la Llombardia i ei Veneto, i te sota la seva
tutela molts altres estats.
Les fases del 1848 s6n tres: les Constitucions, les insurreccions
populars contra Austria, i la primera guerra d'independencia dirigi-
da per Carles Albert.
La Constituci6 s'anomenara «Estatut»
A Tori, el 1848 comen<;a amb la idea de la guerra, que es preveu
proxima. Tothom parla de politica: es fan critiques, projectes, pro-
clames. Les grans novetats s6n els diaris politics «lliures», que es
multipliquen de mes en mes a conseqiiencia de Ja llibertat de prem-
sa, i que exerceixen una important funci6 de guia del' opinio publica.
EI jove director del Risorgimento, aparegut el 15 de desembre
de 1848, es Camil Benso di Cavour, lider brillant dels lliberals. El
primer de gener surt La Concordia, de l'esquerra democratica i
populista, dirigit per Valerio. El 26 de gener comen<;a a publicar-se
l'Opinione de Durando; al juny sortira la impetuosa i descarada
Gazzetta del Popolo de Botero; al juliol el Conciliatore, dirigit pel
canonge Gastaldi, futur arquebisbe de Tori, i !'Armonia de Gustau
Cavour, germa de Camil, de neta inspiraci6 catolica.
30 de gener. Arriben noticies que a Napols el rei Ferran ha
concedit la Constituci6, i que a Mila els ciutadans fan el boicot als
176

19.7 Page 187

▲back to top
austriacs. EI «Cos de Decurions» de Tori va a veure Carles Albert i
li demana la Constituci6.
Despres d'uns dies angoixants, Carles Albert vol abdicar. No es
veu capac; de trencar ei jurament fet 25 anys abans a Carles Felix.
Pera el princep hereu, Victor Manuel, hi esta totalment en contra:
ei seu pare, que fins ara no l'ha deixat intervenir ni una mica en els
assumptes d'estat, no el pot deixar tot sol en ple tempora!.
7 de febrer. Carles Albert reuneix el Consell extraordinari de la
Corona, i es declara disposat a examinar un esquema de Constituci6
(anomenada «Estatut») en que es respecti la religi6 i l'honor de la
monarquia. Pera diu als Decurions que mantinguin les places lliures
de la multitud: no vol imposicions.
10 de febrer. Pius IX, a Roma, envia una proclama al poble que
esta en plena efervescencia. Invita a tothom a «no demanar refor-
mes que no podria concedir», i acaba: «Benei'u, bon Deu, Italia, i
conserveu-li el do preciosissim de la fe». Els caps de l'opini6 publi-
ca, decidits ja a fer de Pius IX un instrument pera la guerra contra
Austria, obliden «Ies reformes impossibles» i «el do de la fe», i
escampen per tot Italia nomes les paraules «Benei'u, bon Deu, Italia».
Aquesta invocaci6 esdeve la bandera lliberal i el crit de guerra.
Pius IX, que intenta en va aclarir l'equivoc, queda disgustat. Possi-
blement es aleshores quan Don Bosco comenc;a a dubtar del movi-
ment neogiielf i a marcar distancies amb els lliberals.
Durant els dies segiients arriben a Tori les noticies de la Consti-
tuci6 concedida a Florencia (17 de febrer) i de l'esclat de la revolu-
cio a Paris (23 de febrer).
Es decideix organitzar per al 27 de febrer una gran «festa d'ac-
ci6 de gracies per la promesa de l'Estatut». La immensa plac;a
Vittorio estara plena de les delegacions que han arribat de tot arreu
del Piemont, de la Liguria, Sardenya, Savoia. Es demana a totes les
organitzacions de Tori que hi participin en massa. EI mateix mar-
ques Robert d' Azeglio va fins a Valdocco a convidar Don Bosco
amb tots els seus nois.
Don Bosco i ei marques davant per davant
En les Memories escrites personalment, Don Bosco reconstrueix
el dialeg amb el marques. Segurament les paraules no son les ma-
teixes (ho va escriure al cap de 25 anys), pera creiem que es un
dialeg molt important, perque Don Bosco (que hi reflexiona a tants
anys de distancia) ens fa veure quina va ser des d'aleshores l~ seva
177

19.8 Page 188

▲back to top
actitud enfront de la politica. Per aixo el reprodui"m en totes les
parts essencials.
«Hi havia un lloc reservat per a nosaltres a la pla9a Vittorio, al
costat de totes les institucions de qualsevol nom, finalitat i condici6.
Que podia fer? Refusar era com declarar-me enemic d'Italia; accep-
tar volia dir estar d'acord amb uns principis que jo considerava de
funestes conseqi.iencies.
-La ciutat ha de saber (deia d'Azeglio) que la vostra obra no
es contraria a les institucions modernes. Aixo us fara be: augmen-
taran els donatius; l' Ajuntament, i jo mateix, serem generosos amb
v6s.
-Senyor marques, tinc el costum de mantenir-me al marge de
qualsevol cosa relacionada amb la politica. Mai no faig res ni en
pro, ni en contra.
-Que voleu fer, doncs?
-Fer el poc be que pugui als jovenets abandonats, i fer servir
totes les meves forces perque siguin bons cristians en l'aspecte reli-
gi6s i ciutadans honrats en la societat civil.
-Us equivoqueu. Si persistiu en aquesta actitud, tothom us
abandonara. »
Don Bosco esta conven9ut exactament del contrari: l'haurien
abandonat si s'hagues ficat en politica, especialment si hagues ma-
nifestat que compartia les actituds liberals. I continua, gairebe tossu-
dament:
«Convideu-me a alguna cosa en que ei sacerdot exerciti la cari-
tat, i em veureu disposat a sacrificar vida i patrimoni. Pero vull
estar ara i sempre al marge de la politica. »
Les bandes anticlericals es desfermen
El seguici cap a la pla9a Vittorio va ser imponent: 50.000 perso-
nes van desfilar pels carrers, davant del rei que anava a cavall.
L'arquebisbe havia refusat celebrar la Missa i cantar el «Te Deum»
a l'esglesia de la Gran Mare que domina la pla9a. Nomes va perme-
tre que es dones la benedicci6 eucaristica.
Els seminaristes, en contra de l'arquebisbe, van desfilar en el
seguici amb l'escarapel.Ja tricolor. Immediatament despres, com a
resposta, es tanca el seminari.
Aquestes decisions son potser la gota que fa vessar el vas de
l' anticlericalisme.
EI 2 de mar9 al vespre colles de bergants assalten la casa dels
178

19.9 Page 189

▲back to top
jesuYtes del costat de l'esglesia dels Martirs i del Carme. Trenquen
vidres i rebenten portes.
L'endema els mateixos grups envolten amenac;adorament la casa
de les religioses anomenades «Dames del Sagrat Corn. D'una mane-
ra gairebe ininterrompuda renoven el setge durant set dies, sempre
dispersats pels guardies.
En els dies immediats els jesu1tes i les «dames» abandonen la
ciutat.
Les bandes anticlericals continuen els aldarulls. Sota les fines-
tres del Convictori eriden: «Mori don Guaia!» Intenten assaltar el
palau de la marquesa de Barola perque ha corregut la veu que acull
quinze jesuites.
4 de marc;. Davant del Consell de la Corona, Carles Albert
firma l'Estatut. Acaba el poder absolut del rei. Comenc;a el regim
parlamentari.
Paradoxalment, Tori no respon amb manifestacions d'entusias-
me. En canvi, continuen i es multipliquen els tumults exaltats contra
l'arquebisbe, els capellans i els partidaris de l'absolutisme.
8 de marc;. Per tornar l'ordre a la ciutat s'organitza la Guardia
Nacional. S'obren les inscripcions a la plac;a de Sant Carles: en
poques hores s'hi inscriuen 500 ciutadans.
Mila es revolta i demana ajuda
En els dies segiients esclaten noticies molt importants. Viena
s'ha revoltat i l'emperador ha destituYt Mettemich (13 de marc;).
Pius IX ha concedit la Constituci6 (14 de marc;). Hi ha revolucions
a Berlin i Budapest (15 de marc;). I despres les dues mes sonades:
Venecia s'ha revoltat contra els austriacs (17 de marc;) i Mila ha
comenc;at a aixecar-se contra les tropes austriaques de Radetzky (18
de rnarc;).
Cesar Balbo (l'autor de les Esperances d'Italia) es nomenat
primer ministre per Carles Albert. EI pare Rosmini surt cap a Roma
com a representant del Piernont davant del Papa.
EI 19 de juny arriba a Mila ei comte Arese, que porta noticies i
propostes. En el «comite central» de la revoluci6 hi ha un fort
corrent republica contrari a Carles Albert, pero ha predominat el
corrent de Gabriel Casati, amic del Piemont. Ell envia a sol-licitar
l'ajuda militar de Carles Albert.
EI Consell de ministres, amb el rei, examina la situaci6. Que
han de fer? Abans que res es decideix enviar tropes a la front~ra per
179

19.10 Page 190

▲back to top
protegir-la d'eventuals infiltracions austriaques. Una brigada de la
Guardia del Rei surt cap al riu Ticino.
A Mila, mentrestant, continuen els mmbats. El dia 20, el gene-
ra! Radetzky, comandant en cap de les tropes imperials, proposa un
armistici. Es refusat. El dia 22 Porta Tosa es conquerida pels homes
de Llucia Manara. Els austriacs abandonen Mila.
Tambe a Venecia expulsen els austriacs. Daniel Manin, alliberat
de la preso, es aclamat president de la republica de Sant Marc.
La gent crida pels carrers de Tori: «Guerra! Guerra!»
23 de man;. Cap al vespre arriben els representants victoriosos
de Mila. Demanen una intervenci6 immediata de l'exercit, abans
que els austriacs tornin a assaltar la ciutat. Posen dues condicions:
l'adopci6 del «tricolor italia» en lloc de la bandera blava dels Sa-
voia, i l'ajornament de !'entrada de l'exercit piemontes a Mila fins
a aconseguir la victoria.
Guerra amb Austria
EI Consell de ministres decideix la intervencio. Carles Albert ho
accepta. Es declara la guerra a Austria. EI rei surt al balc6 del Palau
Reial, a la plac;a del Castell, i fent voleiar la bandera tricolor saluda
la gent que crida: «Guerra a Austria».
Carles Albert, aquella nit, confia a un amic: «Si no es procla-
mava la guerra, perdia l'Estat, hj hauria la revoluci6. Ara que s'ha
proclamat, si no guanyem, potser perdre el tron. Pera ja estic
preparat per a aixa. »
EI genera! Passalacqua rep l'ordre de travessar el riu Ticino
alc;ant la bandera tricolor amb l'escut dels Savoia sobre camp blanc.
24 de marc. L'arquebisbe presideix a la catedral una funci6
solemne a la qual assisteixen el rei i ei princep hereu. A la sortida
monsenyor Fransoni es xiulat i insultat.
A la nit, Carles Albert i el seu fill surten cap al front al davant
de 60.000 homes. Una gentada immensa omple el carrer del Po i la
plac;a Vittorio per saludar-los. Sembla una festa bonica, imposant.
Pera la guerra es una altra cosa. Durant els dies segiients aban-
donen Tori tots els regiments. Es requisen tots els cavalls per a
!'artilleria i els carros de combat. La ciutat, sense carruatges, queda
enmig d'un silenci estrany recorregut per un fil de por.
Al vespre, sota les finestres de l'arquebisbe, es reprodueixen els
aldarulls. EI ministre de l'interior li fa saber que se li agrairia que
«s'absentes de la ciutat» per algun temps. EI 29 de marc; monsenyor
Fransoni surt cap a SuYssa.
180

20 Pages 191-200

▲back to top

20.1 Page 191

▲back to top
EI vicari genera!, que ei substitueix, ordena pregaries publiques
per als combatents. Recomana als rectors que ajudin les families
dels cridats a les armes. Autoritza els pagesos a treballar el diumen-
ge els camps dels germans que han anat a la guerra.
Les autoritats politiques adopten «disposicions doloroses pero
necessaries». Els alts funcionaris de l'Estat ·que son considerats
«reaccionaris» (i que fins fa pocs mesos eren els «fidelissims» del
rei!) son allunyats dels ca~recs publics.: Fins i tot el governador de
Tori, el mariscal La Tour, es destituYt.
Batalles de veritat i fingides a Valdocco
Els nois tambe respiren la guerra. Als prats del voltant de Val-
docco s'entaulen autentiques batalles entre les colles de Vanchiglia,
de Borgo Do:r:a, de Porta Susa. No ~6n bromes; bordegassos armats
amb bastons, ganivets, pedres, s'esbatussen de valent. Don Bosco
surt sovint de casa per cridar els carrabiners i anar amb ells a posar
pau entre aquells exaltats.
Un dia, no gaire lluny d'ell, veu un noi d'uns quinze anys que
enfonsa un ganivet al ventre d'un altre noi. EI µorten urgentment a
l'hospital. Mor mentre balbuceja: «Me les pagaras! »
Don Bosco recorda amb amargura: «Aquells reptes no s'acaba-
ven mai». Alguna vegada les dues bandes s'uneixen per apedregar
a la casa del capella, i els rocs van a parar a la teulada i les finestres,
fent tremolar de por J osep Buzzetti i els altres joves hostes.
Per atreure els nois a l'oratori, Don Bosco va aprofitar aquest
clima de guerra inventant un joc nou. Un amic seu, Josep Brosio,
havia estat «bersa:gliere» (soldat d'un cos de ca<;adors). Quan anava
a Valdocco es posava !'uniforme militar, que en aquells mesos sus-
citava entusiasme i respecte. Don Bosco li va suggerir que formes
entre els nois un regiment en miniatura, i que els ensenyes manio-
bres i exercicis militars.
Brosio va acceptar-ho. Va aconseguir que el govern Ji don~s
dos-cents fusells antics, amb el can6 substituYt per un. basto. Va
portar la trompeta i van comem;ar els exercicis. Marxes., contramar-
xes, carregues a la baioneta, retirades, assalts. EI «regiment» feia
exhibicions molt aplaudides, i fins i tot prestava el servei d'ord:re a
l ' esglesia.
Un diumenge a la tarda, mentre molta gent atreta pels ~ons de
la trompeta assistia entusiasmada a les maniobres, va succeir un
desastre durant un contraassalt. L'exercit «derrotat», en plen.a fugi-
181

20.2 Page 192

▲back to top
da, va anar a parar a l'hort de Margarida: i perseguit pels vencedors
envalentits va aixafar els enciams, ei julivert i els tomaquets.
La «mama», que asistia al desastre, es va desanimar molt.
-Varda, vorda, Gioanin, lo ea l'an fait -va murmurar al seu
fill que era al costat-, aran guastame tii.t (Mira, mira, Joan, que
han fet, m'ho han fet malbe tot).
«Deixa'm tornar a casa»
Va ser probablement ei vespre despres quan Margarida no es va
veure mes amb cor de continuar. Els nois eren a dormir i ella, com
de costum, tenia al davant un pilo de roba per repassar: li deixaven
als peus del llit la camisa estripada, els pantalons descosits, els
mitjons foradats. I ella s'havia d'afanyar al costat del llum d'oli,
perque no tenien res mes per posar-se l'endema al mati. Don Bosco,
allit a la vora, l'ajudava apeda<;ant els colzes de les jaquetes i arre-
glant les sabates.
-Joan -va murmurar de sobte-, estic cansada. Deixa'm tor-
nar a I Becchi. Treballo del mati al vespre, s6c una pobra vella, i
aquests noiots sempre m'ho fan tot malbe. Realment no puc mes.
Don Bosco no va explicar un acudit «per animar-la». Ni tan
sols va dir una paraula: no n'hi havia cap capa<; de consolar aquella
pobra dona. Nomes va fer un gest: li va indicar el Sant Crist penjat
a la paret. I aquella pagesa ho va entendre. Va inclinar ei cap sobre
els mitjons foradats, sobre les camises estripades, i va continar
cosint.
No va demanar mai mes per tornar a casa. Consumira els seus
ultims anys entre aquells nois esvalotats, maleducats, pera que ne-
cessiten una mare. Nomes aixecara alguna vegada mes la mirada
cap al Sant Crist, per agafar forces, pobra vella cansada.
Guerra italiana a la Llombardia
26 de man;. Per les noticies que arriben sembla que s'estan fent
realitat rapidament els somnis neogiielfs. Per donar suporta l'exer-
cit de Carles Albert «per alliberar Italia», surten dels Estats Pop.ti-
ficis 17.000 soldats amb el general Durando; de la Toscana 7.000
voluntaris amb Montanelli; Parma i Modena declaren mitjan<;ant
plebiscits que volen unir-se al Piemont.
6 d'abril. Arrossegat ell tambe per l'entusiasme col·lectiu, Fer-
ran de Napois declara la guerra a Austria i confia un cos expedicio-
182

20.3 Page 193

▲back to top
nari de 16.000 homes al genera! Guillem Pepe. La guerra que te lloc
a la Llombardia es «guerra italiana».
Arriben a Tori noticies alegres. ·L'exercit guanya les primeres
batalles a Mozambano i Goita (8-9 d'abril) i Garibaldi ha sortit
d'America amb la seva «Legio italiana» (15 d'abril).
EI 27 d'abril es fan al Piemont les primeres eleccions politiques
per elegir 204 diputats. Gioberti es elegit a Tori, Cavour perd.
30 d'abril. Gioberti arriba de l'exili i es acollit triomfalment. Es
creu l'home providencial. La Cambra dels diputats s'instal-la al salo
de ball del Palau Carignano, el Senat a la gran sala dels Sui:ssos del
Palau Madama. Gioberti es aclamat com a president de la Cambra.
L' «esquerra democratica» es dirigida pels demagogs Valerio i
Brofferio i per Urba Rattazzi. Comenc;a per atacar Carles Albert i
l' anomena «trai:dorn. Demana la revisio dels processos del 1821 i
1831. Els diaris de l'esquerra son violents. Adopten actituds inopor-
tunes, almenys en plena guerra.
La Cort esta espantada. La reina Adelaida (filla d'un arxiduc
austriac) crema la correspondencia privada. Carles Albert, al camp
de batalla, esta irritadissim.
Pero sobre els entusiasmes i les irritacions dels italians esta a
punt de caure una dutxa gelada.
183

20.4 Page 194

▲back to top
25
EL FRACAS DE LES ESPERANCES
El 27 d'abril ha arribat a Roma el comte Rignon, enviat de
Carles Albert. Demana a Pius IX suport material i moral per a la
guerra. EI Papa li respon que suport material ja l'ha donat, enviant
Durando i ·17.000 soldats al Po. Pei que fa al suport moral, cal
pensar: «Si encara pogues firmar Mastai, agafaria la ploma i en
pocs minuts estaria llest, perque jo tambe s6c italia. Pero he de
firmar Pius IX, i el cap de l'Esglesia ha de ser ministre de pau i no
de guerra».
Hi pensa durant dos dies. Dos dies que els historiadors han·
mirat al microscopi, sense gaires resultats. Sembla que durant aque-
lles 48 hores informes d'Austria i d'Alemanya han parlat de masses
catoliques revoltades contra la Santa Seu, i del perill d'un cisma.
La fi de l'equivoc
29 d'abril. En un discurs als cardenals, Pius IX declara que les
seves reformes han estat provocades no per intencions «lliberals»,
sin6 per sentiments humans i cristians. EI proposit d'una «guerra
contra els alemanys» ei desconcerta profundament. Dernana a Deu
no guerra, sin6 concordia i pau. I tambe declara que no podra
esdevenir «el president d'una nova republica constituYda amb tots
els pobles d'Italia».
Amb aquestes paraules el Papa aclareix l'equivoc, que havia
anat massa enlla a causa dels clamors lliberals que l'havien instru-
mentalitzat i tambe a_causa d'algunes indecisions seves. Encara que
refusa nomes la presidencia d'una «republica» i no d'una «federa-
ci6 de monarquies», les seves paraules son un cop mortal per al
somni neogiielf.
Immediatament despres Pius IX envia una carta a l'emperador
d' Austria. Demana que es permeti a les terres italianes reunir-se
184

20.5 Page 195

▲back to top
pacificament en una sola nacio. Es un impuls coherent amb la seva
voluntat de pau, pera peca d'ingenurtat. No serveix de res.
Tan fulminant com havia estat la flamarada ho va ser ei capgi-
rament de la situaci6. Hi ha desordres molt greus al front i en
diverses ciutats italianes. Leopold de Toscana i Ferran de Napols
fan tornar les seves tropes. EI rei de Napols va mes lluny: amb un
cop d'estat que provoca greus enfrontaments entre els manifestants
i la for~a ptiblica, dissol ei Parlament (15 de maig).
Forces napolitanes sota les ordres de Pepe, i papals, sota les de
Durando, es queden amb Carles Albert com a tropes voluntaries,
auxiliades pels universitaris toscans.
EI 30 de maig es l'tiltima jornada resplendent per a Torf. Arriba
la bona noticia de la victoria de Goita i de la rendici6 de Peschiera.
Els carrers s'omplen de banderes, les finestres s'il.Juminen. La gent
crida: «Visca Carles Albert, rei d'Italia!».
Immediatament comencen els dies amargs. Radetzky assalta Vi-
cenza, i ocupa Padua, Treviso i Mestre.
La guerra comern;a a pesar sobre la vida de Tori. Els negocis
s'aturen, el diner deixa de circular, moltes botigues tanquen, ihi ha
molts desocupats. Es fan vagues de sabaters i sastres, i protestes
pels salaris massa baixos.
A tot aixo s'hi afegeix el rumor alarmant que es traslladara la
capitalitat a Mila. Un Tori sense cort, sense oficines de l'adminis-
traci6, vol dir una ciutat mig desocupada. Fins i tot els propietaris
de cases, que durant els tiltims anys han constrult al maxim, i que
estan gravats per una hipoteca conjunta de 637 milions de lires,
tenen por.
Escudella i ranxo a I'oratori
En aquest clima de pobresa genera!, tambe a l'oratori de Val-
docco s'estrenyen ei cintur6. Quan els petits treballadors que viuen
amb Don Bosco tornen a migdia, es presenten a la cuina amb
l'escudella a retirar «ei ranxo». L'olla que bull al foc conte arros i
patates, pasta i mongetes, o una barreja «nutritiva» aconsellada pei
temps de guerra: castanyes seques fetes bullir amb farina de blat de
moro.
La sopa la distribueix Don Bosco, que l'amaneix amb paraules
gracioses: «Fes honor al cuiner», «Menja'n molta que has de
creixer», «Voldria donar-te un tros de carn, pera no en tinc. Pera
si algun dia trobem una vaca sense arno, farem festa grossa». ·
Les postres s6n sovint una poma. Pero no una poma a cad~scti,
185

20.6 Page 196

▲back to top
sina «una» per a tots. Don Bosco la llanc;a enlaire alegrement, i qui
l'arreplega l'arreplega.
El bar, per a tots, es l'aixeta per on «raja aigua abundant,
fresquissima i saludable».
Mentre dinen, s'enfila a la taula, cloquejant, alguna gallina de
mama Margarida, per picar la seva part d' engrunes.
EI pa «noel posa el convent». Don Bosco dona a cadascu, cada
vespre, 25 centims perque se'l compri. EI motiu es que els gustos i
la salut son diferents. El que te un bon est6mac i gustos senzills es
compra un llonguet de soldat: aixi s'estalvia una quantitat respecta-
ble. Altres prefereixen pa normal, de molla eixuta o de molla tendra.
Despres de dinar (i despres de sopar, que es una capia calcada
del dinar), cadascu es renta el plat i es posa a la butxaca la cullera.
EI qui te mes gana va, abans de dinar, a collir una mica d'en-
ciam a l'hort de mama Margarida, i amb oli i vinagre comprats amb
els seus estalvis, es fa una amanida.
Son temps durs. Tots els nois miren fins al centim per estalviar
una mica. L'art per apanyar-se-les es molt estes. Un noi arriba a
vendre's la marfega per quaranta centims (pera Don Bosco ho im-
pedeix a temps). Per estalviar-se fins i tot els diners del barber,
mama Margarida talla els cabells als nois. «La tallada feta amb les
tisores em va deixar amb moltes escales -recordava el doctor Fre-
deric Cigna-. Me'n vaig queixar, i la santa dona va respondre:
"Aquestes escales et faran arribar al Paradis"».
No tenir res per fer passar la gana als nois (encara que es
busquin paraules alegres) es una gran pena. I tanmateix per a Don
Bosco no va ser la pena mes grossa d'aquells mesos.
La fidelitat al Papa i els seus contratemps
Despres del discurs de Pius IX «no devien faltar moments de
tensi6 greu entre els sacerdots de primera linia en l'apostolat dels
joves: don Cocchi i don Ponte d'una banda, i Don Bosco de l'altra
-escriu Pere Stella-. Pera en tots hi devia haver un viu sentit del
moment delicat que passava I1 esglesia torinesa. En aquell moment,
sobretot, els sacerdots patriotes van creure imprescindible, per a
l'exit de la religi6, seguir el «poble en les seves aspiracions unitaries».
En canvi Don Bosco va jutjar indispensable, abans que res, la
fidelitat al Papa. (Als nois que fins aleshores .havien cridat «Visca
Pius IX!» els va dir que cridessin «Visca el Papa!»). I es van
reforc;ar els dubtes que ja tenia sobre l'accio dels lliberals.
Avui, a mes d'un segle de distancia, sabem: pels historiadors que
186

20.7 Page 197

▲back to top
la unitat d'Italia va ser una gran conquesta, pero no es va portar a
terme de la millor manera. EI Risorgimento va ser un fenomen de
la burgesia, i de classes mitjanes. EI poble nomes hi va participar en
algunes ciutats. Lagran massa camperola, que constitufa el setanta
per cent de la poblaci6, es va quedar al marge, o fins i tot franca-
ment hosti.1.
i',
Don Bosco era un camperol, i sentia una aversi6 instintiva per
aquests «moviments» dirigits per advocats astuts i per politics intri-
gants, moviments als quals nomes es cridava el «poble autentic»
perque dones la prapia sang al camp de batalla. La guerra, per ell,
era un castig de Deu i una calamitat per a la pobra gent, res mes.
Es veritat que mirant aixi les coses Don Bosco va demostrar
teni.r uns limits. Pera tambe va demostrar que bi veia lluny. Sobre-
tot en l'orientaci6 de la seva obra naixent, va triar ei cami (fidelitat
al Papa, cap lligam amb els partits) que va permetre que ei seu
.modest oratori es convertis en una Congregaci6 mundial. Fer la
historia preguntant-se «que hauria passat si...es com jugar a la
loteria, pero estem conven~uts que si Don Bosco hagues sortit al
carrer amb els seus nois, fent voleiar la bandera tricolor, avui en
parlariem com d'un bon vicari de la peri.feria de Tori.
EI fet d'escudar-se en la fidelitat al Papa, de moment va portar
a Don Bosco molts contratemps. Dos capellans que treballaven a
l'oratori de sant Lluis, tot i la seva prohibici6, van portar els nois
amb banderes i escarapel·les a les manifestacions politiques, i van
transformar els sermons en fervorosos comicis. Don Bosco va haver
de barallar-s'hi.
A Valdocco va ser pitjor. Un ajudant de Don Bosco va fer un
serm6 en el qual «llibertat, emancipaci6, independencia» van resso-
nar tota !'estona. «Jo era a la sagristia -escriu Don Bosco-,
impacient per pader posar fi al desordre. Pera el predicador, aixi
que va donar la benedicci6, va invitar els sacerdots i els joves a
acompanyar-lo, i entonant a plena veu himnes nacionals, fent vo-
leiar freneticament les banderes, van anar directament als voltants
del Mont dels Caputxins. Alla van fer promesa formal de no assistir
a l'oratori si no els rebien amb formes nacionals».
L'oratori de Valdocco va estar gairebe desert durant alguns
diumenges, escriu el pare Lemoyne. De 500 joves a menys d'un
centenar.
«Cap dels capellans va intentar tornar. En canvi els jovenets
van demanar perd6 i van dir que els ·havien enganyat i que prome-
tien obeir i mantenir la disciplina. Pero jo em vaig quedar sol
-escriu Don Bosco amb amargura-. Gairebe cinc-cents joves,
187

20.8 Page 198

▲back to top
amb l'unica ajuda esporadica del teoleg Borel. No se com vaig
poder resistir amb aquell ritme esgotador de feina». EI pare Lemoy-
ne anota que els mes grans no van tornar' i que des d' aquell mo-
ment l'edat mitjana dels nois va ser fon;a mes baixa que abans.
Noticies dramatiques
La segona meitat del 1848 va ser un seguit de noticies dramati-
ques. Al juny van ser reprimides amb canons les insurreccions de
Praga i Paris. Del 23 al 26 de juliol, a les muntanyes de Custozza,
hi va haver el xoc decisiu entre austriacs i piemontesos. La derrota
de Carles Albert va ser tan greu que ni tan sols es va pader organit-
zar la defensa de Mila.
La noticia, arribada a Tori el 29 de juliol, va provocar greus
tumults. La Guardia Nacional va haver d'ocupar la placa del Cas-
tell. EI primer d'agost es va ordenar la mobilitzaci6 de 56 batallons
de la Guardia Nacional. Una comissi6 presidida per Robert d' Aze-
glio va assumir l'encarrec de conservar l'ordre.
Els tumults van continuar lluny del centre de la ciutat. Els
objectius eren sobretot les cases dels nobles i les dels sacerdots.
EI 6 d'agost Gioberti corre al quarter genera! del rei a conven-
cer-lo que no firmi l'armistici. Pera Carles Albert, convencut que
l'exercit ja no esta en condicions de combatre, el 9 d'agost dona
ordre de firmar-lo al genera! Salasco. Era ei reconeixement de la
derrota, el final de les esperances.
A Tori els politics van esclatar contra la ineptitud dels caps, els
embolics dels capellans. Van demanar secament investigacions par-
lamentaries i que es castigues els culpables. La capital era plena
d'agitaci6. «Va caldre -escriu Francesc Cognasso- prendre mesu-
re drastiques: canviar el govern i prohibir vendre diaris pels carrers,
publicar manifestos politks i reunir-se a discutir a les places».
Tret a Ia capella Pinardi
D'aquells mesos, Don Bosco escriu: «Es considerava ben fet
qualsevol ultratge contra un capella o contra la religi6. Em van
assaltar moltes vegades a casa o pei carrer. Un dia, mentre feia
catecisme, va entrar per la finestra una bala d'arcabus ( = antic
fusei{), em va foradar la sotana entre ei bra<; i les costelles, i va anar
a escrostonar la paret». Eren a la capella Pinardi i els nois es van
espantar molt pei cop inesperat. Don Bosco (mes aviat impressionat
188

20.9 Page 199

▲back to top
pel tret que no l'havia tocat d'un pel) va haver d,encoratjar-los amb
paraules gracioses:
-Es una broma una mica pesada. Em. sap greu per la sotana,
que es l'unica que tinc. Pero la Mare de Deu ens estima.
Un noi va recollir el projectil encastat a la paret: era una grolle-
ra bola de ferro.
«Una altra vegada, quan em trobava enmig d'una multitud de
nois, un individu em va atacar amb un ganivet molt gros a la ma. I
va ser un miracle que, corrent precipitadament, pogues escapar i
amagar-me a l'habitaci6. EI teolcg Borel tambc es va salvar de
miracle d'un tret de pistola».
Molts diaris alimentaven l'odi contra els capellans. Van sortir
grans titulars, tambe contra Don Bosco: «La revoluci6 descoberta a
Valdocco», «EI capella de Valdocco i els enemics de la patria».
Treballar per fer capellans diferents
Aquest anticlericalisme rabi6s no tan sols va entristir Don Bos-
co, sin6 que el va fer pensar. «Un esperit vertigin6s -escriu-
s'aixecava contra els ordes religiosos i les congregacions eclesiasti-
ques, i en genera! contra el clergat i totes les autoritats de l'Esglesia.
Aquest crit de furor i de menyspreu per la religi6 allunyava la
joventut de la moralitat, de la pictat i, per tant, de la vocaci6 a
l'estat eclesiastic».
EI perill mes greu Don Bosco ei veu justament aqui: la disminu-
ci6 de les vocacions sacerdotals. En lloc de perdre el temps queixant-
se del mal moment, Don Bosco es planteja clarament el problema:
«Que puc fer per ajudar les vocacions?».
Li sembla que el poble esta en contra dels sacerdots no perque
no participin en la guerra d'independencia, sin6 perque una gran
part de la clerecia «no es del poble». Les vocacions provenen de
families nobles i senyorials, o almenys benestants. Els protagonistes
de l'epoca nova que comem;a (molt mes enlla del Risorgimento)
s6n, en canvi, els treballadors.
Si la causa es aquesta, la soluci6 del problema es molt diferent
que participar en la batalla de Novara (com intentara fer don Coc-
chi).
«En aquell temps -escriu- Deu va fer coneixer clarament una
nova classe de milicia que volia escollir, pero ja no entre les families
benestants. Els que manejaven l'aixada o el martell havien de ser
e~collits per ocupar un lloc en les files dels que s'encaminaven a
!'estai eclesiastic». Un clergat proletari.
189

20.10 Page 200

▲back to top
Amb els modestos mitjans de que disposa, Don Bosco es posa
de seguida a treballar en aquesta linia.
Entre els centenars de joves que venen a l'oratori, en tria tretze
i els convida a fer un petit curs d'exercicis espirituals. Els nois son
hostes de Don Bosco durant tot ei dia. Nomes al vespre, «com que
no hi ha llit pera tothom, alguns van a dormir a casa seva».
Durant aquells dies, Don Bosco es dedica a «estudiar, coneixer
i triar individus» que ofereixin esperarn;a de vocaci6. «La tranquiJ.li-
tat d'aquells dies -anota Lemoyne- contrastava amb l'enorme
agitaci6 que regnava a la ciutat».
Entre aquests tretze l'any segiient triara els quatre millors i
conti;mara l' experiment.
«Aixi -escriu- s'anava consolidant ei nostre humil oratori,
inentre succeYen greus esdeveniments que canviarien l'aspecte de la
politica italiarra i potser de tot el mon».
Noticies tragiques de Roma
18 d'agost. Tarnen a Tori els primers regiments derrotats. L'am-
bient no es pas de festa, pero la gent rep amb simpatia aquells
soldats cansats i plens de pols.
15 de setembre. EI rei torna a Tori. Rebudes fredes i tristes. Uns
rumors estranys circulen perla ciutat: estan a punt d'arribar tropes
franceses per reemprendre la guerra, ei rei vol abdicar, la revoluci6
esta a punt d'esclatar.
11 d'octubre. Carles Albert nomena primer ministre ei genera!
Perrone, l'ex-condemnat a la forca l'any 21. Un altre «condemnat
a mort» del 1834, Josep Garibaldi, intenta accions pirates contra els
austriacs al llac Major. Els disturbis a la Cambra (on l'esquerra vol
la represa de la guerra) i la ciutat continuen. «Els genovesos de la
brigada Savoia -escriu Cognasso- abandonaven al vespre les ca-
sernes i organitzaven tumults a la plac;a del Castell: Visca ei rei!
Visca la republica! Visca la pau! Visca la guerra! Estem mal allot-
jats! Estem mal alimentats!».
A mig novembre arriben noticies tragiques de Roma. Pelegri
Rossi, ei moderat primer ministre de Pius IX, ha mort assassinat
per la multitud. EI poble imposa al Papa la convocatoria d'una
assemblea constituent i la participacio en la guerra contra Austria.
Una multitud exaltada corre pels carrers de Tori cridant «Fora
Pius IX! Fora els ministres retrograds! Visca l'assassi de Pelegri
Rossi ! Guerra!».
190

21 Pages 201-210

▲back to top

21.1 Page 201

▲back to top
Comen9a a escampar-se la por. Por que comenci la revoluci6,
que es repeteixi el «terror» jacobi.
Mentre novembre acaba, arriba de Roma la noticia que Pius IX
ha fugit. Ha fingit cedir a la voluntat del poble i despres, disfressat
de senzill sacerdot, s'ha refugiat al regne de Napols, a Gaeta.
Carles Albert, sota la pressi6 dels cercles democratics i de les
manifestacions populars, accepta la dimissi6 de Perrone i nomena
primer ministre Gioberti. El 30 de desembre dissol la Cambra i
convoca noves eleccions.
EI 1848, que havia comen9at en l'entusiasme de les esperances,
acaba a Italia en les boires de la incertesa. A les altres nacions s'ha
acabat el foc i ei ferro de la repressi6. Despres de Paris i Praga,
tambe Viena ha estat atacada a l'octubre pels canons d'un general.
EI Parlament de Berlin ha estat suprimit al desembre.
Dos signes d'esperam;a a Valdocco
A Valdocco, on la boira es fa espessa quan arriba l'hivern, Don
Bosco acull humilment dos signes d'esperarn;;a.
Per primera vegada un dels seus nois vesteix la sotana. Es diu
Ascani Savio i son de la mateixa terra. Ha freqiientat l'oratori
d'en9a que es reunien al Refugi. Ara hauria d'entrar al seminari,
pera. el de Tori esta tancat i el de Chieri a punt de tancar. La euria
arquebispal li permet portar a terme la cerimania de la vestici6 al
Cottoiengo i despres quedar-se a I'oratori per ajudar Don Bosco.
No s'hi quedara per sempre. Despres de quatre anys entrara al
seminari i sera sace1dot diocesa. Pero dira de Don Bosco: «L'esti-
mava com si fos eI meu pare». I Don Bosco escriura d'ell: «Li vaig
confiar de seguida una part de l'assistencia, dels catecismes, i la
direcci6 de diverses coses mes. Aixf vaig comencar a ser una mica
rellevat». EI primer anyell que havia arribat a pastor.
EI segon fet va ser de caracter compietament diferent.
Se cdebrava a l'oratori una festa solemne. Alguns centenars de
joves estaven disposats a combregar. Don Bosco va cdebrar la
missa convencut que al sagrari hi havia l'acostumat cop6 ple d'has-
ties consagrades. Pera el cop6 era practicament buit. Josep Buzzet-
ti, encarregat de la sagristia (de que no era l'encarregat, aquell
noi?), s'havia oblidat de preparar un altre cop6 i no es va adonar
del descuit fins despres de la consagraci6, es a dir, massa tard .
. Don Bosco, quan els nois van comenc;ar a acostar-se per rebre
l'Eucaristia, es va adonar amb pena que hauria hagut de fe!-los
191

21.2 Page 202

▲back to top
tornar a tots als seus llocs. Sense conformar-s'hi, va comern;ar a
distribuir les poquissimes hasties que hi havia al fons del cop6.
I heus aqui que, amb gran meravella d'ell i del pobre Buzzctti
que aguantava la patena, les hosties no van disminuir. N'hi va haver
prou per a tothom.
Josep Buzzetti, .admirat, va explicar el fet als seu companys. EI
1864 encara el va tornar a explicar als primers Salesians. Don Bos-
co, que hi era present, amb l'expressi6 seriosa, ho va confirmar:
«Si, hi havia poques particules al cop6 i, no obstant aixo, vaig
poder donar la Comuni6 a tots els que es van accstar a l'altar, que
no eren pocs. Estava emocionat, pera tanquil. Pensava: es un mira-
cle mes gran ei de la consagraci6 que el de la multiplicaci6. Pera el
Senyor sigui benei"t per tot».
Mentre Italia era sacsejada per esdeveniments clamorosos, en
un rac6 perdut de la periferia de Tori el Senyor multiplicava silen-
ciosament la seva presencia entre els nois d'un pobre sacerdot. Un
signe misteri6s, pera tambe lluminosissim.
192

21.3 Page 203

▲back to top
.A. Don Bosco ei 1887.

21.4 Page 204

▲back to top
.A. Les d espu lles d e Don Bo sc o ex posad es a la vene raci6 d els fi d els. La foto es va fe r ei
31.1 .1888.

21.5 Page 205

▲back to top
.A. Don Bosco a la seva taula de treball.

21.6 Page 206

▲back to top
A Don Bosco en mi g dels musics de l'Oratori .
T Don Bosco envo lt at pels sace rdots i clerg ues de l'Oratori 11870).

21.7 Page 207

▲back to top
ll. Don Bosco enmig dels seus joves (186 1J.

21.8 Page 208

▲back to top

21.9 Page 209

▲back to top
.A Dan Basea enmig de ls seus prime rs m issianers ( 18 7 5 1.
Dan Basea a la ca sa
d els M artf-Cadalar 11 886).
~
Da n 8asca am b els m issi aners de la 12' ex ped ici6. l'ulti m a que es va fe r ment re enca ra era
'Y v iu (1887) .

21.10 Page 210

▲back to top
Alguns dels llibres ese rits per Den Bo sco.
T Le s «Lectures Catoliqu es».

22 Pages 211-220

▲back to top

22.1 Page 211

▲back to top
26
DON BOSCO, LA POLiTICA,
LA QUESTIO SOCIAL
La politica del Parenostre
El 1848 Don Bosco ha tingut el primer xoc dramatic amb la
politica, i ha triat una linia que deixara en herencia als seus primers
Salesians.
La resumira molts anys despres quan dira a monsenyor Bono­
melli, bisbe de Cremona: «Em vaig adonar que, si volia fer una
mica de be, havia de deixar de banda la polftica. Sempre me n'he
aparta!, i aixi he pogut fer alguna cosa, i no he trobat obstacles,
sin6 que he tingut ajudes fins i tot alla on menys m'ho esperava».
Despres d'haver reflexionat molt sobre l'actitud de Dan Bosco
no tan sols durant els fets del 1848, sina en molts altres moments
plens de politica, ens sembla que ho podem esquematitzar aixi.
Primer. Don Bosco esta convencut de la «relativitat» de la
polftica de les parts, dels partits. La considera un component forca
variable de la vida (Perrone esdeve primer ministre d'aquell rei que
volia enviar-lo a la forca; La Tour, fidelissim a Carles Albert, es
despatxat per aquest mateix perque «ja no es de confianca»...).
Afirma amb decisi6: «Cap partit no em tindra mai». En conseqiien­
cia, es referma en principis molt mes solids que la dreta i l'esquerra:
les animes que cal salvar, els joves pobres que cal alimentar i edu­
car. Es el que ell anomena «la politica del Parenostre».
Segon. Algun estudi6s ha fet observar que Don Bosco, encara
que es declara fora de la politica, de politica en fa malta i gairebe
sempre de la banda dels conservadors, dels filoaustriacs. Aquesta
observaci6 ens sembla, en una bona part, certa, si a la paraula
«filoaustriac» no se li dona un sentit pejoratiu, sin6 que nomes es
vol afirmar que Don Bosco moltes vegades va mirar Austria amb
simpatia. Al seminari l'havien format (com ja hem fet notar) en el
conservadorisme i havia apres a mirar Austria com a protectora
193

22.2 Page 212

▲back to top
del Papa, no en llibres de politica, sin6 en encicliques i discursos del
Papa.
Era doncs natural que tingues aquesta actitud. Probablement ni
tan sols ho considerava una actitud politica, sin6 una qiiesti6 de fe
o almenys de fidelitat al Papa. Exactament com al voltant de 1948
molt catolics van mirar amb simpatia els Estats Units: no perque en
compartissin la politica o ei racisme contra els negres, sin6 perque
veien en els Estats Units l'unica defensa de la «civilitzaci6 cristiana»
contra la Unio Sovietica de Stalin.
A mes, Don Bosco coneixia molts lliberals i democrates torine-
sos, no mitificats com els presenten avui els llibres d'historia, sin6
tal com eren en la realitat de la cronica quotidiana, murris, intri-
gants, de dubtosa rectitud (nomes cal pensar en un bergant com
Brofferio).
Tercer. A vegades, tot i la voluntat de fer «Ia politica·del Pare-
nostre», es inevitable que una persona com Don Bosco es pronuncil,
s'alinei.'. En aquets casos Don Bosco s'alinea amb ei Papa. Es a dir,
adopta l'opini6 del Papa.
En la cronica del pare Bonetti (7 de juliol de 1862) es llegeixen
aquestes paraules seves: «Avui m'he trobat en una casa on estava
envoltat per una colla de democrates. Despres d'haver parlat de
diverses coses indiferents, la conversa ha recaigut sobre coses poli-
tiques actuals. Aquells lliberalots volien saber que en pensava Don
Bosco de l'anada dels piemontesos a Roma (.som a 8 anys de l'epi-
sodi de Porta Pia). He respost decididament: estic amb el Papa, s6c
catolic, obeeixo cegament ei Papa. Si ei Papa digues als piemonte-
sos «Veniu a Roma», aleshores jo tambe diria «Aneu». Si ei Papa
diu que l'anada dels Piemontesos a Roma es un furt, aleshores jo
die ei mateix ... Si volem ser catolics, hem de pensar, creure, com
pensa i creu ei Papa».
Abans encara de reflexionar-hi, abans encara de fer entrar en
joc la seva mentalitat, Don Bosco estiz amb ei Papa. EI 1847-48 Don
Bosco simpatitza durant un cert temps amb els neogi.ielfs: no perque
pensi que aixo es ei millor, sin6 perque li sembla que aquesta es
l'actitud del Papa. Despres de l'al·locuci6 del 29 d'abril de 1848
torna a ser conservador, no perque aquella sigui la seva mentalitat,
sin6 perque aquest es el pensament del Papa. De manera que si el
Papa canvia, ell tambe canvia, sense pensar-s'ho dues vegades. «Si
ei Papa digues als Piemontesos «Veniu a Roma», aleshores jo tam-
be ho diria. »
194

22.3 Page 213

▲back to top
Don Bosco i la qiiestio social
El 1848 Carles Marx ha publicat el Manifest dels Comunistes.
Es el comern;ament d'una revoluci6 menys clamorosa que les insur-
reccions del 48, pero que anira molt mes enlla i mes al fons. La
revoluci6 comunista es una presa de posici6 radical i violenta en la
«qiiesti6 social» que ja sacseja des de fa anys les nacions del nord
d'Europa. Es una denuncia drastica de les classes explotadores, i la
crida a la revoluci6 violenta per «capgirar el sistema» constru:it
sobre la injusticia.
Quina va ser la posici6 de Don Bosco en relaci6 amb la «qiiesti6
social»? Pere Stella afirma: «No sembla que es plantegi el problema
de les classes en transformad6 ... No sembla que s'adoni de l'abast
del fenomen pauperista de cara a les revolucions socials» (o.c., pp.
95-96).
Si amb aixo es vol afirmar que Don Bosco no va tenir una visi6
«cientifica» de la situaci6 economico-social, i que no la va expressar
en termes tecnics (capital, for9a-treball, ...), d'acord. En canvi, no
hi estem d'acord si es vol veme en Don Bosco un home que no va
entendre el seu temps, que es va deixar portar nomes pels «bons
sentiments».
EI pare Lemoyne, que va ser el seu confident durant molts anys,
afirma: «Ell va ser dels que van entendre des del principi, i ho va
dir mi! vegades, que el moviment revolucionari no era una tempesta
passatgera, perque no totes les promeses fetes al poble eren desho-
nestes, i moltes responien a les aspiracions universals, vives, dels
proletaris. Desitjaven obtenir una igualtat comuna a tots, sense
distincions de classes, mes justicia, i una millora de la propia sort.
D'altra banda, veia com les riqueses comen9aven a ser monopoli
dels capitalistes despietats, i com els empresaris imposaven a l'obrer
sol i sense defensa pactes injustos tant en relaci6 amb el salari com
a la jornada laboral» (M.B., IV, 80).
Don Bosco es va trobar a la linia divisoria de dues edats del
m6n, i, per tant, tambe de l'Esglesia.
Durant els segles que van precedir la revoluci6 industrial, els
artesans es reunien per «gremis»: societats rigides, de regust medie-
val, pero que exercien certa defensa dels treballadors. Hi havia
molts pobres. Pero mai n'hi va haver tants com les masses impo-
nents i miserables de proletaris, abandonades a la seva sort, creades
per les fabriques en el primer segle de la revoluci6 industrial. EI
modei d'intervenci6 de l'Esglesia a favor de la gent pobra, en aquells
segles, era la «beneficiencia organitzada» de sant Vicen9 de Paul
(1581-1660).
195

22.4 Page 214

▲back to top
En la nova edat industrial les «corporacions» han acabat entre
les antigalles (tambe a causa del triomf dels principis del liberalis-
me), i les masses dels treballadors proletaris no tenen altra llibertat
que deixar-se oprimir per patrons poderosissims. EI liberalisme im-
pedeix diligentment que es formin noves estructures que, en la linia
de les antigues corporacions (gremis), defensin els drets dels obrers.
En la impossibilitat de trobara punt d'aplicar plans i programes
d'acci6 -deiem en les pagines anteriors-, en les indecisions que
sempre hi ha quan comern;a un periode historic, molts homes de
l'Esglesia van dedicar totes les energies a fer «de seguida» alguna
cosa per la gent miserable, ressuscitant els metodes de beneficencia
de sant Vicen<; (les «conferencies» fundades a Paris per Ozanam,
per ajudar els proletaris, van adoptar precisament aquest nom).
De tota manera aviat es va veure que la beneficiencia no podia
arribar a tot arreu. Fins i tot en la nova forma, socialment avanc;a-
da, d'escoles professionals, de tallers didactics, no era suficient.
Calia lluitar per la justicia social, per institucions i lleis que garan-
tissin els drets dels treballadors. EI cami va ser llarg, per incompren-
sions en els ambients de la jerarquia i per les fortissimes resistencies
dels Estats liberals.
Don Bosco (eren els primerissims anys de la revoluci6 industrial
italiana) es va llanc;ar a la nova situaci6 portat certament per la
urgencia del que veia i per la seva gran disposici6 a treballar per
nois pobres. L'estrategia del de seguida, de la intervenci6 immediata
(perque, repetim, els pobres no es poden permetre el luxe d'esperar
les reformes i els plans organics), esdeve el segell de Don Bosco i
dels seus primers Salesians. Catecisme, pa, instrucci6 professional,
lloc de treball protegit per un bon contracte, esdevenen el programa
·«urgent» que els fills de Don Bosco realitzen per als joves proletaris.
Pero aquesta tria -ens sembla- no va ser nomes instintiva. A
mesura que passaven els anys, la situaci6 es va anar aclarint ea.da
vegada mes, i Don Bosco es va adonar cada vegada mes de quin era
el temps que li havia tocat viure i de la seva missi6: de la grandesa
i dels limits d'aquesta missi6.
Que vol dir «deixar de banda qualsevol politica»?
Tornem un moment a l'afirmaci6 que Don Bosco va fer (molts
anys despres del 1848) a monsenyor Bonomelli: «Em vaig adonar
que, si volia fer una mica de be, havia de deixar de banda qualsevol
politica».
196

22.5 Page 215

▲back to top
Quin sentit te en aquell moment la paraula «politica» per a Don
Bosco? Nomes «militar en els partits»? Ens sembla que no.
La paraula «politica», en aquell temps, inclou tambe l'actitud
de cara a la «questio social»: estar a favor o en contra del lliure
mercat, de la intervenci6 de l'Estat en les qiiestions laborals, de la
vaga, de les societats obreres socialistes, de les cooperatives inspira-
des per Owen, dels sindicats, de la legislaclo social demanada a
«Deixar de banda qualsevol politica» tambe vol dir no deixar-se
arrossegar cap al debat social (que en aquell moment ja es una part
notable del programa dels partits politics). Quan se li demana a Don
Bosco que en pensa, de Mazzini, no pot ignorar que aquest incomo-
de republica es el cap de les «societats obreres dels treballadors
italians» i que forma part de la primera Internacional fundada
(1864) per Carles Marx. «Politica» es la de Solaro della Margarita i
de Cavour, pera tambe la dels revolucionaris socialistes, la del so-
cialista mazzinia Pisacane, que desembarca al sud (1857) per «aixe-
car les masses oprimides». L'actitud concreta de Don Bosco es «no
deixar-se embolicar en aquests debats». I aquesta actitud la imposa
tambe als seus Salesians.
A nosaltres no ens sembla, doncs, que Don Bosco «no es plan-
tegi el problema de les classes en transformaci6». No se l'ha plan-
tejat de seguida, ni «cientificament», pera les paraules dites a Bo-
nomelli i repetides mil vegades als seus Salesians, son una prova que
ei problema concret l'ha sentit i l'ha resolt. A la seva manera,
discutible si es vol, pero l'ha sentit i l'ha resolt. Ficar-se en el debat
social significava estar «amb» algu, i, per tant, «contra» algu altre.
Fer-se veure com a «sacerdot social» significava quedar immediata-
ment fora de qualsevol ajuda dels burgesos i dels benestants. I ell
tenia necessitat d'ajuda, de seguida, de tot arreu, perque no vclia
tornar al mig del carrer els joves pobres.
Amb aquestes ajudes, fa ei be, molt, concret, als pobres.
Un esquema senzill, elemental
Adopta un esquema senzill, elemental, per fer raonar els rics i
els benestants que han d'ajudar-lo: «Els pobres corren el perili de
ser arrossegats per la revolucio, perque la miseria es intolerable.
Aquesta situaci6 es indigna d'un poble cristia. Els rics han de posar
els seus bens a disposicio dels pobres. Si no ho fan, no son cristians.
Els pobres, empesos per la miseria, pretendran ·compartir la riquesa
«posant el ganivet a la gola». Es a dir, desencadenaran la «revolu-
ci6», que portara desordre i violencia com ei «terror» jacobf. Tot
197

22.6 Page 216

▲back to top
aixa haura estat provocat per la insensibilitat dels rics, que no han
volgut ajudar-los a sortir de la miseria».
Remuntant-nos a la parabola evangelica, Don Bosco es el «bon
samarita» q1;e, quan troba l'home ferit pcls bandits, el treu de la
cuneta, el porta a l'hospital, el fa curar a carrec seu. No es el politic
que corre a organitzar un projecte legislatiu per a la repressi6 del
bandolerisme.
A mesura que passen els anys enten que el «de seguida» no es
prou, que l'acci6 de la beneficiencia te limits precisos. Pera sap que
no esta sol en l'Esglesia, i declara moltes vegades als seus Salesians:
«Es elar que al m6n hi ha d'haver tambe gent que s'interessi per les
coses politiques, per poder aconsellar i assenyalar els perills, o per
a altres coses; pera aquesta feina no es per a nosaltres, pobres»
(M.B., vol XVI, p. 291); «En l'Esglesia no falten els que saben
tractar amb valentia aquestes qiiestions tan ardues i perilloses, i en
un exercit hi ha els destinats al combat, i els destinats als equipat-
ges, i a altres oficis igualment necessaris per ajudar a la victoria»
(MB, vol. III, p. 487).
L'elecci6 de la intervenci6 urgent, de no deixar-se embolicar en
el debat social per poder rebre ajudes de tot arreu, certament es pot
discutir. En canvi no es poden discutir els resultats d'aquesta elec-
ci6: un autentic miracle de be per als joves pobres, reconegut fins i
tot per qui te idees diferents, fins i tot per qui (sortit de les seves
cases «de beneficiencia») combatra pels pobres amb plantejaments
diferents.
(Nomes dos exemples: Sandro Pertini, ex-alumne de les escoles
salesianes de Varazze, socialista no-creient, que sera president de la
Republica Italiarra, escrivia al seu professor, pare Borella: «Avui
comprenc que l'amor sense limits que sento per tots els oprimits, els
miserables, ha comenc;at a sorgir en mi quan vivia al vostre costat.
L'admirable vida del vostre Sant m'ha iniciat en aquest amon>.
L'historiador Jaume Martina afirma que els Salesians de la primcra
generaci6, quan arribaven a algunes ciutats de la Romanya habita-
des per rojos i menjacapellans, semblaven destinats a un fracas
segur. 1 en canvi comern;aven amb l'oratori i la banda de musica, i
:al cap de poc eren amics de tothom. «Son sacerdots diferents», deia
'Ia gent.)
I si la seva elecci6 hagues estat una altra?
Una cosa es certa: si l'elecci6 de Don Bosco hagues estat llanc;ar-
1se al debat social, d'escoles i tallers n'hauria pogut obrir pocs. 1
198

22.7 Page 217

▲back to top
potser avui la seva tria encara seria ·mes discutible. Ho va afirmar
ell mateix ei 24 de juny de 1883. «Que en trauriem d'entrar en la
politica? Amb tots els nostres esfon;os, que podriem aconseguir?
Res mes que fer potser impossible la continuaci6 de la nostra obra
de caritat» (MB, vol XVI, p. 291).
Simplificant al maxim la situad6, podriem dir que «en teoria»
a Don Bosco se li va anar presentant un dilema:
-o combatre contra ets efectes de les injustfcies socials (ajudar
els nois pobres, demanant i acceptant l'ajuda de qui fos per fundar
escoles i tallers);
-o combatre contra la causa de les injustfcies socials (inventar
formes de denuncia publica, d'associacions pera joves treballadors,
refusar la coI-laboraci6 i la beneficiencia de les persones comprome-
ses en un sistema politico-economic basat en l'explotaci6), amb la
perspectiva evident .d'esgotar les fonts de la beneficiencia i d'aban-
donar al propi desti els nois pobres.
En el primer cas, salvava els joves dels perills immediats, pera
corria ei risc . de ser ·«utilitzat» pei sistema, es a dir, de formar
treballadors obedients i docils que no molestessin els poderosos.
En el segon cas, demanava al sistema que «canvies», pera corria
ei perill de no pader fer front a les necessitats immediates, urgents
dels pobres.
La tria (no tan sols per a Don Bosco, sin6 per a molts homes de
l'Esglesia d'aquell temps) era dramatica: fos quina fos, no es feia
«tot» el que s'havia de fer.
Don Bosco va enfilar, sota la urgencia del moment, ei primer
cami. Quan en va advertir els limits, es va sentir ajudat per l'acci6
total de l'Esglesia: «Deixem a altres ordes religiosos, mes bregats
que nosaltres, les denuncies i l'acci6 politica. Nosaltres anem dir~c-
tes als pobres».
En conclusi6, ens sembla que podem afirmar que, si en l'Esgle-
sia hi ha molts carismes, es a dir, molts dons concedits als individus
per al be de la comunitat, Don Bosco va tenir el de la intervenci6
urgent a favor dels nois pobres. Diferent, pera no contraposat, als
mes exquisitament socials de monsenyor Ketteler (1811-1877), de
Toniolo (1845-1918), de don Sturzo (1871-1959). Per aixo, el sacer-
dot piemontes pot estar perfectament al seu costat. Quatre carismes
diferents en l'ambit de l'Esglesia, viscuts amb honestedat i nitidesa,
i precisament per aixa rics de fruits autentics per al poble de Deu.
199

22.8 Page 218

▲back to top
27
1849, UN ANY ESPINOS I ESTERIL
«L'any 1849 va ser espin6s, esteril -escriu Don Bosco-, tot i
que va costar grnns esforc;os i sacrificis enormes.»
Va comern;ar pu a ell amb una trista noticia familiar. EI 18 de
gener va morir, gairebe de sobte, el seu germa Antoni. Nomes tenia
41 anys. Ultimament anava sovint a l'oratori a veure mama Marga-
rida i el germa. Parlaven de les collites escasses, i dels impostos
onerosos amb que el govern espremia els pagesos per financ;ar la
guerra. Portava noticies dels set fills que Deu li havia enviat. El
penultim, Nicolau, havia anat cap al cel al cap de poques hores de
neixer' pero els altres semblaven creixer be.
Els anys i la vida havien tornat a acostar els germans. EI temps
en que entre ells hi havia fredor semblava molt lluny.
EI primer de f ebrer Carles Albert va inagurar la Cambra sortida
de les eleccions. La forta majoria d'esquerra el va escoltar en un
silenci hostil. Pels carrers es va comenc;ar a cridar: «Visca la guerra!
Fora els capellans! Visca la republica!». Els diaris publicaven cari-
catures obscenes de Pius IX «tra1dor d'Italia». EI diari Il Fischietto
va atacar fins i tot Don Bosco amb un humorisme pesat. Li deien
«el Sant», «el taumaturg de Valdocco.»
Bandes de delinqiients van tornar a apedregar la casa Pinardi
(que Don Bosco havia llogat del tot).
Quan sortia, Don Bosco es feia acompanyar per Brosio «ei
bersagliere», que recordav&: ,«Quan passavem per l'avinguda que
ara es diu de la Reina Margarida, una turba de petits barrabas
insultava sempre Don Bosco, cridaven injuries poc decents o canta-
ven canc;onotes fastigoses. Un dia m'hi hauria volgut barallar. Pera
Don Bosco es va aturar, va aconseguir acostar-se a algun d' ells, va
comprar fruita a una venedora que tenia la parada alla a prop, i la
va regalar a aquells seus «amics», com els anomenava».
200

22.9 Page 219

▲back to top
«L'Amic de la J oventut», un fracas
Don Bosco estava preocupat pei mal que feien tambe entre els
joves els diaris antireligiosos. Es venien al carrer, s'enganxaven a les
parets. Els diaris catolics eren pocs, i els faltava aquella grapa que
atreu la gent.
Don Bosco tenia moltes preocupacions, pero al febrer d'aquell
any hi va afegir la de fundar, 'difondre i dirigir un diari. El va
anomenar L 'Amic de la Joventut. Sortia dues vegades per setmana.
EI preparava amb l'ajuda de don Carpano i de don Chiaves. L'im-
primia a la tipografia Speirani-Ferrero.
Va ser un petit fracas. EI primer trimestre va tenir 137 abonats;
el segon, 116. En total es van publicar 61 mimeros.
Don Bosco va haver de pagar a la tipografia 272 lires de passiu.
Pero no se'n va penedir mai. Havia intentat fer el be. Havia topat
per primera vegada amb la «tranquiJ.la inconsciencia» dels bons. La
premsa catolica, a Italia, l'arrossega com una cadena pesant des de
fa mes de cent anys.
Encara la guerra
Tori, mentrestant, torna a respirar aires de guerra.
20 de febrer. Gioberti dimiteix. EI substitueix al cap del govern
ei ministre de la guerra, Chiodo. L'esquerra democratica, mestressa
de la situacio, empeny cap a la represa de la guerra. EI 2 de man;
la Cambra presenta una peticio al rei: «Els diputats del poble us
exhorten a no esperar mes i a declarar la guerra. Confiem en les
vostres armes».
12 de man;. Es «denuncia» l'armistici. La guerra esclatara al
cap de vuit dies. 75.000 homes arriben a la frontera. EI rei surt cap
a Alessandria. Pero entre els soldats, aquesta vegada, no hi ha
entusiasme. EI regiment Savoia es nega a marxar. Hi ha desertors.
Alguns son afusellats.
A la Llombardia, Radetzky llanc;a als seus soldats la nova con-
signa: «A Tori!».
23 de marc;. En un front de quatre quilometres s'encen la «ba-
taila de Novara». La Bicocca, centre de violents combats cos a cos,
es perd i es torna a gua.1yar moltes vegades. Hi ha episodis d'auten-
tic heroisme. En un contra&tac a la baioneta mor el general Passa-
lacqua. EI general Perrone, ex-primer ministre, ferit de mort, es fa
portar en brac;os davant del rei per acomiadar-se'n. Pero al vespre
tot s'ha acabat. L'artilleria de Radetzky, mes potent, ha liquidat la
201

22.10 Page 220

▲back to top
partida. EI general Durando explicara que moltes vegades va haver
d'agafar per un brac; Carles Albert per treure'l del combat.
La batalla i la guerra s'han perdut. A la nit hi ha el caos. Des
de Novara a Oleggio i Momo tot es un munt de carruatges abando-
nats. Els soldats dispersos van pels camins sense caps, sense armes.
Criden: «A casa! Que pagui Pius IX, que paguin els rics, que
paguin els que vulguin la guerra; nosaltres ens n'anem a casa! ».
A la una de la matinada Caries Albert abdica. Amb un capot de
viatge tirat a les espatlles, surt de Novara amb una calessa, i entre
aquell caos se'n va cap a l'exili.
Durant quatre hores es busca per tot el campament el nou rei.
Radetzky, despres de saber-ne l'abdicaci6, ha concedit sis hores de
treva.
EI jove i trastornat Victor Manuel, amb la barba despentinada,
amb eis ulls mig tancats pei cansament, es troba amb el mariscal
austriac al pati d'una casa de pages. Demana que no li posin condi-
cions impossibles, perque, si no, ell tambe se n'haura d'anar i
deixar el Piemont en mans dels revolucionais. Quan se'n va, el vell
soidat austriac (82 anys) murmura al general Hess: «Pobre noi!».
Ultim fragment de llibertat
Pera el mes pobre de tots, en aquell moment, es el Pais. A Tori
la situaci6 es tensa. Quan s'arriba a saber que els austriacs exigeixen
200 milions d'indemnitzaci6 per danys de guerra i que ocuparan
Alessandria, l'oposici6 «democratica» es desforma. Es paria oberta-
ment de republica. Es demana la ~epresa de la guerra a ultran9a.
Genova es revolta.
EI jove rei arriba per sorpresa a Tori. Te ganes d'«expulsar a
puntades de peu» tots els diputats, pera s'hi repensa. Genova es
recuperada amb els canons. Es nomena primer ministre Maxim
d' Azeglio. La pau no es firma fins al 6 d'agost. Despres d'un estira
i arronsa molt dramatic, els austriacs accepten abandonar tots els
territoris ocupats, Alessandria inclosa, i redair la indemnitzaci6 a 75
milions.
Del gran incendi de 1848 en queden poques brases. Els comba-
tents que havien lluitat costat per costat a les barricades han estat
gairebe tots derrotats. Els patriotes que exigien la independencia
han estat obligats a callar per !'artilleria austriaca. Els obrers han
tornat a la dura jornada de 12 hores. Les Constitucions lliberals han
estat abolides a gairebe tot arreu. Nomes al Piemont encara hi ha
l'Estatut.
202

23 Pages 221-230

▲back to top

23.1 Page 221

▲back to top
l, tanmateix, aquest fragment de llibertat es revelara com a
extremadament important: al voltant del Piemont es consolidara
Italia. Fins i tot les altres llavors de llibertat i d'igualtat, que sem-
blen perdudes en l'al·luvi6 de la repressi6, germinaran a mesura que
passin lentament els anys.
Naufragi dels «capellans patriotes»
A Novara tambe ha arribat el naufragi dels «capellans patrio-
tes» piemontesos. Convenc;ut de «seguir el poble», don Cocchi ha
comandat un gran grup de nois de l'oratori de Vanchiglia per pren-
dre part en la batalla de Novara. Quan arriben a Vercelli, el cap de
la divisi6 no reconeix com a soldats aquells 200 joves. No saben on
trobar aliments i passar la nit. Mentrestant ha tingut lloc la derrota
dels piemontesos, i ells tornen a Tori: entren a la ciutat de nit, mig
morts de cansament. Es una desfeta per a l'obra de l'emprenedor
capella de Druent.
L'oratori de Vanchiglia tanca durant uns mesos. Don Cocchi
s'amaga. Torna.ra a eseena a l'octubre, quan amb dos sacerdots mes
llanc;ara el projecte d'un hospici de beneficiencia per a petits arte-
sans. D'aqui en sortira el gran «Institut dels Artesanets». Aixi es
reconeix tacitament que la linia «no politica» de Don Bosco es
l'encertada.
33 lires per al Papa
Desenes de milers de profugs, en aquests mesos, venen a aug-
mentar la poblaci6 de Tori. La vida es dificil. Els preus dels lloguers
son altissims, els salaris forc;a baixos. Un profug frances socialista,
Coeurderoy, parla de miseria gravissima als barris populars. Falta
una industria amb vida. EI diner en circulaci6 se l'emporten els
fortissims impostos. La ma d'obra continua sent abundant en ei
mercat, tot i que es construeixen sense parar noves cases, que es
lloguen fins i tot abans d'estar acabades.
Pius IX, mentrestant, continua a l'exili a Gaeta. EI marques
Gustau Cavour i el canonge Valinotti obren a Tori una col·lecta amb
el nom de «obol de sant Pere». Els nois de l'oratori tambe hi
participen. Recullen els seus diners, i a final de marc; lliuren al
Comite 33 lires i una carta de felicitaci6 per al Papa.
EI 2 de maig Don Bosco rep una carta del Nunci pontifici: «EI
Sant Pare ha experimentat una dolc;:a emoci6 per l'afectu6s i senzill
203

23.2 Page 222

▲back to top
oferiment dels pobres artesanets, i per les paraules de devoci6 que
l'acompanyaven. Per aixa li prego que els faci saber com ha agraYt
aquest oferiment, preciosissim perque ve dels pobres».
EI Papa va correspondre amb 720 rosaris que no van poder
arribar a Tori fins al 21 d'abril de 1850.
Dos petits cors «en accio de gracies»
24 de juny, festa de sant Joan Baptista. Es el sant de Don
Bosco. Carles Gastini i Felix Reviglio, tot i els temps dificils, deci-
deixen fer un regalet a Don Bosco. Fa mesos que s'han posat
d' acord secretament. Han estalviat diners del pa i conservat religio-
sament les propinetes. Pera que poden comprar amb els preus tan
alts que es llegeixen als aparadors de les botigues? Finalment es
decideixen: dos petits cors de plata, dels que la gent compra per
portar-los a la Mare de Deu «en acci6 de gracies». Es una elecci6
estranya, pera simpatica i commovedora.
La vigilia de la festa, quan tothom se n'ha anat a dormir,
truquen a la porta de Don Bosco i li ofereixen ei regal, vermells de
vergonya.
«L'endema tots els companys van saber aquell regal -escriu ei
pare Lemoyne- i no sense una mica de gelosia. »
Quatre nois i un mocador blanc
Gastini i Reviglio s6n dos nois que Don Bosco no perd de vista.
EI 1848 han fet els exercicis espirituals arnb onze mes. Aquest any
els tornen a fer juntament amb scixanta-nou mes, dividits en dos
torns.
La idea fixa de Don Bosco encara es «estudiar, coneixer, triar
alguns individus» que siguin una esperanc;a de vocaci6 sacerdotal.
Al final dels Exercicis crida Josep Bruzzetti, Jaume Bellia, Car-
les Gastini i Felix Reviglio. Els diu:
-Necessito algu que em doni un cop de ma a l'oratori. Que us
en sembla?
-Ajudar-lo, com?
-Per comenc;ar, tornant a estudiar. Una escola rapida, que
comprengui fins i tot el llati. Despres, si Deu vol, podreu ser cape-
llans.
Tots quatre es miren. Accepten.
Don Bosco nomes els posa una condici6. Treu el mocador blanc
i !'arruga entre les mans:
204

23.3 Page 223

▲back to top
-Us demano que sigueu, a les meves mans, com aquest moca-
dor: obedients en tot.
Dels quatre, nomes Bellia ha acabat l'ensenyament elemental.
Don Bosco, a l'agost, els posa en mans del teoleg Chiaves pera una
energica repassada de la llengua italiana. Al setembre se'ls emporta
a I Becchi, a casa d'en Josep, i comencen les classes de llati.
A l'octubre tornen a Tori. Arriben a temps de participar en els
grandiosos funerals que la ciutat dedica a Carles Albert, mort a
Porto.
EI batallo del raval de Vanchiglia
Aquell mateix octubre, d'acord amb don Cocchi i amb l'apro-
vaci6 per escrit de l'arquebisbe, Don Bosco toma a obrir l'oratori
de l' Angel Custodi al barri de Vanchiglia. Dos coberts, dues habi-
tacions, una sala gran adaptada per fer de capella: 900 lires de
lloguer anual. Els dirigira don Carpano, que deixa l'oratori de sant
Lluis a don Ponte.
Al raval de Vanchiglia continuen les batalles a cops de pedra.
Don Bosco hi envia, per ajudar don Carpano, el bersagliere Brosio,
que hi funda, tambe alla, un bel·lic6s «batall6», disposat a jugar
pero tambe a barallar-se de debo.
«Un dia de festa -explica Brosio- van compareixer quaranta
«barrabas» armats amb pedres, bastons i ganivets, per entrar a
l'oratori. EI director va agafar tanta ·par que tremolava com una
fulla. Quan vaig veure que estaven decidits a barallar-se, vaig tancar
la porta, vaig reunir els nois mes grans i els vaig repartir els fusells
de fusta. Els vaig dividir en esquadrilles, amb l'ordre que, si els
altres atacaven, a un senyal meu contraataquessin per tot arreu
aihora, donant copG de pal sense pietat. Vaig amagar a l'esglesia els
mes petits, que ploraven de por, i vaig anar a fer guardia a la porta
principal, que els assaltants volien tirara terra amb cops molt forts.
Algu, mentrestant, havia anat a avisar els soldats de cavalleria, que
van arribar amb els sabres desembeinats.»
«EI 18 de novembre va venir a viure amb Don Bosco don
Giacomtlli, que ja havia estat company seu al seminari de Chieri.
Es quedara & Valdocco dos anys. Amb la seva ajuda i la d' Ascani
Savio, Don Bosco va poder augmentar ei nombre de nois allotjats,
els «intems», que aixi arriben a 30.
Seran 36 ei 1852, 76 ei 1853, 115 ei 1854. EI 1860 seran 470, i
600 el 1861. EI maxim seran 800.
205

23.4 Page 224

▲back to top
La vida d'aquells nois continua sent extremadament pobra. A
l'hivern es gelen a l'esglesia i a tot arreu; fora de la cuina i d'una
sala on s'encen una estufa de llenya. EI matalas de llana o de clin
es un luxe de pocs. La majoria dorm a la marfega de fulles seques
o de palla. Els pocs diners de la comunitat Don Bosco els ha confiat
a Josep Buzzetti, que el 1849 te 17 any:; i se sorpren d' aqudla
confianc;a tan gran.
El diumenge, aquests nois «interns» participen absolutament de
la vida dels cinc-cents nois que envaeixen l'oratori, dels jocs, de les
passejades.
20 de novembre. Victor Manuel, amb la proclama de Moncalie-
ri, torna a dissoldre les cambres i crida els 90.000 electors a unes
altres eleccions. Amb paraules du:es, retreu a l' «~squerra democ:a-
tica» que hagi arrufaat la naci6, i invita els electors a enviar al
Parlament persones mes moderades.
Les eleccions es fan el 9 de desembre, al comenc;ament d'un
hivern que es presenta fred i desolat. Els nous diputats aproven en
silenci ei tractat de pau. «No era una pau -escriu Cognasso-, era
un armistici de deu anys. Deu anys que calia transc6rrer treballant
silenciosament».
Vint centims de polenta
Al final del 1849, mentre -diuen les croniques- molta gent del
cintur6 de Tori pateix fam, la historia de Don Bosco registra alguns
fets misteriosos. Podriem dir-ne (si l'expressi6 no fos massa preten-
siosa) «els miracles pobres que un sacerdot aconsegueix per a la
pobra gent».
El primer l'explica Josep Brosio, el bersagliere, en una carta al
pare Bonetti.
«Un dia, mentre era a l'habitaci6 de Don Bosco, es presenta un
home a demanar caritat. Va explicar que tenia cinc fills que en tot
el dia no havien menjat res. Don Bosco es va furgar les butxaques.
Nomes va trobar vint centims i els hi va donar amb la ber..edicci6.
Quan ens vam quedar sols, Don Bosco em va dir que li dalia no
haver tingut mes diners: si hagues tingut cent lires, les hi hauria
donades. Li vaig dir:
- I com ho sap, que li ha dit la veritat? I si fos un aprofitat?
-No, es sincer i lleial. Erreara et die mes: es treballador i molt
dedicat a la familia.
-Com ho sap?
206

23.5 Page 225

▲back to top
Aleshores Don Bosco em va agafar la ma, em va mirar fixament,
i en veu baixa em va dir:
-Li ho he Hegit al cor.
-Caram! Aixi voste tambe veu els meus pecats?
-Si, en sento l'olor -va contestar rient. I he de dir que real-
ment Hegia en el meu cor. Si m'oblidava alguna cosa durant la
confessi6, em feia veure que era. I aixo que jo vivia a un quilometre
d'ell. Un dia havia fet una obra de caritat que m'havia costat un
gran sacrifici, i que era un secret pera tothom. Vaig anar a l'oratori
i Don Bosco, aixi que em va veure, em va agafar de la ma i em va
dir: «Quina cosa tan bonica t'has preparat per al Paradis! ». «Que
he fet?», li vaig preguntar. 1 em va dir fil per randa tot el que jo
havia fet.
Algun temps despres, a Tori, vaig trobar l'home a qui Don
Bosco havia donat els vint centims. Em va reconeixer, em va aturar
i em va dir que amb aquells vint centims havia anat a comprar
farina per fe;- la polenta, i que ell i tota la familia n'havien menjat
fins a atipar-se. I em repetia:
-A casa l' anomenem «el capella del miracle de la polenta»
perque, amb vint centims, de farina n'hi havia poca per a dues
persones, i en canvi en vam menjar tots set».
«EI vaig cridar pei nom: Carles!»
EI segon ei relata per escrit, en frances, la marquesa Maria
Fassati, de soltera De Maistre. Declara: «He sentit aquesta narraci6
de la mateixa boca de Don Bosco, i he provat d'escriure-la amb la
maxima fidelitat.
Un dia algu va anar a buscar Don Bosco pera un jove que solia
freqiientar l'oratori, i que semblava greument malalt. Don Bosco
estava absent, i no va tornar a Tori fins al cap de dos dies. No va
poder anar a casa del malalt fins l' endema, cap a les quatre de la
tarda.
Quan va arribar a la casa on vivia, va veure ei drap negre a la
porta, amb el nom del jove que venia a veure. De tota manera hi va
pujar, per veure i consolar els pobres pares. Els va trobar fets un
mar de llagrimes. Li van explicar que el seu fill havia mort de
matinada. Don Bosco va demanar aleshores si podia pujar a l'habi-
taci6 on hi havia el cadaver per tornar-lo a veure per ultima vegada.
Un de la familia el va acompanyar.
-Entrant a l'habitaci6 -va afirmar Don Bosco-, em va venir
el pensament que no era mort, em vaig acostar al llit iel vaig cridar
207

23.6 Page 226

▲back to top
pei nom: «Carles! ». Aleshores va obrir els ulls i em va saludar amb
un somrlure de sorpresa. «Oh, Don Bosco -va dir en veu altra-,
m'heu despertat d'un malson! ».
En aquell moment, algunes persones que eren a l'habitaci6 van
fugir espantades, cridant i tombant els canelobres. Don Bosco es va
afanyar a estripar el sudari que amortallava ei jove, que va conti-·
nuar parlant aixi:
«Em semblava que havia estat tirat a una caverna llarga, fosca
i tan estreta que amb prou feines podia respirar. Al fons hi veia com
un espai mes ample i mes elar, on moltes animes eren jutjades. La
meva angoixa i ei meu terror creixien cada vegada mes perque veia
un gran nombre de condemnats. I justament quan havia arribat ei
meu torn, i estava a punt de ser jutjat, terroritzat perque havia fet
malament l'ultima confessi6, m'heu despertat!».
Mentrestant el pare i la mare de Carles havien arribat despres de
saber que ei seu fill era viu. EI jove els va saludar cordialment, pero
els va dir quc no esperessin la seva recuperaci6. Despres d'abrac;ar-
los, va demanar que el deixessin sol amb Don Bosco.
Li va explicar que havia tingut la desgracia de caure en un pecat
que es pensava que era mortal, i que, trobant-se molt malament,
l'havia enviat a buscar amb la ferma intenci6 de confessar-se. Pera
no l'havien trobat. Havien cridat un altre capella que no coneixia i
no havia tingut el coratge de confessar-se d'aquell pecat. Deu li
havia fet veure que s'havia fet mereixedor de l'infern, amb aquella
confessi6 sacrilega.
Es va confessar amb molt dolor, i, despres de rebre la gracia de
l'absoluci6, va tancar els ulls i va expirar dolc;ament».
Un cistell de castanyes que no s'acaba mai
EI tercer esdeveniment ei va explicar 1osep Buzzetti i ei va
confirmar per escrit Carles Tomatis, un dels primers nois hostatjats
per Don Bosco.
El dia dels morts Don Bosco havia portat tots els nois de l' ora-
tori a visitar el cementiri i a pregar. Per a la tornada els havia
promes castanyes cuites. N'havia fet comprar tres sacs ben grossos.
Pero mama Margarida no havia entes les seves intenc.:ions, i
nomes n'havia fet coure tres o quatre quilos.
Josep Buzzetti, el jovenissim «econom», que havia arribat pri-
mer que els altres, va veure la situaci6 i va dir:
-Don Bosco quedara malament. Cal avisar-lo de seguida.
208

23.7 Page 227

▲back to top
Pera enmig de l'aldarull del retorn de tota la tropa famolenca,
Buzzetti no va saber explicar-se. Dori Bosco li va prendre de les
mans el cistellet i va comen9ar a distribuir castanyes amb ei gran
colador. Enmig del soroll Buzzetti li cridava:
-Aixi no! No en tenim pera tothom!
-Pera n'hi ha tres sacs a la cuina.
-No, nomes aquestes, nomes aquestes! -, intentava dir-li Buz-
zetti mentre els nois cridaven i empenyien. Don Bosco va quedar
sorpres.
-Pera jo n'he promes a tots. Continuem aixi fins que n'hi hagi.
Ya continuar repartint-ne un culler6 ple a cadascun. Buzzetti
mirava nervi6s les poques que quedaven al fons del cistell i la fila
que cada vegada semblava mes llarga. Algun altre va comen9ar a
mirar amb ell. De sobte, es va fer gairebe un silenci. Centenars
d'ulls miraven desencaixats aquell cistell quc no s'acabava de buidar
mai ...
N'hi va haver prou per a tothom. 1 potser per primera vegada,
aquell vespre, els nois amb les mans plenes d'unes pobres castanyes
van cridar: «Don Bosco es un sant!».
209

23.8 Page 228

▲back to top
28
UNA CASA I UNA ESGLESIA
Durant els ultims mesos del 1849 Don Bosco va presentar una
petici6 al ministeri de l'Interior per tenir un subsidi per al seu oratori.
Una tarda de diumenge del gener de 1850, una comissi6 de tres
senadors, Sclopis, Pallavicini i Collegno, va arribar-se a Valdocco
per visitar l'obra i fer-ne un informe al Senat i al ministre.
La impressi6 va ser molt positiva. Van veure cinc-cents nois que
jugaven als patis i als prats, els van veure resar comprimits a la
capella i voltants, es van informar minuciosament de l'internat on
s'allotjaven trenta interns.
EI comtc Sclopis va interrogar per casualitat un noi, Josep
Vanzino. Va saber que era de Varese, que feia de picapedrer, que
era orfe de pare. Tambe es va assabentar, entre un esclat de llagri-
mes del noi, que la seva mare era a la preso.
-On vas a dormir, al vespre? -va preguntar el comte, una
mica incomode.
-Fins fa poc dormia a casa de l'amo, pero ara Don Basea
m'ha acollit a casa seva.
L'informe al Senat el va fer Pallavicini. Figura registrat a les
Actes Oficials del primer de man;. Diu: «La instituci6 del distingit
i abnegat sacerdot Joan Bosco es manifesta eminentment religiosa,
moral i profitosa. Seria un mal gravissim per a la ciutat que s'ha-
gues d'interrompre o de perdre per falta d'ajuts. La nostra comissi6
envia una instancia al ministeri de l'Interior perque actui.' eficac;ment
en ajut d'una obratan util i avantatjosa».
Dit en lires, aquelles paraules van significar per a Don Bosco
tres bitllets de cent, de part del Senat, i dos bitllets de mil, del
ministre, Urba Rattazzi.
Pero no van pas ser les lires (ben acceptades i benei.'des) el fruit
mes gran. Al Piemont estava a punt d'esclatar el llarg i turment6s
litigi entre l'Estat i l'Esglesia. La visita i !'informe dels tres senadors
210

23.9 Page 229

▲back to top
que Don Bosco havia sol-licitat permetrien a l' oratori superar sense
gaires problemes el gran tempora!.
L'arquebisbe arrestat
Al desembre de 1849 mil eclesiastics i deu mil ciutadans torine-
sos van firmar una petici6 al primer ministre D' Azeglio en que
demanaven ei retorn de l'arquebisbe Fransoni, que encara era a
l'exili a Ginebra.
Hi va haver un estira i arronsa entre el rei, cls ministres, l'ar-
quebisbe de Genova, pera al febrer de 1850 monsenyor Fransoni va
poder tornar a Tori.
Eren dies «roents». A la Cambra es discutien els projectes de
llei presentats pel ministre de Justfcia, Siccardi. Es volia abolir
alguns antics privilegis eclesiastics: el /ur eclesiastic (els bisbes i
sacerdots acusats de delictes comuns ja no serien jutjats per tribu-
nals eclesiastics, sin6 per tribunals civils), el dret d'asil (fins alesho-
res la policia no podia detenir persones acusades de delictes si es
refugiaven en una esglesia o en un convent), i la possibilitat d'aug-
mentar els bens de l'Esglesia.
EI 8 d' abril la cambra baixa i el Senat van aprovar Ies lleis
Siccardi. EI 9 van ser sancionades pei rei. A la ciutat es van desfer-
mar les bandes anticlericals. Es van improvisar colles de gent que
cridava «Fora els capellans ! Visca Siccardi !». EI punt de reuni6 va
ser el palau arquebisbal. Primer nomes hi va haver crits i insults:
«Mort a Fransoni! Fora el delegat pontifici!». Despres s'hi van
afegir les pedres: van trencar els vidres de les finestres, van provar
d'esbotzar la portalada d'entrada. Van haver d'acudir-hi els esqua-
drons de la cavalleria, amb els sabres desembeinats.
Les reaccions del clergat van ser immediates. Pius IX, amb una
carta del cardenal Antonelli, va protestar vivament. EI Nunci pon-
tifici va demanar el passaport i va abandonar el Piemont. EI dia 18
l'arquebisbe va enviar a tots els rectors una circular secreta: prohi-
bia a tots els capellans compareixer davant un tribunal civil sense el
seu permfs personal.
21 d'abril. La policia irromp a la tipografia Botta (on s'havia
impres la circular), a les oficines postals, al palau arquebisbal. La
circular es confiscada i considerada «instigaci6 a la rebel·li6». Citat
davant dels tribunals civils, i com que refusa compareixer, monse-
nyor Fransoni es condemnat a 500 lires de multa i a uu mes de
preso. EI 4 de maig, a la una del migdia, ei detenen i ei porten a la
ciutadella militar.
211

23.10 Page 230

▲back to top
Tori viu moments de greu tensi6. L'oposici6 catolica es molt
forta, encara que amb poca representaci6 al Parlament (per al qual
encara vota nomes el 2% de la poblaci6). EI comandant comte
Viallardi, guardia de la ciutadella, rep l'arquebisbe i es posa a
plorar; el comandant genera! lmperor li cedeix el seu allotjament.
Moltes delegacions demanen al rei per visitar el presoner. Tambe hi
va Don Bosco, i hi envia diverses delegacions dels seus nois.
Al final de juliol, la corda entre el govern i l'arquebisbe es torna
a tensar. Pere Derossi di Santarosa, ministre d 'Agricultura, es posa
greument malalt. Demana els sagraments. EI rector, de la congrega-
ci6 dels Servites, rep de l'arquebisbe l'ordre d'exigir al malalt una
retractaci6 publica de l'aprovaci6 que va donar a les lleis Siccardi.
Santarosa s'hi nega i mor el 5 d'agost sense Viatic.
Als carrers de Tori torna a haver-hi tumults. Els Servites son
expulsats. EI ministre de la Guerra, Alfons La Marmora, demana a
monsenyor Fransoni que renur1di a l'arquebisbat. Davant de la seva
negativa, el fa arrestar pels carrabiners el 7 d'agost i l'interna a la
fortalesa de Fenestrelle, a prop de la frontera francesa. Des d'aqui
l'arquebisbe sera desterrat per l'Estat el 28 de setembre.
Escamots incontrolats assalten els convents de la ciutat. Oblats,
Barnabites, Dominics, s'han d'atrinxerar a les seves cases. EI 14
d'agost un tal Volpato es presenta a Valdocco i avisa a Don Bosco
que al vespre tambe assaltaran l'oratori. Millor que se'n vagi de
seguida amb els nois.
Don Bosco s'hi pensa i decideix quedar-se. A les 4 de la tarda,
la columna de manifestants esta anant cap a la periferia. Pera entre
aquella gent (testimonia el pare Lemoyne) n'hi ha un a qui Don
Bosco ha fet el be. Atura els primers grups i diu:
-Fem mal fet d'assaltar l'oratori. Nomes hi trobarem nois
pobres i un capella que els dona menjar. Don Bosco es un del poble,
com nosaltres. Deixem-lo en pau.
Discuteixen, i la columna enfila un altre carrer.
EI segon quartet
Sota el gran tempora!, Don Bosco continua treballant en silenci.
Reviglio, Bellia, Buzzetti i Gastini continuen l' «escola rapida», i ja
estan gairebe a punt per a l'examen per vestir la sotana. Miquelet
Rua, a l'estiu del 1850, ha acabat els estudis elementals als Germans
de les Escoles Cristianes, i Don Bosco no el perd de vista. Un dia el
crida a part:
-Que penses fer el curs que ve?
212

24 Pages 231-240

▲back to top

24.1 Page 231

▲back to top
-La mare ba parlat amb ei director de la Fabrica d'Armes.
M'accepten per treballar a les oficines, i aixi podre ajudar la familia.
-Jo taffibe he parlat amb algu. Els teus professors m'han dit
que el Senyor t'ha donat una bona inteJ.ligencia, i que seria una
llastima que no continuessis els estudis. Hi estaries disposat?
-Es elar. Pera la meva mare es pobra, el pare ja noel tinc. On
vol que vagi a buscar els diners per a l'escola?
-D'aixo ja me n'ocupo jo. Tu demana nomes a la mare si et
deixa comern;ar les classes de llati.
La senyora Joana Maria va mirar fixament i molta estona ei seu
noi alt i pal·lid. EI va sentir parlar amb entusiasme de Don Bosco i
va respondre:
-Estic contenta, Miquelet. Pero la teva salut resistira? EI Sen-
yor ja s'ha emportat amb Ell quatre dels teus germans, i tu encara
ets mes delicat que ells. Digues a Don Bosco que no et tingui massa
estona sobre.els llibres.
Com que Miquelet vivia a poques passes de l'oratori i realment
tenia poca salut. Don Bosco el va deixar encara viure a casa seva
durant dos anys. Pera al novembre va comenc;ar a enviar-lo a l'es-
cola privada del professor Josep Bonzanino. Al v~spre ell mateix li
feia classe d'aritmetica i de sistema metric decimal. Amb Rua hi
havia els joves Angel Savio, Francesia i Anfossi, el segon quartet
que Don Bosco esperava portar fins al sacerdoci.
EI diumenge, mentre Buzzetti i els altres donaven un cop de ma.
a Don Bosco, Miguel Rua i Angel Savio anaven cap als oratoris de
Vanchiglia i Porta Nova, on ajudaven a l'assistencia i al catecisme.
2 de febrer de 1851. Despres de catorze mesos d'«escola de
foc», els seus primers quatre nois han superat brillantment l'examen
a la Curia torinesa. Buzzetti, Gastini, Bellia, Reviglio reben la sota-
na a l'oratori. Don Bosco esta radiant. Li sembla que les primeres
ovelles, finalment, s'estan convertint en pastors. S'enganya: d'a-
quells quatre nois (que l'endema comencen l'escola de filosofia)
nomes Bellia i Reviglio arribaran a capellans, pera no es quedaran
a l'oratori. Gastini aviat es desanimara i deixara els estudis. Buzzctti
es quedara amb Don Bosco, pera sense ser capella. La primera
esperanc;a que es fara plenament realitat es aquell noi alt i pal·lid
que continua vivint amb la seva mare, Miquelet Rua.
30.000 lires i una mica de mareig
Despres de la vestici6 dels quatre primers «capellanets», Don
Bosco va pensar en la casa. No podia viure en un lloc que no era
213

24.2 Page 232

▲back to top
seu, que d'un dia per l'altre podia ser venut a uns estranys. Un
diumenge a la tarda, mentre don Borel predicava, es va dirigir a
Francesc Pinardi:
-Si em fa un preu raonable, li compro tota la casa.
-Jo ei preu raonable ja l'hi fare. Digui'm la seva oferta.
-L'he feta valorar per un home honrat, l'enginyer Spezia. Tai
com esta ara, em diu que val de 26.000 a 28.000 lires. Jo li'n dono
30.000.
-Pagades al comptat i d'una sola vegada?
-D'acord.
-Estrenyi'm la ma; i d'aqui a quinze dies firmem l'escriptura.
Don Bosco li va estrenyer la ma, i va sentir una mica de mareig:
30.000 lires d'aleshores corresponien a mes de 50 milions d'avui. On
podia trobar tots aquells diners en quinze dies? Aixo es el que escriu
amb senzillesa Don Bosco:
«Va comenc;ar aleshores una bona atenci6 de la divina Providen-
cia. Aquell mateix vespre don Cafasso, cosa insolita els dies de
festa, va venir a veure'm i em va dir que una persona pietosa, la
comtessa Casazza-Riccardi, li havia encarregat que em dones deu
mil lires perque les destines a allo que cregues que seria a major
gloria de Deu. L'endema va arribar un religi6s rosminia que em
portava 20.000 lires en prestec». EI prestec era al 40Jo i el pare
Rosmini no va insistir mai per cobrar ni els interessos ni el capital.
«Les tres mil lires de despeses accessories les va aportar ei cavaller
Cotta, al banc del qual es va firmar l'escriptura.»
Era ei 19 de febrer de 1851. Era dificil no veure-hi la ma de la
Providencia, i encara mes dificil, per a Don B~sco, no caminar
endavant pei mateix cami.
La Porciuncula salesiana
Un vespre d'aquell mateix mes, mentre amb mama Margarida
repassava els vestits dels nois que dormien, va murmurar gairebe
entre dents:
-1 ara vull aixecar una esglesia ben bonica en honor de sant
Francesc de Sales.
A Margarida li van caure de les mans l'agulla i el fil:
-Una esglesia! Pero d'on traur~s els diners? Gairebe no ens en
sortim de donar pa i vestits a aquests pobrets, i tu parles d'una
esglesia nova. Espero que t'hi pensaras be i que t'arreglaras amb el
Senyor abans d'embarcar-te en una aventura d'aquesta mena.
-Mare, si v6s tinguessiu diners, me'n donarieu?
-Es elar que si, pero ja no tinc res.
214

24.3 Page 233

▲back to top
-1 voleu que Deu, que es mes bo i mes gener6s que v6s, no
me'n doni?
Com es podia «raonar» amb un fill aixi?
Per altra banda, Don Bosco tenia totes les excuses: la capella
Pinardi havia estat engrandida, pero els nois no hi cabien, encara
que hagues tingut tres pisos. A mes, «com que per entrar-hi calia
baixar dos escalons -escriu Don Bosco-, a l'hivern i en temps de
pluja ens inundavem, mentre que a l'estiu ens sufocava la calor i hi
havia massa baf».
EI projecte el va encarregar al cavaller Blanchier i el contratista
va ser Frederic Bocca.
-Li adverteixo -li va dir rient Don Bosco- que alguna vega-
da no tindre diners per pagar-lo.
-Aleshores anirem mes a poc a poc a fer la feina.
-No, no. Precisament vull que anem de pressa, i que d'aqui a
un any l' esglesia estigui acabada.
Frederic Bocca es va arronsar d'espatll~s:
-Aleshores anirem de pressa. Pera voste vagi tambe de pressa
amb les lires.
«Despres d'excavar els fonaments -recorda Don Bosco-, es
va fer la benedicci6 de la primera pedra ei 20 de juliol de 1851. » La
va colfocar ei cavaller Josep Cotta, un dels mes grans benefactors
de Don Bosco. EI discurset d'acci6 de gracies ei va llegir Miquel
Rua, de 14 anys. Tambe va parlar ei celebre orador, pare Barrera.
En genera! sempre s'exagera en aquestes circumstancies; es busquen
imatges que facin efecte. Barrera tambe va posar la seva imatge
bonica, pero no va aconseguir exagerar. Va dir: «Aquesta pedra es
el gra de mostassa. Creixera com un arbre sota el qual molts nois
vindran a refugiar-se».
Els diners van ser ei gran maldecap. Don Bosco va trucar a totes
les portes conegudes i a moltes altres mes, pera nomes va pader
reunir un maxim de 35.000 lires. En faltaven 30.000 mes.
EI bisbe de Biella, monsenyor Losana, va enviar una circular a
tots els seus rectors. Va recordar «tots els nois paletes de Biella»
ajudats per l'oratori. Va demanar una coJ.lecta dominical especial.
Don Bosco n'esperava molt, pero el fruit va ser niagre: mil lires.
Els nois iambe l'ajudaven com podien. Don Joan Turchi recor-
dava: «Les parets de la nova esglesia eren a l'altura dels finestrals,
i jo tambe amb els companys vaig ajudar a pujar maons fins a les
bastides».
Per reunir aquelles benei"des 30.000 lires que faltaven, Don Bos-
co es va llanc;ar per primera vegada a l'aventura d'una t6mbola
215

24.4 Page 234

▲back to top
publica. Recordava: «Es van recollir tres mil tres-cents regals. El
Papa, el rei, la reina i la reina mare es van destacar amb els seus
oferiments». Els premis es van exposar al public en una gran sala
darrera l'esglesia de sant Domenec. La Hista de premis es va publi-
car en un gran cataleg.
Per despatxar les butlletes Don Bosco va passar moltes humilia-
cions. Pera la quantitat recaptada va ser realment notable: 26.000
lires netes. D'ara endavant, quan es trobi sense diners, Don Bosco
pensara en una t6mbola. En les ultimes cartes de la seva vida,
escrites amb una m& ja tremolosa, cncara recomanara que «acceptin
un talonari de butlletes per a la meva loteria.»
L'esglesia es va consagrar el 20 de juny de 1852. Encara s'aixeca
a un extrem de la casa J:>inardi, una mica humiliada per la grandesa
de la basilica de Maria Auxiliadora que arriba fins a tres metres de
la seva porta. Es la «Porciuncula» salesiana. Entre aquestes parets
va bategar ei cor de l'obra de Don Bosco durant 16 anys (del juny
del 1852 al del 1868).
EI jovenissim sant Domenec Savio venia aqui a resar. Davant de
l'altaret de la Mare de Deu, a la dreta, es va consagrar a ella. En
aquesta esglesia van recalar Miguel Magone, el pillet de Carmagno-
la, i Francesc Besucco, ei noiet de 1'Argentera que el 1863 va reno-
var la bondat heroica de Domenec Savio.
Aqui va dir la seva primera missa ei pare Miguel Rua. Durant
quatre anys va frtqiientar aquesta esglesia, moltes vegades al dia,
mama Margarida, cada vegada mes vella i cansada. Aqui trobava
les forces per recomenc;ar cada dia la feina pels nois pobres.
EI diable, potser
«Amb la nova esglesia -anota Don Bosco- es donaven facili-
tats als jovenets que volien intervenir en les funcions sagrades, i
tambe en les classes vespertines i diiirnes (la capella Pinardi, l'esgle-
sia i la sagristia nova es feien servir durant ei dia d'aules de classe).
Pera com acollir la multitud de pobres infants que en tot moment
demanaven allotjament?» Acaba tanquil·lament: «En aquell moment
de suprema necessitat, es va prendre la decisi6 de construir una
nova ala de l'edifici».
La tardor ja era avanc;ada, pera es va anar a tota velocitat i
aviat es va arribar a la teulada. Pera aleshores va comenc;ar el mal
temps. «Va diluviar durant dies i nits, i l'aigua s'escorria perla calc;
fresca fins a deixar les parets amb ei maons i les pedres descarnats.
216

24.5 Page 235

▲back to top
Als volts de la mitjanit del 2 de desembre -escriu encara Don
Bosco- es va sentir un soroll violent que es va fer mes intens i
espant6s. Eren les parets, que queien estrepitosament.»
Als nois, terroritzats, Don Bosco els va dir:
-Es una broma del diable. Pero amb l'ajuda de Deu i de la
seva Mare ho refarem tot.
EI diable devia haver fet la seva part, pero l'administrador pare
Giraudi, que va poder examinar Ies restes d'aquelles parets, afirma
que estaven plenes de pedres i de sorra de riu. La cal<; era de molt
mala qualitat. Don Bosco volia estalviar amb els preus i el contra-
tista volia guanyar-hi alguna cosa...
EI perjudici de Don Bosco va ser de 10.000 lires. Les obres no
es van poder reprendre fins a la primavera, i l'edifici es va acabar a
l'octubre de 1853. «Com que teniem una necessitat maxlma de
locals -va esciure Don Bosco-, de seguida vam volar a ocupar-lo.
Es van poder condicionar les aules, el menjador, el dormitori, i ei
nombre d'alumnes va arribar a 65.»
217

24.6 Page 236

▲back to top
29
I DEU VA ENVIAR UN GOS
EI 17 de febrer i ei 29 de mar9 de 1848, Carles Albert havia
concedit «igualtat de drets civils» als protestants i als jueus, que fins
aleshores nomes ha·,.,ien estat «tole:rats».
Els catolics es pensaven que, amb l'obtenci6 de la igualtat de
drets, els protestants estarien tranquils i quiets. En canvi es van
adonar, amb temor, que la secta dels Valdesos estava disposada a
emprendre una autentica campanya de proselitisme.
Va fer sortir tres diaris: La Bona Nova, La Llum Evangelica i
El valenl piemontes. Va editar i difondre a preus populars llibres de
propaganda. Va organitzar cicles de conferencies.
Era el primer cop sec del «pluralisme». Els catolics piemontesos
es van indignar, pera no van saber fer gaire res mes. «Refiant-se de
les lleis civils que vins aleshores els havien protegit i defensat, -es-
criu Don Bosco- 'nomes tenien algun diari, alguna obra cultural.
No tenien cap revista ni cap llibre per posar en mans de la gent
senzilla».
Els bisbes piernontesos es va.n reunir el 1849 a Villanovetta
(Saluzzo). «Indignar-se no serveix de res -van concloure-. Cal
reaccionar, comprometre's en la premsa i en la predicaci6».
Els fruits concrets de les reunions van ser les publicacions de la
Co/.lecci6 dels bons llibres (setembre de 1849), del diari La Campa-
na (mar9 del 1850) i de les Lectures Catoliques (mar9 del 1853).
Aquestes ultimes (una serie de llibrets amens) van ser una idea
de Don Bosco, que va tenir el suport, sobretot, del bisbe d'Ivrea. EI
Programa explicava la intenci6 dels editors:
«1. Els Ilibres seran d'estil senzill, de Ilenguatge popular, i con-
tindran materies referents exclusivament a la religi6 catolica.
2. Cada mes es publicara un llibret de 100 a 108 pagines. La
subscripci6 anual valdra 1,80 lires».
218

24.7 Page 237

▲back to top
No dialeg, sin6 atac frontal
Els primers sis llibrets els va escriure Don Bosco. Van sortir des
del man;: fins a l' agost del 1853, i tenien el titol genera! d'EI Catolic
lnstrui"t en la seva Religi6.
Don Bosco recordava somrient que per a aquells primers sis
llibrets va tenir dificultats per trobar un bisbe que hi dones la
«aprovaci6 eclesiastica». El Vicari genera! de Tori li va dir: «No em
veig capa9 de posar la meva firma aquf sota. Voste desafia i ataca
de front els enemic3». Don Bosco els havia escrit amb la mateixa
decisi6 amb que es va a la bataila. Ni tan sols sabia que era el
«dialeg». EI seu estil era «atac frontal». Calia salvar els joves i
l'altra gent per a l'Esglesia, per a Deu, per a la vida eterna, i per
tant, calia lluitar, combatre. Oposar-se amb tots els mitjans «al
torrent que intenta arrossegar en les seves aigiles corruptes la Socie-
tat i la Religi6».
Recordant ei fracas de l'«Amic de la Joventut», Don Bosco
tenia certa por. Pero les Lectures Catoliques van ser acollides amb
gran acceptaci6 i ei nombre de lectors va ser extraordinari. «I pre-
cisament aqui van comern;:ar les ires dels protestants».
Els pastors valdesos Bert i Meille i l' evangelic Pugno van anar
a Valdocco. Volien persuadir Don Bosco que interrompes les Lectu-
res, o almenys que en moderes el to. Pero no en van treure res.
«Un diumenge de gener, al vespre, em van anunciar la visita de
dos senyors. Van entrar i van saludar.
-V6s, senyor teoleg, teniu un gran do: el de fer-vos entendre i
llegir pei poble. Haurieu de dedicar-vos a exposar la historia, la
geografia, la fisica, i, en canvi, deixar de banda les Lectures Cato-
!iques: son uns temes coneguts de sobres.
-Es veritat que en obres de cultura aquests temes ja han estat
tractats; pero ningu no els ha explicat al poble.
-Estem disposats a financ;ar-vos si comenceu una obra d'histo-
ria (em van allargar quatre bitllets de mil) i abandoneu aquest
treball inutil.
-Si es inutil, per que m'oferiu diners per fer-me'l deixar? Mi-
reu, quan em vaig fer capella em vaig consegrar al be de l'Esglesia
i de la gent pobra, i penso continuar, fins i tot escrivint i imprimint
les Lectures Catoliques.
Yan canviar de to. Les paraules es van fer amenac;adores:
-Feu mal fet. Si sortiu de casa, estareu segur de tornar-hi?
Em vaig posar dret. Vaig obrir la porta de l'habitaci6:
-Buzzetti, vaig dir, acompanya aquests senyors a la sortida».
219

24.8 Page 238

▲back to top
Vi i castanyes
Mentre sortien, aquells «senyors» van barbotejar: «Ens torna-
rem a veure». Don Bosco, en l'ultim capitol de les seves Memories,
explica com «es van fer tornar a veure», i anota: «Semblava que hi
hagues una trama personal en contra de mi». Reprodui'm ei seu
relat, condensant-lo alla on ens sembla necessari.
«Una tarda, mentre feia classe, dos homes van venir a cridar-me
de pressa: a l'hostal del Cor d'Or (carrer Cottolengo, 34) hi havia
un moribund. Hi vaig anar, pera vaig voler que m'hi acompanyes-
sin alguns dels joves mes grans, encara que van intentar dissuadir-
me'n.
Arribant al Cor d'Or em van portar a una habitacio de la planta
baixa, on uns quants homes feien tabola i menjaven castanyes.
Volien que me'n servis i menges amb ells. M'hi vaig negar.
-Almenys beura un vas del nostre vi. Un glop no li fara pas mal.
Van servir vi a tothom, pero en arribar a mi un va anar dissi-
muladament a buscar una altra ampolla. Vaig agafar ei vas, vaig dir
«Salut» i el vaig tornar a deixar a la taula.
-No ho faci aixa, es un menyspreu.
-Es un insult.
-Es que no tinc ganes de beure-. Aleshores van amena<;ar:
-Ha de heure de totes passades ! -. Un em va agafar per l' es-
patlla esquerra i un altre per la dreta-. Ha de beure de grat o per
for<;a.
-Si tant voleu que begui, almenys deixeu-me lliures els
bra<;os-vaig dir traient-me'ls de sobre-. I com que jo no puc
beure, ho donare a un dels meus nois, que beura en lloc meu-.
Mentre deia aquestes paraules, vaig fer un pas cap a la sortida, vaig
obrir la porta de bat a bat, i vaig dir als nois que entressin».
Davant d'aquells xicots van canviar de to. Es van excusar, van
dir que ei malalt ja es confessaria l'endema. «Una persona amiga va
fer indagacions i em va explicar que un individu els havia pagat un
sopara condici6 que m'obliguessin a beure ei vi que havia preparat
pera mi».
«M'havien de matan>
«Semblen faules, els atemptats que explico, pera tanmateix son
autentics i van tenir molts testimonis.
Un diumenge de setembre, al vespre, em van cridar urgentmcnt
a casa Sardi, prop del Refugi, per confessar una malalta a punt de
220

24.9 Page 239

▲back to top
morir. Vaig invitar-ne alguns dels mes grans a acompanyar-me: ja
sospitava de tot. En vaig deixar alguns al peu de l'escala; Josep
Buzzetti i Jac..:int Arnaud em van acompanyar fins al repla, al costat
de la porta de la malalta.
Vaig entrar i vaig veure una dona que respirava amb dificultat,
com si estigues a punt d'expirar. Vaig dira quatre persones que eren
alla que s'allunyessin per pader-la confessar.
-Abans de confessar-me -va xisclar la vella- vull que aquest
bergant em demani perd6.
-Jo no t'he fet res!
-Silenci! -va cridar un altre, posant-se dret. Va comen~ar una
baralla furibunda, i abans que pogues entendre que passava, algu va
apagar els llums, i una pluja de garrotades va caure cap on era jo.
Amb prou feines vaig tenir temps d'agafar una cadira, fer-la servir
de protecci6 del cap, i precipitar-me cap a la porta. Les bastonades
que m'havien de matar van trencar la cadira. Nomes u11a em va
tocar el polze de la ma dreta i em va arrencar l'ungla i mitja
falange. Vaig tornar a casa amb els meus joves».
«Sembla -anota Don Bosco- que tot estava tramat per fer-me
desistir de calumniar els protestants».
EI «Gris»
«Les freqiients bromes pesades de que era objecte em van acon-
sellar no caminar sol quan anava o venia de Tori (aleshores entre la
ciutat i l'oratori hi havia un llarg despoblat ple d'arbustos i acacies).
Un vespre fosc tornava sol a casa, amb una mica de par, quan
em vaig veure al costat un gos molt gros que a primera vista em va
espantar; pera fent-li festes com si fos el seu arno, de seguida vam
establir bones relacions i em va acompanyar fins a l'oratori. Aixa
va tornar a passar moltes vegades. Puc dir que el «Gris» (aixf ei va
anomenar Don Bosco) m'ha prestat importants serveis. N'exposare
alguns.
A final de novembre de 1854, un vespre boiros i pluj6s venia sol
de la ciutat. En un moment donat m'adono que dos homes camina-
ven a poca distancia davant meu. Anaven mes de pressa o mes a poc
a poc segons que jo acceleres o alentis el pas. Vaig voler tornar
emera pera era massa tard: amb dos salts, en silenci, em van tirar
una manta al cap. Vaig provar de no deixar-me lligar, volia cridar,
221

24.10 Page 240

▲back to top
pero no podia. En aquell moment va apareixer el Gris. Udolant es
va llarn;:ar contra la cara d'un i va mossegar l'altre.
-Cridi aquest gos ! -es van posar a cridar.
-EI cridare si em deixeu en pau.
-Cridi'l de seguida! -imploraven.
El Gris continuava udolant corn un llop rabios. Se'n va anar de
pressa i corrents, iel Gris, sempre al meu costat, em va acompanyar
fins a casa.
Tots els vespres que no anava acompanyat, quan entrava on hi
havia els arbres, veia sortir el Gris. Els joves de l'oratori el van
veure moltes vegades que entrava al pati. Una vegada, espantats,
dos nois el van voler apedregar, pen~ Josep Buzzetti hi va intervenir:
-Deixeu-lo estar, es el gos de Don Bo3co.
Aleshores es van posar a amanyagar-lo i el van acompanyar al
menjador, on sopava amb alguns clergues i la meva mare. EI van
mirar atonits:
-No en tingueu por, vaig dir, es el meu Gris, deixeu-lo venir.
En efecte, fent una volta a la taula, va venir al meu costat tot
content. Li vaig oferir sopa, pa i vianda, pero ho va refusar tot. Va
posar el cap sobre les tovalles com si volgues c!ir-me bona nit, i
despres es va deixar acompanyar pels nois fins a la porta. Em
recordo que aquell vespre havia tornat tard a casa i que un amic
m'havia portat en el seu carruatge».
Carles Tomatis, que aquells anys freqi.ientava com a estudiant
l'oratori, va testimoniar: «Era un gos d'un aspecte realment formi-
dable. Moltes vegades mama Margarida quan ei veia exclamava:
-Oh, quina bestiassa tan llctja-. Tenia un aspecte gairebe de llop,
el morro allargat, les orelles dretes, el pel gris, i feia un metre d'alt».
Un vespre -va testimoniar Miquel Rua, que va veure el Gris
dues vegades- Don Bosco havia de sortir per assumptes urgents,
pero va trobar el Gris estirat al pas de la porta. Va provar d'allu-
nyar-lo, de passar-li per sobre, pero el gos grinyolava i el feia
recular. Mama Margarida, que ja el coneixia, va dir al seu fill:
-Se t'veuli nen scouteme mi, scouta a/men 'l can; seurt nen {Si
no em vols escoltar a mi, almenys escolta el gos; no surtis).
L'endema Don Bosco va saber que un malintencionat armat
amb pistola havia estat esperant en un revolt.
La idea de descobrir la procedencia d'aquell gos va venir-li
moltes vegades, a Don Bosco. Pera no va poder saber res. Encara
el 1872 la baronessa Azelia Fassati li va preguntar que en pensava,
d'aquell gos, i Don Bosco va respondre somrient:
222

25 Pages 241-250

▲back to top

25.1 Page 241

▲back to top
-Dir que es un angel faria riure, pero no es pot pas dir que es
un gas ordinari.
Dormir a cal sabater
Durant ei dia, Don Bosco treballava per als seus nois, anava a
buscar donatius, confessava i predicava a rnoltes institucions de la
ciutat. A la nit passava rnoltes hores arreglant fa roba i les sabates,
escrivint els seus llibres. La son s'acumulava i a vegades l'assaltava
a traici6.
Despres de dinar, recordava Joan Cagliero, alguna vegada s'en-
dorrniscava de cop, assegut a la cadira, amb el cap inclinat sobre ei
pit. Aleshores tots els presents, sense fer soroll, se n'anaven de
puntetes per no despertar-lo.
Per a ell aquella era l'hora rnes feixuga del dia, i aleshores
sortia, anava a fer encarrecs a la ciutat, visitava els benefactors per
demanar-los ajuda. «Carninant rn'aguanto despert», deia somrient.
Pero no sempre se'n sortia.
Una tarda es va trobar a la placeta que hi ha davant de la
Consolaci6, tan rnort de son que ja no es. recordava d'on era ni d'on
anava. Alla a la vora hi havia ei taller d'un sabater. Don Bosco hi
va entrar i va demanar a l'amo que el deixes dormir uns minuts en
una cadira.
-Vingui, vingui, reverend. Pero em sap greu que el molestare
amb ei martell.
-No, no em molestara.
Es va asseure al costat d'un banc de sabater i va dormir des de
dos quarts de tres fins a les cinc. Quan es va despertar, va mirar al
seu voltant, va veure I'liora que era i va dir:
-Oh, pobre de mi! Per que no m'ha despertat?
-Arnic -va respondre ei bon horne-, dormia tan be que
despertar-lo hauria estat molt rnal fet. A mi, rn'agradaria dorrnir
aixi!
223

25.2 Page 242

▲back to top
30
MITJA DOTZENA DE TALLERS
A l'arxiu de la Congregaci6 Salesiana s'hi conserven dos docu-
ments estranys: un contracte d'«aprenentatge» en paper normal,
datat el novembre de 1851, i un altre contracte, tambe d'«aprencn-
tatge», en paper timbrat de 40 centims, amb data del 8 de febrer de
1852. Tots dos estan firmats per l'empresari, l'aprenent i Don Bosco.
Aquestes son les parts essencials del primer:
«En virtut de la present escriptura privada feta a la Casa de
l'oratori de sant Francesc de· Sales, s'estableix:
1. El senyor Carles Aimino rep com a aprenent en el sc:u ofici
de vidrier ei jove Josep Bordone, natural de Biella, promct i s'obli-
ga a ensenyar-l'hi en ei termini de tres anys, i donar-li durant el curs
de l'aprenentatge les instruccions necessaries i les millors regles re-
ferents al seu ofici i al mateix temps els avisos oportuns relatius a la
seva bona conducta, i ei corregira, en cas d'alguna falta, amb
paraules i no d'una altra manera; i tambe s'obliga a ocupar-lo
continuament tn feines relatives a l'ofici i no a altres, tenint en
compte que no siguin superiors a lcs seves forces.
2. EI mateix mestre haura de deixar lliures a l'aprenent tots ets
dies festius de l'any.
3. EI mateix mestre s'obliga a pagar cada dia a l'aprenent una
lira el primer any, una amb cinquanta centims el segon, i dues lires
el tercer; i a concedir-li quinze dies de vacances cada any.
5. EI jove Josep Bordone promet prestar els seus serveis al
mestre, durant tot el temps de l'aprenentatge, amb llestesa, assidui"-
tat i atenci6; i ser docil, respectu6s i obedient.
7. EI Director de l' oratori promet prestar la seva assistencia per
al bon exit de la conducta de l'aprenent».
224

25.3 Page 243

▲back to top
EI dit a moltes nafres
En aquesta escriptura Don Basea posa ·el dit a moltes nafres.
Alguns arnas feien servir els joves aprenents de criats i ajudants de
cuina. Ell els obliga a ocupar-los nomes en el seu ofici. Els arnas
pegaven, i Don Bosco exigeix que les correccions nomes es facin de
paraula. Es preoeupava de la salut, del descans els dies de festa i de
les vacanees anual_s. I exigeix una paga «progressiva», ja que el
tercer any d'aprenentatge eraen la practiea un any d'autentic treball.
EI segon eontraete, al costat del timbre amb l'escut reial, porta
el segiient encap~alament: «Conveni entre el senyor Josep Bertoli-
no, mestre fuster, resident a Tori, i el jove Josep Odasso, natural
. de Mondovi, amb intervenci6 del reverendissim sacerdot Joan Bos-
co, i amb l'assisteneia i garantia del pare de l'esmentat jove, Vicen~
Odasso, nascut a Garessio i domiciliat en aquesta capital».
EI text es gairebe una eapia ealcada del primer. Nomes hi ha
una particularitat rellevant. Don Basea obliga l'empresari a compor-
tar-se no com un «patr6» sin6 com un «pare». Es llegeix en l'article 1:
«EI senyor Josep Bartolino, mestre fuster, ... s'obliga a donar al
jove Josep Odasso durant el seu aprenentatge, ... pel que fa a la seva
condueta moral i ciutadana, els oportuns i saludables advertiments
que un bon pare donaria al propi fill; i a corregir-lo amablement en
cas d'alguna falta, pera sempre amb paraules senzilles d'amonesta-
ci6 i mai amb cap acte de maltractament».
Don Basea no va ser l'inventor dels contraetes d'aprenentatge.
L'Obra de la mendicitat instruiaa (fundada ei 1774) estipulava
aquests contractes des de feia temps. Pera els dos contractes firmats
per Don Bosco son del~ mes antics eonservats a Tori. Potser ens es
licit pensar (almenys fins que altres documents ho desmenteixin)
que, fora de I'Obra de la mendicitat i de Don Bosco, gairebe ningu
no es preocupava de la defensa dels aprenents.
No hi pensaven els pares, quasi sempre pobres i ignorants. No
hi pensaven les autoritats civils que, en linia amb les doctrines
lliberals, deixaven que els joves fossin explotats segons les lleis de la
«lliure competencia».
AiUat i indefens en mans de l'amo
Al principi la «casa de l'oratori» (que Don Basea anomena
hospici, i que nosaltres per adaptar-nos als termes actuals anomena-
225

25.4 Page 244

▲back to top
rem internat) acull especialment joves obrers. Despres del primer
noi de la Valsesia, acollit a la cuina de mama Margarida una nit de
pluja, despres de Buzzetti i Gastini, cada any n'arriben a desenes.
N'hi ha que s'hi queden tres anys, n'hi ha que dos mesos, altres tota
la vida. Nomes a partir de 1856, els estudiants seran majoria en
l'internat.
La preferencia donada als joves treballadors ve motivada perla
seva condici6 miserable. Els edictes reials del 1844, que han abolit
les corporacions, han abandonat l'obrer, especialment eljove obrer,
aillat i indefens en mans de l'arno. Carles Albert ha concedit de
mala gana la formaci6 de «societats d'assistencia», i els lliberals son
contrari1; fins i tot a aixo.
Don Bosco col.Joca els seus nois amb un patr6, els defensa amb
bons contractes, els va a visitar al taller cada setmana com a «res-
ponsable davant de la familia». Si el patr6 no respecta al pacte,
retira l'aprenent.
El 1853, acabada la construcci6 de l'edifici nou, decideix co-
mencar a casa seva mateix els primers tallers. Hi ha dos motius: «els
mals costums i la irreligi6» que els nois troben entre els obrers
adults dels tallers, i l'ajuda que els tallers propis de sabater, sastre,
tipograf, podran aportar a l'oratori.
Dos bancs de sabater per comen~ar
A la tardor de 1853 Don Bosco va comem;ar els tallers dels
sabaters i dels sastres. El dels sabaters es va instal-lar al local estre-
tissim que ara funciona com a mini-sagristia de la capella Pinardi,
al costat del campanar: dos bancs de sabater i quatre tamborets. EI
primer mestre va ser Don Bosco: es va asseure davant del banc i va
clavar una sola davant de quatre noiets. Despres els va ensenyar a
manejar les eines i la pega. Al cap de pocs dies va cedir el lloc de
«mestre» a Domenec Goffi, el porter de l'oratori.
Els sastres es van col·locar a l'habitaci6 que feia de cuina, men-
tre olles i fogons es traslladaven a l'edifici nou. Els primers mestres
dels sastres van ser mama Margarida i tambe Don Bosco, que va
ensenyar a cosir i a tallar, com havia apres a Castelnuovo a casa de
Joan Roberto.
Els primers mesos de 1854, gairebe bromejant, va obrir el tercer
taller: el d'enquadernaci6 de llibres. Cap dels seus nois no coneixia
l'ofici. Un dia, envoltat dels nois, va estendre sobre una taula els
226

25.5 Page 245

▲back to top
fulls impresos del seu ultim llibret, Els Angels Custodis. Despres va
assenyalar amb ei ditun noi:
-Tu faras d'enquadernador!
-Jo? Pero si ni tan sols se que es aixo!
-Es molt facil. Vine aqui. Veus? Aquests fulls grans s'anome-
nen «plecs». Cal plegar-los per la meitat, despres encara una altra
meitat, encara una altra, i encara una ultima meitat. Vinga, provem-ho!
Amb l'ajuda dels altres nois que hi havia al voltant de la taula,
tots els fulls van quedar plegats. Don Bosco va posar els plecs un
sobre l'altre:
-Aixo mateix; ei llibre ja esta fet. Ara falta cosir-lo-. Van
cridar, perque els ajudes, mama Margarida, i amb una agulla gruixu-
da i alguna punxada als dits, van reeixir en l'empresa. Una mica de
farina blanca barrejada amb aigua va ser la cola per enganxar les
cobertes.
Nomes faltava l'ultima operaci6: guillotinar les vores del llibre.
Com podien fer-ho? Al voltant de la taula els nois donaven diversos
consells: fer servir les tisores, ei ganivet, la raspa. Don Bo.sco va
anar a la cuina, va agafar la mitjalluna .d'acer que serveix per
trinxar cebes i julivert, i amb uns quants cops secs va tallar els
marges. Els nois reien, tambe reia Don Bosco. Pero el taller estava
«inaugurat», i es va instal·lar en una habitaci6 de l'edifici nau.
Un any per tenir la impremta
Cap al final del 1856 es va comen9ar el quart taller, la fusteria.
De seguida va ser una cosa seriosa: una bona colla de nois van ser
retirats dels tallers de la ciutat i col·locats en una extensa sala pro-
vei'da de bancs de fuster, eines, magatzem de fustes. EI primer
mestre va ser el senyor Corio.
EI cinque tailer, el mes desitjat, va ser la impremta. Don Bosco
va haver de batallar gairebe un any per obtenir l'autoritzaci6 gover-
nativa. Es va concedir el 31 de desembre de 1861. Va comen9ar sota
el guiatge del director artistic Andreu Giardino i amb l'assistencia
de Josep Buzzetti.
No sabem exactament quin dia va comen9ar a funcionar la
impremta, pero els joves treballadors. van donar personalment la
noticia de l'esdeveniment als seus benefactors, amb una circular
impresa.
EI primer llibre impres a la «Tipografia de l'oratori de sant
Francesc de Sales» va ser un llibret del canonge C. Schmid: Teofil,
o ei jove ermita, narraci6 amena. Va apareixer com un volum mes
227

25.6 Page 246

▲back to top
de les Lectures Catoliques el maig del 1862. Des d'aleshores, les
Lectures Catoliques es van imprimir sempre a la «Tipografia de_
l'oratori», tr~t de poques excepcions.
Els comencaments van ser modestos: dues «rodes» que els nois
feien voltar a forca de bracos. Pero encara en vida de Don Bosco
aquella tipografia va esdevenir grandiosa i moderna, fins a poder
competir amb les millors de la ciutat: quatre premses, dotze maqui-
nes mogudes per energia, estereotipia, fosa de tipus, calcografia.
EI 1862 Don Bosco va obrir el sise i ultim taller, la ferreria,
avantpassat dels actuals tallers de mecanica.
Quatre camins per trobar l'encertat
Per fer funcionar els tallers, Don Bosco va trobar rnoltes difi-
cultats, i va experimentar, successivament, f6rrnules diferents.
Al principi va contiactar mestres de l'ofici, amb salari normal.
Conseqilencia: es preocupaven de la feina pera no del progres dels
alumnes ni de la bona rnarxa del taller.
Segona formula. Es confia als professors totala responsabilitat,
arnb la preocupaci6 de buscar-se la feina com si fossin els amos.
Conseqilencia: els nois son tractats corn peons i arrancats de l'auto-
ritat del director.
Tercer intent. Don Bosco assumeix tota la responsabilitat moral
i administrativa dels tallers, i deixa als mestres nornes la formaci6
professional dels aprenents. Encara hi ha una conseqilencia negati-
va: amb la por de ser suplantats pels alumnes millors, els mestres
ensenyen poc, els deixen gandulejar.
La formula exacta la va trobar Don Bosco quan va poder for-
mar caps de taller lligats totalment a ell: els coadjutors salesians,
religiosos corn els clergues i els sacerdots, pero dedicats a les escoles
professionals.
«Qui no es pobre del tot esta fora de lloc en aquesta Casa»
L'internat de l'oratori no havia de ser una «fabrica d'obrers»,
sin6 una autentica casa d'educaci6. Per aixo, durant ei curs escolar
1854-55, Don Bosco inaugura un primer «reglament», que dibuixa
la fisonomia de l'Obra per als joves artesans (dels joves estudiants
se'n tracta en un ape:Q.dix del reglament).
EI jove artesa, per ser acceptat, ha de tenir de 12 a 18 anys, i
ser «orfe de pare i mare i totalment pobre i abandonat. Si te ger-
228

25.7 Page 247

▲back to top
mans o oncles que puguin encarregar-se de la seva educaci6, es fora
de la finalitat d'aquesta Casa».
EI reglament presenta als nois «Ies persones a qui cada fill
s'haura de sotmetre, i que es consideren com a superiors de la
Casa». Son el Rector (responsable dels deures de cadascu i de la
moralitat dels fills de la Casa), ei Prefecte o econom, el Catequista
o director espiri,tual (te la missi6 de preocupar-se de les necessitats
espirituals dels joves), i l'Assistent (reparteix el pa, ajuda a taula,
als tallers, als dormitoris).
Recomana com a virtuts fonamentals la pietat envers Deu, el
treball, l'obediencia als superiors, l'amor als companys, la modes-
tia. Dona normes sobre el comportament a casa i a fora. Cataloga
«tres mals dels quals cal fugir especialment»: la blasfemia, la des-
honestedat i el robatori. Declara «coses vigorosament prohibides»
tenir diners, jugar a coses perilloses, fumar, sortir a dinar amb
parents i amics.
L'horari preveia llevar-se d'hora, la missa amb les pregaries i el
rosari, l'esmorzar i la feina. Es trobaven tots per dinari per al gran
esbarjo de la tarda. Despres reprenien la feina. Al vespre estaven
previstos exercicis escolars. La jornada acabava amb les pregaries
del vespre i unes breus paraules de Don Bosco a tota la familia: la
«bona nit».
Es convidava als joves a participar cada mes en un breu reces
espiritual (Exercici de la Bona Mort), i cada any en un curset d'Exer-
cicis Espirituals.
En el camp religi6s Don Bosco sempre va ser menys exigent
amb els joves treballadors que amb els estudiants. Pero en veure
entre ells nois d'una espiritualitat esplendida, el 1859 afavorira el
naixement de la «Companyia de sant Josep»: un grup que havia de
reunir els millors, i com.prometre'ls en un aprofundiment de la vida
cristiana i apostolica.
229

25.8 Page 248

▲back to top
31
ESTUDIANTS AMB CAPOT MILITAR
Primer de novembre de 1851. Don Bosco arriba al seu poble,
Castelnuovo d'Asti. Cap al tard ha de fer a l'esglesia el serm6 de la
commemoraci6 dels difunts.
Entre els escolanets hi ha un vailet que l'acompanya a la trona
i que es queda mirant-lo fixament durant totel serm6. Quan tornen
a la sagristia, Don Bosco veu que continua mirant-lo en silenci. EI
eri da:
-Sembla que vulguis dir-me alguna cosa, oi?
-Si senyor. Vull venir a Tori amb voste per estudiar i fer-me
capella.
-Esta be. Doncs digues a la teva mare que vingui despres de
sapar a la rectoria.
Aquell noi es diu Joan Cagliero i es orfe de pare. La mare
arriba amb el noi despres de sopar:
-Aixi -bromeja Don Bosco- es veritat, Teresa, que voleu
vendre'm el vostre fill?
-Ah, no! -respon rient la dona-. Aqui al nostre poble es
venen els vedellets. Els nois es regalen.
-Erreara millor. Prepareu-li una mica de roba, i dema me
l'emporto.
L'endema, a l'alba, Joan Cagliero era a l'esglesia. Va ajudar a
missa a Dan Bosco, va esmorzar amb ell, va fer un pet6 a la seva
mare, i amb el farcellet sota el brac; va dir impacient:
-Aleshores, Dan Bosco, anem-hi?
«A dormir al cistell del pa»
Van fer el llarg cami a peu. Joan el va fer practicament dues
vegades, perque mentre parlava amb Don Basea carria endavant,
perseguia les papallones pels prats, saltava els recs. Cagliero recorda-
va:
230

25.9 Page 249

▲back to top
«Don Bosco durant aquell viatge em va fer mil preguntes i jo li
vaig don.ar mil respostes. Des d'aquell moment no vaig tenir mai
mes cap secret per a eli. Escoltant les meves entremaliadures, cm
deia bromejant que ara hauria de ser mes bon miny6. Finalment
vam arribar a Tori.
Era el vespre del 2 de novembre i estavem cansats. Don Bosco
em va presentar a mama Margarida dient:
-Mare, t'he portat un noiet de Castelnuovo.
Margarida va respondre:
-Oh si! Tu no fas res mes que buscar nois i jo ja no se on
ficar-los.
-Aquest d'aqui es tan petit -va bromejar Don Bosco- que el
posarem a dormir al cistell del pa. Amb una corriola l'estirarem
amunt, sota les bigues, com una gabia de canaris.
Mama Margarida es va posar a riure i em va buscar un lloc.
Realment no hi havia cap rac6 lliure, i per aquella nit vaig haver de
dormir als peus del llit d'un company.
L'endema vaig veure la pobresa que hi havia en aquella casa.
Els nostres dormitoris, a la planta baixa, eren estrets, i tenien per
paviment un empedrat de llambordes. A la cuina hi havia pocs plats
d'estany amb les respectives culleres. Forquilles, ganivets, tovallons,
els veurem al cap de molts anys. EI menjador era un cobert. Don
Bosco ens servia el dinar, ens ajudava a tenir ordenat el dormitori,
netejava i apedacava els nostres vestits, i feia tots els serveis mes
humils.
Feiem vida comuna en tot. Mes que en un col·legi, ens sentiem
en una familia, sota la direccio d'un pare que ens estimava i que es
preocupava nomes del nostre be espirituali material».
Joan Cagliero va demostrar des dels primers dies un enginy
molt viu i un temperament molt alegre. Tenia unes ganes de jugar
desbordants.
Miguel Rua continuava vivint amb la seva mare, pera al mati es
posava al front del grupet d'estudiants i tots junts anaven a casa del
professor Bonzanino. Per encarrec de Don Bosco, Rua havia de fer
d' «ajudant», vigilar que ningu faltes a classe. Rarament Miguel va
aconseguir «posar el fre» a Cagliero. Aixi que eren fora de l'orato-
ri, Joan agafava un altre cami, arribava corrent a Porta Palazzo i
s'aturava encantat davant dels xarlatans i les parades. Despres ana-
va, tambe corrent, a l'escola. Quan els altres hi arribaven ell ja era
a la porta, suat pera felic;. Miquel el mirava de reiill:
-Per que no vens amb nosaltres?
-Perque m'agrada for un altre cami, quin mal es?
-Has de ser obedient.
231

25.10 Page 250

▲back to top
-I no ho soc? He de venir a escola, i hi vinc. He de ser
puntual, i ho s6c. Que n'has de fer tu si m'agrada veure els xarlatans?
Arribara a ser ei primer bisbe i cardenal salesia. Al costat de
don Rua sera una de les columnes mes solides de la Congregaci6
Salesiana. Perb de temperament, Rua i Cagliero seran sempre molt
diferents: diligent, constant, reflexiu, Miguel; extrovertit, entusias-
ta, exuberant, Joan. Tots dos disposats a tirar-se al foc per Don
Bosco.
«Travessaras ei Mar Roig i ei desert»
22 de setembre de 1852. Miguel Rua entra definitivament com a
alumne intern a l'oratori. L'endema, amb Don Bosco, mama Mar-
garida i vint-i-sis companys, surt a peu cap a I Becchi. Don Bosco
predicara la novena del Roser a Castelnuovo, i els nois seran hostes
del seu germa J osep.
Abans de marxar, Don Bosco crida Miguel i 1i diu:
-EI curs gue ve necessito que em donis un cop de ma de debo
per tirar endavant la barraca. EI 3 d'octubre sera la festa de la Mare
de Deu del Roser. EI rector de Castelnuovo vindra a I Becchi i a la
capelleta et vestira amb la sotana. Quan tornem a l'oratori seras
assistent i professor dels teus companys. Hi estas d'acord?
-D'acord.
El vespre d'aquella festa -recordava don Rua- al carruatge
que els tornava a Tori, Don Bosco va trencar el silenci i li va dir:
-Estimat Rua, ara comences una nova vida. Pero sapigues gue
abans d'entrar a la Terra Promesa hauras de travessar el Mar Roig
i el desert. Si m'ajudes, passarem tranquil·lament l'un i l'altre i
arribarem a la Terra Promesa.
Miguel s'hi pensa una mica. No ho enten gaire. Aleshores tren-
ca tambe el silenci i pregunta:
-Se'n recorda, de la nostra primera trobada? Voste havia dis-
tribu1t les medalles, pero no havia quedat res per a mi. Aleshores
em va fer un gest estrany, com si em volgues donar la meitat de la
seva ma. Que volia dir?
-Encara no ho has entes? Volia dir gue nosaltres dos ho farem
tot a mitges. Tot el que sen\\ meu, tambe sera teu: inclosos els
deures, les responsabilitats, els maldecaps. -I Don Bosco somriu-.
Pero hi haura tambe moltes coses bonigues, ja ho veuras. I al final,
la cosa mes bonica de totes: el paradis.
232

26 Pages 251-260

▲back to top

26.1 Page 251

▲back to top
Garantia de cinquanta anys
Dimarts de Pasgua de 1853. EI cel de Tori esta ple de nuvols
negres. Joan Francesia i Miguel Rua, companys de classe i amics
intims, repassen junts les lli<;ons d'italia. Pera Miguel esta distret,
absent. Sembla gue una gran tristesa l'aclapari. Francesia, despres
de preguntar-li dues vegades ei mateix, tanca de cop ei llibre i
explota:
-Pero, gue et passa avui?
Mossegant-se els llavis per no plorar, Miguel murmura:
-S'ha mort ei meu germa Joan ... La proxima vegada em toca-
ra a mi...
Era l'ultim germa gue vivia a casa. Ara la mare es guedara soia
al petit allotjament de la Fabrica d'Armes. Don Bosco sap la noticia
i, per distreure Miguel, se l'emporta amb ell per Tori. Ha de fer una
gestio a la vora de l'esglesia de la Gran Mare, al costat del Po.
Caminen lleugers, parien de l'oratori. En aguells dies Tori ha cele-
·brat els 400 anys del fam6s «miracle del Santissim Sagrament», i
Don Bosco ha publicat un volumet gue s'ha venut molt de pressa.
De sobte, Don Bosco s'atura i diu a poc a poc:
-D'agui a cinguanta anys se celebraran els 450 anys del miracle
i jo ja no hi sere. Pero tu si gue hi seras. Recorda't aleshores de
tornar a publicar ei meu llibret.
Miguel pensa en aquella data fabulosament llunyana: 1903 ! Mou
ei cap:
-Va molt de pressa, Don Bosco, a dir gue jo encara hi sere.
Precisament tinc par que la mort em gastara aviat una broma pesada.
-Res de bromes, ni pesades ni divertides -talla Don Bosco-.
Et garanteixo que d'aqui a cinquanta anys encara hi seras. Fes
reimprimir ei llibret, entesos?
(EI 1903 ei pare Rua hi era encara, efectivament, com a succes-
sor de Don Bosco al front de la Congregaci6 Salesiana. Tenia 66
anys, i va fer reimprimir ei llibret.)
Senyorets i perdularis
Mentre es dedicava als joves obrers, Don Bosco no oblidava els
estudiants. EI seu objectiu -ho hem dit moltes vegades- era pre-
parar-se col·laboradors, seminaristes i sacerdots, que l'ajudessin en
les seves obres; i preparar tambe vocacions sacerdotals per a la
diocesi, escoilint-les entre els nois «que creixien entre l'aixada i ei
martell», per suplir la falta de sacerdots.
233

26.2 Page 252

▲back to top
EI primer «quartet» que havia preparat ei va decebre una mica,
com hem dit. Pera Rua, Cagliero i Francesia van respondre plena-
ment a les seves esperances. I al costat d'ells creixien Angel Savio,
Rocchietti, Turchi, Durando, Cerruti...
L'internat per a estudiants va neixer silenciosament, pera es va
desenvolupar vigorosament: 12 interns ei 1850, 35 el 1854, 63 el
1855, 121 el 1857...
Els alumnes dels primers tres anys de Bati anaven a classe amb
Bonzanino, despres passaven a les classes d'humanitats i de retarica
amb don Mateu Picco, que feia classe a les proximitats de la Conso-
laci6.
Aquestes dues escoles privades eren freqiientades pels fills de les
«bones families» de Tori, que pagaven molt be. En canvi els nois de
Don Bosco hi assistien de franc.
Els «senyorets», al principi, es burlaven dels «perdularis» que
arribaven a l'escola abrigats amb uns vells capots militars que «do-
naven a qui els vestia un aire de contraban o de caricatura». (Aquells
capots, juntament amb gorres de soldat, Don Bosco els havia acon-
seguit, de regal, del Ministeri. Tenien mes forma de manta que de
vestit, recorda el pare Lemoyne, perb protegien de la pluja i la neu.)
Pera Bonzanino no tolerava bromes: «EI que val un noi -va decla-
rar severament- es mesura per les pagines dels deures, i no pel
color del capot». I segons les notes, els «perdularis» eren sovint els
fills de casa bona. Els nois de Don Bosco estudiaven. L'amor de
Don Bosco sabia ser exigent, no tolerava els ganduls. El 1863 el
professor Prieri, de la Universitat de Tori, va declarar: «Amb Don
Bosco s'estudia, i s'estudia de deba».
«Entre els nois m'bi trobo be»
Els anants i vinents per la ciutat no eren l'ideal per a Don
Bosco. Aviat, a mes, les aules de Bonzanino i de Picco ja no van
ser suficients per encabir tots els estudiants de l'oratori.
Aixi que Joan Baptista Francesia, de 17 anys, va acabar brillant-
ment els estudis de llati, se li va confiar la tercera classe d'ensenya-
ment mitja. Era el novembre de 1855.
L'any segiient van entrar en funcions tambe la primera i la
segona, dirigides per un laic amic de Don Bosco, el professor Bian-
chi.
El 1861 els alumnes dels tres cursos d'ensenyament mitja eren
mes de dos-cents. Eren professors els joves seminaristes Francesia,
Provera, Anfossi, Durando, Cerruti.
234

26.3 Page 253

▲back to top
En l'apendix del «reglament» dedicat als joves estudiants, es
prescrivia que, per ser acceptat a l'oratori, un estudiant havia de
tenir tres qualitats: «una especial disposici6 per a l'estudi», «emi-
nent pietat» i «voluntat d'abra<;ar l'estat eclesiastic, pero deixant-li
llibertat per seguir la seva vocaci6 despres d'acabar el curs de llati».
No s'insistia drasticament en la condici6 d'orfe o de pobresa
total. Pero la majoria dels nois estudiants venien d'ambients pobres,
i l'episodi dels capots militars ho confirma sobradament.
L'horari dels aprenents i dels estudiants coincidia. Amb la dife-
rencia evident que les hores que passaven els primers als tallers, les
ocupaven els estudiants en les classes i l'estudi.
«Fins al 1858 -recorda Lemoyne- Don Bosco va governar i
dirigir l'oratori com un pare porta la propia familia. Els joves no
trobaven gaire diferencia entre l'oratori i la casa paterna. No ana-
ven en fila d'un lloc a l'altre, els assistents no eren rigorosos, no hi
havia regles minucioses.»
Don Bosco estava entre els nois sempre que li era possible.
Deia: «No puc estar sense els meus nois». Nomes una causa greu
podia impedir-li estar entre ells, conversant i jugant. Durant molt
temps fins i tot anava amb ells a la sala d'estudi. No perque faltes-
sin els ajudants, sin6 perque «s'hi trobava be», i en un pupitre com
els dels nois «escrivia o meditava el seu proxim llibre».
Havent sopat (i aixo fins al 1870) una tropa de nois irrompia a
la sala on Don Bosco acabava de sopar. Es barallaven per acostar-
se-li, per veure'l, preguntar-li coses, escoltar-lo, riure de les seves
sortides gracioses. Els nois s'asseien al voltant d'ell, a les taules del
davant, alguns es quedaven drets, altres agenollats. A Don Bosco 1i
agradava molt aquesta reuni6 familiar, «el millor plat del seu pobre
sopan>.
«Don Bosco no va poder entendre»
L'atmosfera religiosa que envoltava els nois estudiants era molt
intensa. Eren els tendres brots de les futures vocacions sacerdotals i
Don Bosco volia que estiguessin immergits en un clima de religicsi-
tat sacramental, mariana i eclesial.
La confessi6 era un costum setmanal o quinzenal per a tothom.
Cada dia Don Bosco confessava durant dues o tres hores. Les
vigilies de festa, fins i tot tota la tarda. La fama molt estesa de la
seva capacitat per «llegir els pecats» encoratjava a una confidencia
total. La Comuni6, al cap de pocs anys de comenc;ar l'internat, ja
235

26.4 Page 254

▲back to top
era un sagrament quotidia pera molts nois. Eren poquissims els que
no combregaven almenys una vegada per setmana.
La devoci6 a la Mare de Deu es respirava en l'ambient. Arriba-
ra a una intensitat esplendida durant els anys de Domenec Savio i,
mes tard, en el temps de la construcci6 del gran santuari de Maria
Auxiliadora.
L'amor al Papa va ser sempre un punt fix en la mentalitat
cristiana de Don Bosco. Li <liran «mes papista que el Papa», i no
s'equivocaran del tot. No era nomes qi.iesti6 de paraules: per obeir
la invitaci6 d'un Papa, Don Bosco cremara els ultims anys de la
seva vida. I els nois absorbien ei seu pensament.
Fins i tot Don Bosco tenia dret a equivocar-se, i segons els
moderns psicolegs i eclesiolegs es va equivocar de ple en l' aspecte de
les vacances en familia dels seus estudiants. Les volia escun;ades al
maxim. Les considerava «un periode greu» pera les vocacions.
«Don Bosco, fill del seu temps -diuen avui els experts-, no va
poder entendre ei valor de la familia i de la parroquia com a esglesia
local en el germinar d'una vocaci6.» Potser hi hauria un petit dubte
davant d'un judici tan drastic si es consideressin les xifres: nomes el
1861 a l'oratori van sorgir 34 vocacions sacerdotals. La seva casa la
van definir els anticlericals com «Ia fabrica dels capellans». Al final
de la seva vida els capellans sortits de Valdocco es comptaven per
milers. I no eren pas un exercit de reprimits.
Don Bosco estava convern;ut que, si al capella se li exigeix la
castedat, cal defensar el jove «capellanet» durant el delicat periode
de la pubertat. Es una consideraci6 que, sense oblidar els valors de
la familia i de l'esglesia local, potser caldra replantejar-se.
236

26.5 Page 255

▲back to top
32
1854: «ENS DIREM SALESIANS»
26 de gener de 1854. A Tori fa un fred polar. Pera a la saieta
de Don Bosco hi ha un ambient molt agradable. Don Bosco paria i
quatre joves galopen amb la fantasia <larrera les s~ves paraules:
-Ja veieu que Don Bosco fa el que pot, pero esta tot sol. En
canvi, si em donessiu un cop de ma, tots junts fariem miracles.
Milers de nens pobres ens esperen. Us prometo que la Mare de Deu
ens enviara oratoris grans i espaiosos, esglesies, cases, escoles, ta-
llers, i molts sacerdots disposats a ajudar-nos. I tot aixo a Italia, a
Europa, i tambe a America. Entre vosaltres ja hi veig una mitra
episcopal. ..
Els quatre xicots es van mirar estranyats. Sembla un somni. I
tanmateix Don Bosco no fa broma, esta serios i sembla que llegeixi
en el futur:
-La Mare de Deu vol que comencem una societat. He pensat
molt quin nom li donariem. He decidit que ens direm Salesians.
Entre aquells quatre nois hi ha les pedres fonamentals de la
Congregaci6 Salesiana. Aquell vespre Miquel Rua anota diligent-
ment en el seu quadern: «Ens hem reunit a l'habitaci6 de Don
Bosco, Rochietti, Artiglia, Cagliero i Rua. Se'ns ha proposat que
fessim, amb l'ajuda del Senyor i de sant Francesc de Sales, una
prova d'exercici practic de caritat amb el proYsme. Seguidament
farem una promesa i despres, si es possible, farem un vot al Senyor.
Als que fan aquesta prova i als que la faran seguidament se'ls ha
donat el nom de Salesians».
La pergola i les roses
Les «previsions futures» que Don Bosco comunica als seus jo-
ves aquell vespre son les mateixes que uns anys abans van fer que el
consideressin boig i que el volguessin portar al ma:nicomi.
237

26.6 Page 256

▲back to top
Pera Don Bosco les repeteix amb tossuda seguretat, perque
(com ha dit ei tealeg Borel) «Ies veu en somnis». El 1847 ha tingut
un «somni fonamental» quc li serveix de programa -s6n paraules
seves- per ordenar les coses que ha de fer. No l'explicara fins el
1864, a la seva avantsala, als primers Salesians entre els quals hi ha
ei pare Rua, ei pare Cagliero, ei pare Durando, ei pare Barberis:
«Un dia de l'any 1847, despres de meditar molt sobre la manera
de fer el be a la joventut, se'm va apareixer la Reina del Cel
(expressio molt rara en Don Bosco. En genera! diu: he somniat en
una senyora bell{ssima... ) i em va conduir a un jardi encantador. Hi
havia una porxada preciosa, amb plantes enfiladisses carregades de
fulles i flors. Aquesta porxada donava a una pergola encantadora,
flanquejada i coberta de rosers meravellosos en plena florida. Tam-
be el terra era tot ple de roses. La Verge em va dir:
-Treu-te les sabates, i ves endavant per sota d'aquella pergola:
es el cami que has de seguir.
Vaig estar content d'haver-me descalc;at perque m'hauria sabut
greu trepitjar aquelles roses. Vaig comenc;ar a caminar i de seguida
vaig sentir que aquelles roses amagaven espines molt punxegudes.
Em vaig haver d'aturar.
-Aqui fan falta les sabates -vaig dir a la meva guia.
-Certament -em va respondre-: fan falta bones sabates.
Em vaig calc;ar i vaig continuar ei cami amb un cert nornbre de
companys que havi~n aparegut en aquell moment, i que demanaven
per caminar amb mi.
Moltes branques penjaven com fistons. Jo nomes veia roses als
costats, roses a sobre, roses al davant dels meus passos. Pera les
cames se m'enganxaven a les branques esteses a terra i s'omplien
d'esgarrinxades; apartava una branca i em punxava, sagnava a les
mans i a tot ei cos. Totes les roses amagaven una enorme quantitat
d'espines.
Tots els que em veien caminar deien: "Don Bosco.,...camina sem-
pre sobre les roses! Tot li va be!". No veien que les espines morti-
ficaven els meus pobres membres.
Molts clergues, sacerdots i laics, convidats per mi, s'havien
posat a seguir-me contents, atrets per la bellesa d'aquelles flors;
pera es van adonar que calia caminar sobre les espines i van co-
menc;ar a cridar: "Ens han enganyat! ". Molts van tornar emera.
Em vaig quedar practicament sol. Aleshores vaig comenc;ar a plo-
rar: "Es possible, deia, que hagi de rec6rrer tot aquest cami tot
sol?".
Pera aviat vaig ser consolat. Vaig veure avanc;ar cap a mi un
238

26.7 Page 257

▲back to top
estol de sacerdots, seminaristes, laics, que em van dir: "Som tots
seus. Estem disposats a seguir-lo". Posant-me al seu davant vaig
continuar el cami. Nomes alguns van perdre el coratge i es van
aturar. Pero una gran part va arribar amb mi a la meta.
Despres de rec6rrer tota la pergola, em vaig trobar en un jardi
bellissim. Els meus pocs seguidors estaven demacrats, despentinats,
plens de sang. Aleshores es va aixecar una brisa suau, i tots es van
refer. Va bufar un altre vent i com per encantament em vaig trobar
envoltat d'un nombre immens de joves i de clergues, de laics coad-
jutors i tambe de sacerdots, que es van posar a treballar amb mi
guiant aquella joventut. Molts els coneixia per la fisonomia, altres
encara no els coneixia.
Aleshores la Verge Santissima, que havia estat la meva guia, em
va preguntar:
-Saps que significa aixo que veus ara, i el que has vist abans?
-No.
-Sapigues que el cami que has recorregut entre roses i espines
significa la cura que hauras de tenir de la joventut. Hauras de
caminar amb les sabates de la mortificaci6. Les espines signifiquen
els obstacles, els patiments, els disgustos que passaras. Pera no et
desanimis. Amb la caritat i la mortificaci6 tot ho superaras i arriba-
ras a les roses sense espines.
Aixi que la Mare de Deu va acabar de parlar, em vaig despertar
i em vaig trobar a la meva habitaci6.
Us he explicat aixo -va acabar- perque tots nosaltres tinguem
Ia segurctat que es la Mare de Deu qui vol la nostra Congregaci6, i
perque ens animem cada vegada mes a treballar perla major gloria
de Deu».
Guiat per aquesta seguretat tranquil-la, Don Bosco cada dia
«tirava les xarxes» entre els seus nois per ampliar el nombre dels
seus futurs Salesians. Deia com pc:r casualitat: «Estimes Don Bos-
co? T'agradaria quedar-te amb mi?». 0 be: «No m'ajudaries a
treballar per als joves? Mira, si tingues cent sacerdots i cent semina-
ristes, tindria feina per a tots. Podriem anar a tot el m6n».
Aquestes converses eren familiars entre els nois. Es parlava
tranquil-lament dels «futurs oratoris», dels somnis de Don Bosco,
del fet de «estar o no estar» amb ell. Una tarda de 1851, des d'una
finestra del primer pis, Don Bosco va tirar als nois un grapat de
confits. Hi va haver una gran alegria i un noi, veient-lo que som-
reia, a la finestra, Ii va cridar: «Don Bosco, si pogues veure totes
les parts del mon, i a cadascuna tants oratoris !». Don Bosco va
239

26.8 Page 258

▲back to top
fixar a la llunyania la seva mirada serena i va respondre: «Qui sap
si no vindra el dia en que els fills de l'oratori s'escamparan de deba
per tot el mon».
«Quina paga em donaras?»
A Avigliana hi havia un sacerdot tres anys mes gran que Don
Bosco. Es deia Victor Alasonatti. Don Bosco l'havia trobat moltes
vegades als Exercicis Espirituals de sant Ignasi. S'havien fet amics.
Don Alasonatti feia, a Avigliana, de mestre elemental i s'entenia be
amb els noiets. Tenia un pei de severitat, exigia un comportament
serios, pera l'estimaven.
Don Bosco moltes vegades l'havia burxat, en broma:
-Quants nois tens? Trenta? I no et fa vergonya? Jo en tinc
sis-cents. Com t'ho fas per treballar nomes per a trenta noiets?
Vinga, vine a Tori a donar-me un cop de ma.
-1 quina paga em donaries?
-Pa, feina i Paradis. De lires, no n'arreplegaras gaires, pera de
son, en podras arraconar tota la que vulguis.
Fent broma, fent broma, don Alasonatti va comern;ar a pensar-
s'hi seriosament. Don Bosco se'n va adonar i els primers mesos de
1854 li va escriure una carta en que nomes li deia: «Vine a ajudar-
me a resar el breviari».
EI 14 d'agost, despres de resoldre tots els seus assumptes, don
Alasonatti va arribar a l'oratori amb una maleteta a la ma i ei
breviari sota el bra9. Va abra9ar Don Bosco i li va dir:
-Aqui em tens. On he de posar-me a resar ei breviari?
Don Bosco el va conduir a l'habitacio destinada a guardar-hi els
Ilibres de la comptabilitat.
-Aqui. Aquest sera ei teu regne. Has ensenyat tanta aritmetica
que amb Ies sumes i les restes t'hi entendras molt be.
Don Alasonatti es va posar serios:
-D'ara endavant, tu mana i jo t'obeire. I no m'estalviYs res,
perque vull guanyar-me el Paradis.
Des d'aqi.lell dia don Alasonatti- va ser l'ombra bondadosa i una
mica severa de Don Bosco. EI va rellevar de totes les feines que va
pader: l'administraci6 general de la casa, l'assistencia, els llibres
d'ingressos i despeses, els registres, Ia correspondencia mes arida i
espinosa.
Quan estava cansat, quan la salut va comenc;ar a declinar, Hegia
en el breviari un cartronet que feia servir de punt: «Victor, per que
240

26.9 Page 259

▲back to top
has vingut?». Al costat havia escrit una frase que Don Bosco repetia
sovint als seus quan els veia cansats: «Reposarem al Paradis».
L'endema d'arribar, den Alasonatti va haver de comen9ar la
seva missi6 a Valdocco d'una manera mes aviat insolita: el van
cridar per assistir un malalt de colera. A Tori havia esclatat una
epidemia violentissima.
La mort pels carrers del barri del Dora
La noticia espantosa va arribar a Tori el juliol. EI colera havia
atacat la Liguria i havia fet tres mil victimes a Genova. Els primers
casos a Tori es van manifestar el 30 i el 31 de juliol. EI rei, la reina
i la casa reial van marxar en carruatges tancats. Es van refugiar al
castell de Caselette, a l'entrada de les valls de Lanzo i de Susa.
L'epicentre de !'epidemia va ser elbarri del Dora, a pocs passos
de Yaldocco. Alla, en cases pobres i en barraques, s'apilonaven els
emigrats, la gent mal alimentada i sense possibilitat d'higiene. En
un mes hi va haver 800 afectats, i 500 morts.
L'alcalde Notta va dirigir una crida a la ciutat: calia gent valen-
ta, que anes a assistir els malalts, a transportar-Ios als llatzerets
perque el contagi no s'escampes com una taca d'oli.
EI 5 d'agost, festa de la Mare de Deu de les Neus, Don Bo!;CO
va parlar als nois. Ya comen9ar amb una promesa:
-Si us poseu tots en gracia de Deu i no feu cap pecat mortal,
us asseguro que cap sera atacat pel colera.
Despres els va fer una invitaci6:
-Sabeu que l'alcalde ha fet una crida. Fan falta infermers i
ajudants per atendre els malalts. Molts de vosaltres sou massa pe-
tits. Pera si algun dels mes grans es veu amb cor de venir amb mi
als hospitals i a les cases particulars, farem junts una bona obra,
agradable al Senyor.
Aquell mateix vespre catorze es van apuntar. Al cap de pocs
dies, trenta mes van aconseguir el permis d'unir-se als primers, tot
i que eren molt joves.
Yan ser dies de feina dura i absolutament gens agradable. Els
metges aconsellaven tractar els malalts amb massatges i friccions a
les cames, per provocar una sudoraci6 abundant. Els nois es divi-
dien en tres grups: els mes grans feien servei permanent als llatzerets
i a les cases dels afectats; un segon grup anava pels carrers a indagar
si hi havia mes malalts; i els mes petits feien guardia a l'oratori,
disposats a intervenir a qualsevol avis.
Don Bosco exigia totes Ies precaucions. Cada noi portava una
241

26.10 Page 260

▲back to top
ampolleta de vinagre, i despres de tocar els malalts s'havia de rentar
les mans.
«Passava sovint -explica el pare Lemoyne- que els malalts no
tenien llen9ols, mantes, roba interior. Els nois venien a dir-ho a
mama Margarida, que anava a !'armari i donava el poc que tenien.
En pocs dies ja no va quedar res. Un jove infermer un dia va venir
a explicar-li que un malalt s'estava en un ja9 miserable, sense llen9ol.
"No teniu res per tapar-lo?". La dona s'hi va pensar i va anar a
treure la tovalla blanca de l'altar i la va donar al noi: "Porta-la al
teu malalt. No crec pas que el Senyor se'n queixi" .»
Els gegants de la cara trista
Joan Cagliero, 16 anys, un vespre de final d'agost, quan va
tornar del llatzeret es va trobar malament. Probablement, amb la
calor asfixiant d'aquells dies, havia menjat fruita passada. EI met-
ge, que Don Bosco havia eridat de seguida, va fer un diagnostic
molt lleig: «Es el tifus».
La febre el va turmentar tot ei setembre. Els ultims dies, tot ell
pell i ossos, Cagliero se sentia morir. Dos metges, cridats a consul-
ta, van declarar que ei cas era desesperat i van aconsellar que se li
administressin els ultims sagraments.
Don Bosco es va quedar profundament preocupat. S'estimava
amb tota l'anima aquell noi. No va tenir la for9a de donar-li la
tristissima noticia. Va demanar a Josep Buzzetti que ho fes, amb
extrema delicadesa. Mentrestant va anar a l' esglesia a buscar el
Viatic.
Tot just Josep Buzzetti havia acabat de parlar amb Joan, quan
Don Bosco va entrar amb l'estoig del Santissim. Pera no va avan9ar:
es va aturar alguns segons mirant fixament al buit, com 5i veies
alguna cosa que els altres no poguessin veure. Despres va avanc;:ar
cap al llit del malalt pera alguna cosa havia canviat profundament.
La tristesa, la preocupaci6 d'una estona abans havien desaparegut.
Estava alegre, somreia. Joan va murmurar:
-Es la meva ultima confessi6? Aixi, m'he de morir?
Don Bosco va respondre amb veu segura:
-Encara no es el moment d'anar al Paradis. Encara queden
moltes coses per fer: et posaras be, portara.3 la sotana... suas cape-
lla... i despres amb el teu breviari sota ei bra9 no en faras poques
de voltes ... i hauras de fer portar el breviari a molts altres... i aniras
lluny, lluny.
242

27 Pages 261-270

▲back to top

27.1 Page 261

▲back to top
Despres d'aquestes paraules, Don Bosco va tornar a portar el
Viatic a I'esglesia.
Al cap de pocs dies la febre va desapareixer de cop, i Joan va
poder anar a Castelnuovo a fer una llarga convalescencia.
Durant algun temps Buzzetti i Cagliero es van preguntar que
havia «vist» Don Bosco quan va entrar a l'habitacio. La r~sposta la
va donar ei mateix Don Bosco mes tard:
«Posava el peu al llindar quan de cop vaig veure una gran llum.
Un colom blanquissim que portava una branca d'olivera baixava
sobre ei llit del malalt. Es va aturar a pocs centimetres de la cara
pal,lida de Cagliero i li va deixar caure al front la branca d'olivera.
Immediatament em va semblar que les parets de l'habitacio s'obrien
i deixaven veure horitzons llunyans i misteriosos. Al voltant del llit
va apareixer una multitud d'estranyes figures primitives. Semblaven
salvatges d'estatura gegantina. Alguns tenien la pell fosca, tatuada
amb misteriosos dibuixos rogencs. Aquells gegants de la cara ferot-
ge i trista es van inclinar sobre ei malalt i, tremolosos, es van dir en
veu baixa:
»-Si es mor, qui vindra a donar-nos socors?
»La visio va durar pocs moments, pero vaig tenir la certesa
absoluta que Cagliero es posaria be».
Vuit minuts per a una pagina
Amb les primeres pluges d'octubre els afectats pei colera van
disminuir sens.iblement. Encara que es va presentar algun cas a
comencament d'hivern, el 21 de novembre es va declarar acabat
l'estat d'«emergencia». Des del primer d'agost al 21 de novembre
els casos registrats a la ciutat van ser 2.500, amb 1.400 morts.
Els nois de Don Bosco, cap dels quals havia estat afectat, van
poder tornar tranquils a l'estudi. Molts van passar uns dies de
vacances amb la familia.
Don Bosco, com cada any, va anar a I Becchi per a la festa del
Roser. Mentre era alla va rebre la visita d'un antic company de
seminari, don Cugliero, mestre elemental a Mondonio:
-Escolta -li va dir despres de les salutacions-, m'han dit que
a mes dels petits barrabas, al teu oratori hi acceptes tambe nois
eixerits que previsiblement puguin arribar a sacerdots. A Mondonio
tinc un noi que fa per a tu. Es diu Domenec Savio. No te gaire
salut, pero m'hi jugo el que vulguis que no n'has conegut mai cap
de tan bo. Un autentic sant Lluis.
-Exagerat! -va somriure Don Bosco-. De tota manera em va
243

27.2 Page 262

▲back to top
be. Em quedo aqui alguns dies. Fes-me'I venir amb el seu pare.
Parlarem i veurem una mica de quina fusta esta fet.
2 d'octubre de 1854. Al pati que hi havia davant la casa de
Josep va tenir lloc la trobada. Don Bosco en va quedar tan impres-
sionat que ho va explicar amb els minims detalls, com si ho hagues
gravat. EI llenguatge es de l'epoca, pero l'escena es viva, sembla que
1' estem veient:
«Era el primer dilluns d'octubre, de bon mati, quan veig un noi
amb el seu pare, que s'acosta per parlar-me. La cara riallera, l'as-
pecte alegre pera respectu6s, van atreure la meva mirada.
-Qui ets? -li vaig dir-, d'on vens?
-S6c -va respondre- Domenec Savio, de qui li ha parlat don
Cugliero, i venim de Mondonio.
Aleshores el vaig cridar a part, i despres d'enraonar dels estudis
fets i de la vida que havia portat, aviat vam entrar en plena con-
fianca, eli amb mi i jo amb ell.
Vaig reconeixer en aquell jove un anim absclutament d'acord
amb l' esperit del Senyor, i vaig quedar sorpres veient la feina que la
gracia divina havia fet en una persona tan jove.
Despres d'una conversa forca llarga, abans que jo crides ei
pare, em va dir aquestes paraules exactes:
-1, doncs, que li'n sembla? Em portara a Tori per estudiar?
-Doncs, em sembla que hi ha bon genere.
-1 de que pot servir aquest genere?
-Per fer un vestit ben banie per regalar al Senyor.
-Dones si jo s6c ei genere, voste sigui ei sastre; prengui'm amb
voste i fara un vestit molt banie per al Senyor.
-Pera quan hagis acabat d'estudiar llati, que vals fer?
-Si el Senyor em concedeix la gracia desitjo ardentment arribar
a ser capella.
-Be; ara vull provar si tens p:::ou capacitat pcr estudiar. Agafa
aquest llibret (era un volum de les Lectures Catoliques), avui t'estu-
dies aquesta pa.gina i dema tornes a recitar-me-la.
Despres d'aixo el vaig deixar anar a jugar i em vaig posar a
parlar amb el pare. Van passar no mes de vuit minuts, quan rient
s'acosta Domenee i em diu:
-Si vol li recito ara la pagina.
Vaig agafar ei llil;>re i amb sorpresa vaig veure que, no tan sols
havia estudiat literalment la pa.gina indicada, sin6 que comprenia
molt be ei sentit de les coses que tractava.
-Molt be, li vaig dir, tu has anticipat l'estudi de la llic6 i jo
anticipo la resposta. Si, et portare a Tori, i des d'ara estas inclos
244

27.3 Page 263

▲back to top
entre els meus estimats fillets; comern;a tu tambe des d'ara a pregar
a Deu que ens ajudi a mi i a tu a fer la seva santa voluntat.
No sabent com expressar millor la seva alegria i la seva gratitud,
em va agafar la ma, la va estrenyer, la va besar moltes vegades, i
finalment em va dir:
-Espero comportar-me de manera que no s'hagi de lamentar
mai de la meva conducta».
Reflexionant sobre les paraules de don Cugliero, Don Bosco va
arribar a la conclusi6 que no havia exagerat. Si sant Lluis hagues
nascut a les muntanyes del Montferrat i hagues cstat fill de campe-
rols, no hauria pogut ser diferent d'aquell noi somrient, que volia
ser «un vestit molt banie per regalar al Senyorn.
U n cartell misterios
Durant aquells dies, mentre passava la convalescencia a Castel-
nuovo, Joan Cagliero va cometre una imprudencia: va menjar raYm
en abundancia (era el temps de la verema), i la febre li va tornar
amb violencia. Don Bosco ho va saber i va anar a veure'I.
Va trobar la mare desesperada:
-EI meu Joan esta perdut! Desvarieja, paria de posar-se la
sotana mentre la febre se l'esta emportant...
-No, estimada Teresa, el vostre fill no desvarieja. Prepareu-li
la sotana, que al novembre, a l'oratori, la hi fare posar. La febre
no se l'emportara: encara ha de fer moltes coses en aquest m6n.
Va ser realment aixi. EI 22 de novembre, festa de santa Cecilia,
Joan Cagliero, perfectament restablert, vestia la sotana. EI Rector
del seminari :metropolita, caaonge Vogliotti, concedia al seminarista
Cagliero que assitis a les classes del seminari i continues vivint amb
Don Bosco.
Mentrestant, el 29 d'octubre, havia entrat a l'oratori Domenec
Savio. Havia pujat amb el seu pare al despatx de Don Bosco i de
seguida s'havia fixat en un gran cartell de la paret amb unes parau-
les misterioses: Da mihi animas, coetera tolle.
Quan el seu pare va ser fora, superada la primera vacil·llaci6, va
preguntar a Don Bosco que significaven aquelles paraules penjades
a Ia paret. Don Bosco ei va ajudar a traduir: «Senyor, dona'm les
animes i emporta't totala resta». Era el lema que Don Bosco havia
triat per al seu apostolat. Quan ho va haver entes, Domenec -es
Don Bosco qui ho explica- es va quedar un instant pensar6s i va
dir: «Ja ho he entes: aqui no hi ha comerc; de diners, sin6 d'animes.
Espero que la meva anima formara part d'aquest comerc;».
245

27.4 Page 264

▲back to top
Va comern;:ar aixi per a Domenec la vida de cada dia. Potser es
va posar tambe un capot militar i cada mati va anar amb la colla
guiada per Rua a l'escola de Bonzanino. La seva jornada era la
jornada una mica grisa de qualsevol petit estudiant: deures, llic;ons,
classes, llibres, companys. Don Bosco, que el seguia dia adia, en va
escriure: «Des del dia que va entrar va tenir un compliment tan
exacte dels seus deures que dificilment es pot superar».
Fanalets de colors a les vores del Po
A final de novembre l'oratori va entrar en un «clima» especial.
Comenc;ava la novena de la Purissima, i era l'any 1854. Pius IX, des
de Roma, havia anunciat que el 8 de desembre proclamaria solem-
nement ei dogma de la Immaculada Concepci6 de Maria. A tot el
m6n catolic es revifava l'amor a la Mare de Deu, i es preparavl:!n
festes grandioses.
Don Bosco, que se sentia «guiat per la ma» de Maria Santissi-
ma, en parlava cada vespre amb els seus joves i la novena es vivia
amb fran fer,ror. Conversant al pati o al seu despatx, preguntava als
nois que volien «regalar a la Mare de Deu» per la seva festa.
Domenec Savio li havia respost: «Vull fer una guerra despietada
contra ei pecat mortal, i vull resar molt al Senyor i a la Mare de Deu
perque em facin morir abans que deixar-me caure en pecat».
Era la repetici6 d'un proposit fet a la primera Comuni6: «La
mort, pera no pecats». No era una frase original inventada per ell,
sin6 les ultimes paraules de l'Acte de contricci6 que en aquell terr..ps
es recitava despres de la confessi6. Molts noiets les fixaven com a
compromis de la seva primera trobada amb Jesus-Eucaristia. Es
certament curi6s trobar-les fins i tot entre els «proposits» suggerits
per la reina al princep hereu Humbert de Savoia (despres el rei
Humbert l), gairebe coetani de Domenec Savio (nascut ei 1842,
Humbert el 1844). EI que causa una gran commoci6 es que milers
d'altres nois van oblidar aquell compromfa entre les joguines de la
infimcia, i en canvi Domenec hi va ser heroicament fidel fins a Ia
mort.
8 de desembre. Pius IX, davant d'una multitud imponent de
cardenals i bisbes, proclama com a dogma de fe que Maria, des del
primer instant de la seva existencia, mai no va estar tacada pel
«pecat original>>.
Domenec Savio, en una pausa de la jornada festiva de l'oratcri,
entra a l'esglesia de sant Francesc, s'agenolla davant l'altar de la
Mare de Deu, i es treu de la butxaca un fullet on ha escrit algunes
246

27.5 Page 265

▲back to top
linies. Es la seva consagraci6 a la Mare de Deu, una breu pregaria
que sera famosa a tot el mon salesia:
«Maria, us dono el meu cor. Feu que sigui sempre voslre. Jesus
i Maria, sigueu sempre amics meus. Pero, per pietat, feu-me morir
abans que em vingui la desgracia de cometre un sol pecat».
Aquell vespre tot Tori resplendia amb una fantastica il·lumina-
ci6. Milers de fanalets de colors brillaven a les finestres, a les
terrasses, a les vores del Po. La gent va sortir als carrers i una
process6 grandiosa es va encaminar cap al santuari de la Mare de
Deu de la Consolaci6. Tambe els joves de Valdocco, al voltant de
Don Bosco, van passar cantant pels carrers de la ciutat.
L'orfenet de sant Domenec
Aquell 1854, un any intens en la vida de Don Bosco, es va
tancar amb un fet trist. A la vora de l'esglesia de sant Domenec el
municipi havia hagut d'obrir urgentment un orfenat provisional,
per acollir un centenar de noiets que el colera havia deixat sense
pare ni mare. Quan van arribar els primers freds, l'alcalde Notta es
va adrec;ar als instituts catolics perque n'acollissin alguns. Don Bos-
co en va acceptar vint. Un d'aquells petits es deia Pere Enria, i
recordava aixi aquells moments:
«Un dia va arribar Don Bosco. Jo no l'havia vist mai. Em va
preguntar ei nom i ei cognom i despres em va dir:
-Vols venir amb mi? Serem sempre bons amics-. Vaig respon-
dre:
-Si, senyor.
-I aquest del teu costat es ei teu germa?
-Si, senyor.
-Digues-li que tambe vingui.
Al cap de pocs dies ens van portar a l'oratori amb molts altres.
La meva mare havia mort del colera, el meu pare en aquell moment
estava malalt de la mateixa malaltia. Recordo que la mare de Don
Bosco li va cridar:
- Tu accepies encara nois nous, pero com ho farem per mante-
nir-los i vestir-los?
De fet, aixi que vaig entrar, em va tocar dormir moltes nits
sobre un pilo de fulles, amb una petita manta per tot abrigall. Al
vespre Don Bosco i la seva mare ens repassaven els pantalons i la
jaqueta estripada, perque nomes en teniem una».
Per als orfes, Don Bosco va disposar un departament a part al
247

27.6 Page 266

▲back to top
nou edifici. Durant mes d'un any els va fer classe, primer tot sol,
despres amb l'ajuda dels clergues i d'amics. Els altres de l'oratori
els anomenaven «Ia classe baixeta>i, perque els orfes eren petitets.
Pere Enria va quedar-se amb Don Bosco totala vida. Va ser eli
qui el va assistir com un fill en l'ultima malaltia, i qui li va tancar
els ulls.
EI colera, entre tants mals escampats per la ciutat, havia portat
un be a l'oratori, almenys de rebot: l'assistencia que els joves van
donar generosament als malalts els va fer coneixer i estimar pels
ciutadans. Una lloan9a publica de l'alcalde els va acreditar davant
les autoritats. EI fet, gairebe increi:ble despres, que cap d'aquells
nois (practicament immergits en ei contagi) no resultes afectat per
!'epidemia, va persuadir moltes persones a considerar amb mes
serios'itat les paraules «boges» de Don Bosco.
248

27.7 Page 267

▲back to top
33
1855: ELS PETITS «DELINQUENTS»
DE LA GENERALA
EI 1855 va veure un altre enfrontament durissim entre Estat i
Esglesia.
A l'octubre de 1852 Camil Cavour havia arribat a primer minis-
tre, succeint Maxim d'Azeglio. Cavour, inquiet i riquissim descen-
dent de familia aristocratica, estava donant una bona fuetada a
l'endormiscat Piemont. Els advocadets provincians, habituats a re-
citar als escons del parlament versos del Dant i de Mameli, eren
obligats a discutir sobre el deficit, els balarn;:os, els aranzels i els
capitals d'inversi6. Els ferrocarrils van arribar a tenir 850 quilome-
tres de linies, semblant a la suma de les linies de tota la resta
d'Italia. Van neixer a la Liguria ei complex industrial Ansaldo (ei
mes gran d'Italia) i les drassanes Odero i Orlando. Es va donar
impuls a la canalitzaci6 a la comarca de Vercelli. L'agricultura es va
reactivar amb l'abolici6 de l'impost sobre el blat.
Cap al final de 1854, camuflat com a maniobra economica, es
va presentar a la Cambra un projecte de llei del ministre Urba
Rattazzi, «un projecte precis -escriu l'historiador Francesc Traniel-
lo- encaminat a reduir la influencia de l'Esglesia». Proposava la
dissoiuci6 dels ordes religiosos contemplatius, es a dir, que no es
dedicaven a l'ensenyament, a la predicaci6 o a l'assistencia dels
malalts, i la confiscaci6 per l'Estat de tots els seus bens «que aixi
podria proveir les parroquies mes pobres».
Era una intromissi6 de l'Estat en la vida de l'Esglesia -escriu
Traniello:-, especialment greu perque l'Estat es reservava el dret de
decidir quins ordes religiosos encara podien ser utils a la societat,
segons un criteri de productivitat. A mes, Cavour va arribar a
afirmar que els ordes dissolts ni tan sols eren utils a l'Esglesia. Les
forces catoliques, encap9alades pels bisbes, van pader aixi sostenir
que l'anomenada !lei dels frares violava justament els principis de
249

27.8 Page 268

▲back to top
separaci6 entre Esglesia i Estat que Cavour havia dit moltes vegades
que eren la base de la seva politica.
Es preveia que, tot i la forta oposici6 catolica, la llei seria
aprovada a la Cambra, i per un marge mes estret, tambe al Senat.
Nomes el rei l'hauria pogut bloquejar.
«Grans funerals a la Cort! »
Una tarda glac;ada del desembre de 1854 (els testimonis recorda-
ven que Don Bosco portava uns guants vells i descosits, i que tenia
a les mans un feix de cartes) Don Bosco va explicar a don Alaso-
natti, Rua, Cagliero, Francesia, Buzzetti i Anfossi que havia tingut
un somni estrany: era al mig del pati i de sobte havia vist avan9ar
un lacai de la Cort, vestit de vermell, que va cridar: «Gran funeral
a la Cort! Gran funeral a la Cort!». Va dir als seus clergues que,
tot just despertar-se, havia agafat la ploma i havia escrit al rei
explicant-li el somni.
Cinc dies despres el somni es va repetir. EI lacai vermell va
entrar a cavall al pati i va cridar: «Anuncia-ho: no gran funeral a la
Cort, sin6 grans funerals a la Cort!». A !'alba Don Bosco va escriu-
re una segona carta al rei, suggerint-li «que penses a comportar-se
de manera que pogues eludir els castigs amb que l'amena9aven, i li
pregava que impedis fos com fos aquella llei».
5 de gener de 1855. La reina mare, Maria Teresa, es posa
greument malalta. Despres d'un rapid empitjorament mor ei 12 de
gener. Te 54 anys. Les seves restes es traslladen a la cripta dels
Savoia a Superga ei dia 16, en un dia fredissim.
20 de gener. S'administren els ultims sagraments a la reina
Maria Adelaida, esposa del rei. Fa dotze dies que ha donat a llum
un nen, i no s'ha recuperat. Mor el mateix dia. Nomes te 33 anys.
11 de febrer. Despres de 20 dies d'una greu malaltia, m_or ei
princep Ferran de Savoia, duc de Genova, germa del rei. Te 33 anys.
Els clergues de l'oratori (els unics que coneixien els somnis i les
cartes de Don Bosco al rei) «estaven atonits en veure que es com-
plien d'una manera tan fulminant les profecies de Don Bosco -es-
criu ei pare Lemoyne-. Ni tan sols en epoca d'epidemia s'havien
obert tres tombes reials en l'espai d'un mes».
EI pare Francesia afirmava que ei rei Victor Manuel havia anat
dues vegades a Valdocco per parlar amb Don Bosco, i que estava
f uri6s amb ell.
De tota manera, la llei de supressi6 va ser aprovada a la Cam-
bra (94 vots contra 23) i al Senat (53 vots contra 42). EI rei la va
250

27.9 Page 269

▲back to top
firmar ei 29 de maig. Es van suprimir aixi -segons les xifres gue
dona Lemoyne- 334 cases religioses gue acollien 5.456 membres.
Des de Roma es va promulgar l'«excomuni6 major» (que nomes pot
aixecar ei Papa) contra «autors, inspiradors i executors de la llei».
Mentrestant, ei 17 de maig havia mort ei fill petit del rei, Victor
Manuel Leopold, de tot just quatre mesos.
Sant o vident (segons com es mires), Don Bosco ho havia pre-
vist exactament.
EI primer salesia
Cada setmana Don Bosco ha continuat reunint sense soroll els
seus clergues. Ha parlat de la pobresa, de la castedat i de l'obedien-
cia, les tres virtuts que l'Esglesia sempre ha considerat com ei «cami
per arribar a Deu». Els ha explicat gue tot ei qui es fa religi6s «fa
vot» d'aguestes virtuts, es a dir, promet solemnement a Deu practi-
car-les tota la vida. ·
Al final del primer curs de conferencies li sembla que ei mes ben
preparat es Miguel Rua. Li diu: «Et veuries capa9 de fer els vots de
pobresa, castedat i obediencia per tres anys?». Miguel -bo dira
despres- creu que nomes es tracta de «lligar-se mes a Don Bosco»
i accepta.
25 de mar9 de 1855, festa de l'Anunciaci6. A la pobra habitaci6
de Don Bosco se celebra una cerimonia sense solemnitat. Don Bos-
co, dret, escolta. Miguel Rua, agenollat davant del Sant Crist, mur-
mura una formula: «Faig vot a Deu de ser pobre, cast, obedient, i
em poso a les seves mans, Don Bosco... ». No hi ha cap testimoni.
I tanmateix en aguell moment neix una Congregaci6 religiosa. Don
Bosco es ei fundador. Miguel Rua es ei primer salesia.
Des d'aquell temps, tant per a ell com per a Cagliero i France-
sia, la cosa mes dificil va ser dormir. No es gue no en tinguessin
ganes: a vegades s'endormiscaven fins i tot a peu dret. Pero no
trobaven el moment de fer-ho.
Havien de continuar els seus estudis i passar tots els examens
que aleshores eren fregiients i durissims. Al mateix temps Don
Bosco els confiava les classes de religi6, l'assistencia al menjador i
als tallers, l'escola dels orfes.
EI diumenge els enviava als oratoris. EI de l'Angel Custodi, ei
1855, es va trobar de sobte sense director. Don Bosco va nomenar
Miguel Rua, de 17 anys. EI fregiientaven especialment petits escu-
ra-xemeneies. Nois que baixaven a la tardor de la Vall d'Aosta, amb
les eines a l'espatlla. Voltaven pels carrers fent un crit caracteristic
251

27.10 Page 270

▲back to top
i esperaven que alguna familia els convides a netejar per dintre les
xemeneies abans de comenc;ar l'hivern, quan les llars de foc havien
de «tirar be» per escalfar les cases.
Eren nois molt petits, perque els tubs de les xemeneies per on
s'havien d'enfilar eren estrets. Tenien la cara i les mans negres de
sutge.
EI diumenge al mati, molt d'hora, Miquel arribava a l'oratori,
escombrava les habitacions, ordenava l'esglesia. Quan arribaven els
primers nois els ajudava a preparar la confessi6 amb el sacerdot que
venia a dir la missa. A les 9 ja hi havia un centenar de joves i
Miquel «feia de Don Bosco» durant totel dia. Comenc;ava els jocs,
parlava amb els nois, s'informava de les seves penes, feia classe de
catecisme.
Al vespre, mentre als carrers s'encenien els fanals de gas, els
nois se n'anaven. Alguns l'acompanyaven cap a Valdocco. «Fins
diumenge, Miquel! »
Rua tornava rendit. Prenia el sapar que li havien deixat a la
vora del foc Cagliero, Francesia, Anfossi, que tornaven dels altres
oratoris, rendits com ell. Despres s'enfilaven a les golfes, on tenien
ei llit. Miquel, recordava, s'adormia de cop, com fulminat. Cagliero
es va despertar un dilluns al mati assegut a la cadira, amb els
mitjons a la ma. No havia arribat al llit, s'havia adormit alla mateix.
EI despertador al mati sonava aviat, espantosament aviat: a les
quatre. Joan Cagliero recordava: «L'hivern a Tori no es de broma.
A les nostres golfes, que donaven a la teulada, no hi havia ni
calefacci6 ni aigua corrent. Per rentar-nos, al vespre ompliem d'ai-
gua les palanganes. Pero al mati ei fred havia transformat l'aigua
en glac;. Per rentar-nos haviem d'obrir la claraboia, recollir la neu
de la teulada, i fer-nos energiques friccions a les mans, la cara, el
coll. Al cap de pocs minuts la pell treia fum! Aleshores ens emboli-
cavem amb una manta i comenc;ava ei temps d'estudi: Rua estudia-
va hebreu, Francesia componia versos llatins, jo feia exercicis de
musica».
EI novembre de 1855 va comenc;ar l'ensenyament mitja intern.
Francesia, a totes les altres ocupacions, hi va afegir la de professor
de literatura, Rua de matematiques, Cagliero de musica.
A vegades se'ns acut pensar: pero, estava boig Don Bosco per
deixar que els seus joves ajudants es matessin aixi a treballar i
estudiar? Despres es pensa com van acabar: Joan Cagliero, carde-
nal, va morir als 88 anys; Miguel Rua, cap de la Congregaci6
Salesiana, va viure fins als 73; Joan Francesia, llatinista fam6s a tot
252

28 Pages 271-280

▲back to top

28.1 Page 271

▲back to top
Europa, va arribar als 92 anys. Don Bosco «sabia» que ei treball,
encara que fos durissim, no els hauria matat gaire aviat.
Cara a cara amb ei ministre
Els caricaturistes politics d'aquells anys, quan representaven ei
govern, dibuixaven Camil Cavour amb ei cos de gat i els bigotis
llargs, i Urba Rattazzi (ministre de l'Interior) com una gran rata.
«Gatass i Ratass» eren els sobrenoms que tenien a Tori.
Amb Rattazzi (malgrat la posici6 netament contraria sobre gai-
rebe totes les idees politiques) Don Bosco tenia entrada lliure. EI
ministre de l'Interior l'apreciava perque «treballava pei be de la
gent», i recollint els nois pobres treia de sobre el govern un sac de
problemes.
El 1845, a la carretera de Stupinigi, s'havia obert una nova
preso de Tori: la Generala. Era el «reformatori dels nois» i en podia
acollir tres-cents. Don Bosco ei freqilentava regularment i intentava
fer-se amic d'aquells nois condemnats normalment per furt, o por-
tats alla pels mateixos pares per indocilitat.
Els joves eren dividits en tres categories: els «vigilats especials»,
que de nit eren tancats a la cel·la; els «vigilats simples», que estaven
subjectes als mitjans normals d'una preso; i els «que corrien perill»,
que es trobaven alla nomes perque algu, cansat d'ells, se n'havia
desfet lliurant-los a la policia. Ocupaven el temps en feines agricoles
i en tallers interns, organitzats per un germa de les Escoles Cristianes.
Durant la Quaresma del 1855 Don Bosco va fer per a tots un
acurat curs de catecisme, i despres fins i tot tres dies d'Exercicis
Espirituals, que van acabar amb una confessi6 realment general.
Don Bosco va quedar tan impressionat de la seva bona volun-
tat, que els va prometre «alguna cosa excepcional». Va anar a veure
el director, i li va proposar organitzar per als nois (entristits per la
reclusi6) una bona passejada fins a Stupinigi.
-Pera voste ho diu de debo, reverend? -va dir aquell home
sorpres.
-Amb la mes gran seriositat del mon.
-I ja ho sap que sere ei responsable de tots els que fugiran?
-No en fugira cap. Li dono la meva paraula.
-Miri, es inutil que insisteixi. Si vol un permis aixi, adreci's al
ministre.
Don Bosco va anar a veure Rattazzi i li va exposar tranquiJ.Ia-
ment ei seu projecte.
-Esta be -va dir el ministre-. Una passejada els fara molt de
253

28.2 Page 272

▲back to top
be als joves presoners. Donare ordres perque al llarg de la carretera
hi hagi carrabiners de paisa en un nombre suficient.
-Ah no! -va intervenir Don Bosco-. L'unica condici6 que
poso es que no ens «protegeixi» cap guardia. I voste me n'ha de
donar paraula d'honor. EI risc ei prenc jo: si algun s'escapa, posi'm
a la preso.
Van riure tots dos. Despres Rattazzi es va posar serios:
-Don Bosco, sigui raonable. Sense carrabiners voste no en
tornara a casa ni un.
-I jo en canvi die que els hi tornare tots. Que s'hi juga?
Rattazzi s'hi va pensar uns segons. Despres va dir:
-Esta be, accepto. Em refio de voste i tambe em refio dels
guardies que, en cas de fuga, no trigaran gaire a tornar a enxampar
quatre marrecs.
Una jornada de llibertat
Don Bosco va tornar a la Generala i va anunciar la passejada.
Van xisclar d'alegria els petits presoners. Quan va aconseguir un
moment de silenci, Don Bosco va continuar:
-He donat la meva paraula que, des del primer a l'ultim, us
comportareu be i que no provareu d'escapar-vos. EI ministre m'ha
donat la seva paraula que no enviara cap guardia, ni d'uniforme ni
de paisa. Pera ara vosaltres m 'heu de donar la vostra paraula: si un
de sol fuig, jo quedare malament. Segur que no em permetran
tornar a posar els peus aqui. Puc refiar-me de vosaltres?
Van parlar una mica entre ells i despres els mes grans li van dir:
-Li donem la nostra paraula. Tornarem tots, i ens portarem be.
L'endema va ser un dia de sol tebi, primaveral. Van sortir cap
a Stupinigi pels camins de camp. Saltaven, corrien, cridaven. Don
Bosco estava enmig de la petita tropa, feia bromes, explicava histo-
ries. Davant de tot hi anava ei ruc carregat amb les provisions.
A Stupinigi Don Bosco va dir la missa, despres van dinar a
l'herba, i es van llan9ar a fer partits i jocs al costat del riu Sangone.
Van visitar el pare i ei castell reial. Berenar, i a la posta de sol el
retorn. EI ruc anava descarregat i Don Bosco estava una mica
cansat. Els nois el van fer muntar a la grapa i tot estirant les regnes
i cantant van arribar. EI director es va afanyar a comptar-los: hi
eren tots.
Va ser un adeu trist davant la porta de la preso. Don Bosco els
va saludar un per un. Va tornar a casa amb ei cor encongit per
haver-los pogut alliberar nomes per un dia.
254

28.3 Page 273

▲back to top
EI ministre, en canvi, quan el van informar, estava content com
d'un triomf.
-Per que voste pot fer aquestes coses i nosaltres no? -va
preguntar un dia a Don Bosco.
-Perque l'Estat ordena i castiga. No pot fer res mes. Jo, en
canvi, estimo aquests nois. I com a sacerdot tinc una fon;a moral
que voste no pot entendre.
Nou pagines per explicar ei sen «sistema»
Moltes vegades algu va demanar a Don Bosco que expliques en
un dels seus llibres el seu «sistema d'educaci6». La falta de temps,
la impossibilitat d'aturar-se per reflexionar ordenadament sobre les
linies mestres de la seva actitud educativa, van impedir a Don Bosco
donar-nos una obra «cientifica».
EI 1876 va treure forces de flaquesa i va fer un «esb6s» del
sistema educatiu «en us a les cases salesianes». S6n nou pagines que
els Salesians troben a l'apendix de les seves «Regles» i que estan
convidats a repassar sovint.
Les condensem repetint que no es tracta d'una obra «cientifica»,
sin6 d' apunts condicionats per la pressa, la urgencia, els grans pro-
blemes d'aquell any. D'aquestes pagines se'n transparenta alguna
cosa viva, la «carrega» que Don Bosco portava a dins, i que proba-
blement cap pagina no hauria pogut explicar mai d'una manera
adequada.
Don Bosco comen<;a esquematitzant (mes aviat rudament, crec
que es pot dir) les maneres d'educar en dos sectors:
-ei sistema repressiu (usat en l'Estat, en l'exercit...). «Consis-
teix a fer coneixer la llei als subdits, i despres vigilar per coneixer els
transgressors i castigar-los. En aquest sistema les paraules han de
ser severes; ei superior ha d'evitar qualsevol familiaritat amb els
subordinats, i trobar-se rarament entre els seus subdits»;
-ei sistema preventiu (que ell vol que s'usi en les seves obres).
En aquest punt Don Bosco explica el «sistema preventiu» com
ell l'enten, com l'ha aplicat sempre a l'oratori.
«Aquest sistema es basa tot en la ra6, la religi6 i l'amor. Exclou
tot castig violent i intenta mantenir llunyans els mateixos castigs
lleugers.
EI director i els assistents son com pares amorosos: parien,
serveixen de guia, donen consells i corregeixen amablement.
L'alumne no queda humiliat, es un amic, veu en l'assistent un
255

28.4 Page 274

▲back to top
benefactor que vol fer-lo bo, alliberar-lo dels disgustos, dels castigs,
del deshonor.
L'educador, quan s'hagi guanyat el cor del seu protegit, podra
seguir-lo fins i tot d'adult, aconsellar-lo i tambe corregir-lo.
La practica d'aquest sistema esta tota inspirada en les paraules
de sant Pau: ''La caritat es benigna i pacient; ho sofreix tot, pero
ho espera tot i aguanta qualsevol molestia". Per aixo nomes el
cristia pot aplicar amb exit el sistema preventiu. Ra6 i religi6 son els
instruments que ha de fer servir constantment l'educador.
EI Director, per tant, ha d'estar totalment consagrat als seus
educands, i trobar-se sempre amb els seus alumnes quan tenen el
temps lliure».
D 'aqu{ en endavant Don Bosco te present especialment ets co/.le-
gis, que monopolitzaven la major part de les f orces salesianes ei
1876. No sempre es trasllueix ei «Don Bosco dels oratoris».
«Els mestres, els caps de taller, els assistents, han de ser de
moralitat reconeguda. Han d'evitar com la pesta qualsevol classe
d'afecte o amistats particulars amb els alumnes. Sempre que sigui
possible els assistents precediran els alumnes al lloc on s'han de
reunir i no els deixaran mai desocupats.
S'ha de donar amplia llibertat de saltar, c6rrer, cridar a gust.
La gimnastica, la musica, la declamaci6, ei teatre, les passejades s6n
mitjans molt efica9os per obtenir la disciplina i ajudar a la moralitat
i a la salut. "Feu ei que vulgueu, deia sant Felip Neri, en tinc prou
que no feu pecats".
La confessi6 freqiient, la comuni6 freqiient i la missa diaria son
les columnes que han de sostenir un edifici educatiu. No s'ha d'o-
bligar mai als jovenets a la freqiientaci6 dels sants sagraments, sin6
tan sols encoratjar-los i donar-los oportunitat d'aprofitar-se'n.
L'educador es un individu consagrat al be dels seus alumnes,
per aixo ha d'estar disposat a afrontar qualsevol destorb, qualsevol
molestia, per aconseguir el seu fi, que es l'educaci6 civil, moral i
cientifica dels seus alumnes.
L'educador ha de procurar fer-se estimar si vol fer-se temer
(altres vegades Don Bosco ha escrit: "mes aviat que fer-se temer",
"abans que fer-se temer',. La falta de benevolencia es un castig,
pero un castig que suscita l'emulaci6, dona anims i no humilia mai.
La lloan9a quan una cosa s'ha fet be, el retret quan hi ha hagut un
descuit, ja son un premi o un castig.
Exceptuant rarissims casos, les correccions no s'han de fer mai
en public, sin6 privadament, lluny dels companys, i cal fer servir la
256

28.5 Page 275

▲back to top
maxima prudencia -i paciencia perque l'alumne comprengui el seu
error amb la ra6 i la religi6.
S'han d'evitar absolutament qualsevol mena de cops perque
irriten molt els joves i envileixen l'educador».
EI somni de !'antic oratori
Si Don Bosco escriu tractats amb dificultat, es un mag en la
comunicaci6 de la vida viscuda, en la narraci6. Per aixo molts
experts han afirmat que, mentre el Tractadet sobre ei sistema pre-
ventiu es mes aviat deficient, el «somni» que Don Bosco va explicar
en una carta del 1884 es l'expressi6 mes viva i fascinant de la seva
sensibilitat educativa.
Don Bosco era a Roma el maig d'aquell any per tractar assump-
tes importants per a la seva Congregaci6. De nit «somia» l'antic
oratori (aquell on vivien Domenec Savio, Miquelet Rua, Joan Ca-
gliero) i el pot comparar amb el que en aquell moment viu a Val-
docco. Aleshores dieta una carta amb la data del 10 de maig de
1884. «Es pot considerar un dels mes eficac;os i mes rics documents
pedagogics de Don Bosco», afirma Pere Stella.
La condensem.
«Em semblava ser a l'antic oratori a l'hora de l'esbarjo. Era
una eseena tota vida, tota moviment, tota alegria. Uns corrien,
altres saltaven, altres feien saltar. Aqui jugaven a la granota, alla a
la pilota. En un lloc s'havia reunit una colla de joves, pendents dels
llavis d'un sacerdot que explicava una historieta. En un altre lloc un
clergue estava enmig d'altres jovenets que jugaven a I'ase vola i als
oficis. Es cantava, es reia a tot arreu, per tot hi havia clergues i
sacerdots, i al seu voltant els joves que esvalotaven alegrement. Es
veia que entre els joves i els superiors regnaven les mes grans cor-
dialitat i confianc;a. 1o estava encantat en aquell espectacle i el meu
acompanyant em va dir:
-Mira, la familiaritat porta afecte i l'afecte porta confianc;a.
Es aixo que obre els cors, i els joves ho manifesten tot sense temor
als mestres, als assistents i als superiors. S6n sincers en la confessi6
i fora de la confessi6, i es presten docils a tot el que els vol manar
aquell que estan segurs que se'ls estima.
En aquell instant se'm va acostar un antic alumne, 1osep Buz-
zetti, i em va dir:
-Vol veure els joves que hi ha actualment a l'oratori?
Us vaig veure a tots vosaltres que feieu esbarjo. Pera ja no
sentia crits d'alegria ni cants, ni aquell moviment, aquella vida de
257

28.6 Page 276

▲back to top
la primera eseena. A la cara s'hi Hegia avorriment, cansament,
desconfian9a. Molts jugaven amb despreocupacio, pero altres s'es-
taven sols, recolzats a les columnes, per les escales, altres feien
mirades sospitoses al voltant: sant Lluis s'hauria trobat incomode
en la seva companyia.
-Que diferents que son de com erem nosaltres! -va exclamar
Buzzetti.
-Per desgracia! Pera com es poden animar aquests estimats
joves meus?
-Amb la caritat.
-Pero els meus joves, no son prou estimats? Tu saps els tre-
balls i les humiliacions que he sofert i sofreixo per donar-los pa,
casa, mestres, i especialment la salvacio de l'anima. I els directors,
prefectes, mestres, assistents, consumeixen els anys de la joventut
per ells.
-Els falta ei millor -va insistir Buzzetti-. Que els joves no
tan sols siguin estimats, sin6 que coneguin, que vegin que son
estimats.
-Pera, no ho veuen que totel que fem es pel seu amor?
-No.
- Doncs, que hi falta?
-Que sentint-se estimats en aquelles coses que els agraden,
veient-vos participar en els seus gustos infantils, aprenguin a veure
l'amor tambe en les coses que naturalment els agraden poc: la
disciplina, l'estudi, la mortificaci6. M'explicare millor: miri els nois
a l'esbarjo. On s6n els nostres salesians?
Vaig observar i vaig veure que pocs capellans i clergues es barre-
javen entre els joves, i encara mes pocs jugaven amb ells. Els supe-
riors ja no eren l'anima de les recreacions. La majoria passejaven
parlant entre ells, sense vigilar els alumnes; altres vigilaven de lluny;
algun avisava, pero amb aire amena9ador. Algun salesia hauria
volgut entrar en algun grup, pero els nois intentaven allunyar-se'n.
Aleshores Buzzetti va continuar:
-En els temps antics, voste sempre estava enmig de nosaltres,
sobretot a l'hora de l'esbarjo. Se'n recorda d'aquells bons anys?
Era un tros de paradis, una epoca que recordem sempre amb amor,
perque l'afecte era una cosa normal i nosaltres no teniem secrets per
a voste.
-Es veritat. I tot era alegria per a mi. Pero ara veig com la
multiplicaci6 dels assumptes i la meva salut m'impedeixen compor-
tar-me com abans.
-Pero si voste no pot, per que els seus salesians no ocupen el
258

28.7 Page 277

▲back to top
seu lloc? Han d'estimar ei que agrada als joves, i els joves estimaran
el que agrada als superiors. Ara els superiors son considerats supe-
riors i no pares, germans, amics; per aixo son temuts i poc estimats.
Per aixo, si es vol fer un sol cor i una soia anima, cal, per amor de
Jesus, que es trenqui la barrera de desconfiam;a i sigui substituYda
perla confiam;a cordial. L'obediencia ha de guiar l'alumne com la
mare guia ei menudet. Aleshores regnara a l'oratori la pau i !'ale-
gria antiga.
-1 com s'ha de fer per trencar aquesta barrera?
-Tenint familiaritat amb els joves, especialment en l'esbarjo.
Sense familiaritat no es demostra l'afecte, i sense aquesta demostra-
ci6 no hi pot haver confiam;a. Qui vol ser estimat cal que demostri
que estima. Jesucrist es va fer petit amb els petits i va portar les
nostres malalties. Aquest es el mestre de la familiaritat! EI mestre
vist nomes a la classe es mestre i res mes, pera si va a l'esbarjo amb
els joves, esdeve com un germa. Qui sap que es estimar, estima. I
qui es estimat ho obte tot, especialment dels joves. Aquesta con-
fianc;a crea un corrent electric entre els joves i els superiors. Aquest
amor fa suportar als superiors les penes, els problemes, les ingrati-
tuds, els destorbs, Ies faltes, les negligencies dels jovenets. Jesucrist
no va trencar la canya que estava a punt de trencar-se, no va apagar
el llum que vacil·lava. Aquest es ei vostre modei. Aleshores no es
veura mes ei que treballi per vanagloria, el que castigui nomes per
venjar l'amor propi ferit, el que es deixi robar el cor per una
criatura i per tenir-la contenta oblidi tots els altres nois, el que per
respecte huma te por de reprendre a qui s'hagi de reprendre. Per
que es vol substituir la caritat perla fredor d'un reglament?».
Don Bosco conclofa aquella llarga carta amb aquestes paraules
que va dictar plorant (segons el testimoni del secretari):
«N'hi ha prou que un jove entri en una casa salesiana perque la
Verge Santissima el prengui de seguida sota la seva protecci6 espe-
cial. Estimats fillets meus, s'acosta ei dia que haure de separar-me
de vosaltres i anar cap a la meva eternitat. Sabeu que vol de vosal-
tres aquest pobre vell que ha consumit totala vida pels seus estimats
joves? Res mes sin6 que tornin els temps felic;os a l'oratori: els dies
de l'afecte i la confianc;a entre els joves i els superiors; l'esperit de
condescendencia i de tolerancia, per amor de 1esucrist, d'uns envers
els altres; els dies dels cors oberts amb tota senzillesa i candor; els
dies de la caritat i de l'autentica alegria per a tots».
259

28.8 Page 278

▲back to top
34
ADEU A UNA MARE I A UN NOI
EI primer diumenge d'abril de 1855 Don Bosco va fer un serm6
als seus nois parlant de la santedat. Algun va arrufar el nas. Dome-
nec Savio, en canvi, va escoltar atentament. A mesura que Don
Bosco predicava amb la seva veu calida i persuasiva, li semblava
que el serm6 nomes era per a ell. Arribar a la santedat com el
princep sant Lluis, com el gran missioner Francesc Xavier, com els
martirs de l'Esglesia...
Des d'aquell moment Domenec va comen9ar a somiar i ei seu
somni era la santedat.
EI 24 de juny era el sant de Don Bosco. Es va fer festa grossa a
l'oratori, com cada any. Don Bosco, per correspondre a l'afecte ia
la bona voluntat, va dir:
-Que cadascu escrigui en un paperet el regal que vol que li
faci. Us asseguro que fare tots els possibles per acontentar-vos.
Un paperet amb sis paraules
Quan va llegir els paperets, Don Bosco hi va trobar peticions
serioses i sensates, pera tambe d'extravagants que el van fcr somriu-
re: algun noi li va demanar cent quilos de torrons «per tenir-ne per
a tot l'any». En ei paperet de Domenec Savio hi va trobar sis
paraules: «Ajudi'm a fer-me sant».
Don Bosco es va prendre seriosament aquelles paraules. Va
cridar Domenec i li va dir: «Vull regalar-te la formula de la sante-
dat. Es aquesta: Primer: alegria. EI que et torba i et treu la pau no
ve de Deu. Segon: ets teus deures d,estudi i de pietat. Atenci6 a
l'escola, dedicaci6 a l'estudi, dedicaci6 a la pregaria. 1 tot aixo no
fer-ho pas per ambici6, sin6 per amor del Senyor. Tercer: fer ei be
als altres. Ajuda sempre els teus companys, encara que et costi
sacrificis. La santedat es tota aqui».
260

28.9 Page 279

▲back to top
Domenec es va comprometre seriosament. En la Vida de Dome-
nec Savio que Don Bosco va escriure immediatament despres de la
mort del noi, s'expliquen molts episodis, senzills i commovedors.
En recordem nomes un.
Un dia un noi havia portat a l'oratori un diari il·lustrat amb
figures poc decents. De seguida es van reunir al seu voltant cinc o
sis companys. Miraven, reien. Domenec tambe s'hi va acostar. Va
agafar de les mans del propietari el diari i ei va fer trossos. EI noi
es va posar a protestar, pero Domenec tambe va protestar, amb veu
encara mes alta:
-Si que portes bones coses a l'oratori! Don Bosco treballa tot
ei dia per fer-nos bons ciutadans i bons cristians, i tu li portes a casa
aquesta mena de coses ! Aquestes figures ofenen al Senyor, i aqui
dintre no hi han d'entrar!
Van arribar, i van passar rapidament, les vacances escolars del
1855. Quan a l'octubre els nois van tornar a l'oratori, Don Bosco
va tornar a veure Domenec Savio i es va preocupar:
-Que no has descansat durant les vacances?
-Si, Don Bosco, per que?
-Estas mes pal·lid que de costum. Com es aixo?
-Potser es ei cansament del viatge... -i va somriure tranquil.
Pero no era un cansament passatger. Els ulls enfonsats i lluents,
la cara pal·lida i demacrada, deien clarament que la salut de Dome-
nec no era bona. Don Bosco va decidir prendre algunes precaucions.
-Aquest any no aniras a escola a la ciutat. Sortir sota la pluja
i la neu podria fer-te mal. Aniras a la classe de don Francesia aquf
a casa. Aixi al mati podras descansar mes. 1 sigues moderat en
l'estudi: la salut es un do de Deu i no l'hem de malgastar.
Domenec va obeir. Pero alguns dies despres, com si pressentis
alguna cosa greu que li hagues de passar, va dir a Don Bosco:
-Ajudi'm a fer-me sant de pressa.
La «Companyia de la Immaculada»
Domenec s'havia fet molt amic de Miguel Rua i Joan Cagliero,
tot i que tenien respectivament cinc i quatre anys mes que ell. Els
altres amics seus eren nois magnifics que havien arribat a l'oratori
aquells anys: Bongiovanni, Durando, Cerruti, Gavio, Massaglia.
Al comenc;ament del 1856 els interns de l'oratori eren 153: 63
estudiants i 90 artesans.
A la primavera Domenec va tenir una idea. Per que no s'unien
261

28.10 Page 280

▲back to top
els joves mes volenterosos en una «societat secreta» per establir un
grup compacte de petits apostols enmig dels altres? En va parlar
amb alguns. La idea va agradar. Es va decidir anomenar la societat
«Companyia de la Immaculada».
Don Bosco va donar ei permis, pero va suggerir no precipitar les
coses, que primer ho provessin, que redactessin un breu reglament,
i que despres en parlarien.
Ho van provar. En la primera «reunio» es va decidir qui convi-
darien a inscriure's. Pocs, de confiarn;a i capa9os de guardar ei
secret. Es va discutir ei nom de Francesia, el jovenissim professor
de literatura, un xicot ingenu, amic de tothom. EI van descartar
perque era un gran xerraire, i amb ell ei secret no hauria durat gaire.
L'assemblea va encarregar a tres dels inscrits que esbossessin el
reglament: Miguel Rua, de 19 anys; Josep Bongiovanni, de 18; i
Domenec Savio, de 14. Pero Don Bosco afirma que qui va escriure
el text va ser Domenec; els altres ei van retocar.
EI petit reglament tenia 21 articles. Els socis es comprometien a
ser millors sota la protecci6 de la Mare de Deu i amb l'ajuda de
Jesus Eucaristia; a ajudar Don Bosco i a ser, amb prudencia i
delicadesa, petits apostols entre els companys; i a difondre alegria i
serenitat al seu voltant.
L'article 21, el concloent, condensava l'esperit de la Companyia:
«Una sincera, filial i il·limitada confiarn;a en Maria, una tendresa
singular amb Ella, i una devoci6 constant ens faran superiors a tots
els obstacles, tenafos en les resolucions, severs amb nosaltres ma-
teixos, amables amb ei proisme i exactes en tot».
La Companyia es va inaugurar ei 8 de juny de 1856, davant
l'altar de la Mare de Deu a l'esglesia de sant Francesc. Tots van
prometre ser fidels al compromis.
Aquell dia Domenec havia fet realitat la seva obra mestra. No-
mes li quedaven 9 mesos de vida, pero la seva «Companyia de la
lmmaculada» duraria mes de 100 anys (exactament fins ei 1967). A
totes les cases i oratoris salesians seria un maniple de nois compro-
mesos i de futures vocacions sacerdotals.
Els socis de la Companyia van escollir tenir «cura» d'una cate-
goria de nois que en ei seu llenguatge secret van anomenar «clients»:
els indisciplinats, els que eren propensos a dir paraulotes i a pegar-
se. Cada soei s'encarragava d'un, i li feia d' «angel custodi» tot el
temps que calgues per fer-lo anar pei bon cami. Una segona catego-
ria de «clients» eren els nous. Els ajudaven a passar amb alegria els
primers dies, quan no coneixien ningu, no sabien jugar, nomes
parlaven el seu dialecte i s'enyoraven.
262

29 Pages 281-290

▲back to top

29.1 Page 281

▲back to top
Durant la quaresma d'aquell 1856, Domenec Savio (que a Don
Bosco li recordava tant la figura pal·lida i fina de Lluis Comollo) va
caure en alguna exageracio. Com que sentia les lectures liturgiques
del temps, invitacions continues a la penitencia, eli tambe va voler
fer-ne alguna. Un assistent del menjador va advertir a Don Bosco
que Domenec Savio dejunava.
Se li va acostar immediatament. En una conversa franca va
saber pel mateix Domenec que notan sols havia comern;at a «deju-
nar a pa i aigua, almenys el dissabte», sina que havia anat mes
enlla: havia tret del llit la manta (quan ei temps encara era fred), i
havia posat trossos de mao sota els llencols per fer ei son menys
comode. Don Bosco ei va frenar amb decisio:
-Et prohibeixo absolutament qualsevol penitencia. 0 mes ben
dit, te'n concedeixo una desola: l'obediencia. Es una petita peniten-
cia que costa, plau al Senyor, i no arruYna la salut. Obeeix, i ja en
tens prou.
Mama Margarida se'n va
15 de novembre de 1856. Mama Margarida cau malalta. Una
pulmonia molt violenta que de seguida es manifesta mortal per als
seus 68 anys desgastats per l'exces de treball. Perun moment la vida
de l'oratori sembla que s'atura. Com es fa per tirar endavant sense
ella? Al voltant del llit s'alternen els clergues de Don Bosco, els nois
mes grans. Quantes vegades han entrat a la seva cuina dient:
-Mama, em doneu una poma?
-Mama, ja esta Besta la sopa?
-Mama, no trobo ei mocador?
-Mama, se m'han estripat els pantalons.
L'heroisme d'aquesta gran dona que s'esta apagant ha estat tot
fet a base de parracs per apedacar, fene i blat per segar, bugades i
cassoles. I tanmateix en aquelles feines tan humils hi havia la forta-
lesa de no cansar-se mai, la confianca en la Providencia. Entre les
patates per pelar i la polenta per remenar sortien els ensenyaments
de la fe, ei seny practic i la bondat dolca de la mare.
Don Bosco ha apres d'ella ei seu sistema educatiu. Es el primer
que ha estat educat amb ra6, re!igi6 i amor. La Congregacio Sale-
siana ha estat bressolada sobre els genolls de mama Margarida, que
ara es va apagant com una candela.
Ve d'I Becchi Josep amb els nets mes grans. EI teoleg Borel, el
seu confessor des que va arribar a Tori, ve a portar-li el Viatic.
Troba les ultimes forces per parlar al seu Joan:
263

29.2 Page 282

▲back to top
-Estigue~ atent, perque molts en lloc de la gloria de Deu,
busquen el profit propi... A prop teu n'hi ha que estimen la pobresa
en els altres, pero no en ells mateixos. Allo que es demana als altres
cal que comencem a fer-ho nosaltres.
No vol que Joan la vegi patir, pensa en els altres fins a l'ultim
moment.
-Ves-te'n, Joan... Pateixes massa veient-me aixi. Recorda't
que aquesta vida consisteix a patir. Els autentics plaers seran a la
vida eterna... Ara ves-te'n, t'ho demano per favor. .. Prega per mi.
Adeu.
Margarida Bosco ha expressat en aquestes paraules tan senzilles
la genu1na «concepci6 cristiana de la vida» de la gent camperola. La
convicci6 que ha ajudat els homes i les dones del camp a tirar
endavant la vida, a pesar de la carestia, la mort dels infants, la
fatiga que esgotava. I aixo durant segles i segles.
Al costat de la vella mare que es mor s'hi queden Josep i don
Alasonatti. S'apaga a les tres del mati del 25 de novembre. Josep va
a l'habitaci6 de Don Bosco i es llancen els bracos al coll plorant.
Dues hores despres Don Bosco crida Josep Buzzetti. Es l'amic
dels moments mes amargs, l'unic de qui no te vergonya si ei veu
plorar. Va a celebrar la Missa per la seva mare a la eripta del
santuari de la Consolaci6. Despres s'agenollen davant la imatge de
la Mare de Deu i Don Bosco murmura: «Ara jo i els meus fills
estem sense mare a la terra. Estigueu al nostre costat, feu-nos de
mare v6s».
Alguns dies mes tard, Miquel Rua va a veure la seva mare, la
senyora Joana Maria:
-Des que s'ha mort mama Margarida -diu- ja no sabem con
fer-ho. No hi ha ningu que faci la sopa, que repassi els mitjons.
Mare, vols venir-hi tu?
Als 56 anys la senyora Joana Maria segueix ei fill i es converteix
en la segona mare de l'oratori. Ho sera durant 20 anys.
Un noi que paria amb Den
Desembre. Els carrers de Tori ja estan esquitxats amb les prime-
res nevades. Es de nit i als camins els fanals estan encesos. Don
Bosco, com cada vespre, esta inclinat sobre la taula del despatx
davant un pil6 de cartes que esperen resposta. L'entretindran fins
passada la mitj anit. De cop truquen suaument a la porta:
-Endavant. Qui hi ha?
264

29.3 Page 283

▲back to top
-Soc jo -diu Domenec Savio entrant rapidament-. De segui-
da, vingui amb mi, s'ha de fer una obra de caritat.
-Ara, de nit? On vols portar-me?
-Afanyi's, Don Bosco, afanyi's.
Don Bosco dubta. Pero mirant Domenec veu que la seva cara,
generalrnent serena, esta rnolt seriosa. Fins i tot les seves paraules
son decidides com una ordre. Don Bosco s'aixeca, agafa el barret i
ei segueix.
Domenec baixa veloc;rnent les escales, surt del pati, enfila deci-
dit ei cami de la ciutat, tornba per un carrer, per un altre. No paria
ni s'atura. Pei laberint de carrers i carrerons avanc;a segur. Puja
l'escala. Don Bosco ei segueix: prirner pis, segon, tercer. Dornenec
s'atura, truca. Abans que ningu vingui a obrir diu a Don Bosco:
-Es aqui que ha d'entrar. -I se'n torna a casa.
La porta s'obre. Surt una dona despentinada. Veu Don Bosco i
exclama:
-EI Senyor l'envia. De pressa, de pressa, si no, no arribara a
temps. EI rneu rnarit ha tingut la desgracia d'abandonar la fe fa
molts anys. Ara s'esta morint i dernana per pietat poder-se confessar.
Don Bosco s'acosta al llit del rnalalt i troba un pobre borne
espantat i a punt de desesperar-se. EI confessa, li dona l'absoluci6.
Al cap de pocs minuts aquell borne es mor.
Passen alguns dies. Don Bosco encara esta impressionat pei que
ha passat. Com ho ha pogut saber Domenec que hi havia aquell
malalt? Se li acosta un moment que no els escolta ningu:
-Domenec, el vespre que vas venir a buscar-me al meu despatx,
qui te n'havia parlat d'aquell malalt? Com ho vas fer per saber-ho?
Aleshores va passar una cosa que Don Bosco no s'esperava: ei
noi el mira amb aire trist i es posa a plorar. Don Bosco no gosa
fer-li mes preguntes, pero compren que al seu oratori hi ha un noi
que paria arnb Deu.
«Des del Paradis podre veure els meus companys?»
EI febrer de 1857 l'hivern de Tori va esdevenir rigorosissirn.
Domenec Savio va ernpal·lidir mes. EI sacsejava una tos profunda i
les seves forces disminuYen rapidament. Don Bosco, preocupat, va
cridar bons metges perque el visitessin. EI professor Vallauri, des-
pres d'una visita detinguda, va dir:
-La complexio delicada i la continua tensi6 espiritual son com
llimes que li desgasten la vida.
-Que puc fer per eli? -va insistir Don Bosco.
265

29.4 Page 284

▲back to top
Vallauri, desolat, va arronsar les espatlles. La medicina, aquells
anys, practicament no existia.
-Envil'l al seu poble i faci-li deixar els estudis per un quant
temps.
Quan Domenec va saber la decisi6 s'hi va resignar. Pera li sabia
molt greu deixar els estudis, els amics, i especialment Don Bosco.
-Pera, per que no vals anar a estar en companyia dels teus
pares?
-Perque voldria acabar la meva vida aqui, a l'oratori.
-No diguis aixo. Tu ara vas a casa, et refas, i despres tornes.
-Aixo no -va somriure Domenec movent ei cap-. Me'n vaig
i no tornare mes. Don Bosco es l'ultima vegada que podem parlar.
Digui'm: que puc fer encara pel Senyor?
-Oferir-li sovint els teus sofriments.
-1 que mes?
-Oferir-li tambe la teva vida.
-Des del Paradis podre veure els meus companys de l'oratori,
els meus pares?
-Si -va murmurar Don Bosco intentant vencer l'emoci6.
-1... podre venir a veure'ls?
-Si el Senyor ho vol, podras venir.
Era ei primer de mar9, diumenge. EI comiat mes commovedor
va ser per als amics de la «Companyia». Despres va arribar el carro
del seu pare que l'havia de portar a Mondonio. Al revolt del cami
encara va dir adeu amb la ma, per saludar l'oratori, els amics, el
«seu» Don Bosco, que es va quedar profundament adolorit mirant
el carruatge que s'allunyava. Se n'havia anat el seu millor alumne,
ei santet que la Mare de Deu havia regalat per tres anys al seu oratori.
Es va apagar gairebe impensadament el 9 de mar9 de 1857. EI
seu pare era al costat. Amb prou feines va tenir for9a de murmurar:
-Adeu, pare... ei rector em deia... pera no me'n recordo ..
quina cosa tan bonica que veig...
Pius XII ei declarara sant ei 12 de juny de 1954. EI primer sant
de 15 anys.
La faixa de color de sang
Don Bosco encara el veuria una vegada en el gran somni que va
tenir a Lanzo la nit del 6 de desembre de 1876. La seva narraci6
ocupa deu espesses pagines del dotze volum de les Memories Biogra-
fiques. Ens veiem obligats a donar-ne nomes un rapid resum.
«Em va semblar trobar-me a la vora d'una plana immensa,
266

29.5 Page 285

▲back to top
blava com ei mar. Pero no era aigua: semblava un vidre llis i lluent.
A l'aire hi havia una musica dolcissima.
I vaig veure apareixer una quantitat immensa de joves; en co-
neixia molts que havien estat a l'oratori i als altres col·legis nostres;
pero la majoria m'eren desconeguts del tot. Aquella multitud inter-
minable venia cap a mi. Al davant de tots avanc;ava Domenec
Savio, i immediatament despres venien molts i molts mes clergues i
sacerdots, cadascun al davant d'una colla de joves.
Domenec Savio es va avanc;ar sol i es va aturar tana prop meu
que, si hagues estes la ma, segur que l'hauria tocat. Que bonic era!
Una tunica blanquissima li arribava fins als peus. Una amplia faixa
vermella li cenyia la cintura. Portava una corona de roses al cap.
Semblava un angel.
Domenec Savio va obrir la boca:
-Per que estas mut? No ets tu aquell home que abans no
s'espantava de res, que afrontava intrepid les caliimnies, les perse-
cucions, els enemics, les angoixes i els perills de qualsevol mena?
Per que no parles?
Vaig respondre balbucejant:
-Aixi, doncs, ets Domenec Savio?
-Si, s6c jo. Ja no em reconeixes? He vingut a parlar-te. Hem
parlat moltes vegades a la terra. Moltes vegades m'has donat senyals
d'amistat. I aquest teu amor sincer, no era correspost per mi? Era
gran la meva confianc;a en tu!
-Pero, on som?
-Ets al lloc de la felicitat.
-Per que portes aquesta tiinica resplendent? I per que aquesta
faixa vermella a la cintura?
Una veu va cantar les paraules de la Biblia: «Son verges i
segueixen l'Anyell a tot arreu on va». Aleshores vaig entendre que
aquella faixa vermella, de color de sang, era ei senyal dels grans
sacrificis que havia fet, gairebe del martiri que havia sofert per
conservar la virtut de la puresa. L'esplendor de la tunica era signe
de la innocencia baptismal conservada.
-Per que vas al davant dels altres? -li vaig preguntar encara.
-S6c ambaixador de Deu. Pei que fa al passat, et die que la
teva Congregaci6 ha fet molt de be. Veus aquesta quantitat inaca-
bable de joves? Van ser salvats per tu, o pels teus sacerdots, o
clergues, o altres que tu has posat en el cami de la vocaci6. Pera
267

29.6 Page 286

▲back to top
serien molt mes nombrosos si haguessis tingut mes fe i confianc;a en
el Senyor.
-I ei present?
Domenec em va donar un ramet de flors: roses, violetes, lliris,
gencianes, espigues de blat. .. I va dir:
-Presenta'! als teus fills. La rosa es el senyal de la caritat; la
violeta, de la humilitat; la genciana, de la penitencia; el Uiri, de la
castedat; i les espigues, de I' amor a l'Eucaristia.
- I per al futur?
-Sapigues que Deu prepara grans coses per a la teva Congre-
gaci6. Se li ha preparat una gran gloria. Pero tu procura que els
teus Salesians no surtin del cami recte que has indicat. Si els teus es
fan dignes de la seva alta missi6, el futur sera molt esplendid i
portara la salvaci6 a una infinitat de persones. A condici6 que els
teus fills seguin devots de la Verge Santissima i sapiguen conservar
la virtut de la castedat, que tant agrada als ulls de Deu.
-I en relaci6 amb mi?
-Oh, si sabessis quantes vicissituds has de passar encara!
Aleshores vaig estendre les mans per agafar aquell sant fillet,
pero les seves mans van fugir com si fossin d'aire, i no vaig pader
estrenyer-les ... »
268

29.7 Page 287

▲back to top
35
«FRARE O NO,
EM QUEDO AMB DON BOSCO»
Un dia de l'estiu de 1857 Don Bosco va ser rebut pei ministre
Rattazzi. La conversa va anar a parar a l'«obra dels oratoris», que
el ministre apreciava, sobretot despres de la dedicaci6 dels joves als
afectats pei colera i del cas de la Generala. Segons la relaci6 de
Lemoyne, la conversa va anar aixi:
-Desitjo que voste, Don Bosco, visqui molts anys. Pero tambe
voste pot morir. Que sera aleshores dels seus nois?
-Li tomo la pregunta, senyor ministre. Que podria fer per
garantir la supervivencia de la meva obra?
-Al meu parer, voste hauria de triar alguns laics i eclesiastics
de la seva confian9a, i formar una Societat, impregnar-los del seu
esperit, preparar-los segons ei seu sistema. Per ara ells seran els seus
ajudants i dema seran els seus continuadors.
Don Bosco va somriure.
-Pero voste fa dos anys ha fet aprovar una llei per suprimir
moltes comunitats. religioses. Ara aixo que proposa es justament
una nova comunitat religiosa. La deixara sobreviure el govern?
-La llei de la supressi6 la conec be -va somriure tambe Rat-
tazzi-. Voste pot fundar una societat que cap llei no podra mai
enfonsar.
-Coro es aixo?
-Un Estat laic no podra reconeixer mai una «Societat religio-
sa» dependent de l'Esglesia, es a dir, d'una autoritat diferent de la
seva. Pera si neix una societat en la qual cada membre conserva els
drets civils, se subjecta a les lleis de l'estat, paga els impostos,
l'Estat no pot tenir res a dir-hi. En aquest sentit, aquesta societat no
es res mes que una associaci6 de ciutadans lliures, que s'uneixen per
a una finalitat benefica, com altres s'uneixen per a una finalitat
comercial, industrial, d'ajuda mutua. Si despres, al seu interior,
269

29.8 Page 288

▲back to top
aquests socis accepten tambe l'autoritat dels bisbes o del Papa,
l'Estat se'n renta les mans: qualsevol associaci6 de ciutadans lliures
esta permesa, mentre respecti les lleis i l'autoritat de l'Estat.
Don Bosco va donar les gracies al ministre i li va assegurar que
hi reflexionaria. Rattazzi no havia fet res mes que donar una forma
nitida a les idees que Don Bosco portava a dintre feia anys. Preci-
sament estava estudiant com podia fundar una Congregaci6 que «de
cara a l'Esglesia» fos de religiosos, i «de cara a l'Estat» fos de
ciutadans lliures. La dificultat principal era: la Santa Seu acceptaria
aquest nou plantejament que reconeixia en la practica la divisi6
entre Estat i Esglesia (principi liberal) i revolucionava els esquemes
classics de la vida religiosa? Fins aleshores els religiosos havien estat
iguals «davant l'Esglesia i davant de l'Estat».
Un esbos escrit per a la Congregacio que naixia
Mentre pensava en la «f6rmula», Don Bosco es preocupava de
les persones que formarien aquesta seva Congregaci6. Bis col-labo-
radors adults, un <larrera l'altre, l'havien abandonat. EI cami que
calia seguir l'hi havia indicat la Mare de Deu en els somnis: fer
sortir els pastors del ramat.
Miquel Rua, ei marc; de 1855, havia estat ei primer de fer els vots.
Alguns mesos despres els va fer don Alasonatti.
EI 1856 va tocar ei torn a Joan B. Francesia, que va compondre
per a aquella ocasi6 un solemne poema llati.
Pero cap d'aquests tres creia que formes part d'una «Congrega-
ci6». Nomes pensaven que estaven mes units a Don Bosco «per
donar-li un cop de ma».
I Don Bosco continuava sent molt prudent: .Jes congregacions i
els frares no eren moda en aquella epoca. Va evitar acuradament
qualsevol «aparen9a de costums religiosos: res de meditacions regu-
lars, ni pregaries llargues, ni practiques austeres» (E. Ceria).
Per altra banda, fins al 1859 res no autoritzava Don Bosco a
declarar-se «cap d'una congregaci6 religiosa». Estava envoltat d'un
bon nombre de clergues que havien rebut d'ell l'habit clerical. Tan-
mateix aixo havia estat possible nomes perque l'arquebisbe en veia
la necessitat «per a !'obra dels oratoris». I per altra banda aquests
clergues havien hagut de passar un examen preliminar a la euria de
la ciutat, seguien les lli9ons del seminari, fora dels pocs que n'esta-
ven dispensats perque la seva feina era indispensable a l'oratori.
Don Bosco governava els oratoris, l'internat de Valdocco, els cler-
gues, sota l'autoritat de l'arquebisbe de Tori, monsenyor Fransoni.
270

29.9 Page 289

▲back to top
No hi havia l'aparenc;a, pera la substancia s'anava condensant.
Calia fer un esb6s escrit de la Congregaci6 que naixia, una «regla»
que fixes els punts essencials de l'esperit i del metode.
Don Bosco va comern;ar en silenci aquesta feina ei 1855: es va
atenir a la seva experiencia, als «reglaments» que havia esbossat per
a l'oratori, va demanar consell, es va documentar amb tota cura
sobre les regles dels ordes antics i de les congregacions mes recents,
com l' Institut de Caritat de Rosmini i els Oblats del pare Lanteri.
EI dialeg amb Rattazzi (en el qual ei ministre li havia repetit
nomes el que havia exposat publicament a la Cambra dels Diputats)
va ser un «feix de llum» que li va fer entendre com podia adaptar
l'essencia de la vida religiosa a les noves condicions imposades per
les condicions politiques. Don Bosco defensara amb decisi6 els «drets
civils» dels seus religiosos.
A final de 1857 el primer text de la «regla» salesiana (que
s'anomenara indiferentment Regles o Constitucions) estava a punt.
Comenc;ava l'ardu treball per obtenir l'aprovaci6 de les autoritats
religioses.
Posat al corrent de la iniciativa de Don Bosco, monsenyor Fran-
soni, des del seu exili liones, es va mostrar molt encoratjador. Per
a mes seguretat, li va aconsellar que anes a parlar del seu projecte
al Papa Pius IX.
Trobada amb ei Papa
Durant els primers dies del febrer de 1858, Miguel Rua passa
moltes hores noctumes copiant en una elegant cal·ligrafia el manus-
crit de les Regles. Don Bosco li ha recomanat:
-Copia'l be. EI portarem tots dos al Papa.
EI 18 de febrer surten tots dos cap a Roma. Es un viatge llarg i
dificil per a aquell temps: el fan en part per terra i en part per mar,
provelts de passaport en regla. Don Bosco, abans de marxar, ha
cregut oportu fer testament. L' oratori es confiat a don Alasonatti.
EI 9 de man; Don Bosco te la primera audiencia amb Pius IX.
EI Papa li demostra una benevolencia que es mantindra sempre
mes. No amaga la prapia admiraci6 davant l'activitat exuberant del
sacerdot torines. Aprova la intenci6 de fundar una Congregaci6
adaptada als temps, pera hi afegeix algunes recomanacions: la mes
important es la de lligar entre si els socis no tan sols amb «prome-
ses» (com havia suggerit Rattazzi), sin6 amb autentics «vots religio-
sos». Diu a Don Bosco que tambe el Papa necessita pensar-s'hi.
271

29.10 Page 290

▲back to top
«Aneu, pregueu, i d'aqui a uns dies tornareu i us din~ el meu
pensament.
Feli9 per l'acollida, Don Bosco repassa el text de les Regles i el
fa copiar encara una vegada a Rua.
21 de mar9. Segona audiencia amb Pius IX. EI Papa hi ha
pensat i precisa la seva idea:
«M'he conven9ut que el vostre projecte podra procurar molt de
be a la joventut. Cal posar-lo en practica. Les Regles que siguin
suaus i facils d'observar. La manera de vestir, les practiques de
pietat, que no us facin destacar enmig del mon. Potser, amb aques-
ta finalitat, seria millor anomenar-la Societat que Congregaci6. En
resum, feu de manera que cada membre sigui un religios de cara a
l'Esglesia i, de cara a la societat civil, sigui un ciutada».
Don Bosco va pensar rapidament que Pius IX i Rattazzi estaven
bastant d'acord. Va presentar al Papa el breu text de les Regles:
«En aquest reglament, retocat segons les vostres recomanacions,
s'hi contenen la disciplina i l'esperit que ens guien des de fa vint
anys».
Aquelles regles no tenien res de monastic. Es tractava d'una
societat d'eclesiastics i de laics units pels vots i desitjosos de consa-
grar-se al be de la joventut pobra. De cara a l'Estat eren ciutadans:
«Cadascu, quan entri, no perdra el dret civil ni tan sols despres
d'haver fet els vots, perque conserva la propietat de les seves coses».
De cara a l'Esglesia eren religiosos: «Els fruits dels seus bens, du-
rant tot el temps que estigui en la Congregaci6, han de cedir-se a
favor de la Congregaci6».
«En una tercera i ·ultima audiencia, el 6 d'abril -explica el pare
Ceria en els Annals de la Societat Salesiana- Pius IX li va tornar
el manuscrit i li va dir que el passes al cardenal Gaude».
Aquest cardenal piemontes estava en bptimes relacions amb
Don Bosco. Va llegir, va retocar encara alguna cosa. Despres va
aconsellar a Don Bosco que proves d' experimentar les Regles reto-
cades, i mes tard les tornarien a presentar al Papa.
Don Bosco va deixar Roma el 14 d'abril.
Una setmana per decidir la vida
9 de desembre de 1959. Don Bosco pensa que ha arribat ei
moment de parlar obertamcnt de Congregaci6 religiosa. Als «Sale-
sians» reunits a la seva habitaci6 (dinou), els paria mes o menys en
aquests termes:
«Peia molt temps que pensava fundar una Congregaci6. Ha
272

30 Pages 291-300

▲back to top

30.1 Page 291

▲back to top
arribat ei moment de concretar-ho. EI sant pare Pius IX ha enco-
ratjat i lloat ei meu proposit. Realment aquesta Congregaci6 no
neix ara: ja existia en aquell conjunt de Regles que heu observat
sempre per tradici6 ... Es tracta ara d'anar endavant, de constituir
formalment la Congregaci6 i d'acceptar-ne les Regles. Sapigueu,
pero, que nomes hi seran inscrits aquells que, despres d'haver-hi
reflexionat seriosament, voldran fer quan sigui l'hora els vots de
pobresa, castedat i obediencia... Us deixo una setmana de temps per
pensar-vos-hi».
A la sortida de la reuni6 hi va haver un silenci insolit. Ben aviat,
quan les boques es van obrir, es va poder constatar que Don Bosco
havia tingut ra6 de procedir amb lentitud i prudencia. Alguns bar-
botejaven entre dents que Don Bosco volia fer d'ells uns frares.
Cagliero mesurava a grans passes ei pati, enmig de sentiments con-
tradictoris.
Pera ei desig de «quedar-se amb Don Bosco» va predominar en
la majoria. Cagliero va sortir amb la frase que esdevindria historica:
«Frare o no, em quedo amb Don Bosco».
A la «conferencia d'adhesi6», que es va fer el vespre del 18 de
desembre, n'hi van faltar nomes dos dels dinou que havien partici-
pat en la conferencia precedent. Aquest es el resum de l'acta redac-
tada per don Alasonatti:
«A l'habitaci6 del sacerdot Joan Bosco, a les nou del vespre, es
reunien: Don Bosco; ei sacerdot Victor Alasonatti; els clergues An-
gel Savio, diaca; Miguel Rua, sotsdiaca; Joan Cagliero, Joan Bap-
tista Francesia, Francesc Provera, Carles Ghivarello, Josep Lazze-
ro, Joan Bonetti, Joan Anfossi, Lluis Marcellino, Francesc Cerruti,
Celesti Durando, Segon Pettiva, Antoni Rovetto, Cesar Josep Bon-
giovanni, i el jove Lluis Chianale.
Va semblar be als mateixos congregats erigir-se en Societat o
Congregaci6 ...
Van pregar unanimement a Don Bosco, iniciador i promotor,
que acceptes ei carrec de Superior Major, i ei va acceptar amb la
reserva de nomenar ei Prefecte: li semblava que no s'havia de mou-
re d'aquell ofici l'escrivent...
Per unanimitat va ser escollit director espiritual el sotsdiaca
Miguel Rua. EI diaca Angel Savio va ser reconegut com a econom.
Els tres consellers, despres de fer les votacions, van ser els clergues
Joan Cagliero, Joan Bonetti i Carles Ghivarello. Aixi va quedar
definitivament constituil ei cos administratiu (despres anomenat Ca-
pftol Superior) de la nostra Societat».
273

30.2 Page 292

▲back to top
«Que hi fas a l'oratori?»
La Congregaci6 havia nascut. Don Bosco va tenir-ne una gran
alegria. Pero crec que aquell diali va quedar una engruna de recan9a
al fons del cor: entre els disset que havien acceptat, no hi havia el
seu estimadissim Josep Buzzetti.
Manejant una pistola (per defensar els objectes exposats a la
primera t6mbola) havia sofert un accident greu: li havien hagut
d'amputar el dit index de la ma esquerra. Aixo, en aquella epoca,
es considerava un impediment serios per ser sacerdot. L'accident,
«unit a la humilitat», observa ei pare Lemoyne, havia persuadit
Buzzetti de renunciar a la sotana.
Pero dedicava totes les hores del dia al «seu» Don Bosco i a
l'oratori. Portava la manutenci6 de la casa -enumera Lemoyne-,
ajudava al menjador, parava les taules, es preocupava de la neteja,
feia classe de catecisme, portava l'administraci6 i es preocupava
d'enviar les Lectures Catoliques. Tambe va dirigir l'escola de cant
fins al 1860, quan la va cedir a Joan Cagliero. «Amb la seva ment
perspica9 i l'activitat rapida, era l'anima de totes les t6mboles,
anava a buscar feina per als tallers, encarregava ei pa i es preocupa-
va de les compres».
Sentia l'oratori com si fos carn de la seva carn. Quan s'havia
ensorrat l'edifici gairebe acabat, havia examinat detingudament les
factures. Havia trobat encarrecs de material ordinari, i havia atacat
l'empresari amb paraules serioses. EI mateix Don Bosco l'havia
hagut de calmar:
-Hem de tenir paciencia. Ja veuras com ei Senyor ens ajudara.
-Si, si, ens ajudara! Pero mentrestant voste no dorm, treballa
dia i nit per tenir alguns centenar de lires, i aquests li'n roben milers
en un moment. Caldria donar-los una lli96 forma.
-Deixem-ho c6rrer. Si se la mereixen, ja els la donara el Senyor.
Buzzetti (continua Lemoyne, del qual hem tret el dialeg) feia de
guardia de Don Bosco, acornpanyant-lo quan tenia por de qualsevol
perill, i l'anava a trobar quan tornava al vespre. La seva figura
vigorosa, l'espessa barba rogenca, van treure a mes d'un malinten-
cionat les ganes d'atacar ei capella de Valdocco.
Els seus germans paletes (Carles havia arribat a ser un excel·lent
mestre d'obres) moltes vegades li van dir:
-Si no vols fer-te capella, que hi fas a l'oratori? Si moris Don
Bosco, com t'ho faries, sense tenir ni ofici ni benefici?
I eli deia:
-Don Bosco m'ha garantit que fins i tot despres de la seva
mort, sempre hi haura un tros de pa per a mi. I ja em va be aixi.
274

30.3 Page 293

▲back to top
I tanmateix aquest home jove (ei 1859 tenia 27 anys) que hauria
donat la vida per Don Bosco, no es veia amb cor de fer els vots, de
ser salesia.
EI primer «laic» admes a la Societat Salesiana va ser Josep
Rossi. El «capitol de la Societat Salesiana» es va reunir per decidir-
ne l'admissi6 ei 2 de febrer de 1860. Amb Rossi, la paraula «coad-
jutor» va fer la seva aparici6 en ei vocabulari de la Congregaci6,
amb ei significat de «salesia laic».
La crisi de J osep Buzzetti
EI 14 de maig de 1862 va marcar una nova etapa en el consoli-
dament de la Societat Salesiana. Reunits com de costum a l'habita-
Gi6 de Don Bosco, els «confrares», responent a la invitaci6 de Don
Bosco, «van prometre a Deu observar les Regles i van fer vot de
pobresa, castedat i obediencia, per tres anys». Eren vint-i-dos, sense
comptar ei fundador.
Don Bosco, en acabar, va dir: «Mentre vosaltres em feieu aquests
vots, jo tambe els feia a aquest Sant Crist per a tota la vida,
oferint-me en sacrifici al Senyor».
Entre els vint-i-dos hi havia dos laics mes, molt diferents un de
l'altre. EI primer, Josep Gaia, seria durant molts anys cuiner de
l'oratori. EI segon, Frederic Oreglia di Santa Stefano, pertanyia a
l'aristocracia torinesa. Don Bosco l'havia conquistat durant una
tanda d 'exercicis espirituals, i li havia fet posar fi a un periode de
«vida aventurera i galant». Durant nou anys prestaria molts serveis
a l'oratori i despres entraria als Jesui.'tes.
Una temptaci6 facil, en els anys que van seguir, en que altres
laics es van adherir a la Congregaci6, era la de considerar els no
sacerdots ni clergues com si fossin «servents» de la casa, o almenys
com a «categoria de segon ordre».
Segurament va neixer en aquest context la «crisi» de Josep
Buzzetti. L'explica ei pare Lemoyne en ei volum cinque de les
Memories Biografiques, d'on resumim.
Intufa que l'antiga vida patriarcal de familia quedaria modifica-
da pels reglaments; veia que, a poc a poc, passaven a mans dels
clergues la direcci6 de la casa i les competencies que abans se 1i
confiaven. Melangia i desencoratjament ei van decidir a marxar. Va
trobar una feina a Tori i va anar a dir adeu a Don Bosco. Amb la
claredat acostumada li va dir que ara era l'ultima roda del carro,
que havia d'obeir a aquells que havia vist arribar de nens, als quals
havia ensenyat a mocar-se. Va manifestar la seva tristesa per haver
275

30.4 Page 294

▲back to top
de marxar d'aquella casa que. havia vist creixer des dels dies del
cobert.
Don Bosco no li va dir: «Em deixes sol. Com m'ho fare sense
tu?». No es va compadir d'ell mateix. Va pensar en eli, en el seu
amic mes estimat: «Has trobat una feina? Et pagaran be? No tens
diners, i en necessitaras per a les primeres despeses». Va obrir els
calaixets de l'escriptori: «Tu els coneixes millor que jo, aquests
calaixets. Pren tot el que necessitis i, si no en tens prou, digues que
et cal i t'ho procurare. No vull, Josep, que hagis de patir cap
privaci6 per mi». Despres el va mirar amb aquell amor que nomes
ell sentia pels seus nois: «Sempre ens hem estimat. I espero que no
m'oblidaras mai».
Aleshores Buzzetti va arrencar a plorar. Va plorar malta estona,
i va dir: «No, no vull deixar Don Bosco. Sempre em quedare amb
voste».
EI «coadjutor» que Don Bosco portava al cor
Potser va ser aquest esdeveniment que va estimular Don Bosco
a definir millor la figura del salesia laic, del «coadjutor» en la
Congregaci6 Salesiana.
31 de mar~ de 1876. En una «bona nit» reservada als artesans,
va indicar en que consistia la vocaci6 del salesia laic: «Noteu que
entre els socis de la Congregaci6 no hi ha cap distinci6; son tractats
tots igual, artesans, clergues i sacerdots; ens considerem tots com a
germans».
EI 1877 Josep Buzzetti es va decidir a fer la petici6 per entrar a
la Societat Salesiana. La seva petici6 la va voler presentar el mateix
Don Bosco al «Capitol Superior», constituYt gairebe integrament
per aquells noiets als quals Josep «havia ensenyat a mocar-se». Va
ser acceptat per unanimitat, i crec que aquell va ser un dels dies mes
intimament bonics pera Don Bosco.
Molts altres coadjutors ja formaven part de la Societat Salesia-
na, amb missions molt variades: Pelazza, Cenci i Gambino eren
directors de tallers; Mareei Rossi era porter; Nasi, infermer; Josep
Rossi, administrador; Enria, factotum; Falco i Ruffato, cuiners.
Pera tots «coadjuvaven el sacerdot» amb responsabilitats apostoli-
ques: ensenyaven catecisme i eren assistents i educadors.
La «temptaci6» de que parlavem una mica mes amunt, va tor-
nar en els ultims anys de la vida de Don Bosco. En el tercer «Capi-
tol Genera!» de la Congregaci6, celebrat el 1883, algu va dir: «Cal
tenir sotmesos els coadjutors, formar per a ells una categoria dife-
276

30.5 Page 295

▲back to top
rent». Don Bosco va reaccionar vivament: «No, no, no. Els germans
coadjutors s6n com tots els altres». I parlant, el mateix any, als
Salesians laics afirmava amb for9a: «Vosaltres no heu de ser els que
treballen directament i es cansen, sin6 els que dirigeixen. Heu de ser
com patrons amb els obrers, no com servents... Aquesta es la idea
del coadjutor salesia. Tinc tanta necessitat de tenir-ne molts que
vinguin a ajudar-me aixi! Per aixo estic content que tingueu vestits
adequats i nets; que tingueu Hits i cel·les convenients, perque no heu
de ser servents sin6 arnas, no siibdits sin6 superiors».
Pere Braido, estudi6s del problema, afirma: «La figura del
coadjutor (en la ment de Don Bosco) no va sorgir de cop com una
creaci6 tota nova i original, sin6 que va emergir gradualment, entre
oscil·lacions i indecisions».
Gosem afirmar que potser la «figura ideal» del coadjutor que
Don Bosco va portar al cor durant tants anys va ser la de Josep
Buzzetti: de tota confiam;a, humil, sempre present en moments
dificils i delicats, que sentia l'oratori com la seva familia, carn viva
de la seva vida, que se sentia realitzat perque la «seva familia» es
realitzava, que no entenia gaire de coses juridiques pera que, de
totes passades, «volia estar amb Don Bosco».
277

30.6 Page 296

▲back to top
36
SET POLICIES PER A UN NOI
Durant els anys posteriors al 1850, Don Bosco esta dedicadissim
a fer neixer la seva «Congregaci6 Salesiana». Pero seria un error
realment greu pensar que els pensaments, els viatges, ies reunions
per fundar la Societat, l'apartaven dels nois. Don Bosco no va ser
mai «cap d'una empresa», sin6 «pare d'una familia». I en la seva
familia, la presencia dels nois la considerava essencial.
Aixi que tornava de viatges, reunions, assumptes, es tornava a
posar al confessionari dels nois. Pensava sempre en els joves, tanta
les antesales de Roma com sota el cobert d'una estaci6 mentre
esperava el tren.
Sota el cobert de l'estaci6 de Carmagnola, un vespre boir6s de
la tardor de 1857, esperava precisament el tren per anar a Tori.
Qualsevol altre viatger, amb aquell fred humit, hauria buscat una
mica de recer a la sala d'espera. Don Bosco, en canvi, havia sentit
uns nois que jugaven i, mirant enmig de la beira, els buscava.
«Entre aquells crits -va escriure- se sentia clarament una veu
que dominava totes les altres. Era com la veu d'un capita, que tots
seguien com si fos una ordre. Vaig tenir el viu desig de coneixer el
que sabia dirigir un esvalotament tan notable».
S'hi acosta. Aixi que la sotana surt de la boira, els vailets corren
cames ajudeu-me. «Nomes un s'atura, avanc;a, i amb les mans a la
cintura, amb aire arrogant, comenc;a a parlar-me aixi: "Qui sou?
Que voleu de nosaltres?"».
Perdre ei tren o perdre un noi
Don Bosco mira fixament aquell noi dels cabells embullats, i al
fons dels ulls plens d'orgull hi veu una vida impetuosa, que desgra-
ciadament va a la deriva. Amb un dialeg de pocs minuts venc; la
desconfianc;a i sap que es diu «Miguel Magone», que te «tretze
anys», que «no tinc pare» i que «he apres l'ofici de gandul».
278

30.7 Page 297

▲back to top
EI tren xiula, hi ha perill de perdre'l. Pero perdre aquell noi
seria una desgracia molt mes grossa. Li posa a les mans una medalla
de la Mare de Deu, i li diu rapidament:
-Ves a veure don Ariccio, el teu vicari. Digues-li que ei capella
que t'ha donat aquesta medaila vol tenir informes teus.
Pocs dies despres, Don Bosco va rebre una carta del vicari de
Carmagnola. Deia: «EI jove Miquel Magone es un pobre noi orfe
de pare; la mare, que ha de pensar a alimentar la familia, no pot
estar per ell; la seva inconstancia i falta d'atenci6 l'han fet expulsar
moltes vegades de l'escola; de tota manera, ha fet for9a be el tercer
curs elemental.
Pel que fa a la moralitat, el crec de bon cor, i de costums
senzills; pero dificil de dominar. Tant a l'escola com al catecisme es
ei destorbador universal; quan ell no hies tot es pau; i guan se'n va
fa un benefici a tothom.
L'edat, la pobresa, la manera de ser i l'enginy el fan digne de
qualsevol atenci6 caritativa».
Don Bosco va respondre gue, si el noi i la seva mare ho accep-
taven, estava disposat a acollir-lo al seu oratori.
Don Ariccio va cridar Miguel, li va parlar d'aguell capella que
a Tori tenia una casa gran amb centenars de nois gue corrien, es
divertien i estudiaven o aprenien un ofici. I va acabar: «Esta dispo-
sat a acceptar-te tambe a tu a casa seva. Hi vols anar?». La resposta
va ser: «I tant gue hi vaig!».
La mare el va acompanyar al tren, amb un farcellet de roba i ei
cor encongit de l'emoci6. I Miguel Magone va arribar a Valdocco.
Don Bosco recordava aixi ei primer dialeg:
«-Ja s6c aqui -va dir corrent cap a mi-. S6c en Miguel
Magone, ei gue vau trobar a l' estaci6 de tren de Carmagnola.
-Ho se tot, estimat; has vingut de bon grat?
-Si, si, la bona voluntat no em falta.
-Aleshores et recomano gue no em capgiris tota la casa.
-Oh, estigueu tranguil, que no us donare cap disgust. En ei
passat m'he portat malament; en ei futur no vull gue sigui aixi. Dos
companys meus ja son a la preso, i jo...
-Tranquil, tranquil. Digues nomes si t'estimes mes estudiar o
aprendre un ofici.
-Estic disposat a fer ei que vulgueu. Pero si em deixeu triar,
m'estimaria mes estudiar.
-I quan acabis els estudis, que voldras ser?
-Si un trinxeraire ... -va dir, i despres va inclinar ei cap rient.
-Continua: si un trinxeraire...
279

30.8 Page 298

▲back to top
-Si un trinxeraire pogues arribar a ser prou bo per fer-se cape-
lla, amb molt de gust em faria capella.
-Aleshores veurem que sap fer un trinxeraire. Et posare a
estudiarn.
Des d'aquell moment cantar, cridar, c6rrer, saltar, fer soroll, va
ser la seva vida. No va ser, es elar, un santet. La «Companyia de la
Immaculada» li va posar al costat un jove gue l'ajudes iel corregis
bondadosament. Va tenir una feinada! Paraules desvergonyides,
converses vulgars, mitges blasfemies ... Pero cada vegada gue el
company el corregia, Miguel, de seguida, li donava les gracies i
s'esmenava.
Hi havia una cosa que a Miguel li resultava francament antipa-
tica: la campana que assenyalava el final de l'esbarjo i cridava a
l'estudi ia les classes. Amb els llibres sota el brac, semblava un petit
condemnat a treballs forcats.
La tristesa d'un noi
Molt mes simpatic li era el senyal gue indicava el final de les
classes. Don Bosco, que el seguia amb afectuosa atenci6, va escriu-
re: «Semblava que sortis de la boca d'un can6: volava per tots els
racons, ho posava tot en dansa». En el joc era capita d'un equip.
Des de la seva arribada, va ser gairebe invencible.
Aixi va passar un mes.
Un dia Miguel va comencar a entristir-se. Des d'un rac6 solitari
mirava els companys com jugaven, defugia la companyia dels amics
esvalotadors, i, a vegades, quan no el veien, plorava. Semblava que
un vel de melangia li hagues caigut sobre la cara. Cedim la paraula
a Don Bosco:
«Jo estava atent a tot el gue li passava, i per aixa un dia el vaig
enviar a buscar i li vaig parlar aixi:
-Estimat Magone,.necessitaria gue em fessis un favor; pera no
voldria gue em diguessis que no.
-Doncs digueu -va respondre atrevidament-, estic disposat a
fer qualsevol cosa per v6s.
-Necessitaria que per un moment em deixessis ser l'amo del teu
cor, i em diguessis per que fa alguns dies que estas tan trist.
-Si, es veritat. .. Pera estic desesperat i no se que fer.
I va arrencar a plorar. EI vaig deixar desfogar; despres, com per
broma, li vaig dir:
-I tu havies de ser aquell genera! Miguel Magone, cap de tota
280

30.9 Page 299

▲back to top
la banda de Carmagnola? Quina mena de genera! ets? No ets capac;
de dir gue et fa estar trist?
-Voldria fer-ho, pera no se com dir-ho.
-Digues una soia paraula.
-Tinc la conciencia feta un garbuix.
-Amb aixo en tinc prou. Ho he entes tot. Pots posar-ho tot al
seu lloc amb la maxima facilitat. Nomes digues al confessor que
tens alguna cosa de la vida passada gue vols repassar; ell seguira ei
fil de les teves coses i tu no hauras de fer res mes gue dir algun si o
algun no».
Hi havia alguns sacerdots gue venien a confessar a l'oratori,
pera gairebe tots els nois es confessaven amb Don Bosco. Aguell
mateix vespre, Miguel va anar a trucar al seu despatx:
-Don Bosco, potser molesto... Pera el Senyor m'ha esperat
molt, i no vull fer-lo esperar encara fins dema.
Amb l'ajuda de Don Bosco, Magone va deixar als peus del Sant
Crist les seves petites miseries, gue a ell li semblaven enormes, i li
va demanar perd6. Don Bosco, testimoni d'aquella jove resurrecci6,
va anotar: «Miguel havia perdut !'alegria guan havia comenc;at a
entendre gue l'autentica satisfacci6 no neix de fer salts, sin6 de
l'amistat del Senyor i de la pau de la consciencia. Veia els seus
companys acostar-se a combregar i ser cada vegada mes bons, i ell,
gue no tenia la consciencia tranquiJ.Ia, es debatia en una gran inguie-
tud ... Quan va acabar de confessar-se va dir emocionat: "Que felic;
gue s6c!"».
L'endema, al pati de l'oratori, Miguel va tomar al capdavant
del seu eguip, i ei va portar a una memorable victoria. Havia tomat
el rei de !'alegria.
Els punys a Ia pla~a del Castell
Don Bosco, explicant ei cas de Miguel Magone, ens ba revelat
la trama segons la guai es van desenvolupar centenars i centenars de
trobades amb nois «en que ei mal havia comenc;at a treballar». Ell
sabia, amb mitjans senzillissims, reconciliar-los amb Deu i posar-los
en el cami de la santedat.
«Ara -continua Don Bosco- la campana gue cridava a l'es-
glesia ja no era antipatica a Miguel: ei cridava a trobar-se amb
Jesus, gue havia esdevingut ei seu amic».
Amb l'ajuda de Don Bosco va trac;ar un «pla de batalla» per
conservar i desenvolupar aguesta amistat: compromis per conservar
281

30.10 Page 300

▲back to top
una puresa perfecta en la seva vida; compromis a fons per difondre
bondat i alegria entre els seus companys.
Magone va escriure en el seu guadern personal set proposits gue
va anomenar els «set policies» per defensar l'amistat amb el Senyor.
S6n aguests:
1. Trobar-se sovint amb Jesus en la Comuni6 i en la Confessi6.
2. Estimar tendrament la Verge Santissima.
3. Resar molt.
4. Invocar fregiientment Jesus i la Mare de Deu.
5. No gaire delicadesa amb el meu cos.
6. Tenir sempre alguna cosa a fer.
7. Evitar els mals companys.
(Es facil veure en aguests set punts el cami gue Don Bosco
suggeria a molts nois per conservar-se bons).
En el front de la bondat i l'alegria, Miguel va conduir la batalla
amb el seu estil impetu6s i despreocupat, molt diferent del de Do-
menec Savio. En un grupet apartat, sota el porxo, un noi explicava
acudits poc nets. Al voltant, algun reia, algun altre hauria volgut
anar-se'n, pera no tenia prou coratge per fer-ho. Miguel ho va
entendre tot, es va acostar per <larrera a aguell noi, es va ficar a la
boca quatre dits tal com fan els pastors, i li va engegar a les orelles
un xiulet fortissim. Aquell va fer un salt d'espant i es va girar rabi6s:
-Pera, que ets boig?
-Boig jo, o boig tu, gue expligues aguestes porgueries?
Un dia Don Bosco se l'havia emportat a fer alguns encarrecs.
Passaven per la plac;a del Castell. Un parell de nois jugaven diners,
i un d'ells va comenc;ar a renegar i a cobrir d'insults el nom del
Senyor. Miguel se n'hi va anar de dret i li va ventar dos mastegots.
EI jove blasfem no s'ho esperava, va encaixar els cops una mica
atordit, pera de seguida va contraatacar. Van comenc;ar a pegar-se
de valent entre la gent gue s'aturava a mirar. Don Bosco va haver
de posar-se entre tots dos i separar-los. Miguel va dir:
-Dona les gracies a aguest capella, si no, t'hauria ben arreglat!
Don Bosco va haver de persuadir-lo que no era giiesti6 de
comenc;ar a clavar cops de puny a tots els que blasfemaven.
Pera Miguel no tan sols era capac; de fer anar les mans. De dia
en dia era mes servicial, mes generos. Ajudava els mes petits a fer-se
el llit, a netejar-se les sabates, i repassava les llic;ons escolars amb els
menys espavilats.
282

31 Pages 301-310

▲back to top

31.1 Page 301

▲back to top
La ma sobre ei cap de Miquel
Don Bosco va quedar tan content de la seva conducta, que a la
tardor ei va portar amb els millors nois a passar alguns dies de
vacances a I Becchi.
A l'octubre de 1858, Miguel va comenc;ar el segon curs escolar
a Valdocco.
31 de desembre. A l'hora de la «bona nit» Don Bosco va reco-
manar a tots que comencessin i continuessin be l'any nau, en la
gracia de Deu, pergue potser «per a algun de vosaltres -va dir-
sera l'ultim any de vida». La ma de Don Bosco, mentre deia agues-
tes paraules, reposava sobre ei cap de Miguel. I ell va pensar:
«Potser es per a mi aquest avis?». No es va espantar. Nomes es va
dir: «Estare preparat».
Tres dies despres va tenir uns mals de ventre: era un mal gue ja
havia tingut en anys anteriors, i que de tant en tant li tornava.
Potser era una apendicitis eroniea. Va anar a la infermeria i la cosa
no va semblar preocupant. Don Bosco, que ei va veure des de la
finestra, li va preguntar que tenia. Li va respondre: «Res. Els dolors
de costum».
Pero el vespre del 19 de gener ei mal es va agreujar de sobte.
Van cridar urgentment la seva mare. EI metge gue hi havia anat,
sentint la respiraci6 lenta, fatigosa, va allargar els bracos en la
desconsolada impotencia de la medicina d'aquells anys. Nomes va
dir: «Anem malament>>. (Les primeres operacions d' apendicitis no
s'intentarien fins a final de segle.)
EI 21 de gener Miquel estava a punt de morir. Els amics, deso-
lats, pregaven per ell. Li van portar ei Viatic.
S'acostava la mitjanit. La mare havia hagut de tornar al poble
per atendre els fills mes petits, pera Don Bosco era alla, al costat del
llit de Miguel.
-Ja hi som -va dir de sobte-. Ajudi'm, Don Bosco ... Digui
a la meva mare gue em perdoni tots els disgustos ... Digui-li gue
l'estimo, gue sigui valenta... Jo !'espero al Paradis.. .
Ja era mitjanit. Miquel va tenir un instant d'ensopiment. Des-
pres, com si es despertes d'un son profund, amb l'expressi6 serena
va dir a Don Bosco:
-Digui als meus companys gue els espero al Paradis ... Jesus,
Josep, Maria...
La cara li va guedar immobil, amb la serenitat de la mort.
283

31.2 Page 302

▲back to top
La «gran politica»
EI 1859 ha comenc;at a l'oratori amb aquesta petita pero dolo-
rosissima tragedia. Es tancara (com ja hem explicat al capitol 35)
amb la fundaci6 oficial de la Societat Salesiarra.
A Italia el 1859 porta esdeveniments i convulsions.
L'averrtura italiarra i europea, err els arrys de despres del 1848,
ha contirruat errdavarrt, primer silerrciosamerrt i despres amb clamors
cada vegada mes grans.
Al desembre de 1852 Lluis Napole6, nebot de Bonaparte, amb
un cop d'estat s'ha proclamat Emperador de Franc;a, amb el nom
de Napole6 III. S'ha presentat davant d'Europa com el continuador
de la gloria napoleonica: disposat a donar suport a les nacions que
reclamen la independencia de l'lmperi austriac.
A l'octubre del 1852 Gioberti ha mort a Paris. EI 1853, a Tori,
tambe han desaparegut Silvi Pellico i Cesar Balbo. Amb ells acaba-
va una epoca: el Risorgimento romantic i neogiielf. La nova fase del
Risorgimento la domina Cavour, astut i cinicament concret. EI 1855
ha enviat un cos expedicionari piemontes a la guerra de Crimea, al
costat de les tropes franceses i angleses que fan la guerra contra
Riissia. Contra aquest «projecte boig» han tronat al Parlament
Solaro della Margarita i Brofferio, es a dir, la dreta i l'esquerra.
Mazzini des de Londres llanc;a greus invectives. Com es poden en-
viar soldats a morir a una guerra llunyana, mentre al Piemont hi ha
miseria (el pa costa 80 centims el quilo i la paga d'un obrer es de
tres o quatre lires diaries) i les aspiracions italianes encara s'han de
fer realitat?
Pero Cavour mira molt lluny. En la primavera del 1856, a la
conferencia de pau de Paris, es pot asseure entre els «grans d'Euro-
pa». Els morts de Crimea li han servit de bitllet per entrar-hi, i li
permeten «replantejar la discussi6 sobre el problema d'ltalia».
EI 14 de gener de 1858 el mazzinia Orsini, a Paris, fa explotar
algunes bombes mentre Napole6 111 es dirigeix a l'opera. Un cente-
nar de persones resulten ferides; Napole6, il·les. Orsini es executat
el 13 de marc;, pero des de la preso ha escrit dues cartes a Napole6:
condemna el seu propi «fatal error mental» i l'invita a alliberar
Italia.
Cavour aprofita ei moment. Reclama l'atenci6 de l'emperador
frances sobre la perillosa inquietud de la peninsula italiarra. 0 es
resol, o pot esclatar una revoluci6 extremista (els «Orsini» s6n
molts).
EI juliol de 1858 hi ha ei conveni secret (un secret que tothom
284

31.3 Page 303

▲back to top
coneixia) de Plombieres. Napole6 III i Cavour es pasen d'acord
sobre la guerra a Austria i sobre la futura disposici6 d'Italia: al
nord, el regne Piemont-Llombardia-Veneto sota els Savoia; al cen-
tre, un regne que s'assignaria a un princep frances; al sud, un tercer
regne per a un descendent del genera! napoleonic Joaquim Murat.
L'Estat pontifici, reduYt al Laci, quedara per al Papa, que esdevin-
dra el president de la Confederaci6 dels tres regnes. Franc;a rebra
com a recompensa Nic;a i la Savoia.
«Si cal, barricades a Tori»
10 de gener de 1859. EI rei Victor Manuel pronuncia a les
Cambres el fam6s discurs del «crit de dolorn: «... No som insensi-
bles al crit de dolar que des de moltes parts d'ltalia s'aixeca contra
nosaltres». La frase ha estat convinguda amb Napole6 III, i es una
declaraci6 de guerra a Austria.
23 d'abril. Davant de la concentraci6 de voluntaris al Piemont,
Austria envia un ultimatum. Es refusat el dia 26. Es el comenc;ament
de la guerra. L'exercit piemontes, de 60.000 homes, arriba a la
frontera. Des de Franc;a arriba el dia 30 la divisi6 Bataille, l'avant-
guarda d'un exercit de 120.000 homes capitanejats per l'emperador
en persona.
Quan arriben els francesos Tori es un deliri. «Els he vist desfilar
a la plac;a del Castell -escriu Constarn;a d' Azeglio- entre les acla-
macions de la multitud. Jo era al balc6 del ministeri amb Farina i
Ricasoli. EI comte de Cavour, reconegut per la gent, ha estat salu-
dat amb entusiasme. La tranquil·lissima i monotona ciutat de Tori
esta desconeguda. Hi ha llums a les finestres, cants, crits, aplaudi-
ments.»
Els austriacs, 160.000 homes, intenten batre els piemontesos
abans que arribin les tropes de Napole6. A marxes forc;ades arriben
a Novara, Vercelli, Trino; amenacen Ivrea, arriben amb les avant-
guardes a Chivasso (a 25 km de Tori). La inundaci6 de la plana
baixa els ha retardat, pero no els ha aturat. Tori es presa del pa.nie.
EI genera! de Sonnaz rep l'encarrec de formar una linia de defensa
sobre el riu Dora Baltea. Cavour telegrafia al rei: si cal, es combatra
al riu Stura, es faran barricades als carrers de Tori.
Pero arriba Napole6. Transporta rapidament les tropes en tren.
La primera gran batalla entre francesos i austriacs te lloc a Magenta
(4 de juny). Despres d'un dia d'incertesa, la victoria es dels francesos.
Quatre dies despres arriba a Tori la gran noticia: «EI 8 de juny
l'emperador i el rei han entrat a Mila».
285

31.4 Page 304

▲back to top
Despres una altra noticia: l'emperador austriac Francesc Josep
ha deixat Viena per assumir personalment el comandament de l'exer-
cit. Es prepara una batalla terrible.
Pere Enria, que durant aquells mesos tenia 18 anys, recordava:
«EI 1859, com ja havia passat els anys 1848-49, s'havia ences en els
joves de les classes populars de Tori un viu ferment de guerra. A
centenars es dirigien als camps que s' estenien fora de la ciutat, es
dividien en dos bandols i jugaven a la guerra. Les batalles havien de
ser fingides, pero els anims acabaven per escalfar-se i es desencade-
naven autentiques tempestes de pedres. Es pot dir que aixo passava
tots els dies de festa.
Recordo que un diumenge Don Bosco va entrar a l'esglesia per
fer el sermonet als oratorians, i, amb sorpresa, nomes va trobar els
alumnes intems. "On son els altres?", va preguntar. No ho sabia
ningu. Aleshores va sortir i es va dirigir als prats: va trobar-hi els
nois de l'oratori que es pegaven aferrissadament. Eren mes de tres-
cents, i els rocs que volaven per l'aire eren dels grossos. Don Bosco
va entrar en la batussa. Jo el mirava de lluny i tenia por que alguna
pedra el toques. Pera va fer una cinquantena de passos fins al
centre de la batalla. Quan tothom el va veure, es van aturar. ''Ara
que ja heu fet la guerra'' va dir somrient, ''anem a fer ei catecis-
me." No va intentar fugir ningu. Tots van entrar amb ell a l'esgle-
sia».
A les deu, l'infern
La batalla terribe entre austriacs i franco-piemontesos es desen-
cadena el 24 de juny, al sud del llac de Garda. A l'alba, la primera
divisi6 piemontesa guiada pei genera! Durando ha atacat els aus-
triacs a la «Mare de Deu de la Scoperta», i la tercera i la cinquena,
comandades per Molland i Cucchiari, han llarn;at els primers vigo-
rosos atacs contra !'altura de Sant Marti, coberta de baionetes aus-
triaques. Napole6 III al peu de les altures de Solferino, esta a punt
d'enviar les divisions contra el centre de l'exercit austriac, decidit a
enfonsar-lo a qualsevol preu.
Cap a les deu es desferma l'infem: el soroll dels canons, el
tiroteig dels fusells, els xiscles cruels de desenes de milers de comba-
tents. Els combats son terribles: els crits dels ferits es barregen amb
els dels regiments que renoven l'assalt, amb el piafar dels esquadrons
de cavalleria que carreguen amb els sabres llampeguejants, amb els
sorolls sords i els resplendors enlluemadors de les granades que
esclaten en les linies dels combatents. Els contraatacs dels uniformes
286

31.5 Page 305

▲back to top
blancs austriacs son terribles. Es una selva de baionetes que avarn;a
amb la fon;a de la desesperaci6. Les masses dels soldats francesos
que reculen es tornen a trobar combatent enmig dels sabres de la
cavalleria. Els soldats ataquen per desena, per quinzena vegada.
Molts, estrenyent el pesant fusell i corrent, pioren. Altres criden per
donar-se anims.
Immediatament despres de migdia, l' atac frances es transforma
en una serie de salvatges lluites cos a cos, per apoderar-se del
cementiri, de la muntanyeta dels xiprers i de la torre de Solferino.
Els zuaus, les tropes africanes de Napole6 III, son com borratxos:
cauen sobre els austriacs i fan estralls.
A les 3 de la tarda la bandera francesa oneja sobre la roca de
Solferino. Pera per l'ala esquerra els piemontesos no aconsegueixen
avan~ar. Es decideix un atac en massa pera les 5. Durant l'assalt ei
cel s'omple de nuvols baixos de color de plom. Els primers llamps
parteixen l'aire. Mentre Ies brigades piemonteses ataquen a la dese-
perada les files del mariscal de camp Benedek, la pluja i la calamar-
sa inunden el camp de batalla. Acaba el tempora!, entre els nuvols
estripats pel vent hi ha les primeres estrelles, i al voltant del cim de
Sant Marti es torna a l'atac. A les 9 del vespre Vfctor Manuel envia
al combat la cavalleria lleugera del Montferrat. Es el terrible xoc
final. Els austriacs son vern;uts despres de catorze hores de combat.
Ara, als camps de Solferino i Sant Marti, jeuen 30.000 homes.
Els crits dels ferits i dels moribunds ressonen aihora, com un cor
pavor6s. Enric Dunant, ei jove senyor suis que fundara la Creu
Roja, vaga amb una llanterna pei camp de batalla: «Era com donar
un cop d'ull a l'infern -escriura-, al mes profund de l'infern.
Cadavers destrossats; mutilats que pioren, preguen, reneguen; ferits
que s'arrosseguen d'un costat a l'altre per buscar un alleujament
impossible». Quan surti el sol de juny, l'ambient resultara espant6s:
fortor de cadavers, mivols de mosques, ferides que es corrompen,
crits salvatges.
Es aixo la guerra, la guerra veritable, no la que els diaris de Tori
exalten aquell mateix dia com una gran festa. En un volumet que
publicara a final de 1859, Don Bosco anira contra totes les exalta-
cions del moment i escriura: «Despres de la batalla de Solferino, he
dit sempre que la guerra es una cosa horrorosa, i jo la crec realment
contraria a la caritat».
Exit de la «real-politik»
Napole6 IU tambe s'adona de les dimensions de la matarn;a. I
arriben altres noticies que el desconcerten: la Toscana, Parma, Mo-
287

31.6 Page 306

▲back to top
dena, i les Legacions pontificies s'han revoltat i declaren la seva
adhesi6 al Piemont. Es desfa ei projecte acordat a Plombieres del
«regne central» italia que s'havia de confiar a un princep frances.
Les desfetes austriaques, per altra banda, provoquen, com a reac-
ci6, una concentraci6 de tropes prussianes a la frontera del Rin.
Sense avisar els aliats piemontesos, Napole6 firma un armistici
a Villafranca l'onze de juliol. Nomes la Llombardia passara a Vic-
tor Manuel.
La noticia cau sobre Tori com una dutxa d'aigua freda. Cavour,
en un moment de depressi6, pensa en el suYcidi. Napole6 UI torna
a Franca passant per Tori. L'acollida es glacial. EI rei acompanya
l'emperador fins a Susa i li dona les gracies per tot el que ha fet per
Italia. Pero, aixi que ei tren se'n va, murmura: «Per fi se n'ha anat!».
Pero en els mesos tumultuosos que segueixen la Toscana i l'E-
milia-Romanya s'uneixen al Piemont, a la Liguria, a Sardenya i a
la Llombardia. L'any segiient, 1860, Garibaldi amb l'expedici6 dels
Mil conquistara Sicilia i la Italia meridional. Al febrer del 1861 el
nou Parlament proclamara Victor Manuel «rei d'Italia».
La «real-politik» de Cavour havia tingut exit. Gracia Manzini,
que ei va veure en els primers mesos de 1861 mentre passejava per
la placa de Sant Carles, va escriure: «La seva cara bondadosa,
expressiva, satisfeta, deia clarament: tot va be. Els seus ullets in-
quiets brillaven darrera les ulleres; caminava a poc a poc, balance-
jant ei cos massis sobre unes cames molt primes, fregant-se les
mans, petites i aristocratiques, sense guants».
EI 7 de juny una noticia gairebe increible va volar per Tori: el
comte de Cavour ha mort. Es un cop durissim per al jove regne
d'Italia.
288

31.7 Page 307

▲back to top
37
PASSEJADES PEL MONTFERRAT
I VIDA A L'ORATORI
Cada any, per la festa de la Mare de Deu del Roser, Don Bosco
portava a I Becchi els nois millors. Els primers anys eren una
vintena. Despres el nombre va creixer. A partir del 1858 ratllava el
centenar.
«Els primer dies d'octubre -escriu Lemoyne- sortia de l'ora-
tori la patuleia dels cantors, dels musics i d'altres alumnes. Cadascu
portava un farcellet amb roba per canviar-se durant les vacances,
algun panet, una mica de formatge i fruita».
Alla els hostatjava Josep, sempre cordial, sempre disposat a
tancar els ulls quan els nois s'escapaven a la vinya per estalviar-li la
feina de la verema.
EI primer diumenge d'octubre se celebrava la festa, i l'endema
comenc;aven les passejades, que s'allargaven durant deu, vint o mes
dies.
Fins al 1858 ei quarter genera! era I Becchi: sortien al mati cap
a algun poble no gaire llunya, i tornaven al vespre. EI 1859 les
passejades es van transformar en autentics «itineraris» per les mun-
tanyes del Montferrat.
Don Bosco havia preparat per endavant el recorregut: rectors i
benefactors estaven disposats a acollir la turba famolenca i cansada.
EI trajecte es feia per caminets de bosc, entre muntanyetes i vinyes.
Anaven en grups, cantant, repicant els tambors, empenyent els bur-
rets que portaven els escenaris i els decorats necessaris per al teatre.
Al <larrera de tots hi anava Don Bosco, envoltat sempre d'un bon
grup de joves que no es cansaven mai de sentir-li explicar histories
dels pobles per on passaven.
Quan eren a les envistes d'un poble, la colla es posava en ordre,
i, amb la banda obrint la marxa, hi entraven solemnement.
Escrivia don Anfossi: «Recordo encara aquells viatges tan fe-
289

31.8 Page 308

▲back to top
lic;os. M'omplien de meravella i de satisfacci6. Vaig acompanyar
Don Bosco per les muntanyes del Montferrat des del 1854 al 1860.
Erem un centenar de nois, i veiem la gran fama de santedat que ja
tenia Don Bosco. Les seves arribades a aquells pobles eren un
triomf. Els rectors del voltants sortien a rebre'l i generalment tambe
les autoritats civils. Els veYns sortien a la finestra, o a la porta de
casa seva, els camperols abandonaven la feina per veure ei Sant, les
mares se li acostaven i li presentaven els seus fills, i fins i tot
s'agenollaven per demanar-li la benedicci6. Com que tenfem el cos-
tum de dirigir-nos directament a l'esglesia parroquial per adorar-hi
Jesus sagramentat, de seguida s'omplia de gent i Don Bosco, pujant
a la trona, els adrec;ava un serm6. Despres es cantava el Tantum
ergo i es donava la benedicci6 eucaristica».
Es portaven ei menjar preparat, pero abundant, a l'estil campe-
rol. La gent portava de bon grat a aquells nois cistelles de fruita, pa
fet a casa, formatge i vi.
Dormien en coberts o grans saies, sobre marfegues o sobre la
palla.
Un homenet de cinc anys: Felip Rinaldi
Els anys 1859 i 1860 es va passar pels pobies de Villa San
Secondo, Montiglio, Marmorito, Piea, Moncucco, Albugnano,
Montafia, Primeglio, Cortazzone, Pino d'Asti. ..
EI 1861 l'alegre brigada va arribar fins a Casale Monferrato,
Mirabello, Lu, San Salvatore, i Valenza. Van continuar amb tren
fins a Alessandria, i d'Alessandria a Tori.
EI 1862 van fer l'itinerari Calliano, Grana, Montemagno, Vig-
nale, Casorzo, Camagna i Mirabello. Els ferrocarrils de l'Estat aquell
any tambe van posar a disposici6 de Don Bosco dos vagons per
tornar d'Alessandria a Tori.
EI 1863 i 1864 aquesta facilitat es va estendre al viatge d'anada.
EI 1863 es va pader arribar a Tortona, es va visitar Asti i es va anar
a Broni, Torre Garofoli, Villavernia i Mirabello. EI 1864 es va anar
fins a Genova, i es va fer a peu el trajecte Genova-Acqui; per
Serravalle, Gavi, Mornese, Ovada i tots els pobles intermedis.
Despres d'aquell any una serie de dificultats van fer suspendre
les excursions. Nomes es va continuar fent l'anada a I Becchi i a
Mondonio, el poble de Domenec Savio.
Aquelles passejades van ser aventures inoblidables per als seus
nois, i per a Don Bosco van ser la «targeta de presentaci6» als
290

31.9 Page 309

▲back to top
pobles del Montferrat dels quals va treure pera l'oratori esplendides
vocacions salesianes.
Quan va arribar a Lu, el 1861, davant la casa dels Rinaldi va
veure nou nois, que formaven una escala com els tubs d'un orgue.
EI vuite, un homenet de 5 anys, es deia Felip. Mirava encantat
aquell capella que amb un senyal feia tocar la banda, i al final de la
pec;a ell tambe va picar de mans content. Don Bosco va tornar a
veure aquell homenet mitja hora mes tard, a l'era de casa Rinaldi,
on el senyor Cristofol (el pare de Felip) li va deixar ei cabriole per
anar fins a San Salvatore. Abans de marxar va acaronar tots aquells
nois timids que el miraven encantats, i va mirar llarga estona als ulls
el petit Felip. Seria el seu tercer successor al capdavant de la Con-
gregacio Salesiana, el pare Felip Rinaldi.
Un noi de cabells vermells i la pluja
EI 1862 la patuleia va arribar a Montemagno. Un noi de 12 anys
jugava als afores, va sentir ei soroll de la banda, va deixar els
companys i les sabates, i va correr cap a la plac;a del poble. Es va
posar entre la gent a cops de colze i va arribar a primera fila. Don
Bosco va veure aquella mirada curiosa, aquella mata de cabells
vermells, i abans de deixar-lo marxar li va preguntar:
-Qui ets?
-Lluis Lasagna.
-Vals venir amb mi a Tori?
-A fer que?
-A estudiar, com tots aquests nois.
-I per que no?
-Aleshores digues a la teva mare que dema vingui a veure'm a
Vignale, a la rectoria.
Lluis Lasagna tenia 12 anys. Va entrar a l'oratori a final de
mes. Despert, pera d'una sensibilitat profunda, es va enyorar i al
cap de pocs dies es va escapar a casa. Algun superior era del parer
de no tornar-lo a acceptar, pera Don Bosco va sortir en la seva
defensa: «Hi ha bona fusta en aquest noi, ja ho veureu».
Lluis va tornar, va posar afecte en Don Bosco. Va ser el segon
bisbe salesia i un missioner molt gran.
Dos anys despres Don Bosco tornara a Montemagno al mes
d'agost, i sera protagonista d'un esdeveniment extraordinari.
Feia tres mesos que no plovia. Els ceps s'assecaven als camps.
291

31.10 Page 310

▲back to top
Don Bosco va arribar per predicar el triduum de preparaci6 de la
festa del'Assumpci6, i ja en el primer serm6 va anunciar:
-Si en aquests tres dies us reconcilieu amb Deu amb una bona
confessi6, iel dia de la festa combregueu tots, us prometo en nom
de la Mare de Deu que hi haura una pluja abundant.
Quan va baixar de la trona va veure el rector, don Clivio, amb
el front arrugat:
-Es valent voste -li va dir-. Es necessita ser molt valent!
-Per fer que?
-Per prometre en public la pluja per aldia de la festa.
-He dit aixo?
-Tots ho hem sentit. Ia mi aquestes coses no m'agraden gaire.
La gent va respondre amb fe. Don Rua i don Cagliero, que
acompanyaven Don Bosco, encara recordaven al cap dels anys ei
cansament de les llargues hores al confessionari.
La «profecia» va arribar tambe als pobles vei:ns. Molts espera-
ven curiosos; molts altres, esceptics.
EI dia de l'Assumpci6 (era dijous) va despuntar amb una clare-
dat enlluernadora. A la tarda no hi havia ni tan sols l'ombra d'un
nuvol.
Don Lluis Porta va testimoniar: «Mentre anava cap a l'esglesia
per a les vespres, amb el marques Fassati, parlavem de la pluja
promesa. La suor regalimava dels nostres fronts i aixo que des del
palau del marques fins a l'esglesia nomes hi havia deu minuts de
cami. Quan vam arribar a la sagristia, el marques va dir a Don
Bosco:
-Aquesta vegada, senyor Don Bosco, fracassa. Ha promes la
pluja, i hi ha tot el contrari.
Acabades les vespres, Don Bosco es va posar el roquet i !'estola
i va pujar a la trona. Pera ja mentre resava l'A vemaria abans del
sermo, la llum del sol va comencar a enfosquir-se. Feia pocs minuts
que parlava quan van comencar els llamps i els trons. Don Bosco va
parar de padar un moment, tocat perla commocio mes viva. Una
pluja espessissima i continua va comencar a petar contra els vitralls
de l'esglesia.
Penseu -continua encara don Porta, de qui condensem ei tes-
timoni- en la paraula eloqiient que sortia del cor de Don Bosco
mentre la pluja augmentava. Va ser un himne d'acci6 de gracies a
Maria.
Despres de la benedicci6 la gent es va quedar encara a l' esglesia
ia sota del gran atri, perque el diluvi continuava».
Els grans temporals d'estiu, al Montferrat, sovint van acompa-
292

32 Pages 311-320

▲back to top

32.1 Page 311

▲back to top
nyats de pedregades. Tambe n'hi va haver una mica aquell dia. Els
«diligents» van anar de seguida a indagar, i van explicar que «havia
pedregat a les vinyes dels de Grana», un poble vef que aquell dia
celebrava la festa patronal, amb un ball public a la placa (que feia
posar furiosos els rectors).
Una noia de Mornese: Maria Mazzarello
En la passejada de cada tardor d'aquell mateix any 1864 Don
Bosco arriba amb els seus nois a Mornese. 1a es de nit. La gent surt
a rebre'ls precedida pel rector, don Valle, i pei sacerdot don Pesta-
rino. La banda sona, molts s'agenollen quan passa Don Bosco i li
demanen que els beneeixi. Els joves i la gent entren a l'esglesia, es
dona la benedicci6 amb el Santissim, i despres tothom va a sapar.
Despres, encoratjats pels aplaudiments, els nois de Don Bosco
donen un concert breu de marxes i musica alegre. A primera fila hi
ha una noia de 27 anys, Maria Mazzarello. En acabar Don Bosco
diu poques paraules: «Estem tots cansats, i els meus nois tenen
ganes de fer una bona dormida. Per6 dema parlarem mes estona».
L'endema al mati don Pestarino presenta a Don Bosco les «Fi-
lles de la Immaculada», entre les quals hi ha Maria Mazzarello. Don
Bosco queda impressionat per la bondat i la laboriositat d'aquelles
noies. Els paria breument, encoratjant-les a ser constants en la vida
que han triat i en la practica de la virtut. Maria Mazzarello sera la
primera Superiora de la Congregaci6 de les Filles de Maria Auxilia-
dora.
Un seu successor, Felip Rinaldi; un bisbe, Lluis Lasagna; la
cofundadora de les Filles de Maria Auxiliadora: una collita mes que
discreta d'aquelles passejades d'octubre.
Parlant de les excursions al Montferrat hem hagut de fer alguns
passos endavant en la historia. Ens n'excusem i reprenem ei fil dels
fets.
La primera Missa de don Rua
EI 29 de juliol de 1860 don Rua havia de ser ordenat sacerdot.
Don Bosco ei va enviar a preparar-se amb una tanda d'exercicis
espirituals amb els Pares de la Missi6. Quan era a punt d'acabar-
los, Miguel va escriure a Don Bosco una carta en frances (era la
llengua que feien servir els Pares de la Missi6) en que li demanava
un record per al dia mes important de la seva vida.
293

32.2 Page 312

▲back to top
Don Bosco era a San Ignazio, a prop de Tori, i tambe feia els
exercicis espirituals. Li va contestar en llati:
«M'has escrit en frances i has fet be. Pera sigues frances nomes
en la llengua: d'anim, de cor, d'accions, sigues roma intrepid i
gener6s».
Don Joan Baptista Francesia escriu:
«EI mateix 29 de juliol Don Bosco tornava de San Ignazio. Jo
anava amb ell. Com que a Don Bosco no li agradava viatjar a dintre
la diligencia, anavem tots dos a fora, al costat del cotxer. I quina
no va ser la nostra sorpresa quan vam veure apareixer lluny tres
sotanes que finalment vam veure que eren don Rua, el clergue
Durando i el clergue Anfossi. Don Bosco va demanar al cotxer que
pares i va preguntar:
-On aneu?
-A Caselle, on hi ha el bisbe monsenyor Balma, encarregat de
donar-me l'ordenaci6 sacerdotal -va dir don Rua.
-Oh, que content que estic! He pregat per tu, estimat Rua, i
espero que el Senyor t'escoltara. Saluda en nom meu monsenyor
Balma.
Miravem complaguts els tres companys que a peu, com els
pobres, anaven a l'ordenaci6 sacerdotal».
La gran festa de la primera Missa de don Rua es va celebrar a
l' oratori el diumenge segiient. Al costat de l'altar hi havia un gran
ram de flors blanques. L'havien portat els petits escura-xemeneies
de l'oratori de sant Lluis.
Quan va pujar a la seva petita habitaci6, despres del dia festiu,
don Rua va trobar sobre la tauleta una carta de Don Bosco. Va
llegir: «Tu veuras millor que jo com l'obra salesiana traspassa les
fronteres d'Italia i s'estableix a moltes parts del mon. Hauras de
treballar i de sofrir molt; pera ja saps que nomes a traves del mar
Roig i del desert s'arriba a la Terra Promesa. Sofreix amb coratge;
i, fins i tot en aquest mon, no et faltaran els consols i les ajudes del
Senyor».
Despres de la primera Missa del pare Rua, Don Bosco adquireix
una tranquil·litat mes evident, un sentit de seguretat impressionant.
L'oratori ja es una casa immensa. Els joves interns ja arriben gai-
rebe a 500. En els quatre tallers a ple rendiment, aprenen un ofici
tres-cents «petits artesans». Don Bosco ha d'absentar-se sovint:
omplir tantes boques no es problema facil. Pera se'n va tranquil a
fer els seus recorreguts de beneficiencia: don Rua ja es el «segon
Don Bosco» de l'oratori.
EI 23 de juny d'aquell 1860 havia portat a Don Bosco un dolar
294

32.3 Page 313

▲back to top
molt viu: la mort de don Cafasso. EI van avisar tard de les gravis-
simes condicions del seu gran amic. Hi va anar de pressa acompa-
nyat del jove Francesc Cerruti. Va arribar quan acabava de morir.
Es va agenollar als peus del llit i va resar malta estona. A poques
persones devia el que devia a don Cafasso. Havia cregut en ell, en
la seva missi6, fins i tot quan ell mateix en dubtava. L'havia ajudat
sempre, encoratjat sempre. Havia estat ei seu «pare espiritual» en el
sentit mes autentic de la paraula.
400 panets en un cistell buit
22 d'octubre de 1860. Francesc Dalmazzo, de 15 anys, entra a
l'oratori. Ha nascut a Cavour, ha fet els primers cursos d'estudi a
Pinerolo, pera aqui «havent Hegit els llibrets de Ies Lectures Catoli-
ques, vaig preguntar qui era Don Bosco. Quan vaig saber que tenia
a Tori un internat per a jovenets, vaig decidir afegir-me als seus
fills». Es acceptat a assistir a l'ultim curs d'ensenyament mitja.
Pera al cap de vint dies Francesc esta desanimat. «Acostumat a
casa meva a una vida acomodada, no podia adaptar-me al menjar
massa modest de la taula comuna i als costums de la lnstituci6. Per
tant, vaig escriure a la meva mare que vingues a buscar-me perque
volia de totes passades tornar a casa».
11 de novembre. La mare ha vingut a buscar-lo. «Pera abans
d'anar-me'n volia confessar-me una vegada mes amb Don Bosco.
Vaig esperar ei meu torn durant la missa. Despres, a la sortida, es
donava a cada jove un panet per esmorzar.
Mentre esperava per confessar-me van arribar els dos nois que
havien de repartir el pa i van dir a Don Bosco:
-No hi ha mes paper esmorzar.
-1 que voleu que hi faci? -va respondre Don Bosco-. Aneu
a veure Magra, ei nostre forner, i que us en doni.
-Magra ha dit que no ens en donara mes perque no li hem
pagat.
-Aixi ja hi pensarem. Deixeu-me confessar.
Jo vaig escoltar aquell dialeg en veu baixa. Mentrestant havia
arribat el meu torn i vaig comen9ar la confessi6. La missa ja era a
la consagraci6, i els dos nois van tornar:
- Don Bosco, no hi ha res de res per esmorzar.
-Pera deixeu-me confessar, i despres ja ho veurem. Aneu a
buscar al rebost, als menjadors, alguna cosa hi deu haver!
Mentre aquells se n'anaven, vaig continuar la meva confessi6.
295

32.4 Page 314

▲back to top
Tot just havia acabat quan un dels nois va venir per tercera vegada:
-Ho hem recollit tot, i hi ha poquissims panets.
-Poseu-los al cove. Jo mateix vindre a repartir-los. I deixeu-me
confessar en pau.
Va continuar confessant el noi que tenia davant. Mentrestant, al
costat de la porta que s'obria despres de l'altar de la Mare de Deu,
ja hi havia el cove del pa. Jo, recordant els fets miraculosos que
havia sentit sobre Don Bosco, i mogut perla curiositat, vaig anar a
col·locar-me en un lloc convenient per veure que passaria.
A la porta hi havia la meva mare que m' esperava:
-Vine, Francesc -em va dir. Pero li vaig fer senyal que m'es-
peres encara un moment. Quan va arribar Don Bosco vaig ser el
primer d'agafar un panet, vaig mirar al cistell i vaig veure que hi
havia quinze o vint panets. Despres em vaig posar dissimuladament
<larrera mateix de Don Bosco, sobre l'escalo, amb els ulls ben
oberts. Don Bosco va comern;ar la distribuci6. Els joves desfilaven
al seu davant, contents de rebre d'ell el panet, i li besaven la ma,
mentre ell deia a cadascun una paraula, o somreia.
Tots els alumnes, uns quatre-cents, van rebre el corresponent
panet. Despres d'aquella distribuci6, vaig voler tornar a examinar ei
cistell del pa, i amb gran admiraci6 vaig constatar que al cove hi
havia la mateixa quantitat de pa que hi havia abans. Em vaig
quedar atonit. Vaig c6rrer dret cap a la meva mare i li vaig dir:
-Ja no vinc, ja no me'n vull anar, em quedo aqui. Perdoneu-
me per haver-vos fet venir fins a Tori-. Despres li vaig explicar el
que havia vist jo mateix, i li vaig dir: -No vull abandonar un sant
com Don Bosco.
Aquesta va ser l'unica causa que em va decidir de quedar-me a
l'oratori i despres a incorporar-me als fills de Don Bosco».
Francesc Dalmazzo es va fer salesia, durant vuit anys va ser
director del col·legi de Valsalice, i durant set, Procurador genera! de
la Congregaci6 Salesiana davant la Santa Seu.
La caritat als pobres i nomes als pobres
Quan s'acostava ei curs escolar 1860-61, Don Bosco es va ado-
nar que les peticions per ingressar com a estudiants a l'oratori eren
molt nombroses. Va tenir por de «donar els fruits de la caritat» a
qui no n'era digne. Per aixo va fer reimprimir el programa de
l'internat amb una nova clausula: els estudiants, durant els primers
dos mesos, pagarien una quota fixa. Nomes quan haguessin demos-
trat, amb la bona conducta, que eren dignes de caritat, se'ls dismi-
296

32.5 Page 315

▲back to top
numa, i fins i tot anul·laria, la quota. EI pare Lemoyne, referint
aquesta noticia, aneta: «Pera Don Bosco sabia fer moltes excepcions
en la seva caritat».
Aquestes son les condicions impreses i distribu:ides per al curs
1860-61:
Per als artesans
-Ser orfes de pare i mare.
-Tenir 12 anys fets i no passar dels 18.
-Ser pobres i abandonats.
Per als estudiants
-Haver acabat els cursos elementals i voler seguir els estudis
mitjans.
-Ser recomanables en intel·Iigencia i moralitat.
~Estar dos mesos a prova, a 24 lires mensuals, i despres es
faran els tractes segons el merit.
Entre les «disposicions generals» que seguien, destaca la segiient:
«Totes les peces de vestir van a carrec dels alumnes, fora que facin
constar la seva pobresa».
La «Comissio secreta» del 1861
EI 1861 a l'oratori passa un fet insolit, gairebe unic i d'impor-
tancia excepcional. Els pares Alasonatti i Rua, els clergues Cagliero
i Francesia i deu salesians mes es reuneixen en una «Comissi6 secre-
ta». Tots estan convenc;uts que ei que passa al voltant de Don Bosco
sovint te un caracter excepcional, i fins i tot sobrenatural. Perdre ei
record d'aquests esdeveniments seria llern;ar un tresor. Per aixo es
comprometen a «conservar-ne memoria» fidelment. Cadascun pen-
dra apunts. En reunions regulars de la comissi6 els apunts es llegi-
ran a tothom, i es corregiran segons el testimoni de cadascu, perque
nomes es transmetin coses exactes.
EI pare Lemoyne, referint la noticia en ei sise volum de les
Memories Biografiques, anota: «Podem, doncs, estar segurs de la
veritat de tot el que ens van transmetre aquests testimonis. Amb ei
passar dels anys, altres van entrar per continuar el seu treball amb
el mateix afecte a Don Bosco i a la veritat».
Estem molt agrai"ts a aquells primers salesians ja carregats de
feina, que van robar hores al son pera aquesta empresa incompa-
rable, preciosissima, sense la qual moltissimes noticies sobre Don
Bosco s'haurien perdut o haurien quedat embolicades amb la baira
de la llegenda.
Aixo no vol dir que no puguem fer -i no haguem de fer-
297

32.6 Page 316

▲back to top
alguna observaci6 a aquells que van escriure la vida de Don Bosco
segons els seus testimonis. No pas per acusar-los (nomes seria una
bestiesa) sina per entendre millor les vicissituds de Don Bosco.
Primer. Don Bosco moltes vegades parlava improvisant, fami-
liarment, i hi tenia tot el dret. Qui paria als nois, als seus joves
alumnes, no esta gairebe mai en les condicions d'esperit de qui
«dieta per a la historia». I cal anotar les seves paraules com a
«familiars», no com a rigorosos documents historics. Aixo havia
passat amb Napole6, en les narracions fetes a l'illa de Santa Elena,
a Luter, durant les converses en convits, ia molts altres. Les narra-
cions de Napole6 son plenes d'emoci6, d'inspiraci6, de records,
perb no s'han de prendre com a rigoroses i detallades exposicions
per a la historia. En canvi caldra filtrar-les a traves de la documen-
taci6, dels mapes de les batalles, les cartes i els tractats. Amb Don
Bosco, al contrari, va passar que moltes de les seves converses
«informals» es van prendre com a absolutament i rigorosament
exactes en tots els detalls.
Segon. Aquests diligents «recollidors» de records i de paraules
de Don Bosco, a causa de la feinada que tenien a l'oratori, i del poc
coneixement que tenien de la ciutat, van registrar tot ei que feia
Don Bosco, pera gairebe res del que al mateix temps passava a la
ciutat i als voltants. Aixi, tot el que diuen de Don Bosco es absolu-
tament cert, pera en els seus escrits sembla que nomes Don Bosco
fes aquestes coses, quan a Tori eren segurament molts els que inten-
taven les mateixes empreses apostbliques i tiraven endavant les ma-
teixes activitats socials. Ara be, qui esta sol sempre es el primer de
la classe, i aixi, Don Bosco, segons aquells records, sembla que
sempre te la primera intu1ci6, que es l'unic que te la iniciativa.
Mentre que despres, comprovant els fets detingudament, ens ado-
nem que ell va ser molt gran, pera que al seu costat, al seu davant
i al seu <larrera, n'hi va haver molts altres que s'esfon;aven a treba-
llar com eli.
Per exemple, ei santuari de Maria Auxiliadora (del qual parla-
rem en el capitol segiient) sembla un miracle de realitzaci6: tantes
despeses, tants donatius, la velocitat en la construcci6, l'enorme
gentada que va anar a la inauguraci6. Despres, examinant la histo-
ria de Tori, es veu que en ei mateix periode es van realitzar quatre
esglesies mes d'un cost considerable i de realitzaci6 veloc (Parrbquia
de santa Julia, 1863, 650.000 lires; parroquia de sant Pere i sant
Pau, 1865, 540.000 lires; parroquia de la Immaculada Concepci6,
1867, 220.000 lires; santuari de Maria Auxiliadora, 1868, 890.000
lires; parroquia de santa Barbara, 1869, 336.000 lires. EI 1853 s'ha-
298

32.7 Page 317

▲back to top
via acabat la parroquia de sant Maxim, que havia costat 1.500.000
lires).
Amb aixo, el santuari de Maria Auxiliadora no perd res de la
seva grandesa. Continua alla, miracle de voluntat, de fe, de benefi-
ciencia. Pero posat entre les altres quatre esglesies adquireix una
perspectiva diferent. Una cosa es un pi enmig del desert i una altra,
un pi enmig d'una pineda. Sempre es ei mateix arbre esplendid,
pero no es l'unic que pot monopolitzar l'adjectiu de «portent6s».
EI mateix es pot dir de les escoles nocturnes, dels tallers, de
l'expedici6 de missioners. Totes son coses formidables, pero que
existeixen en un context de realitzacions catoliques igualment formi-
dables. Don Bosco no apareix com un «monstre», sina com un sant
que, en un ambient de catolicisme compromes, empeny la seva fe a
fer autentics miracles. Al costat d'altres sacerdots que (encara que
no sempre siguin sants com ell) treballen amb tanta fe i tant compro-
mis.
Tercer. Don Bosco rebia de Deu dons misteriosos. Tenia somnis
que li revelaven ei futur, pronunciava profecies que es feien realitat
puntualment. Pero tambe era un home, un pobre sacerdot que
moltissimes vegades nomes intentava veure-hi mes enlla del nas,
com tots nosaltres. I tenia dret tambe a donar opinions, a alimentar
esperances, a fer pronostics, que a vegades resultaven exactes, i en
canvi a vegades eren equivocats (com va passar en el cas de don
Guanella, que Don Bosco intentava retenir a l'oratori quan la seva
missi6 era una altra). Registrar «tots» aquests pronostics, aquestes
esperances, i tenir una mica la pretensia de veure'ls tots realitzats
infal·liblement, es falsejar la figura de Don Bosco. Es negar-li el dret
de ser un home, subjecte com tots a les vicissituds de la vida.
Aquest va ser potser un limit en l'«esperit» amb que es van recollir
els records i les paraules de Don Bosco. Avui especialment, tindriem
mes reconeixement cap aquells testimonis que ens haguessin trans-
mes no tan sols els exits sublims, sina tambe els dubtes, les vaciJ.Ia-
cions i els errors d'aquella grandissima i «humanissima» persona
que va ser Don Bosco.
Pero tot aixo no vol ni pot ser una censura al treball d'aquells
primers salesians que, fins i tot amb limitacions precises, va ser d'un
valor incalculable.
299

32.8 Page 318

▲back to top
38
EL GRAN SANTUARI SOMIAT
A l'octubre de 1844 Don Bosco va tenir dos somnis. N'hem
parlat en el capitol 18, pera ara els hem de reprendre, i allargar-ne
les cites. La primera la traiem de les Memories autografes de Don
Bosco, la segona de la relaci6 eserita feta pei pare Barberis i pei
pare Lemoyne.
«La pastoreta em va invitar a mirar cap a migdia. Mirant, vaig
veure un camp on havien sembrat blat de moro, patates, cols,
remolatxes, enciams, i moltes altres hortalisses. -Mira una altra
vegada-, em va dir; i vaig tomar a mirar. Aleshores vaig veure una
esglesia alta i magnifica. Una orquestra, una musica instrumental i
vocal m'invitaven a cantar la missa. A l'interior d'aquella esglesia
hi havia una franja blanca, on es llegia: Hie domus mea, inde gloria
mea (Aquesta es la meva casa, d'on sortiriz la meva gloria)» (Memo-
ries, ed. Ceria, p.136).
EI somni de les tres esglesies
«Em va semblar trobar-me en una gran plana plena d'una inter-
minable quantitat de joves. Alguns es barallaven, altres blasfema-
ven. Un mlvol de pedres volava per l'aire, llanc;ades pels que feien
la batalla. Anava a allunyar-me'n quan vaig veure al meu costat una
Senyora que em va dir:
-Avanc;a entre aquests nois i treballa.
Vaig avarn;ar, pera que podia fer? No hi havia cap lloc per
recollir ningu. Em vaig tombar cap a aquella Senyora, que em va dir:
-Aqui tens ei lloc! -I em va ensenyar un prat.
-Pera aqui nomes hi ha un prat-, vaig dir. Ella va respondre:
-El meu Fill i els Apostols no tenien ni un pam de terra per
reposar ei cap.
Vaig comenc;ar a treballar en aquell prat, advertint, predicant,
300

32.9 Page 319

▲back to top
confessant. Pero era imitil qualsevol esfor9 si no trobava un recinte
amb alguna construcci6 on pogues recollir-los. Aleshores aquella
Senyora em va dir:
-Observa.
Vaig veure una esglesia petita i baixa, una mica de pati i un gran
nombre de joves. Vaig reprendre la feina. Pero com que l'esglesia
resultava petita, vaig rec6rrer encara a la Senyora i em va fer veure
una altra esglesia for9a mes gran, amb una casa al costat. Despres,
portant-me encara una mica mes enlla, en un tros de terreny culti-
vat, gairebe davant de la fa9ana de la segona esglesia, va afegir:
-En aquest lloc on els gloriosos martirs de Tori, Adventor i
Octavi, van sofrir ei martiri, sobre aquesta terra banyada i santifi-
cada per la seva sang, vull que Deu sigui honorat d'una manera
especialissima.
Dient aixo, va avan9ar un peu i ei va posar sobre el lloc on va
succeir el martiri, i me'l va indicar amb precisi6. Jo volia posar-hi
un senyal per marcar-lo, pero no vaig trobar res al meu voltant. De
tota manera el vaig retenir a la memoria. amb precisi6 1•
Mentrestant em vaig trobar envoltat per un nombre immens i
creixent de joves; pera mirant la Senyora tambe creixien els mitjans
i els locals; i despres vaig veure una esglesia molt gran, precisament
al lloc on m'havia ensenyat que va succeir el martiri dels sants de la
legio tebaida, amb molts edificis a tot el voltant i amb un monu-
ment molt banie al mig» (MB, vol.II, p.298).
Don Bosco no havia perdut mai de vista el «camp sembrat de
blat de-moro, patates, cols, remolatxes, enciams i altres hortalisses»,
que havia reconegut precisament a l'altra banda de la paret que
envoltava el seu oratori. L'havia rebatejat «el camp dels somnis».
Aixi que va pader, el 20 de juny de 1850, el va comprar. Pero el
1854 (l'any del calera, dels vint orfes acollits tots aihora) l'havia
hagut de tornar a vendre per pagar alguns deutes urgentissims. Pera
va tornar a ser seu l' 11 de febrer de 1863. Pera en aquells ultims
mesos ja havia passat una altra cosa.
I Aquell lloc, indicat amb precisi6 per Don Bosco, es troba a l'actual «Capella
de Ies relfquies» de la basilica de Maria Auxiliadora. Esta indicat al paviment amb
una creu daurada.
301

32.10 Page 320

▲back to top
«Sera l'esglesia mare de la nostra Congregaci6».
Un vespre de desembre de 1862, Pauet Albera (un noi de 17
anys que precisament aquell any havia estat acceptat en la Societat
Salesiana) va rebre una confidencia de Don Bosco. Era dissabte,
Don Bosco havia confessat fins a les 11, i nomes aleshores va pader
anar, amb Pauet, a prendre alguna cosa per sopar. Estava distret, i
en un moment donat va comen9ar a dir: «He confessat molt, i la
veritat es que gairebe no se que he dit o fet, de tant que em
preocupava una idea. Em distreia i gairebe em treia fora de mi.
Pensava: la nostra esglesia es massa petita; no hi caben tots els
joves. Doncs en construirem una altra mes bonica, mes gran, que
sigui magnifica. L'anomenarem esglesia de Maria Santissima Auxi-
liadora. No tinc ni un centim, no se d'on traure els diners, pera no
hi fa res. Si Deu la vol, es fara».
Al cap de poc va parlar tambe d'aquest projecte a Joan Caglie-
ro. Aquest es el seu testimoni: «EI 1862 Don Bosco em va dir que
pensava a construir una esglesia grandiosa i digna de la Verge
Santissima.
-Fins ara, va dir, hem celebrat solemnement la festa de la
Purissima. Pera la Mare de Deu vol que la honorem amb el nom de
Maria Auxiliadora: els temps que corren s6n tan tristos que neces-
sitem que la Verge Santissima ens ajudi a conservar i defensar la fe
cristiana. 1 saps per que, a mes?
-Em sembla -vaig respondre- que sen\\ l' «esglesia mare» de
la nostra futura Congregaci6, i ei centre d'on sortiran totes les altres
nostres obres a favor de la joventut.
-Ho has endevinat, em va dir: Maria Santissima es la funda-
dora i sera la mantenidora de les nostres obres» (MB, Vol. VII,
p.334).
Una esglesia mes gran que pogues encabir tots els joves, l'«es-
glesia mare» de la Congregacio. Aquests son els motius-base pels
quals Don Bosco projecta el santuari de Maria Auxiliadora. Pera
indica tambe un tercer motiu: els temps que corren son tan tristos...
Ens sembla convenient comentar aquestes paraules, per no fer-les
classificar com un d'aquells «planys generics» que sempre floreixen
als llavis dels professionals del lament.
Els fets de Spoleto i l' Auxiliadora
La historia de l'Esglesia a mitjan segle XIX -escriu l'historia-
dor Jaume Martina- «es caracteritza per un xoc violent entre vell
302

33 Pages 321-330

▲back to top

33.1 Page 321

▲back to top
i nau, entre estructures d'una societat oficialment cristiana i l'afir-
maci6 cada vegada mes decidida de la ciutat secular. Neix el quadre
d'un periode crucial de la historia de l'Esglesia, que replanteja els
termes de la relaci6 entre ei cristianisme i les cultures de les diferents
epoques historiques amb les quals s'ha trobat».
Un dels moments mes aguts d'aquest «xoc violent» es la qiiesti6
de Roma i de l'Estat Pontifici. Despres de la segona guerra d'inde-
pendencia -citem Pere Stella- l'Estat Pontifici, que els catolics
consideraven indispensable per a la independencia del Papa, sembla-
va irremissiblement destinat a ser conquerit pei «Regne d'ltalia».
Els bisbes de la Umbria, el 2 de febrer de 1860, invitaven els fidels
a pregar a Deu «per intercessi6 del Cor Immaculat de Maria, Mare
de Deu, Auxiliadora dels Cristians».
Precisament en una petita ciutat de la Umbria, Spoleto, va
passar segons la veu popular un gran miracle. EI man; de 1862, des
d'una antiga imatge conservada en una esglesia derrui:"da, la Mare de
Deu va parlar a un nen de cinc anys i va guarir un jove camperol.
A l'esglesia derruYda van comen9ar a arribar-hi pelegrins.
L'arquebisbe de Spoleto, monsenyor Arnaldi, va enviar una
relaci6 entusiasta dels fets al diari catolic de Tori, !'Armonia. Par-
lava dels imponents pelegrinatges que arribaven de Todi, Perusa,
Foligno, Nocera, Narni, Norcia.
EI mateix arquebisbe, el setembre de 1862, va llan9ar la idea
d'un gran temple al lloc dels miracles, i va donara la imatge de la
Mare de Deu (fins aleshores anomenada «Mare de Deu de !'Estre-
lla») el nom oficial d'Ajuda dels Cristians, Auxilium Christianorum.
Don Bosco va llegir la relaci6 de monsenyor Arnaldi als seus
joves, «amb gran alegria». I precisament per aquell temps va tenir
ei grandi6s somni de les «dues columnes», que va explicar als joves
el 30 de maig: la nau de l'Esglesia, guiada pei Papa, viatja segura
entre l'impetu de les onades i els projectils llan9ats per moltissimes
naus enemigues. I finalment troba refugi al costat de dues columnes
entre les quals el Papa tira l'ancora: la primera columna esta coro-
nada per l'Eucaristia; la segona, per una estatua de la Immaculada
que porta la inscripci6 Auxilium Christianorum.
Aquesta barreja de «temps tristos» i de grans esperances cons-
titueix el tercer motiu que empeny Don Basea a comen9ar l'empresa
del santuari de Maria Auxiliadora.
Un nom que fa arrufar ei nas
L'encarrec de preparar el projecte Don Bosco el va confiar a
l'enginyer Antoni Spezia, que va desenvolupar una idea en forma de
303

33.2 Page 322

▲back to top
creu llatina sobre una superficie de 1.200 metres quadrats. La lon-
gitud maxima de l'esglesia era de 48 metres.
Amb els planols sota ei brac;, Don Bosco es va presentar a
l'ajuntament perque els aprovessin. No es va fer cap observaci6
sobre el projecte, i fins i tot hi va haver la promesa (nomes «de
paraula») d'estendre tambe a aquesta esglesia la subvenci6 extraor-
dinaria de 30.000 lires que el municipi concedia per a la construcci6
de les parroquies.
Pero el que els va fer arrufar el nas va ser ei nom: Esglesia de
Maria Auxiliadora. Els fets de Spoleto, la carta dels bisbes de la
Umbria, les polemiques al diari Armonia, posaven en guardia les
autoritats municipals. Aquell nom feia alor de contestatari.
-No podria canviar aquest nom tan estrany? Anomeni-la esgle-
sia del Roser, de la Pau, del Carmel... La Mare de Deu en te tants,
de noms!
Don Bosco es va posar a riure:
-Vosaltres aproveu-me ei projecte. Amb ei nom ja ens posa-
rem d'acord.
No es van posar gens d.'acord: ei va deixar tai qual.
Quaranta centims per comen~ar
Quan va tenir el permis de construcci6 Don Bosco va confiar
l'empresa al mestre d'obres Carles Buzzetti. Va cridar l'econom,
don Savio, i li va ordenar que fes comenc;ar les feines d'excavaci6.
-Pera, Don Bosco, com ho farem? No es tracta d'una capella,
sin6 d'una esglesia molt gran i molt costosa. Aquest mati no teniem
a casa ni els centims necessaris per als segells de les cartes que
haviem d'enviar.
-Comern;a les excavacions -li va respondre Don Bosco-.
Quan, mai, hem comenc;at una obra tenint ja els diners a punt? Be
cal deixar fer alguna cosa a la divina Providencia.
Les excavacions estaven mig acabades a la tardor de 1863, i es
van reprendre el marc de 1864.
A final d'abril, convidat pel mestre d'obres, Don Bosco, acom-
panyat dels seus sacerdots i de molts alumnes, va anar a les excava-
cions a posar la primera pedra. Acabat l'acte, es va dirigir a Buz-
zetti i li va dir:
-Et vull donar ara mateix un acompte per aquests grans treballs.
Es va treure el portamonedes, el va obrir i va abocar a les mans
del mestre d'obres tot el que hi havia: quaranta centims, ni mitja
lira. Veient Buzzetti mortificat va afegir de seguida:
304

33.3 Page 323

▲back to top
-Estigues tranquil. La Mare de Deu es preocupara de fer arri-
bar els diners que calguin.
La Mare de Deu hi va pensar de veritat, pero per fer-los arribar
es va servir de tot l' esforc; i tota la suor de Don Bosco.
Qui estudia les figures dels dos grans sants torinesos gairebe
contemporanis, Cottolengo i Don Bosco, veu de seguida aquesta
diferencia. Tots dos van ser ajudats dia a dia per la Providencia,
van viure de Providencia. Pera mentre que Cottolengo deia: «La
Providencia ja te preparat el diner que ens fa falta. Esperem que
arribi», Don Bosco deia: «La Providencia ja te preparat ei diner
que ens fa falta. Anem a buscar-lo».
Pau Albera, segon successor de Don Bosco, que va viure al seu
costat aquells temps, deia: «Nomes qui en va ser testimoni es pot fer
una idea justa de la feina i dels sacrificis que ei nostre Pare es va
imposar durant aquells anys per portar a terme l'esglesia de Maria
Auxiliadora, que molts consideraven una empresa temeraria, massa
superior a les forces de l'humil sacerdot que s'hi havia dedicat».
Don Bosco va espremer la seva imaginaci6 per forc;ar la caritat
publica. Va inundar Tori i tot ei Piemont de cartes i circulars; va
obrir subscripcions; va sol·licitar l'ajuda dels «grans» del mon de
Tori, Florencia, Roma; va organitzar una t6mbola impressionant.
Els donatius arribaven, pera no sempre en quantitat suficient. EI
maig de 1866 Don Bosco escrivia al cavaller Oreglia: «Els quaranta
paletes que havien de treballar a l'esglesia van ser redu:its a vuit, per
falta de mitjans. Es un moment molt calamit6s per a nosaltres».
La Mare de Den fa la col-lecta per Don Bosco
Si ei «pobre Don Bosco» va poder superar totes les dificultats,
ho va deure a l'ajuda de l'Auxiliadora, que es va posar «a fer
col·lectes mes fructuoses». EI rumor de «gracies» petites i grans que
la Mare de Deu concedia a qui ajudava a la construcci6 de l'esglesia
va c6rrer rapidament per Tori i per moltes parts d'ltalia.
. La gracia mes «clamorosa», potser, va ser la del banquer i
senador Josep Cotta, que ja era benefactor de Don Bosco, i molt
conegut en els ambients politics i financers de Tori.
Mentre ei senador, de 83 anys, jeia malalt sense que els metges
li donessin ja cap esperanc;a -explica el pare Lemoyne- Don Bos-
co va anar a veure'l. EI malalt va pader dir-li amb un filet de veu:
-Encara em queden uns minuts, despres cal anar cap a l'eterni-
tat.
-No, senador -va rebatre alegre Don Bosco-. La Mare de
305

33.4 Page 324

▲back to top
Deu encara el necessita en aquest mon. Voste .ha de viure per aju-
dar-me a construir la seva esglesia.
-Ja no hi ha esperanc;a... -va sospirar ei vell.
La fe de Don Bosco es va unir a una audacia tranquil-la, gairebe
humoristica.
-I que faria si Maria Auxiliadora li obtingues la gracia de
guarir-se?
EI senador va somriure, va agafar forces i va dirigir dos dits cap
a Don Bosco:
-Dues mil lires. Si em paso be, pagare dues mil lires durant sis
mesos a l'esglesia de Valdocco.
-Molt be, me'n vaig a fer resar els meus nois, i !'espero guarit.
Tres dies mes tard el senador va arribar de veritat, guarit.
-Soc aqui -va dir a Don Bosco-. La Mare de Deu m'ha
guarit i he vingut per pagar ei primer venciment.
Expliquem nomes dues «gracies» mes, tot i que Don Bosco, l' 11
de febrer de 1868, escrivia al cavaller Oreglia: «Cada dia passa una
cosa mes estrepitosa que l'anterior, de Maria Auxiliadora per a
l'esglesia. Necessitariem volums». I en el proces per a la beatificaci6
de Don Bosco monsenyor Bertagna va testimoniar sota jurament:
«Durant una tanda d'exercicis espirituals a San Ignazio, Don Bosco
em va demanar consell sobre si havia de continuar beneint els ma-
lalts amb les imatges de Maria Auxiliadora i del Salvador, perque,
deia, s'aixecava molt soroll per les moltes guaricions que hi havia i
que tenien !'aire de prodigioses. Be o malament, vaig creure que
havia d'aconsellar a Don Bosco que prosseguis les benediccions».
Una mare, un nen i unes senzilles joies
Un dia Don Bosco havia anat a la ciutat. Quan tornava a
l'oratori, va veure al costat de la porteria una pobra mare que tenia
als brac;os un nen de prop d'un any, demacrat, ple de crostes,
immobil i sense veu. Semblava un cadaver. Es va aturar i va pregun-
tar a la mare:
-Quant temps fa que esta malalt?
-Sempre ha estat aixi, de naixement.
-L'heu portat al metge?
-Si, pera em diu que no hi ha res a fer.
-I us agradaria que es poses be?
-Imagini's, el meu pobre fillet!-. I li feia petons.
-Creieu que la Mare de Deu pot guarir el vostre fill?
306

33.5 Page 325

▲back to top
-Si, pero no em mereixo una gracia tan gran. Si me'l guaris, li
donaria tot el que tinc de mes estimat.
-Aleshores procureu, quan pugueu, anar-vos a confessar i a
combregar. Durant nou dies digueu el Parenostre i l'A vemaria, i
digueu al vostre marit que tambe els resi. La Mare de Deu us
escoltara-. I va beneir el menut amb la benediccio de Maria Auxi-
liadora.
Quinze dies despres, un diumenge, a la sagristia del santuari,
entre la gent que volia parlar amb Don Bosco, hi havia una dona
que portava als bra<;os un nen d'ulls clars i vivissims. Quan va
arribar a la presencia de Don Bosco, tota radiant va exclamar:
-Miri el meu fillet.
-Que voleu, senyora?
Don Bosco ja no es recordava de la benediccio que havia donat
a aquell nen. La dona la hi va recordar i li va dir que ei tercer o
quart dia de la novena el nen estava guarit.
-Ara, va continuar, he vingut a complir la meva promesa-.
Dient aixo va treure una capsa on hi havia les seves senzilles joies:
una cadena d'or, un anell, dues arracades. Don Bosco es va emo-
cionar, potser va pensar en les joies, gairebe iguals, de la seva mare.
La dona mentrestant deia:
-He promes a la Mare de Deu que li donaria les coses mes
estimades, i li prego que vulgui acceptar-les-. Don Bosco movia el
cap:
-Pera, bona dona, teniu alguna fortuna per fer frontala vida?
-No. Vivim al dia amb la paga del meu marit que treballa a la
foneria.
-Teniu alguns estalvis?
-Que vol que estalviem amb tres lires diaries?
-I el vostre marit ho sap, que voleu donar aquests objectes a
la Mare de Deu?
-Si, ho sap i n'esta content.
-Pera si us despreneu de tot, com ho fareu si us passa alguna
desgracia, alguna malaltia?
-EI Senyor veu que som pobres ihi pensara. Jo hede donar el
que he promes.
Don Bosco estava profundament commogut:
-Mireu, farem aixo: la Mare de Deu no vol que feu un sacrifici
tan gran. Si voleu, de tota manera, donar-li un senyal de la vostra
307

33.6 Page 326

▲back to top
gratitud, doneu-me nomes l'anell. La cadeneta i les arracades les
torneu a casa.
-Aixa no. Ho he promes tot, i ho hede donar tot.
-Feu el que us die. La Mare de Deu esta contenta aixi.
-De debo? No vull faltar a la meva paraula.
-No hi falteu. Us ho asseguro en el seu nom.
La dona encara semblava indecisa. Despres va dir:
-Molt be, voste mateix. Pera si vol tot el meu or, agafi'l.
Don Bosco li va repetir que estigues tranquil·la, i va acaronar el
nen (MB, vol.X, pp.94-95).
EI jornaler d'Alba
Un pobre home havia vingut apeu des d' Alba, viatjant de dia i
de nit. Es va confessar, va combregar, i despres es va presentar a
Don Bosco per complir una promesa. Li va explicar que havia
caigut malalt. Els metges li havien dit que no hi havia res a fer, i
aleshores havia promes portar a la Mare de Deu tots els diners que
tenia si es guaria. De seguida s'havia posat be. Don Bosco mirava
aquell home pobrissimament vestit, que ara s'havia tret de Ia butxa-
ca un tros de paper i el descargolava amb tota cura. Entre el paper
van apareixer els diners: una lira. La va donar solemnement a Don
Bosco tot dient:
-Aixa es tot el que tinc, totes les meves riqueses.
-De que treballeu?
-Soc jornaler. Visc aldia.
-I com ho fareu per tornar a casa?
-Igual que per venir: apeu.
-1 no esteu cansat?
-Una mica, perque el viatge es for~a llarg.
-Encara esteu en deju?
-Es elar, perque volia combregar. Pera abans de mitjanit he
menj at un tros de pa que portava a la butxaca.
-1 ara, per esmorzar, que teniu?
-Res.
-Doncs farem aixa: avui us quedareu amb mi. Us donare dinar
i sopar. Dema, si us sembla be, tornareu a casa vostra.
-Aquesta si que seria bona! Us porta una lira, i v6s em doneu
menjar per dues o tres lires!
-Mireu: v6s heu fet el vostre donatiu a la Mare de Deu. I ara
Don Bosco us fa el seu aonatiu: una mica de sopa i un vas de vi.
-Li die que no. Ja se que Don Bosco i la Mare de Deu tenen
308

33.7 Page 327

▲back to top
la mateixa bossa. 0 sia que me'n tomo a peu. Si tinc gana, dema-
nare caritat. Si em canso, m'asseure sota un arbre. Si tinc son, algu
em deixara dormir en una pallissa. Vull complir de debo la meva
promesa. Passi-ho be i resi per mi.
I sense dir res mes se'n va anar (MB, vol. X, pp. 97-98).
Els somnis de Don Bosco - nota
En aquest capitol hem parlat de tres somnis de Don Bosco: el d'«una gran
esglesia al camp de blat de moro», el «de les tres esglesies» iel «de les dues columnes».
Voldria fer una observaci6 personal.
Sobre els «somnis de Don Bosco» s'han escrit moltissimes pagines. La majoria
de les vegades serioses i importants. Pera algunes vegades tan estranyes que fan
pensar que qui les ha escrites ha somniat mes que Don Bosco.
Per «explicarn aquests somnis i per «eliminar» tot indici d'«extraordinari» de Ia
vida de Don Bosco, algun estudi6s ha fet servir totes les hipotesis de treball: des de
la parapsicologia (que avui es seriosament pasada en discussi6 i negada pels millors
cientifics) fins a Ia «mitificaci6» per part de qui explicava els fets i Ies dites de Don
Bosco (i es indubtable que algun testimoni «va mitificar» algunes coses) passant per
l'acusaci6 explicita de fals testimoni.
Creiem que es licit fer «hipotesis de treball» i mirar de comprovar-Ies. Menys
licit ens sembla prendre en consideraci6 totes les hipotesis de treball menys una: la
intervenci6 extraordi aria de Deu en Ia vida de Don Bosco. Si s'es honest, tambe
s'ha de prendre n consideraci6 aquesta, i comprovar-la seriosament. Ara be, una
comprovaci6 s riosa, per part d'un historiador, ha de basar-se primer de tot en la
selecci6 dels tes imonis, que en ei cas de Don Bosco moltes vegades es van fer «sota
jurament» en els processos de beatificaci6. Negar a priori testimonis jurats per
embrancar-se en teories dubtoses, significa que ei treball historic no es fa amb rigor
sin6 amb prejudicis. Es caure en els dogmes del positivisme («ei que es sobrenatural
no es admissible, per tant es inutil prendre-ho en consideraci6»).
No som especialistes en aquest camp. Pero creiem que per fer-nos una idea
exacta dels somnis de Don Bosco es sobretot important coneixer ei parer de Don
Bosco mateix, i despres dels que vivien al seu costat. (Evidentment amb aixo l'histo-
riador no en te prou, pero es ei punt de partida pera qualsevol investigaci6 seriosa).
Per tant, ens permetem reproduir algunes cites de Don Bosco i dels que van
viure al seu costat durant tants anys. No retoquem el text, encara que pugui resultar
fosc pera qui no estigui familiaritzat amb !'esti! del segle XIX.
Somni dels nou anys. Testimoni autograf de Don Bosco
«L'avia que sabia fon;a teologia, era absolutament analfabeta, va donar la
sentencia definitiva dient: -No cal fer cas dels somnis-. Jo era del parer de la meva
avia; de tota manera no em va ser possible treure'm aquell somni del cap. Les coses
que exposare despres donaran a tot aixo algun significat» (Memories, per E. Ceria,
p. 25).
Somni de la gran esglesia al camp de blat de moro. Testimoni autograf de Don
Bosco
«Aquest (somm) em va durar gairebe tota la nit; ei van acompanyar moltes
particularitats. Aleshores vaig comprendre'n poc ei significat, perque Ii donava poc
credit; pero vaig entendre les coses a mesura que anaven tenint lloc. 1 mes tard,
309

33.8 Page 328

▲back to top
conjuntament amb un altre somni, em va servir de programa en les meves delibera-
cions» (Memories, per E. Ceria, p. 136).
Testimoni de Don Bosco referit pei pare Lemoyne
«Els primers anys jo anava a poc a poc a donar a aquests somnis tot el credit
que mereixien. Moltes vegades els arribura a bromes de la fantasia. Explicant aquells
somnis, anunciant morts imminents, predient el futur, moltes vegades em vaig que-
dar en la incertesa, i no em refiava d'haver-ho entes be i tenia por de dir mentides.
Algunes vegades em vaig confessar amb don Cafasso d'aquesta manera de parlar que
jo creia arriscada. Em va escoltar, va pensar una mica i despres va dir: -Des del
moment que tot el que dieu es fa realitat, podeu estar tranquil i continuar-. Pero
nomes anys despres, quan va morir el jove Casalegno i el vaig veure a la caixa sobre
dues cadires, al porxo, precisament com en ei somni, aleshores ja no vaig dubtar 'a
creure fermament que aquells somnis eren avisos del Senyor» (MB, vol. V, p. 376).
Testimoni del pare Lemoyne
«Fins cap al 1880, Don Bosco, explicant els somnis, no havia dit mai Ia paraula
visions. Pero amb mi, en els ultims anys, encara que no la pronunciava mai ell el
primer, assentia a l'expressi6 que jo usava en aquests dialegs confidencials» (MB,
lntroducci6 vol. XVII).
Testimoni del pare Berta, secretari de Don Bosco durant mes de 20 anys
«Va predir fon;a abans que passessin la mort de gairebe tots els nois de l'orato-
ri, i assenyalava el temps i les circumstancies del seu traspas. Una vegada o dues va
advertir clarament el jove. Sovint el va fer custodiar per algun bon company; alguna
vegada va dir en public les inicials del nom. Aquestes prediccions, pei que recordo,
puc assegurar que van tenir totes ei seu ple acompliment. Hi va haver alguna
rarissima excepci6, que va servir de confirmaci6 de l'esperit profetic de Don Bosco.
Jo, pare Berta, testimoni ocular i d'oi"des, escric aquestes coses» (MB, vol. V, p. 387).
Opinio del pare Cerio
Aquest biograf de Don Bosco que va compilar els ultims nou volums de les
Memories Biograflques i que va entrar a la Congregaci6 tres anys abans de morir
Don Bosco, en la introducci6 del vol. XVII classifica els somnis de Don Bosco en
tres grups:
-Somnis que no son res mes que somnis (com els que tenim nosaltres en les nits
de males digestions): en rigor no haurien de figuraren la vida de Don Bosco. Algun
va ser referit en les Memories Biografiques per coneixer mes elements possibles de la
vida de Don Bosco.
-Somnis que no van ser somnis, sin6 autentiques visions: els tenia en ple dia,
com Ia revelaci6 sobre ei futur de Joan Cagliero.
-Somnis tinguts de nit, que revelen coses fosques o futures.
Pera es dificil distingir -observa Ceria- entre les tres categories. Una vegada,
no sabem quan, Don Bosco va somiar que es trobava a Sant Pere del Vatica, dintre
Ia gran fornicula que s'obre sota la gran cornisa a la dreta de la nau central,
perpendicularment a !'estatua de bronze de sant Pere i al medaila de mosaic de Pius
IX. No sap entendre com ha anat a parar alla dalt. Vol baixar. Crida, pero no respon
ningu. Finalment, venc;:ut per l'angoixa, es desperta. Podriem dir que era un somni
de mala digestio. Pero el que mira aquella fornicula de sant Pere el 1936 -continua
Ceria- hi veu la grandiosa estatua de Don Bosco de l'escultor Canonica. l aleshores
s'enten que la maia digestio no hi tenia res a veure.
310

33.9 Page 329

▲back to top
39
DON RUA: DES DE MIRABELLO A LA
INAUGURACIO DEL SANTUARI
A Mirabello, a la diocesi de Casale Monferrato, ei rector volia
tenir un col·legi en l'ambit de la parroquia. Va convidar Don Bosco.
Despres d'assegurar-se que «seria arno en una casa prapia», i de
deixar establert que la instituci6 acolliria principalment joves aspi-
rants al sacerdoci, Don Bosco va acceptar.
Aleshores ja estava endeutat fins al coll en l'empresa tot just
comenc;ada de l'esglesia de Maria Auxiliadora, pera va prendre
totes les precaucions perque la iniciativa de Mirabello tingues exit.
Monsenyor Calabiana, bisbe de Casale, que tenia poquissimes voca-
cions sacerdotals, va donar la seva plena aprovaci6. La casa s'ano-
menaria «Petit Seminari».
Durant la tardor del 1863 Don Bosco va cridar don Rua i li va
dir:
-T'he de demanar un sacrifici molt gran. Ens criden per obrir
un «Petit Seminari» a Mirabello, al Montferrat. Penso enviar-t'hi a
dirigir-lo. Es la primera casa que els salesians obren fora de Tori.
Tindrem mil ulls a sobre per veure «com ens en sortim». Confio
plenament en tu. Et donare tots els germans que calguin perque
aquella casa cornenci be.
Rua tenia 26 anys. Don Bosco va estudiar amb ell la llista dels
salesians que l'acompanyarien. Es van escollir els clergues Provera,
Bonetti, Cerruti, Albera, Dalmazzo i Cuffia. Comenc;ava l'expan-
si6, per obra dels "fills de l'Oratori". Als que se n'anaven, els
semblava impossible viure sense Don Bosco. Eren tots joves, molt
joves... Pera portaven molt endins l'esperit de Jesucrist, que havien
vist fet vida en ei Fundador.
Tambe de cara als nois van estudiar una formula que perrnetria
tenir de seguida bons resultats: alguns dels rnillors joves de l'oratori
de Tori es traslladarien al col·legi de Mirabello per «fer de bon
llevat» entre els noranta nois acceptats per al primer curs.
311

33.10 Page 330

▲back to top
Quatre pagines que tenen valor de testament
Don Rua va marxar cap a Mirabello despres de la festa del
Roser. Portava quatre pagines de consells preciosos que Don Bosco
li havia escrit.
Pere Stella diu d'aquelles quatre paginetes: «Tenen un valor
gairebe de codi i de testament. Don Bosco hi reflecteix totes les
seves principals preocupacions de pare, d'educador, de sacerdot que
mira per la salvaci6 de les animes».
Don Bosco tambe s'adona que ha aconseguit trac;ar en aquelles
linies una de les millors sintesis del seu «sistema educatiu», fins al
punt que seguidament transcriura aquelles pagines (amb algunes
variants i alguns afegits) per a tots els directors salesians, amb el
titoi Records confidenciats per ats directors.
En donem una breu sintesi.
«Et pario amb la veu d'un pare afectu6s que obre el cor a un
dels seus fills mes estimats».
Amb tu mateix
-Que res no et destorbi.
-Evita les mortificacions en el menjar. No reposis menys de sis
hores cada nit.
-Celebra la santa missa i resa el breviari amb pietat, devoci6 i
atenci6.
-Cada mati fes una mica de meditaci6, i al llarg del dia una
visita al Santissim.
-Intenta fer-te estimar abans que fer-te temer; quan manis i
corregeixis demostra sempre que desitges el be i mai ei teu caprici.
Tolera-bo tot quan es tracti d'impedir ei pecat.
-Aturat't a pensar abans de decidir coses importants.
-Quan t'expliquin alguna cosa d'algu, procura aclarir be el fet
abans de jutjar.
Amb ets mestres
-Procura parlar .sovint amb ells. Quan tinguin algona necessi-
tat fes el que puguis per resoldre-Ia.
-Que rebutgin l' amistat particular i la parcialitat entre els seus
alumnes.
Amb ets assistents
-Procura relacionar-te amb ells per escoltar el seu parer sobre
la conducta dels joves. Que siguin puntuals en les seves obligacions.
Que facin els seus esbarjos amb els joves.
Amb ets joves estudiants
-Per cap motiu no acceptis mai un jove expulsat d'altres col·le-
gis o de qui et consti que es de mals costums.
312

34 Pages 331-340

▲back to top

34.1 Page 331

▲back to top
-Fes tot ei que puguis per passar entre els joves tot el temps
d'esbarjo; i procura dir a l'orella alguna paraula afectuosa, que tu
saps, cada vegada que es presenti l'ocasi6 i que en vegis la necessi-
tat. Aquest es el gran secret per fer-te arno del cor dels joves.
-Procura comenc;ar la Companyia de la Immaculada Concep-
cio.
Amb els externs
-Que la caritat i la cortesia siguin les caracteristiques d'un
director, tant amb els interns com amb els externs.
-En qiiestions materials, sigues condescendent en tot ei que
sigui possible, fins i tot si hi ha algun perjudici, mentre es conservi
la caritat.
-En les coses espirituals, o simplement morals, tot s'ha de
resoldre a major gloria de Deu i per al be de les animes. Compro-
misos, amor propi, rao, pretensions, i tambe l'honor, tot s'ha de
sacrificar en aquest cas».
I aquests son els principals «afegits» que fara quan torni a
escriure aquestes linies com a Records confidencials per als directors:
«-Procura no manar mai coses superiors a les forces, o perju-
dicials per a la salut.
-Fes sempre una breu elevaci6 del cor a Deu abans de decidir.
-Procura fer-te coneixer pels alumnes i coneixer-los a ells pas-
sant-hi tot ei temps disponible.
-Les parts odioses i de disciplina que siguin confiades a altres.
- Tingues la maxima cura per secundar les inclinacions de ca-
dascu, confiant a cada persona aquelles ocupacions que saps que li
agraden mes.
-Que es facin estalvis en tot, pero que de cap manera no falti
res als malalts.
-L'estudi, el temps i l'experiencia m'han fet veure de prop que
la gula, !'interes i la vanagloria van ser la ruYna de Congregacions
molt florents i de respectables Ordes religiosos. Els anys et faran
coneixer veritats que potser ara et semblen increibles».
Les «parauletes a l'orella» de Don Bosco
Don Bosco suggereix a don Rua: «Procura dir a l'orella alguna
paraula afectuosa, que tu saps». La «parauleta a l' orella» de Do:ri
Bosco, segons el testimoni dels seus alumnes, era un dels secrets
educatius.
Lemoyne va provar de recollir aquestes «parauletes», interro-
313

34.2 Page 332

▲back to top
gant els que havien estat nois de Don Bosco. Aquestes son algunes,
tretes de la seva Hista:
«-Com estas? 1 de l'anima com estas?
-M'hauries d'ajudar en una gran empresa. Saps quina? La de
fer-te bo.
-Quan vols comenc;ar a ser ei meu consol?
-Quan vols que trenquem les banyes del dimoni amb una bona
confessi6?
- Vols que siguem amics en les coses de l'anima?
-Tens por que el Senyor estigui enfadat amb tu? Recorre a la
Mare de Deu.
-EI paradis no esta fet per als ganduls.
-Resa, resa be, i segur que et salvaras.
-Et trobes en una tempesta? Invoca la Mare de Deu, es l'estre-
lla del mar.
-Pensa en el judici de Deu.
-No confii"s massa en les teves forces.
-Pensa en Deu, seras mes bo i estaras mes content.
-Si tu m'ajudes, vull fer-te felic; en aquesta vida i en l'altra.
-Si m'ajudes, vull fer de tu un sant Lluis.
-Qui persevera fins al final se salvara.
-Treballem, treballem, ja reposarem al paradis.
-Anim! Un trosset de paradis tot ho arregla!».
Una mare i moita feina
Don Bosco va voler que la mare de don Rua l'acompanyes a
Mirabello. Era un pensament delicat. Es va ocupar de la roba dels
nois, pero sobretot va ser un element equilibrador molt valu6s en els
inevitables moments de depressi6 del seu jove fill.
Hi va haver algunes dificultats inicials per als titols d'ensenya-
ment, pero aviat els salesians de Mirabello van obtenir excel·lents
resultats, sobretot suscitant «vocacions» sacerdotals. EI director era
el principal artifex de l'exit. Una cronica refereix en to elogi6s que
«don Rua a Mirabello es comporta com Don Bosco a Tori». Va ser
aixi durant dos anys.
A comenc;aments del 1865 la Societat Salesiana te 80 membres,
onze dels quals son sacerdots. Dels clergues enviats a Mirabello amb
don Rua han estat ordenats sacerdots Bonetti i Provera. A Tori, al
costat de Don Bosco i de don Alasonatti, han arribat a sacerdots
Cagliero, Savio, Francesia, Ruffino, Ghivarello i Durando.
Pero aquest any posara en una prova molt dura la jove Societat.
314

34.3 Page 333

▲back to top
En pocs mesos cinc dels primers salesians quedaran fora de combat,
els nois interns passaran de 700, ei santuari de Maria Auxiliadora
engolira enormes sumes i portan\\ ei cansament de don Rua gairebe
al limit.
EI quadre de l'Auxiliadora
Durant els primers mesos, el pensament de Don Bosco esta
pendent del gran quadre de Maria Auxiliadora que haura de presidir
el santuari. En confia l'execuci6 al pintor Lorenzone i intenta co-
municar-li tot el que «vol veure» en aquell quadre:
-A dalt de tot Maria Santissima entre els Angels, al seu voltant
els apostols, els profetes, Ies verges, els confessors. A la part infe-
rior els pobles de les diverses parts del mon que allarguen les mans
cap a elia i demanen ajuda.
Lorenzone el deixa acabar i diu:
-1 on el posara aquest quadre?
-A l'esglesia nova.
-1 es pensa que hi cabra? 1 on troban~ l'estudi per pintar-lo?
Per trobar un espai adequat a les dimensions que voste s'imagina
necessitariem la plac;a del Castell!
Don Bosco va haver de reconeixer que el pintor tenia ra6. Per
tant es va decidir que al voltant de la Mare de Deu nomes s'hi
pintarien els apostols i els evangelistes. Als peus del quadre s'hi
representaria l'oratori.
Lorenzone va llogar un altissim salo del Palau Madama i va
comenc;ar la feina. Duraria a la vora de tres anys.
Va aconseguir donar a la cara de Maria Auxiliadora una expres-
si6 maternal i dolcissima. Un sacerdot de l'oratori explicava:
«Un dia vaig entrar al seu estudi per veure el quadre. Lorenzone
era a dalt de l'escala i donava les ultimes pinzellades a la cara de
Maria. No es va tombar amb el soroll que vaig fer en entrar i va
continuar la seva feina. Al cap de poc va baixar i es va posar a
observar. En un moment donat es va adonar de la meva presencia,
em va agafar per un brac; i em va portar a un lloc a plena Ilum:
-Observi que bonica que es! -em va dir-. Pero no es obra
meva, no. No s6c jo qui pinta. Hi ha una altra ma que guia la
meva. Digui a Don Bosco que el quadre sera molt bonic-. Estava
entusiasmat una cosa de no dir. Despres va tornar-se a posar a la
feina».
Quan van portar el quadre al santuari -recordava Lemoyne-
315

34.4 Page 334

▲back to top
i el van penjar al seu lloc, Lorenzone va caure de genolls i es va
posar a plorar com un neu.
L'adeu de don Alasonatti i l'arribada de don Rua
EI 8 d'octubre al mati el clergue Cibrario arriba a Valdocco des
de Lanzo. Porta a Don Bosco la noticia que don Alasonatti (que
havia anat alla per refer una mica la seva salut) ha mort aquella nit.
Li dona una carta seva. Havia consumit els ultims onze anys de la
seva vida en un treball silenci6s i sacrificat. EI volum de les gestions,
de les factures, dels registres, ja eratan gran que en els ultims temps
fins i tot havia passat nits en blanc. EI Paradis -com havia dema-
nat en arribar- se l'havia guanyat de veritat. Al setembre una
ulcera a la gola l'havia fet sofrir atro9ment.
Don Bosco ei va recordar als nois, amb l'emoci6 d'un germa.
Pera l'oratori va ser una perdua enorme.
A Mirabello don Rua programava les coses per a l'imminent
curs escolar. Pero arriba de Tori don Provera:
-Don Bosco t'espera a l'oratori. Don Bonetti agafara la direc-
ci6 del col·legi. Tu vine al mes aviat possible.
Don Provera recordava: «Rua estava escrivint a la tauleta. No
va dubtar ni un instant: sense fer cap pregunta ni demanar explica-
cions, es va aixecar, va agafar ei breviari i va dir: -Estic a punt-».
Va deixar a Mirabello la seva mare fins que no es trabes una ajuda
per a la roba dels nois.
A Tori Don Bosco li va dir senzillament:
-Has fet de Don Bosco a Mirabello. Ara ho has de fer a
Valdocco.
Li ho va confiar tot: els tallers dels 350 petits artesans, les obres
del santuari, la publicaci6 de les Lectures Catoliques (12.000 subs-
criptors), fins i tot la missi6 de llegir i respondre la majoria de les
cartes adre9ades a Don Bosco.
EI mati ocupat per les audiencies
EI mati de Don Bosco ja estava ocupat per les audiencies.
Recorda Lemoyne: «Van comen9ar des del principi, es a dir, el
1846, i van creixer a poc a poc. EI 1858 Don Bosco encara podia
sortir de casa cap a quarts d'onze o les 11 del mati. Pero ei 1860 ja
eren tan nombroses que es va veure obligat a quedar-se al despatx
tot el mati, des de les 9 fins gairebe la una del migdia, i aixi va
316

34.5 Page 335

▲back to top
continuar fins a la seva ultima malaltia. Quan va morir don Cafas-
so, ell va ser a la practica l'hereu del seu esperit. Tot el que hi havia
a Tori de bo, d'escollit, de destacable en les diverses classes socials,
tot anava a parara Don Bosco».
Don Cagliero afegeix: «He vist sempre moltissimes persones que
pujaven a visitar-lo. Venien a demanar-li una pregaria, a rebre la
seva benedicci6, a demanar-li consell sobre obres bones que calia
fer, a portar-li donatius per als seus nois, i tambe nomes a veure'l i
parlar-li. Era gent del poble, pera tambe autoritats i ministres,
rectors de seminari i bisbes».
Un advocat, que va ser rebut moltfssimes vegades per Don
Bosco, recordava: «Segur que tenia coses urgents per fer, i tanma-
teix no manifestava mai impaciencia per acabar la conversa. Era
respectu6s, bondad6s, afectu6s. He sentit dir a molts: Que be que
tracta Don Bosco!».
Joaquim Berta, el seu secretari, sovint el va sentir consolar els
malalts que ajudava a entrar al seu despatx. Don Bosco repetia: «EI
Senyor es un bon pare, i no permetra mai que estiguem afligits per
sobre de les nostres forces». Si els pacients li recordaven les bones
obres que havien fet, Don Bosco exclamava: «Deu no oblida res.
Ho pagara tot abundantment al Paradfs. Es el millor pagador que
hi ha».
«Una vegada havia vingut a veure'l un negociant riquissim,
sense fe -va explicar don Dalmazzo-. Nomes havia vingut per
curiositat. EI vaig veure sortir tot conf6s, exclamant tres o quatre
vegades: -Quin home, quin home es aquest!-. Li vaig preguntar
que li havia dit Don Bosco. I em va respondre: -M'ha dit coses
que els altres capellans no diuen. Mentre m'acomiadava m'ha dit:
Procurem que un dia voste amb els seus diners i jo amb la meva
pobresa ens puguem trobar al paradfs-».
De Amicis va veure la gran estatua sobre la cupula
EI 1866 les obres del Santuari van arribar a la cupula i es van
aturar. No hi havia mes diners. Don Bosco, despres d'alguns dies de
dubtes, va donar l'ordre de substituir la cupula per una senzilla
volta, i d'acabar aixi les obres. EI mestre d'obres Buzzetti i l'eco-'
nom don Savio van quedar dolorosament sorpresos: l'esglesia, aixi,
perdia molt de la seva bellesa. Van decidir deixar passar un mes,
tirant endavant altres feines, per si Don Bosco canviava de parer. I
es va presentar el senador Cotta:
-Es veritat que voleu suprimir la cupula?
317

34.6 Page 336

▲back to top
-Ningu no vol suprimir res: pero falten els mitjans i cal tancar
el teulat abans de l'hivern.
-Executeu el projecte de l'esglesia tot sencer. De mitjans no en
faltaran.
I encara va dira Don Bosco:
-Estic comprovant amb fets que el Senyor em dona ja ara cent
vegades mes del que jo dono per amor seu.
Es va aixecar la cupula. EI 23 de desembre, diumenge, Don
Bosco va pujar amb un noi a les bastides. Van col-locar junts la
pedra que tancava l'ultim cercle de maons.
EI 1867 es va col-locar al vertex de la cupula una gran estatua de
la Mare de Deu. «Fa gairebe quatre metres d'alt -va escriure Don
Bosco- i esta coronada per dotze estrelles. Es de coure <laurat.
Resplendeix lluminosa si se la mira de lluny quan li toquen els raigs
del sol. Sembla que parli i vulgui dir: -Soc aquf per acollir les
pregaries dels meus fills, per omplir de gracies i benediccions els qui
m'estimen-».
Valdocco, juntament amb elbarri del Dora, continuava sent un
suburbi pobre, a vegades trist. Camps sense cultivar, cases i barra-
ques de la gent pobra, la gran casa del sofriment anomenada «el
Cottolengo», i les obres de la marquesa Barolo i de Don Bosco.
Conduint el carruatge cap als afores, les families aristocratiques
i benestants de la ciutat anaven sovint cap a aquella banda.
Tambe hi va anar Edmond De Amicis, l'escriptor celebre i de
moda. En ei seu llibre La Ciutat anotava: «A la tristesa d'aquell
barri singular correspon el camp dels voltants, pla i silenci6s, espe-
cialment a l'hivern, a l'hora de la posta, quan per sobre de les cases
i dels camps coberts de neu, immergits en l'ombra blavenca del
vespre, brilla encara, sota l'ultim raig de sol, l'alta estatua daurada
de Maria Auxiliadora, dreta sobre la cupula de la seva esglesia
solitaria, amb els bra~os estesos cap als Alps».
EI moment en que es fan realitat les «profecies boges»
EI santuari de Maria Auxiliadora va ser consagrat ei 9 de juny
de 1868.
Ados quarts d'onze va pujar a l'altar, per celebrar-hi la prime-
ra Missa, l'arquebisbe de Tori, monsenyor Riccardi. Immediatament
despres va celebrar la Missa Don Bosco, assistit pels pares Francesia
i Lemoyne. A l'esglesia hi havia 1.200 joves.
Va ser un moment d'intensa commoci6 pera tothom. Les «pro-
fecies boges» de Don Bosco eren una realitat concreta davant dels
318

34.7 Page 337

▲back to top
ulls de tots. L'«estupenda i alta esglesia» havia crescut com un
miracle al «camp sembrat de blat de moro i patates». Al voltant de
la cupula hi havia la franja blanca «on hi havia escrit Hie domus
mea, inde gloria mea». L'altar estava envoltat per un nombre im-
mens de joves».
Algu ho va dir en veu alta, aquell dia, gairebe per rescabalar
Don Bosco de totes les amargors que havia hagut d'empassar-se
durant aquells anys. 1 ell va respondre amb senzillesa: «Jo no s6c
l'autor d'aquestes coses tan grans. Son el Senyor i Maria Santissi-
ma, que es van dignar servir-se d'un pobre sacerdot per portar-les a
terme. Cada pedra d'aquesta esglesia es una gracia de la Mare de
Deu».
Dos dies despres la Unitat Catolica de Tori feia la cronica de la
consagracio, i escrivia una frase que va agradar molt a Don Bosco:
«L'esglesia l'han construi'da els pobres i per als pobres».
Aquell dia de gran festa certament no va fer «perdre ei cap» a
Don Bosco. Si n'hagues tingut la temptaci6, les dificultats punyents
que van tornar a sortir l'endema mateix la hi haurien tret de segui-
da. Aquells dies va escriure: «La carestia del pa ens sumeix en la
desolaci6. Entre Tori, Mirabello i Lanzo (ei tercer cof.legi que havia
fundat en aquell temps) cada mes hem de pagar 12.000 lires nomes
de pa».
L'ensorrament de don Rua
La persona que es va sacrificar mes en aquell temps (i sempre
en silenci) va ser don Rua. Durant mes d'un mes no va dormir mes
de tres o quatre hores cada nit. L'exces de feina va acabar per
esgotar les energies del seu organisme.
EI 29 de juliol es va enfonsar. Va caure literalment als bra9os
d'un amic a la porta de l'oratori. El van portar a l'habitacio, va
venir ei metge, i de seguida es va alarmar: es tractava de peritonitis
en estat avan9at.
Don Bosco no hi era, i de seguida ei van enviar a buscar. Va
arribar cap al vespre. Pero quan va arribar molts nois omplien la
sagristia i esperaven per confessar-se amb ell. Don. Bosco estava
estranyament alegre.
-Vingui de seguida a veure don Rua -li va dir don Savio-.
Es pot acabar d'un moment a l'altre.
-De cap manera; don Ruano se n'anira sense el meu permis.
Vaig a confessar els nois.
Va confessar fins molt tard. Despres, en comptes de pujar a la
319

34.8 Page 338

▲back to top
infermeria, va anar a sopar. Al seu voltant es va fer un silenci tens.
No arribaven a entendre per que, ell que sempre eratan sol-licit amb
els malalts, aquesta vegada eratan desconsiderat amb el seu princi-
pal col·laborador, que demanava insistentment poder-lo veure.
Despres de sopar, Don Bosco va pujar a la seva habitaci6 a
deixar la bossa, i nomes aleshores es va decidir a anar a veure don
Rua. EI malalt tenia el front amarat d'una suor freda. Estava molt
malament. Va veure Don Bosco i va murmurar:
-Si es la meva hora, digui-m'ho ... No em sap greu morir. ..
-Morir? -va exclamar Don Bosco-. Estimat Rua, jo no ho
vull, ho entens? No vull que et moris. Estaria fresc sense tu! Encara
hem de treballar i treballar, nomes faltaria morir!-. Va veure sobre
la taula el vaset de la Uncio dels malalts i va preguntar: -Qui es el
bon home que vol donar els sants Olis a don Rua?
-Jo -va respondre don Savio.
-Ja sou ben be gent de poca fe! Anim, Rua. Mira, encara que
et tiressis ara per la finestra, no et moriries. I ara emporteu-vos els
sants Olis i deixeu-lo tranquil.
Tres setmanes despres don Rua estava guarit. Un mes i mig de
convalescencia i va tornar a l'enorme pati a jugar com un noi.
Encara no es veia amb cor de correr, pero jugava a bitlles amb els
mes petits. Ajupit a terra, tirava les boletes de fang cuit amb el
polze nervios.
L'agost de 1876, havent sopat, un salesia va preguntar de sobte
a Don Bosco:
-Es veritat que molts salesians s'han mort per exces de feina?
-Si fos veritat -va respondre- la nostra Congregacio no
n'hauria rebut cap mal, al contrari. Pero no es veritat. Nomes un
podria mereixer el titol de victima de la feina, i es don Rua. Pero
per sort, el Senyor ens ei conserva fort i vigor6s.
320

34.9 Page 339

▲back to top
40
UNA «NOVA FASE» PER ALS SALESIANS
Des que Don Bosco comen9a a dedicar-se a la construccio del
santuari de Maria Auxiliadora, es te la impressio que esta tancat,
gairebe empresonat per la seva obra. La historia, que passa pei seu
costat, sembla que ja no tingui res a veure amb la seva aventura.
Sembla que ha comen9at la «historia salesiana» que corre pa-
ral·lela pero independent de l' «altra» historia. Amb les seves etapes,
els seus exits, les seves batalles privades: la fundacio de les Filles de
Maria Auxliadora, la parten9a dels missioners, ei ·comen9ament dels
Cooperadors, les lluites correctes pero aspres amb la jerarquia tori-
nesa per a la independencia de la Congregacio, les esgotadores
maniobres romanes per a l'aprovacio de les Regles salesianes.
La historia de fora de la porta
Es una impressio equivocada. La historia d'ltalia que continua
la marxa fatigosa cap a la unificacio, els xocs violents de les autori-
tats politiques amb l'Esglesia, la historia «no oficial» amb les lluites
obreres, l'emigracio en massa, la reivindicaci6 de les masses popu-
lars d'una miliar instruccio i de la cultura, tot aixo s'enlla9a intima-
ment amb l'acci6 de Don Bosco, !'orienta, li aparta sensibilitats
noves.
Per aixo .ens semblaria perill6s (i superficial) ignorar els grans
esdeveniments que passen a la part de fora de la porta de l'oratori.
Despres de la mort de Cavour (6 de juny de 1861) se succeeixen
al vertex del govern un grup de persones que s'anomenaran «Ia
dreta historica». Han crescut al costat de Cavour, pera, encara que
n'hagin absorbit l'«ofici» politic, no tenen la guspira de la seva
genialitat. Son els piemontesos Sella, Lanza i Rattazzi, els llombards
Jacini i Visconti Venosta, els emilians Minghetti i Farini, els toscans
Ricasoli i Peruzzi, i els meridionals Spaventa i Massari. Tenen la
321

34.10 Page 340

▲back to top
mentalitat (i els interessos) de la rica burgesia i de l'aristocracia
agraria.
En relaci6 amb l'Esglesia mantenen fermament la linia cavou-
riana de la separaci6 entre Estat i Esglesia, pero no renuncien a ferir
durament els clergues i els bisbes sospitosos de reivindicar els drets
pontificis.
En front de la «dreta historica» al Parlament hi ha l'esquerra.
Ben diferent del que avui entenem per «esquerra». Els seus compo-
nents tambe procedeixen de l'aristocracia i de la burgesia (de 22
milions d'italians, s'ha reconegut el dret de vot a 400.000, i nomes
l' exerceixen 200.000).
Crispi, Depretis, Bertani, els principals exponents de l'esquerra,
tenen com a programa reformes democratiques moderades (amplia-
ci6 del dret de vot) i una accio anticlerical mes decidida.
Italia, fins i tot abans d'ocupar el Laci i les tres Venecies, esta
arribant als 22 milions d'habitants. EI 80% no sap llegir ni escriure,
i els estudiants universitaris nomes son 6.500. EI 70% dels italians
viu al camp i treballa la terra. Nomes ei 18% estan col.Jocats en la
industria. EI complex industrial mes gran es l'Ansaldo, a la Liguria,
que ocupa 1.000 obrers. Els ferrocarrils han arribat als 2.000 quilo-
metres de linies, la flota mercant italiana es la tercera del mon,
despres de les d' Anglaterra i Franc;a.
La Huita contra els bandolers i la gran emigracio
EI 1861, a la Italia del sud, va comenc;ar la guerra contra el
bandolerisme, la pa.gina potser mes tragica i dolorosa de la historia
nacional italiana. Els «briganti» eren bandes armades que continua-
ven, en algun cas, fidels als Borbons; pero la majoria de les vegades
nomes eren nuclis de proscrits que es dedicaven a viure dels segres-
tos i saquejant. «L'explosio del bandolerisme -escriu Francesc Tra-
niello- va posar cruament a la llum els limits de la politica que
seguia la dreta liberal. La unificaci6 nacional era sentida com una
imposicio feta des de dalt, com una autentica «conquesta», a moltes
parts del Migdia».
Els politics de la dreta sentien un profund menyspreu pei sud:
«Mes que Italia -escrivia Farini el 1861-, aixo es Africa: els
beduYns, comparats amb aquests barbars, son un exemple de virtuts
civiques». Per tant van combatre el bandolerisme sense preocupar-
se d'afrontar-ne les causes de fons: l'analfabetisme, que arribava al
90% de la poblacio, la miseria secular, la rebel·li6 desesperada de les
poblacions camperoles contra un Estat que havia imposat taxes
322

35 Pages 341-350

▲back to top

35.1 Page 341

▲back to top
rigorosissimes i que s'emportava els joves amb les lleves militars
obligataries.
La Huita contra ei bandolerisme va ser una veritable guerra,
portada per un exercit de 120.000 homes, amb batalles, estats de
setge, tribunals militars, afusellaments.
Els «briganti» morts entre 1860 i 1865 van ser mes de 5.000. Es
va guanyar la guerra, pera els problemes del sud van persistir. I els
meridionals, trepitjats i humiliats, van comern;ar aquell trist feno-
men de fuga que es va anomenar «emigraci6». «Durant els anys
immediatament posteriors al 1861 -escriu Miguel Marotta- l'emi-
graci6 italiana va adquirir un caracter de massa, amb una mitjana
anual de 123.000 emigrants. Despres del 1876 arribara a mig milia
anual».
Don Bosco, quan envfi els primers missioners a l'Argentina, els
dira: «Aneu, busqueu aquests germans nostres que la miseria i la
desgracia han portat a terra estrangera».
Guerrilla a Tori
EI 1862 es va reprendre asprament la lluita entre l'Estat italia i
la Santa Seu per la possessi6 de Roma. Garibaldi, amb el consenti-
ment tacit del primer ministre Rattazzi, va abandonar Caprera, va
desembarcar a Palerm i va preparar una expedici6 per conquerir ei
Laci i la ciutat de Roma. Nomes davant de les violentes reaccions
de Napole6 III i dels catolics italians, ei govern va decidir fer
intervenir les tropes regulars per aturar Garibaldi, que ja havia
desembarcat a Calabria.
EI 29 d'agost hi va haver ei xoc al peu de l'Aspromonte. Els
«bersaglieri» del coronel Pallavicini van ferir i capturar Garibaldi.
EI 15 de setembre de 1864 Italia firma una convenci6 amb
Napole6. L'emperador accepta retirar les tropes franceses enviades
en defensa del Papa, i ei govern italia es compromet a respectar la
sobirania papal sobre Roma. Com a prova de bona voluntat es
compromet a traslladar la capital del regne de Tori a Florencia.
Aixi que aquest compromis es va coneixer a Tori, la ciutat
s'encengue. Sis mil persones, el 20 de setembre, es concentren a la
pla9a del Castell a cridar: «Pora ei rei, visca la republica! »'.
L'endema la multitud es reuneix amena9adora a la placa de
Sant Carles, a manifestar-se contra la Gaseta del Poble. En un
moment donat, des dels carrers laterals, cauen sobre la gentada
escamots de guardies de la seguretat publica, amb els sabres desem-
beinats. Hi ha morts i ferits. La multitud es dispersa, pera es torna
323

35.2 Page 342

▲back to top
a reunir al cap de poques hores i assalta la Prefectura de policia.
Mentrestant, a la placa del Castell se celebra una manifestaci6 pa-
cifica. Pera els nervis ja s6n a flor de pell. Un esquadr6 de policies
rep l'ordre de disparar a la gent: deu morts queden estesos a l'em-
pedrat. En aquest moment la furia popular es desferma: les oficines
de la Gaseta son destruYdes per una violenta pluja de pedres, els
tallers dels fabricants d' armes s6n assaltats. La gent s' arma. EI
ministre de l'Interior, tement una guerra civil, fa venir a la ciutat
28.000 soldats i cent canons. L'artilleria se situa al Mont dels Ca-
putxins, encarada cap al centre de la ciutat.
EI vespre d'aquell 21 de setembre Don Bosco reuneix tots els
joves sota els porxos, i junts resen per Tori i pels seus habitants.
El dia 22 els tumults es reprenen ados quarts de 10. Una filera
de policies que defensa la Prefectura es atacada per una pluja de
pedres. Dos queden greument ferits. Exasperats, els seus companys
comencen a disparar indiscriminadament: ei resultat es de 26 morts.
EI rei, indignat, demana la dimissi6 del govern. Es nomenat
primer ministre ei genera! La Marmora. Els tumults cessen, pera la
capital es traslladada rapidament a Florencia.
Tori se sent traYda.
Crisi religiosa: Biblia i cotitzacions de borsa
Pera tambe ei Papa es va sentir traYt. Pius IX, veient-se aban-
donat per la protecci6 militar de Napole6 UI, es va endurir en les
seves posicions antilliberals. Amb ei document anomenat Syllabus
va condemnar en bloc les «doctrines modernes». En les ultimes
linies del document, ei Papa negava que l'Esglesia «pugui i hagi de
reconciliar-se i pactar amb ei proges, ei liberalisme i la civilitzaci6
moderna».
EI Papa, juntament amb molts ambients catalics, estava espan-
ta! per la greu crisi religiosa que semblava canviar la cara del m6n.
«Les noves classes dirigents i empresarials -citem de Tranie-
llo- preferien la lectura de les cotitzacions de borsa a la de la
Biblia. Les noves masses proletaries, desarrelades i explotades, es
convertien a la Huita de classes mes facilment que a les benaurances
evangeliques. Les migracions del camp a les ciutats, els obligats
canvis d' ofici i de feina, les noves condicions de vida i en genera! la
dissoluci6 del vell teixit social, provocaven profunds canvis en les
maneres de pensar, i treien moltes persones de la influencia dels
rectors i pastors. Tot aixa semblava un refus dels tradicionals prin-
cipis catalics, un aband6 o un relaxament de la practica cristiana, i
324

35.3 Page 343

▲back to top
sobretot una rebel-li6 contra les autoritats eclesiastiques, massa so-
vint lligades a un m6n ja acabat».
Aquesta situaci6 de crisi, que arribara al seu moment culminant
amb la conquesta de Roma per les tropes italianes ei 1870, porta els
catolics a defensar-se, a organitzar-se com «un Estat dintre de l'Es-
tat». Per salvar els valors propis i formar les noves generacions en
un clima cristia. Els catolics creen (al costat dels organismes estatals
anticlericals) entitats de socors mutus «catoliques», banques popu-
lars «catoliques», societats d'assegurances «catoliques», escoles i
col·legis «catolics» per a l'educaci6 dels seus fills.
Don Bosco viu plenament aquest moment de la historia italiana.
Destina una bona part de les seves energies a obrir «col·legis i
escoles catolics», fins al punt de fer viure a la seva Congregaci6 una
«nova fase»: la dels col·legis. En parlarem ampliament en la segona
part d'aquest capftol.
La historia no oficial dels treballadors
Al costat de la historia de la Italia oficial, es desenvolupen altres
esdeveniments sovint oblidats en els llibres que expliquen la «gran»
historia.
Aquests son els anys de la «gran miseria» de la pobra gent. Els
obrers del Piemont treballen a les fabriques 12 hores diaries amb
salaris de fam, sense mutues, sense cap assegurarn;:a. Els pagesos,
que son la immensa majoria com ja hem explicat, encara porten al
man;: els seus fills de 10 i 12 anys a les places del mercat perque els
«lloguin» els propietaris de terres. Passava igual al temps de Joanet
Bosco. Passara encara durant molts anys (en certs poblets de la
Puglia encara passava ei 1979). Les nenes tenen cura de la «llarga
trena» dels seus cabells. Se la tallaran i la vendran quan facin divuit
anys: sera l'ingres mes gros per comenc;ar a preparar el nuviatge.
Tambe del Piemont, sense lleis que reglamentin ei treball i les
assegurances, surten multituds d'emigrants: de temporada, cap a
Franc;a i Su:issa; definitius, cap a America.
EI 1864 a Londres neix la «Primera Internacional dels Treballa-
dors». Al principi la componen tres corrents principals: ei sindica-
lisme angles, que apunta a reformes graduals per millorar la condi-
ci6 dels obrers, per fer-los participar mes directament en l'activitat
politica; ets partidaris del socialista frances Proudhon, que refusen
la Huita de classes i ei comunisme marxista, i intenten organitzar
«cooperatives obreres» per suprimir lentament ei capitalisme; i ets
325

35.4 Page 344

▲back to top
mazzinians, que han constituYt a Italia 450 «societats obreres» amb
120.000 inscrits.
Pera a poc a poc la Internacional sera dominada per Marx que,
amb successives «depuracions» fara fora els qui no pensin com eli i
imposara les seves idees comunistes.
EI mateix 1864 monsenyor Ketteler, bisbe de Maguncia, publica
La questi6 obrera i ei cristianisme. Es el programa del fort catoli-
cisme social alemany. Reclama la intervenci6 de l'Estat per a una
legislaci6 laboral i de previsi6 social. Les lleis han de garantir un
salari minim, limitar les hores de feina, garantir el descans setma-
nal, prohibir el treball de les dones i els nens, preocupar-se de les
assegurances socials, tornar a donar importancia a les «societats
intermedies» entre l'individu i l'Estat: la familia, el municipi, els
organismes locals, les associacions lliures.
Sota l'impuls d'aquests moviments i de les lluites dels treballa-
dors, aquests anys veuen conquestes lentes i fatigoses. EI 1864 el
govern frances de Napole6 111 reconeix als obrers el dret de vaga.
El 1866 el govern alemany de Bismarck concedeix a tothom el dret
de vot. Els treballadors poden, per primera vegada, enviar els seus
representants al Parlament. El 1866 el govern belga reconeix els
primers sindicats dels treballadors (per les fortes pressions de les
associacions cataliques). Seguiran reconeixements iguals a Austria
(1870), Anglaterra (1876), Franc;a (1884).
Des del pimer de maig de 1866 tambe comenc;a la «campanya
internacional» per aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Es fan
5.000 vagues i moltissimes manifestacions. A tot arreu la policia i
l'exercit reprimeixen durament. A Chicago, on hi ha molts morts,
els responsables de la manifestaci6 obrera son penjats.
En els ultims decennis del segle, gairebe tots els Estats europeus
redueixen per llei la jornada laboral a 10 hores, prohibeixen el
treball a les fabriques dels nois de menys de 13 anys, aproven
normes sobre la prevenci6 d'accidents, sobre la higiene laboral,
sobre el descans setmanal. Entre ei 1883 i ei 1889, a sol·licitud dels
catalics del «Centre» i dels socialistes de Lasalle, ei govern alemany
introdueix les assegurances obligatories d'accidents, malalties i ve-
llesa. Aviat l'imitaran Austria, SuYssa, Dinamarca, Belgica i Italia.
L' «impost de la fam»
EI 1868 la poblaci6 camperola italiana, ja molt pobra, va rebre
el cop fortissim d'un impost injust, el «de la malta». S'establia un
impost molt oner6s sobre la malta del blat i dels altres cereals, i
326

35.5 Page 345

▲back to top
aixo requeia sobre els que s'alimentaven especialment de pa i polen-
ta, es a dir, els mes pobres. Hi va haver una onada de veritables
insurreccions a tot Italia. «Contra els revoltats, aixecats a vegades
al crit de 'Visca el Papa i visquen els austriacs' -escriu Francesc
Traniello- es va utilitzar una vegada mes l'exercit, amb el resultat
de centenars de morts i ferits. EI govern va mantenir l"impost de la
gana'».
Tambe a l'oratori i a les altres cases de Don Bosco, on els seus
nois «devoren muntanyes de panets», l'impost de la molta marea un
augment notable de les despeses: «La carestia del pa ens porta a la
desolaci6» escriu en aquells mesos.
Neix ei «coMegi salesia»
A comern;ament del 1863, amb !'obertura del «petit seminari»
de Mirabello, Don Bosco es cridat a molts llocs d'Italia per fundar
no oratoris, sin6 col·legis. Don Bosco accepta (pero obrint un ora-
tori al costat de cada col·legi).
La Congregaci6 salesiana es troba aixi com,promesa, en un ter-
mini de pocs anys, en moltes escoles que imparteixen ensenyament
elemental, mitja i professional.
Com es que els salesians de Don Bosco, nascuts en un oratori,
es converteixen en pocs anys en «especialistes del col-legi per a nois
del poble»?
Hem insinuat el motiu en les pagines precedents. Ara en donem
una resposta mes completa citant Pere Stella: «La florida dels col-le-
gis catolics, la seva multiplicaci6, es propia de la segona meitat del
segle XIX, quan la politica i la legislaci6 italianes es van encarrilant
sobre bases liberals ... La disensi6 profunda entre Italia legal, cons-
tituYda per la classe dirigent politica liberal, i Italia real, constituYda
per amplis estrats d'oposici6 catolica i d'altres forces que aleshores
es desenvolupen (socialisme... ), va tenir com a efecte en les escoles
publiques italianes l'orientaci6 aconfessional i fins i tot anticlerical
(amb aspres lluites sobre l'ensenyament de la religi6 a l'escola). De
rebot va provocar en els catolics la tendencia a organitzar-se en tot:
crear associacions religioses, entitats de socors mutus, banques po-
pulars, societats asseguradores, co/.legis per a l'educaci6 dels fills,
amb la mirada pasada especialment en les classes de la baixa burge-
sia i del poble obrer i agricultor, i creant gairebe una societat dintre
de la societat estatal.
Aixi s'explica com, des del 1863, s'assisteix a una multiplicaci6
de col·legis, hospicis, escoles d'arts i oficis, escoles agricoles, semi-
327

35.6 Page 346

▲back to top
naris oberts o regits pels salesians, i la seva preferencia pels inter-
nats ... EI coJ.legi salesia va contribuir a alimentar, amb una solida
aportaci6 de joves lleves, les forces catoliques a Italia i al mon».
«Eduqueu els joves pobres»
Es van anomenar hospicis les cases per als joves artesans. No-
mes s'acceptaven «nois orfes i abandonats». En canvi es van ano-
menar co/.legis les cases per a estudiants, tambe decididament orien-
tades als nois pobres. Aquesta va ser sempre la voluntat explicita de
Don Bosco.
EI vespre del 7 de man; de 1869, de retorn de Roma, explicava
als seus salesians algunes recomanacions de Pius IX: «Ateniu-vos
sempre als pobres fills dels poble. Eduqueu els joves pobres, no
tinguei maj col·legis per a rics i nobles. Cobreu pensions modestes.
No les augmenteu mai. No us dediqueu a administrar cases riques.
Si eduqueu els pobres, si sou pobres, us deixaran tranquils i fareu el
be» (MB, vol. IX, p. 566).
La realitat va correspondre a aquestes directrius, i no tan sols
als primers anys. EI 1875 Don Bosco podia escriure: «A Alassio,
Varazze, Sampierdarena, les finances estan a zero». EI 1898, deu
anys despres de la mort de Don Bosco, a l'Institut de Bolonya,
dirigit pel seu ex-secretari, hi havia hostatjats 181 nois. Els orfes
que hi vivien de franc eren 49. Nomes 33 nois pagaven totala quota
de 25 lires mensuals. Tots els altres, 99 contribui'en amb una quan-
titat que amb prou feines arribava a la meitat de la mensualitat. Les
entrades anuals eren de 23.000 lires; les sortides, de 46.000. Un «sa»
passiu del cent per cent.
Els cinc primers coMegis
EI 1864 es va obrir el col·legi de Lanzo. Don Bosco hi va enviar
com a director don Ruffino (24 anys), i set clergues. La pobresa i la
desolaci6 van ser companyes dels primers mesos. «Un local nu,
algunes parets mig enrunades -va escriure el clergue Sala que seria
econom genera! de la Congregaci6-. No hi havia ni cadires ni
taules. Givone va preparar el ranxo i vam menjar sobre una porta
trencada pasada sobre dos cavallets. Les finestres sense vidres les
vam tapar amb tovalloles i mantes. Vam dormir sobre palla... ».
EI primer any els alumnes interns nomes van ser 37, juntament
amb una colla indisciplinada d'externs. Al mar~ el clergue Provera
328

35.7 Page 347

▲back to top
va quedar reduYt a la inactivitat completa a causa d'una malaltia
(agreujada per l'esgotament). Al juny, afectat perla tuberculosi, va
morir el jovenissim director. El col·legi va quedar confiat als sis
clergues supervivents. «Com treballavem! -recordava don Sala-.
No voliem que es digues que el col·legi anava malament peque
nomes hi erem els clergues».
L'any segiient va anar-hi a dirigir-lo don Lemoyne, i Ies coses
van comenc;ar a millorar.
El 1870 s'obre el col·legi d' Alassio. EI director es don Cerruti,
de 26 anys.
El 1871 s'obre un hospici a Marassi, que al cap de tres anys es
traslladara a Sampierdarena. EI director es don Albera, de 26 anys.
Es comenc;a per tres tallers per a «nois orfe8 i abandonats>>. Al
costat de les escoles professionals, Don Bosco hi vol una secci6 per
a nois «que pensen en la vocaci6 sacerdotal».
1871. Vint salesians entren al Co/.legi Cfvic de Varazze. Els
dirigeix don Francesia, un dels primerissims alumnes de Don Bosco.
Aquests vint salesians han tingut obert durant tres anys un col·legi a
Cherasco, pero han hagut de deixar-lo.
Don Bosco va anar a visitar ei col·legi i va parlar a una multitud
que l'aplaudia: «Per mantenir els nois -va dir rient- no necessito
gent que pica de mans en l'aire, sin6 gent que piqui de mans ... a la
butxaca! Si quan arriba l'hora de dinar em poses nomes a picar de
mans, els nois estarien frescos ... ».
EI 1872 Don Bosco accepta el col·legi de Valsalice, per a joves
de families aristocratiques.
Es un moment greu per a la Congregaci6. Una societat de set
sacerdots de Tori ha obert als afores de la ciutat un col·legi per a
joves nobles, pero les finances se n'han anat a radar. El nou arque-
bisbe de Tori, monsenyor Gastaldi, que havia estat en relacions
tenses amb els salesians, crida Don Bosco i li imposa que s'encarre-
gui del col·legi. Don Bosco no en vol saber res. Anys abans havia
afirmat: «Aixo no! No mentre jo visqui! Seria la nostra ruYna».
Pero l'arquebisbe esta disposat a imposar-li-ho per obediencia.
Don Bosco sotmet la qiiesti6 al jove Capitol de la Societat, i
tothom dona una opinio negativa. Va a Lanzo a demanar consell a
don Lemoyne, i la resposta es: «Negui-s'hi. No ens ha dit i repetit
que acceptar col·legis de nobles seria la decadencia de la nostra
Congregaci6, i que sempre hem de dedicar-nos als pobres fills del
poble?».
Al final, per evitar el xoc amb l'autoritat eclesiastica, Don Bos-
co accepta a contracor. Durant cinc anys aquest coJ.legi es un pes
329

35.8 Page 348

▲back to top
pera la Congregaci6. Hi ha poquissims alumnes i enormes. despeses.
L'oratori de Valdocco hi ha de contribuir amb fortes sumes. Don
Bosco exclama amargament:
-Els pobres han de proveir els rics!
Finalment, el 1887, convertit en propietari de la casa despres
d'haver pagat una quantitat enorme (130.000 lires), Don Bosco
substitueix els nobles per clergues salesians estudiants. Un cartell
molt gros, sobre !'entrada, anuncia la nova destinaci6: Seminari de
les Missions Estrangeres. EI problema de consciencia de Valsalice
s'ha resolt al cap de 15 anys.
EI canvi que marea un principi fonamental
Aturem aqui la relaci6 de noves fundacions. A la mort de Don
Bosco, les cases de la Congregaci6, escampades per sis nacions,
seran 64. Els salesians, 768.
Ens permetem una consideraci6 final.
Des del 1864, al costat dels oratoris, dels hospicis, sorgeixen els
cof.legis salesians.
L'oratori festiu (i diari alla on es possible) continua sent «Ia
primera obra de la Congregaci6». Ho afirmen les Regles dels sale-
sians i ho diu la realitat de les seves accions. A les gran obres que
s'obren a italia, i que aviat s'obriran als barris popular.s del' Argen-
tina, d'Espanya, del Brasil; reviu l'esplendid rebombori de l'oratori
de Valdocco. Els successors de Don Bosco hi insistiran: a cada obra
salesiana, un oratori.
Pero Don Bosco, en comen9ar el 1864, ha advertit una nova
exigencia dels fills del poble: escoles serioses i qualificades que
donin una instrucci6 solida i cristiana. Es un canvi per a la seva
Societat: del rebombori oratoria, un nombre cada vegada mes gran
de salesians passa a les files ordenades dels coJ.legis.
Com que no va dubtar gens a fer aquest canvi, ens sembla que
Don Bosco va fixar un principi fonamental per a la seva Congrega-
ci6:
L 'element-base, immutable, de la missi6 salesiana es la joventut
pobra, els fills del poble: a ells ets salesians hauran d'adaptar la seva
obra amb una lectura rapida i valenta dels signes i de les exigencies
dels temps. En una paraula: la joventut pobra no s'ha d'adaptar als
salesians i a les seves obres, sina que ets salesians i les seves obres
han d'adaptar-se a les exigencies de la joventut popular.
330

35.9 Page 349

▲back to top
41
MORNESE IGUAL QUE VALDOCCO
24 de juny de 1866. A l'oratori s'ha celebrat la festa onomastica
de Don Bosco. Tambe han vingut els directors de les dues primeres
cases salesianes, Mirabello i Lanzo.
«S'havia post el sol i una Iluna molt bonica llufa al cel -explica
el pare Lemoyne, director de Lanzo-. Vaig pujara l'habitaci6 de
Don Bosco i vaig quedar-me sol amb ell unes dues dores. Des del
pati arribava el soroll dels joves que celebraven la festa. A les
finestres i a les baranes dels balcons hi havia centenars de flametes
enceses dintre de vasets de colors. La banda de musica, al mig del
pati, va comern;ar el concert. Don Bosco i jo ens vam acostar a la
finestra. L'espectacle era encantador. Don Bosco somreia. De cop
vaig exclamar:
-Don Bosco, recorda els somnis antics? Aqui te els joves, els
sacerdots i els clergues que la Mare de Deµ li va prometre. Han
passat cap a vint anys i el pa no ha faltat mai a ningu.
-Que bo que es el Senyor! -va contestar Don Bosco. I vam
continuar en el silenci ple de mil emocions. Despres vaig comern;ar
a parlar una altra vegada:
-No li sembla, Don Bosco, que falta alguna cosa per comple-
tar la seva obra?
-Quina cosa?
-De veritat que no vol fer res per les nenes? No li sembla que
si tambe tinguessim una instituci6 de religioses, fundada per voste,
seria el coronament de l'obra? Quanta feina que podrien fer les
germanes en profit dels nostres pobres alumnes! I podrien fer per
les nenes el que nosaltres fem pels jovenets.
S'hi va pensar una mica i va respondre:
-Si, tambe farem aixo. Tindrem les germanes. Pera no pas de
seguida; una mica mes tard.»
Pere Stella pensa que Don Bosco va tenir durant algun temps
331

35.10 Page 350

▲back to top
l'esperanc;a d'unir a la Congregacio Salesiana les obres de Maria
Llui"sa Angelica Clarac, una monja de la caritat que va treballar a
poca distancia de l'oratori de sant Lluis.
Aquell projecte, si es que Don Bosco el va elaborar, no va durar
gaire.
En canvi van ser decisives per a Don Bosco les trobades amb
dues persones: don Pestarino i Maria Dominica Mazzarello.
Tifus, bruixes i mal d'ull
1860. A ple estiu, a Ies muntanyes de Mornese, esclata el tifus.
La segona guerra d'independencia, l'any abans, ja s'havia endut
alguns pares de familia. Ara ei tifus, procedent d'un d'aquells pous
on a l'estiu l'aigua s'estanca i es corromp, porta el terror a aquella
zona.
Com cada vegada que s'escampa una malaltia infecciosa, es
torna a parlar de bruixes i de mal d'ull. Microbis, higiene i desin-
feccio encara son paraules desconegudes.
Les families on entra el tifus son abandonades per tothom. Les
cases on no hi ha malalts es tanquen ibarren.
Una familia que porta ei cognom dels Mazzarello es de les
primeres de patir el mal. Primer l'home, despres la dona i tots els
nens. Al cap d'uns dies el pare i ei nen mes gran estan a punt de
morir.
Don Pestarino va a veure'ls i s'adona que necessiten urgentment
una persona que els ajudi. Se'n va de dret a casa d'uns parents,
tambe Mazzarello, i demana per Maria. Es una naia forta, de 23
anys. Treballa com un home i resa com un angel.
-A casa del teu oncle n'hi ha dos que s'estan morint. Et veus
amb cor d'anar a donar-los un cop de ma?
Una llarga pausa. Maria te por, com tothom. EI sacerdot la
mira tranquil i espera. Maria murmura:
-Si ei meu pare ho accepta, hi anire.
EI seu pare es un cristia de dalt a baix. Maria ent:ra a la casa
afectada. L'ordre i la neteja tornen rapidament. Medicines i aliments
calents estan a punt a les hores fixades.
Pera mentre els malalts es lleven del llit guarits, ei tifus s'abat
sobre Maria Dominica. La seva cara bonica i ovalada es redueix en
pocs dies a un triangle de pell pal·lida i tensa. EI metge hi va,
remena ei cap. La mort ja es alla. Recepta altres medicines. Maria,
esgotada, li diu:
332

36 Pages 351-360

▲back to top

36.1 Page 351

▲back to top
-Gracies, pera si us plau no em faci empassar mes pastilles. Ja
no necessito res. Nomes que Deu vingui a buscar-me.
Pera encara no ha arribat la seva hora. Haura de treballar molt
en aquesta terra abans que Deu vingui a buscar-la.
Confidencies a Petronil-la
Aixi, sense pastilles, Maria es troba impensadament sense febre.
Li tornen a la cara els colors de la salut. Pera encara es troba molt
debil. La febre altissima ha destruYt alguna cosa d'aquell organisme
robust.
I ara que fara? Mes d'un jove voldria parlar-li de matrimoni.
No li falta res per ser una bona esposa i una exceJ.lent mare. Pera
ella no en vol sentir parlar. 1 es pregunta: «Que fare a la vida?».
Maria Mazzarello esta inscrita en la Pia Unio de les Filles de
Maria Sant{ssima lmmaculada. La idea del grup ha sortit de la jove
mestra del poble, Angela Maccagno. A suggeriment de don Pestari-
no ha fet un esquema de reglament i l'ha enviat a un celebre rector
de Genova, don Frassinetti. El 1855, sobre aquell esquema, Frassi-
netti compon el «Reglament de la Pia Uni6 de les Filles de Maria
Immaculada», que es difon rapidament i amb un exit inesperat per
tot Italia.
Don Pestarino ha fundat la primera «Pia Unio» a Mornese, el
9 de desembre de 1855. L'han comen9ada_ cinc noies. La mes jove
es Maria Mazzarello, de 17 anys.
Maria te una amiga per qui no te secrets. Es diu Petronil·la, es
Filla de la Immaculada, com ella, i porta el mateix cognom, Maz-
zarello. Un dia del 1861, Maria Ii diu:
-He decidit que aprendre a fer de modista. Quan sabre ben be
l'ofici, obrire un talleret i ensenyare a cosir a les noies pobres.
T'agradaria a tu tambe, fer de modista? Estarem juntes i viurem
com en familia.
Passa un any. Maria i PetroniJ.la han instaJ.lat un talleret de
modista als afores del poble. Una desena de nenes hi van a aprendre
de cosir. Pera hi ha una novetat que ho trasbalsa tot.
Quatre ulls esporuguits
Es l'hivern de 1863. Les noietes acaban d'anar cap a casa,
protegint-se de la neu amb esclops i paraigiies, quan Maria i Petro-
nil·la senten trucar a la porta. Es troben davant d'un venedor ambu-
333

36.2 Page 352

▲back to top
lant que s'ha quedat viudo i amb dues nenes. Demana que les
tinguin elles, no tan sols de dia, sin6 tambe de nit, perque ell a casa
no s'hi pot estar i no se'n pot ocupar. Les nenes son alla, amb
quatre ulls esporuguits. Lagran te vuit anys, la petita sis. Petronil·la
agafa de la ma la gran, Maria porta a coll la menuda. Encenen un
gran foc a la xemeneia.
Aixf, sense cap «pla establert», el talleret de modista es trans-
forma des d'aquell vespre en una caseta per a nenes pobres. Maria
i Petronil·la van a trucar a les cases dels veins i aconsegueixen que
els deixin dos llitets i una mica de farina per fer la polenta.
Tot just a Mornese s'escampa la veu que els Mazzarello «recu-
llen a casa nenes orfes», molts venen a portar un feix de llenya, un
parell de mantes, mig sac de farina. Pero tambe porten altres nenes,
que necessiten una casa. En poc temps son set.
Abans de comenc;ar la feina al taller, les nenes resen una Ave-
maria. Quan toquen les hores al campanar, Maria comenta: «Una
hora menys en aquest mon, una hara mes a prop del paradis». I vol
que les seves modistetes treballin per al Senyor: «Cada punt es un
acte d' amor de Deu».
Tambe ei diumenge Maria vol «fer el be a totes les noies del
poble». Neix aixi una mena d'oratori. Els dies de festa les dues
amigues recullen les· noies, les acompanyen a l'esglesia, i les fan
estar alegres amb jocs i passejades.
Un sacerdot que busca feina
Domenec Pestarino havia nascut a Mornese, i als 22 anys havia
estat ordenat sacerdot al seminari de Genova. Durant alguns anys
s'havia quedat a treballar al seminari, pero als 30 anys havia tornat
al seu poble, on el van cridar per ajudar ei vell rector. Es va
presentar des de la trona als seus conciutadans amb aquestes parau-
les: «Busco feina. No en les vostre vinyes, sin6 aqui a l'esglesia, a
la vinya del Senyor. M'han ofert diverses feines, pero em quedare
aqui entre vosaltres, si em doneu la feina que busco».
La primera vegada que va veure Don Bosco va ser a Genova, a
casa de Frassinetti. Pero la trobada decisiva va ser al tren, quan tots
dos viatjaven des d' Acqui a Alessandria. Don Bosco el va convidar
a fer-li una visita a l'oratori de Valdocco. Alguns mesos despres el
pare Pestarino hi va anar.
La vista de tants nois que creixien alegrement en una escola de
feina i de fe, va entusiasmar el sacerdot. Va dir a Don Bosco:
«Accepti'm amb voste». Don Bosco va estar d'acord que es fes
334

36.3 Page 353

▲back to top
salesia (i de fet l'any segiient don Pestarino fara la professi6 religio-
sa), pera va voler que es quedes a Mornese, on hi havia massa coses
importants que ei necessitaven. Les relacions amb Don Bosco, de
tota manera, van esdevenir de col·laboracio i de dependencia, i don
Pestarino, a partir d'aleshores, va assistir a les reunions dels direc-
tors salesians.
Mentrestant a Mornese hi ba una altra novetat. Dues Filles de
la Immaculada mes demanen a Maria i Petronil·la «fer com elles».
Es consulta don Pestarino, que respon: «Per que no? Teniu tantes
coses a fer entre totes dues que no us en sortiu». Es forma aixi una
mena de comunitat: les quatre Filles, com les anomenen al poble,
ensenyen de cosir a les nenes i fan de mares de les set petites que
viuen dia i nit amb elles.
EI 1864, com ja hem explicat al capitol 37, Don Bosco arriba a
Mornese amb els seus nois durant Ies passejades de la tardor. S'hi
queda cinc dies. Maria Mazzarello escolta la conferencia que dona
a les Filles de la Immaculada, i cada vespre aconsegueix escoltar la
«bona nit» que dona als seus joves. Algu li retreu aixo com si fos
un gest inconvenient. I ella respon: «Don Bosco es un sant, jo bo
sento».
L'any segiient les Filles de Maria Sant{ssima Immaculada es
divideixen en dos grups. Les que han decidit fer vida comuna amb
Maria i Petronil·la son hostatjades per don Pestarino en una casa
millor, a la vora de la parroquia. S'anomenen Filles de la Immacu-
lada. Les altres que, com Angelina Maccagno, prefereixen quedar-
se amb la familia, s'anomenen Noves Ursulines.
Un quadernet que s'ha perdut
Els de Mornese, al lloc anomenat Borgo Alto, construeixen un
edifici per al coJ.legi. Don Bosco els ba promes que quan l'acabin els
enviara els seus Salesians. Tot ei poble col·labora a les obres, amb
donatius i amb prestacions gratuYtes de ma d'obra.
1867. S'acaba la construccio de la capella del col·legi. Al desem-
bre Don Bosco hi celebra la primera Missa. Invoca «sobre ei col·legi
que neix i sobre ei poble de Mornese les benediccions de Deu». Es
queda quatre dies al poble, i dona una conferencia privada al grupet
de les Filles de la Immaculada.
1869. Don Bosco, s'afanya a fundar la seva «segona familia».
Ja s'ha fixat en les senzilles «Filles» de Mornese, i sense fer soroll
envia a Maria i Petronil·la un quadernet «escrit per ell mateix, que
335

36.4 Page 354

▲back to top
conte un horari i un breu reglament, perque juntament amb les
seves noies comencin una vida mes regular» (MB, vol.X, p.591).
Aquell quadernet s'ha perdut, pera sor Petronil·la recordava que
«s'hi donaven aquests consells: procurar viure habitualment en pre-
sencia de Deu; dir jaculatories sovint; actuar amb dolcesa, paciencia
i amabilitat; vetllar atentament per les noies, tenir-les sempre ocu-
pades, i iuclinar-les a una vida pietosa, senzilla, franca i espanta.-
nia» (MB, vol.X, p.592).
1870. Don Bosco va a passar tres dies a Mornese: una mica per
prendre ale, pera tambe per observar de prop la vida de les «Filles».
Vol veure quin efecte ha fet en la seva vida el «quadernet». En
queda plenament satisfet.
1871. EI 30 de gener, a l'oratori, hi hala reunio dels directors
salesians. Tambe hi participa don Pestarino, que explica com van
les coses a Mornese.
24 d'abril de 1871. Don Bosco celebra una reuni6 amb el Capi-
tol de la Congregacio. Hi son presents els pares Rua, Cagliero,
Savio, Ghivarello, Durando i Albera. Els anuncia que els ha convo-
cat per «un assumpte molt important». Aquestes son les seves pa-
raules, tretes de l'acta de la reuni6:
«Moltes persones m'han animat repetidament a fer tambe per
les jovenetes la mica de be que perla gracia de Deu anem fent pels
joves. Si hagues de seguir la meva inclinaci6, no em sotmetria a
aquesta mena d'apostolat. Pero em sembla que vaig contra un de-
signi de la Providencia. Per tant us invito a reflexionar davant del
Senyor, per pader prendre la decisi6 que sigui pera major gloria de
Deu i per a major be de les animes. Durant aquests mesos les
nostres pregaries han d'adre~ar-se a obtenir del Senyor la llum
necessaria en aquest assumpte tan important».
Quan faltava la farina per fer la polenta
Felisa Mazzarello, germana de Maria, recordava aixi la vida
d'aquells primers temps: «Moltes vegades faltava a la petita comu-
nitat ei manteniment necessari, fins i tot la farina per fer la polenta,
i quan hi havia farina faltava la llenya per coure-la.
Maria, aleshores, sortia al camp amb alguna de les Filles, i
anava a algun bosc a fer un feix de llenya seca, se'l posaven a
l'espatlla, i tornaven a casa a preparar ei menjar. Quan la polenta
estava a punt, la portava al pati, la posava en un plat a terra, i
convidava les companyes al gran apat. Faltaven els plats i els co-
berts, pero no pas la gana i !'alegria».
336

36.5 Page 355

▲back to top
A final de maig de 1871, Don Bosco va reunir una altra vegada
ei Capitol, i va demanar a cadascu el seu parer. Tothom va consi-
derar molt oportuna la iniciativa a favor de la joventut femenina.
Don Bosco va concloure:
«Molt be, ara podem tenir la certesa que la voluntat de Deu es
que ens ocupem tambe de les nenes. I, per quedar en alguna cosa
concreta, proposo que es destini a aquesta obra la casa que don
Pestarino esta acabant a Mornese».
Cap a mig juny Don Bosco convoca urgentment don Pestarino,
que ens ha deixat d'aquella trobada una relaci6 molt serena, gairebe
burocratrica. EI dialeg devia ser molt diferent, ences i contrastat,
perque sor Petronil-la recordava que «mentre que les altres vegades,
quan tornava de parlar amb Don Bosco, estava com extasiat, aques-
ta vegada se'l veia pensar6s, torbat i afligit».
«Don Bosco va exposar ei desig de pensar en l'educaci6 cristia-
na de les nenes del poble -diu la relaci6 de don Pest&rino-, i va
declarar que Mornese era ei lloc mes adequat que coneixia, perque
com que hi- havia les Filles de la Immaculada es podien escollir les
que tenien vocaci6 de fer vida comuria i retirada del m6n i comen9ar
l' Institut de les Filles de Maria Auxiliadora per al be de moltes
nenes del poble. Don Pestarino, sense dubtar gens -es encara la
relaci6, la que hc afirma-, va respondre: Si Don Bosco n'accepta
la direcci6 i protecci6, estic en les seves mans».
En aquell moment al costat de Maria i Petronil·la ja hi havia
Teresa Pampuro, Caterina Mazzarello, Felisa Mazzarello, Joaneta
Ferrettino i les jovenetes Rosina Mazzarello Baroni, Maria Grosso i
Corina Arrigotti.
Les dificultats que felen que don Pestarino estigues «pensar6s i
torbat» eren sobretot dues: aquelles noies eren excel·lents cristianes,
pero a cap no li havia passat pel cap fer-se religiosa; i Don Bosco
volia destinar ei col·legi de Borgo Alto a seu de les incipients Filles
de Maria Auxiliadora. Pero ei poble hi havia col-laborat amb la idea
de fer-ne un col-legi per als nois. EI canvi suscitaria mitja revoluci6.
EI parer del Papa i ei malhumor del poble
Don Bosco, aquell mateix juny de 1871, va anar a Roma i va
exposar ei seu nou projecte a Pius IX. Despres d'haver demanat
alguns dies «per pensar-s'hi», ei Papa li va dir: «EI vostre pla em
sembla segons Deu. Penso que aquestes religioses han de tenir com
a objectiu principal la instrucci6 i l'educaci6 de les nenes, com els
salesians fan pels jovenets. Pel que fa a la dependencia, que depen~
337

36.6 Page 356

▲back to top
guin de v6s i dels vostres successors. En aquest sentit penseu en les
seves Constitucions i comenceu la prova. La resta ja vindra despres».
29 de gener de 1872. Per ordre de Don Bosco, don Pestarino
reuneix les 27 Filles de Maria Auxiliadora perque elegeixin la prime-
ra superiora. 21 vots cauen sobre Maria Mazzarello que, terroritza-
da, demana de seguida a les companyes que la dispensin. Les altres
insisteixen i don Pestarino decideix sotmetre-ho tot a la voluntat de
Don Bosco. Maria es tranquil·litza: Don Bosco sap que ella es inca-
pac i naturalment la dispensara. Pero Don Bosco sap com n'es, de
capac;, i la confirma en la carrega, amb gran desolaci6 de Maria.
Ara cal donar a les Filles una residencia estable. Pero, com es
pot fer seuse aixecar ei disgust del poble? Hi ajuda un incident. La
casa del rector amenac;a rufoa. EI Consell municipal decideix tirar-la
a terra i reconstruir-la. Mentrestant demana a don Pestarino que
posi a disposici6 del rector la casa que te al costat de l'esglesia.
-I les Filles que fan classe de costura i hostatgen nenes pobres,
on les envio? -objecta el sacerdot.
Al'Ajuntament s'hi pensen i suggereixen:
-Envii"-les a Bargo Alto. La planta baixa esta acabada, i encara
no hi viu ningu.
Don Pestarino va respirar: li manaven que fes ei que ell no
gosava demanar. Les Filles es van traslladar en alguns carros, i es
van emportar fins i tot els cucs de seda, un dels seus pobrissims
ingressos.
De moment, el trasllat no va ser cap sorpresa. Pera aixf que va
c6rrer pei poble la notfcia que les Filles (el nombre de les quals
augmentava rapidament) ocuparien establement el coJ.legi i donarien
vida a una nova Instituci6 religiosa, «hi va haver soroll i una queixa
genera!» (MB, vol.X, p.613). Wirth escriu mes explicitament; «Els
habitants de Mornese van cridar contra la trai."ci6. Les Filles de
Maria Auxiliadora van fer els primers passos en un clima d'incom-
prensi6, gairebe d'hostilitat. I aixo s'afegia a la pobresa i a les
privacions, que ja eren molt grans».
«Pel poble es va escampar el rumor que no duraria gaire -es-
crivia sor Felisa Mazzarello-. I, humanament parlant, com que
faltaven tantes coses, hauria hagut de ser aixi. Pera Maria Domini-
ca no es va espantar. Va continuar la seva vida d'esforc; i de sacri-
fici. Com que l'edifici encara no estava acabat, tot el dia estava
ocupada apilonant pedres. I la bugada? EI riu Roverno es una mica
lluny del poble. EI dia que tocava rentar, ella agafava una mica de
pa, o fins i tot nomes alguns trossos de polenta, i se n'anava amb
algunes mes al riu. Alla feien la seva feina. Tornava a casa cansada
338

36.7 Page 357

▲back to top
i mullada, i es preocupava de fer canviar de roba les altres, i de
preparar algun plat calent. Era com una mare amorosa».
EI perfum de quatre castanyes
5 d'agost de 1872. Les quinze primeres Filles de Maria Auxilia-
dora reben !'ba.bit religi6s. Onze fan, a mes, els vots triennals. Entre
aquestes hi ha Maria Mazzarello.
Monsenyor Sciandra, bisbe d'Acqui, dona el crucifix a les quin-
ze religioses: «Preneu, filles meves, ei retrat del vostre estimat Je-
sus. Us sera un consol en les adversitats que trobareu».
Don Bosco assisteix a la vestici6 i a la professi6. Despres, amb
afectuosa senzillesa, diu:
-Esteu tristes, i ho veig jo mateix, perque tothom us molesta i
es burla de vosaltres, i els mateixos parents us giren l'esquena. No
us ha de sorprendre. En l'ofici de la Mare de Deu heu Hegit: «EI
meu nard ha enviat un perfum suau». Pero, sabeu quan envia
perfum, ei nard? Quan l'han ben trepitjat. No us sapiga greu,
estimades filles, ser maltractades aixi, ara, al m6n. Sigueu va!entes
i consoleu-vos, perque nomes d'aquesta manera sereu capaces de
portar a terme la vostra missi6. Si viviu dignament la vostra condi-
ci6, podreu fer un gran be a les vostres animes i a les del vostre
proi:'sme.
La pobresa va continuar estant als limits de la miseria. EI «plat
fort» de la comunitat es polenta i castanyes seques bullides. «EI
perfum d'aquelles quatre castanyes -recordava una germana d'a-
quells primers temps- comern;avem a sentir-lo un parell d'hores
abans, i ens marejava».
Moltes germanes feien servir de coixi un tros de fusta embolicat
com millor sabien amb draps. Tots els coixins de la casa eren pera
les nenes. Maria Mazzarello no volia que les mes joves fessin aques-
ta mortificaci6, pero no podia dir res perque havia estat la primera
de triar aquest sistema.
La mort truca a la porta
29 de gener de 1874. La mort entra per primera vegada al
col·legi. Se'n va Maria Poggio, una germana jove del primer grup.
Era alegre, sempre disposada a ajudar, a servir, a vetllar els malalts.
Aquell hivern havia passat molta gana i molt fred. Se'n va anar en
silenci, sense destorbar ningu.
339

36.8 Page 358

▲back to top
Els funerals d'aquella jove germana de Mornese van reunir tot
ei poble. «Molts del poble ploraven», recordava don Pestarino. Va
ser ei moment de les paus entre la gent i aquelles noies pa.Hides, que
desfilaven vestides de monja resant ei Rosari. Des d'aquell dia, la
farina de blat de moro per fer la polenta, i la de blat per fer el pa,
no van faltar mai mes al rebost.
Pera la mort encara va venir a trucar en aquella casa.
EI 15 de maig don Pestarino llegia a les Filles de Maria Auxilia-
dora una pa.gina sobre la brevetat de la vida. Deia: «Pot ser que la
mort em sorprengui d'aqui a un any, d'aqui a un mes, a una
setmana, a un dia, a una hara, i potser aixi que acabi aquesta
lectura... ». En aquest moment es va posar a plorar. Les germanes
es van quedar molt desconcertades.
A les onze, mentre treballava, va caure a terra. Va morir al cap
de poques hores. Tenia 57 anys.
Se'n van tres germanes sota la neu
9 de febrer de 1876. Entre una neu menuda, se'n van les tres
primeres Filles de Maria Auxiliadora. Van a Vallecrosia, a la Ligu-
ria, a obrir un oratori i una escola per a noies.
29 de man;. Set mes se'n van cap a Tori. A cinquanta metres de
l'oratori de Valdocco comencen un oratori i una escola femenina.
Aquesta casa sera durant mes de quaranta anys la seu central de les
Filles de Maria Auxiliadora.
_ Durant l'any 1876 vint-i-set germanes mes surten de Mornese:
1
van a obrir escoles i oratoris a Biella, Alassio, Lu Monferrato,
Lanzo Torinese. Set marxen cap a Sestri Levante: van a fundar la
primera colonia marina per a cent nens i nenes escrofulosos. Entre
aquelles cares repugnants treballa amb serena alegria sor Enriqueta
Sorbone, una noia orfena que va arribar a Mornese amb quatre
germanetes.
1878. Les Filles de Maria Auxiliadora ja son una familia nom-
brosa, escampada a tot ei mon. EI centre de la Congregacio, per
ordre de Don Bosco, es trasllada de Mornese a Nizza Monferrato.
Es un cop doloros per a Maria Mazzarello. Diu adeu al pare i a la
mare, molt vellets, al cementiri on reposen don Pestarino i algunes
de les primeres companyes, a la caseta on va ensenyar de cosir a les
primeres noietes.
EI fet de ser superiora general no va fer perdre mai a Maria
Mazzarello ei sentit de les proporcions. Va continuar ajudant les
nenes mes petites a l'habitacio, amb mirada amorosa i atenta. Una
340

36.9 Page 359

▲back to top
nena a qui els penellons havien fet que se li enganxessin els mitjons
i les sabates als peus va mirar si algu la veia i es va posar al llit amb
sabates i tot. La mare Mazzarello es va adonar de la maniobra. No
va dir res. Va anar a la cuina a buscar una palangana d'aigua tebia,
gases i cot6. Ho va portar tot al costat del llit de la nena i li va dir:
-1 ara deixa'm veure els peuets. No tinguis por, no et fare mal.
La mort arriba amb les flors de maig
Gener de 1881. Les germanes comencen a notar que la salut de
la mare Mazzarello declina. Algu li diu que ha de vigilar mes la
salut, pero ella, somrient, respon:
-Es millor per a totes que me'n vagi. Aixi faran superiora una
de mes apta que jo.
L'ensorrament arriba mentre acompanya un grup de missione-
res que se'n van cap a America. A causa d'un contratemps ha de
passar una nit arraulida en un rac6, vestida i tremolant de febre. Al
mati no pot aixecar-se. Nomes mes tard fa un esfor~ i acompanya
al port les seves filles. Pero al cap d'un parell d'hores ja no pot mes.
«Pleuritis greu», sentencia el metge. Quaranta dies de febre,
lluny de casa seva, martiritzada pels vesicants que son l'unica cura
coneguda en aquell temps, i que li escorxen l'esquena.
La febre desapareix, pero ei metge es brutalment elar: li queden
pocs mesos de vida.
Quan torna a Nizza va a veure Don Bosco. Li diu:
-EI metge ha parlat molt elar. Don Bosco, jo li pregunto: puc
tenir esperances de guarir?
Don Bosco no va respondre directament. En canvi li va explicar
una parabola: «Un dia la mort va anar a trucar a la porta d'un
monestir. A totes les monges que trobava els deia: "Vine amb mi",
pero totes s'excusaven: tenien moltes coses a fer. Aleshores es va
presentar a la superiora i va dir: ''Et toca donar bon exemple.
Vine". La superiora va haver d'abaixar el cap i obeir».
La mare Mazzarello ho va entendre, va abaixar ei cap i va
intentar somriure.
Pa.J.lida i esgotada arriba a Nizza. L'acull una gran festa que la
commou. L'agraeix amb poques paraules:
-En aquest mon, passi ei que passi, no hem d'alegrar-nos ni
entristir-nos massa. Estem en les mans de Deu, que es el nostre
pare, i hem d'estar sempre disposades a fer la seva voluntat.
La caiguda va arribar a la primavera. Des de la finestra es veien
341

36.10 Page 360

▲back to top
ei verd i les flors. Li agradava sentir ei soroll de les nenes que
corrien i jugaven despreocupades. Encara va voler parlar amb les
seves filles. Va dir:
-Estimeu-vos. Estigueu sempre unides. Heu abandonat ei m6n.
No us en fabriqueu un altre aqui dins. Penseu en la rao per que heu
entrat en la Congregaci6.
Estava malament pera no va voler entristir ningu fins al final.
Fins i tot es va esfon;ar a cantar. Deu va venir a trobar-la a l'alba
del 14 de maig. Va poder murmurar: «Fins al cel». Tenia 44 anys.
Per succeir-la al capdavant de les Filles de Maria Auxiliadora
(FMA) es va cridar una germana jovenissima, Caterina Daghero, de
25 anys. Havia entrat als 18 anys. La mare Mazzarello l'havia
ajudat a superar l'enyorament i la duresa dels primers dies. EI 1879
havia arribat a directora de l'obra de Tori. La proximitat de Don
Bosco havia despertat la seva empenta per tirar endavant l'oratori i
l'escola, i havia exaltat qualitats profundes: solidesa, equilibri, bon-
dat.
Sota el seu impuls les Filles de Maria Auxiliadora van estendre
la seva obra per Italia, Espanya, Franc;a i America del Sud. A la
mort de Don Bosco havien f et molt cami: portaven 50 cases, hi
havia 390 germanes i un centenar de novicies.
342

37 Pages 361-370

▲back to top

37.1 Page 361

▲back to top
42
LA CONQUESTA DE ROMA
I L'ESGARRIFAN(:A DE LA FI
EI 1870 van passar dos fets d'extraordinaria importancia per a
la historia de l'Esglesia i d'ltalia: ei Concili Vatica I i l'ocupaci6 de
Roma per part de l'exercit italia.
Concili a Roma i anticoncili a Napols
EI Concili es va inaugurar oficialment ei 8 de desembre de 1869.
Els objectius principals assenyalats per Pius IX eren dos: l'exposici6
clara de la doctrina catolica en relaci6 amb els errors moderns, i la
definici6 de la infal·libilitat del Papa.
Havien passat tres-cents anys des de l'ultim Concili, el de Tren-
to. Pius IX va dirigir una calida crida als bisbes de les esglesies
cismatiques orientals perque hi participessin. Les respostes van ser
negatives i poc educades.
Els protestants tambe se'ls va convidar, pero la frase de la
convocatoria parlava de la «bona ocasi6 per tornar a l'unic ramat
de Crist», i va sonar molt malament a les seves orelles.
La mac;oneria italiana, en una fase d'anticlericalisme virulent,
va proclamar un «anticoncili» a Napols, i va rebre les primeres
adhesions de Josep Garibaldi i de l'escriptor frances Victor Hugo.
En diverses provincies es van arribar a organitzar manifestacions
populars per demanar «una guerra implacable contra ei Papa».
Els bisbes presents a }'obertura del Concili eren 200 italians, 70
francesos, 40 austro-hongaresos, 36 espanyols, 19 irlandesos, 18
alemanys, 12 anglesos, 50 orientals, 40 nord-americans, 9 canadencs
i 100 d'altres nacions i de terres de missi6. Amb els bisbes tambe hi
assistien els superiors dels ordes religiosos i de les congregacions. En
total, cap a 700 «pares conciliars».
EI 20 de gener de 1870 Don Bosco va sortir cap a Roma, on va
343

37.2 Page 362

▲back to top
arribar el 24. EI 8 de febrer va tenir dues llargues converses privades
amb el Papa. Pius IX li va demanar que difongues entre el poble un
llibret d'historia eclesiastica que poses a la llum la infal·libilitat del
Papa. Don Bosco compliria aquest desig cap a final d'any: va
enviar a tots els subscriptors de les Lectures Catoliques una nova
edici6 de la seva Historia Eclesiastica amb una part final dedicada
al Vatica I i a la infal·libilitat pontificia.
«La veu del Cel al Pastor dels Pastors».
En una audiencia posterior (12 de febrer) Don Bosco va lliurar
al Papa algunes pagines de «previsions sobre el futur». En les
primeres linies hi havia escrit: «La vigilia de !'Epifania d'aquest any
1870 van desapareixer els objectes materials de l'habitaci6 i em vaig
trobar davant de coses sobrenaturals. Va ser cosa d'instants, pero es
va veure molt». L'exposici6 (que es conserva en autagraf de Don
Bosco) te un estil imaginatiu, profetic, que barreja invectives, pre-
visions, crides, sovint misterioses i confuses. La part que mes va
impressionar el Papa (i que resulta fon;a clara tambe per a nosal-
tres) es aquesta:
«Ara la veu del Cel es per al Pastor dels Pastors. Tu ets a la
Gran Conferencia amb els teus Assessors; pera l'enemic del be no
descansa ni un moment. Estudia i practica totes les arts contra tu.
Sembrara discardia entre els teus Assessors i suscitara enemics entre
els meus fills. Les Potencies del mon vomitaran foc i voldrien que
les paraules s'apaguessin a la gola dels Custodis de la meva llei.
Aixa no passara. Paran mal, mal a si mateixos. Tu ves de pressa: si
no es resolen les dificultats, talla-les. Si t'angoixes, no t'aturis:
continua fins que sigui tallat el Cap de l'Hidra de l'error. Aquest
cop fara tremolar la terra i l'infern; pero el mon estara segur i tots
els bons exultaran. Reuneix, doncs, al teu voltant encara que nomes
siguin dos Assessors, pera alla on vagis continua i acaba l'obra que
se't va confiar.
Els dies corren veloc;:os, els teus anys avancen cap al nombre
establert. Pera la Gran Reina sera sempre la teva ajuda, i com en
els temps passats, en el futur sera sempre magnum et singulare in
Ecclesia praesidium (gran i poder6s ajut a l'Esglesia)».
11 ·
Vint ratlles mes endavant Don Bosco paria del futur del Papa:
«Ara es vell, decrepit, inerme; espoliat, de tota manera amb la
paraula esclava fa tremolar tot el mon» (l'ocupaci6 de l'Estat Pon-
tifici no arribaria fins al 20 de setembre».
344

37.3 Page 363

▲back to top
Negres amenaces sobre Franc;a
La pa.gina que en aquell moment va semblar mes incomprensi-
ble es referia a Franc;a. En aquells mesos Napoleo III era encara ei
sabira mes poder6s d'Europa. La desastrosa guerra amb Prussia
(que va comenc;ar ei 19 de juliol de 1870) i els estralls de la «Comu-
na» de Paris (man;-maig de 1871) eren impensables. Aquestes son
les paraules escrites per Don Bosco:
«Les lleis de Franc;a ja no reconeixen ei Creador, i el Creador es
fara coneixer i la visitara tres vegades amb ei fuet del seu furor.
Abatra la seva superbia amb les derrotes, ei saqueig i la destruc-
ci6 de les collites, dels animals i dels horhes ... Els teus enemics et
portaran a l'angoixa, a la fam, a l'horror i a l'abominacio de les
nacions. Pero, ai de tu, si no reconeixes la ma que et colpeja!. ..
Cauras en mans estrangeres, els teus enemics llunyans veuran els
teus palaus encesos. Les teves cases esdevindran un munt de runes
banyades amb la sang dels teu·s valents que ja no hi son».
Els dies segiients, Don Bosco es va acostar a molts bisbes, i es
va aprofitar del prestigi que tenia per encoratjar-los a accelerar la
definici6 de la infal·libilitat. Sembla que la intervenci6 mes insistent
la va fer amb monsenyor Gastaldi, aleshores bisbe de Saluzzo i gran
amic seu.
Lemoyne afirma que Pius IX va quedar «tan satisfet del zel de
Don Bosco que un dia li va dir:
-No podrieu abandonar Tori i venir a establir-vos a Roma? Hi
perdria, la vostra Societat?
-Santedat, seria la seva rufoa!» (Vida de S. Joan Bosco, vol.II,
p.44).
Don Bosco va tornar a marxar de Roma ei 22 de febrer.
EI 24 d' abril el Concili va aprovar per unanimitat el document
Dei Filius. Es una exposici6 densa i clara de la doctrina catolica
sobre Deu, la Revelaci6 i la fe. Subratlla especialment la idea que
ciencia i fe, si s'entenen rectament, no poden estar en contradiccio
perque totes dues venen de Deu.
Es infaHible ei Papa?
EI 15 de maig va comenc;ar a l'aula conciliar el debat sobre la
infal·libilitat del Papa. La discussi6 genera! va continuar fins al 4 de
juny. El cardenal Bonnechose, aquell dia, escrivia en el seu diari:
«Es podria dir que estem embarcats en una navegaci6 dificil a bord
d'una nau sacsejada per les onades, i en la qual tothom esta mare-
jat».
345

37.4 Page 364

▲back to top
Els pares estaven dividits en dos corrents que es van enfrontar
en un debat aspre a dintre i a fora del Concili. La majoria estava
per la infal-libilitat. La minoria (una seixantena, entre bisbes ale-
manys, francesos, italians i americans) veia en aquesta definici6 un
greu obstacle per a l'aproximaci6 a les esglesies protestants. Pius IX
va fer sentir moltes vegades ei pes de la seva autoritat en favor de
la definici6.
EI 18 de juliol ei Concili va aprovar ei text referent a la infaJ.li-
bilitat. «Va ser un dia de molta pluja a Roma i de temporals
violentissims -recordava un testimoni-. Mentre monsenyor Valen-
ziani Hegia el text, les finestres eren sacsejades pels trons, i quan no
hi havia la llum dels llamps regnava una foscor aclaparadora».
La decisi6 del Concili, signada pei Papa, va definir com a
dogma de fe aquesta veritat:
«EI Roma Pontifex, quan parla ex catedra, es a dir, quan,
exercint l'ofici de pastor i doctor de tots els cristians en virtut de la
seva autoritat apostalica, defineix una doctrina referen! a la f e o als
costums com a vinculant per a tota l'Esglesia, gracies a l'autoritat
divina que se li va prometre en la persona de Pere, te la infal·libilitat
de la qual ei divi Redemptor vol que estigui dotada la seva Esglesia.
Per aixa aquestes definicions del Roma Pontifex s6n immutables
per elles mateixes, no en virtut del consentiment de l'Esglesia».
Acabades les jornades sobre la infal·libilitat, es va establir una
pausa de quatre setmanes. S'hauria de reprendre ei Concili amb la
discussi6 sobre els Bisbes. Pera uns greus esdeveniments s'estaven
precipitant sobre Europa.
Els «bersaglieri» a Porta Pia
EI 19 de juliol Napole6 III va declarar la guerra a Prussia. Va
ser un desastre. Les desfetes franceses es van succeir l'una darrera
l'altra, fins a la de Sedan (2 de setembre) en la qual va caure
presoner ei mateix Napole6.
Frarn;a no es va rendir. Va proclamar la republica i va portar el
govern a Tours, pera al final va haver de cedir. La pau, humiliant,
es firmara a Frankfurt ei maig de 1871, despres que Paris haura
intentat transformar-se en una republica de tipus jacobi (la «Comu-
.(
na») i haura estat ferotgement aixafada per les mateixes tropes
franceses (14.000 morts).
Una vegada derrotat Napole6 a Sedan, ei govern italia es va
sentir «amb les mans lliures» en els relacions amb Roma. Havia
obtingut ei Veneto amb una desgraciada «tercera guerra d'indepen-
346

37.5 Page 365

▲back to top
dencia» (1866). Ara 60.000 homes, guiats pei general Rafael Cador-
na, van rebre l'ordre de reunir-se a les fronteres del Laci per con-
querir Roma. L' exercit pontifici, a les ordres del genera! Kanzler,
tenia 14.600 homes.
Molts, en aquells mals moments, van aconsellar a Pius IX que
abandones la ciutat. Una nau anglesa estava aparellada per trans-
portar-lo a Malta. Altres suggerien Espanya o America. El Papa,
que considerava un error la seva fugida a Gaeta ei 1848, estava ben
decidit a quedar-se. De tota manera va fer consultar algunes perso-
nes de la seva confian<;a. Tambe Don Bosco, la inspiraci6 del qual
apreciava al maxim, quan se'I va interpel.Jar sobre que convenia fer,
va respondre: «Que ei sentinella, l'Angel d'Israel, es quedi al seu
lloc i faci guardia a la roca de Deu i a l' Area Santa>>. La carta
enviada urgentment a Roma, va ser copiada amb bona lletra per
don Cagliero.
Civitavecchia, atacada per terra i ai'llada per mar per la flota
que havia arribat per sorpresa, es va rendir a Nino Bixio la nit del
15 de setembre. Mentrestant les tropes de Cadorna havien entrat al
Laci i havien envoltat Roma.
A dos quarts de sis del 20 de setembre una bateria de la divisi6
Angioletti va obrir foc contra la Porta San Giovanni. Era un en-
gany. L'objectiu «autentic» era la Porta Pia. Els bersaglieri van
obrir el cami i van penetrar al pare de Villa Patrizi fent fora els
fusellers que impedien l'avan~ada de !'artilleria. Una vegada a la
Via Nomentana, !'artilleria italiana va obrir foc sobre Porta Pia.
Abans de les nou s'havia obert a la muralla una bretxa de trenta
metres, per on es van llanc;:ar ei 12e i ei 34e batallons de bersaglieri.
Dos o tres minuts abans de les deu, va arribar a la taula del
Papa la comunicaci6 de la caiguda de les muralles. Segons el pla ja
preparat, ei Papa va ordenar que s'hisses la bandera blanca al
castell Sant'Angelo, i va fer arribar al genera! Kanzler l'ordre de
rendici6.
EI balanc;: de perdues humanes va donar xifres minimes, pera
sempre tristissimes: per part italiana 56 morts i 141 ferits; per part
pontificia 20 morts i 49 ferits.
Contra els responsables de la conquesta de Roma, «encara que
estiguin investits de la dignitat mes sobirana», el Papa va pronun-
ciar l'excomuni6 major.
Don Bosco, escriu Lemoyne, «va tenir noticia de la presa de
Roma mentre era a Lanzo, i amb admiraci6 dels presents la va rebre
amb tranquil·litat, com si sentis una cosa que ja coneixia des de feia
temps».
347

37.6 Page 366

▲back to top
EI Papa va enviar als pares conciliars encara presents a Roma
una comunicaci6: «En aquesta luctuosa condici6 de les coses, i
coneixent que els Pares del Concili no podrien tenir la llibertat,
seguretat i tranquil-litat necessaries per tractar amb N6s dignament
sobre les coses de l'Esglesia... , suspenem la celebraci6 del Concili
ecumenic vatica».
L'estremiment del final a Varazze
L'ocupaci6 de Roma, la fi de l'Estat Pontifici, va tenir un resso
enorme, inimaginable per a nosaltres. Acabava una epoca que havia
durat 1.500 anys. A molts els va semblar que era la fi de l'Esglesia.
Al cap d'un any, tambe la jove i delicada Congregaci6 salesiana
va experimentar per un moment l'estremiment de la fi~
6 de desembre de 1871. Mentre es troba a l'estaci6 de Varazze
Don Bosco cau a terra desmaiat. Els presents temen que es un atac
de feridura. EI porten a pes de bra9os a la casa salesiana, on han de
posar-lo al llit com si fos un nen.
La malaltia, despres d'uns dies d'incertesa, sembla que es molt
greu. En poc temps ei cos de Don Bosco s'omple de butllofes petites
i dures. Te uns dolors molt punyents i la febre puja pavorosament.
Don Bosco te un peu a la tomba, li administren ei Viatic.
A Tori tot es consternaci6. Si Don Bosco es mor, que se salvara
de Ia seva obra? EI pare Rua, el seu bra9 dret, nomes te 34 anys.
Molts salesians ofereixen aquells dies la seva vida per Don Bosco. I
sembla que ell despres va dir: «M'havia de morir a Varazze. Els
anys que han vingut despres s6n un regal que Deu ha fet a algun
dels meus fills».
La malaltia dura dos mesos. Al comen9ament les notfcies s6n
tan alarmants que, per no trasbalsar Ia vida de l'oratori, nomes es
donen per telegrama i amb frases mes aviat generiques.
Pero precisament aquest detall crea l'ocasi6 d'un dels testimo-
niatges mes bonics de l'amor que envolta Don Bosco.
Entre Varazze (on ha anat per vetllar Don Bosco Pere Enria,
l'orfenet del colera de 1854) i Josep Buzzetti (que a Tori esta 1mpa-
cient perque no te notfcies precises sobre Ia salut del «seu» Don
Bosco) entra en funcionament una mena de «correu clandesti». Les
cartes d'aquests dos «ex-nois» de Don Bosco s6n pobres, plenes de
topics, pero contenen un afecte dolcissim, absolutament genui.
348

37.7 Page 367

▲back to top
Les cartes dolcissimes
En reproduYm alguns fragments.
23 de setembre. Enria a Buzzetti:
«Amb grandissim dolar he de donar noticies no gaire bones del
nostre pobre pare. Avui la febre no l'ha abandonat ni un instant.
Tot el dia ha estat xop, de tant que suava. Moltes vegades m'ha
espantat, perque somiant gemegava. Jo m'acostava de seguida al llit
i ell em deia que no era res.
Ah! estimat Buzzetti, no tinc forces per escriure, de tan gran
que es ei meu dolor. Per caritat, digues que resin, pero amb tot ei
cor, i el Nen Jesus es compadira de nosaltres. S6n les 2 de la
matinada, ara sembla que s'ha endormiscat. Us desitjo a tots bones
festes. Jo les passare amb el cor adolorit al costat del llit del meu i
vostre estimadissim pare».
Buzzetti li respon:
«No he pogut acabar la lectura de la teva del 23 pel gran dolor,
disgust, i per les llagrimes que no podia contenir en saber que
l'estimat Don Bosco sofreix cada dia mes.
He pregat i recomanat a tothom que pregui; fins i tot he dema-
nat al Nen Jesus que em faci sofrir tots els mals que pateix Don
Bosco, i tambe la mort, perque ell es restableixi aviat i visqui molts
anys.
Continua escrivint, no tinguis por de disgustar-me sin6 que el
disgust me'l donaries si deixessis un sol dia de tenir-me al corrent de
la preciosa salut de l' estimat pare nostre. Besa-li la sagrada ma de
part meva i digues-li que em beneeixi».
«3 de gener. Estimat Buzzetti, la salut de l'amor6s pare nostre
va millorant, pero lentament. Encara li surten petits fur6ncols que
el turmenten una mica i li donen una mica de febre.»
Buzzetti respon: «Estimat Pere, estem esperant bones noticies.
Ahir va acabar la novena, per aixo avui, si Maria Auxiliadora ens
considera dignes del seu amor, es posara bo el nostre estimat Don
Bosco; en cas contrari continuarem molestant-la fins que calgui.
Has de saber que faun fred que pela, cada dia hi ha uns quants
gerros esquerdats pei gel, i el que tenies a la teva mansarda ha fet
la mateixa fi».
Quan Don Bosco va comenc;ar a millorar de debo, Enria va
enviar un telegrama a Buzzetti: «Ahir festa. Papa llevat. La teva
349

37.8 Page 368

▲back to top
visita agradaria. Avui be». Les paraules «Papa llevat» es van escam-
par en un moment per l'oratori, i van despertar una gran alegria.
Com que la millora continua, Enria esta dos o tres dies sense
enviar noticies, i Buzzetti li escriu: «Estimat Pere, encara ets viu? 1
si ho ets, com espero, per que no compleixes la promesa de no
deixar passar ni un dia sense donar-me noticies de l'estimat Don
Bosco? Aixi que, no et burlis de mi!».
Enria respon immediatament: «La salut de Don Bosco millora
cada dia. Algunes vegades exclama: "Ah, el dia que entrarem a
l'oratori!. .. ". 1 despres es queda commogut i abstret en el pensa-
ment del que experimentara quan torni a la nostra beneYda casa».
EI 15 de febrer Don Bosco va poder tornar a Tori. Va entrar al
santuari de Maria Auxiliadora perla porta gran. A l'esglesia l'espe-
raven els nois de Valdocco i molts amics. Aixi que va arribar al
presbiteri, Buzzetti va entonar el psalm Laudate, pueri, Dominum
(Lloeu, infants, ei Senyor). Agenollat als peus del sagrari i de Maria
Auxiliadora, Don Bosco va pregar molta estona. Despres va donar
les gracies als nois, i els va invitar a donar les gracies a la Mare de
Deu.
«Enria s'havia quedat agenollat al presbiteri -recorda Ama-
dei-, i Buzzetti, agafant-lo pei bra9, el va acompanyar fora». Es
van abra9ar i van plorar.
350

37.9 Page 369

▲back to top
43
COOPERADORS: SALESIANS EN EL MON
Durant els anys 70 es va anar concretant ei projecte dels Coope-
radors salesians. Com totes les idees de Don Bosco, no va neixer de
cop: tenia arrels llunyanes.
«Tot just comenc;~da !'obra dels oratoris el 1841 -va escriure
Don Bosco- alguns pietosos i zelosos sacerdots i laics van vcnir a
ajudar a cultivar els sembrats, que des d'aleshores es presentaven
abundants en la classe dels jovenets en perili. Aquests cof.laboradors,
o cooperadors, van ser sempre el suport de les obres que la divina
Providencia ens posava a les mans. »
Aden a don Borel
Don Bosco recorda els sacerdots, abans que ningu. Tambe els
hem trobat nosaltres, seguint ei fil de les seves vicissituds. Primer a
l'oratori itinerant, despres a Valdocco. Hi va haver discrepancia per
les seves idees «boges», i despres perla seva actitud «politica». Pera
l'amor concret a la joventut va fer superar obstacles i barreres. Pere
Merla, Lluis Nasi, Lleonard Murialdo, lgnasi i Josep Vola, Jacint
Carpano, i sobretot don Cafasso i el «pare petit», don Borel, esta-
ran sempre mes lligats a l'obra salesiana, com a cooperadors fidels
i sacrificats de Don Bosco.
EI «pare petit» va tancar els ulls a aquesta vida ei 9 de setembre
de 1873. Don Bosco va plorar al seu costat, quan agonitzava. Va
dir: «Semblava un capellanet de no res, i en canvi deu bons cape-
llans no haurien fet tot ei be que va fer aquest gran obrer de Deu».
A la seva mort no va deixar ni tan sols el necessari per enterrar-
lo. Pera Don Bosco sabia quantes vegades havia buidat la bossa a
le.s seves mans, sense preocupar-se de si eren monedes de poc valor
o peces d'or. Els directors salesians, cridats per Don Bosco per als
funerals, van portar a l'espatlla el feretre. Els clergues, els joves, la
351

37.10 Page 370

▲back to top
l:
'i
banda de l'oratori, ei van acompanyar al cementiri. Eren els cler-
gues, els sacerdots i els joves de qui Don Bosco li parlava el 1844:
«I tanmateix hi son, perque jo els veig».
Homes i dones de bona voluntat
Al costat dels sacerdots hi ha els laics. Alguns pertanyien a
families aristocratiques: ei comte Cays (que es fara salesia i sacerdot
en edad avan9ada), el marques Fassati de Montemagno, ei comte
Callori de Vignale, ei comte Scarampi de Pruney. Altres eren sen-
zills treballadors i comerciants. Don Bosco recordava. amb molt
agrai"ment un quincallaire, Josep Gagliardi, que consagrava als jo-
ves de l'oratori ei seu temps lliure i els seus estalvis.
La cooperaci6 d'aquests laics era variada. Don Bosco sol·licitava
especialment la seva disponibilitat per «fer catecisme» el diumenge
i durant la quaresma. Alguns l'ajudaven tambe en les classes noc-
turnes, i en l'assistencia als joves. Altres buscaven una bona feina
per als nois, especialment per als que havien sortit de la preso.
No es tractava nomes d'homes. Ja hem parlat de les «mares»
que treballaven a l'oratori: mama Margarida, la mare de don Rua,
la de Miquel Magone, la germana de mama Margarida, la mare del
canonge Gastaldi.
Aquesta ultima s'encarregava de fer rentar la roba dels nois i de
repartir-la cada dissabte. «Bona falta feia -recordava Don Bosco-.
Entre aquells pobres nois n'hi havia que no podien canviar-se rnai
el parrac de carnisa que portaven, i anaven tan bruts que cap arno
no els volia al seu taller».
EI diumenge, la senyora Gastaldi reunia els nois i, «com un
genera!», inspeccionava minuciosament els vestits i la neteja de
· cadascun, fins i t.ot els Hits, que sovint eren petits i olorosos caus.
Molts cooperaven no amb l'acci6 sin6 amb diners. Un capella
donava per als nois mes pobres tots els diners que rebia dels pares
benestants. Un banquer passava una pensi6 regular, com si fos un
«asilat» de Don Bosco. Un artesa portava regularment els seus
estalvis.
Salesians externs: refusats
Don Bosco es va anar convencent de mlca en mica que seria
oportu reunir aquests col·laboradors en una associaci6.
EI primer intent el va fer el 1850, reunint set homes de confian9a
«tots catolics i laics». Va ser un fracas.
352

38 Pages 371-380

▲back to top

38.1 Page 371

▲back to top
El 1864, segon intent. Quan va presentar les Regles de la seva
Societat a Roma, hi havia afegit un «capitol» que va fer arrufar el
nas a molts monsenyors. Parlava de «salesians externs». Qualsevol
persona, fins i tot vivint en familia, hauria pogut ser salesia. No
faria els vots, pero col·laboraria en la feina dels salesians per als nois
pobres. En l'article 5 preveia fins i tot que qualsevol salesia que
sortis de la Congregaci6 «per un motiu raonable» n'esdevindria
«membre extern».
EI capitol va ser refusat. Don Bosco, amb la tenacitat propia
dels piemontesos, el va tornar a presentar, primer modificat i des-
pres com un apendix. No hi va haver manera. Per aconseguir l'a-
provaci6 de les Regles (l'aconseguira el 1874) es va haver de resignar
a treure'I. Avui potser seria considerat «una intuYci6 genial».
Refusat el projecte dels «salesians externs», Don Bosco es va
posar a treballar de seguida en una cosa c..;emblant. EI 1874 va trai;ar
les grans linies d'una Unio de sant Francesc de Sales. Els directors,
consultats, van demostrar poc entusiasme. Allo els semblava una
confraria mes. Don Bosco va moure ei cap:
-No m'enteneu. Pero ja veureu com aquesta Unio sera el su-
port de la nostra Societat. Penseu-vos-hi.
Els objectius principals que Don Bosco fixava a la Unio eren tres:
-fer-se ei be a si mateix amb l'exercici de la caritat amb ei
pro:isme, especialment amb els nens pobres i abandonats;
-participar en les obres de pietat i de religi6 que porten a terme
els Salesians;
-recollir nens pobres, instruir-los en la propia casa i defensar-
los dels perills.
Els Cooperadors Salesians
EI 1876 va arribar la forma definitiva. Va anomenar la pia Unio
dels seus col.Jaboradors «Cooperadors Salesians». Va escriure i im-
primir rapidament el reglament iel va enviar al Papa perque l'apro-
ves. Va arribar un «breu» de Pius IX el 9 de maig de 1876.
EI objectius eren els mateixos exposats feia fos anys: fer-se el be
un mateix amb una vida cristiana compromesa, ajudar els salcsians
en les seves empreses, «allunyar» els mals que amenacen la joventut.
Els mitjans suggerits son semblants als que fan servir els sale-
sians: catecismes, exercicis espirituals, suport a les vocacions sacer-
dotals, difusio de la bona premsa, pregaria i almoina.
Aquesta ultima paraula va causar molts equivocs. Molts sale-
sians van reduir de fet l'activitat dels cooperadors a l'ajuda en
353

38.2 Page 372

▲back to top
1. Primara casa salesiana a Barcelona- Sarria. Don Bosco s'h i va al lotjar a l'abril i al maig
de 1886. 2. Capella de sant Joan Bosco a les mate ixes habitacions que va ocupar. S' h i
conserven relfquies del sant i les pint ures murals de Ramon Borrell que figuren en les iHu s-
t racions seguents. 3. Somni dels nou anys. 4 . Trobada am b Ba rtomeu Garell i. 5. Somni de
les missions tingut a Sarria. 6. Guarici6 de la para lit ica . 7. Mort de Don 8osco. 8. 9 , 10.
11 , 12 i 13 . Llocs que Don Bosco va v isitar a Barcelona: Martf-Codolar, coH egi del Sag rat
Cor, Can Serra, casa de D." Dorotea Chopitea, palau Moja, basfl ica de la Merce i esg les ia
de Betlem, respectivament.

38.3 Page 373

▲back to top

38.4 Page 374

▲back to top

38.5 Page 375

▲back to top

38.6 Page 376

▲back to top

38.7 Page 377

▲back to top

38.8 Page 378

▲back to top

38.9 Page 379

▲back to top

38.10 Page 380

▲back to top
diners per a les seves obres. Don Bosco va intervenir energicament
contra aquest enviliment del Cooperador.
«Cal comprendre be la finalitat de la pia Unio -va dir a Tolo
ei 1882-. Els Cooperadors Salesians no tan sols han de recollir
almoines per a les nostres obres, sin6 tambe procurar per tots els
mitjans possibles cooperar a la salvacio dels seus germans, en parti­
cular de la joventut».
En els viatges per Italia i l'estranger, Don Bosco es va preocu­
par molt per fer creixer l'exercit dels seus Cooperadors. «Geneva i
la Liguria li van proporcionar grans contingents -escriu Morant
Wirth-. A Franc;a, Nic;a va ser un centre important, a causa del
caracter cosmopolita de la ciutat. A Marsella cls Cooperadors eren
tan fervents que, amb ells, Don Bosco tenia la impressi6 d'estar en
familia».
A Espanya (Barcelona) va viure una de les figures mes caracte­
ristiques dels Cooperadors: donya Dorotea de Chopitea. Va esdeve­
nir la «mare de les obres salesianes», i se n'ha introdui't la causa de
beatificaci6.
EI «Butlleti Salesia» arriba tambe a Sotto il Monte
Don Bosco va voler donar als Cooperadors un instrument que
servis per mantenir-los units entre ells i amb el centre de les obres
salesianes. Va ser el Butlletf Salesia, revista mensual. EI primer
numero va sortir per l'agost de 1877.
Don Bosco confiava tant cn ei Butlletf, que en va preparar
personalment els primers numeros. Quan no el va poder continuar
mes, va privar els seus col·legis d'un director molt valid, el pare
Joan Bonetti (que va formar part del Capitol Superior), i li va
confiar ei Butlletf. Quan li preguntaven «a qui l'havien d'enviar»,
Don Bosco responia: «A qui ei vol i a qui no el vol».
En ei Butlletf es van publicar les primeres cartes dels missioners
salesians, que Hegien avidament els joves i els adults. Es va publicar
per capitols la primera «Historia de l'oratori de Don Bosco», tambe
esperada amb vivissima curiositat. Hi apareixien regularment les
noticies de les obres salesianes escampades pei mon, i les gracies mes
notables de Maria Auxiliadora Aquell modest fascicle mensual va
penetrar a tot arreu i va guanyar moltissims amics per a Don Bosco
i les seves obres. El Papa Joan XXIII recordava: «Els meus primers
anys van ser alegrats i protegits per l'estimada imatge de l'Auxilia­
dora. Era una reproducci6 molt senzilla: el retall del Butlletf Salesia
354

39 Pages 381-390

▲back to top

39.1 Page 381

▲back to top
que l'oncle-avi Xavier rebia i ens Hegia a tots nosaltres amb gran
entusiasme. La pietosa imatge era ei capc;al del llit. Quantes prega-
ries i quantes confidencies davant aquella humil efigie! I Maria
Auxiliadora sempre em va ajudar».
EI 1884, parlant amb ei pare Lemoyne, Don Bosco va manifes-
tar un pensament que a poc a poc se li havia anat il·luminant:
«L'objectiu principal dels Cooperadors no es ajudar els salesians,
sin6 ajudar l'Esglesia, els bisbes, els rectors, sota l'alta direcci6 dels
salesians».
«A la mort de Don Bosco el 1888 -escriu Wirth- una cosa era
evident: la forc;a apostolica de la modesta Congregaci6 salesiana
s'havia multiplicat per deu gracies a l'ajuda fraterna dels seus coo-
peradors. Molts d'ells mereixen ser considerats de fet, si no juridi-
cament, autentics salesians en ei mon».
355

39.2 Page 382

▲back to top
44
FRANCESC, EUSEBI, FELIP, MIQUEL
I MOLTS AMICS
EI 1870 Don Bosco va fer 55 anys. La seva vida, que en les
primeres decades era viva<; i nerviosa com un torrent de muntanya,
s'eixampla, es converteix en un riu majestu.6s. Els ultims 18 anys de
la seva existencia, registrats minuciosament en pilons de documents
i de testimoniatges, s'han condensat en 9 volums de Memories Bio­
grafiques, dos dels quals superen les 1.000 pagines.
Es ben elar que cada biagraf de Don Bosco ha d'usar decidida­
ment el verb «descartar». Els fets, les trobades, les narracions als
joves, els somnis, tot es commovedor, humanissim. Sap greu deixar­
ne de banda desenes i desenes. 1 tanmateix, calculant les pagines,
tambe nosaltres ens hem de resignar a tallar i padar vigarosament .
Pera en aquest capital ens prenem una petita revenja. Expliquem
desardenadament alguns dels fets i de les trobades d'aquests anys
que ens han impressianat mes, i demanem perd6 si no aconseguim
lligar-las amb un fil «lagic». La vida, d'altra banda, no sempre fa
servir la «lagica» com a cami principal.
«He robat dos pans»
Agost de 1872. Va tacar la campana i una turba immensa de
nais es va precipitar fora de les aules i dels tallers cridant: «EI
berenarl EI berenar! ».
Dos forners havien col.Jocat al fons del pati quatre enormes
cistells de vimet, plens de panets frescos i olorosos. «Nomes un per
a cadascu! », cridaven.
Francesc Piccollo, un noi d'11 anys que havia arribat feia pac
de Pecetta Tarinese, mirava tota aquella cua i esperava el seu torn.
Havia menjat malta sopa a migdia pera despres, amb les hores, la
gana s'havia tornat a despertar. 1 pensava que un sol panet era poc
356

39.3 Page 383

▲back to top
comparat amb la gana. Hauria volgut almenys ei doble de raci6.
Pero l' oratori era pobre, i ni ei pa no era abundant en aquell 1872.
Mentre pensava aixo, va veure que alguns companys seus, des-
pres d'haver-se posat a la butxaca un panet, es tornaven a posar
tranquil-lament a la fila i n'agafaven un altre, i un altre, sense que
ningu s'adones.
«Jo tambe -va explicar despres Francesc- em vaig deixar
vencer per la gana, vaig robar dos panets i vaig c6rrer a darrera el
porxo, a menjar-me'ls amb avidesa. Pero despres vaig tenir remordi-
ments.
-He robat -pensava-. 1 dema, com gosare combregar? M'he
de confessar!
Pero ei meu confessor era Don Bosco i jo sabia que s'entristiria
molt quan sabes que havia robat. Que podia fer? No tant per
vergonya, com per no disgustar Don Bosco, em vaig eseapar per la
porta de l'esglesia i vaig c6rrer de dret al santuari de la Consolaci6,
no gaire lluny.
Vaig entrar a l'esglesia mig fosca, vaig triar ei confessionari mes
amagat, i vaig comern;ar la confessi6:
-He vingut a confessar-me aqui perque em fa vergonya confes-
sar-me amb Don Bosco. (Hauria pogut no dir-ho, pero estava tan
acostumat a la sinceritat que em va semblar important.) Una veu em
va respondre:
-Digues. Don Bosco no sabra mai res.
Era la veu de Don Bosco! Misericordia! Em va venir una suor
freda. Pero si Don Bosco era a l'oratori, com podia ser? Un mira-
cle? No, res de miracles. Don Bosco havia estat invitat, com de
costum, a confessar a la Consolaci6, i jo m'havia ensopegat, preci-
sament, amb aquell de qui volia fugir.
-Paria, fillet. Que t'ha passat?
Tremolava com una fulla.
-He robat dos pans !
-1 t'han fet mal?
-No.
-Aleshores no et preocupis. Tenies gana?
-Si.
-Gana de pa i set d'aigua, bona gana i bona set. Mira: quan
necessitis alguna cosa, demana-la a Don Bosco. Et donara tot el pa
que vulguis. Pero recorda-te'n be: Don Bosco s'estima m~s la con-
fiarn;a que creure't innocent. Amb la teva confian~a et podra aju-
dar, en canvi amb la teva innocencia podries relliscar i caure, i
357

39.4 Page 384

▲back to top
ningu no et donaria la ma. La riquesa de Don Bosco es la confianc;a
dels seus fills. No ho oblidis mai, Francesc.
L'any segiient jo feia el segon curs, i un dia, a l'hora de dinar,
em diuen que la meva mare m'espera al parlador. La troba que plora:
-Mare, que ha passat?
-Res, Cesc, res. Pero mira, som pobres, i l'econom m'ha dit
que si no paguem els mesos que devem hauras de marxar...
Plorava per aquella amenac;a, i jo, que havia de tornar a classe,
la vaig deixar plorant. Pera a l'hora d'esbarjo de la tarda vaig
tornar a veure la mare que encara m'esperava a la porteria, aquesta
vegada contenta i somrient. Em va dir:
-Escolta, Cesc, ja no ploro. He anat a trobar Don Bosco i
m'ha dit: bona dona, digueu al vostre noi que si l'ecanom el fa fora
per la porta torni entrar per l'esglesia i que vingui a veure'm. Don
Bosco no el fara mai fora.
Despres la mare em va fer un pet6 i se'n va anar. Aquell mateix
vespre l'econom em va fer cridar i jo, espantat, abans de presentar-
m'hi, vaig c6rrer a veure Don Bosco. Vaig trucar a la porta:
-Qui hi ha?
-:-S6c jo, Francesc Piccollo.
-Entra, entra. Aixi, Francesc -i va agafar un full de paper-,
quants mesos deu la teva mare?
Els hi vaig dir, i Don Bosco, amb delicadesa, va escriure el
rebut per tot l'any, iel va firmar. Ninguno es va adonar de la seva
generositat, ni tan sols l'econom a qui vaig portar el rebut. Em vaig
emocionar mes de la manera delicada com m'havia ajudat que de la
mateixa obra de caritat.
Van passar tres anys mes. Ja feia cinque. Un dia els mes gran-
dets envoltavem Don Bosco mentre passejavem seta els porxos.
Hauria volgut parlar a soles amb ell, pera no :::n'atrevia. Pero com
sempre ell se'n va adonar i sense mes ni mes em va fer anar a part
i em va dir:
-Tu vols dir-me alguna cosa, oi?
-Ho ha endevinat. Pera no voldria que els altres ho sentissin.
-I li vaig dir a cau d'orella:
-Vull fer-li un regal. Em sembla que li agradara.
-I quin regal vols fer-me?
-Prengui'm!
·Don Bosco va somriure:
-I que vols que en faci d'un tipus com tu?. -Pera de seguida
es va posar serios i em va dir:
-Gracies, Francesc. No podries fer-me un regal que m'agrades
358

39.5 Page 385

▲back to top
mes. L'accepto no pas per a mi, sina per oferir-te i consagrat-te tot
al Senyor i a Maria Auxiliadora.»
Francesc Piccollo va ser salesia i sacerdot, i va treballar durant
30 anys a Sicilia com a professor, director i despres inspector de les
obres salesianes. Va viure fins al 1930.
Eusebi Calvi, de Palestro
El mateix 1972, un altre noi magnific, Eusebi Calvi, de Pales-
tra, estava preocupat perque els seus no podien pagar mes la pensi6.
Don Bosco ei va veure trist i li va preguntar:
-Que tens, Eusebi?
-Ah, Don Bosco. Els meus no poden pagar mes la pensi6 i em
veig obligat a deixar els estudis.
-Pero tu no ets amic de Don Bosco?
-Ja ho crec!
-Aixi la cosa s'arregla facilment. Escriu al teu pare que del
passat no se'n preocupi mes, i que en el futur pagui el que pugui.
-Pera el meu pare voldria saber la quantitat exacta perque vol
comprometre's a donar tot ei que pugui.
-Quant era la pensi6 fins ara?
-Dotze lires al mes.
-Escriu-li que la posem a cinc. I que les pagui si pot. Vine al
meu despatx que et fare una nota pera l'econom.
Tambe Eusebi Calvi es va fer salesia i sacerdot, va treballar a
Calabria i Sicilia, i va viure fins al 1923. «Quants milers de nois
-va escriure ei pare Amadei- van rebre aquests signes d'afecte per
part de Don Bosco !»
Don Bosco es va disgustar
Quan Don Bosco va arribar a Lu en les excursions de tardor (ho
hem explicat en ei capitol 37), al pati de la casa dels Rinaldi va
acaronar un nen de 5 anys, Felip.
Quan aquell noi va fer 10 anys, ei nom de Don Bosco va tornar
a sortir en la seva vida. Al poble de Mirabello, a un tret de fusell de
Lu, Don Bosco havia obert ei «petit seminari». EI senyor Cristofol
Rinaldi va pensar enviar-hi Felip.
EI noiet, robust i afable, va agafar sota el brac; ei farcellet, va
fer un peto a la mare, i va anar cap al col·legi amb ei carruatge del
pare. Tenia ei cor una mica encongit com tots els nois que surten de
359

39.6 Page 386

▲back to top
casa per primera vegada. Pero era serios i reflexiu i comprenia que
aquell sacrifici podria obrir a la seva vida uns horitzons que no
fossin els camps i les vinyes del papa.
El seu professor va ser el clergue Pauet Albera. «Don Albera
-escriura- va ser pera mi un angel custodi. Va ser l'encarregat de
vigilar-me i ho va fer amb tanta caritat que em sorpren cada vegada
que hi penso». Pero desgraciadament no hi havia nomes don Albe-
ra. Un altre assistent tenia unes maneres grolleres que ofenien.
Don Bosco va venir dues vegades des de Torf per visitar el «petit
seminari», i va parlar llargament amb Felip. Es van fer amics.
A la primavera, per desgracia, va passar un fet reprovable.
Felip estava cansat pels estudis intensos dels mesos d'hi·1ern i a mes
l'ull esquerre havia comen9at a molestar-lo seriosament. Un dia que
estava particularment tens, l'assistent de l'actitud grollera va xocar
amb ell violentament. Felip no va perdre els estreps. Va anar de dret
a veure el Director per dir-li que volia tornar a casa. Semblava el
caprici d'un moment, pera no va ser aixi. Felip estava decidit i no
hi va haver ningu capac; de fer-lo canviar de parer.
Quan Don Bosco aquell curs va arribar per tercera vegada a
Mirabello, se'l va informar que Felip Rinaldi havia tornat amb la
familia. Es va disgustar. Li va escriure una carteta a Lu, en que li
demanava que es repenses de la seva decisio.
De cartes de Don Bosco, Felip en va rebre moltes durant els
anys segiients. En cadascuna hi ha la invitacio a repensar-se, a
tornar: «Les cases de Don Bosco, recorda-ho, Felip, sempre estan
obertes per a tu».
Rarament Don Bosco ha insistit tant amb un noi. Gairebe sem-
bla que veia alguna cosa precisa en ei seu futur. Pero el noi, tot i
continuant sent amic de Don Bosco, no hi esta disposat.
1874. Felip te 18 anys, i Don Bosco va a veure'l a Lu. Precisa-
ment quan es a casa seva es presenta una pobra dona. Camina amb
crosses i te un brac; rnalalt. Ha vingut per suplicar a Don Bosco que
la euri. EI Sant li dona la benedicci6 de Maria Auxiliadora i aquella
dona, sota la mirada de Felip, llen9a les crosses i torna a casa
guarida. EI jove esta molt emocionat, pero a una enesima invitaci6
de Don Bosco perque ei segueixi a Tori contesta que no. Aquest
«no» li pesara tota la vida: «Que el Senyor i la Mare de Deu facin
que, despres d'haver-me resistit tant a la gracia en el passat -dira
un dia humilment-, no n'abusi mes en el futur».
Aquell «no» dit a Don Bosco es per a Felip el primer d'una
serie. Comen9a a dir no a les pregaries, a la mare que el renya per
freqiientar amistats perilloses, al rector que el convida a anar rnes
360

39.7 Page 387

▲back to top
sovint a l'esglesia. Una veritable «crisi religiosa» que superara gra-
cies a les pregaries de la seva mare.
Quan Don Bosco va presentar bataila
1876. Felip Rinaldi fa vint anys. Els pares d'una bona noia han
vingut a veure el senyor Cristafol per avarn;ar una proposta de
matrimoni. Pera de Tori tambe arriba Don Bosco, decidit a presen-
tar batalla per emportar-se Felip.
Es una conversa llarga, decisiva. Amb la tenacitat senzilla dels
camperols, Felip exposa totes les seves dificultats. Pera Don Bosco
tambe es un camperol, i les rcbat amb calma una per una. Ha
descobert en aquell noi la fusta d'un gran salesia, i no vol deixar-
se'l escapar. «Em va guanyar a poc a poc -escriura Felip-. Els
pares em deixaven lliure, i la meva elecci6 queia sobre Don Bosco».
Novembre de 1877. Felip Rinaldi arriba a Sampierdarena, on
Don Bosco ha obert una casa per a les «vocacions adultes». Als 21
anys el camperol de Lu torna a obrir la gramatica italiana i la
llatina. Els primers temps son durissims. En el primcr deure de
classe, al costat d'un cementiri de creus vermelles i blaves, hi ha una
nota mortificant. 1 tanmateix, amb la mateixa tossuderia amb que
ha resistit tants anys la veu de Don Bosco, Felip s' enfila dia a dia
per la dura via dels estudis.
EI director de Sampierdarena es aquell Pauet Albera que l'havia
encantat a Mirabello. En els moments dificils troba consol en ell.
«Un dia li vaig dir que tenia por de fer-ne una de les meves i fugir.
Ell em va respondre: 1 jo vindre a agafar-te».
13 d'agost de 1880. Agenollat als peus de Don Bosco, Felip
pronuncia els vots de pobresa, castedat i obediencia. Es salesia. Te
24 anys.
A la tardor comern;a la seva pujada cap al sacerdoci. Rep els
ordes menors, el sotsdiaconat, ei diaconat. Hi ha un detall que
sorpren: Felip va endavant no perque ho vulgui, sin6 perque li ho
mana Don Bosco, en qui te la maxima confianc;a. Explicara: «Don
Bosco em deia: Tai dia faras tal examen, rebras tai orde. Jo obefa
cada vegada». Don Bosco no s'havia comportat mai aixi amb una
altra persona: exhortava, invitava, pera deixava que decidis l'indi-
vidu. Amb Felip, Don Bosco mana. Devia llegir molt clarament en
el futur d'aquell noi.
La vigilia de Nadal de 1882 Felip Rinaldi celebra la primera
Missa. Hi assisteix Don Bosco que, abrac;ant-lo, li pregunta: «Estas
361

39.8 Page 388

▲back to top
content ara?». La resposta es per fer caure !'anima als peus: «Si em
te amb voste, si; si no, no sabre que fern.
Pera al cap d'uns mesos torna de les missions d' America ei pare
Costamagna, i Felip, trasbalsat per primera vegada per l'entusias-
me, demana a Don Bosco per anar a les missions. Aquesta vegada
es Don Bosco qui diu que no:
· -Tu et quedaras aqui. A les missions hi enviaras els altres.
EI primer succesor de Don Bosco al cap de la Congregaci6
Salesiana sera ei pare Rua. EI segon, ei pare Pau Albera. EI tercer
sera ei pare Felip. EI vell don Francesia en dira: «De Don Bosco
nomes li falta la veu. Totes les altres coses, les te».
EI canonge que descansava
EI 1872 Don Bosco va anar a Genova per fer-hi una breu visita.
Explica ei pare Amadei:
«Entre altres va anar a visitar-lo el canonge Ampugnani, que
vivia a Marassi i l'havia ajudat a comprar ei col·legi d' Alassio. Don
Bosco li va preguntar:
- I ara, que fa?
-Jo? Res, descanso.
-Com, que descansa? Voste esta sa, i encara es jove.
-He treballat molts anys a America i ara descanso.
Don Bosco es va posar molt serios:
- I no sap que el descans del sacerdot es ei paradfs? I que Deu
ens demanara uns comptes molt estrictes del temps perdut?
EI canonge va quedar tan afectat per aquelles paraules que no
sabia per on girar-se per sortir. L'endema va tornar a la casa sale-
siana i va dir al director que el fes tocar, fer classe de musica,
predicar:
-Don Bosco -va exclamar- m'ha dit unes paraules terribles!
Tambe es va trobar amb ei Superior Genera! dels Mfnims de
sant Francesc de Paula, home doctissim, que feia de rector. Despres
de saludar-lo respectuosament, Don Bosco li va dir:
-Qui sap quanta feina deu tenir com a Genera! de l'Orde!
-Realment poca, o cap. Soro pocs, sap?
-Quants novicis hi ha?
-Cap.
-I quants estudiants?
-Cap.
-Com? -la cara de Don Bosco es va tornar seriosa i greu, la
362

39.9 Page 389

▲back to top
veu energica-. I voste no es belluga per impedir que desaparegui
un ordetan benemerit de l'Esglesia, que encara no ha complert ei fi
per al qual ei va crear el seu fundador, i que encara te tantes
profecies glorioses que s'han de fer realitat?
-Pera no es troben vocacions!
-Doncs, si no troba vocacions a Italia, vagi a Fram;a, a Espa-
nya, a America, a Oceania. Voste te una gravissima responsabilitat
i un compte molt gran per passar amb Deu. Quants esfor9os, quants
dolors ha hagut de suportar sant Francesc de Paula per fundar el
seu orde. I voste permetra que es perdin tantes pregaries, tants
esfor9os, tantes esperances?
EI bon Pare General estava com avergonyit. Va prometre que
faria tot ei que pogues per trobar noves vocacions».
Petits paletes a l'oratori festiu
Qui segueix la vida de Don Bosco en aquests anys pot tenir la
impressi6 que l'oratori festiu de Valdocco, que amb ell ha viscut
tantes jornades glorioses, ha desaparegut de l'horitz6. No es pas
aixi. Don Bosco, es veritat, esta absorbit al 900/o per la gran casa
per a estudiants i artesans que acull 800 nois, per les altres obres
salesianes que es van multiplicant. Pero no oblida ei «seu» oratori.
No hi ha gaires testimonis, pera suficients per retratar-lo tambe en
aquest sector.
«Vaig venir a Tori durant la quaresma del 1871 -explica Enric
Angel Bena-. Venia de Magnano Biellese i em matava treballant
amb els paletes. A la primera festa, com ens havia recomanat a mi
i als altres nois el rector, vaig anar a l' oratori de Don Bosco. Em va
agradar. Cada any, quan tornava a Tori de mar9 a novembre, vaig
continuar freqiientant-lo, fins que vaig anar a fer el soldat.
L'entrada a l'oratori en aquells anys era a l'esquerra del santua-
ri de Maria Auxiliadora. Hi havia una porta rude, de taulons. Hi
havia amb nosaltres tres o quatre sacerdots i rnolts clergues. Don
Bosco venia ordinariament al mati per a la Missa i a la tarda per al
catecisme.
EI segon any que vaig venir a Tori vaig fer la primera Comuni6
a l'oratori. Tots tenien un vestit net. EI que no el podia tenir de la
familia, el rebia de Don Bosco. Ell mateixa va celebrar la Missa a
l'esglesia de sant Francesc i ens va donar la Comuni6. Despres,
sortint de l'esglesia, hi havia una taula preparada per a nosaltres:
pa, formatge, llonganissa. Don Bosco va passar a donar una mique-
ta de vi, que abocava al vas de cadascu. Tambe va repartir galetes.
363

39.10 Page 390

▲back to top
Quan un jove tenia la jaqueta, els pantalons o les sabates tren-
cades, Don Bosco donava vestits, o sabates, potser apedai;ats, pero
bons. A l'oratori ens hi atreien els jocs, els regals que rebiem.
Tambe la musica de la banda era una bona atracci6.»
EI mateix 1871 va comenc;ar a freqiientar l' oratori festiu de
Valdocco Francesc Alemanno, un jove obrer de Villa Miroglio.
S'havia traslladat a Tori amb la familia. EI primer dia que hi va
anar va trobar Don Bosco. Despres de les funcions hi va haver una
petita rifa i Alemanno va guanyar una corbata. Don Bosco la hi va
posar al coll i li va preguntar:
-Com et dius?
-Francesc Alemanno.
-Fa molt que vens a l'oratori?
-Es la primera vegada.
-1 coneixes Don Bosco?
EI noi es va quedar tallat, despres va aixecar timidament la
mirada:
-Don Bosco es voste.
-Pero tu coneixeras be Don Bosco si et deixes fer ei be a
l'anima.
-Es precisament el que busco, un amic que es preocupi de mi.
-Que bonic! Aquesta tarda has guanyat una corbata, i jo t'hi
lligare a l'oratori de manera que no te n'allunyis mai mes!
Francesc es va fer amic de debo de Don Bosco. De l'oratori va
passar a la Congregaci6 Salesiana.
Petits paletes, distribuci6 de vestits als mes pobres, dialegs de tu
a tu amb els nois: encara es l'oratori de Don Bosco, que continua
vivint i prosperant a l'ombra del santuari.
Don Bosco en va confiar la direcci6 durant alguns anys a don
Barberis. Despres, durant moltissims anys, a don Pavia ajudat pei
llegendari coadjutor Joan Garbellone. Aquest home, amb un tem-
perament una mica excentric i estrany, va ser una prova vivent de
l'extraordinaria potencia formativa de Don Bosco, que va saber
exaltar els dots naturals fins i tct dels temperaments mes pobres.
Durant cinquanta anys Garbellone va ser l'anima de l'oratori
festiu. En un quadernet tenia sis mil noms de noiets que ell havia
preparat per a la primera Comuni6. Des del 1884 va ser el director
de la banda, i la va dirigir dignissimament fins al 1928, quan va
morir.
Don Bosco es va guanyar la seva amistat amb un gest de gran
364

40 Pages 391-400

▲back to top

40.1 Page 391

▲back to top
confianca. Li va posar a les mans trenta mil lires per anar a pagar
un deute. Era una guantitat eguivalent a cinguanta milions de lires
d'avui. Garbellone tenia 28 anys i era un pobre pelat. Aguell gest el
va commoure tant gue des d'aleshores s'hauria llancat al foc per
Don Bosco.
Miquel Unia, camperol
EI 19 de marc de 1877 va arribar a l'oratori un camperol de 27
anys. Es deia Miguel Unia. Va dira Don Bosco que voldria estudiar
per capella, pero no salesia.
-Voldria tornar a Roccaforte de Mondovi, el meu poble.
-Pera si el Senyor et volgues per a una missi6 mes gran?
-Si el Senyor em fa comprendre que es la seva voluntat. ..
-Si Deu em reveles el teu interior, i jo te'l digues, et semblaria
un senyal suficient gue Ell et vol sacerdot salesia?
Miguel Unia no sabia si prendre-s'ho en broma o de debo. S'hi
va pensar i va dir:
-Molt be, digui'm que veu en la meva consciencia.
Don Bosco li ho va dir tot. Li va enumerar bones obres i pecats,
fins i tot en els minims detalls. Unia es pensava que somiava:
-Pero, com s'ho fa per saber totes aquestes coses?
-I encara en se mes. Tu tenies onze anys i un diumenge eres al
cor de la teva esglesia, a vespres. Un company del teu costat dormia
amb el cap endarrere i la boca oberta. Tu tenies unes prunes a la
butxaca. Vas buscar la mes grossa i la vas deixar caure a la boca
oberta d'aquell pobret. Com que s'ofegava es va posar dret d'una
revolada i va comencar a c6rrer d'un costat a l'altre com un boig.
Es van haver de suspendre les vespres. Tu reies a mes no pader,
pero el capella et va clavar mitja dotzena de clatellades.
Miguel Unia es va quedar amb Don Bosco. Va ser el primer
missioner salesia que va anar amb els leprosos de Colombia, en una
poblaci6 perduda que es diu Agua de Dios. Va viure entre 730
afectats per la terrible malaltia i, amb un treball extenuant que al
final el va consumir, va tornar a donar un rostre a la seva dignitat
d'homes i de fills de Deu.
365

40.2 Page 392

▲back to top
45
ANARLLUNY
Entre el 1871 i el 1872 Don Bosco va tenir un somni dramatic.
Sembla que primer el va explicar a Pius IX i despres a alguns dels
seus salesians, dos dels quals, els pares Barberis i Lemoyne, en van
prendre nota acuradament.
«Em semblava torbar-me en una regi6 salvatge i totalment des-
coneguda. Era una immensa plana sense cultivar, en la qual no es
veien ni turons ni muntanyes. Pero a l'extrem llunyanissim es reta-
llaven unes muntanyes escarpades. Vaig veure turbes d'homes que
la recorrien. Anaven gairebe despullats, i eren d'estatura extraordi-
naria i d'aspecte ferotge. Tenien els cabells ericats i llargs, de color
negr6s. Nomes es tapaven amb uns llargs mantells de pells d'animal,
que els penjaven de les espatlles. Com a armes feien servir una
llanca llarga i la fona.
Aquelles tribus d'homes dispersos oferien a la mirada escenes
diverses: alguns corrien cacant feres; altrs caminaven, portant cla-
vats a les puntes de les llances trossos de carn sagnant. Uns comba-
tien entre ells; uns altres arribaven a les mans amb soldats vestits a
!'europea, i el terra era ple de cadavers. Jo m'estremia amb aquell
espectacle.
I, de cop, van apareixer a l'extrem de la plana moltes persones:
pei vestit i per la manera de fer vaig coneixer que eren missioners
de diversos ordes. S'acostaven per predicar a aquells barbars la
religi6 de J esucrist. Els vaig mirar molt be, pero no en vaig coneixer
cap. Van anar fins al mig d'aquells salvatges: els barbars aixi que
els van vaure els escometien amb furor i els mataven. Clavaven els
macabres trofeus a la punta de les seves llargues piques».
Nova gent disposada a arriscar-se
«Despres d'haver vist aquella eseena tan terrible, em vaig dir:
-Com es pot fer per convertir aquesta gent tan brutal?-.
366

40.3 Page 393

▲back to top
Mentrestant vaig veure lluny una colla de mes missioners que
s'acostaven als salvatges amb cara alegre i precedits per una filera
de jovenets. Jo tremolava pensant: -Venen a fer-se matar-. I
m'hi vaig acostar. Eren clergues i sacerdots. Els vaig mirar amb
atenci6 i els vaig reconeixer com als nostres salesians. Els primers
em resultaven coneguts, i tot i que no podia coneixer personalment
molts dels altres que els seguien, em vaig adonar que tambe eren
missioners salesians, precisament dels nostres.
-Com pot ser?-, em vaig dir. No hauria volgut deixar-los
avarn;ar, i era alla per aturar-los. Esperava que d'un moment a
l'altre els toques la mateixa sort que als primers missioners, quan
vaig veure que la seva aparici6 portava !'alegria a totes aquelles
tribus de barbars. Van abaixar les armes, van deposar ei seu furor,
i van acollir els nostres amb tot de senyals de cortesia. Meravellat
em deia: -A veure com s'acabara!-. I vaig veure que els nostres
missioners s'avanc;aven cap als salvatges, els instrui:en i ells escolta-
ven de bon grat les seves paraules. Els ensenyaven i ells aprenien de
pressa; els reprenien, i ells acceptaven i posaven en practica les
advertencies.
Vaig estar observant: els missioners resaven el Rosari, i els
salvatges responien a aquella pregaria. Al cap d'una mica els sale-
sians van anar a posar-se al centre d'aquella multitud que els va
envoltar. Es van agenollar. Els salvatges, despres de deposar les
armes, tambe van doblegar els genolls. I aleshores un dels salesians
va entonar: Lloeu Maria, oh llengues fidels, i aquelles turbes, com
una sola veu, van continuar el cant amb tanta forc;a que, gairebe
espantat, em vaig despertar».
Aquell somni va tenir un pes notable en la vida de Don Bosco.
Ell mateix va afirmar: «Despres d'aquest somni vaig sentir reneixer
en el meu cor l'antic anhel de l'apostolat missioner».
Don Bosco havia comenc;at a pensar en les missions quan era un
jove estudiant, a Chieri. «Aleshores al Piemont -explica el pare
Leomyne- sobresortia l'Obra de la Propagaci6 de la Fe. Els escrits
que descrivien els esforc;os i els martiris dels missioners eren llegits
amb avidesa. I Joan Bosco alimentava ei desig de consagrar-se a les
missions estrangeres».
EI Concili Vatica I (1869-1870) va contribuir notablement al
desenvolupament de les missions. Bisbes de les Ameriques, de l'A-
frica i d'Asia, aprofitant la vinguda a Italia (on els capellans eren
abundantissims comparat amb les seves regions) van intentar enro-
lar capellans i monges per als seus territoris.
Tambe a Valdocco van arribar-hi peticions concretes. Monse-
367

40.4 Page 394

▲back to top
nyor Barbero va demanar a Don Basea germanes pera Hyderabad,
a l'India. Monsenyor Alemany, bisbe de San Francisco de Califor-
nia, li va demanar que obris alla una escola professional. Don
Bosco no va entendre les ofertes. Erreara no pensava «concretament»
en les missions.
Un any despres, Don Bosco va tenir el somni «de la immensa
plana i dels homes d'aspecte ferotge» i va sentir reneixer «l'antic
anhel». Des d'aquest moment vol saber quina es la regi6 missionera
destinada per la Providencia als seus salesians. Les peticions de
fundacions a ultramar continuen arribant a la seva taula, i les
examina amb una atenci6 ben diferent.
Buscava un detall: dos rius i un desert
Explica: «Els homes negrosos del somni, primer em vaig pensar
que eren africans d'Etiopia. Pero despres d'haver interrogat perso-
nes que coneixien aquells llocs i de llegir llibres de geografia, vaig
deixar aquest pensament. Despres em vaig detenir en Hong-Kong,
illa de la Xina. Despres em vaig informar sobre Australia. Per
monsenyor Quinn em vaig informar de l'estat d'aquells indigenes,
pero la seva descripci6 no encaixava amb el que jo havia vist. Mes
tard vaig dirigir el pensament a Mangalore, a Malabar...
Finalment, el 1874, el consol argenti a Savona, Gazzolo, va
parlar dels salesians a l'arquebisbe de Buenos Aires, que va expres-
sar el desig que un grup de salesians anessin a establir-se al' Argen-
tina. Aleshores em vaig procurar llibres de geografia sobre l'Ameri-
ca del Sud i els vaig llegir atentament. Va passar una cosa estupen-
da: pels llibres i per les imatges que tenien vaig veure descrits per-
fectament els salvatges i la regi6 que havia vist en somnis, la Pata-
gonia, immensa zona del sud del'Argentina».
Hi havia un detall que Don Bosco buscava tossudament en els
mapes, per descobrir el «lloc assenyalat per Deu». Ho recorda Ama-
dei, un dels biografs mes atents del Sant: «Al camp d'apostolat vist
en somnis havia observat dos rius a l'entrada d 'un desert vast{ssim,
que no aconseguia trobaren els mapes que examinava pacientment.
Va arribar a saber que eren el riu Colorado i el riu Negro, a la
Patagonia, nomes quan va tenir la primera conversa, a Tori, amb el
comendatore Gazzolo, consol de l'Argentina a Savona. Recordo
haver vist jo mateix un dels vells atlas examinats per Don Bosco, en
el qual es llegien, a l'extrem de l'America meridional, les paraules
Regi6 dels Patagons, on els habitants s6n gegants» (MB, vol.X,
p.1273).
368

40.5 Page 395

▲back to top
Reflexionant sobre aquests fets comenta Pere Stella: «Resulta
clara l'orientaci6 de Don Bosco en recerca d'una via per a l'expan-
si6 de la seva obra fora d'Europa. Pensa i somia en les missions en
el sentit mes estricte, in partibus infidelium (als pa1sos dels infidels,
i en el sentit mes romantic d'aleshores: entre pobles cruels i salvat-
ges... A l'Argentina hi tenia els salvatges, es mes, els «seus» salvat-
ges... Salvatges era una paraula magica que despertava !'interes i la
curiositat... Un clima de llegenda envoltava els salvatges de la Pata-
gonia, descrits com a gegants pels exploradors mes antics; i que la
fantasia dels dibuixants dels llibres de viatges del segle XVIII encara
reprodufa com a colossos als quals els europeus amb els seus tricor-
nis arribaven amb prou feines per sobre de la cintura, gairebe a
l' al9ada dels nadons indigenes. Salvatges que encara el 1864 eren
presentats en el Diedanari de coneixements utils editat a Tori com
"d'amples espatlles, cap enorme, cabells negres i aspres, poca bar-
ba, cara inexpressiva, i d'una al9ada mes o menys sis peus (uns dos
metres), de manera que potser son els mes alts de la terra". La seva
ferotgia era adequadament ambientada en un terreny sense cultivar,
sense arbres, inhospit, on bufaven vents fortissims i on es movien
rapidament a cavall, armats amb ei lla9 i amb llances que maneja-
ven destrament».
Una circular per allistar voluntaris
La petici6 concreta arriba de l'arquebisbe de Buenos Aires a
final de 1874. «Les primeres cartes -declara Don Bosco- les vaig
llegir al Capitol de la Congregaci6 ei vespre del 22 de desembre».
La proposta era doble: assumir a Buenos Aires una parroquia
poblada per immigrats italians, dedicada a la Mare de Deu de la
Misericordia; i fer funcionar a San Nicolas un coJ.legi per a nois,
acabat de poc. San Nicolas era un centre molt important de l'arxi-
diocesi de Buenos Aires.
Don Bosco va respondre a l'Argentina amb un programa de tres
punts:
-enviaria alguns sacerdots a Buenos Aires per construir-hi el
punt-base dels salesians a America. Es dedicarien «especialment a la
joventut pobra i abandonada, catecismes, escoles, predicacions i
oratoris festius»;
-en un segon moment, els salesians tambe assumirien l'obra de
San Nicolas;
-des d'aquestes dues primeres bases els salesians podrien «ser
enviats a altres llocs».
369

40.6 Page 396

▲back to top
En aquest tercer punt Don Bosco hi incloia i gairebe encobria el
seu projecte de «arribar al mes aviat millor als pobles salvatges».
Aixi quedava dibuixat en termes practics i concrets un metode
particular d'evangelitzaci6 missionera: els religiosos de Don Bosco
no es llanc;arien de seguida entre les tribus llunyanes de la civilitza-
ci6, sin6 que crearien bases en territori segur, i treballarien entre els
emigrats italians, molt nombrosos a l'Argentina i realment necessi-
tats d'assistencia religiosa i moral. Des d'alla anirien a emprendre
els seus intents apostolics «de primera linia».
EI 27 de gener de 1875 Don Bosco va rebre del consol la comu-
nicaci6 oficial que s'havien acceptat les seves condicions.
«Aleshores ei Sant, sense deixar traslluir res a casa, va preparar
un bon cop de teatre -explica el pare Ceria-. EI vespre del 29 de
gener, festa de sant Francesc de Sales, va reunir els artesans, els
estudiants i els confrares a la sala d'estudi, on s'havia muntat una
tarima. Hi van pujar Don Bosco, el consol Gazzolo amb un unifor-
me molt pintoresc, els membres del Capitol Superior i els directors
de les cases salesianes».
Don Bosco va anunciar a aquella assemblea atentissima que,
amb l'aprovaci6 del Papa, els primers salesians marxarien aviat cap
a les missions de l'Argentina meridional. Aquelles paraules no van
suscitar temor pels perills i per una empresa que semblava temera-
ria, sin6 entusiasme incontenible entre els joves i els salesians.
«S'havia llan9at .un ferment nou entre alumnes i joves salesians.
Es van multiplicar les vocacions a l'estat eclesiastic. Van creixer
sensiblement les peticions per inscriure's en la Congregaci6. L'ardor
missioner es va apoderar de tothom». Eugeni Ceria, que escriu
aquestes paraules en els Annals de la Congregaci6, comenta: «Per
jutjar la impressi6 que es va produir, hem de traslladar-nos a aquells
temps, quan la Congregaci6 encara tenia l'aire d'una familia estre-
tament unida al voltant del seu Cap. L'impuls que aquell dia va
donara la fantasia va portar de sobte a imaginar horitzons sense fi,
i va engrandir en un moment ei concepte ja gran que es tenia de
Don Bosco i de la seva obra. Comen9ava realment per a l'oratori i
per a la Societat Salesiana una nova historia».
EI 5 de febrer Don Bosco anunciava la primera expedici6 mis-
sionera a tots els salesians que vivien fora de Valdocco. La circular
demanava que els voluntaris presentessin una sol·licitud per escrit.
EI termini es fixava per al mes d'octubre.
L'entusiasme es va multiplicar a tot arreu. Gairebe tothom es va
oferir com a candidat per a les missions. «Comen9ava una nova
historia» no semblen paraules exagerades.
370

40.7 Page 397

▲back to top
Cap d'expedici6: ei noi dels gegants
Durant la seva vida Don Bosco organitzara onze expedicions
missioneres. Pero cap no superara l'entusiasme i la febre de la
primera.
Es va preparar en els minims detalls. Perque els seus fills fossin
acollits «com a amics entre amics», Don Bosco es va posar en
contacte amb personalitats de Buenos Aires. Per proveir-los de tot
el que calia es va adre<;ar als cooperadors: ell mateix es va sorpren-
dre de la generositat.
Els missioners que se n'anaven havien d'expressar el millor de
la jove i petita Congregacio. Entre els que havien respost a la
invitacio (eren una colla) Don Bosco va triar sis sacerdots i quatre
coadjutors. Algun despres va acabar malament: no sempre Don
Bosco l'encertava, ni sempre l'il·luminaven des de dalt.
EI cap de l'expedicio seria Joan Cagliero, ei noi sobre el qual
havia vist un dia llunya com s'inclinaven dos indis gegantins de
color de coure. Als 37 anys, convertit en un sacerdot robust, jovial,
intel·ligent i d'una activitat desbordant, don Cagliero es preparava
per ser l'home de la situacio a America. Era dificil imaginar l' ora-
tori sense ell: doctor en teologia, era ei professor dels clergues, era
l'insuperable mestre i compositor de musica, tenia en la seva ma
assumptes molt delicats, i dirigia espiritualment molts Instituts reli-
giosos de la ciutat. La seva partenca seria una perdua molt gran.
Es curios ei «metode» amb que Don Bosco ei va enrolar per a
l'expedicio. Explica ei pare Ceria:
«Despres d'haver-se quedat pensaros i en silenci, un dia de marc
Don Bosco va dir a Cagliero, que era al seu costat:
- Voldria enviar algun dels nostres sacerdots mes antics per
acompanyar els missioners a America, que s'hi quedes uns tres
mesos, fins que no estiguessin ben instaHats. Abandonar.:.los de
seguida, tots sols, sense un suport, un conseller amb qui tinguin
confianca, em sembla una cosa una mica dura.
Cagliero va respondre:
-Si Don Bosco no trabes ningu mes, i penses en mi per a
aquesta missio, hi estic disposat.
-Esta be -va conclure Don Bosco.
Els mesos passaven sense que es fes cap mes referencia a aquell
fet. Pero quan s'acostava ei dia de la marxa, Don Bosco li va dir de
sobte:
-Pei: que fa a anar a America, encara penses ei mateix? Potser
ho vas dir de broma?
371

40.8 Page 398

▲back to top
-Voste sap molt be que jo no faig mai broma amb Don Bosco.
-Molt be. Aleshores prepara't, ja es hora.
EI pare Cagliero va c6rrer a comern;ar els preparatius. En pocs
dies, treballant febrilment, ho va tenir tot a punt».
Aixi, amb la bondadosa senzillesa de costum, va comenc;ar la
seva missi6 ei primer i mes gran missioner salesia. Els tres mesos
projectats van durar en total trenta anys.
Un altre sacerdot valu6s que marxava era ei pare Fagnano, amb
anima de pioner, ex-soldat de Garibaldi. Els altres quatre sacerdots
eren Cassinis, Tomatis, Baccino i Allavena. Els quatre coadjutors
eren Scalvini, mestre fuster; Gioia, cuiner i mestre sabater; Molina-
ri, mestre de miisica; i Belmonte, administrador.
Vint records escrits amb llapis
Els expedicionaris van dedicar l'estiu a estudiar ei castella.
A l'octubre ei pare Cagliero els va acompanyar a Roma a rebre
la benedicci6 del Papa Pius IX «aixi que va entrar a la sala va dir:
-Aqui teniu un pobre vell. On son els meus missionerets? Vosaltres
sou els fills de Don Bosco i aneu a predicar l'Evangeli al'Argentina.
Tindreu un gran camp per fer el be. Escampeu la vostra virtut
enmig d'aquells pobles. Desitjo que us hi multipliqueu, perque la
necessitat es molt gran i els sembrats abundantissims entre les tribus
salvatges».
Van tornar a Tori, Eugeni Ceria recorda: «Una expedici6 de
missioners al mig d' America, en aquell any 1875, tenia fon;a d' epic
als ulls dels que vivien en aquell allunyat rac6 de Tori anomenat
Valdocco. Els que marxaven eren mirats com a campions generosos,
que se n'anaven valents a trobar ei misteri. Veient-los moue's per
casa amb el seu habit exotic, tothom intentava acostar-s'hi i inter-
canviar-hi una paraula».
L' 11 de novembre, al santuari de Maria Auxiliadora, Don Bos-
co els va dir adeu. A les 4 de la tarda l'esglesia era plena de gom a
gom. Despres de les vespres, Don Bosco va pujar a la trona i va
donar als expedicionaris ei programa de la seva accio. En primer
lloc s'ocuparien dels italians emigrats al' Argentina:
«Us encomano amb particular insistencia la posici6 dolorosa de
moltes families italianes. Trobareu un gran nombre de nens, i tambe
d'adults, que viuen en la mes deplorable ignorancia del llegir, l'es-
criure i de tot principi religi6s. Aneu i busqueu aquests nostres
germans que la miseria i la desgracia han portat a terres estrange-
res ... ».
Despres comenc;arien l'evangelitzaci6 de la Patagonia:
372

40.9 Page 399

▲back to top
«D'aquesta manera comencem una gran obra, no perque cre-
guem que convertirem tot l'univers en pocs dies, no. Pera qui sap si
aquesta expedici6 no es com una llavor de la qual sortira una gran
planta? Qui sap si no es com un granet de mill o de mostassa, que
a poc a poc s'anira estencnt i ens reportara un gran be».
En acabar Don Bosco va donar la seva abrac;ada paternal als
que se n'anaven. Hi va haver una gran commoci6 quan els deu
missioners van travessar l'esglesia passant entre els joves i els amics.
S'estrenyien al seu voltant. Don Bosco va ser l'ultim d'arribar a la
porta. Era un espectacle grandi6s: la plac;a plena de gent, una llarga
filera de cotxes que esperaven els missioners, claror de llanternes
que il-luminaven la nit. EI pare Lemoyne era al costat de Don Bosco
i li va dir:
-Don Bosco, comenc;a aixi a fer-se realitat l'Inde exibit gloria
mea (D'aqu{ sortira la meva gloria)?
-Es veritat -va respondre Don Bosco profundament commo-
gut.
Son els moments en que es pot perdre el sentit de la mesura.
Pera Don Bosco tocava salidament de peus a terra. Nomes pocs
mesos abans havia dit: «Que es en el mon el nostre oratori de
Valdocco? Un atom. I tanmateix ens dona tanta feina, i des d'a-
quest raconet pensem enviar gent cap aqui i cap alla. Oh, bon Deu! ».
Cadascun dels missioners portava un fullet amb «20 records
especials» escrits per Den Bosco. Els havia escrit amb llapis en ei
seu quadern durant un recent viatge amb tren, i els havia fet copiar
per a tots. Son una autentica «essencia» del que Don Bosco volia
dels missioners salesians. En transcrivim els 5 mes significatius:
1. Busqueu animes, pera no diners, ni honors, ni dignitats.
5. Preocupeu-vos especialment dels malalts, els nens, els vells i
els pobres, i guanyareu la benediccio de Deu i la benevolencia dels
homes.
12. Feu que ei mon vegi que sou pobres en els vestits, el menjar,
les cases, i sereu rics al davant de Deu i us convertireu en els amos
del cor dels homes.
13. Entre vosaltres estimeu-vos, aconselleu-vos, corregiu-vos,
per6 no us tingueu enveja ni rencor, al contrari, que el be d'un sigui
ei be de tots; les penes i e:ls sofriments d'un que siguin considerades
penes i sofriments de tots, i que cadascu intenti allunyar-los o
almenys suavitzar-los.
20. En les angoixes i en els patiments, no oblideu que tenim un
gran premi preparat al cel. Amen.
373

40.10 Page 400

▲back to top
El mateix 11 de novembre Don Bosco va acompanyar els mis-
sioners fins a Genova, on van embarcar el dia 14 al vapor frances
Savoie. Un testimoni recorda que Don Bosco estava tot vermell per
l'esforc; de contenir l'emoci6.
EI futar no es presentava fa.ei!. Pero don Cagliero portava un
paper en que Don Bosco li havia escrit: «Feu ei que pugueu; Deu
fara el que no puguem fer nosaltres. Confieu-ho tot a Jesus Sagra-
mentat i a Maria Auxiliadora, i veureu que son els miracles».
374

41 Pages 401-410

▲back to top

41.1 Page 401

▲back to top
46
PATAGONIA, TERRA PROMESA
Van arribar a Buenos Aires ei 14 de desembre de 1875 i es van
trobar envoltats d'amics. Amb l'arquebisbe de la ciutat i els sacer-
dots, hi havia dos-cents immigrats italians, que els donaven sorollo-
sament la benvinguda. I fins i tot van trobar un grup d'ex-alumnes
de l' oratori de Valdocco.
Pero es van quedar esverats «amb l'espectacle d'una poblaci6
de bona inclinaci6 i de bones tradicions, respectuosa amb els sacer-
dots, generosa amb ells, pero extremament ignorant i necessitada
com la que mes d'assistencia religiosa. Si fem cas de les seves
primeres cartes, prop de 30.000 italians a Buenos Aires, i gairebe
300.000 a tot Argentina, donada la pemiria de sacerdots connacio-
nals, estaven practicament abandonats a si mateixos. Don Cagliero
i els seus confrares es van sentir com la pluja avidament absorbida
per la terra resseca» (P. Stella).
Despres d'alguns dies, els salesians es van dividir en dos grups,
com s'havia establert en sortir de Tori: don Cagliero amb dos mes
es van instal·lar a prop de l'esglesia dedicada a la Mare de la Mise-
ricordia, per fer funcionar la parroquia poblada d'immigrats italians;
don Fagnano va acompanyar els altres sis a San Nicolas, per donar
vida al coJ.legi per a nois.
A Buenos Aires, el que va resultar realment providencial va ser
l'oratori festiu, obert immediatament. A la gran ciutat faltava total-
ment l'assistencia als nois. «Don Cagliero i els seus coJ.laboradors es
van estranyar molt de trobar-se envoltats agradablement per joves,
la majoria italians, que, invitats a fer el. senyal de la creu, miraven
meravellats, sense entendre que se'ls demanava, i, interrogats sobre
si anaven a Missa els dies de festa, resp-onien que no se'n recordaven
mai perque no sabien quan era diumenge i quan no» (P. Stella).
A tot arreu faltaven escoles, i en l'espai de poques setmanes don
Cagliero va ser assetjat per peticions, no tan sols de l'Argentina,
375

41.2 Page 402

▲back to top
sin6 tambe del vei" Uruguai. EI delegat apostolic de Montevideo,
animant-lo a portar-hi els salesians, li confiava xifres doloroses: a
tot l'Urugai, gran com mig Italia, no hi havia cap seminari, ni gran
ni petit. Ni un seminarista. A la capital no hi havia ni una soia
escola catolica.
Pero, i els salvatges?
La idea dels salvatges, que tanmateix havia impulsat molts d'ells
a creuar el mar, de moment es va deixar de rac6. La «missi6»
veritable era alla, en aquella ciutat on l'evangelitzaci6 era urgentissi-
ma.
Cagliero va posar la seva atenci6 en tres obres que li va semblar
necessari obrir al mes aviat millor. Abans que res una escola pro-
fessional, «una casa d'artes y oficios 1 faria epoca, seria un esdeve-
niment notable en la historia nacional, ompliria d'admiraci6 totala
Republica, faria un be immens» (carta a Don Bosco, 5 de febrer de
1876). Despres un col·legi a Montevideo: el primer col-legi cristia a
la capital de l'Urugai. Finalment, una obra per als nois al barri mes
pobre de Buenos Aires, «La Boca», poblat per italians i dominat
per la mac;oneria.
Cap capella no gosava passar pels carrers d'aquell barri. Don
Cagliero hi va anar de seguida, va reunir un grup de nois i els va
repartir medalles de la Mare de Deu, i va aconseguir parlar amb
alguna familia. L'arquebisbe ho va saber i li va dir:
-Ha comes una gran imprudencia. Jo no hi he anat mai i no
permeto a cap dels meus capellans que hi vagi. S'hi exposa a perills
molt greus.
-Doncs justament tinc la temptaci6 de tornar-hi.
Dos o tres dies mes tard hi va tornar, efectivament. Els nois
corrien a trobar-lo cridant en genoves: «EI capella de les medalles!».
Aleshores es van reproduir les antigues escenes de Don Bosco a la
periferia de Tori: «La dona a qui sigui el mes bo ... A qui sigui el
mes dolent... Sabeu senyar-vos? I l'Avemaria? ... ».
Homes i dones sortien a la porta a veure aquell capella que
gosava estar entre els seus pillets, i que prometja un pati amb jocs,
cants, musica i alegria.
Pera des de Valdocco es demanaven amb insistencia noticies
dels salvatges. «Patagonia -escrivia Eugeni Ceria, testimoni direc-
1 En castella en !'original.
376

41.3 Page 403

▲back to top
te- era una paraula que inflamava les imaginacions juvenils. Quants
somiaven aventures entre els indis, corrent per aquelles terres lliu-
res!». Don Bosco havia d'alimentar aquelles fantasies juvenils i no
deixar caure l'entusiasme.
Els missioners enviaven en les cartes noticies que recollien al
vol. Forc;a inexactes al principi, despres cada vegada mes precises.
Una carta del 10 de marc; de 1876 deia:
«Les condicions materials i espirituals dels indis, es a dir, de les
tribus dels pampas i dels patagons, ens omple l'anima de profunda
amargor. Els cacics d'aquestes tribus estan en Huita contra ei go-
vern. Es lamenten de les vexacions i violencies, eludeixen les tropes
acantonades per reprimir-los, corren pei camp, roben, i armats amb
carrabines Remington fan presoners homes, dones i nens, cavalls i
ovelles. Els soldats del govern, per la seva banda, els fan una guerra
a mort, de manera que els anims, en lloc d'acostar-se, cada vegada
s'enverinen mes i s'enfronten mutuament. Potser seria una cosa ben
diferent si, en lloc de soldats, s'hi envies una columna de caputxins
o d'altres missioners: se salvarien moltes animes, i la prosperitat i ei
benestar social arrelarien entre aquells salvatges. En l'estat de Huita
i d'exasperaci6 en que es troben els indis contra ei govern, els
missioners poca cosa, o res, poden fer. .. ».
Des de Tori arriben nois
Don Bosco, des de Valdocco, enten la situaci6: Buenos Aires,
saturada d'immigrants, li recorda el Tori dels nois que baixaven de
les valls quan ell era un capella jove.
Prepara una segona expedici6. Perque alla lluny ei pare Caglie-
ro pugui fundar les obres que semblen mes urgents, el 7 de novem-
bre de 1876 envia a America 23 salesians. Entre ells hi ha els pares
Bodrato i Lluis Lasagna (el <<noi dels cabells vermells»), que dona-
ran un impuls molt notable a l'obra salesiana. Es un esfon; que
costa sang a la jove i encara feble Congregaci6. Escriu a Cagliero:
«Aquesta expedici6 ens ha endeutat fins al coll, pero Deu ens ajuda
i ens en sortirem».
Pero Don Bosco no vol que s'arraconi massa aviat ei projecte
inicial: l' evangelitzaci6 dels indis.
Proposa un pla que, des de lluny, sembla que hagi de funcionar:
obrir col-legis a les ciutat proximes a les terres dels indis., acollir-hi
fills de salvatges, acostar-se per mitja d'ells als adults, «mentre es
cultiven les vocacions eclesiastiques que es puguin haver manifestat
entre els alumnes. D'aquesta manera s'espera preparar missioners
377

41.4 Page 404

▲back to top
per als pampas i per als patagons. Els salvatges serien aixi evange-
litzadors dels mateixos salvatges».
Pero a la practica aquest pla no funciona. Els pares Costamag-
na, Fagnano, Lasagna, fan recorreguts missioners a molts quilome-
tres lluny dels centres de la vida naciopal, entre colonies perdudes
en la immensa plana, pero no veuen mai un salvatge. Les «ciutats
proximes. a les terres dels indis» no existeixen. Per arribar a les
terres dels indis cal afegir-se als aventurers i als mercaders, que
viatgen cap al sud en caravanes o en velers recorrent un miler de
quilometres. Alla baix hi ha grups de poques cases i moltes barra-
ques que seran les ciutats del dema.
Al novembre de 1877 Don Bosco envia al'Argentina un tercer
grup de salesians: 18. Algti l'ha definit com «la croada dels nens»
perque compren vuit clergues jovenissims. Pera els resultats li dona-
ran la ra6.
Amb els salesians, per primera vegada se'n van les Filles de
Maria Auxiliadora: un grup reduit, una de les acostumades «coses
de res», amb que Don Bosco sempre ha comen9at empreses gegan-
tines. Darrera d'aquelles primeres Filles de Maria Auxiliadora (que
la mare Mazzarello ha acompanyat al vapor) passaran ei mar milers
de missioneres.
L'arquebisbe de Buenos Aires s'adona que Don Bosco fa pei
seu bisbat «coses fora del limit possible», i vol demostrar agraiment.
Per portar a terme els seus desigs envia el seu vicari, monsenyor
Espinosa, i dos salesians, a una excursi6 fins a la Patagonia, a les
terres dels indis. Aixi Don Bosco podra tenir per fi les desitjades
noticies «dels salvatges».
EI 7 de marc; de 1878, a la vora del Parana, els pares Costamag-
na i Rabagliati i ei vicari s'embarquen en un vapor que va al sud.
Desembarcaran a Bahia Blanca (mil quilometres per mar). Des d'a-
lla seguiran «com sigui» durant 250 quilometres mes, fins a Patago-
nes, al costat del riu Negro (que separa la Pampa de la Patagonia).
L'intent no tan sols va fracassar, sin6 que va c6rrer el perill de
transformar-se en tragedia. Es va desfermar una tempesta. EI vent
pampero va sacsejar durant tres dies i dues nits el vapor que, final-
ment, molt malparat, va haver de tornar al part de Buenos Aires.
La carta, acoloridissima, en que don Costamagna va descriure
la tempesta a Don Bosco va tenir un exit fabul6s entre els nois de
Valdocco i els lectors del Butllet{ Salesia.
378

41.5 Page 405

▲back to top
«La creu va darrera l'espasa. Paciencia!»
La segona expedici6 cap a la terra dels indis va comencar ei 16
d'abril de 1879. Julio Roca, genera! i ministre de la guerra, sortia
cap al sud amb 8.000 soldats. Era una vasta expedici6 de «rastreig»
contra les tribus indigenes que provocaven continues revoltes i guerri-
lles.
En expedicions precedents molts indis havien estat aniquilats,
altres condui:ts a Buenos Aires i distribuils com a esclaus entre les
families. En les tribus supervivents regnava un odi profund contra
els blancs. Era facil preveure que, abans que rendir-se, s'estimarien
mes deixar-se exterminar. 1 tambe era facil preveure que els soldats
es deixarien arrossegar a les matances acostumades.
EI ministre de la guerra va voler, doncs, intentar l'us dels «mit-
jans morals». Va demanar a l'arquebisbe sacerdots que fessin de
capellans militars entre les tropes, i de missioners entre les tribus
indigenes. L'arquebisbe li va enviar el seu vicari i els salesians pares
Costamagna i Botta.
«A don Costamagna aquesta soluci6 no li va agradar gaire
-escriu en aquells diesel pare Bodrato a Don Bosco-. Te por que
ei capella barrejat amb els soldats allunyi aquella gent de l'Evangeli.
De tota manera, ara mes que mai es necessari resar per ells».
Buenos Aires, Azul, Carhue, Choele-Choel, Patagones. Uns
1.300 quilometres recorreguts a cavall o en carros trontollants com
els del Far West. Es el primer «viatge missioner» fet per dos sale-
sians, explicat amb una vivor popular en les cartes quc don Costa-
magna envia durant el trajecte a Don Bosco. Es llegeixen amb gran
emoci6 a Valdocco, es publiquen en el Butllet{ i en els diaris cato-
lics, i desperten entusiasmes sense limits.
En reproduYm algun fragment.
«Amb el ministre de la guerra i molts militars hem sortit d'A-
zul, l'ultim poble de !'Argentina, despres del qual comenca el gran
desert de la Pampa.
La creu va <larrera l'espasa. Paciencia! L'arquebisbe ho ha ac-
ceptat i nosaltres hem inclinat el cap. Se'ns va assignar un cavall i
un carro pera tots: hi van l'altar, !'harmoniumi les nostres maletes.
EI primer dia vam veure de tant en tant toldos I o cabanes fetes
amb pells d'animals. Son indis pampas, ja gairebe civilitzats. Son de
color molt more, cara ampla i plana. Passant al seu costat els vam
1 En castella en I'original.
379

41.6 Page 406

▲back to top
saludar amb alguna paraula en la seva llengua, i vam continuar
endavant a traves del desert ...
Carhue es un punt del cor del desert de la Pampa, a la frontera
entre l'Argentina i les tribus dels indis. Componen el poblat un fort
fet de fang, unes quaranta cases i toldos de dues tribus indies, els
Eripayld i els Manuel Grande. Em van donar un cavall i vaig arribar
a aquelles tribus.
Mentre m'aproximava als toldos no deixava de bategar-me ei
cor: que faria? ... Veig que em ve a trobar ei fill del cacic Eripayld,
que per sort meva sap parlar castella. Em va rebre cordialment i em
va conduir fins al seu pare fent-me d'interpret. EI cacic em va rebre
bondadosament i em va dir que tenia el viu desig que tothom
s'instruis en la religio catolica i rebes ei baptisme. Sense preambuls
vaig reunir els nois i vaig comenc;ar ei catecisme. Amb una mica
d'esforc; els vaig ensenyar ei senyal de la santa creu...
A Carhue vam administrar el baptisme a una cinquantena de
nois indis i a una vintena de fills de cristians, i tant de bo Deu
hagues volgut que ens hi haguessim pogut quedar almenys un mes !
Pera el ministre ens va demanar que el seguissim. De mala gana
vam anar-nos-en, amb ei desig vivissim de tornar aixi que pogues-
sim ...
Vam seguir el cami del desert no tan sols en companyia de
l'exercit, sina tambe de grups de tribus indies que per ordre del
ministre havien de transportar els seus toldos a Choele-Choel, per
formar en aquells nous confins un poble nou. Desert i mes desert
durant un mes seguit...
L' 11 de maig, despres de passar per valls i muntanyes, llacunes
i torrents, vam arribar finalment al riu Colorado, un riu mes o
menys com ei nostre Po a Tori. A la riba vam celebrar la santa Missa.
Vaig demanar i aconseguir anar amb l'avantguarda que, deixant
el comboi dels carros, avanc;aria !'arribada al riu Negro. Vaig cami-
nar durant tres dies a cavall entre boscos d'esbarzers, fent de tot
perque no se m'estripes l'habit. Al mati del 24 de maig, quan em
vaig aixecar a punta de dia, i despres de treure ei gebre que havia
caigut sobre ei que podriem anomenar ei meu llit, em vaig escalfar
amb un bon foc i despres vaig marxar a cavall, ara al trot, ara al
galop, fins a Choele-Choel. A les 4 i 34 minuts, en el moment en
que ei sol es ponia darrera la serralada, posava el peu a terra a la
riba del riu Negro, es a dir, a la riba de la Patagonia, que aquell riu
separa de la Pampa. I vaig entonar des del fons del cor un himne
de gracies a la nostra estimada mare Maria Auxiliadora, en ei dia
de la seva festa ... ».
380

41.7 Page 407

▲back to top
A la cacera de l'home
«L'endema vaig buscar de seguida a Choele-Choel els indis
presoners de guerra, per catequitzar-los. La miseria en que els vaig
trobar era una cosa penosa. Alguns anaven mig despullats, no te-
nien toldos, dormien a l'aire lliure sense cap recer. Pobrets! En
veure'm arribar em van envoltar, homes i dones, nois i noies ... ».
Els missioners van arribar a Patagones, un centre de 4.000
habitants, al costat del riu Negro, i des d'aqui van tornar a Buenos
Aires a final de juliol.
Pero la campanya militar al riu Negro va continuar gairebe dos
anys, fins a l'abril de 1881. Victimes de la poro de la desesperaci6,
els indis van fugir a traves de la serralada dels Andes cap a Xile, o
es van rendir. EI violent cacic Manuel Namuncura, amb petites
unitats d'indis guerrers, va fugir cap als Andes i es va refugiar en
una vall molt alta.
Des d'aquell moment els indis van deixar de ser unitats militars.
Els grups supervivents, redui:ts a la por i a la pobresa, seran durant
els anys segiients objecte d'una cacera silenciosa i despietada, que
intentara fer-ne esclaus per a les factories, o simplement eliminar-los.
EI 5 d'agost de 1879 l'arquebisbe de Buenos Aires va oferir a
Don Bosco la missi6 de Patagones. Don Bosco va encarregar al pare
Costamagna que tractes seriosament amb l'arquebisbe sobre «!'ober-
tura d'una casa central de monges i de salesians. Jo m'ocupare del
personal, i tots plegats dels mitjans materials».
En la carta de Cap d' Any als Cooperadors, datada el primer de
gener de 1880, anunciava el comern;ament de la missi6 a Patagones.
«He acceptat ple de confiarn;a en Deu i en la vostra caritat».
A la desembocadura del riu Negro, a les dues ribes oposades,
havien crescut dos grups de cases: Patagones i Viedma. EI 15 de
desembre de 1879 van sortir de Buenos Aires dos grupets de sale-
sians. Els havien estat confiades les missions de Patagones i de
Viedma. Don Fagnano, rector de Patagones, juntament amb dos
sacerdots, dos coadjutors i quatre monges, s'hauria de preocupar de
totes les colonies i les tribus entre el riu Negro i el riu Colorado: un
territori anomenat «La Pampa» gran com el nord d'Italia des del
Piemont al Veneto. Don Milanesio, rector de Viedma, s'hauria de
preocupar de tots els habitants del sud del riu Negro, la zona ano-
menada Patagonia: un territori gran com Italia des del Po a Calabria.
Don Fagnano va adoptar la tactica de «jer venir tota la gent
possible a casa nostra». En l'espai de 10 mesos va aixecar dues
escoles per a nens i nenes. La primera fornada va ser de 88 joves,
entre els quals hi havia alguns fills d'indis.
381

41.8 Page 408

▲back to top
Don Milanesio va adoptar una tactica completament diferent:
«anar a buscar la gent a casa seva». Va muntar a cavall i va anar a
la recerca dels indis. En poc temps va aprendre'n la llengua, va
arribar a moltes tribus i se'n va fer amic, va salvar grups i families
ai11ades de les violencies dels blancs. Amb la seva barba al vent va
esdevenir la figura tipica del missioner pioner. Els indis li tenien
confian9a i el reverenciaven. Van arribar a invocar ei seu nom com
una paraula magica quan els blancs anomenats «civilitzats» els mal-
tractaven.
Les tactiques dels dos grans missioners es van integrar perfecta-
ment. Viedma i Patagones es van convertir en seus d'escoles i col·le-
gis eficients on es preparava una nova generaci6 de ciutadans: ho-
nestos, cristians, i respectuosos amb els indis. I van esdevenir punts
estrategics des d'on els missioners itinerants, seguint el curs dels
rius, s'internaven per valls, turons i muntanye5, a visitar els toldos
dels indis i les haciendas dels colons blancs.
Manuel Namuncura, l'tiltim gran cacic araud1, quan es va deci-
dir a tractar la rendici6 amb el govern argenti, va escollir com a
mediador de pau ei pare Milanesio. Sota la seva protecci6 el cacic
va deposar les armes al fort Roca el 15 de maig de 1883. A canvi va
rebre el grau, !'uniforme i la paga de coronel de l'exercit.
«Jo hi veia en les entranyes de les muntanyes»
Aquell mateix 1883, a milers de quilometres lluny, Don Bosco
va veure en un altre somni ei futur del' America del Sudi dels seus
missioners.
« ... Mirava per les finestretes del vag6 i veia passar rapidament
pei meu davant regions molt variades i estupendes. Boscos, munta-
nyes, planes, rius llarguissims i majestuosos... Durant mes de mil
milles haviem vorejat una selva verge, avui dia encara inexplorada...
Jo veia l'interior de les entranyes de les muntanyes i de les
profunditats de les planes. Tenia a la vista les riqueses incompara-
bles d'aquests pobles que un dia es descobriran. Veia moltes mines
de metalls preciosos, explotacions inexhauribles de carb6 mineral,
diposits de petrali tan abundants com mai fins ara no s'han trobat
en altres llocs ...
EI tren va continuar el viatge a traves de la Pampa i la Patago-
nia... Vam arribar a l'estret de Magallanes. Vam baixar. Teniem al
davant Punta Arenas. EI terra, en moltes milles, era ple de carb6
mineral, de taulons, de bigues, de llenya, de pilons immensos de
metali, en part en brut i en part polit. EI meu amic va assenyalar
382

41.9 Page 409

▲back to top
aquelles coses i va dir: -Aixo que ara es un projecte, un dia sera
realitat-.
Vaig dir: -Ja he vist prou.. Ara porta'm a veure els meus
salesians a la Patagonia-.
Vam tornar a l'estaci6 i vam pujar al tren. Despres de recorrer
un trajecte llarguissim, la maquina es va aturar davant d'un poblat
considerable. Vaig baixar i de seguida vaig trobar els salesians ...
Vaig anar entre ells. Eren molts, pera jo no els coneixia i entre
ells no n'hi havia cap dels antics fills meus. Tots em miraven estra-
nyats, com si fos una persona desconeguda, i jo els deia:
-No em coneixeu? No coneixeu Don Bosco?
-Oh, Don Bosco, el coneixem d'oYdes, pcro nomes l'hem vist
en retrats. En persona, no, mai.
- 1 els pares Fagnano, Costamagna, Lasagna, Milanesio, on
s6n?
-No els hem conegut. S6n els que van venir aqui una vegada,
fa temps; els primers salesians que van arribar a aquests pobles, des
d'Europa. Pero ja fa molts anys que son morts.
Davant d'aquesta resposta jo pensava admirat:
-Pero aixo es un somni o una realitat?
Vam tornar al tren, la maquina va xiular, i cap al nord...
Durant llarguissimes hores avanc;avem per la riba d'un riu llarguis-
sim. Tan aviat el tren corria perla dreta del riu com per l'esquerra.
Mentrestant apareixien als marges del riu moltes tribus de salvatges.
I el meu acompanyant repetia:
-Aquestes s6n les collites dels salesians! Aquestes s6n les colli-
tes dels salesians!».
Durant aquell llarg i fantastic somni, el misteri6s acompanyant
de Don Bosco li va predir el temps de la completa «redempci6» dels
pobles salvatges d'America del Sud:
-Es complira abans que passi la segona generaci6. Cada gene-
raci6 compren 60 anys.
Tambc va indicar el metode amb que els missioners l'obtindrien:
-Amb la suor i la sang.
L'ultim somni missioner de Don Bosco
Durant la nit del 9 al 10 d'abril de 1886, a Barcelona, Don
Bosco tindria l'ultim somni missioner. EI va explicar amb la veu ja
trencada pei cansament i l'emoci6 a don Rua i al seu secretari, don
Viglietti. Es una visio grandiosa i serena del futur.
383

41.10 Page 410

▲back to top
Dels apunts presos pels oients en transcrivim amb prou feines
els fragments que ens semblen essencials:
« ...Des d'un cim va mirar cap al fons de l'horitz6. Va veure una
quantitat immensa de jovenets que, corrent al seu voltant, li anaven
dient:
-T'hem esperat; t'hem esperat molt, pero finalment hi ets. Ets
amb nosaltres i no t'escaparas! ...
Una pastoreta que menava un immens ramat de xais li va dir:
-Mira ben lluny. Mireu-hi tots. Que veieu?
-Veig muntanyes, mars, turons, i altra vegada muntanyes i
mars.
-Llegeixo -deia un nen- Valparaiso.
-Jo llegeixo -deia un altre- Santiago.
-Molt be -va continuar ella-, surt des d'aquell punt i veuras
tot ei que hauran de fer els salesians en ei futur. Tra<;a una linia i
mira.
Els joves, afinant la mirada, van exclamar a cor:
-Llegim Pequin.
-Ara -va dir la pastoreta- fes una soia linia d'un extrem a
l'altre, de Pequin a Santiago, fes-hi un centre al mig de l'Afriq. i
tindras una idea exacta de tot el que han de fer els salesians.
-Pero com es pot fer tot aixo? -va exclamar Don Bosco-.
Les distancies son immenses, els llocs diffcils, i els salesians pocs.
-No t'amofnis. Aixo ho faran els teus fills, els fills dels teus
fills, i els fills d'aquests ... Fes una lfnia de Santiago al centre de
l'Africa. Que veus?
-Deu centres d' estacions.
-Molt be, aquests centres que veus formaran estudis i noviciat,
i donaran una multitud de missioners per atendre aquestes terres. 1
ara mira cap a aquesta altra part. Aqui hi veus deu centres mes al
mig de l'Africa i fins a Pequfn. 1 tambe aquests centres proporcio-
naran els missioners a totes aquestes terres. Alla hi ha Hong-Kong,
alla Calcuta, mes enlla Madagascar. Aquests llocs i molts altres
tindran cases, estudis i noviciats».
Quan Don Bosco va arribar al final de la seva vida, a l'America
Llatina hi treballaven 150 salesians i 50 Filles de Maria Auxiliadora.
S'havien establert a cinc nacions: Argentina, Urugai, Brasil, Xile i
Equador. En 13 anys s'havia complert una feina molt gran.
384

42 Pages 411-420

▲back to top

42.1 Page 411

▲back to top
47
DON BOSCO I L'ARQUEBISBE GASTALDI
EI 1882, parlant amb el canonge Colomiatti, Don Bosco va dir
de l'arquebisbe de Tori, Llorenc; Gastaldi:
-Ja nomes falta que em clavi un ganivet al cor.
Era una afirmacio gravissima, capac; de bloquejar la «causa de
beatificacio» de qualsevol que l'hagues pronunciada. I tanmateix els
experts de la Santa Seu, despres d'haver-la examinat minuciosament
durant molt temps, van declarar igualment que les virtuts de Don
Bosco eren heroiques: totes Ies virtuts, fins i tot la paciencia. En
aquelles paraules no hi van veure un insult al seu arquebisbe, ni
tampoc un acte de rabia o d'impaciencia. Nomes l'esbravament
humanissim d'un pobre capella que ha arribat al limit (no «mes
enlla del limit») de l' aguant.
En aquest capitol expliquem esdeveniments que en el passat es
van considerar «escabrosos», i que per aixo van ser callats o tractats
com de passada pels biografs de Don Bosco.
Creiem que avui els cristians han crescut i s'han fet adults.
Creiem que no sera un escandol, sina que, en canvi, sera constructiu
saber que tambe els mes grans «homes de Deu» s'han equivocat.
Que en nom de Deu han pogut no tan sols sofrir sina fer sofrir.
Perque a la terra tots som pobres homes, sigui quin sigui !'uniforme
que portem o els galons brodats a les manigues.
La fredor de monsenyor Riccardi
EI conflicte amb el seu arquebisbe va ser llarg, humiliant, tortu-
rant com una corona d'espines, i Don Bosco el va viure durant els
anys de les seves realitzacions mes esplendides.
Monsenyor Fransoni va morir a l'exili, a Lio, el 1862. Havia
ordenat sacerdot Don Bosco, havia vist neixer i creixer la seva obra,
sempre li havia donat suport. Havia anomenat l'oratori «la parro-
quia dels nois que no tenen parroquia».
385

42.2 Page 412

▲back to top
Per diferencies politiques, Tori no va tornar a tenir arquebisbe
fins al 1867: va ser monseyor Riccardi, de la familia dels comtes de
Netro. Tenia set anys mes que Don Bosco i eren molt amics. Quan
ei van nomenar arquebisbe de Tori era bisbe de Savona. Don Bosco
va anar a visitar-lo i ell li va llanc;:ar els brac;:os al coll. Li va dir que
coneixia la seva notable capacitat de treballar entre els joves, i el be
que feia amb els seus capellans al «petit seminari» de Mirabello.
Venia a Tori amb un pla precis: confiar-li la regeneraci6 dels semi-
naris menors de Giaveno i de Bra, i la restructuraci6 del seminari de
Chieri.
Pera en la primera trobada que van tenir a Tori alguna cosa es
va trencar. Don Bosco li va manifestar que havia fundat una Con-
gregaci6 religiosa des del 1859, i que la Santa Seu li havia donat una
primera aprovaci6 amb el «decret d'alabarn;a» ei 1864. Monsenyor
Riccardi va caure dels nuvols i va dir una mica alterat:
-Em pensava que la vostra instituci6 era diocesana i, per tant,
nomes dependent de mi. Em pensava que v6s treballarieu totalment
a la meva diocesi...
L'estupor i l'amargura de monsenyor Riccardi s6n molt com-
prensibles: en un moment en que, despres de tantes peripecies,
s'intentava reunir Ies forces de la diocesi i fer pinya al voltant de
l'arquebisbe, Don Bosco semblava fugir-ne. Apuntava a una missi6
mes gran i ja mirava mes cap a l'Esglesia que cap a la diocesi de Tori.
La fredor de monsenyor Riccardi amb Don Bosco i la seva obra
va augmentar en els tres anys segiients.
Quan es va tancar el seminari metropolita molts clergues es van
refugiar a Valdocco, altres al Cottolengo. Aixo havia reportat mol-
tes simpaties a Don Bosco i feia apareixer l'oratori com una ciu"ta-
della providencial, refugi de les jvoes esperances del clergat torines.
Ara la situaci6 canviava radicalment. L' 11 de setembre de 1867
l'arquebisbe va escriure a Don Bosco:
«Respecte als meus seminaristes diocesans, no permeto mes que
facin classe o repas, o que vigilin els dormitoris i facin de prefectes.
Aixo per afavorir-los en els seus estudis. Tambe he disposat que no
es donaran els ordes sagrats als que no visquin al seminari».
Per a Don Bosco van comenc;:ar temps foscos: molts clergues
que no tenien la intenci6 de quedar-se sempre amb Don Bosco van
deixar l'oratori i es van traslladar al seminari. Els que ja hi estaven
lligats amb vots pensaven amb inquietud si mai podrien arribar a ser
capellans.
Don Bosco va anar a parlar amb monsenyor Riccardi i es va
expressar amb certa energia:
386

42.3 Page 413

▲back to top
-Segons les seves ordres, els capellans joves han d'anar al
convictori eclesiastic i els seminaristes al seminari. 1 Don Basea s'ha
de quedar sol enmig de tots els seus nois?
L'arquebisbe es va mantenir ferm en la seva posici6. Afortuna-
dament la corda no va estar tensa gaire temps. EI primer de man;
de 1869 un decret de la Sant Seu (sol·licitat vivament per Don
Basea) va aprovar aficialment la Societat Salesiana. Un altre decret
concedia durant deu anys a Don Basea la faeultat de donar les
«cartes dimissories» als clergues que haguessin entrat a l'oratori
abans dels 14 anys. Aixo volia dir que els que haguessin crescut a
l'oratori des de nens podien ser presentats per Don Bosco a rebre els
Ordes amb un certifieat de garantia (cartes dimissories), encara que
no haguessin freqilentat el seminari.
Monsenyor Riceardi va morir a l'octubre de 1870.
«V6s ei voleu i jo us ei dono»
Pius IX apreciava molt Don Basea i el va eonsultar per la tria
del nau arquebisbe de Tori. Don Basea va proposar monsenyor
Lloren<; Gastaldi, bisbe de Saluzzo. Eren molt amics i la seva Con-
gregaci6 n'havia rebut moltes ajudes. Pius IX, que coneixia el ca-
racter molt viu de Gastaldi, no era del mateix parer. Pera Don
Basea va insistir i el Papa (segons el testimoni del pare Amadei) va
aeollir la proposta dient:
- V6s el voleu i jo us el dono. Us deixa l' encarrec de fer saber
a mansenyor Gastaldi que ara el faig arquebisbe de Tori, i que
d'aqui a un parell d'anys ei fare alguna cosa mes. (Era una af.lusi6
forra expl(cita a la purpura cardenaifcia).
Don Bosco va telegrafiar immediatament a monsenyor Gastaldi:
«Excel·leneia, tinc l'honor de ser el prirner a participar-li que
sera nornenat arquebisbe de Tori».
Aixi que Don Boseo va tornar de Roma, rnonsenyor Gastaldi va
volar a Tori. «Va trobar el pare Lernoyne, el va abra<;ar i va pujar
arnb ell. No podia estar quiet, era presa d'una vivissirna impacien-
cia. I aleshores va apareixer Don Boseo. EI bisbe ei va agafar de la
ma, ei va acompanyar i es va estar molta estona amb ell en intirna
conversa» (MB, vol.X, p.446). Amb una ombra d'irnprudencia, cap
al final de la eonversa, Don Bosco li va deixar entendre que al
nornenament tarnbe hi havia contribui"t ell. Li va cornunicar les
paraules precises del Papa: «Ara arquebisbe, i d'aqui a dos anys
alguna cosa mes». Monsenyor ei va tallar: «Deixem fer a Ia divina
387

42.4 Page 414

▲back to top
Providencia». Era un acte d'humilitat, pero ja hi havia un vel de
susceptibilitat.
L'amistat de Don Bosco amb Gastaldi es podia dir realment que
era a prova de bomba. La mare del bisbe havia treballat molts anys
a l'oratori, i considerava Don Bosco com un fill (Don Bcsco i
monsenyor Gastaldi tenien la mateixa edat).
Quan Don Bosco va intentar tenir una carta de recomanaci6
d'algun bisbe perque Roma aproves la Congregaci6, monsenyor
Gastaldi en va escriure una de bellissima:
«Dona testimoni que l'arquebisbe Fransoni, mentre era al trist
exili de Lio, va afirmar que considerava aquesta Congregaci6 com
una benedicci6 especial del Cel perque, mentre els seminaris dioce-
sans eren tancats, s'hi podien preparar per al sacerdoci molts joves»
(11 de Julio/ 1867).
Deu mesos despres tornava a escriure:
«Aquf Deu misericordi6s reparteix en mesura abundantfssima
les seves benediccions, aquf s'hi veu una missi6 particular per a la
joventut... EI sotasignat ha vist sorgir com per miracle en ei si de la
Congregaci6 una esglesia colossal (ei santuari de Maria Auxiliado-
ra), que es la meravella de qui la contempla i que, per la despesa de
mes de mig mili6 de lires feta per uns pobres sacerdots que no tenen
res, es com un portent que prova que Deu beneeix aquesta Societat».
En el seu volum Memories historiques havia escrit sobre el barri
de Valdocco: «Aquest territori es mostra evidentment benelt per
Deu per les diverses institucions de caritat i pietat que hi han sorgit.
N'hi ha prou de dir que aqui s'hi admiren la Petita Casa de la
Providencia i l'oratori de sant Francesc de Sales».
Don Bosco es va dirigir a eli sempre com un amic fratern. Va
arribar a enviar-li el projecte del santuari de Maria Auxiliadora
perque ei revises, i va acceptar algunes modificacions que li va
suggerir.
Va ser un gran arquebisbe
A Tori monsenyor Gastaldi va ser un gran arquebisbe.
Monsenyor Duc, bisbe d' Aosta, en va tracar aquest perfil: «Ha-
via nascut per ser bisbe. L' ascendencia del caracter, el vigor dels
projectes i de la voluntat, l'extensi6 de la ciencia, la facilitat de
paraula, el fervor de la pietat, l'adhesi6 a la doctrina de Roma,
l'amor apassionat per les animes i per la santa Esglesia, tot prea-
nunciava en eli el cap d'un poble».
Per tenir-ne una idea mes global cal integrar aquestes paraules
388

42.5 Page 415

▲back to top
amb les de monsenyor Re, bisbe d' Alba, que va declarar sota jura-
ment: «L'arquebisbe, al costat de moltes qualitats bones, tenia tam-
be una idea una mica exagerada de la propia autoritat i de la propia
ciencia, a mes d'un caracter impulsiu, a causa del qual a vegades es
precipitava en les decisions i despres dificilment es retractava, per
por de disminuir el prestigi de la seva autoritat».
Els temps dels caotics entusiasmes del Risorgimento havien pas-
sat. EI concili Vatica I havia donat un fort cop de timo cap al
«centralisme» de l'Esglesia. Cada diocesi s'organitzava d'una mane-
ra ferma al voltant del bisbe, que depenia directament del Papa.
Monsenyor Gastaldi va ser un gran reorganitzador de l'arxidio-
cesi de Tori. Va tornar la vida i la disciplina al seminari. Va aplegar
en les seves mans totes les forces eclesiastiques de la ciutat. En les
cartes pastorals va fer sentir als fidels els problemes vius de l'Esgle-
sia, i va fer una crida a una robustesa mes gran de la vida de la fe.
Donem nomes dos exemples.
De la pastoral de 1873: «L'ultim any van passar a .l'altra vida
mes de 40 sacerdots diocesans, i vam ordenar-ne nomes 14! Que en
dieu, estimadissims germans i fidels? Que en quedara del clergat
d'aqui a pocs anys, si vosaltres no ens ajudeu i no ens aporteu tots
els mitjans per proveir aquesta arxidiocesi, en que hi ha mig mili6
d'animes, de tots els sacerdots (i s'enten sacerdots dignes d'aquest
nom) que li calen?»
De la pastoral de 1877 sobre l'educaci6 de les nenes: «L'educa-
ci6 que es limita a cultivar la sensibilitat religiosa de les noies, a fer
que els resulti amable tot el que hi ha de sentimental en les practi-
ques de la fe, que s'acontenta amb imatges que representen Maria
Verge ben pentinada, lluminaries, ornaments de l'altar, esplendor
de les funcions, melodies, fragancies d'encens i sermons que desper-
ten les simpaties del cor; pero que no arriba mai a l'acte del sacrifi-
ci, de l'abnegaci6, de la humilitat, del perd6 per amor a Jesus, no
podra dir-se mai cristiana si no es en un sentit imperfectissim, no
fara mai nenes realment cristianes, realment imitadores de Jesu-
crist».
Va tenir una forta i viril devoci6 a la Mare de Deu. La vigilia
de la seva mort va voler anar al santuari de la Consolaci6 dient:
«Anem a veure la nostra estimada Mare, anem a posar-nos sota el
seu mantell. Sota el mantell de Maria es conso!ador viure i morir».
Quan la noticia de la seva mort (25 de man; de 1883) va arribar
al Vatica, el cardenal Nina, protector oficial de la Congregaci6
Salesiana, es va entristir molt. «Vaig pensar -va escriure mes tard-
que els ultims actes de la seva activitat pastoral, comesos amb
389

42.6 Page 416

▲back to top
afront ·dels meus pobres salesians, obstaculitiarien Ia seva canonit-
ia~i6». 1 no es pensa normalment en la cab.onitzaci6 d'una figura
niedioct'e.
L'ettot fonamental de Don Bosco
Aleshores, per que entre Don Bosco i Gastaldi es va desencade-
nar una tetnpesta tan amarga? Per que la tensi6 va atribar a s~r tan
··greu·:que es va haver de fer un proces al Vatica, i ei mateix Papa va
· haver.·d'intervenir-hi?
Don Bosco va cometre un error fonamental i el va pagar caris-
. sim. En una llarguissima carta enviada des de Botgo San Martina a
l'arquebisbe, el 14 de maig de 1873, va tocar totes les cordes per
persuadir-lo que tornes a ser l'estimat amic que havia estat. Pero
ent·re altres coses va escriure aquestes desgraciades linies: «Desitjo
que estigui informat que certes notes, escrites als despatxos del
Govern per obra d'algu, es fan c6rrer per Tori. En aquestes notes
hi consta que si el canonge Gastaldi va ser bisbe de Saluzza, ho va
ser a proposta de Don Bosco. Si ei bisbe va arribar a arquebisbe de
Tor{, tambe va ser a proposta de Don Basea».
L'error fonamerttal de Don Bosco va ser creure que paraules i
actituds com aquestes suscitarien reconeixement, quan en monsenyor
Gastaldi nomes podien provocar una extrema susceptibilitat.
En l'epoca de la carta esmentada, les intervencions de l'arque-
bisbe ja havien arribat a extrems dolorosos. Pero bon Bosco es va
equivocar de tota manera en escriure aquelles paraules: per aquell
cami irritaria cada vegada mes monsenyor Gastaldi. Ho hauria ha-
gut d'entendre ja en els primerissims dies, quan havia comes ei
mateix error, encara que d'una manera for9a continguda. Immedia-
tam~nt despres del nomenament li havia suggerit, no pas' demanat,
el nom d'un provicari, el teoleg Bertagna. Era al seu costat en ei
moment de !'entrada a la ciutat i havia assegurat que aconseguirira
de le&'. autoritats anticlericals de Tori una entrada solemne (que en
canvi no es va fer realitat). Son actituds propies d'un amic, per a
una persona no susceptible, pero actituds de «padrinatge» per a qui
te tt'rta susceptibilitat desmesurada (com testimoniatJ.a monsenyor
Re).
Tot just arribat a la catedral i des de la trona, monsenyor
Gastaldi va afirmar amb for9a que «la seva elecci6 ·era un fet
inesperat de la divina Providencia, al qual no hi havia contribuft
cap favor huma. Era l'Esperit Sant, i nomes Ell, qui l'havia posat
al capdavant de l'arxidiocesi torinesa». Va repetir aquestes paraules
390

42.7 Page 417

▲back to top
mes vegades en el mateix discurs, i amb un vigor insolit. Era un
senyal elar que volia prescindir de «qualsevol protecci6». I tambe
era un senyal que no li agradava ei rumor que havia estat Don
Bosco qui li havia obtingut el nomenament (rumor que corria perla
ciutat). EI c~nonge Sorasio, present al discurs, va murmurar:
-Aixo va malament per a Don Bosco! Aixo va malament!
(MB, vol.X, p.230).
Amadei escriu que aquell va ser «ei primer llampec de ~a teptl;>.le
i imprevist~ tempest~».
Pero la carta del 14 de maig de 1873 va desfermar la teµipesta
sencera. Mops~nyor Gastaldi no va pair mai aquelles cinc iinies.
a Fins i tot un amic qualsevol li es dificil fer-li acceptar aquesta
frase: «Te l'he fet guanyar jo Ia creu de cavallern. A un arqu~bi~pe
com Gastaldi «que tenia una idea una mica exagerada de l~.. s.eva
autoritat», aql.li;lles paraules Ii devien resultar com la fel. En.Cl;!.fa
quatre anys mes tard va dir amargament al teoleg Tresso, ex-ah,1mn.e
molt addicte a D<;m Bosco, que intentava posar pau:
.
.........presumeiX d'haver-me fet nomenar bisbe; es ffi<!S, ew va es-
criure up.a cartc;1. tirant-m'ho en cara; pero jo l'he enviada a Romc;l,
perque vegin ei bon sant en qui tenen tanta confianc;a.
Les resp~nsa~i,itats deJs diaris
Els diaris anticlericals van ensumar la possibilitat de posar mon-
senyor Gastalgj contra Don Bosco, i en tota ocasi6 bo van intentc;1.r.
EI Fanfulla· ckl 16 d'octubre de 1871 escrivia: «per al nomenament
dels bisbes ~e les diocesis italianes s'ha recorregut a les propostes de
Don Bosco de Tori, cridat expressament a Roma». A Mila, algun
diari va definir Don Bosco: «EI petit Papa del Piemont» (i un
arquebisbe, ja se sap, ha de dependre del Papa). La Gazzetta di
Torino, el 8 de gener de 1874, va escriure: «Es a Roma el ceJebre
Don Bosco. Te gran entrada al Vatica, iel Papa el veu de forc;a bon
ull. Tambe amb el Govern te facilitat d'entrada». En el numero q.el
6-7 de maig de 1876, la Lanterna del Ficcanaso arriba a t::scriu're que
l'arquebisbe navia prohibit a Don Bosco dir missa perqu,e _«·t~nia
massa connexions amb Roma», eludia la seva autoritat i arrencava
herencies als moribunds. I acabava: «Veurem qui sera mes poder6s,
si Don Bosco o monsenyor Gastaldi».
Aquestes insinuacions de la premsa (i moltissimes mes que no es
posible ressenyar) van tirar molt de vinagre a les ferides.
Pero posada nomes en aquests termes, la discordia entre Don
Bosco i Gastaldi quedaria desfigurada. Hi van tenir forc;a paper la
391

42.8 Page 418

▲back to top
gran popularitat de Don Bosco i l'excessiva susceptibilitat de Gas-
taldi «que no volia fer a Tori de vicari de Don Bosco» (paraules
dites al teoleg Belasio el 1876). Pero tambe van tenir-hi un paper
important alguns elements mes que intentarem (amb la maxima
brevetat) destriar de la madeixa que en tretze anys es va anar embo-
licant cada vegada mes.
EI temps del poder i de l'ultrapoder
L'arquebisbe va fer grans coses per reorganitzar la diocesi. Pero
el preu huma amb que va fer pagar aquestes realitzacions va ser
fon;a alt: suspensions, dureses, decisions discutibles, maneres odio-
ses.
Amb els anys el seu «temperament fort» encara es va accentuar
mes. EI canonge Sorasio, secretari de Curia, que en aquell temps va
haver d'avalar certes intervencions enutjoses, escriura el 1917 al
cardenal prefecte de la Congregaci6 de Ritus: «Deu em perdoni.
Aquell era el temps del pader i de l'ultrapoder, per no dir una altra
cosa».
Suspenia amb certa facilitat els seus capellans de les facultats de
dir missa i de confessar (penes gravissimes en el camp eclesiastic).
Molts van incoar processos a Roma contra ell. Al febrer del 1878 hi
havia a la Santa Seu una trentena de causes entre monsenyor Gas-
taldi i sacerdots de la diocesi de Tori.
En els primerissims temps (quan la corda encara no era gaire
tibant) Don Bosco va intercedir per un canonge de Chieri, una mica
tossut pero belli~sima persona. L'arquebisbe el va suspendre igual-
ment de missa: i confessi6. A Chieri hi va haver escandol, i el pobre
home se'n va haver d'anar, avergonyit, de la ciutat.
El cas mes soroll6s potser va ser el del teoleg Bertagna (ei
mateix que Don Bosco havia suggerit com a provicari). Despres de
22 anys d'ensenyar teologia moral al convictori eclesiastic en va ser
rellevat de sobte el setembre de 1876. Va aguantar en silenci i es va
refugiar al seu poble de Castelnuovo, mentre el convictori era tancat
per l'autoritat. Tambe per la humiliaci6, el pare Bertagna va caure
greument malalt. A continuaci6, el 1879, el bisbe d'Asti, monsenyor
Savio, el va cridar i el va fer el seu Vicari genera!. Se'l considerava
justament un dels teolegs moralistes mes autoritzats del seu temps.
EI 1884 el cardenal Alimonda (successor de Gastaldi) el va consa-
grar bisbe auxiliar i el va fer rector del seminari arxidiocesa.
EI pare Lluis Testa, jesui:ta molt escoltat a Roma, escrivia per
aquells dies: «He arreglat moltes divergencies entre monsenyor Gas-
392

42.9 Page 419

▲back to top
taldi i diverses persones poderoses ... A Roma estan cansats i tips de
totes aquestes coses de l'arxidiocesi».
De tota manera seria superficial pensar en monsenyor Gastaldi
com en un ogre. Personalment era humil, gener6s, amable. Tenia,
com se sol dir, «un cor d'or». Pero aixi que, en els assumptes que
comern;:ava a tractar, se sentia investit de la seva autoritat d'arque-
bisbe, li passava ei que en la historia de l'Esglesia (em sembla que
es licit dir-ho) s'ha donat en moltes persones: es tornava autoritari,
inflexible. Aquestes persones arriben a ser «despietades en nom de
Deu». S'hi veu mes el representant de l'Omnipotent que del fuster-
Fill de Deu que es va fer servent dels servents, disposat a rentar els
peus als altres servents, i que es va deixar clavar a la creu.
Primer element: la indisciplina
La mateixa inflexibilitat, fins i tot mes dura per por d'apareixer
davant de la diocesi com «una criatura de Don Bosco», la va fer
servir amb la jove Congregaci6 Salesiana.
EI primer element amb que es va encarar va ser la «indisciplina»
de l'oratori. Estava «disgustat pei fervor volcanic de l'oratori i de
la Societat Salesiana -escriu Pere Stella-, que era contingut amb
fermesa per Don Bosco, pero que als estranys els podia semblar un
complex clamor6s i caotic de forces desorganitzades que en un futur
potser imminent podrien necessitar intervencions doloroses de la
legitima autoritat».
Tambe altres, a Tori, havien tingut una impressi6 negativa d'a-
quell clima de serena familiaritat que, en canvi, constitufa !'alegria
de Don Bosco. Monsenyor Gaieta Tortone, encarregat dels afers de
la Santa Seu davant el Govem de Tori, en una llarga relaci6 havia
escrit el 1868: «Vaig tenir una impressi6 ben penosa quan vaig veure
en les hores d'esbarjo aquells clergues barrejats amb els altres joves
que aprenien la professi6 de sastre, fuster ~ sabater, etc., c6rrer,
jugar, saltar, amb poc decorum ... EI bon Don Bosco, content que
els clergues estiguin en recolliment a l'esglesia, es preocupa poc
d'infondre'ls els sentiments de dignitat de l'estat que volen abrar;ar».
Segons monsenyor Tortone, Don Bosco hauria hagut d'ensenyar als
clergues de «guardar les distancies» amb els vulgars sastres i saba-
ters. No hi havia res mes llunya de la sensibilitat de Don Bosco.
Un altre motiu de tensio
Sembla que monsenyor Gastaldi va pensar resoldre personalment
aquesta «indisciplina». I aqui referim dos episodis una mica miste-
393

42.10 Page 420

▲back to top
rioso·s, que no hem aconseguit explicar-nos del tot, i que potser
revelen un altre motiu de «tensi6».
Immediatament despres de !'entrada del nou atquebisbe a Tori,
Don Bosco va caure malalt a Varazze (com ja hem explicat). Mon-
senyor Gastaldi va demanar noticies i quan va saber la gravetat de
la malaltia va preguntar al pare Cagliero:
-Quants esteu ferms i decidits en la vocacio?
-Mes de cent cinquanta.
-1 si el papa Don Bosco es moris?
-Buscariem un oncle que el succeis.
-Molt be, molt be. Pero esperem que Deu ens ei conservi.
«A· tlon Cagliero li va semblar -comenta Amadei- que, si
Don Bosco es moris, monsenyor pensava que els salesians s'adre9a-
rien a ell per a la direcci6». Tairibe va ser aquesta la inipressi6 del
canonge Marengo, a qui Cagliero va explicar la trobada, i que va
comentar: «Sort que voste no ha dit res rnes. Una proposici6 hauria
estat perjudicial per a la Congregaci6».
Qnan Don Bosco va tornar guarit de Varazze, l'arquebisbe va
anar a saludar-lo. EI canonge Anfossi, present a Valdocco, explica
que mentre els nois intentaven improvisar una breu rebuda en honor
de monsenyor Gastaldi, «vaig veure l'arquebisbe baixar per l'escala
amb pas rapid, tant que amb prou feines Don Bosco podia seguir-
lo. No es va fixar en els visques dels nois. Va pujar al carruatge
sense saludar ningu i se'n va anar. Vaig dira Don Bosco: -La festa
no s'ha acabat be. Ha passat res?-. I ell va respondre: -Que vals
que passi? L'arquebisbe voldria ser el cap de la Congregaci6, i aixo
no pot ser, de tota manera ja ho veurem...(MB, vol.X, p.311).
Que va proposar en concret monsenyor Gastaldi? Que Don
Bosco es fes endarrera, s'acontentes de fer dels salesians una Con-
gregaci6 diocesana sota la seva alta direcci6? Es la versi6 mes pro-
bable. Pero potser no seria desencaminat pensar que alimentava el
projecte d'esdevenir el cap efectiu de la Congregaci6 Salesiana. EI
1874 escriura al cardenal Bizzarri: «Don Bosco te un talent especial
per. educar els joves seglars, per6 no sembla que posseeixi del tot
aquest talent per educar joves eclesiastics». Ell creia posseir-lo,
aquest talent, i que podria subjectar fermament les regnes de les
Congregaci6 i «posar les coses a lloc». Don Bosco, ja cansat, con-
tinuaria sent el bon «papa» de l'otatori.
Descartades aquestes possibilitats, es va posar a exigir als sale-
sians una disciplina ferria, que aviat va ser persecutoria. Qualsevol
imperfecci6, qualsevol retard, els qualificava de <<desobediencia»,
«rebe1·li6», «indisciplina».
·
394

43 Pages 421-430

▲back to top

43.1 Page 421

▲back to top
.:.1::;_,~
·~
.
..
.. .....
Exposar m.olts detalls seria·de mal gust: les disc-ussions .no,,son
mai res .m.~s· ct~.e. ·di.scµssions:
:· · ·
L'aprovaci6 definjtiva de les Regles
~orn.~; EI 30 de desembre de 1873 Don Bosco va sortir cap a
Es debatia a la Santa Seu, despres d'esgotadors ajon:i.~meuts i
reflexions, una qtiesti6 vital per a la Congregaci6 Salesiana: l'apro-
vaci6 definitiva (le les Regles.
EI P::i,p'a va nomenar una comissi6 de quatre cardenals.
Les discussions i les successives correccions del text es van alh,lr-
a gar fins abril. Monsenyor Gastaldi va intcrvenir en contra de
l'aprovaciP., escrivint al cardenal Bizzarri la seva opinio que ja }:l~m
referit: Do.n :aO:~co era capa<;. d'educar joves, no de dirigir c!~rgli~.
i capeUans., ·
, ··. · ·· ·
A 'comen<;ament d'abril es va fer la votaci6 final de la _c9µp,~si6
carden~Hqia: tres vots a favor.i un en contra. Pius IX, inforni~t .que ·
faltaya un ypt per resoldre ei debat, va dir:
::
-
A. .q
u..
e~-i
t
·Vot
.
.l'hi
posa
jo.
'l
.
..
Era el 3'. d'~briL Deu dies despres es va pµbliqr el d~ret ge
l'aprovaci6 definitiva de les Regles salesianes. La Congregciciq ara
depenia ferrnament del Papa, que concedia durant deu anys ~nori
Bosco la facult~t de presentar qualsevol salesia als. Orcte's (<~~a.rt~s
dimissories»).
Pera a Tori les coses no van canviar.
Les llistes 4e les «disposicions punitives»
EI 16 de desembre de 1876 Don Bosco va haver d'exposar en
una carta al cardenal Ferrieri els principals «punts de fricci6>L Son
aquests:
-el setembre· de 1875 Don Bosco va ser suspes de la facl.\\ltat de
confessar (el vicari, cancnge Zappata, va comentar en un ij;µwell
d'ira: «Pero aixo s6n coses que es fan amb els borratxos!»VJ?on
Bo/3CO va haver d'abandonar Tori perque els joves estaven a.cos.tu-
mats a c9:qfes$ar-se amb ell; l'arquebisbe no va explicar. m~i els
motius d'aquesta disposici6;
·
-proh1bici6 del permis de predicaci6 a alguns sacerdots ~ale..
sians;
.
-negativc1 de participaci6 a les celebracions mes sol~innes de
l'oratori, i. :prohibici6 d'invitar altres prelats (fins i tot l'exP,~dj~i6 ·
395

43.2 Page 422

▲back to top
dels primers missioners es va celebrar sense la presencia de cap bisbe);
-negativa a administrar la Confirmaci6 als nois de l'oratori i
prohibicio que l'administrin altres bisbes.
«Aquestes mesures suposen greus motius -comentava Don Bos-
co en la carta- que nosaltres no coneixem. I porten l'escandol a la
ciutat».
EI 25 de man; de 1878 Don Bosco va fer saber una altra Hista
de «disposicions punitives» al cardenal Oreglia:
-Don Bosco es amena9at de suspensi6 immediata de confessar
si escriu alguna cosa desfavorable per a l'arquebisbe, excepte en les
cartes al Papa, al cardenal Secretari d'Estat i al cardenal que porta
els afers dels religiosos;
-molts sacerdots salesians han estat «suspesos» i encara ho
estan despres de vuit mesos;
-es nega l'ordenaci6 als clergues salesians que se li presenten,
amb greu perjudici per a les cases i les missions salesianes.
Pera tambe monsenyor Gastaldi enviava a Roma les seves «llis-
tes». «EI fet d'enviar demincies sense parar per qualsevol cosa que
monsenyor condjsideres poc honorable per a Don Bosco i la seva
Congregaci6 -escriu Ceria- n'insinuava el descredit davant dels
cardenals que no tenien coneixement dels fets».
EI cardenal Ferrieri, per exemple, tota la vida va estar en contra
dels salesians, conven9ut que eren «una reuni6 postissa i provisional
de persones». ,
Pera el que va fer sofrir mes Don Bosco va ser el fet que fins i
tot Pius IX, de sempre amic i gran protector, es va anar refredant
en les seves relacions. «EI fet de presentar continuament Don Bosco
com un home tossut i gairebe faciner6s tambe va influir en l'anim
del Papa», comenta Ceria. ·
Pius IX va morir ei 7 de febrer de 1878. Don Bosco, que era a
Roma i trucava a dreta i esquerra per pader tenir una audiencia, no
va poder veure'l mai mes.
EI non Papa posa a prova Don Bosco
EI nau Papa, elegit ei 20 de febrer, va ser Lle6 XIII. Don Bosco
va tenir-hi la primera audiencia el 16 de man;. La relaci6 que va
escriure immediatament despres es triomfal: el Papa accepta ser
inscrit entre els Cooperadors, reconeix que en les obres salesianes hi
ha ei «dit de Deu», i envia caloroses benediccions als missioners.
Nomes en un punt la relaci6 es expeditiva: sobre les «nostres con-
396

43.3 Page 423

▲back to top
troversies amb l'arquebisbe de Tori, va dir que esperava un comu-
nicat oficial de la Congregaci6 dels Religiosos».
En l'informe privat que va fer a alguns salesians, Don Bosco es
va expressar menys triomfalment: «Va deixar entendre clarament
tot el que havia sofert: audiencies impedides, cartes interceptades,
oposicions secretes i evidents de moltes bandes, paraules dures i
mortificants».
EI Papa Lle6, evidentment, estava al corrent de les greus con-
troversies que gravitaven sobre aquell capella de Tori i, si oficial-
ment ei tractava amb delicadesa, anava amb cautela per veure-hi
elar. Al voltant d'ell els adversaris de Don Bosco eren molts i
aguerrits.
Un dels seus amics mes lleials, en aquell moment, era el carde-
nal Alimonda, que va buscar un mitja de «provar» a Lle6 XIII la
santedat de Don Bosco. Una prova dificil, en la qual brilles tot el
valor d'aquell pobre capella.
A Roma es pretenia construir un santuari al Sagrat Cor de
Jesus. A pesar de !'interes personal del Papa, de la crida als bisbes
de tot el m6n i de les col·lectes fetes a moltes nacions, les obres
s'havien aturat a flor de terra.
EI Papa Lle6 estava desanimat. Va ser aleshores que hi va
intervenir el cardenal Alimonda:
-Sant Pare, jo proposaria una manera segura de reeixir en
l'empresa.
-Quina?
-Confiar-la a Don Bosco.
-Pera, Don Bosco ho acceptara?
-Santedat, conec Don Bosco i la seva absoluta devoci6 al
Papa. Quan la Vostra Santedat li ho proposi, estic segurissim que
ho acceptara.
Don Bosco en aquell moment estava carregat de deutes. Cons-
trui'a dues esglesies: a Tori, la de sant Joan Evangelista, i a Valle-
crosia, la de Maria Auxiliadora, i estava ficat en la construcci6 de
tres cases: Marsella, Nica i La Spezia. Tenia 65 anys.
El 5 d'abril de 1880 ei Papa Lle6 ei va fer cridar. Li va avanr;:ar
la proposta i li va dir que si acceptava faria una cosa «santa i
gratissima» al Papa. Don Bosco va respondre:
-EI desig del Papa es una ordre per a mi. Accepto l'encarrec
que la Vostra Santedat te la bondat de confiar-me.
- Pera no us podre donar diners.
-Ni jo us els demano. Nomes demano Ia vostra benedicci6. I
si ei Papa ho permet, al costat de l'esglesia edificarem un oratori
397

43.4 Page 424

▲back to top
festiu amb un gran internat, on puguin ser encaminats cap a les
escoles i cap als arts i oficis molts joves pobres, especialment d'a-
quell barri abandonat.
-Molt be. Us beneeixo a v6s i amb v6s tots els que participin
en aquesta obra santa.
Proces al Vatica
Els assumptes amb l'arquebisbe, en aquells mesos, encara es
van deteriorar. Don Bosco, per defensar la seva Congregaci6, va
haver de portar la eausa al Vatica, on es va seguir un proces regular.
La neboda de l'arquebisbe, Llorern;a Maze de la Roche, quan es
va tractar de la beatificaci6 de Don Bosco va declarar sota jurament:
«En comem;ar l'any 1873 hi va haver discrepancies doloroses
entre Don Bosco i monsenyor Gastaldi, el meu venerat oncle ... Vaig
saber d'aquestes discordies per la veu publica i per les confidencies
que Don Bosco feia a la meva mare i a mi, per exhortar-nos a
trobar la manera d'informar directament monsenyor arquebisbe so-
bre els rumors que es propagaven sobretot entre ei clergat, i tambe
perla premsa, amb dany pera totes dues parts. Aquestes discrepan-
cies van ser una espina constant en el cor de la meva mare i en el
meu ...
En totes les converses que va tenir amb la meva mare i amb mi
sobre aquest tema, es veia com Don Bosco patia intensament per
totes aquestes proves ... Pero sempre ens parlava de l'arquebisbe
amb tant respecte i tanta caritat que en quedavem edificades.
En el meu diari d'aquells anys hi trobo registrades aquestes
paraules meves: -Per que va canviar aixi l'oncle monsenyor? Ah!
ei que hagi fet el trist ofici de suscitar aquesta discordia deu tenir-ne
certament un gran remordiment-.
Em costa que un dels principals instigadors d'aquestes discre-
pancies era el secretari del meu oncle arquebisbe, es a dir, el teoleg
Tomas Chiuso, mort ja fa uns anys, i a ell aludeixo en les paraules
abans referides. Convidada molt sovint a missa pel meu oncle ar-
quebisbe, sentia ei seu secretari fer sovint burles i sarcasmes directes
als de Valdocco, o tambe: son aquells d'alla baix...
Vaig registrar en el meu diari aquestes paraules de Don Bosco:
-Certament es te tota la voluntat de ser forts, de ser valents en les
adversitats, pera a copia d'acumular disgustos i mes disgustos ei
pobre est6mac se'n ressent i es trenca-. Mai de la vida vaig veure
que Don Bosco canvies d'expressi6, pera aquella vegada, mentre
anava parlant, s'anava tornant alternativament pal·lid i sufocat. ..
398

43.5 Page 425

▲back to top
D'altra banda, puc testimoniar, i he de fer-ho, que tambe el
meu oncle veneradfssim, parlant amb mi es manifestava dolgut mes
que amb les paraules amb l'expressi6 de pena, perque les seves
relacions d'aleshores amb Don Bosco no eren semblants a les del
principi de l'oratori».
La causa entre Don Bosco i l'arquebisbe es va discutir al Vatica
el 17 de desembre de 1881. Hi participaven 8 cardenals. Dos van
votar per l'arquebisbe, quatre per Don Bosco. EI Papa, despres
d'escoltar l'informe, va tancar el debat. «Cal salvar l'autoritat -va
dir al cardenal Nina, protector oficial dels Salesians-. Don Bosco
es tan virtu6s que s'adapta a tot». Era una segona carta que el Papa
intentava jugar per posa a la llum la santedat de Don Bosco.
Calze amarg per a Don Bosco
Ell mateix va fixar les condicions per a la «Concordia» amb
unes paraules tan mesurades que nomes es troben en documents de
fina diplomacia. La substancia, pero, era clarissima, mes enlla de
qualsevol subtilesa: Don Bosco havia d'escriure que era fefo; d'en-
terrar el passat.
Don Bosco es va empassar l'amargura. Va reunir el Capitol de
la Congregacio i els va llegir ei text de la «Concordia». Van quedar
tots consternats. Algun va proposar demanar un temps per pensar-
s'hi. Va ser el pare Cagliero que va desfer qualsevol nus, amb la
seva franquesa:
-EI Papa ha parlat i cal obeir. EI Papa ha decidit aixo perque
coneix Don Bosco i sap que se'n pot refiar. No cal esperar res: obeir
i prou.
Don Bosco va escriure la carta. Va rebre la resposta: «De tot
cor concedeixo el perdo implorat».
Pero immediatament despres Don Bosco va escriure al cardenal
Nina una carta de la qual es pot deduir el contratemps que havia
hagut d'encaixar i les conseqiiencies amargues que estaven en ple
desenvolupament:
«Des de la Curia se celebren les humiliacions que han fet passar
a Don Bosco. Aquests rumors, ampliats i mal interpretats, abaten
els pobres salesians. Ja dos mestres directors de cases demanen
retirar-se d'una Congregaci6 que els sembla que s'ha convertit en la
riota de les autoritats. Altres capellans i clergues nostres fan la
mateixa petici6. Tanmateix vull guardar un silenci rigor6s, segons ja
he escrit a la vostra Eminencia».
399

43.6 Page 426

▲back to top
Sere i destruH
Lle6 XIII, un gran papa de la historia de l'Esglesia, va tenir des
d'aquest moment gestos d'exquisida gentilesa amb Don Bosco. Se-
ria ell que nomenaria Joan Cagliero primer bisbe salesia, i que
concediria els «privilegis» que van fer la Congregaci6 «exempta» no
per deu anys sin6 per sempre de l'autoritat dels bisbes en la delicada
qiiesti6 de les ordenacions.
Pero quan l'havien elegit Papa havia trobat al Vatica un am-
bient hostil a Don Bosco, i amb dos gestos en va mesurar la santedat.
Per provar si una pedra conte or se la tira al gresoi a tempera-
tura de fusio. Si surt or, es una pedra de valor; si no, es escoria.
Don Bosco va ser provat aixi. En va sortir or, or de moltissim valor.
Pera la seva humanitat va ser cremada reduYda a cendra. «A partir
de 1884 -reproduYm Morand Wirth- Don Bosco no era res mes
que l'ombra de si mateix».
Demanar perd6 a l'arquebisbe que l'havia flagellat li va costar
moltissim. No havia nascut, ho repetim, per parar l'altra gaita. S'ho
imposava, pera amb un esfon; violent. La construcci6 de l' esglesia
del Sagrat Cor, que es menjaria un mili6 imig de lires, el va obligar
durant els anys de la decadencia fisica a esfor9os inhumans.
Don Bosco va acceptar per fe en el Vicari de Crist, i per amor
a la seva Congregaci6 que tenia necessitat absoluta de !'estima del
Papa.
De les dues proves Don Bosco en va sotir sere i destruYt. Per
aixo la seva Congregaci6 va florir tant: va neixer d'un capella
crucificat.
400

43.7 Page 427

▲back to top
48
ELS GRANS VIATGES:
FRAN(;A I ESPANYA
Va comenc;ar per a Don Bosco la «creu del Sagrat Cor».
EI primer que va fer va ser enviar a Roma els pares Dalmazzo i
Angel Savio, per fer-se carrec de com era la feina i per «controlar
les despeses». Era un costum desgraciadament dif6s a Roma dir que
«a les obres del Papa hi ha menjar per a tothom». Don Bosco fara
arribar moltes vegades a don Dalmazzo peticions urgents en aquest
sentit: «Falta un inspector de les provisions que entren o no»,
«Vigileu els preus», «Qui vigila els materials que cal traslladar a un
altre lloc?», «Es treballa poc. Es roba a casa i a fora. Es malgasten
materials, especialment taulons», «Cal posar un expert com a aju-
dant» ...
Immediatament despres va tornar a engegar tot l'engranatge
que ja havia experim~ntat moltes vegades per recollir fons: circulars
en moltes llengiies, rifes, subscripcions, cartes personals. Aquest
engranatge no era una vareta magica. Comportava esforc;os, humi-
liacions, revisions, feina extra per a molts germans. La feinada mes
gran se la va carregar a l'espatlla Don Bosco.
«Porto l' esglesia del Sagrat Cor a les espatlles»
Don Rua, en les declaracions jurades per a la beatificaci6 de
Don Bosco, va testimoniar: «Feia pena veure'l pujar i baixar escales
per demanar almoines, sotmetre's fins i tot a humiliacions molt
dures. Va patir tant que alguna vegada, en privat, a algun dels seus
que veient-lo encorbat li preguntava com era que s'inclinava tant, li
responia: -Porto l'esglesia del Sagrat Cor a les espatlles-. Alguna
altra vegada, bromejant amablement, deia: -Diuen que l'Esglesia
es perseguida. En canvi jo puc dir que l'Esglesia em persegueix a
401

43.8 Page 428

▲back to top
mi!-. Ja d'edat avanc;ada, amb la salut delicada, es pot ben dir que
aquella obra va consumir una gran part de les seves forces».
L'esforc; mes gran a que es va sotmetre va ser el gran «viatge a
Franc;a» que va fer captant de ciutat en ciutat durant quatre mesos:
del 31 de gener al 31 de maig de 1883.
Ens permetem una observaci6 de passada. Don Bosco te 68
anys, nomes li queden 5 anys de vida. La seva Congregaci6 ha
tingut una crescuda enorme, i el mon travessa un dels periodes de
reestructuraci6 mes profunds en les idees i en les estructures. Don
Bosco necessitaria pader disposar de tot el seu temps per provar de
fer una sintesi del seu pensament, de les seves intui'cions, que quedi
com a base estable de les seves obres. Hauria d'ocupar el poc temps
que li queda per replantejar els seus esquemes d'acci6 en un context
social que canvia rapidament, per donar una organitzaci6 solida a
la Congregaci6.
En canvi, en aquests ultims anys valids de la seva vida, es va
veure obligat a «fer diners» per construir una esglesia. Ni tan sols
per a les necessitats urgents dels joves pobres, sin6 per a les parets
d'una esglesia de Roma. Aparentment es un assumpte desconcertant.
Pera precisament aquests anys «cremats» obliguen Don Bosco a
dos grans viatges (Franc;a i Espanya) que encenen un triomf al seu
voltant com a «borne de Deu». Li donen ocasi6 de fer tornar a
creixer en masses populars enormes el «sentit de Deu».
Marx havia definit la religi6 com a «opi dels pobles», l'anar-
quista Bakunin exigia als seus adeptes una oberta professi6 d'ateis-
me, la «Comuna» de Paris havia manifestat recentment signes ine-
quivocs d'ateisme militant. «Les Esglesies cristianes havien de pas-
sar comptes ja no amb fenomens d'incredibilitat limitats a sectors
relativament restringits de les classes dirigents, sin6 amb un allunya-
ment preocupant de grans estrats socials de la practica religiosa i de
l' obediencia eclesiastica» (Francesc Traniello).
La societat sencera estava perdent el sentit de Deu i del respecte
divi per la vida humana. Durant els dies de la «Comuna» la crueltat
dels comuners ateus no havia estat superior, es veritat, a la dels
burgesos que l'havien sufocada amb les canonades, fent estralls en
14.000 treballadors (i treballadors, aleshores, eren homes, dones i
nois).
No va ser, per tant, al servei d'una esglesia, ni dels joves po-
bres, aquest ultim esforc; de Don Bosco, sin6 de tota una generaci6
que corria el perill de perdre el sentit de Deu i els mes grans valors
de la vida. Aquesta generaci6, a Franc;a ia Espanya, va redescobrir·
en ell el «sentit de Deu» i del «donar-se als altres».
402

43.9 Page 429

▲back to top
Incandescencia a Paris
Seguim ei fil del viatge frances segons la relaci6 acurada d'Hen-
ri Bosco, que la va comprovar no tan sols en els documents sale-
sians sin6 tambe en els diaris francesos de l' epoca.
Quan va marxar gairebe ja no s'hi veia, les cames amb prou
feines l'aguantaven, tenia varices. EI seu cos estava consumidissim.
Va entrar a Frarn;:a per Nic;a, que nomes feia 18 anys que no era
italiana. Va pujar cap a Paris per Tol6, Marsella, Aviny6, Li6,
Moulins. Una pujada lenta, que va durar dos mesos i 19 dies.
Ningu, i ell encara menys, preveia l'emoci6 extraordinaria, l'entu-
siasme, l'aglomeraci6 de gent, la incandescencia de la fe que la
presencia d'un «pobre capella rural» havia de provocar.
Algu, amb prudencia, li havia aconsellat: «No aneu a Franc;a.
A Paris estan construint la "seva" esglesia del Sagrat Cor a Mont-
martre. Ja ha costat milions i encara no s'ha acabat. Qui vol que li
doni ni un centim? ».
Don Bosco, una vegada mes, desmentiria els «prudents». A
Aviny6 la multitud es va amuntegar des de l'estaci6, i al centre de
la ciutat la gent corria darrera el seu carruatge. A cops de tisores li
van destrossar la sotana: van haver d'anar de pressa a buscar-ne
una altra.
A Li6 les esglesies es van omplir. L'envoltaven, el feien anar a
poc a poc, aturaven ei carruatge dels seus amfitrions. «Seria millor
portar ei diable que un capella com aquest>>, va dir un cotxer, irritat
per la violencia de la gent.
Es temia que a Paris seria un fracas. La Italia oficial acabava
de passar de l'alianc;a amb Franc;a a l'alianc;a amb Alemanya i
Austria, amb el tractat de la «Triple Alianc;a». 1 Don Bosco era
italia. EI govern, a mes, era radicalment anticlerical.
La ciutat de Paris, tan primmirada, va acollir l'apostol dels
pobres amb un fervor incandescent. Hi va arribar el 19 d'abril i s'hi
va quedar cinc setmanes (tret d'una anada breu a Amiens ia Lilla).
Es va allotjar amb una familia parisenca amiga, a l'avinguda de
Messina, num. 34. Pera per rebre les visites anava cada tarda al
carrer de Ville-l'Eveque, a la residencia dels oblats del Sagrat Cor.
Aixo ho feia per estalviar als seus amfitrions la pressi6 de la multi-
tud que de seguida es va desencadenar.
«Es un sant» deien. Una afirmaci6 perillosa. Hi ha un munt de
gent que de seguida intenta dubtar-ne, i n'hi ha prou amb una cosa
de no res perque es dispari ei ridicul. Es deixava retratar facilment,
sol o en grup. Li ho retreien: era una vanitat. Pera ell responia: «Es
403

43.10 Page 430

▲back to top
un bon mitja, no pas per fer-me coneixer, sin6 per interessar la gent
en la meva obra». De la mateixa manera va ajudar els seus biagrafs,
com el doctor D'Espiney, que va ser el primer d'escriure en frances
la vida de Don Bosco. EI llibre tenia errors notables, pera se'n van
tirar cinquanta rnil exernplars en pocs rnesos.
Una fotografia a Paris
Hi ha una fotografia de Don Bosco, la mes farnosa de les fetes
a Paris. La cara de Don Bosco en aquell retrat es vella, cansada,
consurnida. D'una vellesa increible, arrugat corn si fos de pasta de
paper. Uns solcs travessen aquell front devastat. La boca cau cap a
cada costat, una boca bona, pera deformada per un cansarnent
inguarible. Els rnateixos ulls, enfonsats sota unes celles espesses,
nornes deixen passar un fil de llurn, es una rnirada gairebe cega.
L'home que hi ha al darrera d'aquella cara sap que es el sofriment,
el seu i el de tots els altres que ell ha fet seus, que ha salvat perque
tinguessin en aquesta terra rnenys feina per viure i una visi6 del Cel
a l'hora de la mort. A cop d'ull, aquella cara havia d'inspirar pietat
mes que entusiasme.
Pera en aquell retrat tambe hi ha les mans de Don Bosco. Mans
de treballador, treballador honest, poder6s treballador de la vida.
Aquelles mans es van estendre per beneir els rnalalts, per acaronar
els nens, i van tornar la salut com l'aigua de Lourdes. Veient treba-
llar aquelles rnans, els parisencs no van sentir pietat per Don Bosco,
sin6 que li van dernanar que tingues pietat. Van veure en ell l'enviat
de l'esperan9a, l'home de Deu, el dispensador providencial de les
guaricions i de les gracies.
A la capital es van repetir les mateixcs escenes de le.s provincies.
L'afluencia de gent era mes gran i mes compacta, i Don Bosco va
sofrir assalts rnes rudes, rnes extenuants. Tota la diferencia era
aquesta.
Escriu Le Figaro d'aquells dies: «Davant de la casa del carrer de
Ville-l'Eveque, on s'ha instal·lat Don Bosco, fa una setrnana que tot
el dia hi ha files de carruatges estacionats. Les darnes rnes irnpor-
tants li supliquen que faci per a elles o per als seus parents els
rniracles que, segons diuen, fa amb tanta facilitat».
I Le Pelerin: «S'explicaven, fins i tot s'inventaven, eis miracles ...
Les darnes del gran mon corrien seguint les petjades del sant, que
no es preocupa dels aplaudiments del m6n, que no prepara els
sermons que pronuncia a la Madeleine rnes del que prepara el que
404

44 Pages 431-440

▲back to top

44.1 Page 431

▲back to top
diu a un captaire; que concedeix tant de temps a un obrer com a un
princep».
La jornada d'un pobre capella
Es lleva molt d'hora, a les 5. Va a dormir a mitjanit, rendit. A
les 6 comencen les visites. Despres se'n va a dir missa en aquesta o
en aquella parroquia, sempre vigilat a la sortida, assaltat amb pre-
guntes, perseguit per peticions, envoltat de supliques, de pregaries.
Volen parlar-li, tocar-lo, almenys veure'l. L'aturen a tot arreu, a
dalt d'una escala, en un rebedor, a la porta d'una sagristia, pel
carrer. Li sap greu, pero sempre arriba a les cites amb retard. EI seu
frances es dolent, l' accent estranger, l' eloqiiencia modesta.
A l'Arxiconfraria pera la conversi6 dels pecadors s'esta prepa-
rant per dir missa. Hi ha una gentada. Algu vol entrar, no pot, se
n'estranya: «Que passa?». Aleshores una dona del poble li diu:
«Hem vingut a oir missa. La missa dels pecadors. EI celebrant es un
sant».
Quan li demanen un miracle «seu», respon: «S6c un pecador,
pregueu per mi. Pero adrecarem plegats la nostra pregaria a la Mare
de Deu Auxiliadora. Ella si que guareix, escolta, compren, te com-
passi6. Ella respon des del Cel. Jo no puc fer res mes que resar-Ii».
Pero quan aquest «pobre pecador» la crida, la Mare de Deu respon
sempre. Sembla que es alla, al seu costat, a la seva disposici6.
Les autoritats religioses mes eminents ei van acollir amb cordia-
litat. EI cardenal Lavigerie el va rebre a l'esglesia de sant Pere, i va
parlar a la gent per encomanar-lo calorosament a la seva generosi-
tat. EI va anomenar «el sant Vicenc de Paul d'Italia».
Les crides a la generositat no van ser ateses nomes per les
families riques, sin6 tambe per la gent pobra. Tothom donava. Don
Bosco rebia bitllets de banc, moneda petita, monedes d' or, fins i tot
joies. Hi va haver un moment en que ja no sabia on posar-ho.
Es va absentar una setmana de Paris per anar a Lilla i Amiens.
EI mateix entusiasme. Al davant de les terribles tisores que li des-
.,trossaven les sotanes, exclamava: «No tots els bojos s6n al manico-
m1.».
Va arribar l'hora d'anar-se'n. Al tren que ei portava a Tori els
seus dos companys, els pares Rua i De Barruei, callaven. Recorda-
ven aquelles jornades com un somni que no podrien oblidar mai. De
sobte Don Bosco va trencar el silenci:
-Recordes, Rua, ei cami que va de Buttigliera a Murialdo?
Alla a la dreta hi ha un tur6, i a dalt del tur6 una caseta. Aquella
405

44.2 Page 432

▲back to top
pobra casa era l'habitatge meu i de la meva mare. En aquells prats,
quan jo era nen hi portava dues vaques a pasturar. Si tots aquests
senyors sabessin que aixi han portat al triomf un pobre pages d'I
Becchi. ..
Un cardenal que porta la pau
EI 18 de novembre d'aquell 1883, d'una manera privadissima,
va arribar a Tori el nou arquebisbe: el cardenal Gaieta Alimonda.
En una audiencia que Don Bosco tindra amb el Papa Lle6 el 1884,
aquest li dira: «Quan l'he enviat he pensat en v6s. EI cardenal
Alimonda us estima, us estima molt».
«La bondat del cardenal -escrivia Ceria- va ser per Don
Bosco un consol providencial en els ultims quatre anys de la seva
vida».
Poc despres de !'arribada, Don Bosco va fer preguntar si l'ar-
quebisbe era a casa i si podia rebre'l. EI cardenal va agafar el
carruatge i es va presentar immediatament a Valdocco:
-Per anar mes de pressa, he vingut jo mateix.
Eren dos quarts d'onze -recorda ei biograf que hi era present-.
La conversa, al despatxet de Don Bosco, va durar mes d'una hora.
Mentrestant es va avisar els joves als tallers i a les classes, els musics
van c6rrer a buscar els instruments, alguns van posar rapidament
banderoles als balcons. Quan el cardenal va sortir a la galeria on
donava el despatx de Don Bosco, la banda va tocar i els nois van
aplaudir. L'arquebisbe va dir rient: «Us volia donar una sorpresa, i
me l'heu feta vosaltres a mi». Va saludar amb les mans els nois i
nomes va dir:
-Estimadissims fills, us dono les gracies, us beneeixo i m'enco-
mano a les vostres pregaries.
Va visitar els tallers i va pregar malta estona davant el quadre
de l'Auxiliadora.
«Si no tomo mes»
Bis diners recollits a Frarn;a havien estat abundants, pero l'es-
glesia del Sagrat Cor era un pou sense fons. En comern;ar l'any 1884
hi havia molts deutes per pagar i les caixes eren buides. EI 28 de
febrer, totila salut desastrosa, Don Bosco va dir als seus:
- Tomo a Frarn;a.
Rua i Cagliero van intentar dissuadir-lo. Van fer venir el metge
406

44.3 Page 433

▲back to top
Albertotti perque el visites. EI doctor, despres d'una detinguda visi-
ta, va dir explicitament:
-Per mi, si voste arriba viu a Nic;a, sera un miracle.
-Si em moro, paciencia -va murmurar Don Bosco-. Vol dir
que abans de marxar deixare ordenades les coses principals. Pero
me n 'he d'anar.
Aixi que va sortir de l'habitaci6, Albertotti va dira don Rua:
-Vigileu molt. No m'estranyaria que es moris de sobte, sense
que us n'adoneu. No us heu de fer il·lusions.
Don Bosco va fer venir el notari i uns testimonis, i va dictar el
seu testament. Despres va cridar els pares Rua i Cagliero, i assenya-
Iant l'acta notarial a sobre la taula, va dir:
-Aqui hi ha ei meu testament. Us he deixat a vosaltres dos
hereus universals. Si no tomo mes, ja sabeu com estan Ies coses.
Rua va sortir de l'habitaci6 amb el cor encongit. Cagliero es va
quedar, i estava tan deprimit que plorava.
-Pero aixi vol marxar encara que sigui en aquest estat?
-Que vols que fem, si no? No veus que ja no tenim mitjans per
tirar endavant? Si no me n'anes, on podria trobar els mitjans per
pagar els deutes que vencen? Hem de deixar els nois sense pa?
Nomes a Franc;a puc esperar socors.
Cagliero s'havia posat a plorar. Contenint-se una mica, va dir:
-Sempre hem anat endavant a copia de miracles. Ja veura com
la Mare de Deu tambe fara aquest. Voste vagi-se'n, i nosaltres
pregarem.
-Si, me'n vaig. El meu testament es aqui. Te'I dono en aquesta
capseta. Conserva-la com el meu ultim record.
No va ser un viatge llarg. Nomes va visitar ei sud de Franc;a,
pera Don Bosco va poder reunir quantitats notables. Els comtes
Colle, de Tol6, li van lliurar 150.000 lires de cop.
A Marsella, el pare Albera, preocupat per les seves condicions,
va voler que el visites ei doctor Combal, una celebritat medica.
Despres d'una visita acurada, Combal va expressar el seu parer amb
una imatge:
-Voste es un vestit molt gastat. Ha servit per als dies feiners i
per als festius. L'unic remei per continuar conservant-lo es posar-lo
a !'armari. Deu haver entes que li aconsello ei repos absolut.
-Li ho agraeixo, doctor, pera es l'unica medicina que no puc
prendre.
407

44.4 Page 434

▲back to top
Barcelona: «Com on princep»
L'any segiient 1886 ja estava projectant un viatge a Espanya.
Pensava concretarnent en Barcelona, tot i que, des del comen9arnent
de l'estiu, la capital catalana era victima d'una epidemia de colera.
«Si ho perrneten les circurnstancies de la vida publica -escrivia al
superior dels salesians, el pare Joan Baptista Branda, a rnitjan agost
de 1885-, ens veurem i tractarern dels nostres problemes, que no
s6n pas pocs. Mentrestant, comen9a a enviar a don Rua una Hista
del que necessitis per al curs que ve».
Aqui apareix un altre dels rnotius dels viatges de Don Bosco,
que, amb la seva presencia fisica, volia assegurar la vida de les cases
acabades de fundar.
La de Barcelona funcionava des de feia un any i rnig. No era
propiarnent al terrne rnunicipal de la Ciutat Corntal, sin6 a !'entrada
del poble de Sarria, un dels que envolten la ciutat, a la qual avui
esta annexat. La instituci6 s'anornenava Tallers Salesians del Nen
Jesusi acollia una vintena de nois, orfes o de families necessitades,
que aprenien els rudiments del que avui coneixem per Formaci6
Professional.
Aquest establiment benefico-docent l'havia fundat la_ senyora
Dorotea Chopitea, viuda de Serra (vegeu capitol 43), que aleshores
residia habitualment on ara hi ha !'hotel Gran Via (Gran Via de les
Corts Catalanes, 642) i tenia la torre d'estiueig a l'actual residencia
·de les religioses dels Sagrats Cors (passeig de la Reina Elisenda de
Montcada, 18 bfo).
De la mateixa manera que la senyora Chopitea, altres Coopera-
dors, benefactors i arnics dels salesians vivien tarnbe habitualment a
Barcelona, i durant l'estiu solien traslladar-se a Sarria, Sant Gerva-
si, Les Corts o Horta.
Aquesta circumstancia va fer que, durant els seus dies barcelo-
nins, Don Bosco, que s'allotjava a la casa salesiana de Sarria (pla9a
d'Artos, 3), hagues de despla9ar-se sovint, amb cotxe de cavalls o
amb tren, a la veina Barcelona o a altres poblacions de la rodalia.
Perque -i aquesta es una altra motivaci6 del viatge- ei Fundador
desitjava coneixer i tractar personalment els Cooperadors, i molt
concretament la senyora viuda Serra. Quan, procedent de Marsella,
va arribar a Barcelona i es va trobar amb ella a l'estaci6 de Fram;a,
li va dir unes paraules que els presents recordaven be: «Oh, senyora
Dorotea, cada dia demanava al Senyor que em concedis la gracia de
coneixer-la abans de mori» (Cronica de Carles Maria Viglietti).
Per la seva banda, els Cooperadors Salesians i els seus amics
408

44.5 Page 435

▲back to top
-que formaven, en general, un grup influent a la ciutat- s'havien
proposat honorar publicament Don Bosco. «Nosaltres -declarava
un temps despres el president de l'Associaci6 de Catolics- vam
anar a rebre'l com un pr:incep quan va arribar a Barcelona; a pesar
de no veure en ell cap signe de grandesa exterior, el visitavem i
obsequiavem a tothora; ens disputavem la seva companyia com si
fos l'honor de mes preu».
En aquest ambient de festa i de simpatia mutua entre Don
Bosco i els barcelonins, van transc6rrer aquells dies del 8 d'abril al
6 de maig de 1886.
«Tenim aqui, entre nosaltres, un sant»
Qui va donar a la presencia de Don Bosco a Barcelona el seu
segell caracteristic va ser la gent, ei poble. Tothom volia veure'l,
parlar-li, escoltar-lo, rebre almenys una mirada seva. I ell, per la
seva part, encara que era vell i estava sense forces, no es negava a
concedir audiencies, repartir medalles i benediccions, acollir malalts
i nens, presidir actes publics, ser el centre de la festa...
No va tenir descans. Nomes ei Dijous i ei Divendres Sants (22 i
23 d'abril) va pader resposar una mica. Les fonts historiques coin-
cideixen, sense excepci6, a presentar Don Bosco envoltat constant-
ment de la multitud.
I es que ei tenien per un sant que fins i tot feia miracles i a qui
la Mare de Deu concedia tot ei que li demanava.
EI veien tambe com un home bo, que havia instituYt moltes
obres de beneficencia; com a fundador i promotor de noves forces
d'apostolat, tant entre els religiosos com entre els seglars catolics;
com a escriptor popular que defensava sempre la causa de la religi6;
com un sacerdot amic del Sant Pare; corn un rnissioner que, rnit-
jan~ant els Salesians, les Filles de Maria Auxiliadora i els Coopera-
dors, tractava d'evangelitzar les terres llunyanes d' America del Sud.
Tota aquesta visi6 sobre Don Bosco la va condensar en una
frase grafica el rector de l'esglesia de la Mare de Deu de Betlern
quan, des del presbiteri, va exclamar emocionat davant la multitud
que omplia el temple: «Tenirn aqui, entre nosaltres, un sant» (Cro-
nica de Viglietti). En aquell moment -dia 1 de maig-, el doctor
Joan Masferrer es feia resso d'un convenciment que era genera!
entre els barcelonins.
409

44.6 Page 436

▲back to top
«Sou els instruments de la divina Providencia»
EI fundador del Salesians va tenir un gran apreci per la ciutat
de Barcelona, de la qual ponderava, per exemple, les possibilitats
que oferia per a una acci6 social i missionera. Aixi, a la burgesia
integrada en l'Associaci6 Catolica (amb seu al carrer de Lled6, 4) li
va recordar clarament les seves obligacions de solidaritat amb els
mes necessitats i, en diverses trobades amb el prelat de la diocesi, el
doctor Catala i Albosa, van parlar sobre el projecte d'un seminari
missioner que podrien organitzar conjuntament el bisbat i els sale-
sians.
Aquestes dues instancies -la social i l'evangelitzadora- cons-
titueixen dues coordenades importants en les qual s'han de col·locar
altres presencies de Don Bosco a Barcelona, com quan va visitar la
marquesa de Comillas, Lluisa Bru i de Lassus, que aleshores era
propietaria del palau Moja (carrer de la Portaferissa, 1), o va anar
a passar unes hores amb el senyor Ponsich a la seva finca de Sarria
(carrer de Dominguezi Miralles, 4), o amb el senyor Marti i Codo-
lar a la seva torre d'Horta (carrer de Torell6, 8). (La fotografia que
se li va fer en aquest lloc, el 3 de maig, es sense cap dubte una de
les millors que han passat a la posteritat).
Don Bosco apreciava, sobretot, la profunditat religiosa del po-
ble barceloni, que va poder comprovar en la conferencia salesiana
que es va celebrar ei 30 d'abril a l'esmentada parroquia de la Mare
de Deu de Betlem, a la Rambla, i tambe en el solemne acte maria
que es va fer, cinc dies mes tard, a la basilica de la Mare de Deu de
la Merce.
Aqui, segons recorda encara la lapida commemorativa, li van
regalar uns terrenys situats al cim de la muntanya del Tibidabo,
perque hi construis un santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesus, que
ajdues a mantenir «ferma i indestructible» la fe cristiana.
Don Bosco nomes va poder dir als donants unes paraules d'a-
gra:iment; pero encara va tenir prou energia per formular una pro-
mesa: «Senyors -els va dir-, sou els instruments de la Divina
Providencia. Amb la vostra ajuda, molt aviat s'aixecara en aquella
muntanya un santuari majestu6s, consagrat al Cor de Jesus. Els
fidels hi pujaran, tindran facilitat per freqiientar els sagraments, i
sera un record perpetu de la vostra caritat i de la vostra adhesi6 a
la religi6 catolica, de la qual m'heu donat tantes proves i tan boni-
ques» (Cronica de Viglietti).
EI temple que avui s'aixeca al cim del Tibidabo, la imatge del
qual ja ha entrat a formar part del conjunt simbolic de Barcelona,
410

44.7 Page 437

▲back to top
es albora memoria i profecia: a la seva manera vol evocar i actua-
litzar la presencia viva d'un home davant del qual molts barcelonins
-com aquell nen que es deia Joaquim Maria de Nadal, futur cro-
nista oficial de la ciutat- van sentir «el xoc inexplicable del que es
providencial i del que es merave116s».
«Tot ho ha fet Elia»
Va tornar pei sud de Franc;a: Montpeller, Tarasc6, Valenc;a,
Grenoble. Una tornada lema cap a la seva Italia, l'iiltima tornada.
Deia al que l'acompanyava:
-Tot es obra de la Mare de Deu. Tot ve d'aquella Avemaria
recitada amb un noi, fa quaranta-cinc anys, a l'esglesia de sant
Francesc d'Assis.
Mentre ei cos de Don Bosco cada vegada s'encorbava mes, la
seva anima es transparentava amb una llum cada vegada mes viva.
EI pare Belmonte, director de Sampierdarena, un dia va anar a
desfogar-se amb ell:
-Estic tan cansat que ja no puc mes. Com puc continuar una
vida aixi?
Don Bosco es va inclinar una mica mes cap endavant, es va
aixecar la sotana i li va ensenyar les cames totes inflades, que
sobresortien com coixins tous de les sabates. Nomes li va dir:
-Estimat meu, tingueu coratge. Ja reposarem al Paradis.
EI vespre del 25 de juny els ex-alumnes li van fer un calor6s
homenatge amb motiu del seu sant. Don Bosco va donar les gracies
commogut, i despres, cansadissim, nomes va poder dir:
-No s6c mes que una cigala que canta i despres es mor.
Si algii el veia caminar encorbat, tot sol, i anant a ajudar-lo li
preguntava: «On anem, Don Bosco?», ell el mirava fixament amb
aquell somriure dolc; i responia: «Anem al Paradis».
411

44.8 Page 438

▲back to top
49
JOAN CAGLIERO, BISBE
EI pare Joan Cagliero, en els plans de Don Bosco, s'havia de
quedar a America tres mesos, refon;ar la primera missi6 i despres
tornar. En canvi, s'hi va quedar dos anys.
EI 1877 Don Bosco havia enviat a l'altra banda de l'ocea dos
grups mes de salesians, dirigits per dos homes que podien fer-se
carrec de la situacio: Lluis Lasagna i Jaume Costamagna.
Aleshores Cagliero va tornar. EI 1877 se celebrava a Lanzo el
primer Capitol Genera! de la Congregacio, i era convenient que eli
tambe hi fos, perque era el Director espiritual de la Societat i l'unic
expert en els problemes missioners.
Durant els anys segiients Don Bosco li va confiar dues missions
delicades: comen9ar !'obra salesiana a Espanya i dirigir la Congre-
gaci6 de les Filles de Maria Auxiliadora, que feia els primers passos.
«Qui podria ocupar ei meu Uoc?»
EI 1879 Don Bosco nomes tenia 64 anys, pera Ja se sentia
acabat i en una decadencia rapida. Volia triar, entre els primerissims
que l'havien seguit, algu que a poc a poc es fes carrec de tots els
assumptes de la Congregacio, i que en qualsevol moment pogues
substituir-lo. Un «vicari», ras i eurt. Els noms possibles eres dos:
Rua i Cagliero. Tots dos d'absoluta confian9a i de gran capacitat.
A tots dos Don Bosco els estimava amb tot el cor, i ells correspo-
nien en la mateixa mesura. Pero si en triava un, aixo no podria fer
ombra a l'altre?
l Don Bosco va procedir d'aquesta manera tan delicada. Un
mati de la tardor de 1879, que havia d'anar a Foglizzo, va demanar
a Cagliero que l'acompanyes. Durant el viatge li va preguntar de
sobte:
-Si em moris, qui creus que podria ocupar el meu lloc?
Cagliero va posar els ulls en blanc:
412

44.9 Page 439

▲back to top
-Estimat Don Bosco, no li sembla una mica massa d'hora per
parlar d'aquestes coses?
-Admetem que sigui aixi, pera fem la hipotesi: quins noms
indicaries?
-De nom, nomes en diria un. Nomes n'hi ha un en condicions
d'ocupar el seu lloc.
-Jo en canvi en diria dos, o potser tres.
-Mes endavant n'hi haura potser dos o tres. Ara no ho crec.
Pera, digui'm, quins son els seus tres?
-Primer digues el teu candidat.
-Rua, nomes hi ha Rua.
-Tens ra6. Sempre ha estat la meva ma dreta.
-La ma, el cap i el cor, estimat Don Bosco. Es l'unic capac
d'ocupar el seu lloc, quan Deu vulgui cridar-lo al Paradis.
Don Bosco havia estat delicadis.sim, i Cagliero, amb la mateixa
delicadesa, s'havia col·locat a part. Ni tan sols una ombra hauria
enfosquit la tria del «segon Don Bosco».
No li ho va dir mai, pera Don Bosco va quedar molt agrai:t a
Cagliero per aquelles paraules dites amb tota humilitat en un carruat-
ge que anava cap a Foglizzo.
L'abra,;ada vigorosa del primer bisbe
EI 16 i ei 20 de novembre de 1883 la Santa Seu va publicar dos
documents molt importants. La Patagonia septentrional i central
(territori del riu Negro, Chubut i Santa Cruz) era declarada «Vica-
riat Apostolic», sota la dependencia del pare Joan Cagliero, nome-
nat Provicari Apostolic. La Terra del Foc (a l'extrem meridional de
la Patagonia) era declarada «Prefectura Apostolica», i el pare Fag-
nano nomenat Prefecte Apostolic.
Cagliero hauria d'haver tornat a America com a Provicari, no
com a Bisbe: nomes mes tard hauria estat elevat a la dignitat epis-
copal. Pera Don Bosco no hi estava d'acord. Va parlar amb el
cardenal Alimonda, va escriure al protector del Salesians, cardenal
Nina, va pregar vivament al Papa. Hi havia el cardenal Ferrieri que
no volia sentir-ne a parlar, pera aquesta vegada Lle6 XIII va accep-
tar la suplica de Don Bosco. EI 9 d'octubre de 1884 va sortir de
Roma una carta per a Valdocco: «EI Sant Pare, en l'audiencia de
diumenge passat, va escoltar la pregaria de Don Bosco i va consen-
tir de donar el caracter episcopal al pare Cagliero, nou Provicari
Apostolic a la Patagonia».
Va ser un dia felic per a Don Bosco. L'antic somni del colom i
413

44.10 Page 440

▲back to top
la branca d'olivera es feia realitat. Les paraules dites a un noi
moribund: «I el breviari l'has de fer portar a molts altres ... I aniras
lluny, lluny... », no havien estat la il-lusi6 -d'un moment: s'estaven
fent realitat.
La consagraci6 es va fer al santuari de Maria Auxiliadora el 7
de desembre de 1884. Per a Valdocco va ser un esdeveniment me-
morable. Un dels primers noiets de Don Bosco, que havia entrat a
l'oratori als 13 anys, orfe de pare, als 46 anys era consagrat bisbe
d'una immensa regi6 missionera.
Dos detalls. En acabar la impressionant funci6, el jove bisbe es
va separar de la comitiva i es va dirigir cap a la seva mare. La
velleta,. de 80 anys, se li va acostar sostinguda per un fill i un net.
Monsenyor Cagliero va estrenyer sobre el pit aquell cap blanc, i
entre l'emoi6 dels presents la va acompanyar amb delicadesa a
seure. Vora la sagristia, barrejat amb la gent, l'esperava Don Bosco
amb ei bonet a la ma. EI bisbe hi va c6rrer iel va estrenyer en una
abracada vigorosa. Havia mantingut amagada la ma amb l'anell
episcopal entre els plecs dels ornaments. EI primer que l'havia de
besar era per dret propi el «seu» Don Bosco.
EI pare Rua vicari de Don Bosco
Nomes despres del nomenament de Joan Cagliero com a bisbe
de la Patagonia, Don Bosco va anunciar l'eleccio d'un seu «vicari».
Durant la reuni6 del Capitol superior de la Congregaci6, el 24
d 'octubre de 1884, va dir: «Necessito que hi hagi algu a qui pugui
confiar la Congregaci6 i posar-la sobre les seves espatlles, deixant-li
tota la resonsabiliat. EI Papa estaria content si Don Bosco es retires
del tot. EI meu pobre cap ja no pot mes...».
Va escriure al Papa proposant el nom del pare Miguel Rua.
La resposta afirmativa va arribar a· primers de desembre.
Don Bosco ei va agafar de la ma
Monsenyor Cagliero havia de marxar de Tori cap a America del
Sud el primer de febrer de 1885. S'emportava 18 salesians i 6 Filles
de Maria Auxiliadora. ·Pera ei vespre del primer de febrer, despres
d'acompanyar els missioners al tren, es va sentir cansat i va tornar
a passar la nit a Valdocco. Va pujara l'habitaci6 de Don Bosco, va
414

45 Pages 441-450

▲back to top

45.1 Page 441

▲back to top
seure al seu costat i es van quedar en silenci. Despres d'una llarga
pausa Don Bosco va preguntar:
-Han marxat els teus companys?
-Si.
-1 tu quan marxaras?
-He de ser a Sampierdarena dema.
-Si pots, ves-te'n una mica tard; descansa be.
-Deixi'm fer a mi. Ara doni'm la seva benedicci6.
-Per que aquest vespre? Vine dema al mati, parlarem una altra
vegada, amb tranquiHitat.
-No, Don Bosco, dema he d'anar-me'n molt d'hora.
-Pero estas cansat... De tota manera fes el que et sembli millor.
-Aleshores beneeixi'm i beneeixi els meus companys.
EI bisbe es va agenollar. Don Bosco el va agafar dt la ma:
-Que tinguis un bon viatge. Si no ens tornem a veure mes en
aquesta terra, ens reveurem al Paradis.
-No digui aquestes coses, encara ens tornarem a veure.
-Sera el que ei Senyor vulgui. Ell es l'amo. A l'Argentina i a
la Patagonia tindreu molta feina; treballareu molt, i la Mare de Deu
us ajudara.
Va comenc;ar la formula de la benedicci6. La veu amb prou
feines li sortia, a vegades no es recordava de les paraules. Monse-
nyor Cagliero les hi recordava en veu baixa, i Don Bosco les repetia
docilment, mentre li estrenyia la ma. En acabar ei bisbe es va posar
dret:
·
-Ara, bona nit, estimat Don Bosco. Que descansi.
-Saluda de part meva els teus companys de viatge, els germans
que treballaran a America, els cooperadors... Tindria encara tantes
coses per dir-te!... Que Deu et beneeixi.
«La casa del bisbe era una cabana de troncs»
Don Bosco va seguir amb afectuosa emoci6 en aquells ultims
anys les peripecies missioneres d'aquell noi seu vigor6s i entusiasta.
Llegia les seves cartes i les passava immediatament al Butlletf Salesia
perque les publiquessin.
EI juliol de 1886 monsenyor Cagliero va comunicar que la part
de la Patagonia septentrional mes important i poblada ja era total-
ment coneguda, visitada i catequitzada pels missioners salesians.
Aquell mateix juliol es va presentar a la residencia de Patagones
el fill del cacic Sayuhueque, que va demanar al bisbe que puges a la
vall del Chichinal per evangelitzar els adults de la tribu. «A la
415

45.2 Page 442

▲back to top
immensa vall del Chichinal -va explicar monsenyor Cagliero-
vam batejar 1.700 indigenes. Cada dia feiem tres hores de catecisme
al mati i tres a la tarda. La casa del bisbe era una cabana de troncs
i fang, amb la teulada de branques que em protegia del sol i de la
pluja... quan no plovia. Ni rastre de Bits. Dormiem sobre les pells
que amb gran afecte ens havien donat aquells bons indigenes, de
molt bon caracter i capacos d'entusiasme».
EI 1887 monsenyor Cagliero va emprendre una nova missi6
llarga, juntament amb el pare Milanesio i dos salesians mes. EI
viatge d'evangelitzaci6 s'havia d'allargar fins a 1.500 quHometres:
vall del riu Negro, valls dels Andes, pas de la Serralada i descens
fins a Concepci6n, a Xile.
Durant 1.300 quilometres recorreguts a cavan tot va anar be. EI
bisbe va poder administrar 997 baptismes, gairebe tots a indis adults,
beneir 101 matrimonis, distribuir un miler de comunions i adminis-
trar 1.513 confirmacions. Van ser incalculables les hores passades
fent catecisme als petits i evangelitzant els adults.
EI 3 de marc al mati, quan tot just havien deixat Malbarco, al
costat ·del riu Neuquen, va passar un accident gravissim. EI va
explicar ei mateix bisbe en una carta:
«Despres de travessar la Serralada a 2.000 metres d'altura, en-
cara n'haviem de pujar ben be mil mes. EI caminet seguia una
cornisa en l'aspra paret de granit i queia a plom sobre ei precipici.
De sobte el meu cavan es va encabritar i va comern;ar a saltar com
embogit. Vaig invocar Maria Auxiliadora i vaig saltar de la sella.
Una punta rocosa em va penetrar a la carn, em va trencar dues
costelles i em va foradar ei pulm6. Em vaig quedar com mort,
respirava fatigosament i no podia parlar. Els meus companys es van
acostar i jo, com que vaig pader balbucejar alguna paraula, per
animar-los intentava prendre-m'ho en broma i deia que, com que
tenim 24 costelles, be se'n podia sacrificar alguna. Vam haver de
tornar enrera i travessar dos rius i dues serralades per trobar un lloc
per aturar-me i curar-me. Pero quina cura! Hi havia un pobre home
que curava les malalties amb sistemes primitius. Li vaig preguntar
si tambe feia de ferrer per reparar les meves dues costelles. M'hi
vaig estar un mes, i, com que Deu ho va voler, vaig guarir-me.
Encara convalescent vaig tornar a pujar a cavan i en un viatge de
quatre dies amb els meus missioners vaig tornar a passar les Serra-
lades a mes de 3.000 metres, i vaig baixar a la dolca plana xiiena a
la vora del Pacific. Alla vaig establir les bases per a les noves Cases
salesianes de Concepci6n, Talca, Santiago i Valparaiso. Aixi aquell
416

45.3 Page 443

▲back to top
any, sempre a cavan, amb tres companys meus, dormint en clots i
sota els arbres, havia travessat America d'un ocea a l'altre».
Entrevista amb Don Bosco
A l'abril de 1884 Don Bosco havia hagut d'anar a Roma. Al-
guns benefactors havien promes ingents sumes per a l'esglesia del
Sagrat Cor, pero no s'havien tingut mes noticies. «Cal anar a tocar
les campanes», va dir Don Bosco amb un somriure trist.
En aquella ocasi6, per primera vegada a la seva vida, Don
Bosco es va sotmetre a una entrevista (aquesta tecnica periodistica
l'havia inventada el 1859 l'america Horace Greely). Creiem que es
mes que una curiositat llegir com Don Bosco va respondre a les
«preguntes directes» d'un reporter del Journal de Rome. L'entrevis-
ta es va publicar ei 25 d'abril de 1884.
Pregunta. Per quin miracle voste ha pogut fundar tantes cases
en paYsos del mon tan diferents?
Resposta. He pogut fer mes del que m'esperava, pero el com no
el se ni jo. La Santa Verge, que coneix les necessitats dels nostres
temps, ens ajuda.
P. Pera, de quina manera us ajuda?
R. Miri. Una vegada, per a la nostra esglesia que es construeix
a Roma, em van escriure a Tori que es necessitaven al cap de vuit
dies 20.000 lires. En aquell moment estava sense diners. Vaig posar
la carta al costat de la pica de l'aigua beneita, vaig fer una fervent
pregaria a la Mare de Deu i me'n vaig anar a dormir, deixant
l'assumpte en les seves mans. L'endema al mati rebo una carta d'un
desconegut que en resum deia: -Havia fet una promesa a la Mare
de Deu que, si em concedia certa gracia, donaria 20.000 lires per a
una obra de caritat. He rebut la gracia i poso a la seva disposici6
aquesta quantitat-. Una altra vegada, quan jo era a Franc;a, rebo
la maia noticia que una de les meves cases ha de disposar de seguida
de 70.000 lires per no correr un greu perill. Com que no veia de
moment com posar-hi remei, recorro una altra vegada a la pregaria.
Cap a les deu estava a punt d' anar-me'n al llit, quan sento trucar a
la porta de la meva habitaci6. Vaig a obrir. Entra un amic meu amb
un gran plec de papers a les mans i em diu: -Estimat Don Bosco,
havia disposat en el testament una quantitat per a les seves obres;
pera avui he pensat que per fer el be es millor no esperar a la mort.
Li he portat de seguida aquella quantitat. Tingui: 70.000 lires-.
P. Aixa son miracles. Permeti'm una indiscrecio: n'ha fet mes,
de miracles?
417

45.4 Page 444

▲back to top
R. Jo no he pensat en res mes que a fer ei meu deure. He resat
i he confiat en la Mare de Deu.
P. Voldria dir-nos quin es ei seu sistema educatiu?
R. Senzillissim: deixar als joves la plena llibertat de fer Ies coses
que els resulten mes simpatiqujes. La qiiesti6 es descobrir quins s6n
els germens de les seves bones qualitats, i despres procurar desenvo-
lupar-les. Tothom fa de bon grat nomes alla que sap que pot fer.
Em regeixo per aquest principi, i els meus alumnes treballen tots no
tan sols amb activitat, sin6 tambe amb amor. En 46 anys no he
posat mai ni un sol castig. 1 goso afirmar que els meus alumnes
m'estimen molt.
P. Com s'ho ha fet per estendre les seves obres fins a la Pata-
gonia i la Terra del Foc?
R. A poc a poc.
P. Que en pensa de les condicions actuals de l'Esglesia a Euro-
pa, a Italia, i del seu futur?
R. No s6c un profeta. En canvi ho sou una mica vosaltres, tots
els periodistes. Per tant es a vosaltres que s'hauria de preguntar que
passara. Ningu, tret de Deu, no coneix el futur. De tota manera,
humanament parlant, es pot creure que ei futur sera greu. Les
meves previsions s6n molt tristes, pera no tinc por de res. Deu
salvara sempre la seva Esglesia, i la Mare de Deu, que visiblement
protegeix ei m6n contemporani, sabra fer sortir redemptors.
418

45.5 Page 445

▲back to top
50
EL GRAN PLOR
L'espiritualitat de Don Bosco, en els ultims anys, s'afinava cada
vegada mes. EI sofriment pot empenyer al cinisme desesperat o fer
germinar la santedat. En Don Bsoco aquest germinar es veia gairebe
dia per dia. Fins i tot la seva humanitat estava com transfigurada.
«En l'ultim decenni de vida -escriu Pere Stella-, especialment
despres del 1882, Don Bosco apareix com l'home que ja ha assimilat
l'ensenyament que li ha ofert una llarga experiencia. Ja no sembla
que tingui aquelles discrepancies que va haver de sostenir amb An-
toni, amb els primers col·laboradors, amb monsenyor Gastaldi. Mes
que mai fuig de la polemica; no li agraden les baralles, vol que fins
i tot durant les hostilitats i les vexacions no s'aixequi la veu, no es
porti la contraria, no se segueixi l'exemple dels diaris catalics que
fan una polemica aspra i corrosiva. Vol .que es procuri -passar
entre gota i gota sota el tempora! sense mullar-se-. Els seus ultims
anys encara s6n de gran discardies i d'escassos suports oficials,
sovint de vexacions fiscals per part d'autoritats administratives i
politiques, pera ell sembla penetrat com mai d'un ideal d'amabili-
tat, de benevolencia».
Un capellanet serios i pensaros
EI 1883 va venir a visitar-lo, des de la Llombardia, un capella-
net serios i pensar6s. Es deia Aquil·les Ratti. Don Bosco va parlar
amb ell mitj a hora ben bona, i 1i va donar totes les informacions
que desitjava. Despres li va dir:
-Ara voste consideri's l'amo de la casa. No puc acompanyar-lo
perque tinc malta feina, pera voste vagi, vingui, miri tot ei que
vulgui.
En aquell moment hi havia a Valdocco els directors de les cases
salesianes que havien vingut per celebrar algunes reunions. Despres
419

45.6 Page 446

▲back to top
de dinar, mentre Don Bosco estava dret recolzat a la taula, s'acos-
taven a exposar-li les seves dificultats. EI pare Ratti es volia retirar,
pero Don Bosco sorprenentment li va dir:
-No, no, quedi's tambe.
Aquell capellanet arribara a ser el papa Pius XI. Quaranta-nou
anys despres, parlant de Don Bosco als seminaristes romans, expli-
cara aquell fet i dira: «Hi havia gent que venia de tot arreu, un amb
una dificultat, l'altre amb una altra. I ell, dret, com si fos qiiestio
d'un moment, ho escoltava tot, es feia carrec de tot, responia a tot.
Era un home que estava atent a tot el que passava al seu voltant, i
al mateix temps s'hauria dit que no es fixava en res, que el seu
pensament era en un altre lloc. I era realment aixi: era en un altre
lloc, era amb Deu. I tenia la paraula exacta per a tot, tant que
admirava. Aquesta era la vida de santedat, de constant pregaria que
Don Bosco portava entre les ocupacions continues i implacables».
Una flor per pensar en l'eternitat
Un dia d'abril de 1885 feia alguns passos pei jardi d'una senyo-
ra que l'havia convidat a dinar juntament amb el seu jove secretari,
el pare Viglietti. Caminant lentament es va aturar davant d'unes
flors. Va collir una violeta i la va donar a la senyora:
-Ha estat molt amable de convidar-nos a dinar, senyora. I vull
correspondre-li amb una flor, que es un pensament.
-Quin pensament, Don Bosco?
-EI pensament de l'eternitat. Es un pensament que ens ha
d'acompanyar sempre. Tot passa, en aquest mon: nomes l'eternitat
sera per sempre. Treballem perque la nostra eternitat sigui felic;.
Don Bosco pensava en la mort, en la trobada amb Deu. Alguna
vegada aquell pensament ei feia posar serios, pensaros. Un dia de
1885, tot saludant un senyor a San Benigno, li va dir:
-Pregui per a mi.
-Pero Don Bosco! Voste no en te necessitat.
EI pare Piscetta, que hi era present, va testimoniar: «Aleshores
es va posar molt serios, als seus ulls van apareixer unes llagrimes, i
va dir amb accent de profunda sinceritat: -En tinc malta necessi-
tat-».
«La Mare de Den es aqui»
A l'agost d'aquell mateix any Don Bosco va anar a Nizza-Mon-
ferrato per a la vesticio i la professio de les Filles de Maria Auxilia-
420

45.7 Page 447

▲back to top
dora. Estava tan acabat que nomes va poder donar la Comuni6 a
algunes germanes. A la vestici6 i a la professi6 hi va assistir assegut
en una butaca. Pero va voler dir algunes paraules. Tenia la veu molt
feble, i el pare Bonetti, al seu costat <<feia d'altaveu», repetint en
veu alta les frases que no s'entenien.
-Aixi que voleu que us digui alguna cosa. Si pogues parlar,
quantes coses que voldria dir-vos! Pera s6c vell, vell caduc, com
veieu. Nomes vull dir-vos que la Mare de Deu us estima molt, molt.
I, sabeu?, ella es aqui, entre vosaltres ...
I don Bonetti va dir en veu alta:
-Don Bosco vol dir que la Mare de Deu es la vostra mare, i
que us mira i us protegeix.
-No, no -va continuar Don Bosco-. Vull dir que la Mare de
Deu es precisament aqui, en aquesta casa, i que esta contenta de
vosaltres ...
Bonetti insisteix:
-Don Bosco us diu que, si sou bones, la Mare de Deu estara
contenta de vosaltres.
Aleshores Don Bosco va provar de dominar les seves forces, va
allargar els bra<;os i va dir:
-Que no, que no. Vull dir que la Mare de Deu es realment
aqui, aqui, entre vosaltres! La Mare de Deu es passeja per aquesta
casa, i la cobreix amb el seu mantell.
Don Bosco i els rics
Durant els ultims 25 anys van passar per les mans de Don Bosco
sumes immenses, colossals. Milions de veritat (milions del segle
XIX!). Don Bosco va ser sempre pobrissim, d'acord, a les seves
mans no s'hi .va enganxar mai ni un centim. Pero algu s'ha pregun-
tat: «Els rics, els que li donaven gran sumes, no els va adular Don
Bosco d'una manera excessiva? No va acabar per adormir les seves
consciencies en relaci6 amb la responsabilitat social que els corres-
ponia? ». Una pregunta ben legitima.
Despres d'haver explorat la vida de Don Bosco, ens sembla que
es va comportar amb molta delicadesa amb tots els que li van fer el
be: el camperol i l'obrer que li oferien deu centims, i el comte Colle
que li donava, un damunt de l'altre, cent cinquanta bitllets de mil.
Algunes persones van tenir amb ell una generositat extraordina-
ria; amb aquests Don Bosco va tenir una gentilesa extraordinaria.
La comtessa Calleri, per exemple, ultima reserva a qui Don Bosco
421

45.8 Page 448

▲back to top
recorria en els casos «impossibles» sense resultar mai decebut, va
ser anomenada per ell «mare». Ens sembla una actitud justa.
Pera mes que paraules, (especialment en relaci6 amb la <<narco-
titzaci6 de les consciencies») voldriem portar fets.
A Sampierdarena, el 1882, va anar a visitar-lo un pare caputxi
confessor d'un noble genoves multimilionari, ja vell i sense fills.
Don Bosco, en plena conversa, li va preguntar:
-Com es que aquest senyor no fa beneficencia en proporci6 a
les seves riqueses?
-S'equivoca, Don Bosco. Cada any dona als pobres vint mil
lires (mes de vint milions d'avuz).
-Nomes vint mil? Si vol obeir Jesucrist, es a dir, donar en
relaci6 amb el que te, no n'hi ha prou ni amb cent mil cada any.
-Ja ho entenc. Pera no se com persuadir-lo. Que faria voste al
meu lloc?
-Li diria que no vull anar a l'infern per culpa seva, i que si ell
hi vol anar, hi vagi tot sol. Per tant l'obligaria a fer beneficencia
proporcionada al seu estat. En cas que no volgues, li diria que no
em veig capac; de continuar sent ei responsable de la seva anima.
-Doncs be, li ho dire -va prometre ei pare. Va fer el que
havia promes. Pera al noble no li van agradar Ies seves paraules, i
el va despatxar. (MB, vol.XV, p.520).
El mestre d'obres Bargo, tambe de Sampierdarena, havia fet
molts favors a la casa salesiana pera nois pobrissims. Havia avanc;at
quantitats notables sense exigir interessos, havia fet de franc els
projectes, durant dos anys no havia exigit cap paga per la seva
assistencia a les obres.
La seva dona havia mort feia vint anys, i ell conservava a casa
les seves joies i els seus vestits. Un dia, gairebe per casualitat, va dir
a Don Bosco que voldria fer alguna cosa en record de la seva
esposa, i tambe com a sufragi per la seva anima. Don Bosco,
gairebe bruscament, li va dir:
-Si vol actuar cristianament, per que te a casa tantes coses
precioses i imitils?
-Que m'aconsellaria que fes?
-Portar-les aqui, a aquests nois que ni tan sols tenen ei neces-
sari.
EI mestre d'obres es va allunyar gairebe ofes. Aquell sacrifici li
costava massa. Va caminar malta estona, s'hi va repensar. Al cap
d'alguns dies va tornar. Don Bosco encara era a Sampierdarena. Li
422

45.9 Page 449

▲back to top
va lliurar personalment tots els preciosos records de la seva compa-
nya.
A molts salesians els semblava massa dur el llenguatge amb que
Don Bosco es dirigia als rics, i ell el 4 de juny de 1887 va dir: «Fa
unes nits vaig somiar en la Mare de Deu. Em va renyar perque
alguna vegada callo sobre l'obligaci6 de fer almoina. S'ha queixat
que els sacerdots, des de la trona, tenen por d'explicar el deure de
donar les coses superflues als pobres, i aixi, per culpa seva, els rics
acumulen l'or a les caixes fortes».
EI 22 d'abril de 1887, amb els pares Belmonte i Viglietti va anar
des de Sampierdarena a Sestri Ponente per visitar la senyora Llu:isa
Cataldi, una gran benefactora seva. En acabar la visita, mentre
l'acompanyava a la porta, la senyora va preguntar:
-Don Bosco, que hede fer per salvar-me?
-Per salvar-se haura de fer-se pobra com Job.
La senyora es va quedar desconcertada, i tambe don Belmonte,
que havia sentit aquelles paraules. Pera Don Bosco no va afegir res
mes. Al carruatge que els tornava a casa, amb la franquesa acostu-
mada entre els primers salesians, Belmonte va dir:
-Pera Don Bosco, per que ha parlat amb tant atreviment a
aquella pobra dona? D'almoines ja en fa moltes.
-Mira -va respondre Don Bosco-, no hi ha mai ningu que
gosi dir la veritat als senyors.
Durant ei seu ultim viatge a Fram;a, Don Bosco va aturar-se a
Hyeres. EI president de la Societat marsellesa per al Comerf, senyor
Abeille, va passar personalment per tota l'esglesia parroquial per fer
la col·lecta per a Don Bosco. Al final es va alegrar amb ell, perque
molts senyors havien abocat a la safata tota la cartera. Don Bosco
li va dir:
-Ho trobo natural. Si s6n cristians, han de donar el que els
sobra als pobres. Miri, senyor Abeille, quan voste ha estalviat cent
francs al mes, i cent francs al mes s6n molts, la resta l'ha de donar
a Deu.
Va qeudar smpre dolorasament impresa en la ment de Don
Bosco la mort d'una marquesa de 84 anys, benefactora seva. L'ha-
via enviat a buscar, s'havia confesst, i despres, mirant-lo amb la
vista perduda li havia dit:
-Aleshores, m'he de morir?
423

45.10 Page 450

▲back to top
Don Bosco intentava parlar-li de Deu, pera ella mirava al vol-
tant amb angoixa i continuava murmurant:
-EI meu bell palau, les meves habitacions, el meu salonet tan
intim, els haure de deixar?-. Havia volgut que els criats li posessin
al costat del llit un preci6s tapis persa, hi passava la ma i, com fora
de si, continuava dient: -Es tan banie! Per que l'he de deixar?
Al pare Antoni Sala, que dubtava d'anar a buscar beneficencia,
Don Bosco li va dir amb forca:
-Ves-hi amb valentia. Els rics ens fan ei be, pera tambe nosal-
tres els el fem a ells, donant-los l'ocasi6 d'ajudar els pobres.
EI 1876, passant per Chieri, Don Bosco va veure Josep Blan-
chard, el jovenet que tantes vegades havia buidat la fruitera de casa
seva per alimentar-lo. Ell tambe ja era un vellet. Passava pei carrer
amb un plat a la ma i una ampolla de vi. Don Bosco, deixant els
capellans amb qui estava parlant, ei va anar a trobar tot content:
-Estimat Blanchard! Que content que estic de reveure't! Com
estas?
-Be, be, senyor-, va respondre timidament.
La cara de Don Bosco es va posar trista:
-Per que em dius senyor? Per que no em dius de tu? S6c el
pobre Don Bosco, encara pobre com quan saciaves la meva gana.
Es va dirigir als capellans que se li havien acostat:
-Senyors, aquest es un dels primers benefactors del pobre Don
Bosco. Saps? Vull que tots ho sapiguen. Perque vas fer tot el que
podies per mi. Cada vegada que vinguis a Tori has de venir sens
falta a dinar a casa meva.
Deu anys depres, el 1886, Blanchard va saber que la salut de
Don Bosco no era gaire bona, i va anar a Tori a veure'l. A l'avant-
cambra el secretari li va dir:
-Don Bosco esta malament i descansa. No pot rebre ningu.
-Digueu-li que hi ha en Blanchard. Ja veureu com em rebra.
Don Bosco, de l'altra banda de la porta, va reconeixer la veu.
Es va aixecar amb dificultat i ei va anar a trobar. El va agafar de
la ma, ei va fer entrar i seure al seu costat:
-Bon Blanchard, t'has recordat del pobre Don Bosco. Com va
la teva salut? I la teva familia?
Van parlar malta estona. Gairebe era l'hora de dinar:
-Mira, s6c vell i estic malament. No puc baixar a dinar amb
tu: les meves cames ja no aguanten les escales. Pera vull que baixis
a dinar amb els meus salesians-. Va cridar el secretari: -Fes seure
424

46 Pages 451-460

▲back to top

46.1 Page 451

▲back to top
aquest amic meu al menjador del Capitol, al meu lloc. Resare per
tu, Blanchard, itu no t'oblidis del teu pobre Don Bosco.
Confos, el vellet de Chieri va dinar aquell dia al centre del
Capitol Superior de la Congregacio, i va explicar la seva amistat
amb Joan, a Chieri, i la seva trobada de deu anys abans.
Den dies per anar a Roma
Al maig de 1887 es consagraria l'esglesia del Sagrat Cor a Roma,
practicament acabada. En aquelles parets hi havia set anys de feina,
de penes, de salut cremada.
Don Bosco no hauria pogut suportar un viatge fins a Roma. Es
va pensar que el fes a petites etapes, amb moltes parades. Va sortir
el 20 d'abril al mati. «Va sortir de casa -va escriure ei pare Lazze-
ro- que semblava que no podria resistir ni tan sols fins a Monca-
lieri». L'acompanyaven els pares Rua i Viglietti. Per primera vega-
da en la seva vida, Don Bosco es va deixar col-locar en un vago de
primera. Va fer parades llargues a les cases salesianes que es troba-
ven en ei recorregut, i en cases de benefactors avisats amb temps.
A Florencia va trobar la vella comtessa Uguccioni. Ell va arri-
bar sostingut pel pare Viglietti, ella en una cadira de rodes. Don
Bosco va bromejar:
-Bentrobada, senyora comtessa! Li sembla que ballem?
-Oh, Don Bosco! Miri en quin estat em troba...
-Molt be, molt be, no s'espanti. Ja ballarem al Paradfs!
A l'estacio d'Arezzo hi va haver una trobada inesperada. EI cap
d'estaci6, aixf que el va veure, va correr cap a ell, el va abra~ar, i
plorant d'alegria va dir:
-Don Bosco, no es recorda de mi? Jo era un vailet a Tori,
sense pare ni mare. Voste em va recollir, em va instruir, em va
estimar. Ara, si tinc una familia i aquesta feina, ho dec a voste.
Va arribar a Roma el 30 d'abril a la tarda.
EI van portar a visitar el Seminari Llombard. Van voler que
adreces unes paraules als clergues. Nomes va poder dir una soia
frase:
-Penseu sempre en ei que de vosaltres podra dir ei Senyor, no
en el que, en be o en mal, diran els homes.
EI va rebre el Papa, que el va fer seure al seu costat i li va posar
sobre els genolls una ampla pell d'ermini.
425

46.2 Page 452

▲back to top
-S6c vell, Pare Sant -va murmurar Don Bosco-, i aquest es
el meu ultim viatge i el final de tot per a mi... Hi ha molta feina a
fer, pera no cal que recomani als meus fills que treballin. Mes aviat
-i feia l'ullet al pare Rua, que era al seu costat - els he de
recomanar la moderaci6. N'hi ha molts que es fan malbe la salut,
perque no traballen nomes de dia, sin6 tambe de nit.
-Pare Sant -va dir aleshores don Rua-, qui ens ha donat
escandol en aixo ha estat Don Bosco.
EI Papa va somriure. Despres va donar un consell molt savi:
-A v6s i al vostre vicari us he de recomanar que no estigueu
gaire pendents del nombre de salesians, sin6 de la seva santedat. No
es pas el nombre que augmenta la gloria de Deu, sin6 la virtut, la
santedat. Per aixo heu de ser cauts i rigorosos en les admissions.
Mentre baixava l'escalinata, els guardies sui'.ssos es van quadrar.
Don Bosco rient els va dir:
-Estigueti tranquils. No soc un rei. Soc un pobre capella tot
geperut.
EI gran plor
La solemne consagraci6 es va fer el 14 de maig. .
EI dia 15 Don Bosco va voler anar a l'esglesia i celebrar la missa
a l'altar de Maria Auxiliadora. Amb prou feines havia comen9at,
quan el secretari Viglietti, que l'assistia, el va veure que es posava a
plorar. Un plor llarg, imparable, que va durar gairebe totala missa.
Al final, gairebe van haver de portar-lo a la sagristia. Viglietti li va
dir preocupat:
-Que te, Don Bosco? Es troba malament?
Don Bosco va moure el cap:
-Tenia davant dels ulls, viva, l'escena del meu primer somni, a
nou anys. Precisament veia i escoltava la meva mare i els meus
germans discutir sobre ei que havia somiat...
En aquell somni tan llunya la Mare de Deu 1i havia dit: «Al seu
temps tot ho entendras». Ara, mirant enrera en la vida, li semblaba
que justament ho comprenia tot. Valia la pena fer tants sacrificis,
tanta feina, pels seus nois, per la salvaci6 de tantes animes.
EI 18 de maig Don Bosco va sortir de Roma per ultima vegada.
Lluis Orione: tres quaderns de pecats
Ni tan sols en aquells ultims anys, consumits amb viatges i
deutes, Don Bosco es va separar dels seus nois. Veure'ls, sentir-los,
426

46.3 Page 453

▲back to top
fer deu passes amb ells, li tornava la vida encara que fos despres de
jornades esgotadores.
A l'octubre de 1886 havia estat admes un noi de 14 anys, de
Pontecurone. Es deia Lluis Orione. Era fill d'un pobre peo caminer.
Ell tambe s'havia agenollat al costat del pare, hores i hores amb els
genolls sobre la terra humida, per posar les pedres una despres de
l'altra, i enfonsar-les despres a la terra amb cops de martell. Havia
intentat fer-se frare a Voghera, pera s'havia posat malalt i havia
hagut de torna,r a casa. L'havien acceptat els salesians de Valdocco.
Llu:iset es va quedar fascinat, encantat amb Don Bosco. Quan
baixa al pati («Ja cada vegada menys», recorda) els joves s'estre-
nyen al seu voltant a desenes, a centenars, es disputen els llocs mes
proxims, feli<;os de rebre d'ell una sola paraula.
Lluis es fica tan endavant com pot. Don Bosco el mira fixament,
li somriu, li pregunta si la Iluna al seu poble es tan gran com a Tori,
i quan el veu riure li diu fent broma: « T'ses prope'n fa fi6che» (Ets
ben be un passerell). Te un gran desig, en Llu:iset Orione: voldria
confessar-se amb Don Bosco. Pero, com ho pot fer?
Don Bosco ja no te forces. Nomes confessa alguns salesians i els
alumnes de cinque de secundaria, que es preparen per entrar al
noviciat. D'una manera gairebe inexplicable, Llu:iset obte aquest
privilegi tan singular. Cal que es prepari seriosament.
Ho va explicar el mateix pare Orione: «En l'examen de cons-
ciencia que vaig fer, vaig omplir tres quadernets». Perno deixar-se
res, havia consultat alguns formularis. Ho va copiar tot, es va
acusar de tot. Nomes a una pregunta havia respost negativament: a
la pregunta «Has matat?». «Aixo no!» va escriure. Despres, amb
els quadernets a la butxaca, una ma al pit, els ulls baixos, es va
coJ.locar entre els altres, esperant el seu torn. Tremolava de l'emoci6.
-Que dira Don Bosco quan llegira tots aquests pectas?- i amb
la ma tocava els quadernets. Li va arribar ei torn. Es va agenollar.
Don Bosco el va mirar somrient.
-D6na'm els teus pecats-. EI noi va treure el primer quader-
net. Don Bosco el va agafar, va semblar que el sospesava un mo-
ment, i despres el va estripar.
-D6na'm els altres.
Els altres dos van fer la mateixa fi. EI noi s'ho mirava desorien-
tat.
-I ara la confessio ja esta feta -va dir Don Bosco-. No
pensis mai mes en tot el que havies escrit.
I li va somriure. En Llu:iset no oblidara mai mes aquell somriu-
427

46.4 Page 454

▲back to top
re. Va aconseguir que a aquella confessi6 en seguissin d'altres. Un
dia Don Bosco el va mirar als ulls fixament:
-Recorda't que nosaltres dos serem sempre amics.
Lluis Orione no va oblidar aquella promesa. Quan sabra que
Don Bosco esta a punt de morir, oferira la seva vida a Deu. Quan
esdevindra pare d'una Congregaci6 amb oratoris i cases per als nois
pobrissims, dira pensant en Don Bosco:
-Caminaria sobre brases per veure'l encara una vegada i dir-li
gracies.
Anomenara els tres anys passats a Valdocco «l' estaci6 f eli~ de
la meva vida».
428

46.5 Page 455

▲back to top
51
ADEU A LA TERRA
Cap a final d'agost de 1887, es feien a Valsalice, a les munta-
nyes de la vora de Tori, uns Exercicis Espirituals per a joves que
havien demanat per entrar a la Congregaci6 Salesiana. Don Bosco
hi va anar, i es va disposar a confessar. Des del 25 de maig no havia
presidit mes les reunions del Capitol Superior de la Congregaci6, i
deixava aquesta missi6 al seu vicari, ei pare Rua. Va participar en
la del 12 dg setembre, que es va fer a Valsalice.
A la segona meitat de setembre es va trobar malament. L'ataca-
ven la febre i uns mals de cap molt forts. Alguns dies no podia ni
dir missa. EI pare Viglietti, ei seu secretari, anota en ei diari d'a-
quells dies: «I tanmateix sempre esta alegre, treballa, escriu, rep
audiencies. Necessitaria consol, i en canvi es eli qui sempre consola
els altres».
Un vespre, a final de setembre, mentre provava de sopar a
l'habitaci6, li feia companyia don Veronesi, director de la colonia
agricola de Mogliano Veneto. De sobte li va dir:
-Tinc poc temps de vida. Els Superiors de la Congregaci6 no
se'n convencen i es pensen que Don Bosco encara ha de viure molt
temps... No em sap greu morir. EI que em fa pena son els deutes de
l'esglesia del Sagrat Cor. Pensar que s'han recollit tants diners!
Pero l' estimat pare Daimazzo es bo, pero no es un administrador..
Que diran eis meus fills quan es trobin aquells pesos a les espat-
lles? ... Prega perla meva anima. L'any vinent, ais Exercicis, ja no
hi sere...
Sentia com la soledat l'envoltava a poc a poc
EI pare Pau Albera, inspector de Ies Cases salesianes de Fran9a,
havia de marxar. Va anar a saludar-lo. Don Bosco va mirar amb
afecte ei seu «Pauet» i va murmurar amb llagrimes als ulls:
429

46.6 Page 456

▲back to top
-Tu tambe te'n vas. M'abandoneu tots. Se que don Bonetti se
n'anira aquest vespre. Don Rua tambe se n'anira. Em deixen aqui
tot sol.
Es va posar a plorar en silenci. Era un pobre borne cansat, que
despres de treballar tant, sentia com la soledad l'envoltava a poc a
poc. Tambe Albera es va deixar vencer per l'emoci6. Aleshores Don
Bosco es va sobreposar:
-No et renyo pas gens, saps? Tu fas el teu deure. Pero jo s6c
un pobre vell... Pregare per tu, que Deu t'acompanyi.
Abans de tornar a Valdocco, Don Bosco va passar alguns mi-
nuts amb ei pare Barberis, director de Valsalice. Tenia els ulls fits
en l'escalinata, i va dir en veu baixa:
-D'ara endavant, hi estare jo, aqui, guardant aquesta casa...
-. Despres, al cap d'uns instants, va dir: -Fes preparar el projecte.
Don Barberis es va pensar que es referia a l'iiltima part de
l'edifici en construcci6.
-EI fare preparar i aquest hivern l'hi presentare.
-No pas aquest hivern, sin6 la proxima primavera. EI projecte
el presentaras a don Rua. -1 continuava mirant fixament l'escalina-
ta.
Al repla d'aquella escalinata, quatre mesos despres, es va pre-
parar la tomba de Don Bosco. El projecte del petit monument que
l'adornaria el va presentar realment don Barberis a don Rua durant
la primavera de 1888. 1 aleshores va recordar aquelles paraules
misterioses.
Com una candela que s'apaga
Va tornar a Valdocco el 2 d'octubre. Els nois el van acollir amb
entusiasme. EI van acompanyar cridant contents per tot el pati, fins
a l'escala que portava a la seva habitaci6. Els mes grans el van
ajudar a pujar, escal6 per escal6. Quan va arribar a dalt, Don
Bosco va saludar amb la ma des de la harana, i els nois li van
respondre movent les mans i cridant «Visca Don Bosco».
Era una candela que s'anava apagant.
Celebrava la missa a la capelleta privada, pero sempre assistit
per algun sacerdot.
Li costava parlar i respirar. Als visitants els deia, bromejant:
-Busco dues manxes de recanvi. Les meves ja no funcionen.
4 de desembre. EI pare Cerruti, encarregat de la marxa general
de l'oratori, puja a parlar amb ell. Despres d'un examen acurat de
les coses, Don Bosco li diu;
430

46.7 Page 457

▲back to top
-Et veig pal·lid. Com estas de salut? Ves amb compte. Fes per
tu el que faries per Don Bosco.
Cerruti es commou, i Don Bosco diu:
-Anim, estimat Cerruti, ja veuras que contents estarem al Pa-
radis.
Els secretaris 1i donen obertes les moltes cartes que arriben. Ell
hi anota alguna paraula, a tall de resposta. Ja no pot respondre
personalment. L'ultima carta a la qual afegeix en persona dues
linies va adrec;ada a la senyora Broquier: «Donem molt, si volem
obtenir molt. Que Deu la beneeixi i la guiI.»
Durant la missa li falla la respiraci6. La celebra els dies 4 i 6. EI
diumenge 11 ho voldra tornar a provar. Arribara al final prostrat.
Sera Ia seva ultima missa.
Arriba monsenyor Cagliero
EI 7 de desembre al vespre arriba d' America monsenyor Caglie-
ro. EI pare Rua li havia telegrafiat: «Papa en estat alarmant.»
Havia sortit de seguida.
Mentre el bisbe passa pei pati, els nois li fan manifestacions
d'alegria. Pero ell aixeca els ulls cap amunt, a les finestres tancades
<larrera de les quals Don Bosco s'esta apagant. Entra a l'habitaci6.
Don Bosco esta assegut en un modest sofa. Monsenyor Cagliero
s'agenolla al seu davant, i ell l'abra~a, l'estreny contra el cor, recol-
za el front a la seva espatlla. La forc;a i ei coratge d'aquest antic noi
seu li tornen la vida. Li toca el pit, alla on en la violenta caiguda als
Andes s'havia trencat dues costelles, i li pregunta:
-Estas be ara?
-Si, Don Bosco. Estic molt be-. Els seus ulls mentrestant es
claven en Don Bosco: com s'ha envellit, com s'ha consumit en tres
anys!
Van passar el vespre junts, asseguts en aquell sofa. El bisbe li
explica moltes coses de les missions, dels salesians que treballen alla
baix, dels indigenes que han salvat i batejat a milers. I de sobte,
com quan era un noi, li demana:
-Don Bosco, confessi'm.
Els consells que Don Bosco li dona durant aquella vetllada, el
bisbe els escriu en un full que s'emportara a America. Don Bosco,
entre altres coses, li ha dit:
«Desitjo que et quedis fins que s'arreglin totes les coses despres
de la meva mort.
431

46.8 Page 458

▲back to top
Digues a tots els salesians que treballin amb zel i ardor: treball,
treball.
Estimeu-vos tots com a germans: estimeu-vos, ajudeu-vos, su-
porteu-vos.»
Els dies segiients Don Bosco li paria encara llargament. De
sobte, com angoixat, li diu:
-Estic al final de la vida. Ara us toca a vosaltres treballar,
salvar la joventut. Pero t'he de manifestar un temor. Tinc por que
algun dels nostres interpreti malament l'afecte que Don Bosco ha
tingut pels joves, que s'hagi deixat portar per massa sensibilitat cap
a ells. I prengui aixo com una justificaci6 per afeccionar-se d'una
manera desconsiderada a qualsevol criatura.
-Estigui tranquil, Don Bosco. Cap de nosaltres no ha interpre-
tat mai malament la seva manera de tractar els nois. I sobre el
temor que algu pogues prendre-ho com a pretext, deixi-m'ho a mi:
aquesta recomanaci6 la repetirem a tothom.
16 de desembre. EI metge ordena una passejada en carruatge:
l'aire lliure li anira be. Rua i Viglietti l'ajuden per l'escala i l'acom-
panyen. A la tornada, mentre el carruatge puja lentament per l'a-
vinguda de Victor Manuel, Viglietti veu sota els porxos ei cardenal
Alimonda. Don Bosco li diu:
-Ves a denianar-li que vingui un moment. Desitjo parlar-li,
pero no puc caminar fins alla.
EI cardenal, aixi que sent Viglietti, accelera el pas cap al carruat-
ge, allarga els bra<;os i exclama:
-Oh, Don Bosco, Don Bosco!
Puja al cotxe, l'abra<;a, el besa amb efusio. Don Rua ha baixat.
EI cardenal i Don Bosco parlen durant mitja hora mentre ei carruat-
ge continua a poc a poquet fins al carrer Cernaia. L'arquebisbe
torna a abra<;ar Don Bosco i baixa.
Pensaments que tenen gust d'eternitat
17 de desembre. Les forces comencen a abandonar-lo del tot. Es
dissabte. Fora de l'habitaci6 esperen una trentena de nois per con-
fessar-se amb ell. Diu a Viglietti:
-No m'hi veig gens amb cor. ..
Despres, al cap d'alguns moments:
-Pero es l'ultima vegada que podre confessar-los. Es l'ultima
vegada... Digues que vinguin.
432

46.9 Page 459

▲back to top
18 de desembre. Ve a veure'l el pare Josep Reffo, dels Josefins.
Li diu dolc;ament:
-Estimat meu, t'he estimat sempre, i sempre t'estimare. S6c al
final dels meus dies. Prega per mi, i jo pregare per tu.
19 de desembre. Viglietti el trobatan millorat que li demana que
escrigui algunes paraules en algunes estampes que enviara als Coo-
peradors. Don Bosco li respon: «Amb molt de gust.»
Mig estirat al sofa, amb una tauleta de fusta al davant, escriu al
darrera de dues estampes:
«Oh Maria, obteniu-nos de Jesus la salut del cos, si es un be per
a l'anima, pero assegureu-nos la salvaci6 eterna.»
«Feu aviat bones obres, perque pot faltar-vos temps.»
En aquest punt s'atura:
-Pero saps -diu admirat a Viglietti- que ja no se escriure
gens? Estic massa cansat.
Viglietti li proposa plegar, pero ell diu:
-No, hede continuar. Aquesta es l'ultima vegada que escric-.
I continua lentament escrivint pensaments en les estampetes. Pensa-
ments que tenen tots gust d'eternitat:
«Benaurats els que es donen a Deu per sempre en la joventut.»
«EI qui retarda donar-se a Deu, corre un gran perill de perdre
l'anima.»
«Fillets meus, conserveu el temps, i el temps us conservara a
vosaltres eternament. »
«Si fem el be, trobarem el be en aquesta vida i en l'altra.»
«Qui sembra bones obres, recull bons fruits.»
«Al final de la vida es recull el fruit de les bones obres.»
Viglietti, que es al seu costat, quan llegeix aquesta ultima frase
no pot aguantar-se les llagrimes, i diu:
-Pero Don Bosco, escrigui alguna cosa mes alegre-. I ell
respon, bromejant:
-Pero que petit ets, Carlets... No ploris. Ja t'he dit que son les
ultimes paraules que escric. De tota manera, mirare d'obeir-te.
I torna a escriure:
«Deu ens beneeixi i ens guardi de tot mal. »
«Doneu molt als pobres, si voleu ser rics.»
«Doneu i us sen\\ donat. »
«Que Deu ens beneeixi, i la Verge Santa sigui la nostra guia en
tots els perills de la vida. »
«Els jovenets son la deikia de Jesus i de Maria.»
433

46.10 Page 460

▲back to top
«Que Deu beneeixi i compensi ampliament tots els nostres bene-
factors. »
«Oh, Maria, sigueu la meva salvaci6.»
En aquest punt, i sense adonar-se'n, Don Bosco torna a escriure
pensaments amb gust d'eternitat:
«Qui salva l'anima ho salva tot. Qui perd !'anima ho perd tot.»
«Qui protegeix els pobres sera ampliament recompensat en el
Tribunal divi. »
«Quina recompensa mes gran que tindrem de tot ei be que f em
en vida!»
«Qui fa be en vida troba el be en la mort.»
«Al Paradis es tenen tots els bens, eternament.»
Va ser l'ultima frase que va escriure, amb una lletra ja gairebe
incomprensible.
EI silenci al gran pati
Aquell mateix mati va rebre les ultimes visites. Des de feia
gairebe quaranta anys consagrava tots els matins a aconsellar, be-
neir, consolar, soc6rrer, alegrar els que volien parlar amb ell. Va ser
un esfon; gran en la seva vida. La llarga serie d'aquelles visites es
va cloure amb la comtessa Mocenigo. Eren dos quarts d'una del
migdia del dia 20 de desembre.
Al vespre el metge li va ordenar una altra passejada amb cotxe.
Tenia una absoluta necessitat d' aire lliure. Malgrat les seves protes-
tes, ei van baixar per les escales a pes de brai;os, en una butaca.
Mentre el carruatge recorre lentament l'avinguda de la Reina Mar-
garida, un desconegut !'atura. Es un senyor de Pinerolo, alumne de
l'oratori dels primers temps. Don Bosco el reconeix i l'abrai;a:
-Estimat meu, com et van les coses?
-Aixi, aixi. Resi per mi. M'han dit a la porteria que voste
passaria per aqui, i he volgut saludar-lo.
-Molt be. I de l'anima com estas?
-Procuro ser sempre un digne alumne de Don Bosco.
-Molt be, molt be. Deu et recompensara. Prega per mi. Viu
sempre com un bon cristia.
Semblava que l'aire lliure li havia anat be, i en canvi el metge
Albertotti, aixi que va arribar, el va trobar molt empitjorat. EI va
f er ficar al llit. Hi havia alla el clergue Festa, que va preguntar a
Don Bosco:
-Com es troba?
-Ara no em queda res mes que fer una bona fi.
434

47 Pages 461-470

▲back to top

47.1 Page 461

▲back to top
Des del 20 al 31 de desembre la fi semblava imminent.
EI coadjutor Pere Enria, que ei vetllava cada nit, va resumir
aquells dies penosos en tres paraules: «Patia i callava.»
La febre es alta, la respiraci6 fatigosa. El metge diu:
-Es absolutament necessari que s'alimenti.
EI pare Viglietti, al costat del llit, intenta fer-li prendre una
sopeta. Don Bosco allarga la ma per agafar el plat, pera Viglietti
vol aguantar-lo ell. I Don Bosco li fa broma:
-Aixi que te la vals menjar tu, eh?
Al gran pati ple de nois hi ha un silenci insalit. Fins i tot els mes
petits miren cap a aquella finestra, on el seu gran amic s'esta morint.
«Ara necessito que m'ho diguin a mi»
23 de desembre. A mitjanit sembla el final. Don Bosco murmura:
-Que algu estigui preparat per donar-me la Unci6 dels malalts.
Hi ha el pare Bonetti al costat del seu llit. De sobte li estreny la
ma amb fon;a:
-Sigues sempre el suport fort de don Rua.
Quan arriba monsenyor Cagliero faun esfor~ i li diu:
-Digues al Papa que la Congregaci6 i els salesians tenen per
objectiu especial sostenir l'autoritat de la Santa Seu, alla on es
trobin, alla on treballin... Anireu, protegits pel Papa, a l' Africa...
La travessareu ... Anireu a l'Asia i a altres llocs ... tingueu fe.
Hi ha Josep Buzzetti alla al costat, amb la seva imponent barba
vermella. Don Bosco no pot parlar, pera intenta fer broma igual-
ment, fent la salutaci6 militar. Despres aconsegueix murmurar:
-Oh, el meu estimat! Sigues sempre ei meu estimat.
Cap al vespre, assegut al seu costat, hi ha el missioner pare
Cassini, que ha tornat d' America amb monsenyor Cagliero. Don
Bosco li diu a l'orella:
-Se que la teva mare es pobra. Parla'm amb tota llibertat,
nomes a mi, sense que hagi d'explicar a ningu els teus secrets. Et
donare tot el que creguis necessari.
Pere Enria li fa els serveis mes humils. Don Bosco ei mira amb
agra1ment i li diu amb un fil de veu:
-Pobre Pere. Tingues paciencia.
-Oh, Don Bosco. Jo donaria la vida perque es poses be. I no
soc l'tinic, sap? Sino molts que !'estimen.
435

47.2 Page 462

▲back to top
-L'unic allunyament que experimentare quan em mari -arri-
ba a respondre-li Don Bosco- sera el d'haver-me de separar de
vosaltres.
Ja es fon;a tard quan arriba el c~rdenal Alimonda. L'han avisat
que aquesta pot ser l'ultima nit de Don Bosco. Arriba, l'abrac;a, el
besa. Don Bosco s'esfon;a per dir-li alguna paraula:
-Eminencia, pregui perque pugui salvar la meva anima.
-Pero voste, Don Bosco, no ha de tenir por de morir. Ha
recomanat tantes vegades als altres que estiguin preparats !
-Si... i ara necessito que m'ho diguin a mi.
EI 24 al matf 1i porten el Viatic i monsenyor Cagliero li admi-
nistra la Unci6 dels malalts
Es produeix una lleu millora.
26 de desembre. Ve a veure'l Carles Tomatis, alumne de l'ora-
tori en temps de Domenec Savio. Porta el seu fill a Don Bosco
perque el beneeixi. Pero no pensava pas trobar-lo tan acabat perla
malaltia. S'agenolla als peus del Ilit i nomes pot dir: «Oh, Don
Bosco! oh, Don Bosco!». Quan surt de l'habitaci6, Don Bosco fa
un senyal a don Rua perque s'inclini cap a ell:
-Ja saps que es troba en dificultats -li murmura-. Paga-li el
viatge en nom meu.
EI metge ha prescrit al malalt silenci absolut i cap visita. Don
Bosco passa els dies ensopit, en un continu endormiscament.
29 de desembre. Al vespre fa cridar el pare Rua i monsenyor
Cagliero. Els agafa de la ma i els diu baixet:
-Estimeu-vos com a germans. Estimeu-vos, ajudeu-vos i supor-
teu-vos mutuament com a germans. L'ajuda de Deu i de Maria
Auxiliadora no us faltara... Prometeu-me que us estimareu com a
germans.
A la nit demana a Enria un glop d'aigua. Despres li diu:
-Cal aprendre a viure i a morir.
L'hora en que torneo els «monstres»
Semblava la fi. I, en canvi, dels dies 1 al 20 de gener hi va haver
una millora increible. Semblava que la salut tornes, que la vella soca
436

47.3 Page 463

▲back to top
tornes a florir. Va ser un temps regalat per Deu, pero tambe una
esperarn;a que es va apagar rapidament.
21 de gener. Monsenyor Cagliero entra a l'habitaci6:
-Estimat Don Bosco, sembla que ei perill que temiem s'ha
conjurat. Em criden a Lu, per a la festa patronal. Es un poble que
ens ha donat molts bons missiones i moltes germanes. Despres anire
a fer una visita breu als nostres nois de Borgo San Martina.
-Ves, estic content. Pero fes via.
EI 22 al mati es van trencar totes les esperances. Don Bosco va
tornar a empitjorar rapidament.
24 degenera la tarda. Les condicions s'han tornat pessimes. Els
metges diuen que es pot acabar d'un moment a l'altre. Ha tornat
l'ensopiment feixuc, l'endormiscament en que comen9a el deliri.
Pere Enria, que sempre hi es present, veu que de sobte pica de
mans, i sent que intenta cridar:
-Correu, correu aviat a salvar aquells joves!... Maria Santissi-
ma, ajuda'ls ... Mare, Mare!
Algu ha dit que en aquestes frases pronunciades en el deliri,
Don Bos~o manifestava temor en relaci6 amb els nois, i no sentit de
confianra. La millor psicologia afirma avui el contrari: els senti-
ments, les pors que s'han «apartat» amb gran esfor9 de voluntat
durant totala vida, en aquest moment semblen tornar a viure. Son
els «fantasmes», els «monstres» que es tornen a presentar, sortint
de les gabies de l'inconscient quan la voluntat (que els havia enca-
denat) esta paralitzada, anul·lada pei son de la malaltia.
Des dels anys llunyans del seminari, Don Bosco portava (sedi-
mentat ja en l'inconscient) un esquema d'educaci6 condensat en el
binomi temor-desconfianra. Pero durant tota la vida, guiat pel seu
amor pels nois, l'havia transformat en un altre binomi: amistac-con-
fianfa. Encara ho havia demostrat feia poc temps la seva singular
manera de confessar un noi poruc, Lluis Orione.
Paradoxalment, el que en aquest moment sembla vencer en eli
es el que ha estal venrut per eli tota la vida.
«Dignen als mens nois»
26 de gener. Ha tornat monsenyor Cagliero. Va immediatament
al costat del llit del malalt. Compren que la cosa es molt greu, pero
437

47.4 Page 464

▲back to top
intenta «saber» per Don Bosco si encara hi ha una esperanc;a. Li diu:
-Em criden de Roma. Puc anar-hi?
-Hi aniras, pero despres-. La seva veu, tan bonica, ja es una
ombra.
Els dolors son a vegades intolerables. EI pare Lemoyne li sugge-
reix:
-Pensi en Jesus a la creu. Tambe ell sofria sense poder-se
moure.
-Si, es el que faig sempre.
EI 27 i el mati del 28 passen en un desvari continu.
EI 28 a la tarda murmura al pare Bonetti, que es al seu costat:
-Digueu als meus nois que els espero a tots al Paradis.
EI dia 29 els metges ei troben gravissim. EI doctor Fissore li diu:
-Anim, dema les coses podrien anar millor-. I ell, amb la
mirada ja perduda, respon:
-Dema? ... Dema? ... Fare un viatge llarg...
A primeres hores de la nit diu en veu alta:
-Pauet, Pauet, on ets? Per que no vens?-. EI pare Pau Albe-
ra, inspector de Franc;a, encara no havia arribat.
30 de gener. En un moment de lucidesa diu a don Rua:
-Fes-te estimar.
Cap a la una del migdia, al costat del seu Bit hi ha Josep
.Buzzetti i el secretari Viglietti. Don Bosco obre els ulls i prova de
somriure. Aixeca la ma esquerra i els saluda. Buzzetti es posa a
plorar.
31 de gener. Cap a les dues de la matinada don Rua s'adona que
les coses es precipiten. Es posa !'estola i comenc;a les pregaries pels
agonitzants. Es criden urgentment els altres superiors de la Congre-
gaci6.
Quan arriba monsenyor Cagliero, Rua li cedeix !'estola, esposa
a la dreta de Don Bosco, s'inclina fins a la seva orella i 1i diu:
-Don Bosco, som aqui, nosaltres, els seus fills. Li demanem
perd6 per tots els disgustos que ha hagut de sofrir per culpa nostra.
Com a senyal de perd6 i de bondat paternal, doni'ns una altra
vegada la seva benedicci6. Jo li acompanyare la ma i pronunciare la
formula de la benedicci6.
438

47.5 Page 465

▲back to top
EI pare Rua aixeca la ma dreta ja insensible i diu paraules de
benedicci6 per als salesians presents i per als que son lluny.
A l'habitaci6 ressona la ranera del moribund.
A dos quarts de cinc para de cop. La respiracio es fa curta per
poca estona, i despres s'apaga. EI pare Belmonte exclama:
-Don Bosco es mor!
Tres respiracions fatigoses, en breus intervals. Monsenyor Ca­
gliero diu en veu alta la pregaria que va aprendre d'ell quan era un
noiet:
«Jesus, Josep i Maria, us dono ei cor i !'anima mia,
Jesus, Josep i Maria, assistiu-me en l'ultima agonia,
Jesus, Josep i Maria, que expiri en pau amb vosaltres !'anima
mia.
Despres es treu l'estola del coll i la posa sobre les espatlles de
Don Bosco, que ha entrat en la Llum.
439

47.6 Page 466

▲back to top
iNDEX
Presentaci6
Per que aquest !libre
1. Emigrant als dotze anys
Un farcell i la boira
Un somni que marea ei futur
Cent vuitanta pagines per recordar
2. La tragedia gran i la petita
Una maia temporada
Un esdeveniment que canviaria ei m6n
Un genera! de 27 anys: Napole6
EI rei endarreereix 15 anys ei rellotge
3. Els anys de la Ilar
Una persona gran
El bolit i la sang
La vara del rac6
EI diable a les golfes
La taca d'oli s'escampava
«S6c la teva mare, no la teva madrastra»
4. Temps de primavera
Els peus del pobre
Els bandolers del bosc
«La meva mare em va ensenyar a resar»
Escola en la temporada baixa
Una merla petita petita
La seva terra
5. Petit saltimbanqui
Les trompetes per la muntanya
Espectacle al prat
Primera Comuni6
Uhivern mes dur de la vida
440
.pag. 5
»
9
))
11
))
12
» 13
» 15
» 16
» 16
» 18
» 19
» 21
))
23
» 23
» 24
» 26
))
27
» 28
» 29
))
31
» 32
» 33
))
34
))
35
» 36
))
37
» 38
» 39
» 40
» 41
» 41

47.7 Page 467

▲back to top
6. Tres anys a la casa de pages i un a la rectoria
Dos grans i quatre espigues
L'onele Miguel
Vint centims per un serm6
«Amb ell moria tota esperan9a»
7. EI cami cap a Castelnuovo
EI dinar a la carmanyola
«A I Becchi nomes hi ha ases»
EI vestit negre que «separa»
8. He d'estudiar
Un somni que torna
La repugnancia de parar la ma
La historia havia fet cami
«Digueu al Princep...»
«Rei per la gracia de Deu i de ningu mes»
«Llarg i trist com una quaresma»
9. Anys tendres a Chieri
Una torre
«Quan un
epnemtitigindceidlsepnet.t.i.t»s
Societat de l'alegria
Quatre reptes al saltimbanqui
Per primera vegada a ·Tori
10. L'epoca de l'amistat
La porra humana
Una delaci6 d'espies
Jacob-Levi, anomenat Jonas
Les pomes de Blanchard
11. Vint anys
La probresa
La pagesa del mocador negre
«Per que no consultes don Cafasso?»
La marea de fabrica
12. EI seminari i els punts negres
Set linies que capgiren la vida
Un horari de ferro
Els punts negres del seminari
Alenada d'oxigen ei dijous
Entre els joves rics
La fascinaci6 de Lluis Comollo
Seminarista desemparat
13. De professio, sacerdot
Amb la fal9 de segar ei blat
Els «esquemes mentals»
» 43
» 44
» 46
» 47
» 48
»»
50
50
»»
52
53
» 55
» 55
» 57
» 58
» 59
»
»
60
61
» 63
»»
64
65
» 67
»»
68
70
})
72
» 73
})
74
» 75
» 76
» 77
» 77
»»
78
79
» 81
» 83
» 84
»»
85
87
»»»
87
89
89
» 90
» 92
»»
92
93
441

47.8 Page 468

▲back to top
Valorar el propi temps
On eren Cavour, Mazzini, Garibaldi?
14. Es converteix en «Don Bosco»
Estrany pacte amb ei mes enlla
Pa de mili i vi
«Tremolava amb la idea de lligar-me per tota la vida»
«EI sacerdot no va tot sol al Paradfs»
Sacerdot per sempre
15. Sacerdot en rodatge
Primer descobriment: la miseria dels suburbis
EI mercat dels bracos joves
La revoluci6 industrial
L'immens progres regalat al mon
EI paor6s cost huma
Tambe a Italia hi ha mortaldat d'innocents
Fer els comptes
16. «Em die Bartomeu Garelli»
Els rectors esperen
L'experiment de don Cocchi
Una avemaria per comern;ar
«De seguida»: una expressi6 que es una marea
17. L'oratori dels petits paletes
Medalles, pero tambe panets
Dotze compassos musicals
EI noiet de Caronno
«Si nomes tingues un tros de pa»
«La presidencia al Papa, l'espasa a Carles Albert»
«Porteu una sotana massa prima»
Parlava tranquiHament de Deu
18. La marquesa i ei pare petit
EI cilici sota els vestits refinats
Les ovelles es convertien en pastors
«On es Don Bosco? On es l'oratori?»
Els flocs de neu crepitaven al braser
Fracas a sant Pere ad Vincula
19. L'oratori emigrant
«Les cols, estimats joves»
«Te, Miquelet, te»
Llibres arrencats al son
Tres habitacions a casa Moretta
Un gran interrogant sobre l'oratori
Un oratori diferent
Execuci6 a Alessandria
442
» 94
» 95
» 98
» 98
» 100
» 100
» 101
» 102
» 104
» 105
» 106
» 106
» 107
» 108
)) 109
» 110
» 112
» 113
» 114
» 115
» 117
» 119
» 120
» 121
» 121
» 122
» 123
» 124
» 125
» 127
» 127
» 129
» 129
» 131
» 132
)) 135
» 135
» 137
» 137
» 138
» 139
» 140
» 141

47.9 Page 469

▲back to top
20. Agonia al prat. Resurreccio sota ei cobert
El marques i els guardies
Don Bosco es boig?
Agonia al prat
La fosca soca d'on va neixer tot
Quan van repicar les campanes
21. EI miracle dels petits paletes
Feia de capella
Adeu a la rotonda
Don Bosco escup sang
«Senyor, no el deixeu morir»
«La bossa o la vida»
Sense res i forasters
22. Un polvori a punt d'esclatar
Les habitacions iHuminades plenes de nois
EI Papa Mastai-Ferretti adopta el nom de «Pius IX»
La topada de Don Bosco amb els «capellans patriotes»
Baralles a cops de pedra
Un capella lladre
Els cants i els crits dels embriacs
23. «Soc orfe, vinc de la Valsesia»
L'arbre i la boira
Un noi xop i tremolos
El petit barber tremolava com una fulla
La mitra de l'arquebisbe
Escarapel·les tricolors en el pontifical
Un bon foc a la sagristia
24. La febre del 1848
A les barricades hi ha ei lliberal, el patriota, l'obrer
La Constitucio s'anomenara «Estatut»
Don Bosco i ei marques davant per davant
Les bandes anticlericals es desfermen
Mila es revolta i demana ajuda
Guerra amb Austria
Batalles de veritat i fingides a Valdocco
«Deixa'm tornar a casa»
Guerra italiana a la Llombardia
25. EI fracas de les esperances
La fi de l'equivoc
Escudella i ranxo a l'oratori
La fidelitat al Papa i els seus contratemps
Noticies dramatiques
Tret a la capella Pinardi
Treballar per fer capellans diferents
» 143
» 144
»»
145
147
» 148
» 149
» 151
» 151
» 152
» 153
» 155
» 156
» 158
» 160
» 160
» 161
» 162
» 163
» 164
» 165
» 167
» 167
» 169
» 170
» 171
» 173
» 174
» 175
» 175
» 176
» 177
» 178
» 179
»
»
180
181
» 182
» 182
» 184
» 184
» 185
» 186
» 188
» 188
» 189
443

47.10 Page 470

▲back to top
Noticies tragiques de Roma
Dos signes d'esperarn;:a a Valdocco
» 190
» 191
26. Don Bosco, la politica, la qiiestio social
La politica del Parenostre
Don Bosco i la qiiesti6 social
Que vol dir «deixar de banda qualsevol politica?»
Un esquema senzill, elemental
I si la seva elecci6 hagues estat una altra?
» 193
» 193
» 195
» 196
» 197
» 198
27. 1849, un any espinos i esteril
«L'Amic de la J oventut», un fracas
Encara la guerra
Ultim fragment de llibertat
Naufragi dels «capellans patriotes»
33 lires per al Papa
Dos petits cors «en acci6 de gracies»
Quatre nois i un mocador blanc
EI batall6 del raval de Vanchiglia
Vint centims de polenta
«EI vaig cridar pei nom: Carles!»
Un cistell de castanyes que no s'acaba mai
» 200
» 201
» 201
» 202
» 203
» 203
» 204
» 204
» 205
» 206
» 207
» 208
28. Una casa i una esglesia
L'arquebisbe arrestat
EI segon quartet
30.000 lires i una mica de mareig
La Porciuncula salesiana
EI diable, potser
» 210
» 211
» 212
)) 213
» 214
» 216
29. I Den va enviar un gos
No dialeg, sin6 atac frontal
Vi i castanyes
«M'havien de matarn
EI «Gris»
Dormir a cal sabater
» 218
» 219
» 220
» 220
» 221
» 223
30. Mitja dotzena de tallers
» 224
EI dit a moltes nafres
» 225
Anlat i indefens en mans de l'amo
» 225
Dos bancs de sabater per comern;:ar
» 226
Un any per tenir la impremta
Quatre camins per trobar l'encertat
» 227
» 228
«Qui no es pobre del tot esta fora de lloc en aquesta Casa» » 228
31. Estudiants amb capot militar
«A dormir al cistell del pa»
«Travessaras ei Mar Roig i el desert»
Garantia de cinquanta anys
Senyorets i perdularis
» 230
» 230
» 232
» 233
» 233
444

48 Pages 471-480

▲back to top

48.1 Page 471

▲back to top
«Entre els nois m'hi trobo be»
«Don Bosco no va poder entendre»
32. 1854: «Ens direm Salesians»
La pergola i les roses
«Quina paga em donaras?»
La mort pels carrers del barri del Dora
Els gegants de la cara trista
Vuit minuts per a una pa.gina
Un cartell misteri6s
Fanalets de colors a les vores del Po
L' orfenet de sant Domenec
33. 1855: Els petits «delinqiients» de la Generala
«Grans funerals a la Cort!»
El primer salesia
Cara a cara amb el ministre
Una jornada de llibertat
Nou pagines per explicar el seu «sistema»
EI somni de l'antic oratori
34. Adeu a una mare i a un noi
Un paperet amb sis paraules
La «Companyia de la Immaculada»
Mama Margarida se'n va
Un noi que paria amb Deu
«Des del Paradfs podre veure els meus companys?»
La faixa de color de sang
35. «Frare o no, em quedo amb Don Bosco»
Un esb6s escrit per a la Congregaci6 que naixia
Trobada amb el Papa
Una setmana per decidir la vida
«Que hi fas a l'oratori?»
La crisi de Josep Buzzetti
EI «coadjutor» que Don Bosco portava al cor
36. Set policies per a un noi
Perdre el tren o perdre un noi
La tristesa d'un noi
Els punys a la placa del Castell
La ma sobre el cap de Miguel
La «gran politica»
«Si cal, barricades a Tori»
A les deu, l'infern
Exit de la «real-politik»
37. Passejades pei Montferrat i vida a l'oratori
Un homenet de cinc anys: Felip Rinaldi
Un noi de cabells vermells i la pluja
)) 234
» 235
» 237
» 237
)) 240
» 241
» 242
» 243
» 245
» 246
)) 247
)) 249
» 250
)) 251
» 253
» 254
» 255
» 257
» 260
» 260
» 261
» 263
» 264
» 265
» 266
» 269
»))
270
271
» 272
» 274
»))
275
276
» 278
» 278
)) 280
» 281
» 283
» 284
» 285
» 286
)) 287
» 289
» 290
» 291
445

48.2 Page 472

▲back to top
Una naia de Mornese: Maria Mazzarello
La primera Missa de don Rua
400 panets en un cistell buit
La caritat als pobres i nomes als pobres
La «Comissi6 secreta» del 1861
38. El gran Santuari somiat
EI somni de les tres esglesies
«Sen\\ l'esglesia mare de la nostra Congregaci6»
Els fets de Spoleto i l' Auxiliadora
Un nom qu~ fa arrufar el nas
Quaranta centims per comern;ar
La Mare de Deu fa la coHecta per Don Bosco
Una mare, un nen i unes senzilles joies
EI jornaler d'Alba
Els somnis de Don Bosco - nota
39. Don Roa: des de Mirabello a la inauguracio del Santuari
Quatre pagines que tenen valor de testament
Les «parauletes a l'orella» de Don Bosco
Una mare i malta feina
EI quadre de l'Auxiliadora
L'adeu de don Alasonatti i !'arribada de don Rua
EI mati ocupat per les audiencies
De Amicis va veure la gran estatua sobre la cupula
EI moment en que es fan realitat les «profecies boges»
L'ensorrament de don Rua
40. Una «nova fase» per als Salesians
La historia de fora de la porta
La Huita contra els bandolers i la gran emigraci6
Guerrilla a Tori
Crisi religiosa: Biblia i cotitzacions de borsa
La historia no oficial dels treballadors
L'«impost de la fam»
Neix el «coHegi salesia»
«Eduqueu els joves pobres»
Els cinc primers coHegis
EI canvi que marea un principi fonamental
41. Mornese igual que Valdocco
Tifus, bruixes i mal d'ull
Confidencies a PetroniJ.la
Quatre ulls esporuguits
Un sacerdot que busca feina
Un quadernet que s'ha perdut
Quan faltava la farina per fer la polenta
EI paper del Papa i el malhumor del poble
» 293
» 293
» 295
» 296
» 297
» 300
» 300
» 302
» 302
» 303
» 304
» 305
» 306
» 308
» 309
» 311
» 312
» 313
» 314
» 315
» 316
» 316
» 317
» 318
» 319
» 321
» 321
)} 322
» 323
» 324
» 325
)) 326
» 327
» 328
» 328
» 330
» 331
}) 332
» 333
» 333
» 334
» 335
» 336
» 337
446

48.3 Page 473

▲back to top
EI perfum de quatre castanyes
La mort truca a la porta
Se'n van tres germanes sota la neu
La mort arriba amb les flors de maig
42. La conquesta de Roma i l'esgarrifam;a de la fi
Concili a Roma i anticoncili a Napols
«La veu del Cel al Pastor dels Pastors»
Negres amenaces sobre Franc;a
Es infal-lible ei Papa?
Els «bersaglieri» a Porta Pia
L'estremiment del final a Varazze
Les cartes dolcissimes
43. Cooperadors: Salesians en el mon
Adeu a don Barei
Homes i dones de bona voluntat
Salesians externs: refusats
Els Cooperadors Salesians
EI «Butlleti Salesia» arriba tambe a Sotto il Monte
44. Francesc, Eusebi, Felip, Miquel i molts amics
«He robat dos pans»
Eusebi Calvi, de Palestra
Don Bosco es va disgustar
Quan Don Bosco va presentar batalla
EI canonge que descansava
Petits paletes a l'oratori festiu
Miquel Unia, camperol
45. Anar lluny
Nova gent disposada a arriscar-se
Buscava un detall: dos rius i un desert
Una circular per allistar voluntaris
Cap d'expedici6: ei noi dels gegants
Vint records escrits amb llapis
46. Patagonia, terra promesa
Pero, i els salvatges?
Des de Tori arriben nois
«La creu va <larrera l'espasa. Paciencia!»
A la cacera de l'home
«Jo hi veia en les entranyes de les muntanyes»
L'ultim somni missioner de Don Bosco
47. Don Bosco i l'arquebisbe Gastaldi
La fredor de monsenyor Riccardi
«V6s el voleu i jo us ei dona»
Va ser un gran arquebisbe
L'error fonamental de Don Bosco
» 339
» 339
» 340
» 341
» 343
» 343
» 344
» 345
» 345
» 346
)) 348
)) 349
» 351
» 351
» 352
» 352
» 353
» 354
» 356
» 356
» 359
» 359
» 361
» 362
» 363
» 365
)) 366
» 366
» 368
» 369
» 371
» 372
)) 375
» 376
» 377
)) 379
» 381
» 382
» 383
» 385
» 385
» 387
» 388
» 390
447

48.4 Page 474

▲back to top
Les responsabilitats dels diaris
EI temps del poder i de l'ultrapoder
Primer element: la indisciplina
Un altre motiu de tensi6
L'aprovaci6 definitiva de les Regles
Les llistes de les «disposicions punitives»
El nau Papa posa a prova Don Bosco
Proces al Vatica
Calze amarg per a Don Bosco
Sere i destrui't
48. Els grans viatges: Franra i Espanya
«Porto l'esglesia del Sagrat Cor a Ies espatlles»
lncandescencia a Paris
Una fotografia a Parfs
La jornada d'un pobre capella
Un cardenal que porta la pau
«Si no tomo mes»
Barcelona: «Com un princep»
«Tenim aqui, entre nosaltres, un sant»
«Sou els instruments de la Divina Providencia»
«Tot ho ha fet Ella»
49. Joan Cagliero, Bisbe
«Qui podria ocupar el meu lloc?»
L'abra<;ada vigorosa del primer bisbe
EI pare Rua, vicari de Don Bosco
Don Bosco ei va agafar de la ma
«La casa del bisbe era una cabana de troncs»
Entrevista amb Don Bosco
so. EI gran plor
Un capellanet serios i pensar6s
Una flor per pensar en l'eternitat
«La Mare de Deu es aqui»
Don Bosco i els rics
Deu dies per anar a Roma
EI gran plor
Lluis Orione: tres quaderns de pecats
Sl. Adeu a la terra
448
»»
391
392
» 393
» 393
» 395
» 395
)) 396
)) 398
» 399
» 400
» 401
»»
401
403
)) 404
»»
405
406
» 406
» 408
» 409
» 410
» 411
» 412
)) 412
» 413
» 414
»»
414
415
» 417
» 419
» 419
» 420
» 420
» 421
» 425
» 426
» 426
» 429
» 429
»»
430
431
» 432
» 434
» 435
)) 436
)) 437

48.5 Page 475

▲back to top

48.6 Page 476

▲back to top
lll,IIHITl1 IIINTlfltll IILIIIIIHII
:BLlOTECA CIHTRALE
11111111111
)0 01 00 44 3, 6<